Les 10 del matí i 11 minuts, aquí estem en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Matí de dimarts, en què repassarem diferents temes relacionats
amb la mobilitat, el trànsit, el transport públic i també la seguretat ciutadana.
Avui hem convidat el tinent d'alcalde responsable d'aquestes àrees,
el senyor Carles Castillo. Senyor Castillo, molt bon dia.
Molt bon dia.
Començarem parlant d'això últim, de seguretat ciutadana
i de la caserna de la Guàrdia Urbana,
una de les obres, un dels equipaments afectats,
recordaran els oients ara fa unes setmanes,
per uns problemes econòmics en l'empresa que està realitzant les obres.
Per tant, començo preguntant precisament per l'estat de les obres
de la caserna de la Guàrdia Urbana, si s'han pogut ja reiniciar
i quin és el nou calendari que preveu l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona.
Bé, la veritat és que no s'han reiniciat del tot, diguem-ne.
L'empresa nova adjudicatària estava, fa una setmana o una setmana i mitja,
estava preparant el pla de seguretat,
que és un document important però bastant formal,
és a dir, que no té gaire complexitat i estaven treballant en això
i encara no han posat les màquines per continuar la construcció.
I estem en aquest punt.
De totes maneres, jo crec que ens vam trobar amb un problema greu
per part de l'Ajuntament, amb una situació absolutament inesperada
i hem posat solució tot el ràpid que l'administració pública
pot reaccionar davant d'una cosa així.
Jo crec que hem actuat de manera molt ràpida.
ara es modifica completament tot el calendari previst a la comissaria, naturalment.
Això també ho reconec i ho poso damunt de la taula.
Nosaltres jugàvem amb poder tenir la comissaria llesta a maig, abril,
doncs ara estem parlant segurament d'agost, setembre, una cosa així.
Es calcula, per tant, que les obres es podran reprendre de manera immediata.
Jo crec que de manera imminent, segurament els propers dies es reprendran ja del tot
d'aquestes obres per part de la nova empresa.
Perquè queda molt per fer. Què queda realment per fer?
Diguem que el que queda per fer és la capsa en si mateix, l'estructura està feta
i el que queda per fer és bàsicament els adornos i les distribucions internes
i després els temes de seguretat de la pròpia comissaria, amoblar la comissaria, etcètera.
Tot això, calculen que ho podran fer, tot això i el trasllad, per tant,
dels agents de la Guàrdia Urbana, de les instal·lacions de Prat de la Riba
a la nova caserna de la zona de Joan XXIII, calculen que ho podran fer, doncs,
durant l'estiu o principis de tardor?
Jo crec que després de l'estiu, jo crec que estem parlant ja després de l'estiu,
cap a la tardor, però immediatament que la comissaria estigui emmoblada,
el dia següent estem fent el trasllad dels agents de la Guàrdia Urbana
cap a la nova comissaria, perquè és una necessitat que jo crec que crema molt
i que fa molts anys que s'hauria d'haver fet.
Les noves instal·lacions de la Guàrdia Urbana han estat un dels temes fonamentals
d'aquest mandat municipal que està a punt d'acabar-se.
També parlen de la Guàrdia Urbana, s'han incorporat diferents agents
en aquests quatre anys.
Quants, finalment, s'han pogut incorporar i han cobergat totes les expectatives
que l'equip de govern es va plantejar l'any 2007,
quan va entrar a governar precisament a Tarragona?
Començaré per l'última pregunta.
No, no s'han complert totes les expectatives.
Ens ha educat una època, com tothom sap i tothom pot entendre,
d'una crisi econòmica i financera molt gran, molt elevada.
Tot i així, l'Ajuntament ha fet un esforç, jo crec que molt evident,
al voltant d'un increment de 70 guàrdies en una plantilla que voltava els 200,
per tant, estem parlant d'un 30 i pic o 40% més de agents.
