Francesc Lledó, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Benvingut i bon dia realment, perquè finalment ha sortit el sol,
no sé si durarà gaire, però una estoneta ja ens feia falta.
Dona, jo crec que sí que durarà, això ja no.
Ja ens va haver un avís fa dues setmanes, no?,
hi va haver un bon avís, ara ha hagut una miqueta així,
però ara ja està.
És tan positiu aquest home, que dóna gust,
fins i tot va fer el pronòstic del temps.
A més, per Sant Jordi sempre fa bo.
Sí, la veritat és que fa calor, i d'això es tracta.
Parlant de Sant Jordi, aquí ja tinc el llibre que us hem de regalar avui,
és bonic perquè sí.
Sí, està molt bé aquest llibre.
És un llibre preciós, molt útil, a més a més...
A més està molt bé perquè està fet per gent de Tarragona,
amb tots els aspectes.
Clar que sí, mira, el Salvador Arimany, lògicament no cal dir res,
ja el coneixem prou, canapés, petits capricis,
i les fotografies són de Josep Borrell García Pons, de Reus.
De Reus.
Soprallem Reus perquè avui parlem d'un producte genuïnament de Reus.
Sí, almenys així es diu dintre de la nomenclatura de la Universitat d'Origen,
perquè avui vull parlar de les avellanes de Reus,
que es diuen així en l'ADO,
com a producte protegit, com a producte a cuidar.
I també és un producte que costa de trobar el mercat.
És raro perquè estem a Tarragona, a Reus,
i costa de trobar aquest segell.
Sí, és veritat.
En els productes, per exemple, la cobertiva a la selva etiqueta,
amb aquest segell,
però que jo sàpia ningú més.
Segur que n'hi ha, però jo ara així no ho sé.
I cada comprador hi ha alguna gran superfície
que juntament amb altres envasats d'avellanes
també sí que et diuen avellana de Reus,
que et posen aquesta denominació.
Però vaja, és el que tu dius,
costa molt si no us en una botiga especialitzada.
Costa de trobar, sí.
I les agrobotigues i tot aquest tipus de coses.
I sens dubte és un producte d'una qualitat excel·lent,
que us he de explicar.
Qui més qui menys,
tothom té un parent que té avellaners,
i tothom n'ha menjat, i tothom...
O voldria tenir-ne.
O en voldria tenir.
I és un producte...
Doncs l'avellana d'aquí, en general,
és una miqueta més petitona,
per la varietat,
que les avellanes que venen de Turquia,
o d'altres llocs,
o inclús d'Amèrica,
però amb un gust
i amb una qualitat excepcional.
I sobretot el fet de tenir-los tan a prop,
que podem consumir-les
de temporada, fresques,
i amb les tecnologies d'avui en dia,
d'envasar el buit i tot això,
ens arriben amb unes qualitats excel·lents.
I a més és una indústria que...
Últimament,
i últimament parlo de potser els últims 20 anys,
ha sigut una miqueta ruïnosa,
perquè tothom mostra,
jo arrancaré els avellaners,
perquè això no funciona,
i ha hagut anys millors i anys pitjors,
però és un producte que està molt arrelat
a la gastronomia nostra,
al nostre paisatge,
que això també és importantíssim.
Jo, gràcies a Déu,
veig que últimament s'avolora una mica també això.
O sigui,
l'avellana no és només un producte consumit,
sinó que també és un paisatge,
i és part d'un parc natural,
és part de, com pot ser el Montsant,
hi ha avellaners,
és part d'una cultura,
i si el pagès pot seguir cultivant avellanes
i guanyant-s'hi la vida,
podem seguir tenint avellaners en el paisatge
i podem conservar una miqueta aquesta cultura.
Jo crec que això,
amb l'agricultura,
és una cosa més que només el producte final.
El producte que mengem.
Que mengem,
sinó que és també darrere
tota una ecologia i una cosa
que últimament, gràcies a Déu,
se té molt en compte també.
