Com us deia, ja està entre nosaltres
el francès Lledó del Quim, Quima
no sé, si entreu a la seva web
o a través de Facebook
podeu veure les fotografies
d'alguns dels plats que va fer
per aquest maridatge entre els vins de la Deo Tarragona
i alguns restaurants de la ciutat
amb motiu de la fira
de la Deo Tarragona que es va fer
el passat cap de setmana. Jo he vist
aquell plat que vas dir de la
brandada de bacallà, que és com l'ou ferrat
és que no sé si sucar
una mica de pa a la pantalla de l'ordinador
ha sigut el plat, entre cometes
polèmic del menú. Per què ha estat
polèmic? Perquè tothom buscava un ou
tothom buscava l'ou ferrat, ells pensaven
que allò era un aperitiu o una altra cosa
que ens havíem equivocat
a veure, jo el que
buscava, clar, com expliques?
Era la imatge, una mica la forma
perquè a més hi havia gent que
ho va llegir bé, perquè hi posava
ou ferrat de, no amb
sinó de brandada de bacallà
o sigui que l'ou ferrat estava fet de
brandada de bacallà amb una mica de tomàquet
i un format gerrat que estava boníssim, la gent els va
encantar, ens van felicitar, però molta
gent... I escolta, i l'ou? On era
l'ou? Ja et veia
jo a la cuina fent ous ferracs i improvisant-los
per posar-ho allà amb la brandada perquè ningú
em digués res. Sí, va ser el toc aquest que...
Per exemple, el marlot,
ho feia moltes coses d'aquestes, però la gent
potser ja venia preparada i ja no
t'ho preguntaven, no? Però allà el Quim Quima
potser els hi ha sorprès més a la gent
i la veritat és que, bueno, ha agradat
molt, però doncs amb això, amb aquesta...
Però ha anat molt bé aquestes jornades, no? Amb aquesta anècdota, sí,
molt bé, la veritat és que sí. Primer que
tot, com ja vam dir quan
vam parlar dels vins, la gent els ha
sorprès molt la qualitat dels vins,
la gent han elevat molt els blancs, el
rosat, encantat. El rosat, que vas dir que era excepcional
en guany, no? A la gent els ha encantat el rosat,
els negres també, i sobretot també
els dolços i rancis, tant el...
de la cooperativa... Ai,
el mosquatell i
el ranci, que
doncs amb un meridatge
adequat, com vaig fer, doncs el mosquatell
amb fruita i el
ranci amb avellanes,
la gent, doncs, han quedat
corpresos, que es pot dir, no?
Perquè, a part, doncs és un menú
que el disfrutaves a poc a poc i que
estava, jo crec que estava ben pensat,
que meridava bé, i a més hi ha hagut
gent de totes les edats, hi ha hagut gent jove, hi ha hagut
gent, doncs, més gran, hi ha hagut de tot,
no? I, bueno,
ha sigut tot un èxit, inclús
obrint diumenge, que és un... per nosaltres
és un esforç, no? Una mica d'excepcional,
però, doncs, la gent
ha respost bé, sí. I, escolta, a banda d'aquest
polèmic, ou ferrat, així una mica
pel contacte que has tingut amb els comensals,
quins plats n'agraden més? A mi el que més
m'ha sorprès, que hagi agradat tant,
eh?, és un roast viv amb salsa
de maduixes, perquè
jo, la veritat és que, bueno,
m'envellugo, menjo fora,
menys del que voldria, però, doncs,
si tinc curiositat, ho sabeu tots,
i he menjat moltes salses
de maduixes, i de gers, i de coses
por ahí, i
a mi m'acosten una miqueta, m'acosten una miqueta.
I llavors, en aquest cas,
he fet un plat completament diferent de les
salses habituals que estan,
que jo havia tastat,
i no dic que me l'he inventat jo,
sí que l'he inventat jo, però ja estava
inventada segur. Però l'has fet a la teva manera.
L'he fet a la meva manera.
I ha quedat una salsa,
jo l'etiquetava de rara.
Tu que no ets maduixero per les salses, no?
Sí, jo l'etiquetava de rara,
però realment ha quedat boníssima,
i la gent m'ha felicitat per aquesta salsa
i per aquest roast viv. No et faré que expliquis
la salsa, però aquesta salsa
aportava vi, i
vas maridar el vi de la salsa
amb el que vas posar a taula i que vas posar
amb el roast beef. La podem explicar, és molt senzill
de fer aquest roast beef. Primer el vam fer amb filet.
