Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Com sempre, ja sabeu que aquest és un programa
que procura parlar de moltes coses,
de moltes i molt variades,
i anem parlant ara fa uns minuts de les obres del mercat,
ara comentàvem el tema de la campanya de la vacunació de la grip,
que ja començarà, malgrat que tenim aquest temps
encara de ple estiu,
i ara volem parlar de gastronomia,
volem parlar de cultura,
i d'alguna manera també volem parlar de promoció turística de Tarragona,
pel que suposa que avui un parell de restaurants
del col·lectiu Tarragona Nascència estigui a Bilbao.
Han estat seleccionats per representar Catalunya
en un sopar gastronòmic anomenat Cultura i enogastronomia,
que organitza l'Agència Catalana de Turisme,
i es farà això avui, dimecres 28 de setembre, a la capital basca.
Aquí, als estudis de Tarragona Ràdio,
ens acompanya el president del col·lectiu Tarragona Nascència,
Carles Llobet. Carles, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com a col·lectiu, què suposa?
Que us hagin convidat, és a dir,
que l'Agència de Turisme de Catalunya
us hagi dit a vosaltres,
volem que aneu a Bilbao, què suposa?
Voleu que representem Catalunya.
Comencem per aquí.
Jo crec que un col·lectiu com el nostre,
d'una creació bastant recent,
uns dos anyets portem caminant,
hem fet cosetes, en podrien haver fet moltes més,
però les anem fent amb peus de plom,
i molt poquet de poquet i molt ben fetes,
doncs que vingui l'Agència Catalana de Turisme,
i et digui, escolta'm, que se'ns ha acudit que a vosaltres,
igual que el col·lectiu La Xicoia del Pallars,
que no se'ls hem deixat pel camí,
que són una gent encantadora,
i uns tios molt, molt macos,
et digui, home, has de representar Catalunya
amb un sopar per vendre la gastronomia de Catalunya
a tot l'estat espanyol,
en aquest cas a Bilbao.
Diu, home, doncs no es pon, eh?
Sincerament, no, ens agrada,
ens dona un cop a l'esquena,
ens diu que la nostra iniciativa no va ser errònia,
ens diu que la nostra iniciativa va ser molt profitosa,
i res, no, un cop a l'esquena per seguir treballant,
ni més ni menys, eh?
I aleshores, dins del col·lectiu,
vosaltres heu triat, no sé com ha anat,
el degusta i el llegut.
Doncs mira, va ser una cosa molt senzilla de triar,
fins a aquest punt.
Primer va ser per sorteig, no?
D'entrada vam proposar qui es volia presentar,
es van presentar uns quants restaurants,
alguns altres, com jo mateix, per exemple,
ens era impossible, avui tenim un sarau
i avui demà en tenim un altre,
amb la qual cosa, en sent matemàtica,
ben impossible fer-ho amb correcció i ben fet.
Llavors, els que es van presentar vam dir,
doncs, escollim algú,
fem un sorteig entre aquells que
treballen en una cuina més tradicional
i amb aquells que treballen en una cuina
una mica més innovadora.
Dintre dels innovadors n'hi havia una sèrie
i dintre dels més tradicionals una altra.
Va sortir el Ramon del llegut com a...
bueno, taverna marinera el llegut, eh?
No fotem que si no el Ramon m'estirarà les orelles.
Com a tradicional,
com a aquell que cultiva la cuina marinera,
com a aquells arrossos ben, ben, ben fets
i aquell peix molt ben treballat.
I llavors va sortir l'Eduard,
doncs, del degusta
com a aquella cuina tradicional tarragonina,
però amb un tomb d'arròs que més, no?
Com si diguem, com a vegades,
com dic jo, posada al segle XXI, no?
Sense menospreciar la cuina tradicional ni molt menys.
O sigui, amb un toc de caragol més.
I amb els plats que fan ho diu tot, no?
Si vols jo t'explico els plats que faran ells.
Oh, si no, és que em sembla
que ens ho podran explicar els mateixos.
Perfecte, si està l'Eduard i ja hi ha.
Anem a veure si podem parlar amb l'Eduard Pazos,
que ja m'imagino que deu estar a Bilbao.
Eduard, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Bé, molt bé.
A Bilbao ja, suposo, no?
Sí, des d'ahir ja estem per aquí, donant voltes.
Molt bé.
Ara deia el Carles que vosaltres feu,
com has dit, un dejuntis més de caragol, no?
