logo

Arxiu/ARXIU 2011/ENTREVISTES 2011/


Transcribed podcasts: 1226
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Begoña, molt bon dia.
Molt bon dia.
A grans trets, quin és l'objectiu del pla de viabilitat
que ha presentat fa uns dies?
La veritat és que el primer que volia dir,
perquè si no, no s'entén bé una mica,
és que l'empresa municipal de transports no té dèficit, realment.
El que passa és que, diguem-ne, per què?
Perquè el transport públic és deficitari en si mateix
i, per tant, el que hi ha és una aportació dels diners de l'Ajuntament
per tal de cobrir el desfas entre els ingressos
que es fan per bitlletatge i el que costa, diguem-ne, aquest servei.
Com a exemple, un bitllet avui en dia amb la pujada del gasoil
que hi ha hagut aquests últims dos anys,
ens costaria realment 1,58, 1 euro com a 58 cèntims.
El més car s'està pagant a U-20,
que és només el 17% del bitlletatge.
La resta, fins i tot, s'està pagant al bitllet jove a 0,30.
Per tant, el que estem parlant és que no és un dèficit, diguem-ne, estructural,
sinó que és una aportació municipal que es fa
per cobrir aquest servei.
Què és el que passa en aquests moments?
Doncs que les finances de l'Ajuntament,
per circumstàncies diverses, entre altres...
Bé, avui es coneixerà els diners que ens deu la Generalitat
i que no ens ha pagat en temes de serveis socials
i que estan col·lapsant la tresoreria de l'Ajuntament,
4 milions d'euros gairebé, no?
Com deia, la situació de l'Ajuntament és complicada
i, per tant, ja se'ns ha dit que s'ha de reduir l'aportació municipal
en 3 milions d'euros.
De 9 milions a 6 milions.
Sí, aproximadament, perquè estem parlant...
Números rodons.
Sí, números rodons, sí, perquè 6,200, 9,200,
una mica van aquesta línia.
Fins ara què passava?
Fins ara passava que aquest servei era igualment deficitari
i hi havia un pressupost que més o menys després s'acabava cobrint
des de l'Ajuntament, sense cap mena de problema,
però quan dic fins ara em refereixo en els últims 20 anys,
vull dir, no estem parlant de fa dos dies, sinó en els últims 20 anys.
Ara què passa?
Que la situació econòmica és molt més complicada
i, igual, de la mateixa manera que en altres àmbits de l'Ajuntament
ens hem d'extremar amb el que és el control dels diners
i, a més a més, en la priorització dels temes,
doncs en l'empresa municipal de transports també.
I el que vull dir és que també coincideix
amb una reflexió interna que s'ha fet en els últims anys
i que, per tant, aquesta contenció que tenim obligació de fer ara
ja és quelcom que haguéssim fet perquè hauria hagut una reorganització de línies
i haurà, de fet, una reorganització de línies molt contundent
amb l'aplicació del pla de mobilitat que aprovarem abans de desembre.
Aleshores, parla d'una reordenació contundent de línies.
Sí.
Això què vol dir?
Això el que vol dir és que el sistema que tenim actualment
de transports en aquesta ciutat no és gens eficient.
No és eficient a nivell econòmic
i no és eficient a nivell de prestació de servei.
Tenim línies duplicades,
tenim línies amb unes freqüències que no són les adequades,
tenim espais on arribem
que no seria necessari arribar de la manera que arribem.
És a dir, hi ha hagut una mica, durant molts anys,
i això el que vull dir és que ha sigut fins ara, evidentment,
allò d'una mica un sistema més clientelar que no eficient.
això què ha fet?
Doncs això ha fet que haguem de fer una reflexió
sobre un canvi de model en el que és el transport públic de la ciutat
que va lligat amb una mobilitat sostenible,
és a dir, que va lligat també a el que és una reducció
del col·lapse actual que tenim de cotxes privats
al centre de Tarragona.
Per tant, és un pla que no només afecta el transport públic,
però sí que ha de permetre que el transport públic sigui molt eficient.
Les ciutats, com Vittòria, Barcelona o altres ciutats
que han fet aquests canvis, perquè és obligatori per llei,
aquests plans són obligatoris per llei,
amb les ciutats de més de 100.000 habitants,
i Tarragona encara no ho tenia,
aquests canvis es fan en un període normal entre 5 i 7 anys.
