.
Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts,
en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara us ho dèiem abans de la publicitat.
El nostre primer convidat és el president de la Cambra de Comerç de Tarragona,
Albert Avelló.
Amb ell analitzarem durant els propers minuts
diferents qüestions relacionades amb l'economia, el comerç,
les infraestructures de les nostres comarques.
Senyor Pelló, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui és notícia, la dissolució ja de les Corts en general,
s'acaba la legislatura,
i en les properes setmanes, precisament abans de les eleccions del 20 de novembre,
s'han de prendre algunes decisions importants
a nivell de govern espanyol i d'institucions europees
pel que fa a les infraestructures.
La més important, sens dubte, és el corredor del Mediterrani.
Sobre aquesta qüestió, en les últimes setmanes
també hem assistit a diferents trobades, cimeres, d'alcaldes,
de també presidents de comunitats autònomes,
de les cambres de comerç, d'institucions econòmiques,
demanant, doncs això, que el govern espanyol
es posicioni clarament pel corredor del Mediterrani,
tenint en compte que el mes d'octubre,
teòricament, la Unió Europea ha de prendre una decisió
sobre quins són els eixos prioritaris.
La Càmbra de Comerç de Tarragona està convençuda
que el govern espanyol apostarà pel corredor del Mediterrani?
Bé, que apostarà pel corredor del Mediterrani estem segurs que sí,
però que apostarà per la versió que nosaltres proposem,
que és aquesta línia de mercaderies i passatgers,
que ha de recórrer, justament,
l'eix més important que hi ha a Europa a nivell econòmic,
com és el Mediterrani,
doncs aquesta, la versió, diguéssim, que proposem nosaltres
i que s'està treballant des de fa molts anys,
tenim les nostres dubtes.
El govern de Madrid, com tots sabem,
no d'ara, sinó des de fa molts i molts anys,
té una visió, diguéssim, geopolítica,
que passa tot pel seu epicentre.
Ha de fer passar totes les carreteres,
totes les infraestructures, aeroports,
i en aquest cas, doncs, aquest tràfic de mercaderies tan important,
ella està, doncs, diguéssim, decidit a que passi per Madrid.
Això és una equivocació,
perquè, evidentment, la franja econòmica potent
és la franja mediterrània, i lo lògic,
i així ho indiquen els estudis,
és que això passi, doncs, per la franja mediterrània.
Des de la Cambra de Comerç tenim un posicionament molt clar
des de fa ja molts anys.
Nosaltres, en totes aquelles iniciatives que ha fet falta
estar-hi presents per donar-hi suport,
tant a Brussel·les com a València,
on t'ha fet falta i hem estat,
perquè és una qüestió de sentit comú i de lògica
i una qüestió econòmica.
Avui, més que mai, ja no podem cometre
les equivocacions típiques
de voler generar infraestructures
que no siguin econòmicament sostenibles
i que se justifiquin absolutament, no?
I, en aquest sentit, el que nosaltres demanem
és que a Europa es vagi amb una idea consensuada,
no fer generar dubtes a la comunitat
en quant a on ha de decidir invertir-hi,
perquè això creiem que és dolent per al país.
Té la sensació que han fet tot el que estava en les seves mans
per fer prècim, per fer lobby,
davant del govern espanyol i de les institucions europees?
Sí, jo crec que sí.
Jo crec que s'ha treballat moltíssim.
Pensa que és de les poques coses que ens uneix al Mediterrani.
Quantes vegades hem vist la comunitat catalana i valenciana juntes
barallant-se per alguna cosa?
En poques vegades.
Això vol dir que realment l'eix del Mediterrani,
el corredor al Mediterrani,
és de les poques coses per dir,
malauradament, no hi ha moltes més,
que ens uneixen i que tots plegats tenim la mateixa decisió,
la mateixa opinió i punt de vista.
Jo crec, sincerament,
que s'ha fet una feina extraordinària a tots els nivells
perquè Madrid se sereni,
pensi que només s'ha de fer un sol corredor al Mediterrani,
que aquest corredor ha de ser el que ha de passar per aquí,
i que això, finalment, s'ha de traslladar a la comunitat
perquè també doni el seu suport i el seu...
i la seva, diguéssim, suport econòmic.
Clar, sí, perquè sobretot això és una qüestió de diners.