Allò, una cuina tarragonina, però més...
És clar, és aquella cuina...
Bueno, sí, fem una cuina tradicional
amb uns tocs més actuals,
però, bueno, sense perdre sempre
el que és la tradició
i les receptes bàsiques,
i a partir d'aquí sí que les verem una miqueta,
però intentem tenir el sabor si tot de sempre.
S'ha perd de l'essència, mai més ben dit, no?
Exacte.
Escolta, Eduard, i què preparareu com a degusta
aquesta nit en aquest acte a Bilbao?
Bueno, doncs, mira,
nosaltres hem agafat cinc plats,
dels quals un és una torrada,
hem fet una torrada que la base és com una coca de recapte,
llavors d'aquí partint fiquem l'escalibada,
un tartar d'escalibada a la brasa,
després damunt fiquem una anguila fumada del Delta,
i després fem una escuma de patata de Prades,
i després tenim, què més?, la gamba,
la gamba de Tarragona,
hem agafat, hem fet unes broquetes de gamba
amb pasta que taifi i amb la salsa romesco.
I després també tenim els popets,
popets albirransi d'aquí de Tarragona,
i l'arròs masqueta,
que això ja és cosa del Ramon,
que és un especialista en això,
amb borralets i cruises.
Ara anem a preguntar-li al Ramon,
que el tenim en una altra línia telefònica.
Ramon, Martí, bon dia.
Hola, bon dia.
El de la taverna marinera al Llegut,
que no se'ns enfadi,
que és una taverna marinera a la plaça del Rei, també.
Ramon, què tal per Bilbao?
Doncs molt bé, fantàstic.
Mira, hi vam arribar a Bilbao,
rebuda de gènere,
repartiment de material i control de material.
A la nit, doncs,
el cuiner de teatre
es va oferir per ensenyar-nos
els llocs típics dels pinxos.
Quin fart de patir, eh, Ramon?
Sí, sí, molt.
Home, aquí,
recollir una informació gastronòmica.
I aquest matí,
doncs, ens hem agafat així una mica lliure
a fer de turista
i estem a punt d'entrar a Google Drive.
Ah, molt bé.
Ha fet més de turisme, no?
Treball de camp, això és de treball de camp, eh?
Escolta, Ramon,
és que em sembla interessant
perquè, clar, has dit
perquè vam anar a veure el teatre.
Clar, és que no ho havíem dit encara
que el sopar ho feu en un teatre, no?
Sí, a més, el teatre és preciós.
Sí.
O sigui, molt maco.
I qui seran els comensals?
Quin tipus de comensals
us han explicat que hi haurà?
Bé, això és un workshop.
Es tracta de promocionar
Catalunya a Bilbao.
ha dirigit a empreses turístiques.
No sé, suposo que sí,
hi haurà turoperadors i empresaris catalans.
I bé,
després ho faré una gastronomia
de la millor manera,
més representativa
per la nostra part de Tarragona.
Eduard,
què deies?
Que volies afegir?
No, no.
Bé, abans m'he deixat
que no t'he comentat
que també portem
el que és la mamadeta de Tarragona,
com no.
Home.
Que és el postre
que elaborem nosaltres,
que me l'havia deixat.
És a dir,
fer unes postres
amb mamadeta.
Sí,
tenim un sorbet
episcopal,
un sorbet de llimonà
amb xar 3,
ja elaborat des d'aquí,
llavors el presentem
amb una melmelada
i amb un cruixent
de taronja
i fruit xecs.
Això segur que agrada
a la gent de Bilbao.
Això sí.
Ramon,
tu t'encarregues
de l'arròs?
Sí.
Sí, sí,
el meu gust és l'arròs,
ja ho sabeu.
Ja, ja,
ja ho sabem,
però explica'ns una mica
l'arròs que faràs
a la gent de Bilbao.
Doncs,
vull oferir
un arròs
a la masqueta,
amb una,
farem una base
de pagot de romesco
i juntament
a l'últim moment,
doncs,
afegir-li uns morralets
i unes cloises.
Ramon,
què suposa per tu
com a llagut,
però també com a col·lectiu
Tarragona en essència,
poder portar
la gastronomia
tarragonina avui
al País Bàs?
Bueno,
doncs,
per mi,
lògicament,
ja d'entrada,
poder pertany
al col·lectiu
de Tarragona en essència,
per mi,
ja és un orgull.
