El senyor president de la Cambra de Comerç
El senyor secretari d'Estat per venir avui aquí a cuita corrents gairebé
després que ahir el ministre a la Llotja del Mar de Barcelona
i el president de la Generalitat i el president de la Cambra de Comerç
anunciessin una gran notícia.
No puc deixar-me d'estar en comunicar que ens acaben de dir ara mateix
el diputat Francesc Vallès que ETA ha anunciat l'abandonament definitiu de les armes.
No sé si és exactament així el comunicat però sembla que sí.
En qualsevol cas és una...
doncs és la tercera gran notícia per Tarragona, com sabeu.
Aquesta és per tothom.
Gràcies president de la Cambra de Comerç per estar aquí amb nosaltres.
disculpo el president de la Diputació i el delegat del Govern.
Delegat del Govern s'intentarà incorporar quan pugui al llarg de l'acte.
El president de la Diputació ha hagut d'anar amb un acte absolutament inexcusable
i no li ha estat possible venir, estava anunciat.
senyor president del Consell Comarcal del Tarragonès,
senyor president de l'autoritat portuària,
senyores i senyors, no saludo la resta d'autoritat,
subdelegat, en fi, cap de Gabinat del Port, diputats,
companyes i companys de Consistori,
representants de la societat civil, empresarial,
de la ciutat de Tarragona i associativa.
Ahir es coneixia amb goig aquesta gran notícia
de la priorització del corredor del Mediterrani.
Era una notícia llargament esperada per tots nosaltres
i, com dic, hem tingut la sort de poder comptar
amb un espai d'agenda del senyor secretari d'Estat
perquè ens ho expliqui en primera persona,
perquè pugui donar tots els detalls que siguin possibles en aquests moments
i perquè tinguem la màxima informació directa a tots plegats.
Llargament esperada, com deia aquesta notícia,
i jo ara mateix ja no faré cap més intervenció fins al final,
tot cedint la paraula al senyor president
de l'autoritat portuària, Josep Andreu.
Bona tarda a tothom.
Il·lustríssim senyor alcalde,
senyor secretari d'Estat del Transport,
senyor president del Consell Comarcal,
senyor president del Cama Comerç,
amigues i amics tots.
Bé, jo com a president de l'autoritat portuària
ja fa dies, no?,
que molts dies que anàvem satisfets
perquè hem treballat molt de valent
i juntament amb la mà de Fermet
perquè aquest objectiu fos possible, no?,
que es nominessin el corredor, el corredor mediterrani,
com a projecte, diguem, dins de les deu principals xarxes
transeuropees del transport.
Però ahir la satisfacció inclús va ser doble,
perquè, bé, a última hora, o almenys per mi,
va ser un xic de sorpresa que se'ns va anunciar
que el famós corredor central,
que en les últimes setmanes també havia estat,
doncs, bé, s'aposava damunt de la taula
per part del Ministeri
i pel tema de les opcions
que travessés espirineus, foradés espirineus,
doncs semblava que quedava rebutjat,
però al corredor central
se li donava sortida pel Nus, per Tarragona.
amb la qual cosa, diguem,
ens vam anar a dormir amb l'opció d'un corredor
i ens vam aixecar amb dos corredors,
el corredor mediterrani i el corredor central.
Amb la qual cosa, bueno, suposo que ho entendreu
que des de jo com a president de l'Etat de Portuària
va ser una gran satisfacció,
perquè, evidentment, això encara ens obre molt més
totes les perspectives, no?
No és dir cap secret,
tots aquests dies ho hem explicat
i ho seguirem explicant
de la bondat d'aquest projecte.
el que és, en particular,
pel Port de Tarragona
i jo aquests dies també estic insistint molt
pel que és tota la indústria del camp de Tarragona.
Aquí veig companys i amics,
per exemple, de les químiques,
del Polígons Petroquímics de Tarragona,
i ho hem parlat moltes vegades, no?
L'opció que els nostres centres logístics,
com és el Port o com són les seves fàbriques,
puguin estar connectades a 10 hores
o 12 hores de tren del centre d'Europa,
això ens obre unes portes i una competitivitat
que en aquests moments és difícil d'imaginar, no?
Però que si és una realitat,
realment ens dona una transformació immensa, no?
I el Port de Tarragona és el que estem buscant.
Som el cinquè port d'Espanya,
jo aquests dies ho insisteixo molt,
perquè jo crec que també hem de treure pit,
tenim un port important,
som els cinquers d'Espanya,
molt a prop de Bilbao,
de Bilbao.
Nosaltres fem 33 milions de tones a l'any,
Bilbao 34,
no arriba a 35,
i aquest és el gran repte,
superar Bilbao i ser el quart d'Espanya, no?
I, sens dubte,
un projecte com el Corredor del Mediterrani
ens ajudarà a créixer,
i a créixer molt,
créixer més que les expectatives
de creixement natural que tenim com a port.
Jo no em voldria fer més estents,
perquè hi ha molta gent que ha de parlar,
sí que aprofitar,
aprofitant que hi ha un alt càrrec de l'Estat aquí a la taula,
i que ens explicarà ben segur amb més detall
tot el projecte,
de dir que ja el tenim aquí,
però avui, com jo estic dient,
també és un dibuix,
el que tenim és un dibuix,
un dibuix que hem desitjat
des de fa molt de temps,
però ja el tenim.
Aquest és el vostre dibuix i és el nostre dibuix.
Ja el tenim aquí,
i ara s'ha de fer realitat.
I fer-lo realitat,
tots ja sabem què és,
és gestionar infraestructures,
és gestionar pressupostos,
la conjuntura econòmica és la que és,
és gestionar elements complexos
per on ha de passar la via,
és gestionar equilibris,
és gestionar moltes coses.
Jo crec que entre tots ho aconseguirem,
però ens hem de posar a la feina.
I això és el que crec que ara demano.
I també des de la perspectiva
que la comunitat econòmica
prioritza el corrobol mediterrani,
la priorització també vol dir
l'autorgació de fons,
però deixa en mans dels Estats,
dins de cada país,
la priorització de quines inversions a fer.
I des d'aquesta perspectiva,
sí que demano,
i com a president del Port
i crec també en representació del territori,
la lògica diu
que la priorització de les inversions
han de ser de nord a sur,
és a dir, començar amb la frontera
i anar baixant.
I de raó ens tocarà,
quan ens tocarà,
però amb aquest ordre.
A vegades ja ha hagut
la tendència en aquest nostre país
de dedicar inversions
també prioritàries
en altres llocs del país
que potser no ha estat
de l'interès
o de la rendibilitat esperada.
