Matí de Tarragona Ràdio, falta un minut per arribar a tres quarts d'onze del matí.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del programa,
després de la retransmissió del ple ordinari que s'ha fet aquest matí a l'Ajuntament de Tarragona.
Seguim repassant l'actualitat amb altres temes i amb altres convidats.
Un tema de màxima actualitat ja des de fa setmanes
és el que afecta a la sanitat, a la salut,
amb les retallades anunciades pel Departament de Salut de la Generalitat
i dels seus efectes als hospitals, als centres sanitaris de la demarcació de Tarragona.
Per això, aquest matí de dilluns hem convidat el director territorial
del Departament de Salut de Tarragona, el doctor Josep Marcadé.
Doctor Marcadé, molt bon dia.
Molt bon dia.
Després d'uns quants dies de protestes i de queixes dels metges, de les infermeres,
en fi, dels professionals de la sanitat,
que es van expressar, per exemple, la setmana passada
amb una manifestació a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume,
o amb les manifestacions a les portes de l'Hospital Joan XXIII,
segurament arriba el moment d'anar concretant, en la mesura del possible,
com seran aquestes retallades pel que fa a l'àmbit de la sanitat.
A dia d'avui es poden concretar coses ja pel que fa als hospitals de referència
de la nostra demarcació?
Bé, jo crec que ara en aquests moments estem a l'última fase de l'estudi
de les propostes que s'han fet des dels hospitals
i llavors hem d'acabar de decidir, bueno, la famosa línia vermella aquesta,
on la col·loquem, fins on arribem, i, bueno, de fet, no.
La contesta seria no, no hi ha encara una decisió definitiva
de fins on arribarà aquest ajust pressupostari.
Perquè vostès estan esperant les propostes dels diferents hospitals.
En aquests moments ja les tenim,
i llavors hi ha una sèrie d'actuacions que, clar, que comporten una sèrie de...
Cada actuació té una sèrie de connotacions,
llavors hem de decidir fins on hem d'arribar
per aconseguir aquest ajust pressupostari que necessitem a la sanitat.
Hi ha, jo crec que hi ha diversos calaixos on actuar.
Un és el tema de les inversions, no?,
que és un tema que, sí, que això ja ho tenim clar,
vull dir que aquest any no hi haurà noves inversions
que s'hagin de finançar a través de la Generalitat
perquè, doncs, no tenim capacitat per fer-ho
i, per tant, doncs, les actuacions amb inversions aquest any
queden congelades, no queden anulades per sempre,
sinó que queden congelades a l'espera que hi hagi disposició pressupostària.
El tema de farmàcia també és un altre dels espais
en els que jo crec que també ja és bastant clar com s'ha d'actuar, no?
S'han de dur a terme una sèrie d'actuacions
per tal de reduir el creixement desbocat que hi havia hagut,
ara últimament ja no tant, eh?,
però vull dir que hi havia hagut un creixement molt important
amb la despesa farmacèutica
i aquest també és un altre punt amb el qual, doncs, els centres,
lògicament, doncs, ja estan actuant, no?
Fer més genèrics,
intentar no acumular medicaments,
no fer acòpia de medicaments,
sinó anar a buscar els que necessites
i introduir, doncs, elements de millora
com són el tema de les unidosis, etc.
I després, doncs, seria l'actuar sobre, doncs, bueno,
els circuits assistencials i tot el tema de...
Hi ha el que és més el cor, no?, de l'assistència sanitària,
que aquí és un test més delicat, doncs, perquè, doncs,
tancar un quiròfan o tancar uns llits o tancar...
Això ja és més delicat perquè això té una sèrie de connotacions
i una sèrie de repercussions.
I això es decidirà en els pròxims dies?
Això es decidirà en els pròxims dies, vull dir que ara estem fent reunions
i estem estudiant ben bé les propostes,
ha de ser una cosa que sigui comú a tot...
Les decisions que es prenguin han de ser comuns a tot Catalunya
i, o sigui, que hi hagi una equitat territorial
i, bueno, el conseller, en principi, ha dit que el dia 27,
doncs, anunciaria una miqueta, doncs, les línies generals, no?
Això afecta igualment als hospitals públics?
Quan dic públics, als que es gestiona directament
l'Institut Català de la Salut i als hospitals concertats?