Nosaltres aspiràvem a poder incrementar la plantilla en 100 guàrdies,
això no ha estat possible.
Per tant, nosaltres apostem perquè el mandat que ve sigui,
segueixi creixent la plantilla, no al mateix ritme,
no a un ritme tan elevat com ho ha fet aquest mandat,
però sí a un ritme menor, de manera que es vagi equilibrant
els efectius que té la ciutat de Tarragona amb el creixement
tant territorial com poblacional que ha anat tenint la ciutat de Tarragona.
El creixement de la ciutat ha estat molt gran
i recordo que la Guàrdia Urbana només ha crescut en els últims 4 anys,
des de fa 20 anys que no tenia un creixement net la plantilla
i, per tant, estava una mica desajustada en quant a la situació de la ciutat.
Jo crec que ara estem menys desajustats,
però encara hem d'apostar una mica més per fer un petit increment de plantilla,
de manera que les unitats especialitzades que tenim ja puguin funcionar millor
i que realment el canvi i la petita revolució que s'ha fet a la Guàrdia Urbana
s'acabi plasmant del tot a la realitat
i els ciutadans i ciutadanes de Tarragona acabin apreciant
tot aquest canvi que s'ha fet a la seguretat ciutadana.
I els informes policials que arriben a la Junta Local de Seguretat,
bàsicament de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra,
què diuen sobre el nivell de seguretat en aquests moments a la ciutat de Tarragona?
Estem en els mateixos nivells de fa uns anys,
s'han incrementat, han anat a la baixa...
No, no, hem millorat, hem millorat.
Els números ens diuen que hem millorat,
que hem baixat el número de delictes
i que Tarragona és una ciutat tranquil·la,
que tenim un dels índexs de delinqüència
més baixos de tot l'estat espanyol.
Sempre dic, això no vol dir que les autoritats
o els responsables de seguretat ens puguem relaxar,
perquè al davant o al costat de les dades objectives i fredes,
que, insisteixo, són bones, són positives,
anem evolucionant cap a millor.
Al costat d'aquestes dades hi ha també el que és la sensació
de seguretat o d'inseguretat,
que és una sensació subjectiva que no es pot mesurar,
però que també s'ha d'atacar.
Com s'ataca la sensació subjectiva d'inseguretat?
Doncs atacant l'incivisme.
Sempre dic, Tarragona és una ciutat més incívica que insegura,
bastant més incívica que insegura,
i, en segon lloc, en la línia del que estem treballant ja.
Per exemple, la col·laboració amb Mossos,
patrullatge mixta, patrullatge de carrer,
caminant, el tema de les unitats de proximitat,
de la Guàrdia Urbana de Barri o de proximitat,
doncs creiem que és molt important,
sobretot per millorar aquesta sensació subjectiva
de seguretat o d'inseguretat.
Perquè les dades ens indiquen que la cosa,
no hem d'estar contents amb les dades només objectives.
La setmana passada, precisament,
amb un responsable de la Guàrdia Urbana
i amb un responsable dels Mossos,
aquí als Estudis de Tarragona Ràdio,
ens van explicar el funcionament d'aquestes patrulles mixtes,
que ja es fan a partir d'ara a diari i a peu,
per diferents carrers de la ciutat.
És un signe de la bona entesa,
de la bona col·laboració entre les dues policies?
I ha d'anar fins i tot a més, si és possible?
Bé, no té què veure,
però crec que és un símptoma de la bona coordinació.
Ara sempre hi ha espai de millora,
sempre podríem millorar més,
perquè si no aniríem malament.
Per tant, hi ha espai de millora,
l'hem de trobar i encara hi podem avançar més.
Ja que parlem de Guàrdia Urbana i de Mossos,
de Mossos d'Esquadra,
i ara fa uns dies també va haver-hi la reunió,
la primera visita a Tarragona
del nou conseller d'Interior de la Generalitat,
Felip Puig.