I almenys sí que jo demano
que ja que el tenim aquí
fer les coses amb coherència
i fer-les el més aviat possible.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, senyor Josep Andreu.
Té la paraula el senyor Albert Avelló,
president de la Cambra de Comerç i Indústria
i Navegació de Tarragona.
Bona tarda a tothom.
El senyor Isaia Estavós,
secretari d'Estat de Transport,
alcalde de Tarragona,
president del Consell Comarcal,
president del Port de Tarragona.
Bé, jo crec que estem en dinàmica positiva,
no? Últimament,
des d'aquí a Tarragona
sembla que s'encertem totes.
I això és bo.
Ara falta que tot plegat
aquestes iniciatives,
aquestes coses que ens han arribat,
però perquè fa molts anys
que s'estan treballant,
no ens siguem capaços
de portar-ho a terme.
Avui el tema que ens porta aquí
és el corredor mediterrani,
una infraestructura
de la qual en portem treballant
fa molts anys.
Jo, com a president de Cambra,
crec que estic aquí dalt
en representació
de tots els sectors empresarials
que des de les comarques de Tarragona
fa molts i molts anys
que estem lluitant,
que estem treballant,
que estem insistint
en què aquesta artèria
és absolutament prioritària
i principal
pel desenvolupament econòmic
no solament de les nostres comarques,
sinó de tota la franja mediterrània.
Difícilment trobaríem una cosa
en els últims anys
que ens hagués unit
amb els valencians
i amb els murcians.
Curiosament,
el corredor mediterrani
ens ha fet ficar d'acord
en moltes coses.
Per tant,
jo com a president
de Cambra de Comerç
el que tinc a dir
és que des del territori,
des de les comarques,
associacions empresarials
hem treballat molt
perquè això sigui possible.
Bé,
tenim aquest pronunciament
que amb totes aquestes
diferents variables
com a diferents
corredors del mediterrani
nosaltres entenem
que encara que el president
del port
està content
i tots han d'estar contents
perquè en certa manera
ens ha tocat una loteria,
ens han quigut dos corredors
en lloc d'un,
pel preu de dos,
d'un ens han quigut dos
però que n'hi ha un
que té una certa prioritat
i que té la més lògica
que és el corredor mediterrani.
És de per si
on fa 2.000 anys
els romans
ja van fer la via Augusta
i per des de fa 2.000 anys
una gran quantitat
de les mercaderies
que circulen per Europa
transiten per aquest corredor.
Per tant,
la lògica
hauria de ser
que en el moment
de prioritzar
quins són aquests corredors
els que tenen
que primer activar-se
des de la Càmera de Comerç
de Tarragona
entendríem
que el lògic
i normal
seria que fos
el corredor mediterrani.
Per una altra banda
també caldria dir
que
poder no és el moment
però que sí
que hem d'insistir
que moltes vegades
hi ha una certa tendència
a equivocar-se
sobretot per la classe política
a entendre
que les infraestructures
són eines de poder
quan han de ser eines
al servei de l'economia.
A vegades
aquestes equivocacions
fan
que infraestructures
que no són del tot
profitoses
que no se sostenen
pels seus propis peus
que econòmicament
no són viables
tirin endavant
i això
genera un desgast
molt important
pel país
i sobretot
per la nostra economia
com proves
han tingut moltes
en aquests últims anys.
Per tant,
entenem
des de la Càmera de Comerç
que una infraestructura
com el corredor
i com d'altres
han de ser infraestructures
que s'aguantin
per elles mateixes
que econòmicament
es sostinguin
i que corresponguin
exactament
a un criteri econòmic
i no a un criteri polític.
Celebrem
que en part
la decisió
que s'ha pres
ahir
va amb aquesta línia.
I per una altra banda
el quan i el qui.
El quan, sobretot.
Ara tenim una fase
en què aquestes obres
i aquests projectes
s'ha de tirar endavant
i el que demanaríem
és que s'acceleressin
i que dintre
de les dificultats
pressupostàries
que pugui tenir
el nostre govern
que faci un esforç
perquè això va
directament a la vena.
Aquestes infraestructures
van directament
a una millora
de competitivitat
de les nostres empreses
dels nostres entorns
de la nostra economia
i ha d'estar
dintre de la llista
de prioritats
que pugui tindre el govern
que n'ha de tindre moltes
aquesta n'ha d'estar
en primera fila
i en aquest sentit
voldria demanar
al secretari
que estic segur
que ho sàpia
i que ho enteneixi
que sigui d'aquesta manera.
I res més
moltes gràcies
perquè avui
hi ha una representació
molt amplia
del sector empresarial
agrair-vos
l'esforç
de moltes de vosaltres
que durant aquests anys
hem estat
al tanto de fermer
dels corredors
a vegades
estàvem predicant
al desert
perquè això dels trens
a vegades
és molt difícil
d'entendre
però sí que és veritat
que fa molts anys
que hi estem treballant
conjuntament
i a vegades
la feina ben feta
com és aquest cas
porta amb un bon resultat.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies
senyor president
de la Cambra
de Comerç
té la paraula
a continuació
el senyor
Frederic Adán
president del Consell
Comarcal del Tarragonès.
Bé, moltes gràcies
alcalde
president del Port
president de la Cambra
de Comerç
secretari d'Estat
d'autoritats
jo com a president
del Consell Comarcal
evidentment
crec que és un dia
de felicitació
no només
per als ciutadans
de Tarragona
sinó per als ciutadans
de tota la comarca
del Tarragonès
que també es veuran
beneficiats
per aquesta decisió
de la Comissió Europea
d'incluir
el corredor
del Mediterrani
dintre de la xarxa
transeuropea.
Crec que és una satisfacció
evidentment
que aquest projecte
tan important
i necessari econòmicament
i que hem defensat
tantes vegades
i que tantes vegades
l'hem reclamat
un projecte necessari
no només per Tarragona
no només
pel Tarragonès
no únicament per Catalunya
sinó també
per l'estat espanyol
avui comenci
a veure la llum
que et comenci
esperem que en breu
es pugui convertir
en una realitat
i crec que és un motiu
de satisfacció
el fet que
tinguem una primera
tirada endavant
i que hagin superat
diferents problemàtiques
econòmiques
polítiques
que diluïen
o que podien dificultar
que realment
es tirés endavant
aquest corredor
del Mediterrani.
També
m'agradaria agrair
totes les declaracions
i totes les pressions
i activitats
i actes
que han fet
les diferents
associacions
i representants
del món empresarial
tant com el Port
com l'EQT
l'Acepta
la PIM
i les Cambres
en benefici
i en suport
a qualsevol actuació política
per reclamar
el corredor del Mediterrani.