Vam comprar filet i vam fer
un roast beef de filet.
No és el roast beef que a mi més m'agrada, per gust,
però és el que més agrada a la gent per texturar.
És el més tendre.
Llavors el que vam fer va ser agafar els filets,
en aquest cas van ser cinc filets,
i els vaig posar
en un recipient que piguessin bé de llarg,
perquè són bastant llars els filets, doblegats
de la cua, el que és la punteta del
filet més primeta, doblegada i lligada,
per donar-li gruix a tot el filet, donar-li
un mateix calibre en tot, sinó al final
te queden unes puntes molt primes que no pots aprofitar.
I llavors ho vaig cobrir
de vi blanc,
vaig aprofitar,
en aquest cas vaig aprofitar
una miqueta de mosquatell i una miqueta
de xarelo dels dos primers vins,
i ho vaig
cobrir tot amb maduixes.
O sigui, vaig tirar les maduixes... Ah, la carn en cru la vas posar
a amassarar amb el vi i les maduixes.
amb el vi i les maduixes, i pebre negre.
I vaig tirar, bueno,
generosament amb pebre negre molt,
i ho vaig deixar, en aquest cas
van ser unes 15-16 hores
amassarar, o sigui, això ho vaig fer un dia a la nit,
i l'endemà al migdia vaig començar a preparar
el roast beef.
En pic ja estava amassarat, les maduixes
estaven una miqueta toves, no massa,
el que vaig fer va ser separar
els filets del que són els líquids,
en aquest cas el vi i la sang que hagi deixat d'anar el filet,
i les maduixes, vaig fer tres parts.
Els filets els vam deurar al foc
amb mantega,
després els vam posar al forn
amb una sonda al cor
per saber la temperatura,
fins que la sonda marqués
al voltant dels 38-39 graus.
Això és perquè
si ens l'hem de menjar de seguida
ens podem esperar fins als 43 o així,
però si ha de reposar el filet,
que és més bo encara,
doncs millor deixar-lo a 38-39 graus
a sonda al cor
perquè ens quedi ben rosadets.
Si no ens passaríem de cocció.
Si no ens passaríem de cocció.
El que vaig fer, llavors,
a banda és
amb aquella mantega
que havíem deurar els filets
vam saltejar les maduixes escorregudes,
fins a deurar-les lleugerament,
i en aquest cas
sempre veu que jo soc de les gàstriques,
aquelles a les quals sempre parlem,
no hi vaig afegir vinagre
per completar la gàstrica
perquè eren força àcides,
li hi ha a les maduixes
i amb el vi
li havien pujat d'acidesa.
Llavors estava correcta d'acidesa,
per tant no vaig afegir-hi
cap tipus d'àcid,
ni vinagre, ni llimona.
I llavors
en pic ja tenia saltejadetes
i vaig tirar
tot el vi
i els sucs
que havien fet
de reposar
el filet.
Li vaig arrencar el bull
i llavors tot això
ho vam tirar per damunt
dels filets que estaven al forn
i ho vam acabar de coure
tot junt a dintre del forn.
Un cop cuit
els filets els vam embolicar
amb paper d'alumini
i els vam posar a la batidor
perquè se refredessin molt ràpid
i tota la resta
ho vam acabar de coure
al foc
i després triturat.
Una salsa,
bueno,
per l'elaboració
podríem dir que porta feina
però no en porta
perquè es va fent junt
amb els filets.
Vull dir que no és una cosa
que haig de fer a banda.
La veritat és que va quedar
molt i molt bona.
Doncs el que més va sorprendre
d'aquestes jornades
arribaran més jornades
amb altres combinacions
tematitzades
i tot el que convingui
però avui el Francesc
ens vol parlar del barcox.
Les tanonges
continuen sent boníssimes
en guany
és extraordinari.
El bon és que arriben
a sortir les taronges.
Estem menjant
moltes maduixes
però sembla que costa
que la fruita aquella
que ara a l'estiu
bona bona
arribi caríssima
i encara verda.
Perquè va tot atreçat.
Tot això va atreçat
en guany.
Va tot atreçat.
Ha faltat sol,
ha faltat sol,
les carxofes
s'han atreçat,
tot ha anat
una miqueta atreçat.
Tot el que és
com se diu això,
verdura
o productes naturals
que necessiten madurar.
Aquests van atreçats.
Tot el que són brots
no.
