Parlant, parlant, de temes tan interessants amb l'Aleix Corse
ens ha marxat el temps, però bé, jo crec que és un temps ben invertit.
Ràpidament, marxem cap a l'exterior, agafem aire,
anem al Parc de les Granotes, que presenta unes modificacions,
jo crec que molt agradables.
Es veuen des de dalt, en el primer pis dels jardins del Parc de les Granotes,
i han posat una mena de terrasses, com una cafeteria, un bar...
Pep Sonyer, bon dia.
Hola, Núria Cartanyà, què tal? Bon dia.
Bé, que estàs bé, tu, aquí a la fresqueta, no?, a la terrassa.
Sí, estem molt bé, perquè, a més a més, per aquí corre l'aire.
ara mateix, mira, tot i una, ha començat a córrer l'aire,
jo crec que per la connexió, és a dir, l'aire ens ha acompanyat
per poder fer la connexió i poder explicar, doncs, que és un ambient
també fresquet, el que tenim aquí.
Però jo estacaria, sobretot, sobretot, les vistes.
D'una banda, les vistes al mar, això és un autèntic balcó al mar,
d'altra banda, les vistes a l'amfiteatre, el tenim aquí a sota mateix,
i el Parc de les Granotes, que dona nom a aquest nou espai.
Ara ho comentaves, és un nou espai, ara parlàvem amb el Hano,
que ara el saludarem, i que ens deia que van començar a funcionar
per Sant Joan, per la nit de Sant Joan, que va ser un èxit aclaparador,
i que, arren d'això, ha anat treballant fins avui, doncs bé,
que això s'ha modificat una miqueta, ha anat canviant,
però, bàsicament, el que és l'essència de l'espai,
continua sent la mateixa, i jo ja et dic, és a dir,
les vistes que tenim aquí ara mateix, i que estem compartint
amb un grup de turistes suïssos, amb una punta de l'establiment,
amb un grup d'alemanys que acaben de marxar ara mateix,
i també nosaltres, francesos, us diria que estan per aquí
al costat nostre, doncs són impressionants del mar
i d'aquesta frància litoral de Tarragona.
Saludem el Hano, Hano Balcells.
Hano, què tal? Bon dia.
Bon dia.
La vista, home, la vista aquesta és impressionant, eh?
És espectacular, sí, es treballa molt a gust aquí.
Sí, sí, és un espai únic, una terrassa increïble,
treballar mirant el mar, estar aquí, doncs està molt a gust, la veritat.
Ens agraiu molta atenció, per això hem vingut avui aquí,
per explicar-ho, que és una zona que teniu diferents serveis
on et van al dia, eh?
Per exemple, hi ha tapes, no?,
durant el que seria la jornada normal, tapes i begudes,
però després el Dishous, divendres i dissabtes,
es transforma, hi ha actuacions de disc, hi ha en directe,
hi ha ambientació, és a dir, que hi ha una mica d'espai,
entre cometes, chill-out, no?
Sí, sí, fem això durant la setmana,
el Dishous comença a vindre un disc jockey,
divendres i dissabte també,
i els diumenges fem una actuació en directe,
que comença cap a les 8,
hem fet un dia a Bossa Nova,
l'altre dia van fer uns nois dels Balcans,
aquest diumenge va ser un èxit que va ser
un grup de blues, que es diu la PicFat,
blues band, va ser una passada,
vam treballar molt bé,
i res, això,
durant el dia,
és un ambient més calmat,
durant els matins és un pas
de turistes que venen a veure
l'amfiteatre,
i de pares i mares que venen
amb els nens a jugar al parc,
tenim aquí uns colúmpios,
i els nens estan aquí tranquil·lets,
i els pares fan una cerveseta,
una canyita,
així,
estan molt bé.
I al migdia fem el tapeu,
no ve moltíssima gent al migdia,
però quan es nota l'afluència forta,
és a la nit,
perquè a la nit,
amb la il·luminació que hi ha,
l'ambientillo,
la musiqueta,
no s'està molt a gust.
després passem a fer,
fem alguna cosa de cocteleria,
fem mojitos,
caipirinhas,
caipiroscas,
un còctel senzill,
però que estan molt bons,
i una selecció molt bona
de ginebres,
molt àmplia.