És a dir, que nosaltres, que vam començar els treballs del 2008,
tot i que de forma efectiva els treballs de camp van ser el 2010,
perquè la tramitació administrativa és molt lenta,
hauríem fet el canvi, o farem el canvi,
de forma normal entre el 2014 i el 2017.
Què passa?
Que la situació actual ens obliga a avançar alguna d'aquestes mesures.
Però el que volia dir amb això
és que aquesta reordenació que farem de línies
i que ens permetrà estalviar en hores de servei,
és a dir, en gasoil i en hores de servei al carrer,
ja va adreçada a una reorganització
que millorarà i farà més eficient el transport públic de Tarragona.
Però la reordenació començarà ja, per exemple,
al gener de l'any vinent?
Començarà segur.
Començarà segur?
Sí, sí, sí.
I què suposarà?
Bé, no la total, vull dir, farem un pas intermig
entre el model actual i el model al qual haurem d'arribar
en el 2014-2015.
I aleshores se suprimiran algunes línies?
Sí.
S'anirà en la idea de convergir al voltant de la plaça imperial
Tarraco alguna d'aquestes línies
perquè allà s'hagin de fer alguns transbordaments,
que era alguna cosa que s'havia apuntat fa uns mesos?
Bé, el model que marca el pla de mobilitat
i que haurem d'acabar d'aprovar entre tots,
canvia aquest model transversal amb un model radial
de grans línies troncals i després amb unes línies més concretes
que donen serveis a determinats barris amb necessitats específiques.
La concreció de tot això encara la tenim a nivell tècnic,
però encara no la podem fer pública
perquè, entre altres coses, per lo bo i per lo dolent,
aquest govern està en majoria relativa
i, per tant, qualsevol decisió d'aquest tipus,
i a més jo penso que és bo que sigui així,
s'ha de prendre amb la corresponsabilitat
de la resta de forces polítiques.
Per tant, el que farem ara és, amb aquesta planificació
que ja tenim feta amb línies generals,
asseure'ns amb la resta de grups polítics,
els quals ja els hem avançat,
per on aniran una mica les coses,
i anar concretant una mica aquest pla.
Què es concreta?
Diguem-ne, on sabrem de quina manera queden les coses?
Amb l'aprovació del pressupost.
Perquè l'aprovació del pressupost de l'Empresa Municipal de Transports,
que necessàriament ha de ser abans de final d'any,
ja fixarà com quedan les hores de servei,
i tot això determinarà un model concret,
que és el que començarem a aplicar l'1 de gener.
Un punt clau d'aquesta reducció o reordenació de línies
està relacionada amb els dies i hores?
És a dir, hi haurà una davallada del servei
en hores i dies en què es considera que hi ha menys persones afectades?
El que hi haurà és una optimització del servei, que és diferent.
És a dir, nosaltres hi ha algunes mesures que hem aplicat aquests quatre anys
perquè pensàvem que eres bones però que no han funcionat.
Com, per exemple, posar més freqüència als caps de setmana.
D'acord?
Per tant, el que hem de mantenir és una qualitat del servei
i una freqüència racionalment assumible.
És a dir, clar, el que no té lògica és que el transport públic no sigui útil.
Per tant, la freqüència ha de ser útil al ciutadà.
Ara, aquesta utilitat pot ballar amb 5-10 minuts de diferència
respecte a l'actual freqüència actual.
És a dir, que potser un autobús que fins ara reps cada equis temps
hauràs d'espartar 5 minuts més a poder agafar-lo.
Dit això, això es farà en aquelles hores
on realment el servei no es utilitza amb la intensitat
que permet aquesta freqüència.
El que sí que tenim molt clar és que mantindrem
i en alguns punts incrementarem la freqüència amb les hores punta
que tenen a veure molt amb el que són donar servei als treballadors
i donar servei a la gent, per exemple, que va a les escoles, etcètera.
Això ja va passar a l'estiu.
Aquest estiu vam canviar fins ara
perquè, com deia, això és una planificació
que ja estem pensant fa temps
i que, per tant, està ben tècnicament justificada.
Normalment, als estius es canviaven els horaris
per poder anar amb autobusos directes a les platges.
Es canviaven els horaris afectant a la gent que va treballar
perquè abans els canviaves les hores
de la gent que agafa l'autobús per anar a treballar.
Què hem fet aquest estiu?
