Gerard Guix, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Dius que totes les biografies són una mentida
perquè tots els escriptors són uns mentiders.
Sí.
Dit així sona fort, però he de tenir una explicació, no?
Sí, de fet, és veritat, tots els escriptors som uns mentiders.
Hem de ser uns mentiders, però hem de ser molt bons mentiders
perquè no se'ns noti que estem dient mentides.
De fet, l'ofici d'escriptor és això,
sàpigui explicar històries que segurament són ficció, inventades,
però que les expliquen de tal manera que el lector se les creu
i les dona com a bones.
Trepitjar el terreny sobre el qual després escriuràs
també és un fet important, no?
A l'hora de poder plasmar-ho millor, un cop passa a la pàgina escrita?
Per mi és bàsic el fet de conèixer del que vull parlar,
tant si és de fets històrics com si és de persones,
com si és de llocs en concret.
I soc dels que em documento molt,
estic més d'un any, dos anys documentant-me,
buscant informació, viatjant als llocs on succeeixen
les històries que explico,
per poder explicar de primera mà aquestes històries
després inventades, però que això,
perquè siguin o són inarrels o són inarrels
i són inarrels símils,
hi ha d'haver tota una base certa
que és la que fas documentant-te
i viatjant als llocs.
Has trucat a l'Anastàcia?
No.
Perquè avui t'estan apretant, eh, perquè la truquis?
Sí, avui és un tema, avui és el tema.
El tema del dia és trucar a l'Anastàcia o no,
que és el punt de partida de la història,
la noia que vaig conèixer
i que no l'he trucada mai,
però de moment no l'he trucada
i, bueno, estem aquí, estem aquí,
però es fa difícil trucar-la.
És la història a través de la qual
tot va començar, no?
Vas conèixer una noia, el 2007,
noia russa,
anaves pel carrer de Londres
i et va dir si volies passejar amb ella.
Exacte.
Sí, sí, va ser tot molt curiós,
això, un dia de passejant a Londres,
allò sol,
a prop del Big Ben,
se m'acosta una noia
i em demana si pot caminar amb mi.
Situació estranya,
en una ciutat desconeguda
i, bueno, vaig accedir
pensant-me que potser
li ha passat alguna cosa,
la perseguien o...
L'empaitaven, no?
Sí, alguna cosa de pel·lícula, així.
I no, va resultar,
bueno, el que em va explicar,
no sé si és veritat o no,
que era una estudiant russa
que acabava d'arribar
amb els seus companys d'escola,
que ella volia sortir,
els seus companys no,
per tant havia decidit
anar a passejar ella sola per Londres
i em va demanar
si podia passejar amb mi
per no anar sola.
I vam caminar una estona,
vam anar a prendre un cafè
i finalment jo tenia entrades
ja per anar al teatre aquella nit
i, per tant, ens vam acomiadar
i em va donar el seu telèfon
per si l'endemà la volia trucar.
Jo no vaig fer-ho,
no la vaig trucar mai,
però la història, la novel·la,
comença a partir de què hagués passat
si l'hagués trucat l'endemà.
Per mi era molt interessant
això, imaginar, especular
i inventar-me,
crear aquesta mentida
de què hagués passat
si jo l'hagués trucat l'endemà.
No l'has trucat,
però va servir això,
de punt de partida per la novel·la
que t'ha fet guanyar
el Premi Pini Soler de novel·la
i un llibre, doncs,
que avui mateix presentaràs aquí a Tarragona,
a la Capona,
tot el que haurís de saber
abans d'estimar-me,
home, que no és ni el primer ni l'últim,
perquè, de fet,
no fa gaires mesos
n'has tratat un altre.
Sí, fa res.
De fet, el mateix dia que sortia a la venda
tot el que haurís de saber
abans d'estimar-me,
sortia a la venda l'altre,
el Prodigi,
destinat a un públic més juvenil
i, sí, sí,
ara estic allà en promoció dels dos
i una mica tornem esquizofrènic,
però bé,
amb ganes que els dos funcionin
i arribin.
Què explica el llibre
a partir d'aquest punt de partida?
Cap on va?
Jo m'interessava molt parlar
del tema de les crisis,
de les crisis personals
que tots vivim,
sobretot a partir d'una certa edat,
a partir dels 30 i pocs anys,
comencem a qüestionar-nos coses
de la nostra vida
com si hem fet el que volíem fer,
si hem arribat on volíem estar,
assistèm amb la persona
que volíem estar
i una mica la nostra vida
això comença a tenir
aquestes crisis d'identitat
i aquests altabaixos
que ens qüestionem moltes coses.
