Avui farem un viatge a la volta al món.
D'entrada haurem d'agafar una maleta extra
per posar-hi tot l'equip,
l'equip que ens farà falta per fer aquest viatge,
perquè volem parlar,
portem bombones,
el traig a neoprè,
tot l'equip,
l'equip de submarinisme,
això ens ho hem d'emportar perquè volem fer un viatge de submarinisme,
un viatge que ens portarà per Santo Tomé i Príncipe,
antiga colònia portuguesa,
ara república independent,
però que ara en parlarem,
perquè la situació no és la millor imaginable,
la situació podria ser molt millor
a nivell de població, del dia a dia,
de com viuen...
De tot plegat, se'n parla avui el president de les societats d'exploració submarines,
els CES,
són els que tenen cura del parc subaquàtic,
que és el passeig de l'Escollera,
i és Joan Bonfill.
Joan, què tal? Bon dia, benvingut.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Ara anem a fer submarinisme,
és a dir, un viatge, bàsicament per bussejar, per anar sota el mar,
i veure coses, imagino, que impressionants allà, no?
Molt impressionants,
la veritat és un dels fondos marins que més m'ha impactat.
Si algú es planteja anar-hi a fer submarinisme,
allò és com la meca del submarinisme,
és un bon lloc, no?
Bé, és una de les meques perquè tots els fons marins,
afortunadament,
doncs tenen la virtut d'enferir aquesta perspectiva, no?
Cada fons és absolutament diferent
i cada immersió és una aventura nova.
Allà al golf, estem al golf de Guinea, eh?
El golf de Guinea, sí.
A uns 250 quilòmetres de Gabon, crec, no?
Sí, sí, uns 300 quilòmetres, aproximadament,
de les costes nigerianes.
Com és l'aigua allà, la platja? Com és? El mar?
Bé, tot i que són unes illes volcàniques,
les platges són d'arenes blanques i fines.
Algunes d'elles, bueno, jo quan vaig arribar allí
la sensació que vaig tenir, precisament,
és que havia descobert el paradís, realment.
Són platges, en alguns casos,
pràcticament inaccessibles des de terra
i solament ho pots fer des de mar,
en alguns casos, no?
I el paisatge és bellíssim,
és un d'aquestos països que són ecuatorians, no?
Que estan plens de vegetació i, en fi,
algú extraordinari.
De fet, hi ha molta muntanya, no?
Hi ha una part de l'Abdelilla que és molt més
muntanya forndosa, no?
Allò amb selva espessa, no?
I l'altra, en canvi, sabana, no?
És més planera, no?
Depèn del mar que toqui, diguéssim, no?
El que passa és que aquest país, doncs,
que és un país extremadament petit,
és el país més petit d'Àfrica,
i, bàsicament, el que està més colonitzat
és l'illa de Sao Tomé, perquè a Príncipe, doncs...
Entre Príncipe i la resta d'ailles,
no arriben als 10.000 habitants, aproximadament,
i la població total són 165.000.
Doncs, el que és l'illa de Sao Tomé
està tota, per dir-ho d'alguna manera, cultivada.
Els pocs espais cultivables que hi ha,
doncs, la gent, doncs, ha pres compte d'ells,
perquè ells viuen pràcticament amb exclusivitat
de l'exportació de cacau i de cafè.
I després, poc més, no?
Canya de sucre, pràcticament, és un conreu que ja no...
no està en desús, i, en fi...
On arribeu, a Sao Tomé o a Príncipe?
Amb l'avió? O sigui, on arribes?
Arribes a Sao Tomé, sí.
I què trobes? Només arriba l'avió?
Què et sorprèn de...
El que et sorprèn és que, quan arribes a Sao Tomé,
veus que les infraestructures, doncs, en fi,
estan molt mal mantingudes,
està tot molt malmès, no?
Per temporals que hi ha hagut,
i llavors, com que la situació que no m'hi ha al país,
és molt precària, doncs, és una gent que no pot invertir massa,
diguéssim, en el manteniment d'infraestructures.