Doncs agafar la filosofia que és millor que algú que va a la platja
es pugui esperar 10 minuts fent un transbordament
a la plaça Emperia del Tarraco
perquè no té pressa, perquè estan anant a la platja,
perquè és una cosa lúdica, perquè estem lliure
i, en canvi, mantenir els horaris de la gent que va a treballar.
I aquest una mica és el criteri.
Prioritzar el servei del transport públic
per a aquella gent que més ho necessita realment.
I, per tant, això en aquell moment va generar queixes veïnals
perquè jo és que vull que l'autobús del meu barri
vagi directe a la platja
i no vull canviar a la plaça Emperia del Tarraco.
Doncs aquesta és la pedagogia que hem de fer necessària
perquè tothom ho entén, també, quan ho expliques, no?
Perquè, clar, no té cap mena de lògica
que hagis alterat tots els horaris de tots els autobusos
perquè hi hagi gent que pugui anar directe
des de casa seva fins a la platja amb transport públic.
Quan pots fer un transbordament,
que no són més de 5 o 10 minuts,
a la plaça Emperia del Tarraco.
En aquest context de crisi,
aleshores, per exemple, serveis nous
que s'havien impulsat en els últims anys
en aquest marc d'abonança econòmica que teníem,
que era el servei nocturn als caps de setmana
o algunes línies que s'havien incorporat noves,
especialment a les urbanitzacions d'allà avant,
que, en fi, s'havien implantat,
tot i que el propi Ajuntament,
l'anterior i l'actual, en fi,
havien reconegut que donaven serveis
a relativament pocs usuaris.
Alguns d'aquests serveis quedaran anul·lats?
No, no quedaran anul·lats, quedaran reorganitzats.
Alguna d'aquestes línies, recordo,
que es van posar especialment perquè hi havia veïns
d'algunes urbanitzacions que no volien anar
fins a una altra més llunyana
a costa del seu...
Això és una mica el que vull dir,
que hem de canviar una mica, no?
És a dir, hem de ser més solidaris
a l'hora d'utilització del servei,
hem de ser més eficients
i, a més a més, hem de donar servei,
a vegades, amb qüestions imaginatives.
El que no té lògica és que hi hagi una línia
on l'autobús va buit
sis dels vuit viatges que té al llarg del dia.
No té lògica.
o que hi hagi menys de 10 viatgers al dia.
No té cap mena lògica.
Ara, barris han d'estar necessàriament connectats
i es poden aplicar mesures
que altres ciutats ja apliquen,
com, per exemple, un autobús a la demanda.
Hi ha ciutats que ja ho tenen
i, per tant, és un tema que incorporarem
amb aquests canvis,
que és espais que necessiten de transport públic
però que no tenen una gran demanda.
ha d'haver una interlocució més directa
amb les entitats veïnals d'aquell espai
i dir, escolti'm, vostès,
d'aquestes hores que nosaltres podem venir,
quines són les que vostès realment...
I abans els veïns d'allà s'adaptaran
a aquell horari,
però no serà necessari posar
sis autobusos buits al llarg del dia.
Aquesta és la línia.
És més complicada
que no retallar allò directament
perquè has de pensar molt bé cada cosa,
però creiem que aquesta és la línia.
Pensar molt bé cada cosa
perquè es puguin estalviar 3 milions d'euros
amb un equilibri de servei,
que es donguis bon servei,
que sigui econòmicament sostenible
i que, a més a més,
sigui laboralment sostenible
perquè entenem, a més a més,
que l'acomiadament ha de ser
l'última de les mesures.
I col·lectius que viatgen gratuïtament,
la gent gran, els estudiants,
que a més hi ha hagut aquí
un procés d'ampliació d'hores i de serveis,
tot això es manté?
Sí, perquè el transport públic
és un servei públic
i, per tant, el que no farem
és retallar el que són drets socials
adquirits,
que són la gent gran,
per una banda,
i el transport per escolars.
Què no vol dir transport escolar?
Que aquest ha sigut una mica
l'errada d'algunes interpretacions.
O sigui, aquí no es tracta
que tu posis un autobús
perquè la gent vagi
a la porta de l'escola,
sinó que els escolars de Tarragona,
empadonats a Tarragona
i escolaritzats a la ciutat,
puguin utilitzar gratuïtament
el transport públic
per arribar al seu centre escolar,
però amb els horaris normals
que té el transport públic
i que, a més, coincideixen
amb els horaris d'escola.
