Seguim avançant el matí de Tarragona Ràdio,
canviem de registre.
Ja sabeu que és un programa que toca moltes tecles,
molts temes, i ara parlarem de gastronomia,
parlarem de restauració.
Ahir ja vam parlar i us vam explicar aquesta iniciativa
de l'Associació de Restauradors de la Part Alta
de fer un sopar popular al Passeig de les Palmeres
la nit de la Revella de Sant Joan.
I d'això en seguirem parlant durant aquests dies.
Ahir en parlàvem amb el president de l'ARPA,
el Quintín Quinsac.
ARPA és l'Associació de Restaurants de la Part Alta.
Avui volem parlar d'un altre col·lectiu de restauradors
i amb el seu nou president,
perquè la Junta Directiva ha canviat el president.
Parlem del col·lectiu Tarragona Essència.
Aquest és un col·lectiu que bàsicament el que pretén
és defensar la qualitat de la restauració de la ciutat de Tarragona.
Fins ara el seu president en aquest any i mig
ha estat David Soler del restaurant Barquet
i ara el nou responsable, el nou president
del col·lectiu Tarragona Essència
és Carles Llobet, del restaurant
als arcs de la Part Alta de Tarragona.
Ell també, de fet, està a l'Associació de Restauradors de la Part Alta.
Carles Llobet, bon dia.
Hola, bon dia.
El Carles està en totes les guerres, entre cometes.
S'ha d'estar, totes les guerres.
De bon rotllo, però totes les guerres, evidentment.
Tarragona Essència, expliquem una mica,
ja ho hem explicat en altres ocasions,
d'alguna manera, quina és la filosofia d'aquest col·lectiu
que us vau posar en marxa ara fa un any i mig, aproximadament?
A veure, aquest col·lectiu gastronòmic té dues branques,
dues potes essencials, no?
Que s'apoyen en un decàleg d'intencions
que en els mateixos ens vam redactar.
Però les dues cames d'aquest col·lectiu
seria la qualitat per un cantó i el tarragonisme per un altre, no?
Jo crec, un sense l'altre.
No existeixen l'altre sense l'un, tampoc.
Dit això, jo crec que com a innovació, com a diferència,
el col·lectiu Essència el que fa
és, primer, autoauditar-se ell mateix
amb els establiments que hi participen.
O sigui, un establiment amb tots els...
I no som excloents.
El que sí que volem ser és honestos.
En el sentit de dir,
si volem que la gastronomia tarragonina
s'exporti fora de les nostres contrades,
si volem que Tarragona sigui un referent gastronòmic
i potencial en tenim productes com la nostra província,
turisme com la nostra província,
jo crec que no té un referent gastronòmic dur, seriós
i a on agafar-se.
I hem d'anar per aquí.
Hem d'anar a la qualitat, o sigui que...
Però qualitat no vol dir elitisme, no ens equivoquem.
De qualitat són uns saitons,
de qualitat és un barat
i de qualitat és una gamba vermella de Tarragona.
Evidentment, productes diferents, preus diferents,
qualitats diferents, però sempre qualitat.
Això és bàsicament el que defensem.
Productes de casa, però treballats,
amb seny, treballats amb qualitat, amb honestedat.
Nosaltres, amb el David,
va ser una cosa molt divertida,
perquè un dia xerrar entre nosaltres,
va dir que nosaltres hem de pelar patates.
Això sembla una tonteria.
Esclar, que hem de pelar patates.
No, no, hi ha una gran diferència.
El que pela patates,
compra patates a poder ser un productor de la vora,
les pela, les talla, les treballa,
o sigui, les cuina.
No compra una bossa de patates congelades,
la posa d'una fregidora i endavant les atges.
Mira quin detall més estúpid,
mira quin detall més petit,
però és un detall molt clar.
En essència, hem de tindre això,
essència gastronòmica.
Hem de recuperar una miqueta el treball a la cuina,
el fer les coses,
l'apropar-nos a la cofreria pescadors de Tarragona.
Tenim un peix blau espectacular que coneixen fora de Tarragona
i els tarragonins som els primers que li donen una mica a l'esquena.
Tenim productes a la província de Tarragona espectaculars
i la gent els dona l'esquena,
però perquè no els coneixen, bàsicament.