I això, i per una banda...
I per una altra, la sensació que tens és com si fessis un viatge al passat, no?
Llavors, a partir d'allí, doncs, arribes al centre de la ciutat,
i pràcticament hi ha edificis moderns, n'hi ha molt pocs,
i tot el que queden són edificis de l'època colonial,
infraestructures totes de l'època colonial.
I, clar, com que tradicionalment,
doncs, la cultura portuguesa, ja sabem que
ho has portat allà on, als països on t'està present,
doncs, són aquest tipus de construcció,
que l'han acollit de colonial i rica,
i molt colorida, no?
Llavors, doncs, bé, hi ha també tot aquell mastissatge,
i una de les sensacions que tens,
per començar, és d'una gran seguretat,
i després la gent allà és molt oberta,
és molt simpàtica, gent molt acollidora,
molt amable, molt amable, també.
Fa calor?
No massa.
És un país tropical,
on les temperatures pràcticament sempre són les mateixes,
el que sí que hi ha és molta pluja,
per això està tot en verd,
i doncs, bueno, el que calenta el sol pel dematí,
doncs, ho refresca per la nit,
i estàs en una situació molt agradable.
allà, hi ha allotjament tipus hotel,
no estem parlant d'anar a casa d'algun particular,
com funciona allà?
Bueno, allà funciona...
Te'n preparàs pel turisme?
Allà funciona tot,
bàsicament a la casa de l'ella de Sou Tomé,
a la capital,
hi ha algun hotel amb unes infraestructures mitjanament correctes,
no?
I després, concretament al punt on vaig estar allò,
jo vaig estar a dues hores i alguna cosa de la capital,
a el que li diuen a l'Ilau de Roles,
no?
Un illot,
un illot petit,
on hi ha un complex turístic molt,
diguéssim,
amb un gran nivell,
amb un aire condicionat,
amb un galors tots alliats,
diguéssim,
unes grans instal·lacions,
on hi ha un poblat que viu amb exclusivitat del servei,
doncs, d'aquest centre, no?
El turisme és una font d'ingressos important, diries?
Sí.
O conjunt?
Sí, sí, sí.
Una minoria que se n'ha...
Bé, és que ja intenten, diguéssim,
en el programa polític de desenvolupar precisament el turisme,
el que passa que el Sao Tomé,
Europa és un dels països pràcticament desconeguts
i si no fos per la influència que té Portugal
i, diguéssim, tots els països de parla portuguesa,
doncs, els que direccionen d'alguna manera el turisme
cap a Sao Tomé, no?
Però si no, pràcticament d'Europa va molt poca gent.
Sí que hi ha molta gent aficionada a l'ornitologia
que tenen interès, doncs,
en poder disfrutar de les espècies que, per exemple,
aquí a l'Isao de Roles es donen.
Hi ha molt observador ornitòleg que va precisament en aquest punt.
Fes un maritisme, eh?
És a dir, que, insisteu,
un viatge per fer submarinisme.
Sí.
Ja en feu primer dia o espereu un pari de dies?
Primer aneu-vos que la zona, localitzar-la?
No, no, no, l'altre és quan arribem a,
precisament aquí a l'Isao de Roles,
després de dues hores de viatge i tota una nit sense dormir,
perquè són gairebé onze hores de viatge,
el primer que fem és anar de cap a les instal·lacions
i tiràs a l'aigua,
perquè, doncs, bueno,
tot el viatge pràcticament discorre per sobre el mar
i quan arribes allí, ja et dic,
la sensació que tinc és de tanta calma
i tan paradisíac tot
que t'hi convida, doncs,
a agafar i provar l'experiència, no?
Evidentment és una experiència que no té color, per mi.
Són unes lleies, ja dic, volcàniques,
els surfons, doncs, són bàsicament de roca,
volcànica,
que ofereixen, doncs,
la possibilitat de refugi a infinitat d'espècies,
que és el que veus, infinitat d'espècies allí.