Però com els deia
estem satisfets
però
també és necessari
que fem una reflexió.
Crec que avui
és un primer pas
no és definitiu
és una primera decisió
és un punt de sortida
és un punt
de una direcció
evidentment
el fet
que la pròpia
Comissió Europea
subvencioni
amb el major nombre
econòmic
el corredor del Mediterrani
sobre altres projectes
indica una prioritat
però evidentment
ara
això és per canviar
poden arribar
alegacions
poden arribar pressions
poden haver compromisos
territorials
i el que hem de fer
és mantindre
aquesta unitat
no només política
unitat empresarial
unitat econòmica
perquè una vegada
que la Comissió Europea
s'ha pronunciat
aquí tampoc pugui haver
canvis que
aquesta primera direcció
es pugui modificar
per tant
jo crec que hem de
mantenir aquesta unitat
i perquè
aquesta primera decisió
aquest primer punt de sortida
sigui realment
una realitat
i suposi un benefici
per al nostre
teixit econòmic
i industrial
moltes gràcies
Té la paraula
el senyor secretari
d'Estat
de Transports
senyor Isaias
Tauas
Alcalde
president de la Cambra
president del Port
subdelegat del Govern
diputats
algun alcalde
que sé que hi ha
per aquí per la sala
senyores i senyors
molt bona tarda
avui
fa una estona
fa un moment
acabem de tenir
tots els espanyols
una excel·lent notícia
que és la que
se'ns acaba de comunicar
del comunicat d'ETA
que abandonava
definitivament
les armes
aquesta notícia
que és excel·lent
per a tots els espanyols
s'assuma
a les dues bones notícies
que ha tingut
la ciutat de Tarragona
aquesta setmana
la designació
com a seu
dels llocs de la Mediterrània
enhorabona alcalde
i enhorabona a tots
i la bona notícia
de la decisió
de la Comissió Europea
d'acceptar
la proposta
que l'havia fet
el Govern espanyol
per incorporar
el corredor mediterrani
a la xarxa
bàsica
de transports
europea
aquesta proposta
que ha fet el Govern
inclou
per primera vegada
el corredor mediterrani
i en aquest corredor mediterrani
Tarragona
es converteix
en un node primari
després explicaré
el dels nodes primaris
un node primari
de la política
de transports
de la Unió Europea
i tant
per l'èxit
de la ciutat
de Tarragona
amb la
candidatura
a els llocs
de la Mediterrània
com per l'èxit
col·lectiu
del corredor mediterrani
podem dir
que hem
acomplert
la nostra missió
que hem aconseguit
els objectius
que ens havíem proposat
i que els hem aconseguit
amb
l'esforç
i la col·laboració
i el suport
de tots
jo no parlaré
dels llocs
de la Mediterrània
sinó que
us parlaré
del meu tema
que és
el mapa
de transports
i aquest
futur mapa
europeu
que consagra
un principi
que és
el pas
de l'Espanya radial
a l'Espanya
en xarxa
que és un principi
fundamental
deia abans
i ho torno a dir
que aquest és un èxit
resultat
de l'esforç conjunt
de totes
les administracions
de totes les organitzacions
empresarials
empresarials
de la societat civil
sindicats
empresaris
societat
que era una responsabilitat
del govern d'Espanya
perquè és qui havia
de fer la proposta
però que el govern d'Espanya
que l'ha feta
i l'ha defensada
a vegades
fins i tot
quan alguns pensaven
que no la defensava
però s'ha sentit
sempre acompanyat
per aquest
suport
de la societat
per demanar
aquesta
infraestructura
a aquest corridor
no ha estat
una tasca fàcil
en primer lloc
els que hem
lluitat per això
hem hagut de fer
front
a unes inèrcies
de 500 anys
d'un estat
molt centralitzat
la no inclusió
del corredor mediterrani
en l'anterior
procés de revisió
de les xarxes
l'any 2003
no va ser un oblit
va ser una decisió
conscient
perquè
qui governava
llavors
tenia una política
que concebia
les infraestructures
amb una
concepció
radial
d'Espanya
i això
també hem hagut
de lluitar
en contra
per això
l'any 2003
el govern espanyol
no va demanar
la inclusió
del corredor mediterrani
al contrari
del que ha passat ara
que en el moment
2009
en el moment
en què la Unió Europea
ha obert
el període de revisió
de la planificació
que havia fet
hem lluitat
amb tot el suport
que hem obtingut
per col·locar
el corredor
al mapa d'Espanya
i al mapa d'Europa
La comissió
va fer la revisió
de la seva planificació
perquè
es va demostrar
que la planificació
feta
fins al moment
no era una planificació
que
hagués
resultat
excel·lent
no donava solució
als grans reptes
als quals
s'enfronta Europa
avui en dia
la competitivitat
en l'escenari econòmic
la descarbonització
de la
diguem
del nostre transport
el canvi climàtic
són
exemples
d'allò
que
no estava
present
l'any 2003
i que avui
sí que està present
i que s'ha
de tenir en compte
amb la planificació
de les xarxes
i també
la planificació
s'havia demostrat
clarament insuficient
per exemple
quan van haver-hi
projectes
o problemes
de transport massiu
quan va haver-hi
el núvol de cendra
del volcà
d'un nom
irrepetible per mi
a Islàndia
es va veure
com es col·lapsava
els transports a Europa
perquè la xarxa
de transports
no tenia
no estava amallada
no era alternativa
no hi havia solució
això va
obligar
o va
fer
aconsellar
a la comissió
a repensar
aquest període
una de les
demostracions
que la xarxa
la planificació
no era correcta
no era bona
és que no estava
al corredor mediterrani
per tant
fallava alguna cosa
i s'havia
a fer
i per tant
nosaltres
la comissió
va obrir el període
i al llarg
d'aquests dos anys
des del 2009
fins avui
hem treballat
amb la comissió
a fer aquest nou exercici
de planificació
que és l'exercici
de planificació
més important
que s'ha realitzat
a nivell europeu
en l'àmbit
del transport
és un procés
que va concloure
ahir
amb la seva
primera part
que és amb la proposta
que fa el comissari europeu
i que ha de continuar
amb la seva discussió
al Parlament Europeu
i al Consell
el procés de planificació
són
l'estructuració
diguem-ne
d'una xarxa
global
que hauria d'estar
acabada
l'any 2050
i de la qual
existeix una xarxa
que es diu
bàsica
que hauria d'estar
acabada
el 2030
nosaltres
els efectes
diguem-ne
de la concreció
avui
ens
centrarem
en la xarxa bàsica
que és a més a més
la que és més urgent
i per això
és
la que
estarà feta
l'any 2030
i no ha estat fàcil
aconseguir
aquesta
designació
de xarxes bàsiques
entre d'altres motius
a part dels que he dit
perquè