Això anava a dir,
que estan especialitzats
en gintònics,
eh?
La Núria diu,
la Núria que s'ha d'altra banda
del fil telefònic,
no, d'altra banda,
en unitat mòbil,
als estudis centrals,
diuen que teniu una bona veritat
de gintònics,
de ginebres diferents
per fer aquests còctels,
no?
Sí, sí,
tenim 10 ginebres diferents
i dues tòniques
que combinem,
les combinem amb maduixa,
les més afritadetes,
amb romaní o pebre,
les més seques,
amb pebre,
la fiber tree,
doncs tenim un còctel
molt bo,
que és el Carlos,
i ell és el que està tirant
del carro,
el tema aquest dels còctels,
els gintònics,
els rons diferents,
també,
tot això.
El còctel és allò
com a les pel·lícules,
amb moviments espectaculars,
cap a un i cap a baix,
o amb el còctel d'Ena?
Algun,
algun el fa moure més gran,
entre el Sant Francisco,
li deia que fotre una bona gintada.
Deve dir que l'espai s'hi diu,
no?,
per fer còctels,
i a més a més,
teniu que dir-vos si té rotllotimbona
per la zona de la terrassa,
no?,
de les pèrgoles.
És el que busquem,
que la gent estigui una miqueta còmoda,
que passin un bon rato aquí.
Molts clients ens ho diuen,
diuen,
en un moment hem baixat d'aquí
de l'avió Augusta
i estem com de vacances,
que han aconseguit això,
que és un espai
que no estava aprofitat
i ara la gent
l'està disfrutant molt.
És que no és el típic xiringuito
quan un pensa,
bé,
posarem servei,
perquè en definitiva
això és un servei
de begudes,
per dir-ho així,
o de menjar,
bé,
d'avituallament,
en un parc.
Doncs un pensa en el típic xiringuito
al quiosk
en què venen llaunes de Coca-Cola.
No,
vosaltres heu dignificat,
diria jo,
l'espai
i li ha donat un caire
fins i tot europeu,
no?
Doncs sí,
gràcies.
La idea en primera
era aquesta,
de fer un quiosk
amb begudes i gelats,
però la veritat
és que l'espai
s'amereix molt més,
s'amereixia,
posa això,
que li fiquéssim una cuina,
que ho treballéssim més,
que li donéssim
el servei de cocteleria
i que la gent
estigués còmode.
És un espai molt
únic a terragonar.
Parla'ns de les tapes.
Hi ha una que crida
molt l'atenció,
ara em s'explicarà,
de seguida suposo que s'ha de fer
de quina pàrdua.
De quina pàrdua,
les cuixes, no?
L'escuixa terrana.
Clar.
Bueno,
va ser una mica una conya,
no?,
que volíem fer amb un germà,
perquè el projecte és les dos,
i pensant,
pensant,
vam anar al Delta,
les vam provar,
ens van agradar molt,
vam buscar el distribuïdor
i vam dir,
doncs,
hem de posar,
hem de posar això aquí.
I hi ha gent
que les demana,
surten bastant.
Hi ha gent
que no les havia provat mai,
els turistes també.
És un gag.
Com són?
No són així,
cruixentetes?
Primer les estovem
una miqueta amb oli,
amb oli,
sal,
una miqueta de pebre,
i les deixem
a s'estouar una miqueta,
i després
li fem un rebossat,
que no és el rebossat normal
del calamar,
que aquí
entra el nostre cuiner,
que ha ficat el seu segretillo,
i les rebossem,
i les fregim,
queden cruixentetes,
i estan molt bones.
El secret no el diré,
Núria,
ja veus que el secret,
és igual,
és igual.
No, el secret ha estat la massa,
no, la massa,
no el rebossat.
El còctel,
tapes,
a banda de la Sant Caterrana,
també hi teniu d'altres.