Feu l'equip, el porteu d'aquí?
És a dir, el tema d'oxigen o...?
No, no, aquest complex turístic,
la virtut que té, precisament,
és que té la infraestructura muntada
i dirigida de cara al turisme
i, precisament, tot el que és l'equipament
de submarinisme i és allí.
Nosaltres l'únic que prenem és el nostre regulador,
més aviat per higiene, no?
I a l'ordenador de control,
per seguretat,
i a partir d'aquí tot s'ho aporta al centre.
Estava pensant que pots pujar una bombona d'oxigen
a un avió, és complicat, no ho sé.
Aire, aire.
D'aire, això, perdó, d'aire.
Sí, és com molt complicat,
perquè les hauries de transportar buides
i després les tens que carregar allà
i es manipula una quantitat,
un excés de pesca no té sentit.
I com funciona això?
És a dir, fan immersions amb guia,
amb solitari, pots anar tranquil·lament,
has de demanar permisos,
com va tot?
Bé, ells organissan tot,
tenen, doncs, el seu instructor,
el seu monitor,
que, doncs, prepara les immersions,
doncs, els punts que creuen més adients,
en funció del nivell del personal
que el visita, doncs, a més nivell,
doncs, immersions més importants, no?
Llavors, doncs, divideixen els grups
per categories, amb els seus monitors
i amb el cas nostre, per exemple,
que, doncs, jo anava agregat,
era un viatge que organitzàvem
a través d'una escola de submarinisme
d'una ciutat portuguesa de Beiro,
anàvem agregats, diguéssim,
en aquesta expedició
i el que vam fer va ser dividir-se
per titulacions.
De gaude.
Vau dividir-se per titulacions, no?
Per experiència, eh?
Sí, exacte, per grau d'experiència, evidentment.
Explica'ns què es veu sota.
Escolta, perquè, clar, tu ho has vist,
nosaltres no.
Què hi ha sota d'aquesta immensitat
de les aigües?
Mira, se'm posa a estar la carta gallina.
No, és cert, sí, sí.
Ja et dic, per mi va ser
una suma d'experiències
entre la cordialitat del personal
que hi havia, el temps, el sol,
la calor,
les aigües absolutament transparentes, no?
Les corrents marines,
aquí no estem acostumats
a tindre grans corrents marines.
Allí, doncs, un cop te llançaves a l'aigua,
doncs tenies aquella sensació de volar,
el que sempre diem,
que la sensació més pròxima
al que és el vol dels ocells,
és el submarinisme, no?
En aquest cas, encara s'incrementava,
doncs, jo t'he dic,
a favorit pel tema de l'escorrent.
A mesura que anàvem baixant,
se la deixàvem caure, no?
L'escorrent ens transportava,
a mi anàvem veient, diguéssim,
tot el que era el fons marí.
Llavors, t'impactava
el fet de poder veure les tortugues marines.
Tortugues marines que aquí no podem veure,
o sigui, aquí pots veure,
potser una tortuga verda,
una tortuga...
Però les tortugues cofren pràcticament
que aquí no les pots veure,
les veies allí.
Els gats, les gates, no?
Que són un tipus de turó de sorra.
grans cardúmens de peixos de tot tipus.
Jo et dic cirurgians,
fent peixos de papallona,
tot tipus, i morenes, sobretot,
de tots tipus, de tots colors,
de totes les mides,
o sigui, blanques, verdes, marrons,
o sigui, meros,
meros tropical,
aquest meros que es veu de color vermell
tan bonic que surt en les fotografies.
Algú realment, ja et dic,
i una exuberant vegetació.
Jo, és l'experiència més salvatge
que he tingut dintre del món del submarinisme,
i això que he volgut,
he voltat una miqueta, no?
I he estat a la Polinèsi,
tenia emergència en taurons,
però no m'ha impactat tant com aquí.