Doncs, escolta,
avui en tot cas,
què et sembla si regalem el llibre,
aquest de Canapés de Salvador Arimany,
en Darola Editors,
a qui ens expliqui
algun plat en el qual hi podem posar avellanes.
Alguna recepta amb avellanes.
Que tinguin un cert protagonisme,
no només la picadeta.
Exacte,
que no sigui la picada.
Doncs, com jo,
avui us explicaré unes quantes receptes
fetes amb avellanes
i, com sempre,
intento arribar a tots els plats.
Doncs, des d'un primer,
en aquest cas he preparat dos primers,
una idea per un segon
i un postre galeta, quasi.
Ah, molt bé.
Doncs, ja sabeu,
o ens voleu explicar alguna recepta
que es faci amb avellanes,
ens truqueu al 977 24 47 67
al llarg de l'espai de cuina
i us regalem aquest exemplar
de Canapés a l'abast de tothom
de Salvador Arimany.
Un llibre preciós de veritat,
tan de regal
que ara aquest Sant Jordi
d'Arola Editors
amb tapadura i fotografies magnífiques.
Anem per a Fenya.
Ens posem al davantal, ja?
Doncs, vinga.
Mireu,
jo,
hi ha una...
El primer que us vull explicar,
jo sabeu que sóc un enamorat
de les vinagretes
per molts aspectes.
Primer,
perquè hi porten l'oli,
que m'encanta,
perquè, doncs,
són molt bones pel cos
i perquè som per acompanyar enciams
que també van molt bé pel cos, no?
En aquest cas,
us vull explicar, doncs,
una vinagreta de avellanes,
però versàtil,
com també intento fer moltes vegades,
doncs,
donant moltes opcions.
Mireu,
bàsicament,
necessitarem per fer aquest plat,
que seria una amanida,
una amanida de...
Doncs la podem fer de rap,
la podem fer de gambes,
la podem fer de pollastre,
aquells pollastres al·lades
que alguna vegada hem comentat,
molts diumenges que consumim
i en pot sobrar,
doncs,
podríem aprofitar-lo
o podem fer d'altres coses
i amb una vinagreta d'avellanes,
incorporant aquest gust especial
segons l'amanida que triem
en la mateixa vinagreta.
Us ho explico.
Mireu,
el que necessitem seran
avellanes, evidentment,
en aquest cas,
avellanes torrades
i pelades,
sense la pel aquella marrón,
oli d'oliva verge extra,
un bon siuran,
o un bon oli de casa nostra,
un vinagre de vinagre,
perquè li doni un palet de color,
sal,
un bon pebre molt
i un caldo,
un caldo que,
per exemple,
si volem fer l'amanida de rap,
l'amanida de rap seria
agafar una miqueta d'aigua,
posar-hi una llet
i unes fulletes de julivert,
una miqueta de sal
i una miqueta de pebre,
fer-li arrencar el bull,
que bulli 5 minutets
perquè l'all se'ns faci tou
i ens deixin anar el gustet,
llavors agafem el rap,
el tallem a talls finets
i el tirem a dintre
i apaguem el foc.
No vull que bulli el rap
dintre de l'aigua aquesta
i el deixem confitar.
L'aigua la mínima
perquè cobreixi el rap,
no ens passem,
no posem molta aigua,
sinó només que el cobreixi justet
i deixar-lo confitar.
Jo aquest rap el deixaria
aquí dintre de l'aigua
ben bé 15 minutets
amb el foc apagat
inclús refredant-lo una miqueta.
La temperatura ideal
seria al voltant dels 75-80 graus.
Un cop confitat aquest rap,
el traiem
i ja el preparem
per posar l'amanida
i llavors el que farem
serà aprofitar
aquesta aigua de cocció
per fer la vinagreta.
Si l'amanida
que volem fer és de gambes,
doncs amb els caps
farem la típica americana
que m'ha explicat sempre
per posar la vinagreta.
si el que volem fer
l'amanida és de pollastre,
d'aquest de pollastre last
que dèiem,
podem aprofitar l'oli
del pollastre last
i podem aprofitar un caldo,
un caldo que tinguem
de pollastre
o un caldo normal i corrent.