La comissaria dels Mossos,
que és competència de la Generalitat,
pel que saben,
també s'acabarà en els propers mesos?
Sí, nosaltres entenem que...
Igual acaben coincidint pràcticament en el temps,
les dues comissaries,
amb la qual cosa, bé,
per la ciutat de Tarragona.
Nosaltres confiem que s'acabi més o menys,
cap a finals d'estiu, cap a l'estiu,
cap a finals d'estiu, la comissaria de Mossos.
El que estem ara posant damunt de la taula
i hem d'apretar com a Ajuntament
i com a ciutadania de Tarragona
és, recordo, per la segona comissaria de Mossos...
Ara li aneu a preguntar.
...que hauria d'anar ubicada
en algun lloc del centre de la ciutat.
Vostès mantenen la reivindicació?
Bé, és que no és una reivindicació.
En teoria hi ha un acord i un compromís institucional
per part de la Generalitat,
que la Generalitat no importa
quin partit estigui al capdavant,
no deixa de ser una institució.
Per tant, els seus compromisos s'han de complir
i nosaltres confiem que això sigui així.
Mantenen l'opció de l'avinguda Batestini,
que recordo, els oients va ser.
Segur que molts ho recordaran,
que en el seu moment es va parlar molt
de fer aquí, al costat dels estudis de Tarragona,
a ràdio, al costat de l'estació d'autobusos,
aquesta mena de segona comissaria
destinada al centre de la ciutat?
No necessàriament, no necessàriament.
Hi ha una altra proposta
que va posar damunt de la taula
el senyor Sabater, en el seu moment delegat del govern,
que no ens desagrada gens,
que seria ubicar-la o als baixos
o a les proximitats de la futura construcció
que acollirà tota la Generalitat de Catalunya a la ciutat.
És a dir, on va ara l'actual presó,
quan aquesta presó s'aixequi,
la idea era construir allà uns grans edificis
que acollissin, com dic,
totes les delegacions de la Generalitat
i una de les idees és ubicar-hi allà,
als baixos aquells,
aquesta comissaria de Mossos d'Esquadra
en el centre de la ciutat.
I potser aquesta és l'opció
que més ens agrada ara mateix.
Això ho van plantejar el conseller Felip Puig
en aquesta reunió?
No, directament la ubicació, no.
Jo crec que hem de començar
perquè s'ubiquin els nous polítics
que s'han incorporat a la Generalitat
i hem de començar perquè es reconegui
aquest compromís existent
amb la ciutat de Tarragona,
que és que es construirà
una segona comissaria de Mossos
al centre de la ciutat.
Per tancar aquest bloc de preguntes
relacionats amb el tema de seguretat
i de guàrdia urbana,
tema de les càmeres.
Les càmeres de videovigilància,
un tema també d'aquells
que provoca molts debats sovint
i que també, d'alguna manera,
ha estat permanent,
ha estat present
al llarg d'aquest mandat municipal.
S'instal·laran, finalment?
Tenen ja el vist i plau
l'Ajuntament dels organismes corresponents
per instal·lar-ne
en alguns punts de la ciutat?
Home, jo espero que s'instal·lin.
La decisió final no és nostra,
sinó que és de la Generalitat.
L'Ajuntament de Terraona aposta
sense cap mena de dubte
i sense fissures,
perquè en aquest cas
estem d'acord,
l'oposició i el govern,
perquè les càmeres s'ubiquin
i comencin a la part baixa de la ciutat,
que és la zona prioritària
per a aquesta col·locació.
I ara tenim un petit detall
que ens ha comentat la Generalitat,
que és que, diguem-ne,
que volen que els indiquem
exactament cadascuna de les càmeres
que s'ubicaran a la part baixa,
diguem-ne quina és la imatge
en angle
que es podrà visualitzar
des de cadascuna d'elles.
La cobertura que tindrà cada càmera.