Aquí és una, jo et dic,
una sensació molt salvatge,
com que és un món que ha estat tan poc explotat,
doncs vam tenir l'oportunitat
de poder, ho he dit,
pràcticament immergents absolutament verges.
Després de la bona immersió,
convé recuperar energia, eh?
Recuperar energia, menjar,
menjar el toc del país, no?
La beguda del toc d'un anyant.
Sí, sí, sí.
I és molt apreciat.
Bé, nosaltres vam menjar,
vam aprofitar l'oportunitat de menjar peix fresc,
perquè el complex, doncs,
afovoria molt el fet de la pesca d'altura,
doncs, esportiva,
i allí, doncs, anava a pescar marlins i coses així,
era, vamos, l'habitual,
i s'abastia, d'alguna manera,
el complex, doncs, aquesta pesca que feien.
Però...
Merlins, què són, Merlins?
Els emperadors, el peix Bela, eh?
Doncs, allí, és un espai on es dona també molt el poble,
la llagosta, i, bueno, peixos d'aquest tipus,
i després ja, clar, com que ja et deia,
que les condicions allí són, vamos, molt complexes,
pensar que ells no disposen absolutament
de cap mena de recursos,
i tot ho tenen d'importar des de la península, no?
Per dir-ho d'alguna manera,
des de l'estranger,
on d'importava la base de contenedors,
absolutament tot,
des del que és una Coca-Cola,
alcohol per descomptat,
i altres elements,
verdures i coses d'aquestes fresques,
és molt complexa,
doncs, allí, pràcticament,
són conreus que no es donen.
S'està intentant, doncs, fer alguna experiència,
per exemple, el complex se disposava, doncs,
d'un espai, doncs, cultivaven verdures,
i això, i el que sí que fan molt
és, doncs, aquests recursos naturals que tenen,
doncs, conservar-los,
per exemple, el peix,
el se fan sec en peix i coses d'aquestes,
i un dels plats típics,
o de menjars típics que es dona allí,
és el kalele,
que és com un estofat de verdures i peix sec.
Peix assecat allà del sol?
Peix assecat en sol,
que el fan amb oli de palma,
i diferents verdures,
pastanagues,
i patates,
i coses d'aquests, carbassons,
així, bueno, carbassons,
que hi ha avos,
que li diuen allí,
que és com una espècie,
sembla com un pa brot verd,
però deixa anar una gelatina,
i en realitat té gust com de carbassons,
oi,
són fruites moltes.
I fruita tropical,
ja, oi?
Sí, sí, sí,
hi ha fruites tropicals moltíssimes,
allà es dona, per exemple,
pràcticament silvestre,
el que li diuen la carambola,
que és aquell tipus de fruit de color groc,
que fiquen en pastisseria,
que un cop tallat,
sembla com una estrella,
un estel,
eh?
La carambola,
diguem-ne,
es dona allí,
el que és el jackfruit,
la jacka,
que li diuen allà,
és,
que diria,
jo com una xirimolla,
que té gust de plàtan,
però,
és un fruit que pesa
aproximadament uns 30 quilos,
és més gran que una pilota de futbol,
és alguna cosa...
Per aquí,
per què te sap,
perquè estem veient aquí,
ara amb una imatge,
a través d'internet,
per aquí aneu,
és a dir,
aneu perquè et sona tan...
Sí, sí,
forndosa...
Sí, sí, sí,
hi ha carreteres que passen
absolutament pel mig,
i aquestes cases veient concretament,
em sembla que li diuen
el perro grande,
eh?
Ho gran can.
Després n'hi ha...
I es porten per aquí, no?
Per...
Sí.
Anar cap a l'interior,
no?
A veure...
Sí,
passa per l'interior de l'illa,
nosaltres,
quan vam tornar de...
des de...
l'Ilau de Roles,
davant mateix,
hi ha un port que li va a Porto Alegre,
i des de Porto Alegre
vam anar costejant fins a arribar
a lo que era la capital,
cruçant pràcticament tota la illa.