Com ho fem tot això
per incorporar la vinagreta?
Doncs és senzill,
agafem primer
avellanes,
oli d'oliva,
sal
i pebre.
Ho posem tot
en un got d'aquests
d'altúrmics
i ho triturem.
No cal fer
molt, molt, molt triturat
de moment.
Ho triturem,
ho trenquem bé.
Llavors,
hi incorporem
el vinagre
i el caldo,
i seguim triturant.
Llavors,
el triturar ja
en aquesta segona vegada
veureu que se'ns lligarà
una miqueta
perquè l'aigua
amb l'oli
ens fa una emulsió
i ens farà com una maionesa.
A mi no m'agrada
que quedi molt lligada,
que no quedi una maionesa.
Us hi pot arribar a quedar,
però llavors
jo el que faig
és trampa
i el tallo.
Faig com un gesto així,
l'aixeques al túrmics
o fas una cosa
perquè se't talli.
I a mi m'agrada
que quedi una mica lligat.
A vegades és difícil
agafar aquest punt.
Un punt intermig,
que ens pot sortir
de casualitat
pensant que ho hem fet malament.
Si queda tallada,
queda boníssima.
Si queda maionesa,
queda boníssima.
Però si queda aquest punt intermig,
queda fantàstica.
Perquè més que res,
llavors ja és una qüestió estètica.
De gust és molt semblant,
però ja és una qüestió estètica.
Llavors com acabem
aquesta amanida?
Doncs bueno,
si és de gambes,
per exemple,
un pic tinguem la vinagreta,
posem aquelles gambetes
paladetes per allí a l'enciam
i tirem la vinagreta pel damunt
i punto.
O en el cas del pollastre
el mateix.
I en el cas del rap,
a mi m'agrada
posar unes patatetes bullides
i una rodanxeta de patata
bullida fineta
i un tallet de rap
pel damunt.
Una rodanxeta i un tallet de rap.
I així anem fent
com una espècie de bano
i tot això ho cobrim
ben nepat
amb aquesta vinagreta
d'avellanes.
Al damunt de tot
hi posem un boquet,
un bon boquet
d'enciams
i també l'amanim
amb aquesta vinagreta.
És bona,
molt bona.
I ja que ara aquest temps,
eh?
Ja, ja, sí.
Ja invita.
Ja invita a menjar-ne.
Què més?
Una sopa de peix
amb avellanes.
També us he preparat.
Sopa amb avellanes?
Sopa de peix
amb avellanes.
En aquest cas
farem servir
avellanes crues.
Comprarem avellanes crues
sense closca.
i les torrarem
nosaltres mateixos
al forn lleugerament.
O sigui,
les posarem al forn,
el forn el posem
a 180,
200 graus
i
això seran
3 minuts,
4 minuts.
Que agafin
aquell puntet
de torrat,
però un puntet,
no han d'estar torrat,
han d'estar cruetes.
D'acord?
Llavors el que farem
és unes cebetes,
uns calçots,
si encara en queda algun,
fem un sofregidet
breu,
no cal
massa quantitat
de ceba,
per exemple,
si estem parlant
per fer
per 8 persones,
perquè ja que fem
no fem per 4
i després ho guardem,
el resto ho podem congelar
perfectament.
Posarem aquí
en aquest cas
una ceba petita,
picadeta,
i la sofregim
amb oli d'oliva verge.
en pic la tinguem
duradeta,
i tirarem
una miqueta
d'all i julivert,
dos toms,
ja sabeu que l'all i julivert
es crema,
però si el deixeu cru
tampoc és tan bo,
inclús podem abaixar
una miqueta el foc,
donem dos tomets
a l'all i julivert,
i ja està.
Llavors,
hi tirem
unes gotetes
de nís
i
les
avellanes
picades,
que les podem
picar
amb un
molinet
d'aquests
de picar,
o bé
amb un
corró
i un drap
passar-li pel damunt
i picar-les.