Sí,
fem coses senzilletes,
un pernil iberic
amb tomàquet,
les patates braves,
que els hem donat el nostre punt,
són unes patates de cambrils,
una patata vermella,
que primer la bullim,
la tallem,
i després la fregim,
i jo crec que la gent
ho agraeix,
agraeix que li donis qualitat
en una cosa tan senzilla.
Després també tenim
un carpaccio de vedella,
tenim tres amanides,
unes hamburgueses
de 200 grams
molt bones,
que les fem
de cinc o sis maneres diferents,
i entrepans,
alguna entrepana,
de llum amb pebrot,
de formatge amb enxobes,
de sobressada amb formatge de maó,
coses així.
Ara, mentre parlem amb el Cano Núria,
van arribant turistes,
mentre estem parlant,
i ara, per exemple,
hi ha un matrimoni,
són turistes de fora,
diria,
més porten càmera de vídeo a la mà,
i mentre nosaltres parlem
és que estem prenent aquí
un refrigeri
i la canalla jugant aquí al parc,
és a dir que és...
Ah, perquè hi ha els colúmpios
aquí al costat.
És una altra,
diguéssim,
de la gràcia d'aquest espai,
que pots venir amb família,
qualsevol hora del dia,
la fresca,
prendre el teu gintoni,
però amb la canalla
que jugui aquí al parc.
Sí,
els pares estan molt contents
perquè venen a les sis
o a les set de la tarda,
els nens se queden jugant aquí,
s'ajunten dos o tres amics,
sopen,
i mentrestant els nens
estan jugant.
Potser sopen a primera hora els nens,
després sopen els pares
i passen una velada increïble.
A més està bé, Pep,
perquè s'hi ajunten
gairebé per casualitat,
perquè aquí més que menys
ja fa cap aquí, no?
S'ajunten a estrangers,
gent que...
turistes que venen de visita,
amb gent de Tarragona,
doncs que simplement
utilitza un espai
que fins ara no hi era, no?
Sí, sí.
És bonica aquesta barreja
de gent autòctone
amb gent de fora.
Sí, la veritat és que sí,
que hi ha una hora a la tarda
que està ple de turistes
i gent de Tarragona.
Després a la nit
és més de gent d'aquí,
gent local,
que repeteixen molt.
La gent ve un dia
i ve un altre,
i ve un altre,
i portem un mes oberts només
i ja tenim una clientela fixa,
que es podria dir.
Molt bé.
Què diuen la clientela
que t'expliquen,
d'aquestes vistes,
per exemple,
què t'expliquen?
Doncs el que us comento abans,
és que és com estar de vacances.
És el comentari
que més m'ha impactat,
que diguessin
que heu aconseguit
que estem de vacances aquí,
en un pas de casa.
Què faran a l'hivern?
Digue, digue, tu ja.
Què fareu a l'hivern, Jano?
Perquè clar, això és molt d'estiu,
molt de terrassa.
Com us plantegeu l'hivern?
Doncs no ho sabem.
Ho hem parlat amb un germà
i segurament que aquest hivern arriscarem,
obrirem tot el que podrem.
A la nit, segurament,
els mesos forts de fred
no obrirem a la nit.
Novembre, desembre, gener i febrer.
segurament que farem
els caps de setmana que facin bo,
obrirem,
intentarem promocionar una miqueta el vermut,
intentarem, no sé,
com estem fent ara actuacions d'indirecte,
potser ficar un dia un dijòquei,
un altre dia que vingui alguna noia
a tocar un instrument,
donar-li un valor afegit,
perquè clar,
està fora del circuit de vermuts
i no està dins les places
del casc antí,
que és el que més tira,
en aquest aspecte.
Escolta,
i ja heu preparat alguna cosa especial
dins de Santa Tecla,
perquè clar...
Doncs la veritat és que no ens ha donat temps.
No tenen temps pobres,
ja volem córrer massa amb altres.
No, no,
la veritat és que sí,
ho hem parlat
i ens agradaria entrar
dins del circuit de festes,
però no hem tingut gaire temps
de respirar.
Portem un mes obert
i no tanquem cap dia.