Això concretament,
si no m'equivoco,
deu ser-li l'Ilau de Roles,
veus les platges com són
absolutament blanques
i amb una arena fina.
Són parella perdisíagas, eh?
Sí.
Amb palmeres, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Tot el que t'expliquin del Carip,
aquí és poc,
està multiplicat.
i el tema de la cultura, no?
la gent, no?
La gent, el folclora,
aquesta barreja mestissa, no?
entre els origens portuguesos,
la gent autòctona,
tot plegat,
la llengua, imagino que també, no?
Sí.
Deu en parlar molt portuguès,
no?
Sí, allí es parla bàsicament portuguès,
una de les...
Bueno, és la llengua
que en parla el 95% de les persones,
després també parlen
aquestes llengües criolles,
l'angular,
que li diuen, no?
Perquè ells, en realitat,
són africans,
que a la illa, doncs,
s'ha produït molt de mestissatge
perquè són descendents,
per dir-ho d'alguna manera,
dels esclaus angolans,
que...
Que treballaven el sucre, no?
Treballaven el sucre.
Sí, que a l'època,
doncs, allí es feien escala,
a Sao Tomé feien escales baixets,
doncs, que el portaven cap al Brasil,
i així, no?
I llavors, bueno,
són esclaus que, en algun moment,
doncs, van...
En algun naufragi,
doncs, s'han salvar
i van anar allà.
Ells...
Vaneren, doncs,
molt els cristals angulars
que els hi diuen
i ells no es denominen negres.
En realitat,
la gent és de color negre, no?
Però no és aquell negre
fos de color cendre, no?
Ells tenen un color negre
de, més aviat, marronós, no?
Llavors, doncs, bueno,
ja et dic,
pràcticament,
de llengües,
se'n parlen simplement aquestes,
les que ells tenen, no?
I després hi ha un dialecte, també,
a l'illa de Príncipe,
però, bueno,
pràcticament això no...
Què més veieu, Joan?
A banda de...
Sota el mar,
de les immersions,
què més veieu
per l'entorn?
Cap on es porten?
Bueno,
a l'Ira de Roles,
precisament,
allí és un cruç de l'Equador,
no?
Hi ha una línia de la muntanya,
l'Ira de Roles és un Illot
que caminant a peu,
doncs,
per les senderes que es produeixen
al voltant de l'Illot,
amb dues hores i mitja
li dones tota la volta, no?
Bàsicament és una muntanya
i quan puxes a dalt
de la muntanya,
per allà mateix,
tenen traçat la línia
de l'Equador,
que passa per allà,
i, bueno,
bàsicament,
allí hi ha palma,
molta palmera,
de coco,
de cocoters.
Després també
hi ha una petita plantació
també que fan
oli de palma,
algú molt...
Allí,
amb una experiència
molt agradable
va ser poder veure,
doncs,
la producció que fan
del vi de palma.
El vi de palma
no deixa de ser res més
que la sàvia
de la palmera,
no?
I veus com els homes
pujen allí
a 22 metres d'alçada
que té la palmera
per agafar una garrafa,
doncs,
que té
a l'interior.
Que va recollir en el suc,
no?
Sí, va recollir.
I com pugen?
Com ho fan?
Bé,
en algun cas
es lliquen
una corda als peus,
però,
si no,
no es posen només
descalços
i de peus i mans
i per amunt,
no?
Va ser una gran experiència
perquè,
et dic,
anàvem precisament
caminant per allí
i en sec veig
que puja a dalt,
a la palmera
i va ser allí
una garrafa
i va dir,
vinga,
vaja a experimentar
el vi de palma
que sembla com
si fos un vi
algú realment agra
i no mitjament
desagradava
però molt fort,
no?
El proveu,
el vi de palma
el proveu,
no?
Sí,
sí,
sí,
i s'ha de provar tot.
Té un gust fortet,
eh?
Té un gust fortet.
No és el cul,
no és el vi d'aquí,
no?