Ja que hem començat l'entrevista parlant d'infraestructures
i ja que avui és notícia la dissolució de les Corts Generals
i, per tant, s'acaba aquesta legislatura,
la gestió del govern espanyol,
en aquest sentit, quin balanç en fan de la Cambra de Comerç
pel que fa a això, a les principals infraestructures
que l'Estat ha de fer o està fent aquí a les comarques de Tarragona?
Bé, ja ho venim dient des de fa molt de temps
i a mi, a vegades, tinc la sensació que em faig pesat, no?
Hem estat deixats de la mà durant moltíssims anys
per medir tota la vida del govern central.
Els polítics que hem tingut els últims anys a Madrid,
sobretot els que han governat,
no han fet bé la seva feina.
Ens han promès moltíssimes coses.
Ens han fet veure que estava en el cas
de les necessitats del nostre territori a Madrid,
i això no ho han fet,
perquè la prova està en que infraestructures importantíssimes
han quedat penjades.
En un moment en què es podien fer aquestes infraestructures
que hi havia capacitat econòmica,
no es van tirar endavant,
no van ser capaços de defensar-les a Madrid,
per tant, no es van guanyar el sou
a aquestes polítiques que estaven a Madrid,
en cap dels casos.
I ara que la situació econòmica,
tots sabem la que és,
doncs entenem que això serà llarg
per tornar a recuperar
i que finalment es puguin executar
en un temps breu.
hem estat, diguéssim,
avançant-nos des de la Cambra de Comerç,
especialment la Cambra de Tarragona,
preveient coses que passarien
i desgraciadament quasi sempre ho hem encertat.
I això em sap greu.
Dos mesos a les eleccions,
totes les enquestes apunten
a un canvi de govern, segurament,
a Madrid.
Confia que la Cambra de Comerç,
que es puguin reactivar
algunes de les infraestructures,
els projectes pendents
a les comarques de Tarragona,
en la propera legislatura,
o el context de crisi,
sigui quin el partit que mani a Madrid,
no canvia les coses.
Dependrà,
dependrà com sempre
de la capacitat que tinguem
amb els nostres polítics
que en aquell moment estiguin a Madrid
de fer la seva defenya.
Sempre fem la mateixa,
sempre és igual.
Si nosaltres tenim capacitat
de tindre persones allà
amb una certa incidència
dintre de l'estructura de poder
que pugui fer veure
que hi ha una sèrie de infraestructures,
perquè ja no es tracta
de demanar que ens ho facin tot,
ara es tracta de separar
l'important de l'o secundari.
I aquí hi ha un parell d'altres d'infraestructures
que són bàsiques i imprescindibles.
Si tenim polítics a Madrid
que ens treballen
i que fan la seva feina,
és possible que puguem en sortir-se'n.
Però si no és així,
doncs podem continuar
exactament igual com fins ara.
Parlant d'aquest context de crisi,
dues qüestions,
dos motors de l'economia
de les nostres comarques
que com a mínim
han presentat aspectes positius.
Avui, per exemple,
estem explicant l'informe de l'AEQT
que diu que en el primer semestre
han augmentat les exportacions
i que estan en un moment de recuperació,
però a més a més,
hem tingut en les últimes setmanes
les bones notícies
al sector del turisme
que ha estat especialment bo
aquí a la Costa Dourada.
Com analitza, sobretot,
aquest últim sector,
el del turisme,
des de la Cambra de Comerç?
Per exemple,
amb el tema del turisme rus,
del que hem parlat
tots els mitjans de comunicació
i que ha suposat
un augment importantíssim
a les nostres comarques.
Bé, de manera molt positiva, no?
A veure, nosaltres tenim socis
que són fidels,
que són segurs, no?
Que gràcies a les nostres comarques
són dos sectors.
Un d'ells és la indústria química
que ha demostrat que té muscle,
que realment la seva tasca
d'internacionalització,
de fet,
una bona part dels seus productes
estan situats en mercats de fora,
doncs ha permès
que hi hagi hagut uns resultats,
unes vendes extraordinades
i que hagin pogut
mantindre el seu nivell
de fabricació
i de comercialització.
per tant, doncs és una de les bases
que nosaltres tenim segures,
és una de les branques
que nosaltres tenim segures.
I l'altre és el turisme,
el turisme,
el sector dels serveis.
Bé, la costa d'Orada,
no cal dir-ho,
no cal descobrir-ho,
és un espai singular
en aquest aspecte, no?
