Falta una mica més d'un quart d'hora per arribar a la una del migdia.
Seguim endavant amb el programa i ho fem ara en connexió
amb la nostra unitat mòbil.
Joan Maria Bertran, Josep Ardila, els tenim al carrer Comte de Rius,
concretament a la pastisseria Conde,
i des d'allà ens ensenyaran com fan a nivell professional els panellets.
Anava a dir els pastissets una altra vegada, no.
Els panellets.
Bon dia, companys.
Hola, bon dia, Núria.
Hola, Josep. Els heu menjat o us han enredat per fer boletes,
que això sempre fa molta gràcia?
Encara no, encara no els hem menjat,
perquè si hem de parlar per la ràdio amb els panellets a mig menjar no...
Després els tastarem.
Jo el seu que estem a la pastisseria Conde,
s'acompanya el Josep González.
Josep, bon dia.
Bon dia i bona hora a tothom.
Què tal? Com va en un dia com avui?
M'imagino que és d'aquells dies també que us lleveu molt d'hora
per fer els panellets i per estar tot el dia aquí amb les mans a la massa, eh?
Bé, sí, com pots comprovar estem tornant a fer panellets.
Ens pensàvem que havíem fet els per avui suficients,
però la gent com cada dia té més gust,
cada dia sap que si vol un panellet com cal ha d'anar a la pastisseria,
ja no dic a la Conde, si és a la Conde millor,
però a una pastisseria artesana,
doncs això passa, doncs això,
que les previsions no és que s'hagin desbordat amb escreix,
però s'han desbordat.
Perquè ara, per exemple,
ve que estem just a dins de l'obrador
i veiem dos que estan treballant amb la massa
i fent nous panellets, per exemple,
quants en fareu ara?
Bé, ara hi haurà aquí uns 50 quilos de maçapà,
que en definitiva seran uns 100 quilos de panellets,
gairebé.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, i tant.
I es vendran tots, Josep?
Això espero.
Per això ho fem, amb la il·lusió aquesta ho fem, sí, sí.
Com es presenta en guany la campanya?
Perquè cada any ho parlem,
i sobretot els últims anys,
que si va a crisi,
que a la gent potser li costa més anar a comprar panellets,
o són d'aquelles tradicions tan arrelades
que la gent hi va igual.
A veure, fins ara,
fins ara el que són les tradicions
estan arrelades i van funcionant bastant bé.
Normalment anava creixent alguna miqueta,
ara més aviat s'ha quedat una miqueta estancadeta,
però baixar jo quasi que dubtaria que baixés.
Almenys l'any passat,
molt poca quantitat,
però nosaltres fins i tot vam fer un palet més, no?
I en guany, pel que estic veient,
tal com està funcionant,
crec que també farem una miqueta més.
Ja dic, la gent cada vegada és més intel·ligent,
i cada vegada sap que si li costa més diners,
és una mica més de diners,
però no es pot comparar amb un panellet industrial, no?
Jo no sé el que hi deu anar,
la veritat és que no vull ni saber-ho.
Aquí sabem qui val la seva sucre,
els seus os, la seva ometlla
i res de tot allò de patata
i tot allò que diuen a vegades els receptaris casolans, no?
Això és un box populi, però que no és correcte,
no és encertat.
De panellets i de tipus de panellets n'hi ha molts, Josep,
però m'imagino que els de pinyons són l'estrella.
A veure, si no tens de pinyons, no vens els altres,
com te deia ara fa un momentet, no?
O sigui, el pinyon ha d'existir
i si se t'acaben, ja et dic, no vens els altres,
has de córrer a fer-ne un altre cop.
Però bé, de fet, com a tota la vida,
nosaltres hem fet, per exemple, el de nata, el de yema,
fa uns anys vam incorporar el de vellana, el coco,
cafè, codonyac, maduixa, amella i pinyons, com deien, no?
Hi ha altres opcions, hi ha les de xocolata,
n'hi ha de nous, n'hi ha de roses, n'hi ha de moltes...
Però nosaltres, mira, no sé, creiem que hem de tirar
amb el tema del panellet, especialment, a tots sants,
hem de tirar per allò tradicional de tota la vida, no?
No sé, no soc gaire aficionat a inventar coses en aquest cas, no?
La tradició és la tradició, l'art és l'art i s'ha de respectar.