L'angle de visió.
L'angle de visió.
Que és exactament el que es veu
des de cadascuna de les càmeres.
Això imagino que és
per tal de garantir
els drets d'imatge
i d'intimitat.
i d'intimitat,
la privacitat.
I d'intimitat,
nosaltres els reenviarem això
i salvat aquest petit pero,
jo crec que es podran ubicar
les videocàmeres allà.
Hi ha un segon pas
que nosaltres mateixos com a Ajuntament
l'hem posat de l'amunt de la taula
i hem proposat
perquè pensem que no comporta
una actuació
ni un cost molt elevada,
ni una actuació molt gran,
ni un cost molt elevat,
que és la ubicació de videocàmeres
a les entrades i sortides
dels barris de Llevant.
Creiem que és un pas
que pot millorar molt
la seguretat
i la sensació de seguretat
i que a més ens pot ajudar
en el cas de robatoris concrets
a identificar qui entra
i qui no entra
que sigui o no veï.
I per tant,
és una actuació
que nosaltres també hem posat
damunt de la taula,
que estem ja estudiant
i que també espero
que es faci relativament aviat.
Un cop tinguin el vistiplau
de la Generalitat,
l'Ajuntament ja pot
instal·lar aquestes càmeres.
Sí, sí, sí.
Això és a pressupostos municipals, no?
Pressupostos a càrrec nostre.
Aquí només paga l'Ajuntament.
Aquí només paga l'Ajuntament
i el que hem d'aconseguir
és unir amb la comissaria
de la Guàrdia Urbana
que en el moment
que estiguin col·locades
físicament ja les videocàmeres,
que la visualització
i tot el control d'imatges
es faci des de la nova
comissaria de la Guàrdia Urbana
perquè recordeu
que l'actual comissaria
de la Guàrdia Urbana
és absolutament impossible.
És un lloc infecte i indigne.
És a dir, per aclarir-ho,
càmeres de videovisió
quan s'instal·lin ja serà coincidint
amb la que estigui ja en marxa
la nova comissaria de la Guàrdia Urbana
a la zona de Joan XXIII.
Tanquem aquest capítol
de preguntes relacionades
amb temes de seguretat.
Li proposo parlar també
de trànsit i de mobilitat
i de transport públic.
De trànsit,
recordem que avui hi ha una reunió
dels alcaldes de Tarragona,
Torre d'en Barra i Altafulla
pel tema de la 340.
Aquesta és una carretera
de l'Estat.
Aquí l'Ajuntament
l'únic que pot fer
és reclamar millores.
L'Ajuntament,
a través de l'alcalde
en aquesta reunió,
reclamarà
algun tipus de millores?
A través meu.
Anirà el tinent d'alcalde
Carles Castillo.
Anirà l'humil tinent d'alcalde
a representar
l'Ajuntament de Tarragona.
Doncs què demanarà
Tarragona en aquesta reunió?
Bé, jo ja ho vaig comentar
a algun mitjà de comunicació.
dues coses.
A llarg termini,
i ho fem a llarg termini
perquè no volem fer demagogia
i som conscients
que hi ha una situació
complexa financera i econòmica.
A llarg termini creiem
que aquest tram de nacional
s'ha d'acabar transformant
també en autovia
i jo crec que això és obvi
i és el que més garantirà
que deixin d'haver-hi
punts o trams negres
i en segon lloc,
a molt curt termini,
jo crec que si les dades
realment ens mostren
i ens demostren
que hi ha una existència
d'accidents més,
diguem-ne,
més elevada
del que seria normal,
doncs hauríem de senyalitzar-ho bé.
És a dir,
jo he vist en altres llocs d'Espanya
que quan entres en un tram perillós
doncs es senyalitza
que comença aquest tram perillós,
fins i tot a vegades
et diuen el número d'accidents
i de persones mortes
que hi ha hagut d'alguna manera
perquè psicològicament
tu siguis més conscient
com a conductor o conductora
i que vagis amb més cuidat
i també t'avisa
quan s'acaba
aquest tram perillós.