Si a sobre
tinc l'oportunitat
de transmetre
la nostra gastronomia
a fora,
doncs,
imagina'm,
no?
O sigui,
és fantàstic.
I per tu,
Eduard,
què suposa?
Doncs,
igualment,
vull dir,
representar el que és
Tarragona en si,
en general,
perquè jo crec que,
igual que a Tarragona Essència,
vull dir,
hi ha molts de col·lectius
i nosaltres venim
com a Tarragona Essència,
però en veritat
representem a tot
a Tarragona
i a Catalunya,
també,
per una part.
Llavors,
és un gran honor,
no?,
venir com a cuiner
i fer la feina
que fem cada dia
als nostres restaurants,
però portar-la
fora de Catalunya
i, bueno,
i ensenyar-los
a la gent d'aquí,
més o menys,
el que fem,
no?
Creieu, Ramon,
que sorprendreu molt
a la gent?
És a dir,
clar,
jo no sé
el coneixement
que pot tenir
la gent del País Basc,
la gent especialitzada,
perquè, clar,
estem parlant,
no és un públic general,
sinó gent especialitzada
en tema turístic,
creieu que sorprendreu
amb els vostres plats?
Això,
tu,
ho respond jo
o l'Edu?
Sí,
no,
tu mateix,
bueno,
els dos,
primer Ramon,
anem per ordre,
Ramon primer.
Jo no en tinc cap de dubte,
jo tinc cap coneixent
l'Edu
i coneixent
les teves mans,
o sigui,
els plats que porta ell
i amb la responsabilitat
que ell té
dels seus plats,
no tinc cap dubte
que sorprendrem.
Perquè,
què passa,
Ramon,
que tu aportes
una mica més
la tradició
i el seny?
Sí.
Les coses...
Ah, no, el seny!
El seny,
sí.
Ens ho aviam,
perquè tingueu una mica...
I això ho hem fet
intentant representar
una mica
el que és
el tema més clàssic,
que en aquest cas
segurament
aporto
el tema
dels copets estufats
amb irranci
i la rosa
la masqueta
i l'Edu
estava més
representant
de part
una mica més
avanguardista.
Però treballant
sempre
el producte
al costum de casa,
no?
Tu creus,
Edu,
que sorprendràs,
doncs?
o que sorprendreu
com a col·lectiu?
Home, jo crec
que és una oportunitat
per a la gent d'aquí,
igual que si ho féssim
a Tarragona,
però vull dir,
fer amb un menú
de tants pocs plats,
vull dir,
de cinc plats,
tantes coses
de Tarragona juntes
i tantes petites porcions,
vull dir,
que són coses
que com a molt
l'has provat
una o dos
i has anat a Tarragona
com a turista
des d'aquí,
però vull dir,
provar amb un menú
cinc plats
que són
tantes coses,
tants ingredients
tradicionals
de Tarragona,
vull dir,
jo crec que sí
que els sorprendrem,
que hi ha coses
que vull dir
la gent d'aquí
no crec que conegui molt
i si damunt són bones
doncs encara millor.
Acabo.
La gent que vingui
aquesta nit
se n'en recordarà
de Tarragona,
segur.
Home,
a veure si porteu
molts turistes bascos,
que és del que es tracta.
Sí, exactament.
Perquè a més,
en fi,
el bas té fama,
crec jo,
de menjar,
de que li agradi
la gastronomia,
per tant,
clar,
jo crec que és un lloc ideal
que Tarragona,
a essència,
vagi a Bilbao
i que ens adrecem
amb la nostra gastronomia
a un públic
que jo crec que valora
i molt
la qualitat
del menjar,
no?
La veritat que sí,
eh?
En Bilbao és un referent gastronòmic.
Hola,
el Carles.
Hola, Ramon.
Sí,
és que tenim aquí
el Carles, eh?
En Ramon.
Vaja,
això ho hauria sigut
avisar,
està al prestig.
Sí,
està al prestig.
Tothom firmes aquí,
eh?
Tothom firme.
Fins ara, eh?
Tot ha anat bé.
Sort que no has dit res
de fora de to.
Una última cosa
que us pregunto
a l'Eduard
i al Ramon
que esteu
a Bilbao.
Tarragona,
essència,
clar,
és un col·lectiu
molt nou.
Què suposa,
què creieu que suposa
per a vosaltres
formar part d'aquest col·lectiu
que,
en aquest cas,
l'Agència Catalana de Turisme
us ha triat a vosaltres
per anar,
per representar Catalunya
al País Bàs?
Eduard.
Bé,
jo crec que és un honor,
no,
representar el que és,
bé,
formar part
de lo que és Tarragona
essència,
perquè,
vull dir,
en un principi
es va fer una tria
dels restaurants
que podíem ser,
bé,
que potser més endavant
se'n fa un altre o tal,
però, vull dir,
s'han triat restaurants,
vull dir,
de Tarragona,
que intentem donar
el millor possible
i de la millor manera
cada dia.
llavors,
si la gent ho valora,
doncs,
és un honor
per a nosaltres això.
Ramon.
Sí,
bé,
sí que és veritat
que som un col·lectiu
de jove Constitució,
però,
home,
no sé si ara portem
dos o dos anys,
però,
tots els que estem
anem
amb el nostre argot
molt forts,
amb moltes ganes,
amb molta potència,
i,
no sé,
jo espero que sigui això,
no?,
que amb dos anys
que portem,
doncs,
si hem sonat tant
que des de la central
o des d'alguna administració,
doncs,
ens han cridat,
doncs,
mira tu que bé,
no?
Per cert,
quantes racions fareu
de cada plat,
Eduard?
Doncs,
hem preparat
unes 150 racions,
i,
bueno,
en principi,
teníem la previsió
de 150 persones
que vindrien,
però,
almenys,
ja ho hem preparat
350.
Molt bé,
molt bé,
quina gana,
que em ve de,
només de sentir-vos
parlar d'aquests plats.
Eduard Pazos,
del restaurant d'Agusti,
Ramon Martí,
de la taverna marinera
El Llegut,
l'un al carrer Caballers
i l'altre
a la plaça del Rei,
per si algú no ho sap,
que, en fi,
segur que aquests restaurants
del Terranessència
i especialment
els que esteu a la part alta
som ben coneguts
per tots els terranins
i terranines.
Moltes gràcies
per poder-vos saludar,
ara que esteu a Bilbao
i, escolta,
que vagi molt bé
l'acte d'aquesta nit.
Molt bé.
Doncs,
moltes gràcies.
Vinga.
Ens quedem aquí
amb el president.
Molt bé.
Vinga, gràcies.
Ramon, Eduard,
salut i feina,
ja ho sabeu, això.
Adeu, Carles.
Vinga.
Gràcies al Ramon Martí
i a l'Eduard Pazos.
I, com dèiem,
des d'aquí, Carles,
vista això
amb la perspectiva
que dona
la joventut del col·lectiu,
el que també és veritat
és que tots
els que formeu part
de Terranon,
en essència,
ja fa anys
que treballeu en el tema
i que potser
com a col·lectiu
sou nous,
però, en fi,
tu mateix,
el David Soler,
el Ramon,
l'Eduard,
ja fa anys
que us dediqueu
a aquesta feina.
Podríem començar
a recidar
Vida i Miracles
de tots els que estem
amb el col·lectiu Essència,
però, bàsicament,
el que Essència
necessita i vol
són bons professionals,
gent implicada,
gent amb compromís,
amb Tarragona,
sobretot,
gent, sobretot,
amb una honestedat
a la seva feina,
no anem a enganyar ningú,
anem a fer les coses
que sabem fer,
fer-les ben fetes,
i dintre d'uns paràmetres
completament lògics,
dintre d'uns paràmetres
de defensa del territori,
de defensa de ciutat
i de defensa
d'un col·lectiu
com el nostre
que ni més ni menys
intenta posar el plat
el que hi ha a Tarragona,
intenta posar el plat
el que tenim al cap
d'una manera honesta,
d'una manera alegre,
d'una manera divertida,
ja ho veus,
aquest parell que estan allà,
jo hauria volgut estailant
i també ells fent uns pinxos,
però jo m'ha tocat estar aquí.
Però sí que és cert
que són dos representants
molt, molt vàlids,
que representen
clarament
el que es cou dintre d'essència,
les ganes,
la força,
l'ímpetu i sobretot
el mimar
el que és el producte tarragoní.
Això d'anar al País Basc a més,
ara ho comentava,
en fi,
és a més tot un,
no sé si dir-ne un repte,
però també segurament
és un gran atractiu
perquè al públic basc,
en fi,
tothom sap que
li agrada el bon menjar,
la qualitat del producte.
Amb tots els meus respectes,
això mateix,
un workshop d'aquestos fet
a Tenerife,
doncs potser
et dona menys respecte
perquè la gastronomia canària,
doncs home,
té 4 o 5 platets,
4 o 5 cosetes,
comptadetes i ja està.
La gastronomia basca
és reconeguda universalment
en tot el món.
Està reconegut
el País Basc,
hi ha una constatació
d'estrelles Michelin
al País Basc,
espectacular,
amb un firmament allò.
Què vull dir amb això?
Doncs que
juntament amb la catalana
són les puntes de llança
de la cuina espanyola,
de la cuina europea,
de la cuina mundial.
Doncs si tu te'n vas
a posar el teu allà,
home,
tens un sobre,
has de fer un sobreesforç,
has de fer,
t'has de carregar de força,
t'has de carregar de respecte
i presentar les teves coses
humilment,
però amb tota la tranquil·litat
que són productes
de primera qualitat,
que són mans
que els treballen
de primera qualitat
i que quedaràs com un senyor.
Recordem que el col·lectiu Tarragona
en essència,
quan ja es va constituir,
va d'alguna manera
publicar un decàleg,
no?
Exacte.
En fi,
jo clar,
no recordo els 10 punts,
però sí que
jo crec que hi ha una filosofia
que ja l'hem apuntat
que és el producte del territori,
el producte de casa
i la qualitat.
Exactament.
I que d'alguna manera
vosaltres us autoexamineu,
no?
Sí,
sí,
nosaltres ens autoexaminen.
D'entrada,
i ara d'aquí a poc
tenim una segona auditoria
que s'encarrega
a una empresa externa
que no té res a veure
amb nosaltres,
que evidentment
nosaltres li donem uns paràmetres,
perquè si no,
en quins paràmetres
t'avaluen,
entre tots
efectuem uns paràmetres
a discutir
i a comentar
i quan estan discutits
i comentats
se'ls donen a l'empresa
perquè ens certifiqui,
perquè ens valori,
perquè ens auditi
i nosaltres mateixos
ens hem posat un paràmetre.
Qui no estigui per damunt,
diguem-ne,
d'un 80,
qui no arribi al 80% de qualitat
no es mereix estar en essència.
Pot sonar dur,
pot sonar lleig,
si vols,
però quan tu vas a vendre producte,
quan vas a vendre qualitat,
primer has d'endreçar casa teva
i llavors posa-li a la boca,
no?,
o al plat dels altres,
però primer endreça casa teva.
Nosaltres hem d'estar segurs
que la gent que està al nostre col·lectiu
està compromesa,
és activa
i sobretot té uns paràmetres de qualitat
que no són,
són ineludibles,
aquests paràmetres de qualitat.
Quants restaurants formeu part del col·lectiu?
Ara mateix 16.
16 restaurants.
16 restaurants.
16 restaurants a la ciutat de Tarragona,
que jo crec que val la pena
destacar-ho als oients
que ens escolten
per demostrar
que hi ha 16 restaurants a Tarragona
que presenten uns nivells de qualitat
de notable alt,
excel·lent, no?
Jo us invitaria,
tots que ens estiguin sentint,
a entrar a la web d'Essència,
sincerament.
Entrar dintre el patronat de turisme,
entrar a la web d'Essència
i donar un cop d'ull
a les receptes,
als restaurants,
al decàleg,
al compromís
que tenim una miqueta amb Tarragona,
perquè al final
això és una associació
que neix d'un compromís.
No neix,
vinga, va,
anem a fer una associació
a veure si omplim els restaurants.
Si fora així,
haguéssim fet
algun altre tipus d'associació.
No haguéssim posat paràmetres,
com més serem,
més riurem, no?
No, no, no.
Neix del compromís amb Tarragona
i del compromís
que tenim tots nosaltres
per fer
de Tarragona
un referent gastronòmic.
Aquesta és la nostra idea.
Ho estem aconseguint,
creieu?
De mica en mica?
Ho estem intentant
i els membres,
no?,
com per fer una bona història.
Jo crec que ho estem aconseguint
en petita mesura
i amb l'esforç de tots
ho aconseguirem
en gran mesura,
perquè el primer
que hem d'aconseguir
és que el Tarragoni
es cregui
que aquí
es fan les coses bé.
Som una miqueta
borinots
en aquest aspecte,
som una miqueta
de mirem sempre més
el que fa el del costat
és més bonic
que el que fem nosaltres.
No, no, no,
no us equivoqueu.
Tenim una gastronomia espectacular,
tenim una gastronomia
de qualitat
i només hem de mimar-la
i cultivar-la
i hem de ser tots
i cada un de nosaltres,
evidentment,
els restaurants
hem de ser la punta de llança,
però que ens hem de convèncer
que fotem les coses ben fetes
i que això es pot extrapolar
a qualsevol persona
que vingui de fora.
Li hem de dir a la gent
mengeu a Tarragona,
proveu coses,
proveu la gastronomia tarragonina
i quedareu sorpresos.
El col·lectiu està avui a Bilbao,
el col·lectiu d'alguna manera
també estarà,
m'imagino,
més o menys present aquests dies
en el Food Photo Festival,
en aquest festival
de fotografia gastronòmica.
Ja n'heu impulsat
activitats pròpies?
Teniu de previstes
pels propers mesos?
Sí, a veure,
com tu m'ho has dit,
fa quatre dies
vam col·laborar
amb la Marató
de Donació de Sang.
Suposo que tothom
que va voler anar a donar sang
es va adonar que
els restaurants
regalàvem,
tu regalaves la teva sang
i nosaltres regalàvem un menjar,
no?
Això seria una mica
la lectura, no?
Després estem dintre
del Food Festival,
evidentment,
impulsarem un concurs
de fotografia des del mòbil,
que està molt de moda, no?
Des del mòbil,
la Blackberry,
digue-li com vulguis,
qualsevol aparell
d'aquestos del dimoni
que dic jo,
que porteu a les mans tots
i que portem a les mans tots,
incentivant una miqueta
que la gent sigui artista, no?
Que tira una fotografia
i que capti
no només el plat,
sinó l'essència,
el restaurant,
la cara
que se li va quedar
aquell comensal
quan va provar
aquest sorbet
d'episcopal,
com bé t'ha dit
a l'Eduard, no?
Després,
evidentment,
estem ja preparant
cosetes per l'any que ve.
Estem preparant
un serau gran,
que aquest no te'l puc dir
perquè estem lligant molts caps.
I perquè és molt gran.
És molt gran.
I abans d'equivocar,
prefereixo tindre-ho
més al serró,
fins que t'ho pugui dir.
Prepararem
o impulsarem
el que se'n denominarà
el menú Tarragona?
Volem que tothom
que vingui de fora,
volem donar-li bombo
i platillo
al menú Tarragona,
que serà un recull
de receptes tarragonines
adaptades a tots els restaurants,
amb un preu bastant unitari.
perquè tothom
que vingui de fora
pugui dir,
ostres,
a Tarragona,
si puc menjar això,
però hi ha un menú
que es diu Tarragona,
que ho fan a ser restaurants,
que val la pena anar-lo a provar.
Això ho tenim damunt de la taula,
és un tema
que hem de tractar,
tenim una assemblea nostra
el dia 6 d'octubre
i això estarà damunt de la taula.
I estarà damunt de la taula
començar a posar
en solfa
uns paràmetres
que vam postular
al començament,
com és la didàctica,
com és potser anar a les escoles
amb la canalla,
fer cosetes,
com és fer coses molt populars,
que se li va ocurrir una cosa
que a mi m'agrada molt,
que és convocar un concurs
de receptes popular
de la iaia de casa,
m'entens?
Aquella recepta tarragonina
de la iaia de casa,
que crec que
si podem fer un compendi d'això,
podem adaptar aquestes receptes
als restaurants
i podem
que la iaia vingui al restaurant
a cuinar amb nosaltres,
és una cosa molt divertida,
molt bonica
i molt Tarragona,
molt de fer ciutat.
Escoltant-te,
ja veig que hi ha molta passió
i moltes ganes.
Hi ha passió, hi ha ganes,
però és que hi ha material per fer.
Tarragona en essència,
un col·lectiu de 16 restaurants
que està pràcticament a tot arreu,
està en el Festival
de Fotografia Gastronòmica
i està avui també
representats pel restaurant d'Agusta
i per la taverna
El Llagut
estan representats,
de fet,
d'alguna manera
tots els tarragonins
avui estem representats
per aquests dos restaurants
a Bilbao.
Carles Llobet,
president de Tarragona en essència,
moltes gràcies,
moltes felicitats per la feina.
Gràcies a vosaltres.
Per totes les iniciatives que feu
i que vagi molt bé.
Fins la propera, bon dia.
Gràcies i bon dia.
Gràcies.