Nosaltres sols tenim
molts més turistes,
molts més,
que per exemple
la mateixa,
la illa de Cuba.
Tenim,
som-hi,
són tres o quatre vegades
més turistes aquí
a les comarques de Tarragona
que la illa de Cuba, eh?
Per ficar un exemple,
què vol dir?
Que sempre hem estat una,
hem tingut una posició predominant.
Els últims aconteixements,
malauradament,
que han succeït
a fora del nostre país,
als països àrabs,
etcètera,
en certa manera
ens ha beneficiat.
I això, doncs,
també s'ha aprofitat
a les nostres comarques.
L'increment de turisme rus,
que moltes vegades,
tradicionalment,
doncs,
anava a la zona de Turquia,
a Grècia,
doncs,
ha pogut vindre
a la costa d'Orada
i això s'ha produït,
doncs,
que hi ha hagut un increment
més del doble
dels que habitualment venien.
També hem de dir
perquè s'han solucionat problemes.
Nosaltres fa dos anys
a la Cambra de Comerç
estàvem treballant
amb l'Ambaixada russa
perquè resulta
que aquí no venien russos
perquè no se'ls donaven visats.
Teníem uns problemes tremendos
perquè vinguessin aquí.
I tot això es va agilitzar molt, no?
Es va agilitzar
perquè van haver de contractar
nosaltres gent a Rússia
perquè els donés els visats,
perquè l'Ambaixada,
en teoria,
no tenia prou personal
per poder-ho fer.
O sigui,
es poden donar casos,
un país com Espanya,
que tradicionalment
viu del turisme,
poden passar casos com aquestes.
Salvat això,
ha sigut una temporada
correcta pel turisme
en l'escenari general
i des d'aquí,
nosaltres,
com a Cambra de Comerç,
estem pensant
en iniciatives,
en el cas concret
del turisme russ,
que hem estret el tema,
que ha sigut realment
el que comercialment
ha salvat les nostres comarques.
Estem preveient
de cara a l'any que ve
diversos serveis,
diverses actuacions.
Una d'elles,
en guany,
que començarà d'aquí poques setmanes,
seran cursos de russ
per tots aquells comerços
i empresaris
del sector de serveis
que hi ha a les nostres comarques,
creiem que és important
començar a introduir el russ,
almenys a nivell col·loquial,
que el client russ
es trobi atès,
es trobi acollit,
i per una altra banda,
també estem dissenyant
un programa
de traducció simultània
per aplicar-lo
l'estiu que ve,
de tal manera que
els turistes,
quan arribin a la nostra ciutat,
si hi ha algun comerç
que té alguna problemàtica
per poder-se entendre amb ells,
tindrem un servei permanent
de 12 hores al dia
per poder donar servei
de traducció.
Vull dir això,
que són exemples
amb els quals
de la nostra ciutat,
en l'estiu d'entorn,
es té d'adaptar
a tot allò que es produeix
que sigui positiu,
i hem d'intentar
traure-li el màxim
de profit possible
perquè ara no es pot llençar res.
Sí, de fet,
ja aquest estiu hem descobert,
en fi,
passegem pels carrers de Tarragona,
comerços que han intentat
tenir, precisament,
algun empleat
amb coneixement de russ
i està bé en aquesta línia,
atendre un mercat
que sembla que és emergent,
però que anirà a molt més
i que pot ser,
realment,
en fi,
pot ajudar molt
a l'economia
i al sector turístic
de l'aeroport,
en fi,
que venim parlant també
contínuament
amb la confirmació
de Ryanair,
que, en fi,
deixarà l'aeroport
d'aquí poques setmanes,
coincidint amb l'època
de l'hivern.
Com veu la cambra
al futur de l'aeroport,
amb aquesta taula
en la que forma part
també amb altres institucions,
el patronat de turisme
de la Diputació,
la Generalitat,
els ajuntaments...
Quin futur ens espera?
Bé,
no podem parlar de futur
sense contemplar una mica
el passat.
Pensem que fa...
abans de l'any 2002
o 2001,
teníem un...
no un aeroport,
tenim un aeroclub.
Un dels aeroclub
més macos que hi havia
al país, eh?
T'ho dic perquè era un aeroport
que hi havia una plantilla
de 30 persones
que pràcticament
no tenien vols, eh?