O sigui,
per exemple,
doncs les bejoques,
els pèsols,
això ha anat
al seu moment.
Perquè
és diferent.
És un brot verd,
els espàrrecs,
tot això
no necessiten
tant de sol
i van bé.
Però
la fruita
per madurar correctament
necessita sol.
I no n'hi ha hagut,
no n'hi heu vist,
no ens hem d'explicar res de nou.
Ara sembla que comença
i llavors doncs ara,
a veure,
a Albarcox
n'hi ha algun al mercat,
però doncs encara
no se'n veuen masses.
De dues maneres,
a mi em feia gràcia
perquè és una fruita
que només de pensar-hi
ja estic salivant.
És de les que t'agraden, eh?
Sí, m'agraden,
però sobretot
per aquesta acidesa.
Aquesta acidesa
que fa que dintre de la cuina
sigui genial,
sigui una fruita
molt poc coneguda
dintre de la cuina,
però que ajuda moltíssim
a acompanyar plats
i a elaborar-los
de moltes maneres,
precisament per això,
per aquesta acidesa
que té natural.
No s'utilitza molt, eh?
No, no s'utilitza molt.
Ves com les poles,
les pedes,
sí que les utilitzen molt
l'Albarcox no.
L'Albarcox no.
Home, també és un producte minoritari,
no pel preu,
sinó perquè cada vegada
ens estandarditzem més
amb el consum,
d'Albarcox,
que el n'és prou,
aquestes coses,
sembla que la gent
no hi entri, no?
I a vegades són productes
força econòmics,
però doncs
saps què passa també?
Però fixa-te,
estem consumint tot l'any,
kiwis, pinyes,
tot això,
i aquesta fruita
que és de tota la vida,
doncs sembla que s'abandona.
Per cert,
avui,
per curiositat,
tenia una miqueta de temps
aquest dematí
i he buscat per internet
fruites del temps,
m'assembla que era,
fruites del temps,
i m'ha sortit
una pàgina web
de Madrid,
del Ministeri d'Agricultura,
que hi ha detallades
totes les temporades
de totes les fruites i verdures.
Està molt bé,
està molt bé,
m'ha agradat aquella,
molt senzilla,
molt ben muntat,
però us l'aconsello
per si teniu algun dubte
alguna vegada,
no és matemàtic,
perquè ja veieu
que els anys fluctuen,
però doncs sí que això.
Llavors avui estava dubtant
entre això i les cireres,
però Corpus,
la setmana que ve,
ja en parlarem de cireres.
La setmana que ve o l'altra?
El dia 3 de juny?
Són 60 dies
després de l'últim diumenge,
de no sé què,
el dijous.
Jo diria que és el primer dijous
de juny en aquest cas,
en guany.
Potser sí,
potser és l'altra setmana.
Penso que sí,
que cau d'allà,
a l'altra.
Però ja també les cireres,
ja estan les cireres a punt,
les coques amb cireres.
Bueno,
amb el poquet temps que queda,
donar-vos unes quantes idees
amb els albarcocs.
Sobretot,
jo com sempre ja us dic,
no us quedeu amb la recepta,
sinó amb les idees.
I en aquest cas,
la idea del barcoc
és fruita de temporada
molt gustosa,
amb un gust molt especial
i acidesa.
Acidesa què vol dir?
Vol dir frescor
a l'hora de menjar,
vol dir alleugerir
menjars pesats.
Vol dir,
per exemple,
un curder al forn,
que ens encanta,
però que Déu-n'hi-do,
el greixós que és
i tot això,
doncs,
fem una compota del barcocs
i acompanyar-m'ho.
Quedareu sorpresos,
us netejarà,
us ajudarà a pair
i farà que sigui
molt més lleuger.
En aquest cas,
per fer la compota del barcocs,
seria molt senzill,
l'únic que heu de fer
és agafar els albarcocs,
com totes les fruites,
aconsello sense pelar,
per aprofitar
totes les vitamines de la pell,
agafem els albarcocs,
els hi traiem el pinyol,
no cal pelar-los
i jo us ho vaig dir
molt bèstia,
una compota molt bèstia,
ho vull dir
perquè serà molt natural,
amb molta acidesa,
després podeu corregir
amb sucre si voleu.