Si hi ha algun trosset gros
queda molt bo també,
però si voleu deixar-les
superfines
també queda molt bo.
això ha una miqueta
el gust de cadascú.
En pic tinguem
aquestes avellanes
també dos toms,
ja les hem torrat al forn,
no vull que se'm coguin més,
i afegirem,
estem parlant per 8 persones,
unes dues cullerades
de sofregit de tomàquet.
També dos tomets
i un cop tinguem això
ja hi afegim
el caldo de peix,
un caldo de peix
normal i corrent,
que pot ser amb més closca,
pot ser amb més pelut,
com vulgueu,
un caldo de peix.
Li fem arrencar el bull
d'avellanes,
en aquest cas estem parlant
per 8 persones,
n'hi posarem bastantes,
li donarem protagonisme
a l'avellana,
en aquest plat,
llavors hi posaríem
al voltant dels 200 grams,
150 grams d'avellanes
fetes d'aquesta manera
que us he explicat.
Hi tirem el caldo de peix
per aquestes 8 persones,
la quantitat més o menys
seran uns 2 litres
de caldo de peix
i li fem arrencar el bull.
En pic arrenqui el bull
i podem afegir
o bé pa ratllat
o bé sèmola.
A mi,
com que és caldo de peix,
a mi m'agrada
pa ratllat,
però de les dues maneres
queda molt bo.
I llavors
ens ho fem bullir
molt suaument
durant res,
10 minutets,
amb 10 minutets
tindreu la sèmola
o el pa perfectament
integrat a la sopa.
I ja està,
ja teniu la sopa de peix
aquesta amb avellanes
acabada.
Doncs fixeu-se,
ja tenim una amanida,
una sopa,
continuarem amb més receptes
però recordo que vosaltres
ens podeu trucar ara
al 977-24-4767
i aconseguir aquest llibre
de Salvador Arimany
als canapés
a l'abast de tothom.
Tindre'm la línia oberta
mentre duri
l'espai del Francesc.
Una amanida,
una sopa,
què farem ara?
Ara us vaig a donar
una idea per la planxa
amb les avellanes,
aquesta és molt senzilla,
jo la faig servir.
jo agafo avellanes,
oli d'oliva verge,
sal, pebre i vinagre,
ho poso tot en un got
i ho trituro.
El vinagre poquet,
a més és un toc,
un toc de vinagre.
I ho tinc allà al damunt
del taulell,
preparat perquè,
per exemple,
fem uns musclús a la planxa.
Doncs agafem els musclús,
la planxa calenteta,
amb sal i pebre,
hi posem els musclús al damunt
i tirem pel damunt
aquesta picada que he fet
d'avellanes,
oli d'oliva,
sal, pebre
i aquesta goteta de vinagre.
Al que tal?
Això va regalimant per damunt
i fa que aquests musclús
els donin un gust,
sobretot a la closca,
allò que xupes la closca,
increïble.
Això ho podem fer amb gambes,
amb escamarlans,
jo ho feia amb llamàntol,
es pot fer amb el que vulgueu.
Veureu, proveu,
és un toc increïble per la planxa.
No, han de ser ben diferents
cuinats d'aquesta manera.
Seguim, però donem pas
a una trucada que tenim ara.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Dolors Sabater.
Què tal, Dolors?
Com va tot?
Bé, aquí fent el dinar.
No estaràs fent alguna cosa
amb avellanes, no?
No, perquè...
Avui no toca.
Avui no toca, no.
Això és per un plat de dia de festa.
Avui el menjar que mengin bé
ja n'hi ha prou, no?
Home, jo els hi faig als nens,
bueno, perquè estic en una escola,
i els hi faig el peix,
sí,
amb romesquet,
amb la picada.
Carai, molt bé.
Home, clar,
el peix amb suquet
i la picada,
la frigidet,
els alls,
les nyores,
les avellanes,
sobretot.
Sí.
I ho faig un romesquet boníssim,
amb quatre fasolets,
i els nens ho mengen que vamos.
Ah, la manera de menjar peix,
digue'ls-hi tontos.