Jo crec que això és una actuació
que es pot fer
molt fàcilment
i molt a curt termini
i després,
naturalment,
si es pot realitzar
alguna millora tècnica
de la via,
doncs fer-ho,
fer-ho ja
el més aviat possible.
Ahir un expert del RAC
ens explicava aquí a Tarragona Ràdio
que una altra bona mesura
seria situar un radar
i rebaixar la velocitat
i indicar el radar
fins i tot perquè els cotxes
anessin
amb una velocitat més baixa.
Però mira el tema
de les velocitats
també els debats
enconats que provoca.
Que genera.
Doncs estarem pendents
d'aquesta reunió
que es fa a l'Ajuntament
del Tafull
aquest migdia
entre representants
del Tafull
a Torre d'en Barri i Tarragona
per veure
que han sort d'aquesta trobada.
Mentrestant,
en qüestions,
en fi,
molt més del dia a dia
de la ciutat de Tarragona.
Tenim el tema
de la mobilitat
de la Peralta
amb les obres
de la muralla
que ja s'acaben.
Reobrirem aviat
el circuit de trànsit
pel nucli antic
de la ciutat?
Sí, sí, sí.
El reobrirem
molt aviat.
Nosaltres no hem volgut
jugar
exactament
amb la data
que ens va donar
l'empresa
que es va comprometre
l'empresa
a treure la vestida
sinó que hem anat
uns dies més enllà
per donar un marge
a l'empresa
entenent que
sempre
podia anar-se
en una setmana
més enllà
i juguem
amb la data
del dia 28.
El dia 28
nosaltres esperem
tenir preparat
petites actuacions
perquè
el fet
que s'obri
el circuit
perimetral
a la muralla
perquè es treu
la vestida
provoca
alguna modificació
en els voltants
i hem d'estar
preparats
per aquestes modificacions
que s'han de fer
perquè el circuit
funcioni bé.
Per exemple,
que em poses cara
de pregunta, Ricard.
Per exemple,
el carrer Cavallers
actualment
va en sentit
cap al portal
del Roser
la circulació.
Home,
immediatament
quan obrim
aquest circuit
perimetral
de la baixa
de la guitarra
etcètera,
el que hem de fer
és tornar a canviar
el carrer Cavallers
de sentit
perquè si no
no té sentit,
valgui la redundància.
És a dir,
hem de donar la possibilitat
que els veïns i veïnes
que tinguin targeta de circulació
entrin pel portal del Roser
i que el portal del Roser
s'hi serveixi
per anar a algun lloc,
no només
per anar cap a Baja
a Rambla Vella,
per anar cap a la dreta
a Rambla Vella.
Per tant,
aquestes petites modificacions
comporten també
una nova col·locació
de senyals
de trànsit
i això és el que estem
ara preparant
pel que el dia 28
es pugui obrir
aquest circuit perimetral.
Jo crec,
personalment,
que serà molt bo
l'obertura
d'aquest circuit perimetral.
Dos coses,
treurà dubtes
aquella gent
que tenia dubtes
que estaven restringint
perquè sí,
no, no,
vam començar a restringir
perquè hi havia unes obres
a la muralla
i estàvem parlant
de 6-7.000 cotxes
que entraven
dintre la part alta,
per tant,
sense aquest circuit perimetral
perquè estava impracticable
a causa de les obres
de la muralla,
doncs provocava
aquests 6.000 cotxes
com a mínim
als carrers interns
de la part alta,
per tant,
absolutament impossible,
inacceptable completament
i això és el que va provocar
la situació provisional
de restringir
al mateix portal
de Sant Antoni.