Sí, sí, clar, això afecta a tot el que és
la concertació de la sanitat pública.
Que hi ha una inversió pública, però que després...
Hi ha una financiació pública, però després, doncs, això s'encarrega
amb un hospital públic, com seria el cas de Joan XXIII,
que seria un hospital de l'Institut Català de la Salut,
o hospitals de la xarxa sanitària d'utilització pública,
que són de titularitat diferent, com seria l'Hospital Sant Joan de Reus,
que és de titularitat municipal, o l'Hospital de Santa Tegla,
que seria, doncs, una titularitat d'una fundació.
Vostè al citar el tema del reajust pressupostari ha posat tres potes,
les inversions, el que seria la despesa en farmàcia,
i després el que seria pròpiament l'assistència sanitària.
Queda clar, doncs, el tema d'inversions congelades
i la recerca, l'objectiu de rebaixar la despesa en tema de farmàcia.
Pel que fa a l'assistència sanitària, que és aquí on està el rovell segurament
de la discussió i del debat entre uns i altres,
fins a quin punt poden arribar aquestes retallades segons el seu punt de vista?
Me n'he deixat una altra, d'aquestos espais que hem dit d'actuació,
que seria tot el tema de la reducció i simplificació del que és l'administració.
L'administració de la Generalitat, i això ja s'ha començat a fer,
i de fet el Departament de Salut ja hem aplicat,
en aquests moments s'està, jo crec, entre el voltant del 30%
en reducció del que són càrrecs directius, despeses de representació, etc.
Per això també volem que repercuteixi en les entitats també
que no són oficials, com seria Sant Joan de Reus, Pius, Tegla, Vendrell,
que hi hagi una reducció en tot el que seria la vessant administrativa burocràtica
i intentar simplificar-ho al màxim perquè sigui el màxim d'àgil
i el menys costosa possible.
En quant al tema aquest de l'assistència sanitària,
doncs bé, jo destacaria que abans d'arribar a tancar serveis
o reduir serveis, jo crec que hi ha una part molt important a fer
que és la millora, millorar l'eficiència dels serveis que ara estem fent.
I aquí hi ha molts exemples, millora amb la compra de material de pròtesis,
per exemple, de material d'un sol ús,
amb la gestió de com, per exemple, un malalt que se li ha fet un anàlisi a la primària
i després quan va a l'hospital no cal que se li repeteixi aquell mateix anàlisi.
A vegades generem a la dinàmica habitual dels serveis sanitaris, primària, hospitals,
una sèrie de circuits que a vegades, que moltes vegades els podem fer més eficients.
Més eficients vol dir fer el mateix, arribar al diagnòstic d'aquell malalt,
però amb el mínim cost possible, sense baixar la qualitat.
Es tancaran, però, plantes d'hospitals?
Es tancaran quiròfans, com havien anunciat els sindicats
a partir de les primeres converses amb el Departament de Salut?
Bé, això no està decidit, però en principi la intenció és que no.
La intenció és que no.
La intenció és que...
Jo crec que s'ha fet una miqueta d'una exageració, no?
O s'han fet una sèrie d'extrapolacions
i s'ha fet una miqueta d'una exageració i alarmisme de determinades mesures.
i llavors el que sí que avallarem molt
és perquè els serveis bàsics i fonamentals no es toquin
i que les repercussions siguin mínimes.
Però en principi, grans tancaments de llits i de quiròfanos, això no hi haurà.
Ni tan sols a l'estiu?
A l'estiu sí, clar, això ja forma part de la dinàmica habitual.
No seria res de nou respecte als anys anteriors.
Clar, la setmana passada, per exemple, doncs, un titular d'un diari alarmista totalment,
que era, doncs, Sant Joan de Reus,
tanca plantes i tanca quiròfanos.
Bé, clar, després quan llegies la lletra petita de dintre,
te'n donaves compte que el que estava dient
era que estava fent el mateix que havia fet durant els últims deu anys,
que és tancar un quiròfan i tancar planta,
tancar llits, quan no els has d'utilitzar.
Quan no els has d'utilitzar, lògicament, és una mesura d'eficiència
el treure despesa, que no és necessària.
I això s'ha fet sempre, durant el període de Setmana Santa,
durant el període d'estiu i durant el període de Nadal.
Per tant, aquesta Setmana Santa, per exemple,
segurament s'actuarà com s'ha actuat altres anys.