No,
és una cosa transparenta
i et dic,
mitjament un sabor
com a agra
i com si tingués
com a bombolles,
digue,
digue,
sí,
em sembla com si
pica,
la mateixa escola.
Sí.
i després una cultura
també molt rica
que la gent allí
és tan agradable
i tan eixerits
que,
bueno,
ells,
tot el que és el tema
musical,
amb aquestes illes,
et dic,
doncs,
es donen,
vamos,
tothom toca algun instrument,
tothom toca
alguna cosa de música,
no?
Bàsicament,
músiques com poden ser,
doncs,
la Quisamba,
per exemple,
no?
Tot el que nosaltres
coneixem de la música
obresilera,
la bossa nova
i coses així,
són derivats
d'aquest tipus de música,
no?
Puduro,
quan hi ha músiques
una miqueta més forta,
més mogudes,
no?
Hi ha ambientació,
per tant,
de nit,
imagino que hem fet això,
actuacions al carrer,
no?
Sí,
sí,
classes,
locals.
Sí,
sí,
hi ha algun local
no és tan poc massa
perquè són locals
bàsicament per la gent
autòctona del país,
no?
Però és una gran experiència
poder compartir
perquè et dic,
ells són molt oberts,
gent molt integradora
i, vamos,
de seguida fas,
doncs,
amistat amb algun d'ells,
pensa que jo
hagi arribat
en alguna ocasió
a l'hotel descalç,
solament amb pantalons,
perquè a un li regalava
les sabates,
a l'altre li regalava
la samarreta
i a lo millor
m'un tio Cossac
que feia dos metres d'alçada,
bueno,
jo evidentment
vaig anar allí
perquè tinc un amic,
un amic que...
És allà,
és s'automensa,
no?
I entrava a l'hotel
doncs m'agafava
per l'esquena
i deia,
hombre,
este es mi hermano,
no?
I és gent
molt,
de veritat,
molt entranyada.
Què fa la gent del país?
A què s'ediquen?
És a dir,
com és la vida
al dia a dia
amb tothomé
i a príncipe?
La vida hi és duríssima,
és molt dura,
la gent fa el que pot,
en algun cas,
ja t'edic,
amb un metro quadrat
d'arribes
si trobes una construcció,
per exemple,
de fusta
i algú et diu,
mira,
aquesta és la meva tenda,
la meva tenda,
el meu negoci,
aquesta és la meva loja,
no?
És la meva botiga.
I allí també n'han posat
absolutament de tot,
però clar,
absolutament de tot,
però al menor,
no?
O sigui,
també n'han un misto,
també n'han una cullerada
de sucre,
un grapat d'arròs,
o sigui,
el que la gent pot pagar
en aquell moment.
Com es paga?
En quina modera?
En dobres.
I pots agafar,
i no sé si tens 10 euros
de la butxaca,
pots portar-te aquí
més d'un milió de dobres.
Carai.
O sigui que el canvi,
és molt barat, no?
Sí,
però la vida és cara,
ja t'edic,
és molt barat,
però la vida és molt cara,
perquè tot s'ha d'importar
des de fora,
amb contenidors,
i l'aigua embutellada
no existeix,
o sigui,
tot s'ha importat,
o sigui,
d'allí prendre-te
una Coca-Cola
és caríssim,
prendre-te un cafè,
és el que pot sortir-te
més bé.
Ara,
si vols comprar
artesania popular,
això sí,
pintures,
grans pintors,
hi ha gent
que es dediquen
a l'art,
i sí,
alguna cosa d'aquest tipus
sí que es pot trobar
bé de breu.
Com són els cotxes?
N'hi ha,
n'hi ha.
Sí,
sí,
i ja,
com a qualsevol país
tropical,
sempre trobaràs picaps
i coses d'aquest tipus,
perquè ja et dic
que les infraestructures allí,
home,
la veritat,
deixa'm el que desitja,
hi ha una sola carretera asfaltada,
et prenen de clots
i quasi t'assurts més a compte
que fa una drecera
que anar per la carretera.