en aquests moments
hi ha gairebé
el doble de països
a la Unió Europea
dels que hi havia
l'any 2003
i per tant
la competència
ha estat
molt forta
alguns dels elements
que hem pogut
utilitzar
per aconseguir
aquest èxit
que és
el ple
5 demandes
que havíem fet
5 que hem aconseguit
és el compromís
de planificació
i d'inversió
que el govern d'Espanya
ha fet
hable
amb la comissió
pels corridors
i
concretament
especialment
pel corridor
mediterrani
això ha estat
vital
per aconseguir
finalment
la incorporació
hem estat
el primer govern
que ha elaborat
un projecte
integral
dels corridors
amb terminis
amb un compromís
inversor
contrastat
en el marc
d'un escenari
programat i coherent
per a l'impuls
dels corredors
en els propers anys
perquè per nosaltres
es tractava
del projecte
més ambiciós
que podíem abordar
per les properes
dues dècades
aquesta segona
modernització
de les nostres
infraestructures
Espanya ha avançat
molt
en infraestructures
en els últims
anys
en gran part
gràcies
dels fons
europeus
però també
amb l'esforç
de tots els espanyols
i ara ens tocava
una segona
modernització
d'aquestes
infraestructures
i després
en parlarem
d'això
i per tant
per això
hem lluitat
amb el dia
a més a més
durant aquesta negociació
amb la comissió
hem aconseguit
algunes coses
que són d'especial
importància
i és que
el nou model
que ha planificat
la comissió
inclou
mecanismes
suficients
i terminis
màxims
per garantir
que tots els estats
membres
acompleixin
les seves
previsions
les que els ha
acceptat
la comissió
això és molt important
per nosaltres
perquè
garantitza
que
si nosaltres
fem un esforç
però els nostres
països veïns
no el fessin
les nostres mercaderies
per exemple
els nostres
viatgers
no podrien
gaudir
del benefici
d'aquesta reducció
del temps
de viatge
per tant
això és molt important
per això
la comissió
ha obligat
ha dit
que la xarxa bàsica
hauria d'estar
finalitzada
per tots els països
allò que han demanat
a les xarxes bàsiques
l'any 2030
i per això
és molt important
un fet fonamental
i és que
el projecte
de xarxes
té caràcter
de reglament
europeu
i els reglaments
com segurament
molts de vosaltres
sabeu
són
d'obligat
compliment
no complir
un reglament
europeu
comporta
sancions
de la Unió Europea
per tant
els països
que hem demanat
els estats
que hem demanat
col·locar
determinades
infraestructures
en una xarxa
bàsica
o fins i tot
en la xarxa global
passa que
com que és el 2050
hi ha més marge
però els que hem demanat
col·locar
determinades infraestructures
en la xarxa
bàsica
amb el compromís
de tenir les acabades
abans del 2030
sabem
que si no ho fem
la Unió Europea
la Comissió
aplicarà sancions
aquest és
un fet fonamental
perquè representa
el grau
més important
de compromís
que podem
fer
saber que
no
per tant
això és fonamental
i també
és fonamental
que els altres
països
ho hagin demanat
perquè també
estan obligats
és en aquest marc
que nosaltres
hem enviat
a la Comissió
un quadre
detallat
amb totes
les actuacions
singulars
que s'hauran
d'emprendre
per complir
amb les previsions
de la xarxa
bàsica
a Espanya
durant
un període
que ens ha demanat
la Comissió
que li féssim
un quadre
financer
del 2014
al 2020
fins al 2030
quan costarà
però del 2014
al 2020
què et compromets
a fer
i què has de fer
concretament
quan costa
i vull uns compromisos
amb aquest quadre
de financer
del 2014
al 2020
el conjunt
dels corridors
que hem demanat
que formin part
de la xarxa bàsica
representen
una inversió
de 49.809 milions
d'euros
això significa
una inversió
aproximada
de 7.000 milions
d'euros
a l'any
i vull dir una cosa
aquesta inversió
que és per fer
els corredors
tots
és una inversió
en el llarg
d'aquest període
és una inversió
assumible
fins i tot
en un moment
de restriccions
pressupostàries
i de baixada
pressupostària
en aquest any
2011
un any
de restriccions
pressupostàries
el Ministeri
de Foment
està invertint
13.000 milions
d'euros
per tant
donat que
els corredors
tenen
a part
de corredors
ferroviaris
també són
menys
perquè tenim
ja molta via
feta
també són
una part
de corredor
viari
és una inversió
aquests
7.000 milions
d'euros
sense tenir en compte
els ajuts
que després comentaré
que pugui donar
la Comissió Europea
aquesta és una inversió
assumible
en un Ministeri
perquè és el gruix
del que ha d'invertir
és el gruix
del que ha de fer
és el gruix
de les seves prioritats
en aquests propers anys
vull que quedi molt clar
perquè
sigui
tothom conscient
que no és
un brindis al sol
és una possibilitat
molt certa
és
fins i tot
en un moment
de restriccions
pressupostàries
13.000 milions
d'euros
que estem invertint
aquest any
que és de recessió
però que
s'havien arribat
a invertir
en anys anteriors
fins a 19.000 milions
d'euros
per tant estem parlant
d'una xifra
de 7.000 milions
d'euros
en aquests anys
de tots aquests diners
el 35%
estaran destinats
al corredor mediterrani
per què?
perquè és el més llarg
perquè és el que necessita més
i perquè
té
més obra
a fer
no és
que comencem
ara de zero
s'ha de dir
vull dir-ho
que
les infraestructures
que formaran part
del corredor mediterrani
no comencen de zero
ja existeixen
algunes
i altres
s'han de completar
en el període
2004-2010
hem executat
obres
del que
acabaran sent
parts del corredor mediterrani
per un import superior
a 8.400 milions
d'euros
i quan acabi
aquest any
haurem
invertit
2011
haurem
executat inversions
amb el conjunt
del corredor
per valor
de 10.000 milions
d'euros
per tant
no comencem
de zero
amb el corredor mediterrani
sinó que
continuarem
una tasca
sense anar més lluny
aquest any
mateix
dolent
estem invertint
prop de 2.000 milions
d'euros
en infraestructures
del corredor mediterrani
per tant
el corredor mediterrani
és l'eix
que té
la inversió
planificada
més gran
el que més recursos
estem destinant
ja en aquest moment
i
el que
serà
el més important
pressupostàriament
dels que farem
deia abans
que a part dels diners
que posin
els pressupostos
generals de l'Estat
la comissió
proposa
pel període
2014-2020
aquest període
on nosaltres
hem dit
que gastaríem
49.809 milions
d'euros
una injecció
de
31.700
31.700
milions d'euros
de recolzament
a aquestes
iniciatives
per fer què?