Ara a sobre
aquest circuit perimetral,
això permet
que qualsevol persona
sigui de la ciutat
o no sigui de la ciutat,
en tot cas que no sigui
veí de la part alta,
pugui entrar
a la part alta
i fer exclusivament
aquest circuit.
Entrada a portal
de Sant Antoni,
baixada per tot
el voltant de la muralla
i arribar fins a Rambla Vella.
Aquest circuit
podrà entrar
qualsevol persona.
Per tant,
la restricció
de vehicles
de gent que no sigui
veí o veïna
de la part alta
estarà als carrers
interiors
de la part alta
per seguir garantint
que aquesta restricció
es compleix.
Creuen que
amb la reobertura
d'aquest circuit
perimetral
tornarà a omplir-se
la part alta
de cotxes
com abans?
No,
jo crec que és impossible
tornar a la situació
d'abans.
Ja insisteixo,
és només aquest circuit
perimetral
el que serà practicable
per gent no veïna
de la part alta.
Per tant,
tots els carrers interns
seguiran
tenint aquesta restricció
i per tant
d'alguna manera
seguirà garantida
la no entrada
de trànsit
innecessari
a la part alta.
Però jo crec que
millorarà la situació
perquè d'alguna forma
també relaxa
una mica
Ricard
amb el sector comercial
amb el sector restauració
doncs alguna
alternativa més
els estàs donant
a la gent
que ve de fora
de la part alta
diguem.
En relació al tema
de mobilitat
i de la part alta
de forma col·lateral
tenim el tema
de l'aparcament
de l'ampliació
del pàrquing
de Torroja.
una competència
repartida
entre Carles Castillo
com a tinent
d'alcalde de mobilitat
i també
la presidenta
de l'empresa municipal
d'aparcament
Salola Herrera.
Alguna novetat
sobre aquest projecte
d'ampliació
del pàrquing?
Res més
que espero
que es col·loquin
també les màquines
el més aviat possible
perquè és una ampliació
que necessitem
com l'aigua.
De fet,
jo he reconegut
sempre
que el punt
dèbil
que tenim
a la part alta
són els aparcaments,
el problema dels aparcaments.
ho uneixo
amb el que estava dient abans.
Vam haver de fer
aquesta restricció
malgrat no tenir solucionat
aquest punt dèbil
per raó
de les obres
de la muralla
i hem d'anar
el més ràpid possible
per solucionar
aquest problema.
Per tant,
que comenci
el més aviat possible
és un desig
i és una voluntat.
En relació
a temes
de trànsit
i de mobilitat
hi ha una pregunta
que li fan reiteradament
a través del Facebook
i del correu electrònic
de Tarragona Ràdio
a l'alcalde
en l'espai mensual
de la línia directa
que està relacionat
en els últims mesos
a la instal·lació
de semàfors
en les rotondes,
en algunes rotondes.
L'alcalde ja ho ha explicat
moltes vegades
als oients
que es queixen
o que no entenen
com en cruïes
en rotonda
l'Ajuntament
ara ha instal·lat
semàfors regulats,
no semàfors intermitents
sinó semàfors
que regulen el trànsit
amb els colors
habituals
dels semàfors.
Això es mantindrà
i fins i tot
hi haurà més rotondes
on s'aniran instal·lant
per recomanació
de la Guàrdia Urbana
aquests semàfors?
Bé,
no és la Guàrdia Urbana,
són tècnics
de mobilitat
que en saben
i en tot cas
en saben més que jo,
jo no m'atreveixo
a discutir
algunes decisions tècniques
com aquesta.
No ho sé,
Ricard,
la veritat és que
s'ha de veure com funciona
el trànsit i la mobilitat
no és una ciència exacta
però jo crec que
la intenció
és bona
i la intenció
sobretot
ha estat en tot moment
de pacificar
el trànsit de la ciutat.