No era un aeroport,
sinó només havia de tenir
un aeroclub
el que teníem
a l'aeroport de Tarragona.
Des de llavors,
es va contactar
amb una companyia
que llavors era incipient,
com era Ryanair,
que la vam aconseguir
portar aquí,
que això ens ha comportat
una quantitat
de moviment,
de passatgers
molt important.
Això també ha comportat
el que hagin hagut
unes inversions
a l'aeroport de Tarragona
de quasi bé
200 milions d'euros
que ha convertit
un aeroport
que tenia
unes infraestructures
limitades
en un bon aeroport.
Això ha sigut gràcies
a que s'ha produït
aquest cas,
d'aquí hi ha hagut
una companyia
que ha portat
millors de passatgers
que hi ha hagut
necessitats.
Ara,
parlem del futur.
Això és el que tenim
i ho tenim gràcies
justament amb aquesta companyia
i el que ella ha produït
de manera directa
i indirecta.
A partir d'ara
s'obren diferents interrogants.
Una d'elles serà
què és el que farà
Ryanair al mes d'octubre,
si finalment
decidirà plegar
o decidirà continuar
o si voldrà
volar a l'estiu
i no volar a l'hivern.
En qualsevol cas
és una decisió unilateral
amb la que nosaltres
com a entitats
del territori
haurem de prendre
el nostre posicionament.
Evidentment,
nosaltres pagarem
a Ryanair
sempre i quan
es porti gent
en moments
en què la gent
no vulgui vindre
perquè per pagar
per quan la gent
ja vol vindre
la companyia
també entendrà
que no és raonable.
Segurament es definiran
les posicions,
segurament
s'ha de començar
a treballar
molt més intensament
en localització
de noves opcions,
que això fins ara
encara que s'ha fet
poder el tindre assegurat
el tema de Ryanair
potser no s'ha fet
amb suficient intensitat
encara que s'ha treballat molt
i en qualsevol cas
hem d'estar amb atents
a tot allò
que pugui anar passant.
El fet de tindre
d'estar en mans
d'una sola companyia
com Ryanair
que a més és un monstre
de l'aviació
i que no cal dir
és lidera
seguradament
el tema de l'ocost
ha estat sempre un perill.
I ara doncs
bé,
el que es tracta
és de reconvertir-nos
però tenim el que tenim,
tenim un aeroport fantàstic
hi ha hagut unes inversions
multimilionàries
i si no hagués passat això
difícilment tindríem
el que ha de mantenir.
Hem parlat de turisme,
turisme està molt lligat
a comerç,
ara quan parlàvem
del turisme rus
en fi clar,
parlàvem de l'impacte
sobretot que ha tingut
en el sector comercial
de Tarragona,
de Salut
i d'altres poblacions
perquè és un turisme
que fa moltes compres.
El turisme
considera que ha estat
un estiu,
una temporada positiva.
la situació del comerç
en canvi
de la nostra ciutat
està vivint
una crisi
cada cop més profunda
o veu signes
de recuperació?
Bé,
jo ja fa molt de temps
ho estic dient,
a veure,
hauríem de començar
a ens acostumar
a deixar de servir
la paraula crisi.
Això és una altra dimensió,
vull dir,
no és que es tracta
que hem de recuperar,
que la crisi
haguéss quan acabarà,
quan vindran temps millors,
no en parlem més d'això.
hi ha hagut un canvi
importantíssim
a la nostra societat
que
inidualment
comportarà canvis
a tots els nivells,
a nivell de la societat,
a nivell de les administracions,
a nivell de les empreses,
de la ciutadania,
a tots els nivells,
perquè ens hem de reconvertir
en una nova estat,
en una nova situació
que vol dir
que els nostres consumidors
prenen decisions
amb un altre criteri,
tenim un altre tipus
de raonament
a l'hora de posicionar-nos
davant d'una cosa
o d'una altra.
Per tant,
el comerç,
la petita empresa,
el mitjà empresa,
tothom
hem de fer un exercici molt,
les administracions,
les cambres de comerç,
tots plegats
hem de fer un exercici mental
molt important
per resituar-nos
en l'escenari
que tenim
de futur
i ja oblidant-nos
del que hem deixat al darrere.
El comerç és un exemple.