Els dilluns
obrim una miqueta més tard,
obrim a les quatre
per poder fer turnos
i sí que ens agradaria,
la veritat.
Trobo que s'ho mereix,
que sigui un punt més
del circuit de les festes.
Alguna anècdota
d'aquests mesos que porteu?
Uf, no ho sé.
O els turistes,
d'on creieu que venen més?
Doncs fan una mica
com anar a la para alta.
Nosaltres portem la pulvinar
i la cucafera
i ja fa anys
que ens donem en compte
que al principi d'estiu
passen molts francesos,
després ara donen pas
a l'alemà.
Enguany ha sigut
una desbordada
de gent de Rússia.
Han vingut moltíssims.
Jo crec que
es deu haver fet
molt bona feina
perquè es venen
molts turistes
en guany
amb la crisi que hi ha
i la gent se nota
que no mou tant diner,
que li costa més gastar,
que miren el preu
i això, no sé,
que s'agraeix,
que augmenti
el client de fora.
El turisme rus
va generalment
al que ens arriba
a la carta
o al menú?
És a dir,
van allò com diuen
amb feixos de bitllets
amb la goma de pollastre
per entendre'ns
o no tant?
Hi ha de tot,
hi ha de tot.
Tenen la fama aquesta
que són gastadors
i la veritat
és que sí,
que si aconsegueixes
donar amb el client
i aconsegueixes
donar el servei
li dones la carta
en el seu idioma
perquè els tenen
un problema amb això.
Parlen un de cada grup
per l'anglès
però, clar,
li fa molt difícil
de parlar amb els altres
i llavors és una clientela
que s'ha guanyat fama
de dura,
d'austera
però és una gent
que té un problema
de comunicació
i si aconsegueixes
donar amb el clau
amb ells
és gent que gasta,
que gasta,
que no els sap greu
però has d'aconseguir-ho,
has de trencar
aquesta barrera,
no?
són una mica secs.
Parlem de dijous,
perquè aquest dijous
avui som dimarts,
dijous
tindràs aquí
doncs això,
dijous en directe,
a partir de quina hora?
A partir de les...
ve cap allà a les 10
i fiquem una música ambiental
per sopar,
ho fa...
fiquem una música tranquil·lera
que la gent pugui estar a gust
i...
i a partir de les 11,
30 o així
doncs comença a pujar
una miqueta el nivell,
combina una miqueta la música.
Aquest...
els dijous tenim
l'Edgar,
que és el nostre DJ resident
dels dijous
i fa...
fiquem molt funky,
fiquem...
música per ballar.
És un dels que aconsegueix
que això s'animi
doncs que alguna gent
s'aixequi la taula
i doncs
que balli aquí davant
i l'allarguem
fins a l'una i mitja,
fins a les dues,
llavors tanquem ja
i...
I dissabte
o divendres i dissabte
és el mateix resident
o canvieu?
Canviem,
cada dia canviem
i intentem
que vingui gent diferent
que faci ambients diferents,
que no repeti mai, no?
Doncs...
potser sí que l'ambient chill-out
és el que predomina
però intentem
que sigui divertit, no?
Que la gent no sàpiga
a què ve, no?
que tingui un ambient
còmodo
però que no...
però que no sigui
sempre el mateix,
que no...
que et sorprengui una mica.
Pep, se'ns està acabant el temps ja?
No, només volia dir
que hi ha unes botes de vi
per aquí a la Mar de Boniques
com a decoració, eh?
Diria que són de decoració.
Hano, vols dir-vos,
gràcies per acollir-nos aquí
a casa vostra
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies a l'altre.
Núria, tornem cap aquí?
Torna, torna.
Però farem una fotografia
que la penjarem a la web
perquè la gent ho pugui veure, d'acord?
Perfecte, d'acord.
Vinga, fins ara.
Fins ara, Pep, gràcies.
I mentre esperem la tornada
de Pep Sonia
cap als estudis centrals,
aquí l'activitat continua
tot seguit,
encetant ja a les sisena hora
del matí de Tarragona Ràdio.
Però ara, a les dotze,
arriben els titulars
de Catalunya Informació.