El que vull dir és que
és bo que fomentem
l'ús del transport.
Està donant molt bons resultats
fins que el sabem fins ara
entre els més joves,
perquè està generant un hàbit
que, a més a més,
de grans seguiran mantenint
i, per tant,
és un tema educatiu
que hem de mantenir,
més enllà de l'estalvi
que suposa per les famílies
no haver de pagar
el transport dels seus fills,
en aquest sentit,
que pensem que és
un benefici social
que hem de mantenir,
de la mateixa manera
que mantenim
la subvenció del bitllet,
en una gran part.
I el tema de la gent gran
és un tema molt debatut
i jo ho entenc,
però també amb grans mites.
Jo porto
sis setmanes sentint
el gran mite
de la senyora
plena de joies
que guanya molts diners
amb la seva pensió
i que només fa
que puja a l'autobús urbà.
Això no passa.
Això no passa
o passa molt poques vegades.
No puc afirmar
que no passi,
però diguem-ne
que no és el cas
més habitual.
La gent gran
que utilitza l'autobús
és gent amb una renta
molt baixa,
majoritàriament,
i que a més a més
els hi fas un servei
i que a més a més
és gent
amb més dificultats
de mobilitat
que la resta de...
Jo crec que amb això
també hem de tenir-ho en compte.
No és el mateix
haver de moure't
ni que siguin 300 metres
una persona
que té 70 o 80 anys
que no una persona
que té 40.
I per tant
jo crec que aquest sí
que es paga
el paga l'Ajuntament.
No és que no es pagui
el bitllet,
el paga l'Ajuntament
a 0,26 per bitllet.
El transport escolar no,
aquest sí que és
absolutament
diguem-ne
subvencionat.
El transport
de la gent gran
és gratuït
per l'usuari
absolutament
però sí que l'Ajuntament
posa diners
per pagar els bitllets.
En aquest tema
el que sí que farem
és més mesures de control.
Més mesures de control
perquè també hem detectat
igual que amb els nens
que és veritat
que calia
en aquests temps
que corren
ser més estrictes
en el que és el control
d'aquest usuari.
I per tant
el que sí que farem
és primer
cobrar el cost real
de renovació
de la targeta
que són 10 euros
a l'any
i després
fer-ho anualment
perquè
entenem
que d'aquesta manera
hi ha un control
més estricte.
Pensem que una persona
quan es jubila
als 65 anys
ja té la targeta
de forma automàtica
o té dret
a la targeta
de forma automàtica
fins ara
l'adquiria
i mai més
havia de tornar
a renovar-la
i per tant
a vegades
es podia donar
el cas
de persones
que ja havien
traspassat
i que no teníem
coneixement
i que aquella targeta
se seguia utilitzant.
No és el cas majoritari
però amb els temps
que corren
ni que siguin minoritaris
s'ha de controlar
fins al màxim
i per tant
amb aquesta línia
estem.
Vostè també va anunciar
quan presentava
el pla de viabilitat
la possibilitat
o la voluntat
d'assumir alguns serveis
per tenir més ingressos
per exemple
a la grua municipal.
Això en la pràctica
com es podria establir?
Això és un contracte
de serveis
que l'Ajuntament
li farà
a l'empresa municipal
de transport
si finalment
es concreta.
Aquesta és la proposta
que jo he posat
damunt de la taula
que tècnicament
és viable
que entenem
que és un benefici
també per l'Ajuntament
perquè en aquests moments
la concessió ha acabat
per tant
s'hauria de tornar
a fer una.
L'espai
on ara mateix
tenim els cotxes
és un espai
que no es pot tornar
a utilitzar
el propietari
vol recuperar-ho
i a més a més
no té condicions
ambientals correctes
i per tant
i a més a més
aquí l'Ajuntament
el que estalvia
és una part important
del cost
que ha de pagar
a tercers
perquè al ser
un contracte de servei
amb una empresa pública
l'encàrrec de gestió
és molt més ajustat
perquè no hi ha
la part de benefici privat
que necessàriament
ha de tenir
una concessionària.
Per tant
això és un benefici
per l'Ajuntament
però també
un benefici
per l'empresa.
i per tant
la línia
que dèiem abans
estem en temps
en què hem de pensar
solucions imaginatives
on els recursos públics
s'optimitzin
el millor possible
i aquesta és una.