Per poder ajudar
els estats
a
cofinançar
el conjunt
de les inversions
que els estats
volen fer
Espanya
sempre ha estat
en els últims
anys
molt diligent
a l'hora
de captar
els fons europeus
i estic segur
que
ho continuarem fent
perquè
l'empenta
anava a dir
una altra paraula
l'empenta
dels nostres
alcaldes
l'empenta
diguem-ne
de les comunitats
autònomes
en aquest cas
de Catalunya
de la Generalitat
l'empenta
dels ministeris
fan
que aquestes
demandes
s'accelerin
s'agilitzin
i per tant
ens hem portat
una bona part
dels fons
perquè hem presentat
i hem estat capaços
de presentar
molts projectes
d'aquests
31.700
milions d'euros
són per finançar
ajudar
els estats
a finançar
la comissió
diu que pot
finançar
que normalment
pot finançar
fins a un 20%
els projectes
tot i que
també diu
que determinats
projectes
concrets
que signifiquin
solucionar
problemes
de congestió
de tràfic
molt
molt
fragrants
com podrien ser
no sé
un coll
d'ampolla
o
podrien arribar
fins al 30%
i si estiguessin
en zones
mediambientalment
molt complicades
fins a un 40%
per tant
hi ha
una possibilitat
de captar
una bona part
d'aquests recursos
que tot el que
captéssim
aniria a reduir
aquell pressupost
que he dit abans
de 7.000 milions
d'euros anuals
que també
em serveix
per recordar
que és
assolible
per els
pressupostos
d'Espanya
aquesta
aposta
que avui es fa
per això
amb aquesta
planificació
i amb aquests
recursos
nosaltres
haurem de
posar
els recursos
però
ens hem fixat
un objectiu
molt ambiciós
en aquest període
fins al 2020
i és que
les obres
dels corredors
estiguin
pràcticament
finalitzades
ja pel 2020
i quedin
algunes coses
que després
en tot cas
del Corredor Mediterrani
podria explicar
que anirien
al període
2020-2030
però
l'objectiu
és que
per al 2020
estiguin
pràcticament
finalitzades
les obres
dels corredors
i especialment
les del Corredor Mediterrani
és a dir
10 anys
abans
del termini
fixat
per la Comissió
i per què
hem fet
aquesta previsió
hem fet
aquesta previsió
perquè
s'ha dit
abans
això són
inversions
que són
imprescindibles
pel desenvolupament
econòmic
per la competitivitat
del nostre país
i per tant
més val
que accelerem
en aquesta
acció
perquè lògicament
aquestes inversions
aquestes millors
infraestructures
aquestes millors
connexions
tindran
una conseqüència
evident
que és
una important
reducció
dels costos
de transport
i de la logística
i això
és el que
contribuirà
a fer-nos
més competitius
per aquesta raó
ens concentrarem
i a més
a més
del que més
s'ha parlat
sobretot
no exclusivament
però sobretot
en el transport
ferroviari
de mercaderies
perquè cal reconèixer-ho
aquest és l'aspecte
en què tenim
més
terreny
a recórrer
i on podem
millorar
molt
respecte
a altres terrenys
ho deia ahir
el president
del port
són
inversions
productives
són inversions
que ajuden
a la competitivitat
han de tenir
una certa
prioritat
des del punt
de vista
que són les que
ajuden
a crear
ocupació
i tirar
de l'economia
i per això
el transport
ferroviari
de mercaderies
que és
l'assignatura
pendent
de la
història
dels transports
a Espanya
li donem
aquest impuls
amb aquesta proposta
amb aquesta proposta
nosaltres tenim
previst
finalitzar
connectant
els grans eixos
estructurants
del transport
de mercaderies
connectant
els eixos
als ports
dels corredors
tots els ports
han de tenir
la seva connexió
als grans nodes
logístics
a les plataformes
intermodals
i als grans
centres
de producció
per tant
aquesta
és l'aposta
les mercaderies
han de
connectar
la xarxa
general
de mercaderies
amb l'ampleu
europeu
ha de connectar
amb tots aquests
centres
de producció
que són els adequats
per transportar
grans càrregues
a llarga distància
perquè és el que fa
eficient
el ferrocarril
evidentment
amb el projecte
està
sota el nom
d'una paraula
que és
molt tècnica
és interoperabilitat
és solucionar
el problema
històric
de la diferència
de l'ample de via
que hi ha a Espanya
respecte a Europa
i per tant
això comporta
que totes les vies
serien
dels corredors
de les xarxes bàsiques
i al final
de les xarxes globals
haurien d'acabar
s'acabaran sent
d'ample europeu
d'ample UIC
per poder
fer
aquesta
transició
de les mercaderies
amb independència
a més a més
de les mesures
de seguretat
dels sistemes
tecnològics
que també hi ha
una part del pressupost
destinat així
per tant
amb
l'acompliment
d'aquest objectiu
l'any 2020
donarem per finalitzada
l'etapa d'aïament
ferroviari
històric
d'Espanya
per sortir cap a fora
perquè les nostres
mercaderies
surtin cap a fora
i també
perquè els nostres
passatgers
puguin sortir
cap a fora
la proposta
que Espanya
ha fet
a la comissió
i que la comissió
ha acceptat
és una xarxa
connexa
que abasta
d'una manera
ordenada
i coherent
el conjunt
del territori espanyol
a la proposta
que hem fet
nosaltres
hem identificat
cinc grans
corredors
intermodals
que volem
que estiguin
connectats entre si
i que en alguns casos
comparteixin
alguns trams
es tracta
de corredors
multimodals
amb una xarxa
d'alta velocitat
per a viatgers
i una xarxa
per a mercaderies
interoperables
seguretat
UIC
i companyia
i va acompanyat
d'una xarxa
viària
de la que avui
no faré
més que referència
molt
minces
d'altes prestacions
perquè tenim ja
un bon sistema
d'autopistes
i d'autovies
de primera generació
i de segona generació
en aquest país
aquestes xarxes
aquests corredors
han de connectar
els nodes
principals
existents
a cada corredor
i els nodes
poden ser
ciutats
poden ser
ports
poden ser
grans eixos
de producció
terminals
intermodals
que estiguin
ubicades
en aquests nodes
això és
important
a la comissió
d'aquesta manera
a més del corredor
mediterrani
la comissió
ha acceptat