Sí, sí, igualment.
Però, bueno, ara que parlem de les plantes,
doncs, per exemple, lògicament, els caps de setmana, per exemple,
és un període en el qual hi ha molta menys activitat,
perquè, per exemple, la cirurgia,
determinada cirurgia no n'hi ha,
proves tampoc no se'n fan,
i, per tant, la necessitat d'utilització de llits
durant el cap de setmana baixa.
I, en canvi, les dotacions que hi ha són les mateixes.
Llavors, aquí sí que s'ha de fer un exercici de creativitat
per dir, home, doncs, si durant dissabtes i diumenges
no necessitem aquella dotació de metges, infermeres,
auxiliars, segleadors i tal,
nosaltres, home, mirem d'adequar els horaris i els torns
a les necessitats reals que tenim.
Això seria una mesura d'eficiència abans de dir
tanquem llits, no?
Bé, doncs, adequem el personal que tenim a les necessitats
perquè sigui el màxim d'ajustat.
Aquests seran res justos, per això, doctor Mercader,
ens portarà segurament a augmentar les llistes d'espera,
que l'espera per determinades intervencions,
no les urgències, doncs es puguin allargar.
Això sí que sembla inevitable que hi haurà un allargament
de les llistes d'espera, perquè, home, una de les activitats
que sí que es reduirà o s'eliminarà serà el que n'hi dèiem
l'activitat adicional, que era que hi havia una activitat
que es contractava a part de més a més per reduir el temps d'espera.
I aquesta activitat era la que habitualment es feia per les tardes,
el 23 es feia, a Sant Joan es feia, a la Tegla es feia,
la majoria d'hospitals hi havia, i la resta de Catalunya també,
es feia el que s'han deia l'activitat adicional,
que era una activitat fora de jornada,
i aquesta sí que s'ha eliminat.
I, per tant, dintre d'aquestes jornades,
normalment s'hi feia aquest volum de pacients
que estaven allà llista d'espera i que ara això afectarà.
Amb quina mesura?
Doncs, bueno, està superitat una miqueta
a quina reducció apliquem.
I això, com que encara no el tenim decidit,
de dir serà un 5, serà un 10, serà un 8,
perquè això també dependrà de diversos factors,
no és una cosa lineal, sinó que afectarà...
Això es veurà...
O sigui, serà un 5, un 10, un 8,
en funció de cada hospital i de cada circumstància.
Però amb les llistes d'espera sí que estarem molt al tanto,
des del departament,
que l'augment de llistes d'espera
sigui dintre dels paràmetres acceptables.
O sigui que dijous o divendres
vaig trobar una persona que em va dir
a veure si m'operen de cataractes,
que porto dos anys esperant-me, no?
I dos anys...
Bueno, és que em volien operar l'any passat,
però jo no em anava bé i tal, no?
Vull dir que hi ha, per exemple,
dintre de la cirurgia del cataracte,
és una cirurgia que hi pot haver un cert marge,
per dir, bueno, són 3 mesos o són 8 mesos,
perquè si la cataracta aquella no avança molt ràpidament,
pots adaptar a la data de la intervenció.
Després n'hi ha alguns que sí,
que dius, home, hi ha una pèrdua molt important de visió,
això l'efecta a l'hora de caminar,
i a l'hora té risc de caure,
i per tant aquesta l'hem de fer de seguida, no?
Aquí sí que els metges tenen un paper fonamental
amb el tema de la priorització,
perquè és diferent operar-te, doncs,
d'un hipotètic càncer, per exemple,
a la boca, que d'un quiste que tinguis a la boca.
Un quiste aquest es pot esperar,
un cop està catalogat com a quiste benigna,
doncs es pot esperar 10 mesos que t'ho pedin,
i en canvi, doncs, si tens una lesió premaligna o tal,
aquest t'ho han d'operar en 15 dies.
Ara vostè cita en aquesta última resposta
tres xifres concretes de possible reducció,
de possibles reajustos pressupostaris.
S'ha parlat del 5, el 10, el 8%,
en cap cas seria, doncs, el 16%,
com els sindicats, per exemple, de Joan XXIII
van filtrar, van donar a conèixer
els mitjans de comunicació en el seu moment,
perquè s'han parlat de xifres de reducció,
de reajustos, de retallades pressupostàries
de fins al 16%, concretament,
en l'hospital de referència Joan XXIII.