És posar una miqueta en ordre tot això,
crear un referent gastronòmica a Tarragona
i que llavors Tarragona es pugui exportar fora d'aquí,
no només, i gràcies també a les pedres,
no només amb la Tarragona romana,
que és un actiu total de Tarragona,
no només amb la Tarragona mitjabal,
que és un altre actiu total,
sinó que la gent quan va mirar aquestes coses,
home, pugui menjar, pugui menjar bé,
i es creï aquella idea que tots intentem escombrar
que a Tarragona es menja bé.
Ara quanta gent, quants restaurants formiu part del col·lectiu?
Ara 16 restaurants,
però no és un col·lectiu només obert a restaurants.
En el moment en què ens fem una miqueta més grans,
en el moment en què siguem una mica més madurs,
en aquell col·lectiu han d'estar petits productors,
aquell pagès de Velldall que produeix uns alls excepcionals,
que coneix molt poca gent, però són excepcionals,
ha d'estar en essència.
Aquell de Cofreria Pescadors de Tarragona
ha d'estar en essència.
Aquella cooperativa rossera del Delta
que fa un arròs per a mi del millor que a Espanya
ha d'estar en essència.
Però són cercles que hem d'anar obrint,
cercles concèntrics que hem d'anar obrint,
i hem d'anar associant tots els segments,
tots els factors que treballen dintre la restauració
i dintre la gastronomia.
És a dir, que tenim un camí per recórrer molt gran.
Molt llarg.
De fet, acabeu de començar fa un any i mig només.
L'origen són aquest grup de restaurants,
però us voleu obrir molt més.
I a més, amb molta autoexigència, no?
Molt autocontrol o autoavaluació del que feu vosaltres.
Exactament.
A veure, i a vegades posem un exemple una mica fàcil d'entendre, no?
De dir, a veure, jo si vull vendre a casa meva
o et vinc a ensenyar a casa meva,
primer l'escombraré, l'endreçaré, la posaré boniqueta.
Doncs és exactament el mateix.
Si volem extrapolar a Tarragona,
si volem vendre a Tarragona fora de Tarragona,
el primer que hem de fer és vendre coses de qualitat.
El que no pots vendre és un producte
de dubtosa reputació amb la qual estàs aconseguint l'efecte contrari.
Si aconseguis que algú vingui a Tarragona a menjar
o si ha gaudit de la restauració
i el que troba és una restauració de baixa qualitat,
el que fas és l'efecte contrari.
A Tarragona no anirem, que ja no es menja gens.
Bé, o passem-hi de llarg i anem-se'n a menjar en un altre lloc.
Primer hem de treballar des de casa,
hem de començar a escombrar casa nostra,
hem de començar a posar les nostres estanteries a mordre
i un cop que hem fet això, anem-se'n cap fora.
Però primer cap dintre, siguem seriosos, siguem honestos,
sobretot tinguem aquesta autoexigència amb nosaltres mateixos
i després venem el nostre producte a fora.
Tenim la casa prou endreçada?
Seguirà aquesta metàfora?
La casa sempre està prou endreçada
segons els ulls que la Sala miri.
O sigui, la casa sempre està prou endreçada
però sempre li faltan coses per endreçar.
Però l'hem endreçat molt els últims anys.
L'hem endreçat molt els últims anys.
No hem de perdre això de vista.
En els últims 10 anys
la restauració de Tarragona ha fet un pas qualitatiu
i quantitatiu notable.
Però no n'hi ha prou amb això.
Si ens pensem que amb haver crescut
amb nombre de restaurants
ja estem donant una bona oferta gastronòmica
ja estem molt errats.
Molt, molt, molt errats.
Perquè els propis tarragonins
hem de començar a consumir
cultura gastronòmica tarragonina.
Hem de començar a exigir
que l'oli que hi hagi damunt dels restaurants
a les taules
sigui d'una donació d'origen
com a mínim catalana.
Un Siurana, un Montsià.
Hem de començar a exigir aquestes coses.
I hem de començar a trobar-les i exigir-les.
Doncs comencem a escombrar
és que escombrar la casa nostra mateix
no només és cada restaurant per dintre,
sinó és cada casa en particular, entre cometes.
Hem de fer arribar a la gent
que aquí hi ha un producte de molta qualitat
i quan la gent ho entengui,
quan la gent ho percebi,
demanarà aquest producte
i nosaltres, la ciutat,
s'haurà estar autoexigint
comprar, consumir productes nostres.