i proposa
al Parlament
Europeu
i al Consell
l'existència
del corredor
mediterrani
com he dit
un corredor
central
que connecti
Algeciras
amb la frontera
francesa
passant
per Madrid
Saragossa
i sortint
per Catalunya
un corredor
atlàntic
que interconnectarà
el noroest
d'Espanya
i unint
la frontera
francesa
amb la portuguesa
començaria
a Oporto
el mapa
no es veu
però estaria
a Oporto
passaria
per Salamanca
per Valladolid
Burgos
i aniria
a sortir
per Irun
i la comissió
també ha recollit
dues altres
propostes
que els hem fet
que és
dos corredors
transversals
com són
el corredor
mediterrani
cantàbric
que uniria
el corredor
mediterrani
amb el País Basc
potser
aniria
des d'un punt
intermig
entre Castelló
i València
passant
per Terol
a Zaragoza
i d'aquí
aniria a buscar
el port
a la frontera
francesa
per Irun
i per què no
el port de Bilbao
que abans comentava
que és el competidor
del port de Tarragona
i el corredor
mediterrani
atlàntic
que ens uniria
al port
de Sines
que està
sota de Lisboa
a través de Badajoz
Castilla-La Manxa
passant per Albacete
i acabant
a València
de la manera
que tindríem
els litorals
marítims
de la península
connectats
i interconnectats
entre si
que forma part
diguem-ne
de la proposta
d'Espanya
en xarxa
d'Espanya
de mallada
que nosaltres
fem
aquests són
el conjunt
dels corredors
però
el que és important
avui
és parlar
del corredor
mediterrani
i maturarem
el corredor
mediterrani
per explicar
específicament
les seves
característiques
fonamentals
així com
el detall
de les impressions
que hem previst
pel període
2014-2020
com es veu
serà un corredor
multimodal
viari
i ferroviari
que des de la frontera
francesa
connectarà
els principals
nodes
de l'art mediterrani
fins al Geziras
els nodes
que ha identificat
la comissió
d'acord
amb uns criteris
objectius
fixats
amb caràcter
previ
són
Barcelona
València
Múrcia
Múrcia
Cartagena
Sevilla
Algeciras
i evidentment
Tarragona
els criteris
per ser
node
per la comissió
són
o ser
capital d'estat
o ser
una aglomeració
urbana
superior
al milió
d'habitants
o tenir
un àrea
de desenvolupament
d'acord
d'una certa dimensió
d'acord
amb algunes
de les
criteris estadístics
que té la Unió Europea
que sóc incapaç
de repetir
en aquest moment
ser un port
que té
més
de l'1%
del conjunt
de mercaderies
dels ports europeus
o tenir
una zona
logística
amb un volum
de tràfic
determinat
aquests són els nodes
i aquests són els que han d'unir
els corredors
per això
el corredor
passa
per
Girona
passa per Barcelona
passa per Tarragona
passa per Castelló
passa per València
passa per Alcant
Múrcia
i Cartagena
i es pot veure
que a continuació
enllaça
a través de l'eix transversal
andalús
amb Granada
i Antequera
i aquí
es bifurca
per finalitzar
a Sevilla
i Algeciras
i aquest és un ramal
que comparteix
amb el corredor central
que he dit abans
que sortia d'Algeciras
i pujava
això vol dir
que no només
hem complert
el nostre compromís
que el corredor mediterrani
sigui inclòs
en la seva totalitat
des de la frontera francesa
fins a Algeciras
i recordo
no fa gaire
alguna declaració
que si només arribaria
a Cartagena
o alguna cosa així
no, no
quan ja sabíem
que arribaria
a Algeciras
encara es deia
que no arribaria
més que fins a Cartagena
no només hem aconseguit
que arribi a Algeciras
sinó que també es prolongui
fins a Sevilla
des del nou d'Antequera
amb la qual
també les nostres possibilitats
són més grans
d'interconexió
he dit abans
que parlaria una mica
de la xarxa viària
doncs la xarxa viària
són el conjunt
d'autopistes
aquí no està dibuixada
en aquest mapa
però és el conjunt
d'autopistes
que tothom coneix
que arriba fins a Màlaga
i que també allí
es bifurca
i arriba també
fins a Algeciras
passant per Càdiz
com he dit abans
aquest
aquest corredor
tindran accés
les plataformes
multimodals
els grans centres
de producció
Ford
SEAT
les grans
petroquímica
de tenir accés
aquest
al
al corredor
que hi ha
des de
la frontera francesa
fins a la frontera portuguesa
com podeu veure
es tracta
d'un projecte
de molt calat
molt ambiciós
i que reportarà
al país
i a les empreses
molts avantatges
perquè ens permetrà
incrementar
la competitivitat
del transport ferroviari
tenim un 4%
de quota
de mercat
del ferrocarril
i
el normal
és que seria
que estiguéssim
per sobre
del 10
o del 12
o del 14
per tant
per això vam fer
en el seu moment
un pla
per l'impuls
del transport ferroviari
de mercaderies
i que lliga
perfectíssimament
amb l'esforç
del corredor mediterrani
millor competitivitat
assegurar-nos
la sortida
de les mercaderies
fins a Europa
i assegurar-nos
que els nostres veïns
també fan
les seves
infraestructures
i no només
perquè surtin
les mercaderies
sinó també
perquè vinguin
i puguin sortir
des d'aquí
perquè els tràfics
haurien de poder ser
d'anada i de tornada
no pensem
que és només
que el port de Tarragona
i ho dic
que el port de Tarragona
perquè està aquí
ho poso com a exemple
és només
un receptor
de mercaderies
que poden venir
de l'Orient
i les envia
cap al centre
d'Europa
i al nord d'Europa
sinó que
també ha de poder
captar mercaderies
del nord d'Europa
i portar-les
cap a l'Orient
Aquestes
els tràfics
han de ser
d'anada i de tornada
igual que
quan un transport
frigorífic
de la indústria
agroalimentària
se'n va
cap a Alemanya
el normal
és que vingui
o l'ideal
és que faci
el viatge
de tornada
carregat
per amortitzar
tot aquest objectiu
tot aquest esforç
vol reforçar
el teixit productiu
i potenciar
el sector exportador
de Catalunya
de València
de Múrcia
d'Andalusia
i també
de la resta d'Espanya
perquè tot estarà
interconectat
i a més a més
vertebrar
tot l'arc mediterrani
reforçant