Jo senzillament
els partiria,
aquests albarcocs
partirà el pinyol
i els posaria en un bol
que pugui anar al microones
i tiraria
dues gotes d'aigua,
res,
una miqueta,
doncs,
un dit d'aigua
baix al bol,
ho filmaria
amb un paper film
i ho posaria al microones
durant una mitja hora,
després el sortir,
triturat,
ben triturat
i ja està.
Sense sucres ni res,
només l'aigua.
Res de res.
Dona una compota
que depenent
de la maduració
del albarcoc
serà més o menys dolça
i més o menys àcida,
però que podeu rectificar
després perfectament
si us surt massa àcida
amb una mica de sucre
i donar-li,
arrencar el bull.
Sempre que rectifiqueu
amb sucre
hem d'arrencar el bull
amb un cassó,
podem rectificar perfectament.
Però sempre buscant
aquesta acidesa,
deixant aquesta acidesa residual,
important,
perquè això
ho posem en un bol
i ja us dic,
amb aquest corderet
del diumenge,
aquella espatlla
de Cabrit al forn,
doncs,
per acompanyar
aquesta marmelada
d'albarcocs,
aquesta compota,
perdó,
d'albarcocs fresca,
de més fresqueta
de nevera,
veureu que us sorprendrà
aquest maridat.
Per tant,
a l'hora d'enteular
és el corder
i al costat
la compota fresca.
Fresca.
No escalfar-la.
No, no, no,
fresqueta,
ara que ve l'època
de començar
a consumir coses així.
Una pregunta,
no s'oxida una mica
i s'enfosqueix?
Ho dic per tirar-hi
una miqueta de llimona
o alguna cosa,
no ho sé.
Depèn del grau
de moderació,
però normalment no,
perquè té prou acidesa
natural
i hi ha l'albarcocs.
No hi pot haver
masses problemes,
en aquest cas
no crec que s'enfosqueixi massa.
Una altra cosa
que ens pot ajudar
molt a acompanyar
i a més ens agrada
a tots,
o tots,
a molta gent,
molt,
és el foie.
El foie
amb albarcocs
és espectacular.
És que el foie amb fruites
és molt bo.
En aquest cas
podríem agafar,
podríem fer de dues maneres,
jo per exemple
us vaig a dir
la més senzilla,
agafaríem foie fresc,
natural,
sense res,
el fetge de l'ànec,
el tallaríem a supremes,
o sigui,
això vol dir
escalopes,
d'un cert gruix,
d'un dit de gruix,
més o menys,
el que faríem
és enfarinar-les
i expulsar-les bé
per treure l'excedent de farina.
Llavors,
amb una paella molt calenta
a poder ser antiadherent
i tiraríem a baix
del cul de la paella
sal,
sal una miqueta gruixuda
i pebre negre
recint molt.
Immediatament
després de tirar el pebre
perquè la paella
hauria d'estar ben calenta
i posarem
les escalopes
i les daurarem
per un cantó
i després per l'altre.
Les traiem,
les posem damunt
d'un paper absorbent
i immediatament
ja tenim pelats
els albarcó,
pelats, perdó,
tallats,
sense empell,
jo també en aquest cas,
tallats a quarts
i amb aquell greix
que ens ha quedat
de saltejar l'ànec
hi tiraríem els albarcocs.
Els saltejaríem
lleugerament
i podríem tirar
en aquest cas
o bé una miqueta de mel
si us hi agrada
i si no,
doncs una mica de sucre,
pot ser moreno també
si voleu
un i que té més gust
o un sucre blanc
normal i corrent.
Caramelitzem lleugerament
i tirem una miqueta de sal
i una miqueta de pebre
i ja està.
I això,
llavors,
ens mengem,
jo faria un centre del plat
amb els albarcocs,
fer com una muntanyeta
i al damunt
apoiar-hi les escalopes
de foie
amb una miqueta de sal
granada pel damunt
i si voleu
uns tocs de pebre de txetxuan
i ja està.
Tenim un foie
amb albarcocs
molt senzill
i molt gustós també.
El que jo li veig
complicat combinar
és l'albarcocs
amb el peix, no?
L'albarcocs amb el peix
li costa una miqueta més,
hauríem de buscar...
Es veu més amb la carn.
Sí,
hauríem de buscar uns peixos
una miqueta més grassos,
eh?
Doncs amb la tonyina,
amb la tonyina és un peix
que hi pot anar bé,
amb el barat,
amb el barat també és un peix
que pot acceptar bé
l'albarcocs,
però amb peixos blancs
més difícil.
És una història
més difícil.