Complicat,
perquè un dia plou molt
i potser tot allà la carretera
i fins...
que la carretera no l'arregla ningú,
o sigui,
es va arreglant,
doncs,
amb el desgast
i la terra que va caient
d'altres aigüats,
o sigui,
és un dels problemes
que té aquest país,
la pobresa extrema.
Tornant a les immersions,
per a aquells que estiguin
submarinistes com ara tu,
què s'hi recomanaries?
És a dir,
suposo que aneu a diferents zones,
no?
No sempre al mateix punt d'inmersió.
No,
allí jo els hi recomanaria
que no es deixin perdre
l'experiència de visitar
Sol Domè.
Qualsevol fons,
jo et dic que
està tan poc explotat
la pràctica del submarinisme,
són coses molt puntuals
que fa la gent,
que hi van
i no són majoritàriament europeus,
sinó, bueno,
són europeus
perquè venen pràcticament
un 90% des de Portugal,
no?
S'ha començat a parlar
des de Brasil,
alguna coseta,
perquè,
Brasil des de Fortaleza,
per exemple,
a Cabo Verde,
doncs,
són 3 hores i mitja
d'avió,
només,
i ja ha començat
a arribar alguna cosa
que ha passat a Tomé,
perquè,
ja et dic,
allí el que és
molt agradable
és el fet de poder anar
i disfrutar
d'un país
que tot és absolutament
és verge,
des de la...
ja et dic,
des del que és
el turisme
que se'n dona poquíssim
i que
a més a més
el que més
t'impressiona
precisament
és això,
no?
Que la sensació
de seguretat
que tu tens
en tot moment,
la gent no t'atoseca
ni gaudeixen,
doncs,
del fet de compartir
amb tu
les seves coses,
els seus moments,
els crios,
jo una de les experiències
que he viscut
més boniques
a la meva vida
va ser el fet
de poder-li regalar
dos parells
de sabates de futbol
a dos nens
que estaven allí
jugant a futbol
descalços,
no?
Els vaig agafar,
bueno,
me van acompanyar
per tota la illa
i me van oferir
fruita
i coses d'aquesta
i quan els vaig regalar
doncs
a aquests dos parells
de botes de futbol,
home,
va haver-hi ver
un brillo
als seus ulls
que això me va arribar a impactar.
Pensa que aquí la gent
jugant a futbol
però clar,
el que juga per la part dreta
és perquè té
unes perdenyes
de peu dret
perquè si la té
de peu esquerra
ja juga per l'esquerra,
o sigui que
són pobres
fins a aquest extrem.
Estic veient aquí
la posta
de les tortugues
cap al novembre,
no?
Està veient uns atractius,
no?
Que veure com van
a fer la posta
de les tortugues
l'arxipel·lac.
Sí,
allí
ells protegeixen molt
la seva fauna marina,
encara que sembli mentida
és un país tan pobre
on necessiten tot,
però la seva fauna marina
la protegeixen molt
perquè és un dels recursos
que tenen,
així com per exemple
cap verd,
allí les tortugues,
les morenes,
pràcticament no les pots ni veure
perquè se les mengen.
Aquí aquesta gent
les respecta moltíssim
perquè saben
que el seu atractiu
és l'atractiu
que tenen
per poder portar el turisme,
i doncs bueno,
ja es veuen
espècies de tortugues
que és molt difícil
veure-les al llarg
de les costes
que nosaltres visitem
a Vitònia.
Tortugues d'aquestes grans,
eh?
Sí,
grans,
grans realment,
i mantes realment grans.
Algú important,
és el que deia,
anàvem deixant-se caure
amb la corrent
i era un verdader espectacle
veure les mantes,
algú realment,
les mantes espastinaques,
les mutejades,
alguna cosa,
algú s'ha gerat,
però enormes,
de grans.
Això de fa un corrent marí
és com tirada per un tobogat,
no?
Sí, sí.
Però aquells empinats,
eh?