El comerç,
doncs,
tradicionalment,
ha vingut sempre
fent la fenya,
en general,
de la mateixa manera,
hi ha hagut
fet petites modificacions,
petits canvis
als seus negocis,
a la seva moda superandi,
però,
clar,
ha canviat molt més radicalment,
molt més ràpidament
el consumidor
que els comerços,
que l'espírit del comerç,
que el concepte de comerç.
I, per tant,
ara toca,
no solament el comerç de Tarragona,
sinó el de tot el comerç en general,
adaptar-nos
a aquest nou consumidor.
Tot aquell comerç
que sigui capaç de fer-ho,
doncs,
tindrà moltes més possibilitats
de sortir-ne.
El que entengui
que les coses
han de canviar algun dia
i tornar a ser com abans,
doncs,
està condenat a desaparèixer.
I estem preparats?
Creu que el comerç aquí
està majoritàriament preparat
per afrontar aquesta nova situació?
Jo entenc que aquí a Tarragona,
com a tot arreu,
però aquí a Tarragona
que a vegades
es critica
que tenim un comerç
que no està en nivell
i això no és cert.
Nosaltres aquí tenim un comerç
que representa
el nostre client.
Al final,
el comerç
no és res més
que el reflex
de la nostra societat
on vivim.
I jo estic segur,
perquè jo ho estic comprovant
tots els dies,
que aquí hi ha comerciants
empresaris sensacionals
que estan fent un esforç
per poder-se adaptar
a aquesta nova situació.
I estic segur
que ho faran
i que triomfaran.
I també estic segur
que n'hi haurà d'altres
que no seran capaços
perquè estan en una edat
que ja no els permet,
que no tenen suficient il·lusió
i que perden
aquella energia necessària
per tindre l'esprim
per arribar a meta
i que segurament
es perdran pel camí.
Però, diguéssim,
això és així, no?
El sistema funciona
d'aquesta manera
i hem de ser conscients
que és dur,
però aquesta és la realitat.
Parlant de comerç
enlloc,
jo aviat farà un any
de l'obertura
del Corte Inglés
a Tarragona.
Quines conseqüències
creu que han atingut,
quina valoració fa
d'aquest pràcticament
un any
del Corte Inglés
a Tarragona?
Ha tingut efectes positius?
Sí, jo entenc que sí.
Mira,
aquest a l'octubre d'enguany
se farà un any
que es va inaugurar
el Corte Inglés.
Jo entenc
que ha estat un revulsiu
dinamitzador
de la nostra ciutat.
Molts comerciants
han après
noves formes
de treballar,
noves formes d'actuar
que potser fins ara
no havien previst.
En canvi,
ara,
amb la nova vinguda
del Corte Inglés,
amb el seu modus operandi
i la seva manera de fer
ha ajudat.
Segurament,
i així ho dic
en les cifres,
ha castigat
les ciutats
al voltant
de la ciutat de Tarragona
perquè els milers
i milers
de clients
que ha tingut
el Corte Inglés
és espectacular.
Els números
del Corte Inglés
a Tarragona
estan en primera línia
dels Corte Inglés
a nivell nacional.
No poca broma,
amb un any
d'inauguració
sembla ser
que han cobert
els objectius
sobradament,
cosa que això no és habitual.
però això, clar,
no s'ha nutrit
només de clientela,
de gent de Tarragona,
sinó del voltant.
Llavors,
hi ha hagut ciutats,
pobles del voltant
que estan patint.
Però,
en qualsevol cas,
el que respecta
la ciutat de Tarragona,
des de la Cambra de Comerç,
entenem que,
en línies generals,
ha estat un revulsiu
positiu
per la nostra ciutat
i pel nostre comerç.
I ja que parlem
d'un altre nucli comercial,
estic pensant en el mercat,
en les obres del mercat,
una qüestió sobre
la que ha fet bandera
durant els darrers anys
la Cambra de Comerç
de Tarragona.
Ahir,
en aquest programa,
el diputat d'Esquerra
i exregidor de l'Ajuntament
es queixava
i lamentava
les constants crítiques
que hi ha
d'alguns sectors comercials
i de partits polítics
de l'oposició
a la marxa de les obres,
el projecte en si
del mercat.
Vostès des de la Cambra
de Comerç
consideren
que s'està fent
tot ara ja
al ritme convenient,
al ritme adequat?
A veure,
el senyor Sergi Dorrios
segurament ha fet coses bé,
però amb el tema
del mercat
va anar molt lent.
Va anar molt lent.