Una altra cosa
que també de cuina d'aprofitament
que m'agradaria dir
breument
és que
podríem fer
una amanida
amb pollastre
que ens hagi sobrat
i albarcocs.
És una amanida
també molt senzilla
de fer
i que aprofitem
de pollastre last
o bé rostit de pollastre
o cuixetes de pollastre
que hem fet
algun altre dia.
El que sí que és interessant
és que siguin rostides
perquè aportin una miqueta
de greix
allò que dèiem
del greix
i l'albarcoc.
Llavors el que podem fer
és
si tenim oli
d'aquest pollastre
d'aquest rostit
el que podem fer
és agafar els albarcocs
i caramelitzar-los
lleugerament
amb aquest oli.
Amb l'oli del pollastre.
Els donem dos toms
a la pell
amb pell i tot
també en aquest cas
qui vulgui treure la pell
la pot treure en tots els casos
però
ja ho sabeu
que és més saludable.
Llavors
senzillament
una bona amanida.
Aquests albarcocs
millor
que
en aquest cas
amb l'amanida
els servim freds
pel temps que estem
es poden fer amb calent
però més aconsellable
a l'hivern.
Ara a l'estiu
ve més de gust
l'amanida fresca.
Els deixem naturals
un cop els hem passat
per la paella
o naturals
o els fem
el dia que fem
una altra cosa
o els fem un rato
al migdia
i els fem per sopar.
Posem a la nevera
i deixem refredar
que estiguin freds
inclús freds freds
i
senzillament
un bon enciam
un enciam variat
aquell pollastre
que ha sobrat
esmicolat
a trossos
tampoc molt petit
tampoc
i acabar de completar
amb aquests albarcocs
que hem saltejat
que els podem
rectificar
amb un vinagre
en aquest cas
no aniria gens malament
que fos un balsamic
un vinagre d'aquests agradolsos
perquè ja té prou acidesa
a l'albarcocs
llavors aquí li trairem
una miqueta d'acidesa
o sigui
n'hi afegirem
però no tanta
com si
hi posem un vinagre
de vi
d'aquests típics
de jerez
o així
rectifiquem
de sal
i de pebre
amb un bon olí
d'oliva
i tot això
tirat pel damunt
d'aquest pollastre
i de l'enciam
tenim una amanida
de pollastre
i albarcocs
ben bona
i ben senzillament
ja veus fàcil
però no hi penses
realment
jo mai
he tastat
l'albarcota
en amanida
així com posem
altres fruites
aquesta no?
és una bona idea
i tant
és que totes les fruites
poden anar
a les amanides
tant així
lleugerament saltrejades
com acabar de fer
amb una gàstrica
com completament crua
la pera, la taronja
tot pràcticament
la pinya
la pinya
inclús
jo sempre tendeixo
a fer aquestes vinagretes
perquè l'altra manera
d'incorporar-les
és amb salses
però a mi
personalment
m'agraden més
els olis
que les salses
que no deixen de ser
olis emulsionats
però trobo que
és més mediterrani
és més del nostre gust
estem més acostumats
i és més tradicional
i potser més saludable
i tot
aquest consum
d'olis d'oliva
que no
n'hi escolta
algun postre
hombre
el postre amb el barcocs
home jo
el meu postre amb el barcocs
per excel·lència
són les ensaïmades
ensaïmades del barcocs
ensaïmades del barcocs
són espectaculars
espectaculars
a Mallorca
jo sabeu que tinc molta tirada
i tinc un forn
que les fan
i són
bueno
és el meu
les farceixen
de barcocs
al damunt
al damunt
les ensaïmades
és molt típic
fer-les de moltes coses
o sigui
el típic ensaïmada
i després
doncs es fan amb codonyat
es fan amb sobreassada
es fan amb cabell d'àngel
que en aquest cas
sí que va farcit
el cabell d'àngel
però doncs els albarcocs
el que fan
és l'ensaïmada
quan ja la tenen llevada
i tot a punt de posar al forn
agafen uns albarcocs
oberts per la meitat
i els ajauen
damunt de l'ensaïmada
i ho posen al forn
i ho couen tot junt
oh que va
és espectacular
aquell gustet del llarg de porc
aquella dolçor de l'ensaïmada
i l'acidesa
de l'albarcocs
sí, l'ensaïmada ja és bona
ella sola
imagina't amb l'albarcocs
sí, sí, l'ensaïmada
de... com li diuen?