I la novel·la parla d'això,
del fet d'una persona,
en el cas un escriptor,
en aquest cas jo mateix,
que es qüestiona
si ha arribat on creia
que als 20 anys arribaria
quan tingués 30 i pocs anys
i una mica fa la reflexió
de si a vegades és
el tema personal
que afecta el professional,
el professional afecta el personal
i a partir d'aquí
genera aquestes crisis.
I la novel·la explica
la història
d'una relació
d'aquesta parella
que s'han conegut a Londres
d'aquesta manera tan curiosa
i a partir d'aquí
què ha passat amb aquesta història
i quins inconvenients
han tingut al llarg
dels 5 anys de relació
i la novel·la explica
aquests 5 anys de relació
d'aquesta parella.
La coneixença de Londres,
allà hi ha un esclat sexual
entre la parella
després es va rafadant
també com la relació
que va perdent gas.
Sí, de fet,
és una mica,
d'entrada,
totes les relacions
tenen un esclat sexual
al principi molt potent
i després les coses
van canviant
i van prenent
una altra caire.
A més a més,
la novel·la també parla
d'això de la comunicació humana.
aquesta és una parella
que bàsicament s'ha construït
sobre els fonaments del sexe
i no hi ha res més.
Cap dels dos es coneix de res,
ni saben el seu passat
ni què fan.
Per tant,
és una mica una relació
en certa manera
que podria semblar
condemnada
a no prosperar.
Tot i això,
han aconseguit
a través de moltes coses
mantenir-la durant 5 anys,
però sí que la situació
és bastant insostenible,
tal com explica la novel·la,
i és una mica això,
la falta de comunicació
i la falta de saber
el que hauria de saber
l'altra persona
abans d'estimar-lo,
que és una mica
el joc aquest del títol,
de l'amenaça,
no ens ho hem d'explicar tot,
però estaria bé
que tampoc la vida
no estigués plena de secrets.
És el punt aquest
de muntar-nos pel·lícules,
que a vegades
quan un sospita d'una cosa
per por de demanar-li
a l'altra
de què està passant,
t'acabes muntant la pel·lícula
que el que tu t'imagines
és molt pitjor
que el que realment està passant
i una mica a vegades
és perdre la por
preguntar coses,
comunicar-nos
i parlar del que passa
al nostre voltant.
I ja l'Anastàcia
té un secret, no?
L'Anastàcia té un secret
que, pobreta,
no sé si és un secret
o és una tortura,
una creu,
és una mica
el contrapunt
del personatge
del Gerard,
que el Gerard
és un personatge
amb moltíssimes coses al cap,
amb un endavant enrere,
amb molts remordiments,
amb el cap ple d'informació.
l'Anastàcia és absolutament
al contrari,
podríem dir que té el cap
buit,
però buit perquè no té records,
o sigui,
el hàndicap de l'Anastàcia
és que no recorda qui és,
per tant,
és el secret que li oculta a ell
i és el que fa
que la relació vagi com va,
però,
de fet,
és que tampoc li pot explicar
més per què ni ella mateixa
ho recordi,
és una mica,
és jugar amb el contrapunt
d'una persona
que té el cervell
a mil per hora
i una persona
que, bàsicament,
viu al dia a dia
amb el que passa
perquè no recorda
res del seu passat.
o dolor per la mort d'un fill
i fins a quin punt marca la trama?
És important,
de fet,
és un dels temes
que també la novel·la
part,
que són les pèrdues,
en aquest cas,
pèrdua de memòria,
pèrdua d'un fill,
pèrdua dels sentiments
de la relació,
que era una altra cosa
que jo,
de fet,
recordo quan escrivia la novel·la
que anava escrivint llistes
de coses
que anem perdent a la vida
i una de les coses
que també m'interessava
per la novel·la
és què anem perdent
al llarg de la nostra vida
i què fa que això
que tinguem crisi.
I marca,
evidentment,
la pèrdua d'un fill
perquè és un moment crític
i, de fet,
és un detonant
que fa que la relació
de parella
canviï
i la visió
d'una i de l'altra.