No serà en cap cas una xifra així?
A Joan XXIII se li va...
va fer una proposta a l'Ix,
a l'Institut Català de la Salut,
va fer una proposta d'aplicar a Joan XXIII
una reducció del 16%,
perquè, doncs, va dir el 10,
que toca a tothom,
i, a més a més, doncs,
com que l'any passat es va desviar un 6%,
van dir, doncs, bueno,
us heu de menjar també,
no, heu parlat així figurativament,
us heu de menjar també el 6%
que vau acumular l'any passat.
És a dir, era per un desviament pressupostari?
Sí.
Sí, sí.
I això serà així, doncs?
No, és que encara,
definitivament, encara tampoc no està decidit.
Vull dir que hi ha una proposta,
l'Ix, a l'Institut Català de la Salut,
diu,
mira, per Joan XXIII proposem això.
I Joan XXIII, doncs,
ens ha fet una sèrie de propostes,
i ens han dit,
escolta'm, mira, podem fer això,
podem fer això, l'altre,
podem fer tal, podem...
i ara nosaltres, el departament,
analitzant les repercussions que té,
socials, sobre els pacients,
sobre tot,
doncs, diu, mira, saps què?
Joan XXIII deixem-ho en un 12,
o deixem el 16,
o baixem-ho en un 8,
i, bueno, es farà...
Això és el que s'ha de decidir
i discutir aquests propers dies.
Sí, sí.
Repercussions...
Però, bueno, clar,
ja ho heu vist,
això també, doncs,
és que...
I important
és que hi ha una sensibilitat
i així volem que sigui,
hi ha una sensibilitat
perquè es mantinguin els serveis,
vull dir que
no hi ha la voluntat
un altre dels tabús
que aquests dies s'ha fet córrer,
això de la privatització,
de la sanitat,
i que aquí darrere hi havia tot un moviment
per privatitzar,
cosa que també és falsa,
i que nosaltres
estaríem encantats
si poguéssim dir,
escolta, aquest any
pugem el pressupost un 10%
i anem a fer obres
per la millora
de les instal·lacions sanitàries
a Tarragona,
la demarcació.
Però això, doncs,
desgraciadament no és així.
Ens han dit,
escolta'm, tenim aquests diners.
I això, doncs,
per diferents motius,
que ara potser no és moment
de dir-ho, no?
Però, bueno,
hi ha un infrafinançament crònic.
El govern central, doncs,
ens deu diners, no?
Ens diu que retallem més.
Hi ha tota una sèrie de circumstàncies
que porten a que, al final,
et diuen, escolta'm,
heu de passar amb això.
I llavors nosaltres
hem de fer l'exercici aquest
conjuntament amb els actors sanitaris,
metges, infermeres,
sindicats, ajuntaments,
per dir,
com ho podem fer
per encaixar totes les peces,
que el servei
se'n ressenti
el mínim possible
i que puguem passar
aquesta travessera
del desert
fins que hi hagi
una situació
pressupostària
que ens dugui
a tornar a engegar
la maquinària,
diguéssim,
de futur, no?
Ja que li he preguntat
pel cas concret
de l'Hospital Joan XXIII,
perquè segurament
també els seus treballadors
són els que més s'han mobilitzat
en relació a l'altre hospital
de referència
a la ciutat de Tarragona,
l'Hospital de Santa Tecla
i el conjunt de la xarxa
què es pot preveure
a dia d'avui
sobre com li afectaran
les retallades aquí?
Bé, és el que ja he dit,
vull dir que la retallada
en conjunt,
i això la gent ja ho,
jo crec que ja ho sap,
ens han demanat
a la sanitat
que hi hagi una reducció
de mil milions,
llavors aquests dos mil milions
es distribueixen
territorialment
i es distribueixen
amb aquests grans eixos,
inversions,
farmàcia
i serveis
assistencials,
llavors,
Joan XXIII,
com en tots els altres,
Joan XXIII i la tecla
han fet tots dos
un pla d'ajustament,
tots dos ja estan fent coses,
perquè, doncs,
estan fent coses
perquè les mesures aquestes
que et deia
de millora de la eficiència,
jo crec que tots dos
ja ho estan fent,
de dir, escolta'm,
a veure,
doncs,
si podem passar
amb un anàlisi
que no amb tres iguals,
tres anàlisis iguals,
doncs,
amb un,
això es redueix
i vas reduint d'aquí,
d'allà,
doncs,
això ja s'està fent
i, a més,
ells dos tenen reunions
per intentar coordinar-se
el millor possible
per la millora
de la sanitat de Tarragona.