A més a més
en Guàrdia Urbana
significa
on estalvidores
perquè igual
que passa
amb els parquímetres
diguem-ne
que el fet
de posar la multa
ho pot fer directament
un conductor d'autobús
igual que ho fa
un controlador
de parquímetres
si hi ha un conflicte
sí que es truca
a la Guàrdia Urbana
però no cada vegada
s'ha d'agafar el cotxe
i per tant
en aquest sentit
optimitzem molt millor
el servei
i hem fet
a més
això ens permet
no haver d'acomiadar
gent
de l'empresa municipal
perquè una part
quedaria absorbida
aquí tenim tres línies
per mantenir la plantilla
perquè com deia
aquest també és un dels objectius
és una
quedar-nos amb serveis
que ara mateix
teníem subcontractats fora
que són concretament
el manteniment
i la vigilància
la neteja
no la incluem
perquè la neteja
diguem-ne
que té altres connotacions
laborals
i que per tant
enteníem
que manteniment
i vigilància
ja ens ho permetia
i la tercera pota
és aquest servei
de la grua
que també podem assumir
perfectament
i que per un encàrrec
de gestió
podem optimitzar millor
a més a més
hi ha l'espai
per poder deixar els cotxes
que és en l'actual aparcament
de transport
al polígon Reu Clar
que a més hi ha
transport públic
per arribar-hi
i per tant
jo crec que tothom
surt guanyant
per tant
l'espai
del dipòsit de vehicles
que tothom coneix
habitualment
canviaria
i aniria
si això és concreta
canviaria
en qualsevol cas
si no és concreta
entenc que també
perquè com deia
el propietari també l'ha reclamat
i a més a més
té uns problemes
que l'empresa concessionària
no ha resolt
de filtracions
de temes
de contaminació
que el CEPRONA
de la Guàrdia Civil
ja havia posat de manifest
i el pla de mobilitat
que ens ha explicat
així de passada
a l'inici de l'entrevista
i que s'ha d'aprovar
abans de final d'any
quines altres coses
contempla
més enllà
d'algunes d'aquestes mesures
de les que hem estat parlant
vinculades al transport públic
la veritat és que el pla de mobilitat
el que ens determina
és que hem de canviar
la mobilitat
de la ciutat de Tarragona
llavors
el que contempla
és mesures
diferents
amb una planificació
quantificada
i pressupostada
a sis anys
per treballar
en diferents àmbits
que va
des del transport
de mercaderies
o del transport
diguem-ne
d'ús laboral
el transport privat
el transport en bicicleta
la mobilitat
a peu
i la mobilitat
en transport públic
quan jo deia
que això tenia molt a veure
amb el transport públic
és
perquè l'optimització
del transport públic
també passa
per descongestionar
de trànsit
al centre de Tarragona
ara mateix
al centre de Tarragona
tenim un problema
molt greu
molt greu
de col·lapse
que no hem solucionat
en aquests anys
i que amb el pla de mobilitat
hem de solucionar
segur que els oients
m'entendran
els que condueixen
quan vas conduint
pel centre de Tarragona
quan parlo pel centre
parlo per les dues eixamples
és a dir
el que és l'àmbit central
però també fins a Joan XXIII
i tot l'àmbit
que toca fins al riu
Avinguda Catalunya
tota aquesta part
la majoria de vegades
el cotxe que portes
al davant
està buscant aparcament
i per tant
va lent
a més no en troba
dona 20 voltes
tu vas darrere
tot se ralentitza
això què provoca?