A més,
és un joc dramàtic
que dins la novel·la
et va mantenint
en un suspens
de què ha passat
i es va desvetllant
a mesura que avança la novel·la
com ha passat,
què ha passat
i, per tant,
jo crec que és interessant
que es va jugant
el tema de les pèrdues
es van acumulant
al llarg de la novel·la
i fan que el pes
dels personatges
siguin més densos,
més pesats
i més comprensibles
el seu dolor.
Els personatges
fan un viatge físic
però també alhora
un viatge, per tant,
emocional, no?
Cap a un destí?
Sí, exacte.
D'entrada,
hi ha el paral·lelisme
del viatge físic
amb cotxe
que surten de Barcelona
i arriben
al poble de Morgés
i concretament
a Tolochenas
que és on va viure
l'Audrey Hepburn
i que és el seu destí,
el destí final
del Gerard.
L'Anastàcia no en té
ni idea d'on va
ni tampoc li preocupa.
Ella s'apunta al viatge
perquè creu que potser
poden salvar la seva relació.
És l'últim intent
desesperat
d'aferrar-se a alguna cosa
i això, doncs,
paral·lelament,
al llarg d'aquest viatge
anem descobrint
a través de flashbacks,
a través de somnis,
a través de tot el que ells
van pensant,
anem descobrint
aquesta relació
que ha estat
i anem veient
aquest viatge emocional
d'això que comentàvem abans
des de l'esclat sexual a Londres
quan es coneixen
a l'anar-se a referència
a la situació
a com la tornen a fer
reviure amb això
amb un fill que ve
què passa
quan aquest fill marxa
i una mica, doncs,
l'evolució d'aquesta parella
la vas entenent
i jo crec que t'hi vas aferrant
com més,
al principi són
veia dos friquis
que estan fent viatjant
que no es parlen
i veia dos
però a mesura que vas entrant
a dins les seves vides
i vas entenent
entens molt bé
la postura d'un
i la postura de l'altre
de per què
realment la situació està així
La novel·la està plena
de farcida baixa
de flashbacks
de basi
i tens força
i tu, de fet,
tens una relació intensa
podríem dir
amb el món cinematogràfic
el poble
en què es parla a terra
neix un bon exemple
Sí, de fet,
jo soc molt cinèfil
tota la meva vida
és molt, molt cinèfil
una de les coses
interessants de la novel·la
és que acaba
just precisament
al poble
on va viure
els últims anys
i on va morir
Audrey Hepburn
l'actriu
és un personatge
més de la novel·la
no físicament
però sí que està present
constantment
tant perquè
això passa al poble
on era ella
a la casa on va viure
es visita el cementir
i a la seva tomba
i a més a més
perquè totes les seves pel·lícules
es fan referència
constant a les pel·lícules
i a la seva filmografia
i a part d'ella
doncs hi ha moltes altres
referències al cinema
perquè per mi és com
és molt proper
és el que he viscut
més que el teatre
més que la literatura
he viscut cinema
i també sempre m'han comentat
que escric d'una manera
molt cinematogràfica
molt visual
que és molt fàcil imaginar-se
el que va passant
i volia també fer un homenatge
al cinema
i per tant la millor manera
era això
amb referències
tant a vegades
citant la pel·lícula
o a vegades
no se't diu
quina pel·lícula és
però hi ha moments
i escenes
que potser algú reconeixerà
això em sona
de tal pel·lícula
tot i que jo no ho nomri
però hi ha moltíssimes
homenatges
amagats
implícits
i que m'agrada molt jugar-hi
però per altra banda
tampoc és necessari
haver vist totes les pel·lícules
ni conèixer-les totes
perquè si no podria ser
com una mica
si no les has vistes
no entenc res
per tant no és necessari
però és un afegit més
que dona aquest punt cinematogràfic
jo crec que és molt interessant
Com és el poble?