Van passar quatre anys
fins que no van començar
les obres del mercat.
Em sembla que és
l'Empire State
que es va construir
en 12 mesos,
les retacials
de Nova York.
Quatre anys
per començar
unes obres,
per arrencar-les.
Ara mateix
portaran al novembre
d'enguany,
els periodistes
del mercat
portaran quatre anys
al mercat provisional.
Per tant,
alguna cosa
no es devia fer bé
perquè amb aquest parèntesis
que vulguis que no
suma
el panós recorregut
que suposen
les obres actuals
per tots els comercials
d'entorn de Tarragona.
Si això,
en lloc de quatre anys
per arrencar les obres
n'hagués estat un any i mig,
un any,
doncs segurament
ja estaria el mercat
estaria pràcticament
a inaugurar-se.
Ja no estaríem parlant.
En canvi,
ara encara tenim una professor,
tenim un desert
pel davant de tres anys.
El Sergi Dorrios
segurament va fer moltes coses,
però amb el tema
del mercat
es va encantar.
Es va encantar
i això va suposar
un desgast molt gran
pel comerç
i per l'entorn.
I això,
inedul·lament,
va suposar
unes crítiques
cap a la seva persona.
I doncs hi ha polítics
que tenen la pell molt fina
i no l'han de tenir tan fina.
Però ell es refereix ara
a les crítiques
que continuen a ventir
ara mateix
i que hi ha hagut
aquest estiu.
Per això m'en refereixo,
perquè és evident,
perquè ja porten
quatre anys de desgast.
M'entens?
Clar que hi ha crítiques ara,
perquè aquells comerciants
que hi ha allà fora
estan desfondats ja,
ara el que estiguin desitjant
és que el mes que ve
d'aquí a sis mesos
inauguren el mercat.
En canvi,
veuen pel davant
tres anys encara
fins que això no estigui així.
Per tant,
l'arrencada va ser molt lenta
i ara n'estem pagant
les conseqüències.
Avui en dia,
que a nosaltres ens consti,
i si no sé si ho denunciarem,
les obres del mercat
van al ritme correcte
tal com està previst
amb el projecte
i quan no sigui així,
nosaltres som els primers
a criticar-ho,
però clar,
els quatre anys
que venim d'endarrere,
això no ens ho treu ningú.
Més coses,
senyor Balló.
Hi ha dos,
en fi,
pels fonamentals
de la Càmera de Comerç
que és la formació,
en fi,
ja abans s'ha posat
un exemple de temes
del rus
i també la de promoció
d'activitats.
En aquests dos àmbits
de la formació,
perquè recordem
que el centre de formació
havia tancat, no?
Vostès tenien un centre de formació
i l'espai físic
allà al costat de la cambra
l'havien tancat.
Nosaltres,
dintre del nostre procés
d'organització interna
de la Càmera de Comerç,
amb el nostre nou pla estratègic,
pensem que les cambres de comerç
des del dia 3 de desembre
de l'any passat,
amb aquell decret,
ens van fer una via d'aigua
important,
per tant,
això obliga,
obliga de manera positiva
a reinventar-nos.
I un dels aspectes
que en seguida
vam incidir
va ser el tema de formació.
Nosaltres teníem
un centre de formació
que funcionava,
evidentment,
de manera deficitària,
segurament no tenia
la suficient energia,
la frescura
per aportar
iniciatives,
cursos,
li faltava dinamisme,
estem segurs,
i per tant
vam decidir
tancar-ho
i reconvertir-ho.
És el que hem fet ara.
Ara hem arribat
amb un acord
de manera mancomunada,
el centre
de la Càmera de Comerç
el portarà
una empresa de formació
molt important
del ciutat de Tarragona
que es diu CEOP,
amb molts anys
de professionalitat
i de coneixements
i amb la marca Càmera
es comercialitzaran
i es generaran
i es trauran cursos
realment
útils
que arribin
amb l'empresari
i que realment
l'empresari interpreti
que li suposa
un benefici.
Al final,
això de la formació
és una qüestió
de números.
L'empresari
no envia ningú a formar
si no veu
que a partir
d'aquella formació
tant la persona
com la mateixa empresa
en són guanyant.
Per tant,
s'han de dissenyar
programes molt útils
i en aquest sentit
des de la Càmera
crec que amb aquesta nova iniciativa
ho aconseguirem.
