Title:

Gerard Guix: L'escriptor com a mentider i cronista de pèrdues

## **L'ofici d'escriure: La mentida com a veritat literària** L'escriptor **Gerard Guix** reflexiona sobre la naturalesa de la literatura, afirmant de manera provocadora que *"tots els escriptors som uns mentiders"*. Segons l'autor, l'ofici consisteix a saber explicar històries inventades de tal manera que el lector les doni per bones. Perquè aquesta "mentida" funcioni, Guix destaca la importància d'una base sòlida de realitat: * **Documentació exhaustiva**: Passa entre un i deu anys investigant per a cada projecte. * **Viatges de camp**: Visita personalment els llocs on succeeixen les seves històries per poder descriure-les de primera mà. ## **"Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me"** L'eix central de la conversa és la seva novel·la guanyadora del **Premi Pin i Soler**. El llibre neix d'una anècdota real de l'any 2007 a Londres: una trobada fortuïta amb una noia russa anomenada *Anastàcia* que li va demanar per passejar junts. Tot i que a la realitat ell mai la va trucar, la novel·la especula sobre *què hagués passat si ho hagués fet*. ### **Temes clau de l'obra** * **Crisis d'identitat**: La novel·la explora les pèrdues personals, professionals i emocionals que sorgeixen a partir dels 30 anys. * **Falta de comunicació**: Una relació de cinc anys basada en el sexe i el secretisme, on els personatges no es coneixen realment. * **La pèrdua**: Es tracta el dolor per la **pèrdua d'un fill** i la **pèrdua de memòria** (l'Anastàcia no recorda el seu passat). ## **Cinema, teatre i estil visual** Guix es defineix com un gran *cinèfil*, i això es trasllada a la seva escriptura. La novel·la és un homenatge al cinema, amb referències constants a **Audrey Hepburn**: > "Volia també fer un homenatge al cinema i, per tant, la millor manera era això amb referències..." L'acció culmina a **Tolochenas** (Suïssa), el poble on va viure i està enterrada l'actriu, descrit com un lloc de pau absoluta i sobrietat. L'autor també aprofita la seva experiència com a dramaturg per dotar la seva prosa d'agilitat i força visual.

['Gerard Guix', 'Literatura catalana', 'Premi Pin i Soler', 'Audrey Hepburn', 'Escriptura', 'Cinema', 'Relacions de parella']