Clar.
Dolors,
i escolta,
utilitzes les avellanes
per altres coses,
a casa o en algun altre part
a banda de picades?
Sí, sí, sí, sí.
Quan faig també,
veus,
una truita amb suc,
també l'hi poso,
poso la picada
i l'hi poso jo d'avellanes.
Molt bé, sí, sí.
L'àvia sempre n'hi posava,
no que són d'allà dalt,
del priorat.
Sí.
Ella hi posava,
amb l'all,
el juriveri,
la ceba i tot,
ella hi posava avellanes.
Sí, sí, sí.
És que a l'avellana
li dona un toc
diferent de l'ametlla,
també.
Sí, clar,
és diferent gust.
Sí.
I clar,
t'hi posava un reget de birranci.
Sí, sí, sí.
I utilitzes per fer
algun dolç,
algun coc o alguna cosa?
Fa un gelat d'avellanes.
En fas tu,
un gelat d'avellanes?
Sí, sí.
I com el fas?
És una mica laboriós,
tinc allà puntada la recepta,
però,
vaja,
perquè
també tinc
termomics
i allò m'ajuda.
Ah, clar,
això és molt útil.
Sí, sí.
És la clau,
també, eh?
I tant,
Déu-n'hi-do,
la de coses que es poden fer ara.
Moltes coses.
Amb la tecnologia.
Sí, sí.
Molt bé, Dolors,
doncs m'imagino que...
Sí, digues.
I això de la vinagreta
que diu el Francesc,
jo que no ho faig.
Sí,
és que queda molt bona,
no?
Gràcies perquè dic,
mira que bé.
Sí, sí, sí.
Queda molt bona,
no?
Molt bona, molt bona.
Què la fas tu,
tallada,
la fas lligada,
com la fas?
Jo tallada.
Tallada.
Tallada queda molt bona, eh?
Sí, perquè la feix per diverses coses,
com tu dius.
Sí.
Però la planxa,
doncs me va molt bé.
Un dia prova,
si la vols fer lligada,
poses primer
les avellanes
i els líquids a cuosos,
diguem-ne,
o sigui,
el caldo,
l'aigua,
el que hi hagis de posar.
Sí, sí.
I llavors al damunt
i tires l'oli,
veuràs que l'oli et flotarà,
com si fessis una maionesa.
I llavors amb el túrmix
com si fessis una maionesa.
I veuràs que se't lligarà
com si fos una maionesa.
El que passa és que,
ja t'ho he dit,
no vull que quedi del tot lligada.
Llavors,
quan ja la comença a lligar,
el que faig és treure el túrmix
i parar-ho allí.
I veuràs que et queda una textura
com si fos una crema anglesa,
una textura així.
Ah, molt bé, molt bé.
I queda increïble
per nepar els trossets de peix,
inclús això amb una cosa a la planxa
i després posar-la al damunt.
Queda boníssima, boníssima.
Sí, clar.
Mireu una cosa,
escolta,
Dolors,
tinc el llibre aquí de canapés,
que ja esteu,
que te'l pots guanyar.
Molt bé.
I podràs afegir
una altra manera
de preparar les avellanes
perquè, com no podia ser
d'una altra manera,
el Salvador Arimany,
que treballa en productes de la terra,
té una recepta
que a mi m'ha cridat molt l'atenció.
Són avellanes torrades i salades
amb clara d'ou i sal.
Toma.
Sí, sí, sí.
Ah, ho sé qui...
Que guai.
Però molt bé, molt bé.
Té molt bona cara.
El podràs preparar
perquè està en el llibre
i diu que...
Està ben explicat.
Sí, sí, diu que es barreja
el quilo d'avellanes
repelades i seques
amb 50 grams de clares d'ou
i 50 grams de sal de mar.
Es posen llaunes de fort
i uns 15 minuts a 170 graus.
I una vegada frenes
ja es pot servir.
Jo ho provaré.
És facilet.
I el llibre el tens aquí a la ràdio
i ja esteu.
Moltes gràcies.
