Fins demà!
La veritat és que molt bé, eh? I hem estat fa una estoneta, s'ha acabat fa una estona, durant el matí fan tres passis, ja en van fer tres ahir, avui tres més i demà tres més.
I la veritat és que la canalla gaudeix moltíssim. Penseu que almenys els que hem estat ara eren molt petitets, eren de segona primària.
Per tant, han gaudit moltíssim de la música, encara estan coneixent tot això de la música i a més a més aprenen moltíssimes coses.
Està a més a més tot sota un espectacle, el Petit John, o la geografia de la música negra, un espectacle on compta un recorregut a través de la història de la música negra, de la mà de la formació d'Amadeu Casas.
Així sonava fa una estona al Teatre Metropol.
Així sonava fa una estona.
És el Petit John o la geografia de la música negra, aquest personatge que han creat expressament per aquest addicció per les escoles,
que es puja dalt d'un tren, un tren d'aquells de l'època, i viatja per tota la geografia de la música negra,
per conèixer totes aquelles ciutats que han estat importants en això del jazz i de la música negra, del bus, Chicago, no, barbeans,
moltíssimes ciutats que han viscut de primera mà aquesta música negra.
Com dèiem, avui els més petits de segona primària són els que han presenciat aquest espectacle al Teatre Metropol de Tarragona,
i així de bé s'ho passaven, i totes aquestes coses ho han après, perquè no només se'n van contents d'haver escoltat música,
no, no, a més a més aprenen que gairebé en qualsevol cosa es pot fer música,
i que la música negra té moltíssims instruments, i d'aquí doncs la riquesa d'aquest estiu musical.
Mireu què ens deien aquests nens tan petits, tan petits, aquest matí al Teatre Metropol.
Que us ha agradat això, o què?
Sí.
Sí?
Sí.
Us ha agradat, sí?
Sí, molt.
Què és el que més us ha agradat? Expliqueu-me.
L'última cançó.
Sí, t'ha agradat l'última? I a vosaltres us ha agradat?
Sí.
Sí?
Sí.
Heu après coses o què?
Moltes.
Moltes.
Moltes.
Sí? Què podríeu dir-me que heu après? A veure si us en recordeu d'alguna cosa.
La... la de... una... la de la vaquera de l'oeste.
Ah, ah.
De l'oeste.
Hi ha alguna cosa més? Que us en recordeu o què? No? Sí?
A la ràdio, a la ràdio. Molt bé. Adéu nois, gràcies.
Adéu.
Hola nois, hola.
Hola.
Hola.
Que us ha agradat o què? Sí.
Sí.
I heu après moltes coses, oi que sí?
Sí.
I se'n recorda d'alguna cosa que heu après?
Jo.
Diguem, de què te'n recordes?
De cançons.
De cançons. Molt bé. I què més heu après?
De...
De guitarra.
La guitarra, què més?
La música negra.
La música negra. Tu què has après?
La trompeta.
Molt bé. Veus? Cadascú apres una cosa.
El... el piano.
Molt bé, molt bé. I què més?
El jazz.
El jazz. Veus que han après coses? Molt bé. Han après moltes coses, eh? Molt bé, molt bé. I què més?
Moltes coses han après. Molt bé. Gràcies, eh? Adéu.
Veieu, eh?
Veieu, eh? El jazz, la guitarra, la música negra, la trompeta, el piano.
Eren molts dels instruments i de les músiques que els han explicat, doncs, a dalt d'aquest escenari del Metropol, amb l'espectacle liderat per Amadeu Casas.
Hem pogut conversar una estona amb ell i ens ha explicat una mica la filosofia d'aquests espectacles. Això, que no només s'ho passin bé, sinó que a més aprenguin una música diferent, aquella que habitualment no surt a la televisió, que habitualment no poden escoltar, i menys si són tan petits.
Una mica la filosofia de l'espectacle ens ho explicava l'Amadeu Casas.
Amadeu Casas, bon dia.
Hola, bon dia.
Com gaudeix la canalla? Perquè a més s'ho han passat molt bé, amb l'espectacle que heu fet. M'imagino que és això, bàsicament, el que perseguiu.
Clar, la idea és que els nanos s'ho passin bé i si a l'Ameda més de passar-s'ho bé entreu en un profit, ho estan de bo.
Només sortir del col·le, els nanos ja s'ho passen bé. És una festa, els ofereixes qualsevol espectacle.
Però tampoc no és tan senzill mantenir l'atenció durant aquests 50-55 minuts que dura.
Crec que de moment ho estem aconseguint i la resposta dels nans és espectacular.
A més, no només és un concert, si ho podem dir així, sinó que és molt pedagògic. Els hi expliqueu moltíssimes coses.