Però empinats.
I els corrents són fortes,
són més oberts,
i en molts casos,
doncs bueno,
l'única manera que tenies
de contrarrestar l'efecte
era poder arribar
fins als baixos que hi havia
i amagar-te darrere d'ells
per poder,
doncs,
lliurar-te de la corrent.
Per cert,
que si algú vol anar
a Sant Atome i Píncipe
a bussejar
i encara no ho té clar,
vull dir,
no ho ha fet mai,
pot iniciar-se aquí a Tarragona
o a Parc Supaquàtic,
no?
Ja que, escolta'm,
ja aquí som...
Nosaltres som molt locos,
sempre ajudarem...
Feu batejos,
no?,
d'iniciació...
Sí,
nosaltres fem els batejos
perquè la gent
en té contacte
amb el que és el MediMarino
i descobreixi
si realment li agrada,
però el que en realitat
necessita per poder
fer immersions
en punts com aquest
que parlem,
doncs,
un cert grau d'experiència
i com a mínim
tindre un curs
que l'habiliti
per poder fer una immersió
fins als 20 metres
que és el curs
d'una estrella,
no?
T'ho demanen,
eh?
És a dir que
no se la juguen,
eh?
No, no, no,
i les organitzacions,
les diferents organitzacions
que hi ha de busseig
a tot el món
són molt sèries
i, doncs,
sempre, doncs,
demanen al personal
que porten,
doncs,
l'experiència
per poder,
l'experiència
i la titulació
i el seguro,
eh?
que tota titulació
t'ha que anar
acompanyada d'un seguro
per poder
fer l'activitat.
És car aquí
a bussejar?
En deixem el viatge
a banda, eh?
No,
pràcticament
bussejar no és car,
el que és car
és el viatge.
Arribar-hi, eh?
Arribar-hi
i és un dels viatges
més cars
que he fet.
Estem parlant
d'11 hores de distància,
vull dir que és un viatge car,
bastant lluny, eh?
Sí,
perquè, a més,
des de,
per exemple,
si ho poguessis fer
de Tarragona
tens que agafar
diferents vols
per poder arribar.
Per exemple,
has d'anar aquí a Barcelona,
a Barcelona, a Lisboa
i des de Lisboa
un vol cap a Sautomè.
Ja són pràcticament
tres avions
de nada
i tres de tornada.
I això comporta
tot un dia
pràcticament de viatge.
Estem parlant
del golf de Guinea,
estem parlant de,
ubiqueu-vos, eh?
Gabon,
per allà
amb 250 km
cap allons, eh?
amb arxipel,
a Calló Illes,
solitàries, eh?
amb paisatges paradisíacs.
Sí,
allí és el punt,
jo penso que és el punt
on hi ha més estel
del món,
allí, eh?
Sí?
Sí,
allí,
jo vaig dir,
et dic,
són experiències
molt importants
que et marquen
al llarg de la teva vida
i el fet
d'arribar a la nit
allà a les set de la tarda
ja és de nit,
amb la qual te'n vas a dormir
molt,
molt avia d'edat.
I tenir l'oportunitat
d'estirar-te a la platja
tranquil·lament
i veure el cel,
un cel
tot ple d'estels
i veus, doncs,
el que està passant
que des de...
en una ciutat
és molt difícil de veure-ho,
encara que t'eslladis
pràcticament a la muntanya,
però allí veus caure estels
a tot moment,
bueno,
el neix vindre de la lluna,
dels núvols,
de tot,
és extraordinari.
Val la pena?
Sí, sí, sí.
I silenci,
molt de silenci.
Després,
ens quedem amb Joan
amb aquesta imatge,
dels estels,
de la platja,
per dir sí,
el silenci,
la quietud,
és el viatge que ha fet
Joan Bonfill,
president de la Societat
d'Exploracions Submarines
presentat al Meio Príncipe,
l'antiga colònia portuguesa,
ara república independent,
situada a prop del golf de Guinea.
Joan,
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.