El poblet és molt mono
i de fet
té molt poquetes cases
tot són casetes baixes
amb de pedra
amb el seu jardí
supertranquil
no hi ha ni una botiga
ni un bar
no hi ha res
només hi ha una oficina
de correus
i carrers allò
asfaltats
supernet
tot ple de flors
magnífic
hi ha el cementiri
que és res
són 30 tombes
totes a terra
que no hi ha ni ninxos
ni res
i a més no hi ha ni balla
el cementiri és obert
i veus totes les muntanyes
totes les valles
és preciós
i a més a més
precisament la tomba
de l'Audrey Heppour
és una creu de granit blanca
molt sòbria
amb el seu nom
l'any de naixement
l'any de mort
i unes floretes
i res més
o sigui que si no ho saps
difícilment pensaries
que allà hi ha enterrada
una actriu de Hollywood
el món de cinema
t'ha captivat
però també el món del teatre
de fet tu ets dramaturg
has col·laborat
amb diferents companyies
els juglars
els comedians
Déu-t'hi-do
has tingut
has tocat moltes tecles
podríem dir
sí
una mica
una mica de tot
de fet
tampoc és que vagi buscat
ni anir trobant
però
per mi és molt interessant
puguem barrejar gèneres
barrejar diferents
mètodes de treball
perquè
de tot
tot ajuda
i tot
del teatre
agafes la frescura
i agafes l'agilitat
que ha de tenir
i la pots utilitzar
també amb la novel·la
la part de novel·la
la pots utilitzar
en teatre
a l'hora d'explicar
més històries
més complexes
per tant
jo crec que una cosa
complementa l'altra
i obre
a més a més
obre això
possibilitats
i maneres
d'arribar més públic
aquest llibre
aquest llibre
el que estem parlant
aquesta novel·la
que avui es presenta
tot el que hauries de saber
abans d'estimar-me
que ha editat
a columna
premi
pin i soler
de novel·la
és molt diferent
de les que has fet
fins ara
o va en la línia
per exemple
de dies de casa
o del portigi
home
jo crec que és bastant
d'entrada
és diferent
perquè cada projecte nou
intento agafar
molt absolutament diferent
al que he fet
anteriorment
tant a nivell
d'estructura
d'estil
intento fer
un pas més
i avançar
aquesta
tot i això
jo crec que té una mica
com un recull
del que he fet
fins ara
és com un punt i apart
és com un grites hits
perquè a més a més
necessita
en les anteriors novel·les
és com una mica
fer un punt i apart
amb la meva carrera
si més no
com a novel·lista
i és interessant
perquè és això
és com un recull
de tot el gènere
que he anat tocant
i he fet una novel·la
que ho reflexa tot
pensant que amb la propera
no tindrà res a veure
i serà ja un altre pas
molt diferent
per tant
aquesta és això
com una mica
que ja m'ha seguit fins ara
i més o menys
la cosa li ha anat agradant
i jo crec que aquesta
li pot agradar molt
perquè és com
recupera l'esperit
de les anteriors
com coses completament noves
i molt més originals
i molt diferents
però jo crec que
aquesta encara conserva
l'esperit de les altres
perquè de fet és això
un petit homenatge
una petita falsa biografia
i per tant
juga amb tot això
recordes quan et van trucar
per dir-te que eres
el guanyador del piní
em van enviar un mail
però sí
la cosa no va de trucades
ja ho veig avui
exacte
em van enviar un mail
però
em va fer il·lusió
encara que ha posat un mail
evidentment
em van enviar un mail
diem que em trucarien
per dir-m'ho
però va ser que
quan em truqui
no hauré de saltar i cridar
perquè ja ho he pogut contenir
i com vas rebre el mail
com vas reaccionar
és d'aquells que
te'n llegeixes tres cops
a dir
a veure
m'estan dient
que no m'ho estic imaginant
jo
i m'estan dient
que no he guanyat
i jo m'estic fent
vale
diu que sí
que sí
jo comprovent sí
diu que sí
he guanyat
ja puc cridar
va fer molta il·lusió
evidentment
és un gran pas
és un reconeixement més
que a tot autor
li fa il·lusió
avui ha publicat
avui veurem
el llibre publicat
per Coloma
i a les portes
un Sant Jordi
et veurem per aquí
per Tarragona
signant
doncs
no tinc ni idea
encara de què faré
per Sant Jordi
l'editorial m'ha de passar
perquè això
ho organitza tot l'editorial
i et fan
on vas
què fas
i com ho fas
i de fet
els vaig demanar
fa dies
hola què tal
s'acosta Sant Jordi
m'agradaria si bé
que ets jo fer
i encara no ho saben
perquè
evidentment estan coordinant
molts autors
i la cosa és una mica
una mica grossa
i no en tinc ni idea
d'on aniré
què faré
per tant
jo em deixo portar
i ja està
i feliç
Gerard Guix
ha estat un plaer
compartir
que tinguis
molt més viatges
moltes gràcies
bona tarda
gràcies