Tarragona és una ciutat
on estem massa acostumats
a agafar el cotxe
i ho deia abans,
som una ciutat
més incívica
que insegura
i en el tema del cotxe
som una ciutat
també molt infractora
i mal acostumats
potser la ciutadania
en general.
m'incloc jo mateix,
moltes vegades
veus normal
deixar el cotxe
un moment
damunt d'una horera
o deixar el cotxe
un moment
en una segona filera
i no és normal
i no ha de ser normal.
Aquesta acció
que tu em dius
a les rotondes
jo crec que està pensat
per donar
més seguretat
i està feta
si no m'equivoco
a través de semàfors
que no estan intermitents,
és cert,
però sí que es graduen
i es posen
en vermell
o en verd
depenent
del volum
de trànsit
que detecten.
És a dir,
tenen una paratell
si es fixa la gent
damunt
que quan hi ha
més o menys trànsit
doncs es va obrint
o tancant el semàfor.
Tarragona
el que estem fent
d'alguna manera
és una evolució
tecnològica
amb el tema
de la mobilitat
molt gran.
Vam començar
per canviar
tots els semàfors
els llums
de la ciutat
van passar a leds
això
ha implicat
un estalvi
molt gran energètic
que l'anunciarem
en el seu moment
perquè no és broma
no és fum
és un estalvi energètic
important
hem començat
també a semàforitzar
tots aquells punts
que identificàvem
com a negres
perquè es produïen
atropellaments
i jo crec que Tarragona
està millorant
està fent una evolució
en la mobilitat
important
pensem que l'àrea
de mobilitat
no existia
va començar de zero
aquí jo em vaig trobar
un àrea que es deia
trànsit i multes
sempre us ho comentava
al començament
per tant hem començat
de zero
i la mobilitat
a la ciutat de Tarragona
és molt complexa
és molt fotuda
si m'ho permeten
per tant
no tenim màgia
per arreglar-la
però crec
sincerament
que l'hem millorat molt
i si la gent
es fixa
en petits detalls
que potser
ja els hi ha oblidat
com el dels semàfors
la col·locació
de comptadors
els semàfors
també
que tu sàpigues
exactament
els segons
que tens per creuar
o els segons
que et falten
perquè el semàfor
canviï a verd
petites llumetes
als passos de vianants
que fan més visibles
els passos de vianants
la ubicació
de passos de vianants
elevats
i ara
dels coixins berlinesos
famosos
jo crec que hem fet
una grandíssima evolució
que no implica
que haguem arreglat
el trànsit
o la mobilitat
de la ciutat
no pretenc això
perquè això
és impossible
en una ciutat
que ja està
que ja està feta
però insisteixo
jo confio
en els tècnics
de mobilitat
que en saben més
hi ha alguna decisió
que hem pres
que a mi mateix
no m'acaba d'agradar
o que no l'entenc
jo crec que
el que s'ha de fer
és amb mobilitat
provar
i com que no és
una ciència exacta
i que jo no tinc
cap problema
en si no funciona
tirar enrere
doncs
anar intentant
això
amb tota la bona voluntat
i amb tota la bona fe
del món
intentar millorar
la seguretat
del trànsit
i la mobilitat
en si de la ciutat
i això passa
perdona aquest tall
Ricard també
per una aposta
en paral·lel
molt gran
per part del transport públic
i que també
la gent se n'adoni
que no podem
anar en cotxe
a tot arreu
li anava a preguntar
ara quan anava a intervenir
pel transport públic
per anar
tancant aquesta entrevista
transport públic
autobusos
empresa municipal
de transports
els serveis que ofereix
són suficients
creuen que
dintre de les limitacions
pressupostàries
de l'empresa
amb el dèficit
que arrossega
és millorable
ara hem fet
fa unes setmanes
han introduit
algunes modificacions
amb freqüències
d'horaris
amb alguna línia
que hi ha hagut
ciutadans
que l'han entès
com una retallada
del servei
d'autobusos municipals
com definiria
