Fins demà!
Doncs ara sí, com cada dimarts, sobre aquesta hora, avui una miqueta abans de l'habitual, saludem en Felip Caudet, fisioterapeuta, especialista en salut de natural. Felip, bon dia.
Bon dia, Núria, bon dia a tothom que ens està escoltant.
Comencem l'espai on li fa mal, avui per parlar en segona part, diguem-ho així, sobre l'educació postural, un tema que se'ns va quedar curt la setmana passada, tenim moltes coses a dir.
Sí, sí, jo et voldria dir, potser el tema, en lloc d'educació postural, hi hauríem de dir la postura, a seques.
També és important aquest concepte, perquè l'altre dia vam deixar una mica entreveure que aquestes imposicions moltes vegades d'educació...
Sí, que no hi ha postura bona ni dolenta, deies tu, no?
Correcte. Són més negatives per la persona que no pas interessants per poder realment viure amb una llibertat en quant a la postura.
Perquè aquest seria el concepte. La postura el que ens hauria de donar és llibertat, comoditat.
Però, escolta, això m'estàs dient, que totes aquelles mares que veuen que els seus fills seuen de manera irregular i tal, i es recargolen,
no els hi hem de dir res, perquè després allò que deien, que, escolta, després ven els problemes d'esquena, si t'acostumes malament.
Sí, però aquí ve el concepte, aquí ve el concepte i aquí ve l'error conceptual, sent redondant, eh?
Deixa'm, avui que tenim temps, Felip, abans d'entrar en matèria, deixa'm que recordi el telèfon del directe per si,
perquè avui tenim temps, escolta, si algú vol fer alguna consulta sobre la postura,
aprofiteu que tenim un especialista del tema, 977-24-4767, 977-24-4767.
Podeu trucar i el Felip us atendrà i respondrà les vostres preguntes.
Dèiem això dels mals d'esquena, no?
Clar, el que et deies, és a dir, moltes vegades a la natura dels nens ja és normal que hi hagi moviment,
que el nen hi canvi de postura constantment, això és normal.
Això dels nens moguts, doncs ja és normal, podríem dir.
Avui en dia és que s'ha atendit molt, com moltes vegades es fa,
a posar-li nom a coses i a vegades no són aquestes coses.
Quan parlo d'això parlo de la hiperactivitat, no?
Enseguida se'ls parla de trastorns de la hiperactivitat
i realment, bueno, podríem... s'hauria de mirar molt cas per cas si realment els nens ho són.
Llavors, la natura del nen ja és mòbil, ja és kinètica, ja vol...
El nen mai estarà còmode del tot.
Sí que ho estarà quan li donem unes circumstàncies perquè estigui còmode.
Això és important, jo ho dèiem l'altre dia.
Si asseiem un nano en una cadira d'un adult, és obvi que no pot estar còmode.
Primer perquè tot li va gran.
Després, una de les grans raons per les que un nano assegut està incòmode
és perquè els peus no tenen estabilitat.
Quan asseiem un nano en una taula i volem que estigui tranquil, que estigui còmode,
el que hauríem de fer és que aquest nano tingués els peus recolzats en algun lloc.
Ja us ho vaig dir l'altre dia, no?
Parlàvem de posar alguns llibres o posar una caixa, el que sigui,
però que el nen senti que els seus peus toquen en terra.
Llavors, veureu que de manera espontània, això és molt maco d'observar amb els nens,
de manera espontània la seva esquena, que quan no hi havia recolzament està corbada,
espontàniament, a raó de la mecànica del cos, es posarà més recta.
Els nens peters no en fan patir tant com els adolescents,
que els adolescents, jo quan ho era també,
tenen tendència a cargolar-se i a fer postures impossibles,
i és això, dius, és que després de gran et farà mal l'esquena.
No, no, no, això ens hem d'avorrar també del cap, perquè, insistir,
insisteixo, la postura és una qüestió on hi ha un sumatori de circumstàncies,
i avui ens ve a tret, no?
L'altre dia vam parlar molt de la postura molt física
i avui també ens seguirem parlant,
el que passa és que també incluïm l'aspecte psíquic i emocional.
Emocional.
Llavors, tu has parlat precisament del grup d'edat,
que és l'adolescent en què s'està formant la identitat,
el caràcter de la persona, no?