li donen un nom especial
als albarcocs
allà a les illes
és com albarcoc
però li donen
li treuen alguna lletra
o li afegeixen alguna altra
no recordo
és un nom encantador
i les ensaïmades
són espectaculars
en fi, si no
sempre podem fer
una tarta tatent
d'aquelles que ens ha explicat
el Francesc
amb l'albarcocs
i si no
l'altre dia
a TV3
el programa Cuines
no sé quin dia va ser
van fer un flam
amb llet de coco
i albarcocs
que estava molt bo
jo si voler us recordo
una miqueta
com ho van fer
sí, sí
mira
a mi me'n va xocar
per això m'ho vaig apuntar
perquè vaig pensar
ostres, a vegades
allò que diem
de fer anar al cap
doncs en vez de la llet
de vaca
que entre altres coses
porta colesterol
doncs la llet de coco
que és llet vegetal
doncs és un gran invent
en aquest cas
per mig litre de llet de coco
van fer servir
450 grams
d'albarcocs
4 ous
2 rovells
80 grams
de maicena
300 mililitres
d'aigua
això ve a ser
doncs
una miqueta menys
d'una llauna
d'una llauna
de coco
300 mililitres
d'aigua
i 150 grams
de sucre
llavors aquí
el que feien
era agafar
els albarcocs
i els caramelitzaven
amb el sucre
amb una paella
però caramelitzats
no ho he dit
gaire bé això
ensucrats
amb un caramelo blanc
no volem que se'ns cremi
el caramelo
si veiem que el caramelo
se'ns va a cremar
i afegirem
part d'aquest aigua
que tenim
o una miqueta d'aigua extra
no passa res
i caramelitzem
perquè ens posin
una miqueta tos
ells se m'hi posaven
en una vaina de vainilla
l'hi podeu posar o no
jo l'he tret de la recepta
perquè
m'agradaria destacar
el coco
i l'albarcoc
però doncs
ja dona un toc genial
llavors deixem que es facin tubets
i quan ja estan tubets
el que van fer
és triturar-los
estaven fets amb pell i tot
en aquest cas també
llavors els van triturar
i van ajuntar
els ous i els robells
amb la maicena
ho van remenar bé
perquè es desfés la maicena
i van afegir l'aigua
ben remenat
i van afegir la llet de coco
i tot aquest puré
que al final ha quedat
amb el sucre
o sigui
tots els ingredients
tots junts
tot això ho van fer en fred
tot en fred
tot en fred
és que al flam tradicional
bulls la llet
tira-los els ous
no
el de bullir la llet
amb el flam tradicional
és una
com ho diria jo
és una mala costum
que es feia abans
perquè la llet
no estava pasteuritzada
exacte
doncs ho continuen fent
es continua fent
però per això
que no cal que bullim la llet
ja
m'acabes de donar
una gran notícia
que antiga que soc
no cal bullir la llet
per fer
ah molt bé
aleshores tot en fred
triturat
i al bany maria
per fer un flam normal i corrent
són 200 de sucre
un litro de llet
i 10 ous
ho tritures tot
al bany maria
i això surt un flam
amb això ja surt un flam
si volem posar una viqueta de vainilla
doncs ens agafaran uns anometres de vainilla
si volem reforçar la estructura
en aquest cas ho fan amb maicena
perquè doncs l'Albercoc
li traurà consistència
però doncs
un litro de llet
10 ous
i 200 de sucre
això és un flam
i ja està
el culet hi podem posar una mica de caramel
i ja està
amb això
i tot en fred
vull dir no té més
el flam és una cosa molt senzilla
doncs acabem aquest altre
com dèiem
això
doncs això
fèiem un caramel
en aquest cas fèiem un caramel
també especial i diferent
fem un caramel normal i corrent
el cul dels gots
el flam
i el forn
el forn al voltant dels 140 graus
el bany maria
si són
depenent de la mida dels flams
tardaran més o menys
el temps va de mitja hora
a una hora
depenent de
de la mida dels flams
val
el millor
doncs primer
bellugar-los una miqueta
eh
s'han de
s'han de bellugar molt
perquè a més estan calents
però doncs
si els punxem un ganivet
que surt un ganivet net
i ja està
i ja està
oi quines postres eh
ben bones
a veure si arriben els albarcots
que estiguin ja en condicions
a veure si
en aquest temps que fa aviat
aviat
a preparar tot això
Francesc Lledó
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
si no hi ha novetat
esperem que no
ens la trobem el proper dijous
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau