Màtio Tri, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
És tan i tan difícil explicar als anglòfons què som els catalans o qui som els catalans?
És dur, diguem-ho així.
Més que difícil és dur, és complicat.
I el problema és molt senzill, o sigui, no tenen referències.
Això m'ho va explicar un amic de Londres,
que segueix tota la informació sobre Catalunya que arriba a Londres,
per curiositat, perquè sap que jo visc aquí i tal,
i diu que el problema és que la gent no entén res
perquè no tenen cap referència.
És a dir, els parles d'una manifestació,
els parles de qualsevol cosa, menys el futbol, això sí,
i realment no saben de què estàs parlant,
perquè no saben, saben ben poca cosa de Catalunya, vaja.
Com per vos d'explicar, com reaccionen?
La reacció natural quina és?
Es tancen en banda, s'obren i intenten entendre-ho?
N'hi ha de tot, o sigui, hi ha de tot.
Hi ha gent que, per exemple, gent anglesa,
que visiten el país també,
que els explica això de Catalunya
i automàticament alcen les mans i diuen
jo no vull saber res, això és nacionalisme,
això és una cosa tancada,
no m'interessa en absolut.
I es tanquen completament.
Llavors hi ha d'altres que tenen curiositat.
Ah, sí, no sabia que això existia.
Explica'm-ne una mica i tal.
Les dues actituds, diguem, cohabiten fins i tot entre la comunitat,
sobretot comunitària, que viu a Catalunya, saps?
Que hi ha aquestes discussions,
hi ha una discussió entre jo i un anglès reproduït en el llibre,
passen cada dia, cada dia a Catalunya,
entre o dintre de cada comunitat estrangera.
Hi ha els catalanocèntrics i els hispanocèntrics, per dir-ho així.
I a l'estranger és difícil,
però n'hi ha que tenen curiositat i n'hi ha que fan això que he dit.
O sigui, diuen, ah, no, no, això no en vull saber res.
El tema irlandès serveix per conduir-se una miqueta cap a l'oposta o no?
Escòcia, sobretot.
Escòcia.
Si jo parlo amb anglesos,
això que sempre fan la mateixa...
What is the Catalan business?
Què és tot això de Catalunya, no?
i dic, mira, molt breument és Escòcia al costat del Mediterrani, d'acord?
I llavors ho comencen a entendre,
és a dir, comencen a veure que Espanya no és una sola cosa, diguem, saps?
Que Espanya també té països diferents dintre les seves fronteres estatals,
exactament com la Gran Bretanya.
I trenco una mica l'esquema tòpic que hauríem pogut tenir.
No t'has de remuntar, imagino, mil anys, no?, per explicar-ho.
Allò, pots anar més cap a la vora, no?, per entendre'ns?
No, és el que vaig fer amb el primer text del llibre,
és una conferència poc acadèmica,
però històricament correcta,
dels prejudicis anticatalans que existeixen avui en dia a Espanya.
Però per explicar aquesta cosa,
realment has d'anar,
o sigui, has de tirar enrere l'època de les croades i tot això,
i has de explicar que n'hi havia tres lluites contra els musulmans,
contra els berbes i àrabs a la península.
Un que venia del nord-oest i que formava Portugal,
un que venia d'Astúries i que formava Castella, diguem, eventualment,
i un que ningú no en parla mai,
que venia de Montpellier i després del Pirineu
i venia per la banda nord-est de la península
i que va acabar creient Catalunya, València, etcètera, etcètera,
creant Catalunya i València.
I un cop que expliques això,
ja comencen a tenir una visió completament diferent de la història.
És molt estrany.
Les reaccions van ser molt positives per ser
el London School of Economics, aquesta xerrada.
Una xerrada que va ser traduïda al català, no?
La van traduir al català.
I a partir d'aquí, què va passar amb aquesta conferència?
Doncs va ser traduït al català pel Lluís Bosch,
que ha acabat sent el traductor de tots els textos dins el llibre.
És un home completament bilingüe en català i anglès.
Molt bo, per ser les traduccions, són excel·lents.
I ell, perquè li va agradar la conferència,
el va traduir a català, el va posar no sé on a internet
i al cap de poc vaig començar a rebre comentari,
rere comentari, rere comentari, a través de la meva web
sobre això.
I es veu, però gent a Nova Zelanda,
jove als Estats Units,
que fa anys que he intentat explicar tot això i tal.
I molta gent agafava la versió anglesa i la versió catalana,
la versió catalana per ells,
i la versió anglesa, pels seus amics estrangers
que no en volien saber res, justament, de Catalunya.
Al llibre hi ha aquesta conferència,
a part d'aquesta conferència,
però també són 10 anys de feina, no?