Ja deixem de ser uns nanos per ser uns adults.
Què passa?
Moltes vegades aquestes actituds posturals que veureu amb aquests adolescents
és aquesta búsqueda d'aquesta identitat,
i això xoca, no?
Perquè, què m'estàs dient?
L'esquena té a veure amb l'identitat?
Doncs, mireu, les postures, les postures corporals,
ens diuen molt de l'estat anímic,
de l'estat emocional de les persones.
Posa'ns exemples, va, que jo crec que d'aquests més continuants...
Un clàssic, un clàssic és la gent tímida.
Segurament la gent tímida que haureu vist,
doncs presenta una certa curvatura de l'esquena,
el cap sol anar més cot, més baix,
el pit va enfonsat...
És com la més...
És una postura replegada sobre si mateixa.
I per què és replegada?
Doncs, mireu, perquè és una postura protectiva.
El disseny del cos és que quan nosaltres ens sentim atacats,
per alguna circumstància, el que fem és replegar-nos.
Com ens defensem davant d'una cosa que ve?
Ens posem les mans davant,
o ens posem els braços davant.
I si cau alguna cosa del sostre,
el que fem és replegar-nos.
Sí, sí, sí.
Aquesta espontanietat,
doncs aquí, quan és una situació de perill,
imagineu-se amb algú que, emocionalment,
viu constantment el que li passa al seu entorn
com una sèrie d'atacs.
Doncs, trobareu normalment aquesta actitud.
Això és molt habitual.
Una altra actitud que haureu vist postural
amb els adolescents i que és molt comuna també,
i també té a veure amb aquesta constitució de la personalitat,
doncs és aquest despenjament.
Moltes vegades veureu els adolescents,
ja no que es cargolen cap endavant,
que aquest seria el cas de la gent molt més tímida,
sovint,
sinó un despenjament,
és a dir, tira la pelvis endavant,
una postura que a vegades em sembla,
mira-ho, que despenjat-ho,
mira, fins i tot una postura una mica de desgana,
podríem dir molts adjectius, no?
Però la idea és aquesta,
és que hi ha un cert avançament de la pelvis,
la imatge típica,
imagineu-se l'adolescent amb les mans a les butxaques,
que estàs simplement esperant alguna cosa, no?
Dret.
I això no té repercussions després en la vida adulta?
Perquè, clar, aquí anem.
Quan tot aquest canvi postural que s'esdevé en l'adolescència
acaba culminant amb el que jo deia,
amb l'adultesa, no?
L'adultesa en molts nivells.
Física,
perquè el creixement es detura normalment al voltant de la vintena,
20, 21 avui en dia,
depèn del que mengem,
s'allarga una mica més en alguns casos,
d'acord?
Però una és la constitució de la corporetat adulta
i l'altra és la constitució del patró de comportament mental,
de com aquell nano és un adult davant del que li passa o del que li esdevé a la vida.
Llavors, busquem, busquem aquesta posar-s'hi bé,
posar-s'hi bé.
Què passa?
Amb aquest posar-s'hi bé, teòricament,
i amb el procés d'aprenentatge i de creixement,
el nostre cos hauria de constituir-se com una postura,
si no hi ha cap tipus de lesió prèvia,
que això també s'ha de dir,
com un cos que no pateix,
com una postura en una certa llibertat de moviment
que li permeti a la persona desenvolupar tot el que necessita.
Això és el...
Al principi seria aquest,
buscar la comoditat aquí dalt.
Què passa?
Quan hi ha una sèrie de processos
que han sigut amb molta intensitat,
sobretot d'aquest caire emocional,
aquest caire fins i tot mental,
quan han sigut amb molta intensitat,
costa constituir una postura sana,
llavors queden,
queden aquests marcatges.
Llavors veiem moltes vegades,
o de vegades veiem adults,
que tenen postures més típiques i tòpiques de l'adolescència,
i que es mantenen en el temps.
Llavors, no hi ha una relació aritmètica en aquest sentit.
No vol dir que l'adult amb una postura
com l'adolescent sigui com un adolescent,
però veurem algunes tendències.
I veurem fins i tot
que quan s'executen teràpies de caire postural,
com la tècnica de Messias, per exemple,
o altres que n'hi ha forces,
doncs igual que canvia la postura,
també canvia l'actitud.
Bé, és el que t'anava a dir.
Clar, si estem fent aquesta vinculació
entre postura i emocions,
és això,
quan canvia l'emoció
podem aconseguir un canvi postural
i al revés,
podem modificar les emocions
canviant la postura, doncs.
Sí, el que passa és que són dos camins
completament diferents.
D'acord?
I també la labilitat,
és a dir, la facilitat
amb la que es pot canviar
d'un àmbit a l'altre,
doncs valdrà o serà,
funcionarà en relació
al professional que tenim davant,
que ens pot ajudar,
perquè s'ha de dir que normalment
ha de ser un professional
que sàpiga el que es fa.
o també pot ser
a detall personal,
que algú faci un procés de creixement
i per tant canviï.
Però són processos d'acomodació,
una cosa,
això és molt important,
també, Núria,
ens porta un tema
que és l'edat.
Aquí segurament molta gent
que ens està escoltant
i quan sent parlar d'adolescents
pensa,
ah, bueno,
això és pels nanos,
o això és per la gent jove.
Mireu,
la postura,
igual que la ment,
es pot canviar
tota la vida.
Sí?
Tota la vida, Núria.
Mira,
quan es parla
de tractaments posturals,
el mínim d'edat
demanada
o recomanada
volta al voltant
dels sis anyets,
sis, set anyets.
Per què?
Perquè és l'edat
en què el nano
ja comença a entendre
una sèrie de coses
que li demanem.
El treball postural
sempre és un treball
molt conscient.
A la persona
se li demana
que mantingui el cap
en una posició,
que mogui alguna extremitat,
és a dir,
que faci una seguit
d'exercicis dirigits
per aconseguir
aquell petit canvi.
Llavors, clar,
el mínim és això,
que el nano
pugui entendre.
També s'ha de dir
que a partir d'aquella edat,
si hi ha algun procés
o alguna dificultat
de tipus de caire intel·lectual,
és a dir,
que la persona
no pugui entendre
el que se li demana,
doncs tampoc seria
una persona
que podria fer
un canvi postural.
Però si no,
se n'anem
fins al màxim
de l'edat
que puguem aguantar
i viure.
És a dir,
podem tenir 80
i tenim 85 anys
i encara podem fer
canvis posturals.
S'ha de dir,
ara.
Tot això té un matís.
Té un matís.
Aquí potser
els oients
quan senten la paraula
canvi
i es pensen
que algú
que va corbat
acabi completament recte.
Això no és així també.
Canvi vol dir
que es canvia d'estat,
no vol dir
una quantitat
en quant al canvi.
Llavors,
el que es fa normalment
amb els treballs posturals
és intentar
amb la situació
que es té la persona
donar-li llibertat.
I poder serà,
en el cas de molta gent
que va anar encorbada,
per exemple,
doncs serà simplement
que aquelles corbes
de l'esquena
siguin molt més elàstiques
i que en algun moment
si ho requereix
pugui erguir-se,
pugui incorporar-se millor.
Com es treballa
el canvi postural?
Estem parlant
de tècniques
fisioterapèutiques,
bàsicament?
Sí, mira,
això és molt interessant
també
i no ho vam dir
l'altre dia.
El concepte
de canvi postural
neix també
d'un concepte prèri,
que és un concepte
de globalitat.
És a dir,
d'entendre
que la persona,
totes les seves parts
estan vinculades
i relacionades entre si.
És a dir,
el que li passa al peu
provocarà
una actitud,
provocarà
una postura
en la posició del cap.
Claríssimament.
Ja us ho deia l'altre dia,
si ho proveu tots,
poseu-se, per exemple,
les mans aquí a les lombars,
a la part baixa de l'esquena.
Espera, que ho provem,
espera, espera.
Les parts a les lombars,
les mans a les lombars,
allò com quan te fa
ai,
val d'esquena,
val dels ronyons.
Allò que diuen popularment.
Jo només us demano
que us poseu drets
i que us poseu
de puntetes.
Si us poseu
de puntetes,
veureu,
estan drets,
que al posar-se
de puntetes,
aquesta corba
de les lombars
s'accentua molt més.
I que, per exemple,
perquè pugueu
seguir mantenint
aquesta posició,
veureu que la part
dalt del cos,
el cap,
tira cap endarrere,
buscant mantenir
l'equilibri.
Això és el que ens passa
quan ens posem talons
les dones, no?
Sí,
però això és una evidència
que els peus,
el canvi petit dels peus,
té una repercussió
en el que li passa al cap.
Clar, perquè aquí
el que hem de buscar
és l'equilibri
de tot el cos.
Llavors, aquest és el concepte
de globalitat.
És a dir,
per què val la pena
destacar-ho?
Perquè, mira,
normalment la medicina,
Núria,
la nostra medicina,
ha tendit molt
a especialitzar-se
i ha aconseguit
fites increïbles,
però una petita crítica
que se li fa
és que ens ha parcialitzat.
Tenim grans especialistes
de temes molt concrets,
de parts molt concretes
del cos,
però en tenim molt pocs
d'especialistes
que el mirin el tot.
I aquí neix
el concepte de globalitat.
El concepte de globalitat
és un concepte
que neix de la mà
d'una fisioterapeuta francesa,
François Messiers,
i neix aproximadament
a meitat del segle XX.
Aquesta senyora, doncs,
observa que hi ha
aquesta vinculació
entre les parts
i busca una manera
de tractar-ho.
D'aquí surt un altre concepte
també molt interessant,
que aquest tampoc
ens l'expliquen
a les escoles.
Quan els nanos
van al col·le
i parlen del cos humà,
els ensenyen
les articulacions,
els òrgans,
els músculs,
ens ho venen tot també així,
com una cosa parcial.
Sí, per grups, clar.
La parella digestiu,
la parella circulatori.
Com a molts sistemes
i poca cosa més.
Però en els músculs,
no ens ho diuen mai
que els músculs
treballen en grup.
sempre ens diuen,
doncs, per exemple,
el bíceps serveix
per flexionar el col·le.
O el quadríceps serveix
per aixecar la cama.
Això ens ho diuen.
Sí.
Però el que no ens diuen
és que la realitat
funcional del cos,
sota aquest concepte global,
és que els músculs
funcionen
per cadenes musculars,
cadenes de múscul.
Què vol dir això?
Vol dir que
on comença un múscul,
on comença
i on acaba un múscul,
no vol dir que en comenci
a partir d'aquell moment
un altre,
sinó que possiblement
es solapa amunt.
I quan s'activa,
activa tot el seguit
de músculs
que estan en aquesta línia.
Llavors parlem,
per exemple,
de grans cadenes
posturals i musculars.
N'hi ha una,
la més comuna
quant a molèsties
o dolències,
és la cadena muscular
posterior,
que va
des de la planta del peu,
puja pels bessons,
puja per els isquiotibials,
els glutis,
tota l'esquena,
cervicals,
fins que va a parar
en l'última instància
damunt de les celles.
Imagina,
Núria.
Uh!
Tot això és una cadena...
Que vols dir que quan movem
les celles...
Estem activant aquesta cadena?
Sí, sí, sí, sí, claríssim.
Però donaré un exemple
que segurament
a molta gent li ha passat.
Quanta gent
teniu mal de cap
moltes vegades
aquí al front,
damunt de la zona
dels ulls,
damunt de les celles.
Sí, que passa a vegades.
Doncs aquests mals de cap
moltes vegades
solen ser
perquè hi ha tensió
a la zona cervical,
és a dir,
una mica més enllà
de la cadena.
Llavors, a vegades
aneu al fisioterapeuta
o vosaltres mateixos
feu una mica de massatge
en aquesta zona cervical
i veureu que aquest mal de cap
baixa.
L'explicació
d'aquest mal de cap
és que tota la cadena muscular
ha augmentat
la seva tensió.
En aquest sentit,
per això m'explicaves
que tot el cos
està relacionat
i que per tant
qualsevol canvi
en la postura
en, no ho sé,
qualsevol canvi
en simplement
posar-se de puntetes,
allò que dèiem,
que dius
només ha d'afectar els peus,
doncs no,
enllaça amb tota
una cadena postural
que fa que canviï tot.
És molt feixuc
doncs el treball
de reeducació postural?