la capacitat competitiva
de les nostres empreses
com he dit abans
que la nostra
determinació
és
que això
estigui acabat
el 2020
però no ens aturarem
he dit
que ja portem
o quan acabi aquest any
portarem invertit
gairebé
10.000 milions d'euros
en infraestructures
del corredor
i continuarem
en 2012
i en 2013
no esperarem
ara el 2014
per continuar
això és molt important
en 2012
posarem en servei
la línia d'alta velocitat
Barcelona-Girona
frontera francesa
el 2013
finalitzarem
les obres de duplicació
entre Vandellós
i Tarragona
i la quadruplicació
de les vies
haurà d'estar
pel 2020
el 2012
l'alta velocitat
arribarà a Alacant
el 2014
arribarà
l'alta velocitat
a Múrcia
i ja hem
llançat
la licitació
del tram
de la línia
València-Tarragona
al tram
fins a Castelló
com he dit abans
és el tram
el corredor mediterrani
és el que hem dedicat
més inversió
i el que dedicarem
més inversió
i algunes
de les actuacions
que farem
molt pròximament
en aquest període
és
des de la integració
de l'estació
de la Sagrera
la variant
Martorell-Castell-Luis Vall
que és molt important
que s'obviar-hi els ports
i que no siguin
una noça
per la ciutat
perquè
tanta mercaderia
que esperem
tant tràfic
que esperem
li va bé
al port
li va bé
a l'economia
però a vegades
els alcaldes
els hi provocen
un problema
de circulació
i per tant
això s'ha de solucionar
també hem previst
una
gastar
en els propers anys
més de 2.400 milions
d'euros
a
millorar
els accessos
a les plataformes
logístiques
al Far d'Empordà
a la que s'ha de fer
al Vallès
la del Prat
la que s'ha de fer
al Penedès
i les que s'han de fer
a Castelló
a Sagún
a València
i altres
grans centres
de producció
en definitiva
el compromís
és que el corredor
mediterrani
el 2020
sigui operatiu
completament operatiu
i completament
desenvolupat
entre la frontera
francesa
i Almeria
i que empalmi
amb Algeciras
a través de la solució
que he dit abans
del corredor
transversal
a l'Andaluz
amb una solució
operativa
per tenir
la solució
definitiva
el 2030
i Catalunya
es convertirà
en la primera
comunitat
d'Espanya
en la que
el corredor
mediterrani
garantirà
la circulació
de trens
i mercaderies
i de viatgers
en doble via
i en ampla
internacional
és una fita
important
que permetrà
a Catalunya
assolir
uns nivells
més alts
de competitivitat
en un entorn
econòmic
global
que és cada vegada
més exigent
aquest és el dibuix
que hem fet
d'un model
de xarxa
que ha
convalidat
la
Comissió Europea
que hem tingut
la satisfacció
d'escoltar
el comissari
Calas
tots els que
creiem
amb l'Espanya
en xarxa
hem tingut
la satisfacció
d'escoltar
com deia el comissari
Calas
que no tot
ha de passar
per Madrid
i aquesta planificació
marcarà la política
de transports d'Espanya
amb els propers
40 anys
entre el 2011
i el 2050
estarà marcada
per aquesta planificació
ja no hi ha marxa
enrere
una vegada
que la comissió
ho ha posat
amb la seva
planificació
és veritat
que hi ha
el període
del Parlament
i el període
del Consell
però
nosaltres
confiem
en que
la
claretat
dels arguments
faci
que no hi hagi
cap
possibilitat
que en el debat
del Parlament Europeu
això pugui ser alterat
a la baixa
podria ser alterat
a l'alça
perquè algú
podria dir
que falta alguna cosa
però difícilment
això es moure
amb aquesta proposta
insisteixo
hem abandonat
el model
de l'Espanya radial
per sempre
entrem a una Espanya
sense quilòmetre 0
o millor dit
una Espanya
amb la que
Tarragona
és quilòmetre 0
Barcelona
és quilòmetre 0
València
és quilòmetre 0
d'una xarxa
que comença
a cada
node
i a cada
centre de producció
i la connectarà
en aquest cas
a Tarragona
amb la resta
de Catalunya
amb la resta
d'Espanya
i amb la resta
d'Europa
he dit que no hi ha
marxa enrere
per aquesta decisió
igual que dic
que no hi ha
marxa enrere
en l'enorme inversió
que hem fet
a Catalunya
en els últims anys
en els últims anys
Catalunya ha estat
la comunitat autònoma
espanyola
que ha rebut
més inversió
que cap altra comunitat
gairebé
16.000 milions d'euros
d'inversió
en el període
2004-2011
és la comunitat autònoma
és el territori
que més diners
ha invertit
al Ministeri de Fomento
i és una inversió
que ens ha permès
abordar
importants actuacions
que en falten
de moltes
que algunes
estan aquí posades
però que ni altres
ni altres
s'hauran de fer
però que
és important
ressaltar
que aquest impuls
i amb això
ja acabo
aquest impuls
del Coró del Mediterrani
és el símbol
d'una nova Espanya
una Espanya en xarxa
que és l'Espanya
que molts volem
moltes gràcies
per la seva atenció
Moltíssimes gràcies
abans que puguem
formular
una o dues preguntes
no masses més
perquè ha d'agafar
secretari d'Estat
un A-B
i se'ns està fent
una mica justet de temps
avant cotxe
doncs avant cotxe
encara no hi ha
el corredor fet
avió tren
avió tren i cotxe
bé
ahir dinàvem
els quatre alcaldes
de les capitals
de Catalunya
el Palauet Albeniz
el senyor secretari
d'Estat
i era
i ens acompanyava
un vice
primer ministre
rus
que
que en alguna
traducció
si no
si ho vaig entendre bé
i crec que sí
perquè a més vam poder
parlar amb ell després
deia
és meravellós
per nosaltres també
pensar
que des de Sant Petersburg
podrem connectar
a la Mediterrània
sense haver de sortir
necessàriament
pel temps
que tarden
els vaixells
des del port d'Enveres
d'Enburg
o de Rotterdam
o el que sigui
per tant
és una notícia
esperada per nosaltres
una gran notícia
però també esperada
per alguns països
centre i nord
europeus
especialment
sabeu que aquest eix
fermet
quan l'ha plantejat
l'ha plantejat
amb l'objectiu
Sant Petersburg
probablement un objectiu
molt ambiciós
però l'objectiu
Sant Petersburg
i l'objectiu
països escandinous
Copenhague
etc.