10 anys d'articles en anglès parlant dels catalans.
Exacte.
El primer és un article pel Times,
el Times de Londres,
que em van demanar d'explicar
tota la literatura catalana en 800 paraules.
devien pensar que es tractava d'una literatura petitíssima,
i doncs vaig fer el que vaig poder,
si bonament no hi havia cap altra opció.
I llavors hi ha molts textos,
que són textos breus,
que jo vaig treballar molt cada text,
o sigui, vaig fer versions diferents, etc.
De fet, amb tots els textos d'aquest llibre,
revisant i revisant,
perquè volien que estilísticament fossin forts,
tinguessin un cert impacte.
Però una revista que es diu Catalonia Today,
que es publica aquí, en anglès,
té un tiratge d'unes vendes, més ben dit,
d'uns 15.000 exemplars,
però arriba per internet arreu del món.
Rebo reaccions,
he anat rebent reaccions de gent,
en anglès i en català,
d'arreu del món.
Sobretot en anglès.
I en aquests textos m'he pogut esplaiar més.
Explico anècdotes personals,
explico exemples molt forts de catalanofòbia,
que m'arriben sobre la marxa,
directament de la gent,
de les víctimes, per dir-ho així.
I expliques aquestes coses
i canvia la cosa.
I he tingut reaccions realment molt positives
dels lectors,
no necessàriament anglesos,
sinó anglo-llegins per això.
vull dir,
australians,
nord-americans,
etcètera,
escandinaus,
que han llegit això i diuen,
hòstia,
realment no sabíem que tot això passava
i els ha interessat molt el tema.
Quins exemples?
No ho sé, diguem,
algun exemple d'aquests tan forts,
que n'hi ha?
Jo en tinc uns quants al cap,
però...
No, hi ha un que m'agrada especialment,
que és bastant recent,
surt al final del llibre,
és del 2010,
tinc una mica la Franja d'Aragó,
que va un cop cada dues setmanes
a vendre fruitiva d'Ura Ecològica
al mercat especialitzat de Saragossa.
I llavors, clar,
ell viu a la Franja,
és català no parlant,
i ell compra la seva fruita a Lleida
i ell portava les pomes
en capses que posaven fruita de Lleida.
Doncs els seus clients a Saragossa
no només es queixaven del fet
que venia fruita d'una capsa
escrita en català,
sinó que començaven a escridar saló.
O sigui, la situació va esdevenir
violent, violenta,
fins que els mateixos organitzadors
de la fira van dir
fes alguna cosa,
perquè hi ha un enrenau considerable
cada vegada que vens amb aquestes capses
que diuen fruita de Lleida.
I al final va agafar
les seves pomes ecològiques,
les va ficar dins una capsa
que posa plàtanos de Canàries,
no ha tingut mai més cap problema.
I això, doncs,
és una explicació,
explica-se això en anglès, saps?
I la gent diu
Ui, aquí sí que estan passant coses.
Aquí sí que hi ha marro, no?
Sí que hi ha marro, exacte.
Per cert,
com vas descobrir Sant Jordi?
Te recordes el teu primer Sant Jordi?
Sí,
vaig arribar al setembre del 1984,
de manera que devia ser l'abril del 1985.
I, bueno,
com tothom que ve de fora
i veu Sant Jordi,
en aquest cas a Barcelona,
perquè vivia a Barcelona,
tenia la sensació
que estava caminant
en una manera d'al·lucinació,
perquè és una cosa també bastant surreal.
passa el metro,
hi ha senyors vestits de 21 botó
amb el tragi de la feina i tot això,
tots portant una rosa,
la gent amb roses i llibres.
És com una pareja,
és una cosa curiosíssima
i molt vella,
vista des de fora,
ho vist per primer cop,
diguem-ho així.
Me'n recordo molt bé
d'aquell primer Sant Jordi, sí.
Tornant, Matthew, al llibre.
Tenim versió en anglès,
que ja va sortir fa alguns dies,
versió catalana,
que tenim aquí a sobre també,
i creus que hi podria haver
una versió en castellà,
perquè també s'entenguin
de l'hebre cap a baix?
Mira, si em demanen
una versió en castellà,
evidentment es farà
una versió en castellà,
és només qüestió
de parlar amb l'editorial,
qualsevol persona que vulgui,
que faci la sol·licitud
i a veure què passa.