A tu per trucar, Dolors.
Molt bon dia.
Bon dia, Dolors.
Adéu, adéu, adéu.
Ai, això que he llegit ara
de les avellanes
i la clara d'ou.
Has vist, eh?
Té bona pinta.
Jo ara te'n vaig explicar una
de dolça que a mi m'encanta,
que els nostres clients
les disfruten molt
i que és super, super fàcil de fer.
Molt fàcil, molt fàcil, molt fàcil.
És d'aquelles coses
que es fan soles, diguem-ne.
Mireu, faig uns...
Bé, els francesos
no hi diuen petit fous,
nosaltres li podem dir xocolatines
o una xocolata amb avellanes
per prendre amb el cafè
o per picar a la tarda
o de capritxo,
d'aquelles coses...
Qualsevol hora.
De qualsevol hora.
allò és tipus bombonet,
és una cosa molt bona
i molt fàcil de fer.
Mireu,
heu de comprar
una bona xocolata negra,
una rajola d'una bona xocolata negra
amb força cacau,
que sigui amarga.
80?
Sí, un 70-80 està bé.
I estaria bé
que fos un palet aromàtica.
O sigui,
que busqueu,
ja que és una més una rajola,
doncs la busqueu una miqueta bé.
Llavors necessitaríem
sal bona,
sal gris
o sal maldon,
una sal grossa,
aromàtica.
ja sigui la gris
o la maldon més que aromàtica
és textura,
però el que vull és
també que es trobi a la boca.
Necessitarem poca,
en aquest cas
una culleradeta de cafè amb llet.
I després necessitaríem
pebre negre molt,
també ha pogut ser molt bo,
recet molt i aromàtic,
mitja culleradeta de cafè,
o sigui,
és molt poca cosa,
i clau en pols,
que també jo el que faig
és moldar el guió
perquè sigui més aromàtic.
i també mitja culleradeta
de cafè.
Llavors és tan senzill com
agafem la rajola de xocolata,
la fonem
sense perdre
el temperat,
que recordem,
aquí ho he comentat
alguna vegada
com se feia,
però ho recordem,
hem d'agafar la rajola de xocolata,
la tallem a trossos petits,
perquè es fongui bé,
llavors la meitat
de la rajola de xocolata
la posem en un bol
al microones.
Amb tandes de 20 segons,
donem 20 segons,
traiem,
remenem,
20 segons,
remenem hasta que es fongui la xocolata.
Quan la tinguem fosa
i tirem la resta de la xocolata
i ja no li posem al microones,
sinó que senzillament remenem.
Amb això aconseguim
que se'ns temperi
o no se'ns destemperi
diguem-ne la xocolata
i que després quan se refredi
la puguem agafar amb les mans
i no se'ns enganxi
i quedi brillant.
Un cop tinguem tota la xocolata
ja fosa
i afegirem
aquesta mitja culleradeta
de cafè
de clau en pols,
mitja culleradeta de cafè
de pebre negre molt,
jo hi poso
mitja culleradeta de cafè
també
de cardamomo
però això ja no us ho he dit
perquè
costa una miqueta de trobar
però doncs si en teniu a mà també
i
una cullerada
de cafè amb llet
de sal grossa.
Ho remenem bé
i llavors
agafem avellanes torrades
pelades
i les tirem a dintre.
Amb una forquilla
llavors agafem un paper
d'aquests sulfuritzats
d'aquests que fem servir
perquè no se'ns enganxin
les coses al forn
la posem damunt de la taula
i amb una forquilla
anem traient les avellanes
hi ha nepades
amb aquesta xocolata
d'una en una?