per tant
aquest és un projecte
important
esperat
i ahir es deia
important per nosaltres
però important
per Europa també
no només
per Tarragona
per Catalunya
per l'Estat
per Europa també
a Tarragona
durant molt de temps
probablement
discutit molt
d'aves
i de passatgers
però aquí
és on se'ns presenta
una gran oportunitat
també
probablement
hauríem d'haver invertit
més temps
en parlar d'això també
sé que s'ha fet
i ho hem fet tots
i això és molt important
i és important
per moltes raons
que diré a continuació
de manera
molt breu
aquest ajuntament
fa tres anys
ens vam apuntar
al lobby Fermet
on Xavier Terrés
es va incorporar
van participar
a la penúltima
i a l'última reunió
a Brussel·les
amb tota l'energia
i amb tota la convicció
del món
van participar també
a la cimera de Castelló
a la trobada
de Castelló
on 12 alcaldes
d'aquest corredor
mediterrani
inclús
l'alcalde de Palma
de Mallorca
i 5 autonomies
es posaven
d'acord
amb les càmeres
de comerç
per demanar
i fer lobby
davant
la Unió Europea
amb el govern
d'Espanya
perquè això
fos una realitat
no ens semblava
una quimera
ens semblava
molt lògic
però no sempre
les decisions polítiques
han acompanyat
les decisions
les lògiques
econòmiques
o socials
en aquest cas
això és així
i ens n'hem de
felicitar tots
Unió d'administracions
diverses
diverses
amb la seva
formulació
i competències
però també diverses
amb el seu
govern polític
per tant
això encara té
més mèrit
organitzacions
empresarials
cambres de comerç
sindicats
entitats professionals
de tota mena
clamaven
clamen
i vellarem
i vellaran
perquè això
sigui una realitat
creiem que avui
la tenim més
a tocar dels dits
que mai
la tenim més
a tocar dels dits
que mai
perquè
que mai
perquè això
és reglament
com ja s'ha dit
perfectament aquí
perquè
pressupostàriament
és possible
encara que no està
absolutament
assegurat
però és més
que possible
i forma part
dels estàndards
d'inversió
que serien
perfectament lògics
i a més a més
com deia abans
té tota la lògica
del món
en aquest corredor
es donarà la possibilitat
no sé si ho has dit
perquè alguna part
de la intervenció
se m'ha escapat
la possibilitat
té col·laboració
públic-privada
també
la possibilitat
per tant
d'inversió
privada
en algun espai
si és possible
o no és possible
i forma part
i això ho hem de dir
aquest territori
també ha fet
els deures
en la seva planificació
estratègica
del pla estratègic
del camp de Tarragona
que es va formular
fa uns anys
i del pla Tarragona
2022
que es va aprovar
a principis
d'enguany
per aquest ajuntament
aquest és un projecte vital
pel port
i si ho és pel port
ho és per la ciutat
és un projecte vital
per la indústria
en el seu conjunt
la química
la petroquímica
tota la indústria
és un projecte vital
per les mercaderies
vital
pels pesatgers
vital
perquè l'alta velocitat
arribi també
a la nostra ciutat
i per acabar
he de dir
i rematar
o reiterar
que en aquest cas
sí que les decisions
polítiques
han acompanyat
la lògica econòmica
i la lògica social
per tant
ens en podem felicitar
tots plegats
hem de seguir vetllant
perquè aquest camí
es trassi
amb la traça
i amb la velocitat adequada
però crec
que perfectament
podem dir
igual que es va dir ahir
al vespre a Barcelona
que hi haurà
un abans
i un després
del dia d'ahir
en el nostre territori
a Catalunya
a l'Estat
i a Europa
moltes gràcies
senyor secretari
per la seva presència
aquí
podem respondre
una, dues, tres preguntes
si voleu
amb la màxima
concreció
possible
senyor Ramon Fontboter
de la EQT
es garantitza
la prioritat
del corredor mediterrani
en front d'uns altres
jo crec que el que hem de fer
és avançar amb tots
perquè tots es necessiten
els uns amb els altres
no es tracta
és a dir
si jo hagués fet
un plantejament
dient
que no tenim recursos
per fer-ho tot
llavors
seria lògic
que em preguntessis
per què començaràs
però jo faig un plantejament
amb números
i dic
és possible
anar avançant
amb tots els corredors
és evident
que cada govern
cada any
al realitzar
l'exercici
que és fer
els pressupostos generals
de l'estat
pot posar
si partim
d'aquests 7.000 milions
d'euros
com a número hipotètic
es pot posar
per fer un
en dos anys
o en dos anys i mig
i els altres
al final de la cua
això serà una decisió
política
de cada govern
el que jo dic
és que hi ha recursos
per anar avançant
per fer-los tots
hi ha recursos
per anar avançant
i lo lògic
crec que aquí s'ha dit
seria anar avançant
en paral·lel
en algunes coses
de poc ens serviria
avançar
en trams
inconexos
si no podem anar
fent
ja
començant
a donar sortida
per això he dit
que
per això hem començat
per una part
que no és
la solució definitiva
sinó que és una solució
produccional
que és el tercer carril
des del port de Barcelona
a la frontera francesa
i lo lògic
seria anar avançant
a Aguas Abajo
que es diu
per anar guanyant
el que no té sentit
és el que va fer
per exemple
un ministre de Foment
fa uns anys
que va començar
una línia fèrrea
entre dos punts
començant
per fer
el túnel
sota una cordillera
molt important
sense fer res
a banda i banda
per tant
ahir tens un túnel
que no va enlloc
ni serveix més
que per
potser criar champignons
fins que
arribin
al ferrocarril
la prioritat
la determinarà
cada any
cada govern
el que sí que diem
és que hi ha recursos
per anar avançant
amb l'horitzó
del 2020
potser algú
pren la decisió
que
un estigui
el 2015
i els altres
el 2020
però això també depèn
molt
de les dificultats
de planejament
i de les dificultats
de les solucions
per a determinades coses
atrevessar territoris
no sempre és fàcil
i determinades solucions
constructives
que la enginyeria
pot
proposar
després resulta
que
la realitat
social
de la gent
la fa més complicada
tot aquest conjunt
s'ha d'administrar
hi ha recursos
i s'ha de fer
política
que és
convèncer la gent
que això
és interessant
és veritat
que la prioritat
la marcarà
pressupostàriament
cada govern
en cada moment
i que
deu dependre
també
que no es generin
plataformes
que aturin
projectes
que són importants
etcètera
però també
la permanent
acció
de recordatori
per part de tots
els que estem aquí
i els que no estem aquí
també
els que estàvem
a la reunió
del Castelló
i altres llocs
de recordar
que aquest corredor
reuneix
més del 50%
del PIB
del país
més del 50%
de la població
i sembla
que més del 60%
de les exportacions
i importacions
per tant
que aquestes són raons
més que contundents
dites
des de totes
les forces polítiques
i de tots els àmbits
com perquè
aquest corredor
no s'adormi
en les prioritats
més
preguntes
moltíssimes gràcies
a tots
per la seva assistència
i de
a