Sí, intentem donar... crec que... espero que no sigui massa informació, però sí que molta, almenys perquè els hi soni.
No es tracta que s'ho aprenguin, ni molt menys, però que els soni que existeixen altres mons a part de la música comercial,
que és com el fast food, no? És que és l'únic que sembla que és el que s'ha de menjar.
Però no, hi ha altres mons i si, com a mínim, n'hi ha algú que surt amb el cuquet i arriba a casa i diu
ostres, he sentit això, m'agradaria conèixer una mica més, doncs ja és un gran èxit.
I què els expliqueu?
Què els expliquem?
Doncs mira, explicar la música negra no és fàcil.
Primera, perquè no és la nostra cultura.
i segona, que l'idioma ja dificulta, que hi hagi una comunicació.
Però clar, la música sí que és molt fàcil de pair.
I hem estructurat el conte, l'audició, amb mena de conte.
De fet, he creat un personatge, que és el petit John, que inclús hi ha una il·lustració per allà,
que farem... la idea és fer... si teniu... el projecte és un conte.
Un conte que haurà portar un CD adjunt i que explicarà una mica el mateix que fem a l'audició.
I és a través d'un recorregut geogràfic, que és la història del Marco,
allò del nen que busca els pares, però que no el busca sol, sinó que va acompanyat.
Fa un recorregut pels Estats Units, que és l'excusa per recórrer la geografia
i, a més a més, les diferències estilístiques de ciutats.
I amb això, utilitzant diferents instruments, alguns rudimentaris,
algunes d'obros i banjos, mandolines, coses que potser normalment no han vist
o que han vist molt poc, ja il·lustrar tot això musicalment.
Un moment interessant això també, de poder explicar-li que es pot fer música
amb gairebé qualsevol cosa, no?
Sí, fem servir garrafes, fem servir el casú, la serra,
la plaula de rentar, instruments que no són instruments,
que amb el temps s'han adaptat com a instruments, però que no ho són,
fan funcions d'instruments reals.
I amb això també se'ls intenta explicar que en qualsevol cosa es pot fer música.
La música està dins nostre, no està fora.
Per tant, agafes i si no tens cap instrument, cantes.
A més, hi ha molts instruments, demostra això una mica la riquesa d'aquesta música.
Evidentment, i perquè no els toquem tots els que n'hi ha,
encara n'hi ha més que no podem portar perquè tampoc no dona per més l'espectacle.
Què tal la resposta, què creieu, dels nens i nenes?
Mira, estem des d'ahir fins avui, portem no sé si cinc grups,
i espectacular, molt bé, la resposta és immillorable, immillorable.
No hi ha distraccions, els nanos presten molta atenció, participen.
No crec que només sigui mèrit nostre de captar l'interès dels nanos,
sinó que també ja venen educats del col·le.
Deuen estar preparats.
Abans de l'audició es presenten amb una proposta pedagògica
en què es poden treballar tant la geografia com les diferències estilístiques,
com en els més grans, el tema de l'escalavatge i tot això.
No ho sé, crec que venen ja una mica preparats i predisposats.
I a més, és una activitat que ja no és la primera any que es fa,
sinó que hi ha una certa regularitat en el festival.
Això s'ha d'agrair.
Això, com deies en el mar del Festival d'Addicció en de Tarragona,
en un any fa 18 anys, creus que està ja plenament consolidat?
Home, 18 anys. Ja pot anar a votar i portar cotxe.
Per tant, sí, jo crec que sí, 18 anys, més que consolidat.
Amadeu, gràcies i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Doncs l'Amadeu Casas, que ens ha explicat la filosofia una mica d'aquest concert,
ja ho veieu, el petit John, o la geografia de la música negra,
aquest espectacle on la canalla ha pogut gaudir de la música negra
i conèixer, a més a més, tota la seva història.
Molt bé, doncs Déu-n'hi-do aquest so d'ambient que ens arriba
des del Teatre Metropol.
Alguna cosa més, Josep?
Ja està, ja està, ja ho tenim.
Doncs vinga, gràcies per la informació i a continuar gaudint del Festival de Dixieland.
Demà li dedicarem també una part del programa.
Gràcies, que vagi bé.
Que vagi bé.
Josep Ardila, amb l'assistència tècnica de Joan Maria Bertran.
Avui Dixiel a les escoles, al Festival de Dixieland,
que continua sent el gran protagonista musical
i un dels grans protagonistes culturals de la setmana aquí a la ciutat de Tarragona.
Anem avançant al matí de Tarragona Ràdio.
Passem un moment per publicitat,
falten sis minuts per arribar al punt horari de la una
i de seguida saludem Miquel González
i amb ell fem un clic o potser millor primer farem el futbolí amb el Jordi Blanc.
Una de les dues coses la fem ara de seguida,
camí del punt horari de la una.