Però,
jo diria que tindrà
la mateixa afectació,
als dos llocs
hi haurà la mateixa afectació.
El que passa és que a Joan XXIII
hi ha una major sensibilitat,
jo diria,
hi ha una major sensibilitat,
doncs,
perquè probablement,
probablement,
doncs,
la seva estructura
està més castigada.
I això,
la gent dirà
què vol dir.
Jo crec que,
bueno,
es va fer un pla director
l'any,
el pla director
és l'any 2004,
d'adequació
de les estructures,
dels serveis
que havien de donar,
però que durant
aquests anys
ha anat lent
i no s'ha assolit,
probablement,
el que Joan XXIII
necessitaria,
que és
unes instal·lacions
més acordes
amb els serveis
que té.
Però aquest pla director,
o això
que ens està dient,
és que
no s'ha adequat
a l'hospital
al pla director
fixat el 2004.
Bueno,
el pla director
del 2004
marcava una sèrie
de mesures
a prendre
i, bueno,
és una de les reclamacions
que ara fa
l'Ajuntament de Tarragona,
per exemple,
que diu
que és urgent
que invertir
en el Joan XXIII.
Bueno,
és que
algunes de les inversions
que ara es reclamen
com urgents
estaven
per fer,
el pla director
marcava
que tenien
que haver estat fetes.
No es van fer
en el seu moment
i això
no ho dic jo,
vull dir que això
està
amb els terminis
que es van fixar
en aquell moment,
es fixava
en una sèrie
de dades
que no s'han complert
i que ara
ens ha portat
en aquesta situació
que hi ha
una deficiència
i això fa
que hi hagi
una sensibilitat
també especial
que passa
amb Joan XXIII
i això
el personal
lògicament
jo ja ho entenc
els fa patir
perquè
és una inseguretat
i una inestabilitat
que
es pogut evitar
jo crec
però ara ja estem aquí
i estem on estem
i el que hem de fer
és mirar el futur
i per tant
ara ens tocarà
passar aquests dos anys
jo diria
de restricció
i d'intentar
passar-los
el millor possible
i després
hem de
reprendre
el camí
de mirar cap al futur.
Hi haurà
afectacions a personal
perquè aquesta és una
altra de les qüestions
que els sindicats,
metges, infermeres
sobretot de Joan XXIII
han dit
i han denunciat
aquests 100 dies
és a dir
que segurament
no es cobriran
determinades places
en èpoques de vacances
en èpoques d'estiu
o que potser
no es renovaran
alguns contractes temporals
això
va en aquesta
línia
és a dir
la reducció
els reajustos
pressupostaris
passen necessàriament
per no cobrir
determinades vacances
o per no
mantenir
determinats
contractes
temporals?