Josep, ara que treus el tema, fins i tot aquests dies
hi ha pastissers que han sortit i han fet panellets
amb formes de carabassa o amb formes de vampirs,
una mica per adaptar-se a tot això del Halloween.
Què en penses de tot això?
Perquè sembla que també està menjant terreny a vegades.
A veure, jo penso que s'ha de respectar tot,
però estic en contra de fer coses de Halloween.
No per res, simplement perquè jo el que vull
és que les nostres tradicions, les tradicions catalanes,
que estan molt arrelades, que continuïn així.
i la manera que sigui així és que nosaltres lluitem
i donem suport a aquestes tradicions.
A veure, la pela és la pela.
Jo entenc els que fan carabasses i tot això,
jo ho entenc perfectament.
Però jo, mentre pugui, intentaré aguantar-me,
intentaré resistir, intentaré ser tradicional,
intentaré donar suport a la tradició catalana.
El Josep també és el vicepresident del Gràmi de Pastissers Artesans
de les nostres comarques.
No sé si teniu alguna xifra, Josep,
de previsió de venda de panellets per aquesta campanya d'enguany.
Bueno, sí, la previsió són de tota la província
d'uns 50.000 quilos, aproximadament.
Són molts, pocs?
Són bastantets, però, com t'heia al començament,
antigament cada any tenies que fer un 10, un 15% més,
i d'uns anys cap aquí o t'esquedes estabilitzat
o fas un palet més, però molt poca cosa més.
I com veus, tu mateix, aquí estem fent panellets ara mateix,
és gairebé l'hora de plegar el dematí, no?
Però és que hem de fer-ho així, o sigui, l'artesal que faci això,
treballar segons veu a la botiga que hi ha molta gent que marxa
i torna a venir a buscar el panellet perquè encara no està enllestit.
I això, digue'm que no és encantador, això.
Home, i tant, i tant, que et diguin,
vine d'aquí una estona que els tindràs fets i acabats de fer, eh?
Calentets, calentets, que és el important.
Perquè quin és el secret d'un bon panellet?
Les matèries primes de la primera qualitat.
Una humà, un cal, un sucre, el que hagis de dedicar,
si va avellana que sigui avellana, si va una bona vainilla,
tot el que és, una bona yema, un bon coco,
el cafè, el cafè és el cafè que, si vols, ara ens prenem un cafetó,
és el mateix cafè que hi ha el panellet,
o sigui, no fem cap distinció de cap classe, no?
El que a casa meva el meu pare i la meva mare em van ensenyar
és que el client no se'l pot enganyar.
El client, si tu vols que et torni a casa
i vols créixer com a professional,
el que has de donar és la màxima qualitat possible.
I la màxima qualitat possible és això.
Josep, a tu quin és el panellet que més t'agrada?
Ai, el de pinyons.
Em torna l'elo.
I cuidado, però de pinyons, a veure,
hi ha moltes classes de pinyons, eh?
Aquest és el pinyó autèntic de Castella,
és l'autèntic bol que té un bon gust com cal,
i després hi ha, amb tots els meus respectes,
lògicament, hi ha el pinyó de xinès,
que és molt més petit onet,
i que no teni molt menys el mateix gust.
També és la meitat de preu, potser.
Vols dir que aquí també arriba allò de la importació xinesa
com en molts sectors, també en el de la pastisseria?
Amb algunes coses, com ara aquesta del pinyó, sí.
Correcte, i tant que sí.
Per tant, vaja, avui estareu encara acabant de treballar,
veiem que esteu acabant de fer aquests panellets,
dimecres ja no en tindrem, evidentment.
O sí, o encara hi haurà alguna resta...?
A veure, a vegades hem de fer-ne,
perquè hi ha alguns clients que ens diuen
nostres, és que m'he quedat curt,
o bé és que no hem pogut celebrar-ho i ho volem celebrar-ho,
i sempre has de fer una miqueta de maçapà
i fent quatre comptats, no?
Però, de fet, demà en tornarem a fer,
o sigui, avui en fem i demà en tornarem a fer.
Home, demà encara és el dia, no?
D'altres anys, la gent encara en menja demà.