la situació
de l'EMT
ara mateix
el tema
de transport públic
també és un tema
molt complex
a veure
és millorable
la situació
sí
sempre és millorable
ho deia al començament
parlem de seguretat
podem millorar
nosaltres sols
la situació
no
l'Ajuntament sol
no podrà
millorar la situació
del transport públic
perquè l'EMT
ja ho he dit
moltes vegades
és una empresa pública
100% pública
és una empresa
que per definició
ha de tenir
dèficit
però
ha de tenir
un dèficit
també
controlat
i en tot cas
que no tendeixi
a créixer
nosaltres sols
no podem ja
no tenim massa marge
més de millora
jo el que
en els fòrus
quan anem a debats
arreu d'Espanya
arreu de Catalunya
el que estem demanant
ja és una llei estatal
de finançament
del transport urbà
és a dir
els ajuntaments
estem aguantant
molts serveis
que no tenim
l'obligació de donar
i els altres serveis
que són bàsics
com el transport públic
i que sí que tenim
obligació de donar
doncs alguna vegada
no podem millorar-los
en la mesura
que ens agradaria
per manca
de recursos
i de mitjans
a mi m'agradaria
des de luego
que l'EMT
tingués
unes millors freqüències
però jo crec
que el servei
que es dona
és un servei
de bastanta qualitat
a la ciutat
i que la gent
està
doncs
moderadament contenta
hem fet
modificacions
per millorar
l'eficiència
és a dir
el que no podem tenir
són autobusos
en hores
que no es fan servir
que es mouen
però no es fan servir
que va el ferro
que va el ferro buit
i que no
i que no fa servir ningú
hem d'ajustar
els autobusos
als horaris
on la gent
els fa servir
hem d'intentar
arribar a totes les zones
de la ciutat
això també ho dic
la mobilitat
ha de ser un mínim
també
ha de tenir un mínim garantit
i a partir d'aquest mínim
doncs
les freqüències
ens han d'anar
acorde
amb l'ús
que cada zona
faci del transport públic
a més ús
més freqüències
i més transport públic
a menys ús
dos menys freqüències
i menys transport públic
no sé si t'he acabat
de respondre
perquè és complex
ja dic
a mi m'agradaria
que hi hagués
un millor finançament
per part de la Generalitat
i per part de l'Estat
i que tots plegats
poguessin millorar
moltíssim més
el servei de transport públic
jo crec que és un bon servei
el que s'està prestant actualment
i insisteixo
que hem intentat
sobretot
millorar l'eficiència
per no tenir
per no estar movent
el ferro buit
sense gent
que el faci servir
però no tan augmenta
els usuaris
o estem en unes dades
en els últims anys
pràcticament idèntiques
i que per molt
que es parla
d'agafar el transport públic
no hi ha manera
ara estem estabilitzats
l'AMT va tenir
un creixement
els dos o tres primers anys
d'aquest mandat
és a dir
rectifico
va mantenir
un cert creixement
que no era massa elevat
però era un creixement
en un moment
fins i tot
que va començar la crisi
que altres empreses
de transport
de tota Espanya
van començar
a baixar
viatgers usuaris
nosaltres seguíem pujant
i ara estem
jo crec
perdent
una miqueta d'usuaris
a veure
Ricard
l'aposta pel transport públic
al final
sense tonteries
passa
també
no per
restringir
en negatiu
el vehicle privat
però sí
per fer campanyes
de conscienciació
i perquè la gent
se n'adoni
que no es pot anar
en cotxe a tot arreu
sobretot
en una ciutat
de tamany petit
o mitjà
com és la nostra
parlant d'autobussos
doncs acabem
aquest amplíssim repàs
i encara ens hem deixat
temes
en matèria de mobilitat
trànsit
transport públic
i també seguretat
ciutadana
que avui hem fet
amb el tinent
d'alcalde Carles Castilló
Carles
moltes gràcies
i fins la propera
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
i fins la propera