A mi m'interessa més,
potser,
que hagi sortit també
la versió en anglès,
això és pura casualitat,
per cert,
això és una editora
nord-americana
que havia estat llegint
els meus articles
des de fa...
perdó,
des de fa un cert temps,
i aquest any
és l'any que ha decidit
viure un any
amb la seva família
a Barcelona,
i va voler fer aquest llibre,
i vaig dir,
bueno, fantàstic,
perquè es dona la casualitat
que sortirà
la versió catalana.
i he notat
que molta gent
que compra el llibre
en català
també volen
el llibre en anglès
perquè cada català
té el seu amic estranger,
per dir-ho així,
que no entén res,
que per molt
que s'intenti explicar-li
què està passant aquí,
no ho entén,
i llavors amb aquest llibre
potser una mica més,
com a mínim.
Toques el tema
de la independència,
no?
Clar.
Sí, sí, sí,
perquè jo soc
una d'aquelles persones
que amb el pas dels anys
he anat canviant d'opinió,
abans era autonomista,
després federalista,
i ara, com tants altres,
independentista,
sense ser,
no em considero nacionalista,
senzillament,
si et van tancant
totes les portes
i només hi ha una oberta,
doncs has de caminar cap allà,
vull dir,
que no hi ha cap altra opció,
i això ho explico unes quantes vegades
de maneres diferents
dins el llibre.
Perquè el tema
dels tòpics,
així,
els tòpics dels catalans,
surten també al llibre?
No gaire,
perquè,
de fet,
o sigui,
des de fora
no hi ha tòpics
sobre els catalans,
és,
amb els escocesos,
per exemple,
per comentar
un altre país sense estat,
és,
tothom té quatre tòpics,
encara que siguin falsos,
que beuen molt whisky,
que tots porten faldilles,
que són garrepes,
per exemple,
però són tòpics,
però a part dels tòpics
pots conèixer una mica més
la realitat,
i el problema
amb els catalans
és que no tenen ni els tòpics,
saps?
O sigui,
no saben ni que
conya és una baratina,
saps què vull dir?
Ni que són en teoria
els catalans garrepes,
aquestes coses
no ho saben,
i aquest és un problema,
o sigui,
no hi ha ni els tòpics,
per dir-ho així.
O sigui,
que no s'imaginen
amb esperdenyes de veta
i garrepes,
no?
No es veuen així.
No,
ni això,
o sigui,
si imaginen alguna cosa
pensen que són
espanyols tipus,
o sigui,
toreros,
flamenc,
etcètera,
etcètera,
paella,
jo què sé,
saps?
O sigui,
la sangria,
o sigui,
pensen que tothom
a l'estat espanyol
és exactament igual,
saps?
I,
per tant,
és molt difícil
explicar que no és precisament així.
Tornant al llibre,
al text,
a la lletra,
diguéssim,
impressa,
digue'm alguna frase contundent
d'aquelles que dius,
ostres,
aquest article sí que,
aquí sí que la vam rebar ben reblada,
una frase d'aquelles que dius,
això sí que és catalanisme pur i dur.
que ve d'aquest llibre,
aquí anem,
això és quan estava parlant
amb un holandès jove
molt ben informat,
justament pels vols de Sant Jordi,
volia saber què era Sant Jordi
i li vaig explicar,
és el dia que les editorials
en llengua catalana
fan 35% de calaix,
diguem,
i va dir,
textualment,
o sigui,
va quedar xocat,
i va dir,
el català
és una llengua escrita,
llavors,
com a reacció,
he dit,
tinc la sensació aquí
és que estic vivint
en una cultura normal,
de vegades oblido
que la resta del món,
la immensa majoria de la gent,
fins i tot els europeus formats,
viuen en la beneïda ignorància
de tot allò català,
pel que fa a ells,
és com si els catalanopalants
passats i presents,
jo inclús,
haguéssim estat entaforats
en contenidors criogènics,
per exemple,
i doncs el llibre
és un intent
de trencar el contenidor criogènic,
per dir-ho així.
Molt bé,
si ho tiri per ser-la a portada,
molt guapa també,
no els veiem al cap,
no?,
el llibre.
Sí,
jo estic contentíssim,
bé,
clar,
això no és cosa meva,
això és cosa de l'editorial,
però l'edició
és realment excel·lent,
hem fet una edició
que,
vaja,
és millorable,
per mi m'agrada molt.
Aquest home del bombí
que representa un...
Un anglès típic,
de fet,
el vest,
diguem,
la...
l'indumentari
és dels anys,
dels anys vins
del segle passat,
però suposo és això,
un anglès que passa,
està en un tren
que travessa Barcelona,
llegeix un llibre
que es diu Cat
i comença a quedar,
diguem,
esbalaït,
xocat,
atònit,
és la imatge del llibre.
Matthew Tri,
com explicar aquest país
als estrangers,
moltes gràcies
i fins a la propera.
Fins a la propera,
Macesa, vosaltres.