I això començarà
de manera immediata?
Sí, sí,
ja estem en marxa.
Ja s'ha fet el programa
aquesta setmana
que havia començat
amb aquests cursos
però amb una capacitat
molt gran
d'implementar cursos
de qualsevol tipus.
Això del rus
ho han decidit
en molt pocs dies
que s'ha de muntar
i ja està en marxa
i en poques setmanes
ja tenim aquests cursos
de rus.
Formació,
li deia,
i també promoció
d'activitats,
dinamització comercial
podríem dir
o dinamització
de diferents sectors econòmics
de la demarcació.
En aquest àmbit
també estan treballant
en altres iniciatives?
Sí,
nosaltres
en aquestes qüestions
ja no hi dic terrenals
que són iniciatives
que dinamitzen
el territori,
en el de la ciutat
amb el tema
de la restauració.
Tenim la Tarragona de Tapes
que pensem
que ara ja s'ho ha copiat
a Girona també.
Vam començar
la Tarragona de Tapes
fa tres anys,
una activitat
dinamitzadora
importantíssima
quan aquí a Catalunya
ningú ho feia
perquè deien
que això
no funcionaria
i a les nostres comarques
s'ho han copiat
tothom,
sembla que han guanyat
s'ho copien els de Reus
que comencen
al mes de novembre
uns Reus de Tapes,
s'ho va copiar a Barcelona
fa dos anys
i s'ho còpia a Girona
també en guany.
Està molt bé,
això vol dir
que d'aquí a la ciutat
de Tarragona
fem coses
perquè quan s'ho copien
els altres
alguna cosa bé
estem fent.
I tenim previst
també una iniciativa
que tampoc
no te la puc
descobrir massa
perquè encara oficialment
en teoria
no es podria dir
que és una iniciativa
que serà
al mes de novembre
que acollirà
agruparà
els millors restaurants
de la ciutat de Tarragona
conjuntament
amb una selecció
dels millors vins
de les nostres comarques.
Aquesta iniciativa
es dirà
Tarragona Restaurant Wine
recordem d'aquest nom
perquè s'ho anirà molt fort
Tarragona Restaurant Wine
i començarà
el dia 3 de novembre.
Pensa'm això
que patarà
i a més serà molt divertit
molt divertit.
3 de novembre
Tarragona
Restaurant Wine
Molt bé
doncs n'estarem pendets.
El Tarragona de Tapes
per cert continuarà, no?
Per cert, sí, clar.
Una cosa la farem al novembre
i l'altra cosa la farem al maig.
A la primavera.
A la primavera
que són, diguéssim,
èpoques
que són perfectes
per la restauració.
Una, diguéssim,
té com a segment
un tipus de restauració
bar, establiment més petit
i l'altra, doncs,
restaurants de mitja alta gama
de la ciutat de Tarragona
i voltants.
Acabo l'entrevista
a Sònia Balló
parlant de la pròpia situació
a la cambra.
Vostè en fi
ja descobria fa un moment
o ja ens ho havia dit
i ja ho sabíem
que la situació
de les cambres en general
és dificultosa
després d'algunes decisions
que es van prendre
a finals de l'any passat.
Pel que fa a l'edifici,
a l'edifici central,
en fi,
que és la façana,
la imatge principal
de la cambra
a Tarragona,
tan ben situada
davant de la fonda
del centenari,
preveuen llogar
algun dels espais
per obtenir ingressos,
per millorar
la situació financera
de la cambra
o aquesta és una possibilitat
que no contemplen?
A veure, nosaltres tenim
un edifici realment espectacular
que fa pocs dies
com has pogut comprovar
demà arreglat.
Tenim un petit problema
amb la cúpula
que finalment
s'ha pogut arreglar
i s'ha deixat
en unes perfectíssimes condicions,
arreglant la pissarra,
el parellams, etcètera.
És un edifici singular,
fotografiat,
els turistes,
te'n dones compte
a l'estiu
quan passa la gent per allà
que la font del centenari
i la cambra de comerç
és un espai
realment emblemàtic
de la ciutat.
Nosaltres amb aquesta nova reconversió
no ens tanquem a res.
Si ha arribat el cas,
quan sigui el moment,
hi ha alguna proposta
o aconseguim un acord
amb alguna empresa comercial
que es volgués situar
a la cambra de comerç
de Tarragona,
segurament no en tindrien
cap dium de problema
per poder cedir els baixos
per això.