de 4 en 4
ah de 4 en 4
de 4 en 4
i les anem posant damunt del paper
i ens faran com unes muntanyetes
d'avellanes damunt del paper
això ho deixem refredar
no a la nevera
sinó a temperatura ambient
i quan estigui fred
us quedarà completament sòlid
ho podreu agafar amb els dits
semblen allò
com n'hi diuen
les costelles aquelles
o les roques
les roques
o coses d'aquestes
espectaculars
la xocolata amb fruit sec
i la sal
aquell toc de sal
de les avellanes
la sal i el pebre m'ha cridat l'atenció
i el pebre
de veritat que queden increïbles
proveu perquè estan espectaculars
doncs escolta
molta avellana
molta avellana
clar és que tenim el costum
de menjar-les així
per picar
que són molt sanes
l'avellana crua
al dematí
diuen que baixa el colesterol
sí
10 avellanes diàries
sí
crues però crues
crues
no de les torrades
crues i pelades
diuen que és el millor
però no és una cosa d'ara
com ara surten a vegades
consells d'aquests d'alimentació
sinó que està més que aprovat
de fet ha estat
arreu
s'ha fet moltíssima tasca
de recerca
al voltant de l'avellana
i els beneficis pel colesterol
se fan llets de avellana
se fan moltes coses
avui hem fet avellanes
i la propera setmana
doncs ja ho veurem
anirem
movem-nos per altres
has preparat alguna cosa més?
no
ja està
en principi
per l'hora que és
i el programa tal com
he sentit que ne'n brava
ja has vist que va a planet
però escolta
a tu no et restringirem
ni un minut
només faltaria
Francesc Lledó
per cert
com tenim el tema del restaurant
perquè sempre estàs fent canvis
o coses
i més no una última hora
ara estem preparant la fira
de l'ADO de Tarragona
estic preparant un menú
juntament amb els
amb l'ADO
estic preparant un menú
per presentar els vins guanyadors
del concurs de l'ADO
que es fa cada any
i estic preparant un menú
meridat
plat per plat
amb cada vi guanyador
o sigui
presentarem una miqueta
tots els vins guanyadors d'enguany
un per un
amb un platret
petit
perquè clar
són
si no recordo malament
són 3
4
5
6
7
8 vins
clar
hi ha d'haver 8 plats
doncs seran 8 platets
8 tapetes
8 tapetes
però que serà un dinar
o un sopar
serà un àpat
per tastar
aquests vins guanyadors
i promocionar una miqueta més
aquesta zona nostra
aquest ADO
que tenim tan a prop
i que ho fan tan bé
i això per quan és
més o menys
doncs el mes que ve
a mitjans
a mitjans
no tinc les dates
jo me les van dir
però tinc una memòria
molt dolenta
i no em voldria equivocar
però és allò que es fa cada any
aquí a la rambla
que fan la fira
i tot això
hi ha el concurs de l'ADO
que l'any passat
també vaig estar ajudant
a fer el tast
i tot això
doncs aquest any
suposo que també podré anar-hi
i bueno
presentarem aquests vins
i ara estic amb això
estic preparant doncs
aquests menús
i estem preparant tot això
que bueno
ja ho sabeu
que a mi em va la marxa
i m'agraden fer coses
no t'ho dir-ho de les altres
perquè són aquests fets
tan especials al restaurant
normalment cal reservar
perquè sempre hi ha
afortunadament
moltes persones
que volen participar
està encara en fase embrionària
estem encara doncs
preparant-ho i això
jo suposo que la setmana que ve
doncs ja us podré donar
més informació
i us podré dir
com ho tenim
doncs en parlarem
mentrestant
de l'horari normal
els dies de centre
de dimarts a dissabte
dinar i sopar
i bueno
anem treballant
poquet
dissabte passat
jo no sé
amb el Madrid-Barça
va ser un desastre
pels restaurants
pels restaurants
el Barça ho va fer força bé
i jo inclús
vaig anar a veure el partit
perquè total
sembla que venia gaire gent
però vull dir
va ser
pels restaurants
va ser un dia difícil
però doncs bueno
va ser un bon dia
pel futbol
i pel Barça
no juga ni al televís
en cada setmana
aquest tipus de partits
Francesc
moltíssimes gràcies
com sempre
per acompanyar-nos
ha estat un plaer
i ens retrobem
el proper dijous
molt bé
fins dijous que ve
moltes gràcies
gràcies
gràcies