Aquest col·lectiu de Tarragonessència,
per a alguns que ens estiguin escoltant
i que potser no els acaben d'ubicar,
són els que van organitzar ara fa uns quants diumenges
aquella jornada de Peix Blau,
una jornada de promoció del Peix Blau
que a més després estan mantenint
durant tot aquest mes de juny
els seus respectius restaurants.
La línia va per aquí, Carles,
en el futur de fer més coses
precisament per donar a conèixer
la qualitat del producte fet a Tarragona?
Mira, la Blau Fest,
que va ser la festa, com vostès ho estàs dient,
del Peix Blau,
aglutina moltes coses.
Aglutina primer,
Tarragona,
Serrallo,
costat de la coferia de Pescadors,
Peix Blau.
Jo poques coses més s'han de dir,
en aquesta frase n'hi ha prou.
Segona cosa que aglutina,
carrer,
o sigui,
està a prop de la gent.
El carrer,
el Serrallo,
vull dir,
la gent podia vindre,
podia degustar,
s'ho podia passar amb nosaltres.
Tercera cosa,
didàctica.
Didàctica en quin sentit?
Totes les receptes
que van fer tots els restaurants
estan penjades a la web d'Escència,
o qualsevol persona de Tarragona
que digui,
sí, clar,
escolti,
amb un saitol que feies fragil
o posar-li vinagre
i menjar-me el fred.
Però escolta'm,
que potser hi ha 25 preparacions més
que no coneixes
i te l'hem posat al teu abast.
Això entronca amb el que et deia abans,
vull dir,
si la gent comença a conèixer el seu producte
i comença a treballar-lo,
comença a tindre aquesta exigència
amb un mateix,
crear-se la dependència
d'anar a la plaça,
d'anar al mercat,
de començar a veure el producte d'aquí,
de començar a comprar-lo,
és la mare dels ous, això,
hem de començar per aquí.
Quan nosaltres mateix ens creiem
que tenim un bon producte,
començarem a poder-lo vendre.
I ara,
de cara al futur més immediat,
quins són els objectius?
Fer coses com les del Blau Fes,
fer altres coses,
ampliar-se com a col·lectiu...
D'entrada,
la primera idea nostra
sempre és
els passos que donem,
donar-los en ferm.
Intentar fer poques coses,
però bones.
Intentar fer poques coses,
però amb repercussió.
en el sentit de dir,
la propera molt probablement
l'hem d'acabar de perfilar,
però serà una jornada
de la gamba a Tarragona.
Aquí és quan la gent
es fumarà les mans al cap.
Ostres,
la gamba a Tarragona
serà un producte car.
Escolta'm,
vosaltres no sabeu
que hi ha una veda de gamba?
Valtres no sabeu
que quan s'obre la veda,
que és com més gamba n'hi ha,
la gamba no va cara?
La gamba la pot comprar qualsevol.
No sabeu que hi ha
dos o tres,
o a vegades
fins a quatre tries de la gamba,
de la més petita
a la més grossa?
amb la més petita
es poden fer plats espectaculars
i ho estàs comprant
relativament bé de preu.
Aquí és on anàvem abans
a allò de l'elitisme.
No som elitistes,
volem vendre producte a Tarragona
quan fem la jornada a la gamba,
quan anirà millor de preu,
perquè tothom
es pugui permetre,
entre cometes,
no el luxe,
sinó el plaer
de degustar la gamba a Tarragona.
I la jornada
anirà molt, molt, molt
per ella,
potser hi haurà
alguna innovació
que ara no et puc dir,
perquè encara nosaltres
l'estem acabant de perfilar,
però anirà molt, molt, molt
semblant a la Blau Fest,
una festa de carrer
amb receptes diferents
amb gamba,
però associada
a el que et deia abans
de dir,
anem al carrer,
però anem als restaurants,
a que la gent pugui trobar això,
el que tu m'ho hauràs dit,
escolta'm,
els aperitius de Peix Blau
segueixen estant pels restaurants,
ja li queden dos dies,
però segueixen estant.
Què farem amb la gamba?
Doncs molt probablement
cada restaurant
idearà un menú,
però acorde el preu de venda
del seu restaurant,
perquè en aquestes èpoques
es podrà fer,
i un menú amb gamba a Tarragona,
perquè tothom pugui degustar
la gamba a Tarragona,
perquè tothom pugui provar
o plats,
qui no faci un menú
farà dos o tres plats
a la seva carta,
però la gamba estarà present
durant un mes
a les nostres cartes
perquè la gent la pugui trobar.
Després de l'exit
del Peix Blau,
la pregunta que s'està fent
tota la gent,
quan fareu això de la gamba?
No cal que em diguis
l'edat concreta,
però l'època...
Això de la gamba
ve una miqueta marcat
pel fi de la veda,
pel fi de la veda
i també per no intentar
solapar dates,
que no fem moltes coses
alhora ni juntes,
però que cavalguem juliol-agost,
vull dir,
finals juliol,
començament d'agost,
a molt tardar,
perquè ha de ser
en aquestes èpoques
que és quan s'acabarà
la veda de la gamba
que està molt...
està un pèl per definir.
El Peix Blau,
en fi,
el que vau fer al Serrallo
n'esteu plenament satisfets,
va ser tot un èxit,
va funcionar molt bé,
perquè a més vam ser testimonis
que la proposta
de tapes,
de racions que vau fer
al Serrallo
es van acabar de seguida,
vull dir que hi ha hagut
una molt bona resposta
per la fórmula
i restaurants
treballant colze amb colze,
allò que la gent es pensa
que ens estem tirant
els trastos al cap uns o als altres
per ser del mateix col·lectiu,
jo crec que és mentida,
no és mentida
i això es demostra,
estem un al costat de l'altre
treballant,
i que la gent ho sàpiga,
treballant por amor a l'arte,
treballant altruístament
i treballant, evidentment,
per la ciutat
i a la llarga, evidentment,
per nosaltres mateixos
perquè estem a la ciutat,
però tot el que estan fent
tots aquests restaurants,
els quals jo agraeixo
moltíssim des d'aquí
i que tothom ho senti,
la seva implicació,
cadascú va comprar el seu
i el va posar,
tot el petit preu mòdic
que es va fer pagar
la gent va ser
per autofinanciar
aquella festa
i poder-ne fer més
perquè tots estem
tenint molt clar
que el tema
de les financacions
està complicat,
doncs, a veure,
preu mòdic,
popularitat,
accions de carrer
on els restauradors
aboquen casa seva fora,
jo em sembla
que fan falta a Tarragona,
però després
han de vindre seguides
amb el que et deia,
la didàctica,
el cap dintre dels restaurants
que la gent pugui pujar
o baixar,
depèn d'on s'ubiqui
els nostres restaurants
i poder trobar
aquelles cosetes
que li anem anant dient,
pugui trobar
que els fruits secs
que utilitzem
són d'aquí,
de casa,
són del camp de Tarragona,
que l'oli que utilitzem
és de Ciurana
o és de Montseà
o és de Parquí,
ha de trobar això,
això ha de començar
a respirar,
és una cosa
que es pot tocar
gairebé.
Podem aspirar
sense complexos
a curt o a mig termini
a ser una real,
una capital gastronòmica
realment
en el conjunt del país?
Sí, sense dubte.
Sí.
Ens ho hem de creure
en altres mateixos.
Ho tenim tot,
és a dir,
tenim els elements segurament,
tenim les condicions,
tenim l'infraestructura,
també, no?
Tenim el paper,
tenim els colors
i tenim el llapis
per fer un bon dibuix.
Ara només falta
que posem el paper recte,
que les línies
del dibuix
siguin clares
i que entre tots
cada un amb un color
començarà a pintar
aquest dibuix
d'un color maco.
El Carles Llobet,
com deia al principi
de l'entrevista,
substitueix el David Soler
com a president
de Terra Onessència,
el Carles Llobet
és l'amo
del restaurant
Als Arcs,
a la Paralta,
un dels restaurants
que participa
en aquesta moguda
que ahir comentàvem
amb el Quintín Quinsac,
perquè, en fi,
també és curiós
el moviment que hi ha hagut
en els últims anys
a l'àmbit gastronòmic
de diferents col·lectius,
com us esteu movent?
Terra Onessència,
els restaurants
a la Paralta,
l'Associació de Comerciants
i Restauradors
del Serraio,
hi ha una moguda.
És que això ve
arrel del que em deies tu abans,
però som capaços,
estem preparats,
clar que estem preparats
i ens ho hem de creure.
Hi ha restaurants,
hi ha molla,
hi ha matèria prima,
d'un bon tronc
treuràs de seguida
una bona taula
o una bona peça
per aguantar una casa
i el tronc el tenim.
L'únic que hem de voler
és voler-lo treballar
i ens hem de posar d'acord
i d'això.
Aquí ve,
l'associacionisme gastronòmic
a Tarragona
estava des del bon punt de vista
un pel abandonat
i era una cosa simbòlica,
era per juntem-se un dia
i fem una fideuà.
Molt bé,
festa major,
perfecte,
però ha d'haver
alguna cosa més al darrere.
Perquè és que els membres
hi són.
Hi ha la matèria prima,
hi ha la voluntat
i l'única que hem de fer
és posar-se d'acord
i tirar-lo endavant.
Coses se'n fan,
ja n'hem parlat àmpliament
del que vol fer
terra una essència.
Recordem que l'ARPA,
l'associació de restauradors
de la Peralta,
faran com a novetat
aquesta nit de Sant Joan
al Passeig de les Palmeres,
un dels restaurants,
un dels 5
que hi participa
és el Carles,
que no és per ni una
i que està plenament convençut
de la bondat de la idea,
no?
Estic plenament convençut
que tenim ganes
de passar-s'ho bé
i al final,
mira,
dintre d'Essència
un dels...
M'agradaria que la gent
entrés a la web
del Patronat de Turisme
i busqués
a la dreta de la pantalla
hi ha un link
que posa Tarragona
en Essència.
M'agradaria que la gent
entrés i llegís coses
que hem posat allà
que sonen molt filosòfiques
però són molt fàcilment
aplicables
a qualsevol moment
de la vida,
quasi a qualsevol
activitat productiva
que es faci dintre de Tarragona.
Però jo ho dic
perquè hi ha una de les coses
que nosaltres posem dalt de tot
que és
que intentem que els nostres clients
fer feliços els nostres clients.
Nosaltres som una empresa de serveis
però un servei
absolutament sentit
i amb sentiment.
Un sentiment
que s'ha d'intentar
donar-li al client.
El client ha d'entrar
a casa nostra
amb una perspectiva,
amb unes ganes de passar-ho bé
i els hem de satisfer
aquesta perspectiva.
I això és el mateix
que intentarem fer
el dia de Sant Joan,
el Passeig de les Palmeres,
la setmana dels Fons,
al Passeig de les Palmeres,
hi ha qualsevol altra acció
que anem a fer al carrer
que és passar-s'ho bé nosaltres
i si tu t'ho passes bé
molt fàcil fer-ho passar bé
el que tens al davant
i que la gent vingui a gaudir,
a gaudir de Tarragona,
a passar-s'ho bé a Tarragona
i amb Tarragona.
Que al final
jo crec que és un vaixell
que tots hem de rebar
al mateix cantó.
Perquè si t'hi fixes
en aquesta globalitat
que és una paraula molt maca,
nosaltres li hem afegit
una petita dimensió.
Nosaltres li hem dit
que en comptes de global
volem ser glocals,
volem ser globals i locals.
Volem aprofitar la globalitat
de tot el que ens envolta,
però volem ser locals
per escombrar cap a casa
i fer Tarragona.
Doncs el que creiem
que pot ser
una ciutat maca,
una ciutat divertida,
una ciutat on la gent
s'ho passi bé,
en tots els aspectes
i gastronòmicament també.
Tot això ho anirem explicant
perquè tenim tantes convocatòries,
la nit de Sant Joan,
la Setmana dels Focs
on també els restaurants
de la Paralta
faran aquell sopàs
al Passeig de les Palmeres
o aquesta jornada
Festa de la Gamba
que ja ens ha anunciat
el Carles Llobet
que en fi
tregarà un mes,
un mes d'escatx
com a molt
perquè la vida recordem
que s'acaba ara
d'aquí 10 dies
els pescadors
tornen a la...
Una miqueta més llarg
m'ha semblat
aquest any
l'ha allargat una miqueta
però a finals de juliol
jo crec que estarem
al carrer
donant guerra,
i esperant
veure-vos a tots
evidentment amb nosaltres.
Quan arribi la data
en tornarem a parlar
concretament d'això
de la Gamba.
D'això de Sant Joan
anirem parlant aquesta setmana
i quan arribi la Setmana dels Focs
doncs tornarem a parlar
també d'aquesta iniciativa.
Carles Llobet
del restaurant Els Arcs
el nou president
del col·lectiu Tarragona
en essència.
Moltes gràcies
i molta sort.
Que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres
per donar-me aquesta oportunitat
d'explicar-nos.
Adeu-siau, bon dia.