És un treball molt maco,
més que feixuc,
és molt maco
en un sentit,
perquè tu em preguntaves,
ara dits d'aquests conceptes
de globalitat,
de cadena muscular,
tu em preguntaves
i com es fa això?
Sí, sí, sí.
Com es fa un treball postural?
No sé si és tècnica
de massatge
o de fisioteràpia.
És tècnica de fisioteràpia,
està en el marc
de la fisioteràpia
i ho trobareu
en fisioterapeutes,
aquest tipus
de terapèutiques,
i es basen
en dos conceptes
molt interessants.
Un,
bueno,
tres conceptes,
perdó.
Un,
que són les tècniques
de propriocepció,
és a dir,
són les tècniques
en què la persona
descobreix,
aprèn,
a sentir
com està posicionat
al seu cos.
Agafa consciència
de la postura,
no?
Sí.
Que això
sembla estrany,
però no ho tenim.
Això et podria dir,
Núria,
que és la part més maca
del treball postural,
la més meravellosa.
Per què?
Perquè, clar,
si arribeu a la consulta
del fisioterapeuta,
vinc perquè es que em fa mal
aquí les cervicals.
Molt bé.
Us fan una entrevista
i el primer que us diuen,
o quan van a fer
l'examen físic,
us demanen
que us tregui les sabates,
d'acord?
que us desvestiu
i us pregunten
a només començar
si noteu
com estan recusats
els vostres peus
al terra.
Va.
Aquí tothom dirà
home,
estan al terra,
no?
La pregunta no ve aquí,
la pregunta és
quines parts del vostre peu
estan tocant al terra?
I veureu
que aquesta cosa
tan senzilla,
quan no s'ha fet mai,
quan no hi ha hagut
consciència corporal,
és completament,
és molt complicada.
Perquè sabeu
que el vostre peu
està recusat
perquè ho sabeu,
perquè la ment
us ho està dient,
però en sensacions
no.
Llavors,
tot el treball postural,
la primera part que té
és un treball
de descoberta
del cos.
Llavors,
per què és importantíssima
aquesta descoberta?
Perquè mireu,
en primera instància
la persona descobreix,
se li facilita
amb exercicis
que entengui,
que senti
com està
posturalment.
Llavors,
es fa la teràpia
i després se li torna a dir
que ho senti.
Ah,
el meravellós
és que nosaltres
quan som capaços
de notar el canvi
que ha patit
el nostre cos,
la reposició
que ha fet el nostre cos,
llavors hi ha un canvi
també a nivell cerebral.
Hi ha el que es diu
la plasticitat neuronal.
Les nostres neurones
reben una altra informació
i mantenen la postura.
Aquesta és la gràcia
del treball postural.
Val,
que no és efímer,
sinó que un cop
ja...
un canvi postural
és per tota la vida.
L'únic que s'ha de fer
és alimentar-lo,
és a dir,
ajudar-lo.
La primera part
és aquesta,
la sensació,
la propriocepció.
És una part,
i t'ho dic,
meravellosa,
la gent se sorprèn
normalment,
moltíssim i gratament,
perquè imagineu-se
algú que tingui 40 anys,
40 anys vivint
amb el seu cos
i amb la seva postura
i descobrir
com funciona,
notar
que tenim certes parts
del cos
que no millor mai
havíem reparat,
ni per què servien
ni tan sols
desnotàvem,
però elles fèiem feina
i molt possiblement
al fin de compte
ens han portat a la consulta
perquè ens han fet mal.
Això és l'únic
bellós.
No hi ha limitat,
insisteixo,
per descobrir
el cos de cadascú.
Un altre aspecte
important
de la terapèutica,
el segon,
seria el tema
dels estiraments globals.
Per clar,
per recol·locar
aquesta postura
físicament,
físicament,
necessitem una eina
que són els estiraments.
Però no són estiraments
com aquells
de m'estir-ho els bessons,
o estir-ho el braç,
sinó estirem
totes aquestes cadenes
de músculs ben llargues.
Llavors són estiraments
molt complerts.
Molt complerts
i que demanaran,
sobretot,
demanen concentració
per part de la persona
que executa,
i veureu que el professional
us anirà guiant.
En monitoratge.
Perquè sol passar
una cosa molt interessant
i molt curiosa,
que el cos també
es va defensant.