Sí, però vull dir que no és allò de dir,
bueno, és que fas avui, perquè un panellet ben fet,
com cal, te pot durar quatre o cinc dies perfectament,
però és que, com veus,
anem fent a mesura que a la botiga ens demanen,
no, ei, que s'acaba aquest, ei, que s'acaba l'altre,
doncs tenim el maçapà damunt de la taula,
fem la barreja pertinent i en fornar.
I escoltem, també ha acompanyat
d'unes bones castanyes aquesta nit,
una miqueta mistela al birran, sí, sí?
I tant, mistela, el moscatell, com a mi m'encanta, sí, sí, i tant.
Doncs ja ho sabeu, eh,
si voleu menjar panellets,
vaja, una de les opcions és venir a la pastesseria
a Conde, ja ho veieu que, a més a més,
els estan fent ara mateix, i són les 12 del migdia,
no, ja quarts d'una, eh,
per tant, pràcticament al migdia encara estan fent
panellets, per tant, si veniu,
estaran pràcticament acabats de fer.
Quins estan fent ara, allà, Josep?
Bueno, doncs ara els que estan fent són els de yema,
els de yema, i ara amb aquest xicot,
allí al costat té els de maduixa.
Aquells que tenen el color rosa, eh?
Ah, maduixa, ara damunt de la taula hi ha maduixa,
l'avellana, la yema, el cafè,
el codonyac, també, que no sé...
Crec que sí que ho hem dit, sí.
El codonyac, que també el codonyac
el fem nosaltres, o sigui, no és allò
que ja n'hi ha de codonyac.
Fem-ho a fer-lo nosaltres.
Doncs ja ho sabeu,
si encara no teniu panellets a casa
i els pugueu venir a buscar,
podeu venir a la pastisseria de contes.
Josep, moltíssimes gràcies,
i que vagi bé aquesta campanya dels panellets d'enguany.
Gràcies.
Els oients de Tarragona Ràdio,
ell els hi recomanaria una cosa.
Si venen a la Conde, millor,
però, sisplau, vagin a una pastisseria artesana
que allí els aconsellaran
i els hi donaran el millor del millor.
Doncs ja ho heu sentit, ens quedem amb aquest missatge.
Gràcies, Josep.
Que vagi molt bé, doncs ja ho saps, Núria,
per anar a buscar un bon panellet
a les pastisseries artesanes
vas de tota la vida.
Jo li voldria fer una pregunta
a la Josep abans de marxar.
Hi ha altres productes de pastisseria
durant tot l'any
que clarament la gent directament
les va comprar a la pastisseria,
però els panellets sí que tenen un punt
que hi ha molta gent que se'ls fa a casa,
que ells mateixos fan els panellets
perquè té aquest punt artesanal propi de casa.
Això es nota, en venen menys
que, per exemple, coques de Sant Joan,
per dir alguna cosa.
És el que deia ara la Núria, Josep,
ja per acabar em preguntar,
home, és una tradició d'aquelles
que també està molt errada a les cases,
que la gent es fa els panellets a casa.
Això ho noteu, també?
Home, no, el que sí, a vegades,
algun client ens demana una miqueta de consell.
Llavors, quan li han quedat alguns cops aplanats,
llavors, ei, per què és això?
Per què m'ha passat allò?
I tu intentes ajudar-los una miqueta, no?
Fan aquella miqueta perquè els fa il·lusió.
A més a més, també va bé que ho facin
perquè vegin el preu que surt,
el preu que és l'avellana,
el preu que és el sucre,
la feina que dona...
Així, d'aquesta manera,
ja no els troben tan cars, els panellets.
No, de fet, no massa, eh?
Però algun sí, que ens truca,
o ve algun client,
ens demana algun consell
i nosaltres, gustosament, els hi donem.
Doncs ja vols sentit, Núria.
Gràcies.
Gràcies, companys.
Ara els provareu o no?
Ah, eh?
Els provareu, ara.
Home, i tant, ara els tastarem
i després anirem a menjar castanyes
i ja completarem la ronda d'entrevistes.
Això serà a passar de la una del migdia.
Anirem tombant,
ja sabut que aquests dies
hi ha moltíssimes parades per la ciutat,
anirem a buscar unes quantes
per conèixer això,
com venen les castanyes
i com els va a la venda aquesta gent
que estaven en castanyes aquests dies
als carrers de Tarragona.
Molt bé, Joan Maria Bertran, Josep,
per dir-la. Gràcies i fins ara.
Fins ara.
Gràcies.
Gràcies.