La situació financera
de la cambra de comerç
de Tarragona
és excel·lent
perquè hem tingut
un nivell de rigorositat
pressupostària
de no palancament.
Tenim un sanejament absolut
però evidentment,
en aquesta situació
amb la qual es trobem
és qüestió de mesos
i de temps
que si no som capaços
de generar ingressos
ens acabarem desfundant.
I si per aquest motiu,
per intentar sumar ingressos
a la nostra institució
s'ha de fer algun tipus
de gestió,
no tindrem cap tipus
de miraments.
vull dir que tampoc no...
Si realment hi és
una oferta comercial
atractiva
que no menyspreia
per res a l'edifici
ni a l'entorn,
nosaltres l'estudiarem.
Fa uns mesos va sortir,
es va posar damunt la taula
el debat de l'excés
de cambres de comerç,
deien alguns,
i la possibilitat
de fusionar
algunes cambres de comerç.
Aquesta possibilitat
a la província de Tarragona
es contempla?
Bé,
s'hauria de contemplar
però malauradament
no tothom la contempla.
Clar,
dos no es fusionen
si un no vol.
No sé si aquesta és la frase.
o què?
Però,
dos no es fusionen
si un no vol.
Nosaltres com a cambre de comerç
entenem que,
però no solament
en les cambres,
amb aquest nou escenari
de futur,
aquesta nova dimensió
que parlava abans,
hi ha d'haver
una reconversió
importantíssima
de les administracions,
per dir alguna cosa.
Això no s'aguanta,
això ho sap
fins a l'últim.
Diputacions,
Consells Comarcals,
Ajuntaments,
etcètera,
i per què no?
Cambres de comerç,
és evident.
A la província de Tarragona
hi ha quatre cambres de comerç.
algú es pensa
que un empresari
que està a Vilaseca
o a Vila Fortuny
pensa que pertany
o que es pertany
a la cambra d'arreus
en lloc de la cambra de Tarragona,
mínim,
no en dic mai.
La gent a vegades
es fa una mica amb lio
de quina zona està.
els empresaris
volen estar tot arreu
i el fet
que hi hagués
una sola cambra de comerç
evidentment
seria positiu,
però per això
fa falta
que les altres cambres vulguin.
Com a cambra de Tarragona
no en tenim cap de problema,
no en tenim cap de problema
i entenem
que aquest és el camí.
Ara bé,
clar,
no ho podem fer
si els altres
no ho veuen
igual que nosaltres.
Els altres,
cap de les altres
tres cambres vol?
La cambra d'arreus
no en vol saber res,
ells pensen
que perdre
la seva identitat,
a més,
és respectable,
que seria
molt negatiu
per la seva ciutat.
Creuen
que una institució
no té sentit
que desapareixer.
De fet,
no es tendria
que desaparèixer,
es pot fer una fusió,
es pot buscar
mil maneres
de treballar
sense que
perquè es perdi
l'enclau institucional
de Reus
o el de Tarragona,
segur que es podrien trobar,
home,
no dic mil maneres,
però deu maneres
de poder trobar...
Però no,
aquest no és el cas.
Els únics
que veiem així
són els de Tarragona,
sempre se'ns critica,
però finalment
som els que demostrem
sempre els que tenim
la mentalitat
més oberta,
potser perquè vivim
més al costat del mar
i tenim una ascendència
des de mil·lenària
en aquest sentit
i que segur que tenim defectes
però en aquest sentit
tenim virtuts,
que són molt més pràctics,
molt més oberts de mires,
no ens tanquem
amb aquestes coses.
En canvi,
doncs bé,
en altres llocs
que això els resulta
més difícil
perquè no tenen
tants elements diferenciadors,
distintius de la ciutat,
del seu entorn
i pensen que clar,
si es perd això
doncs es perd
una gran cosa.
Al final,
tot és una qüestió
de números.
Si no són capaços
realment de donar un servei
als nostres empresaris,
no és que es tinguin
que funcionar,
és que potser
haurem de desaparèixer tots
i acabarem més ràpid,
si no som realment útils
per la nostra societat.
Així acabem.
Senyor Albert Avelló,
president de la Cambra
de Comerç, Indústria
i Navegació de Terraona.
Gràcies per acceptar
la invitació del matí
de Terraona Ràdio.
Que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.