Si jo porto,
imagineu-se,
doncs 50 anys
sense estirar
i mantenint
una sèrie de situacions,
el cos es rebel
una mica
i diu
eh,
què m'estàs fent?
No?
Llavors per això
és un treball
que s'ha de dir
que és progressiu,
que és molt suau
i que mai,
mai,
mai,
mai ha de fer mal.
Llavors això és molt important.
En canviar la postura
no és un procés dolorós
o no ho ha de ser.
Això és interessant.
I el tercer aspecte
que es fa servir
són petites eines
de treball
més aviat
sobre el múscul,
molt puntuals.
Aquí
es pot integrar
moltes vegades
alguns petits treballs
de massatge.
L'acupuntura,
fins i tot.
Bueno,
l'ortodòxia
del treball postural
no està vista,
però et puc dir
que hi ha professionals
que sí que ho fem.
Pot ser el massatge,
pot ser l'acupuntura,
com pot ser tècniques
neuromusculars,
és a dir,
que els nervis,
que el sistema nerviós
relaxi aquell múscul.
I en aquestes tres eines
el que anem és
poquet a poquet
i progressivament
readaptar
la postura
d'una persona
a una postura
més còmoda,
més vital,
que li doni
molta més llibertat.
També s'ha de dir,
i això moltes gent dirà
ui, això
sembla una cosa molt llarga.
A veure.
Sí,
és que és el que t'anava a dir,
per a un temps.
Cal reflexionar sobre això també.
A veure,
imagineu-se,
si teniu una postura
que heu anat guanyant
a base de
les feines que heu tingut,
les emocions
que heu viscut,
l'educació que heu rebut
durant,
digues una edat, Núria.
30 anys.
Durant 30 anys,
doncs clar,
canviar-la,
ja us dic,
30 anys no hi serem.
Però un petit marge
de temps sí que necessitem.
Quin és aquest marge?
Doncs normalment
una teràpia
de caire postural
ben feta
se'n va
als 5 mesos.
5 mesos,
al principi
les sessions
són de caire
setmanal
i són properes
i després normalment
ja són pautes
de control
molt més llargues.
Què vol dir?
Doncs mireu que normalment
per començar
un treball postural,
per aconseguir
una bona
adquisició
d'una postura
òptima,
se'n va
a les 10 sessions.
No se'n va
gaire lluny
tampoc,
però 10 sessions
per a més
de 4 o 5 mesos
en el temps.
10 sessions.
Hem d'anar
acomodant-lo.
si pertenguéssiu
canviar el cos
de cop
primer que seria
molt dolorós
i a part que
el cos
no es deixaria,
es defensaria.
Llavors enteneu
l'efecte invers
potser.
Tu l'altre dia
Núria
explicaves un exemple
i això
ens serveix
avui molt bé
que és aquell
de passar pel carrer
i veure's
el mirall
com estem despenjats
davant dels operadors
i llavors
ai,
em poso dret
i veieu
que als 3 segons
tornaven a estar despenjats.
Per què?
Perquè mireu,
un canvi postural
no es pot fer mai
només canviant una part.
S'ha de canviar
el tot,
la globalitat.
D'aquí
que sigui un treball
que parla
de cadenes musculars,
que parla
de globalitat,
que parla
de relacions
entre el peu
i el cap.
Ai, Felip,
molt bé,
jo crec que amb això
hem donat moltes pistes ja
sobre la importància
de la postura.
Sí,
penseu moltes coses,
jo us ho dic
i us ho deixem,
penseu moltes vegades
que quan us fa mal
els cervicals,
per exemple,
o quan us fa mal
el colze,
doncs penseu
una mica més enllà,
penseu que està passant
a l'esquena
o penseu que està passant
als peus
i sorprendreu
que moltes vegades
els problemes
que pensem
que estan localment
als cervicals
venen de com
estem recolzant el peu.
És temps i consciència.
Sí,
poquet a poquet.
però són preguntes
que un s'hauria d'anar fent.
Seguirem responent
preguntes,
serà però ja la setmana vinent,
un nou dimarts
en què us tornarem
a oferir aquesta secció
on li fa mal,
jo crec que molt útil
per tenir més coneixement
del nostre cos
i de la nostra salut.
Amb un especialista,
el Felip Caudet.
Felip,
moltes gràcies.
gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.