És una de les possibilitats
sí
vull dir que
també
seria absurd
negar-ho
que
clar
el personal
en una institució
com aquesta
com l'Institut Català
de la Salut
o com la TECLA
o com Sant Joan de Reus
representa un 60%
del cost
que existeix
entre 65%
i un 70%
i per tant
home
clar
és
és un dels llocs
que
tocant-ho
doncs
retalles
la despesa
que tens
llavors aquí
hi ha diferents nivells
que és el que deia abans
que encara no està del tot decidit
fins on arribarem
en principi
s'intentarà
que hi hagi
la mínima afectació
possible
als llocs de treball
de tots
clar
els primers
que es veuran afectats
lògicament
són aquells
que són contractes
de substitució
que no són gent fixa
que sinó
que són contractes
de substitució
aquells que són eventuals
i que treballaven
això s'intentarà
doncs
reduir aquest cost
que és un cost
que no és
que no és
estructural
d'entrada
i que s'intentarà
que
amb
amb
torns
amb ajustos
doncs
es pugui prescindir
d'algun d'aquestos
clar
l'últim extrem
seria
però en principi
ja ho va dir el conseller
que en principi
doncs
els llocs de treball
fixes
aquests
no es tocarien
confiant
poder arribar
o aquesta és la voluntat
del departament
arribar també
amb un acord
quan s'ajustin
aquestes dades
concretes
aquestes xifres
concretes
retallades
en què hi hagi
un acord
amb sindicats
amb els professionals
sanitaris
el conseller
el conseller va dir
que totes aquestes mesures
que es pactarien
amb els sindicats
que ja tenia previst
un cop ja
establert
de dir
bueno
preveiem
que hi haurà
aquesta afectació
de llocs
eventuals
o de llocs
d'interins
o de llocs
tal
això ho pactarà
amb els sindicats
amb els sindicats
de metges
amb comissions
amb tots els sindicats
entén el malestar
del col·lectiu
de professionals
sí
jo entenc
el nerviosisme
i la situació
que s'ha generat
i l'alarma
de la població
o una certa alarma
una certa sensació
que això
de la sanitat pública
sembla que s'enfonsi
home
jo diria que
jo diria que
des d'algun
des d'algun mitjà
de comunicació
s'ha fet una exigeració
intencionadament
vull dir
que s'ha exigerat
una miqueta
no cal
tampoc
solament
que llegeixes
la premsa
cada dia
i les portades
de cada dia
i veus que
determinats mitjans
fan una exigeració
de la situació
que porta
que la població
també
es preocupi
perquè jo entenc
que la situació
és preocupant
perquè
estàs tocant
i estàs parlant
d'un tema
molt sensible
però ja que parla
de comunicació
creu també
que hi ha hagut
errors de comunicació
en el propi departament
sí
jo entenc que sí
jo entenc que
hi ha hagut
bueno
ho haguéssim pogut fer
d'una altra manera
jo crec que s'hagués
pogut comunicar
diferent
i
probablement
doncs ha sigut
una miqueta
tot plegat
potser
hem esperat
les mesures
s'han posat
que cada centre
digués la seva
i això ha provocat
que tothom
pogués
remenar l'olla
per dir-ho així
i aquest
caldo
l'hem fet
entre tots
però clar
ha sigut una miqueta
tothom
ha posat la seva
cullerada
i potser hagués
tingut que
quedar més a dintre
casa
haguéssim tingut
que cuinar
no sé qui em va
posar l'altre dia
aquest exemple
i vaig dir
home doncs
tens raó
haguéssim tingut
que cuinar
el plat
a la cuina
tancats
i després
treure'l
el menjador
ja
més servit
i més
que la gent
l'hagués entès més
perquè a vegades
un plat
quan el fas
a dintre la cuina
és un desori
i després
quan el treus
i això seria
jo crec que
és un bon exemple
jo crec que
probablement
hem tingut un
no s'ha explicat bé
i llavors
tothom
s'ha posat nerviós
de manera lògica
també
perquè és un tema sensible
i és un tema
preocupant
i per nosaltres
també
som els primers
que estem preocupats
amb el fet
de tindre que prendre
aquestes
aquestes mesures
d'ajust
però també
creiem que són necessàries
i estem convençuts
també
que les podem prendre
amb la col·laboració
de tothom
creiem que les podem prendre
sense que s'afecti
la qualitat assistencial
seguint doncs
ja per acabar
la metàfora aquesta de la cuina
ara aquests dies
cuinen
estan a la cuina
amb tots els plats
veient a veure
com queda
i el plat
el serviran
segurament a partir del dia 27
o el mateix dia 27
segons ha anunciat el conseller
amb ja la fixació
de per on passaran
aquests reajustos
pressupostaris
suposo que abans de treure'l
de totes maneres
abans de treure'l
a la taula
mirarem
que tothom
estigui d'acord
que a la cuina
tothom es posi d'acord
que tothom es posi d'acord
els sindicats
els metges sobretot
i les infermeres
que són els principals
els directors
del procés sanitari
la societat
els ajuntaments
i que tothom
estigui d'acord
doctor
Josep Marcade
director dels serveis territorials
del departament de salut
de Tarraona
gràcies doncs
per acceptar
la invitació
del matí de Tarraona Ràdio
per donar aquestes explicacions
sobre
tot aquest afer
que afecta
a la sanitat
pública
en aquests moments
al nostre país
i concretament
a les nostres comarques
gràcies
i n'estarem pendents
durant els propers dies
fins la propera
a vosaltres
quan vulgueu
gràcies
bon dia