això provoca
que en una ciutat
en la que rebem
cada dia
i ja tinc les dades
perquè tenim la diagnosi
feta amb treball de camp
280.000 cotxes
280.000 cotxes
no tinguem
no tinguem
en el nucli urbà
parlo
280.000 cotxes
cada dia circulen
al nucli urbà
de la ciutat de Tarragona
el problema que tenim
és que aquesta distribució
horària dels desplaçaments
a diferència d'altres ciutats
que això ja ho tenen
molt més resolt
és homogènia
és a dir
nosaltres no tenim hores punta
tot el dia és hora punta
tot el dia
amb una diferència
molt petita
entre el que serien
les hores punta normals
d'entrada i sortida
el treball
i la resta del matí
o de la tarda
per tant això és un problema
és un problema greu
de col·lapse de trànsit
que va determinat
per diferents coses
una d'elles
és la manca d'aparcament
tenim un dèficit
calculat ja
per l'empresa
que ens ha fet la diagnosi
de 5.900 places
en les dues eixamples
i el centre de la ciutat
5.900 places
perquè evidentment
en una ciutat
que ara no sé
quin és el parc mòbil
perquè aquesta dada
sí que no la tinc
però deuen ser
uns 50.000 cotxes
no hi ha un pàrquing
al carrer lliure
per cada cotxe
perquè és impossible
de fet
un quan paga
els imposts de circulació
que sempre hi ha
és perquè jo tinc dret
a aparcar
perquè pago
vostè paga
per poder circular
i per tot el que és
la part de circulació
no per l'aparcament
per tant
tot això
com deia
genera un col·lapse continu
que hem de treballar
des de diferents àmbits
un és aquesta millora
del transport urbà
però altres
és millora
del tema
de la regulació
dels aparcaments
que no vol dir
necessàriament
més zones blagues
sinó que sí que vol dir
pensar de quina manera
regolem l'aparcament
a la part central
de la ciutat
que aquestes mesures
són les que concretarem
a partir del desembre
que vol dir
mesures de foment
de transport sostenible
com per exemple
la bicicleta

diferents qüestions
que són les que haurem
d'afrontar els propers sis anys
i això estarà quantificat
i estarà
calendaritzat
amb tota una sèrie d'accions
que a més a més
les aprovarem
al Consell de la Mobilitat
per tant
amb el màxim consens
de les entitats
interessades
en aquesta qüestió
a nivell ciutadà
i això teòricament
ha d'anar al plenari
no, no
això no va a plenari
al Consell de Mobilitat
al Consell de Mobilitat

perquè el Consell de la Mobilitat
ja li dona validesa
i per tant
després
amb un decret
ja s'aprova
però en qualsevol cas
en el Consell de la Mobilitat
també hi ha la resta
de forces polítiques
el que no vol dir
és que no hi hagi
debat polític
al contrari
hi haurà
debat polític
i debat social
confia en que
tal en el pla
de viabilitat
de la MT
com aquest
com aquest pla
de mobilitat
de la ciutat
puguin tenir
el suport
de les altres
forces polítiques
és necessari
i per tant
per les converses
que n'hi ha fins ara
a veure
jo confio
en la responsabilitat
de la resta
de forces polítiques
en no col·lapsar
Tarragona
perquè evidentment
si paralitzem
aquestes dues coses
col·lapsem
per una banda
les finances municipals
perquè si no
podem reduir
3 milions
de l'aportació municipal
col·lapsarem
les finances municipals
i per una altra banda
no només amb aquest tema
però aquest i altres
i per una altra banda
perquè la mobilitat
de la ciutat
depèn de tot això
per tant
jo crec
que posarem
Tarragona
per davant de tot
i avançarem
això no vol dir
que no haguem de parlar
està claríssim
perquè a vegades
em diu
és que això
necessàriament
hauran de parlar
i tant
que l'haurem de parlar
el que jo dic és
el govern posa
perquè ho ha de fer
i perquè penso
que és el que hem de fer
presentar
una proposta
valenta
i em seny
damunt de la taula
que és el que jo he fet ara
d'acord
i a partir d'això
parlem
per tant
aquí hi ha diferents opcions
que al final
decidim
posi en el cas hipotètic
que és el que deia
algú l'altre dia
que aquest servei
no el volem
molt bé
doncs diguim
a quanta gent
fem fora
ara no serà la proposta
de la presidència
en aquest cas
necessàriament
per lo bo
i per lo dolent
per poder tirar endavant
aquestes qüestions
ha d'haver consens
el que jo estic segura
és que finalment
n'hi haurà
perquè si no
el que tindríem
són forces polítiques
a l'oposició
que el que volen
no és que Tarragona
avanci
sinó paralitzar la ciutat
i estic segura
que això no serà així
Begoña Floría
presidenta de l'empresa
municipal de transports
i regidora de mobilitat
moltes gràcies
per acceptar
la invitació
del matí
de Tarragona Ràdio
per explicar-nos
aquestes coses
tan interessants
relacionades al pla
de futur
de la MT
i també aquest pla
de mobilitat
del conjunt
de la ciutat
que segon que en parlarem
molt més
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia