Passa un quart de les 10 del matí i anem a fer una entrevista que en principi,
per al nombre de convidats que tenim, ens ha de durar tota l'hora, diria jo.
A més, el tema jo crec que s'ho val.
Un apunt que ja podeu prendre nota, a la vostra agenda falten uns quants dies,
però val la pena que ho tingueu en compte,
perquè la causa s'ho mereix un sopar solidari el dia 11 de novembre.
Tu també pots ser solidari amb la Fundació Josep Carreras i la Lliga contra el Càncer.
Vine al sopar benèfic el divendres 11 de novembre
a l'antiga laboral.
Només per 60 euros gaudiràs d'un menú elaborat per Diego Campos,
Joan Bosch i Francesc López,
els tres cuiners que han rebut l'estrella Michelin a la demarcació.
Set aperitius, entrant, peix, carn, gelat, postre, cafè, petit furt
i tot això regat amb diferents vins i caves de la zona.
Un menú estel·lar per una causa solidària.
Fes la teva reserva trucant al telèfon 648 452 647.
Divendres 11 de novembre, sopar benèfic de 3 estrelles contra la leucèmia i el càncer.
Això és el que passarà i això és el que volem ara transmetre-us en forma d'entrevista
amb diferents protagonistes, bé perquè siguin cuiners que participin o que facin part d'aquest sopar,
o bé perquè són els que han tingut la idea.
Saludem ja d'entrada l'Àngel Jiménez, ell és, bé, un conegut d'aquesta casa,
el nostre cuinerota particular del Ja Tardes.
Àngel, bon dia.
I estàs aquí com a professor del complex educatiu i organitzador de tot plegat.
Com a cuiner del complex educatiu. Avui estic com a cuiner.
Molt bé. I una mica, doncs, que amb la complicitat teva, no?
No ets l'únic organitzador, però sí que estàs allí.
Va vindre Marcos i una mica l'Ignasi i m'han dit, escolta, volem fer això.
En Marcos va oferir això, ho farem al Palau del Baró, però ell té aproximadament uns 60-80 places.
Dic, home, ja que fem un esforç, per què no ho fem al complex?
Li vaig ensenyar als menjadors, els va agradar.
I va dir, sí, i cap gent.
Llavors, ja que ho fem, l'esforç, val la pena, i cap uns quants.
El Marcos és el Marcos Borromeo, que és el...
Del Palau del Baró, que va ser l'iniciador, bueno, va ser el que va tindre la idea i que va fer el promotor.
i els que s'han anat enrere en els altres.
Molt bé, el Marcos el tindrem per telèfon d'aquí una estoneta, que malauradament no ha pogut venir.
Ara hi contactarem, però tenim un Marco, el Marco Martins.
Marco Antonio.
Marco Antonio Martins. Bon dia, Marco.
El cèixer dels pastissos.
Sí, una miqueta sí.
Ella, també el recordareu, potser, d'alguna entrevista que hem fet.
Ell porta una pastisseria que es diu Pastissos de Crema.
Sí.
I que té el punt especial que són pastissos fets al moment.
Explica'ns una miqueta, perquè ell participa també en aquest menú.
I si vol explicar el postre, ell diu que és senzill, però jo no li trobo senzill.
No, és un postre...
Ara parlarem, però Marco, posa'ns en situació, què és Pastissos de Crema?
Què té d'especial la teva manera de fer?
Bueno, és tot artesanal, el producte és molt senzill, és harina, uoves, açúcar.
O sigui, la matèria prima és la base i d'ahir hago un poco de todo, no?
Principalmente tengo una especialidad que son madalenas de queso y pastissos de crema,
que es un hojaldre con crema, típicos portugueses.
Y los cozo cada dos horas o cada tres horas y mediante se va vendiendo voy cociendo.
O sea, es un producto fresco, al momento, venta directa.
El Marco té els pastissos de crema al carrer Soler, això està a propet del mercat, per entendre'ns.
i té la gràcia aquesta, no?, que és una botiga petitet o un obrador petitet
i que vas anar fent a mida que va sortint.
Sí.
I, bueno, potser et fas parar deu minuts, perquè llavors el tinc al forn i ara sortirà a acabar de fer.
I quan s'acaba, s'acaba i ja està. És un poco la filosofia.
Filosofia portuguesa o filosofia Marco?
No, filosofia Marco.
Marco, directament.
S'acaba, s'acaba.
Mejor vende fresco que mantiene por todo demasiado tiempo, perder cualidad, propiedades,
y bueno, la gente tiene que durar un poco el esfuerzo y lo que es bueno se acaba.
I bons ho són, i ho podem constatar ja només per la vista,
perquè ens han portat aquí una mostra d'aquests pastissos de crema,
d'aquestes magdalenes de formatge, i també una mostra de panellets.
Fas panellets, Marco?
Sí, claro.
Tot el comportament nacional, alamendra espanyola, pinyón de castilla,
i, bueno, és tot artesanal, tot ets en casa.
Bueno, doncs per una banda ja veieu que aquest sopar solidari estarà composat o estarà elaborat,
després passarem al menú,
estarà elaborat per a diferents gent, no sé si de restauradors o persones a Tarragona
que es dediquen al món a això de la restauració, de la reposteria,
però també, i jo crec que és el reclam de tot plegat,
compta amb els tres cuiners de la demarcació que han rebut l'estrella Michelin.
Sí.
Àngel, qui són i d'on venen?
A veure, els que ja són d'una tradició llarga, ja els coneixem,
que la s'ha de Joan Bosch, de Can Bosch,
està també el Diego, el rincón de Diego, Diego Campos,
i després un noi molt jove, i un valor bastant, per lo jove, que és molt segur,
una bona trajectòria, que es diu Fran López, de les Terres de l'Ebre,
a Xerta, a l'hotel Villarretiro,
un restaurant que es diu La Torre de l'Indià,
i és un altre de les promotors.
A començament, ells volien, sols a més, tenien que fer un aperitiu,
però després, de mica en mica,
se van deixar enredar i fan els aperitius i un plat.
Doncs escolta, ho volem saber tot.
Parlarem, saludem el Rafael Olivier, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, com estàs? El Gabriel, el Gabriel.
Com estàs?
Molt bé.
No em diguis que has portat gelat.
Una mica.
Però que se'ns farà molt bé aquí.
Les tindrem que provar.
El Gabriel farà la gelat, no?
Ah, exacte, un sorbet, sí.
També senzill.
Sí, bueno, segur, senzillíssim.
Després parlarem de la part tarragonina, de tot plegat.
Ara anem a Tarragona, Ciutat d'Allí.
Ara anem a saludar les tres estrelles Michelin.
Comencem amb la Joan Bosch, del restaurant Camp Bosch de Cambrils.
Joan, bon dia.
Bueno, pues no, pues Diego Campos, perdoneu, eh?
Del rincón del Diego.
Diego, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Bé.
Tan enredat i tan enredat vell, no?
Suposo, per fer aquest sopar solidari.
Bueno, la veritat que ho faig amb molt de gust,
perquè en l'època en què estem i tot el que està succeint,
poder col·laborar i sobretot amb aquestes entitats
que fan tantes coses bones,
per a nosaltres, jo crec que tots estem il·lusionats de poder-ho fer.
Diego, ja que tenim el telèfon, explica'ns què té d'espacial al rincón del Diego
perquè hagueu rebut aquesta estrella Michelin, per la gent que no us conegui.
Bueno, jo crec que darrere de tot això hi ha una trajectòria sempre ascendent,
sempre intentant fer-lo millor.
i jo crec que és la culminació d'una fenya ben feta, no?
Vull dir, jo crec que a casa la gent que ve a disfrutar ho té assegurat, no?
Sempre hi ha un producte de primeríssima qualitat
i un servei que crec que és impecable
i, bueno, hi ha una aposta en escena sempre, doncs, diríem perfecta, no?
O quasi perfecta.
Aquest seria el tret distint teu, a cuidar els detalls, Diego.
Jo crec que tot és un cúmul de coses, no?
Tant el servei com la cuina, com la presentació, com el local,
crec que es veu, si passes per la porta del nostre restaurant,
es veu que dintre hi ha alguna cosa maco, alguna cosa bonica, alguna cosa diferent.
On esteu, de Cambrils?
Nosaltres estem al carrer Drassanes número 19.
A Cambrils mateix, molt a prop del port.
Val, o sigui, no esteu amagats, eh?
No, no, però estem en un carrer molt bonic i és perpendicular al passeig,
vull dir que la situació des de la porta mateix són els barcos i el mar.
Quina és l'especialitat del Rincón del Diego?
Bé, sobretot és la cuina que fem, que bàsicament és de peix i marís, no?
I sobretot producte d'aquí, no?
Nosaltres anem cada dia al mercat, cada dia a la peixateria, a les fruites,
i sempre tenim el millor que surt del mar com de l'interior.
Us ha canviat una mica la vida o el tipus de clientela des que teniu l'estrella Michelin?
Quina és la vida o el millor de fer?
Bé, no s'ha canviat a millor, diguem, no?
Vull dir, donar una estrella a un restaurant és donar-ho a conèixer arreu del món, no?
Vull dir, estem, és un incentiu que et donen, que et fa que et milloris constantment,
que estiguis en una posta a punt sempre perquè la gent que te ve de fora o que te ve d'allà on sigui, no?
Hi trobi aquesta qualitat que s'ha de tindre per tindre una estrella, no?
Diego, doncs anem a veure quina és la vostra aportació dins d'aquest menú del sopar solidari.
Pel que veig, vosaltres sou l'encarregat del Rincón del Diego, s'encarrega de fer un segon plat
i a més em xoca perquè és de carn, no de peix, com dius que normalment cuina, no?
Bé, és que sap el que passa que aquí al principi, com ha dit molt bé aquest senyor,
nosaltres havíem de vindre aquí, doncs, diguéssim, a figurar una mica, no?
A donar-li una mica de ressonància a aquest sopar, però van dir...
Sou el reclam, era el reclam, però...
Sí, el reclam, no?
I llavors, doncs, van dir, bueno, aviam, també no solament volem fer això,
sinó que ens agradaria fer alguna cosa més, no?
Vull dir, participar-ho en tot.
Clar, havia un menú establert, més o menys, no?
I llavors, clar, cada un va escollir un plat, no?
I doncs a mi m'ha de tocar fer una carn.
Fer una carn que la tenim a casa, vull dir, que és un plat que ho fem a casa, no?
Que és un corder cuinat a baixa temperatura, no? Desossat.
Després ho rostim i en cavat ho laquem, no?
Vull dir, és un plat que jo diria que no per ser carn no és bo, vull dir,
és un plat que està molt ben fet i que jo crec que la gent disfrutarà amb ell.
Molt bé.
Estem esperant que al voltant d'unes 300 persones, Àngel, que vinguin al seu pa, o més?
Esperem unes 300, però si vénen més tenim capacitat per agafar-ho.
I els xefs, com en Diego, també tenen temps de reaccionar i cuinar.
Bueno, és que és el que anava a dir, has cuinat mai per tantíssimes persones, Diego?
Sí, sí.
Quan era més jove, que ara ja no, no, sí que l'he fet, no?
A part que estic molt ben acompanyat, vull dir, aquí farem un sopar, però...
cadascú farà un plat, però col·laborarem tots en tot, no?
Vull dir que quan estàs tan ben arropat amb els cuiners que hi ha i amb la gent prediposada, no?
Tothom, que surti bé, seguríssim, seguríssim que sortirà bé.
Segur.
Estem convençudíssims.
Diego Campos, del Rincón del Diego, a Cambrils, el primer estrella Michelin,
que tenim aquest matí aquí a la ràdio.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Un abraçat.
Un abraçat.
Un abraçat, Diego.
Gràcies.
I és que jo m'assareixo només de pensar això a 200, 300 persones,
la quantitat de mans que hi ha d'haver manipulant-ho tot,
i el fet d'haver de cuidar els detalls quan cuines per tanta gent és molt difícil.
Clar, però tant, restaurant de dimensions petites et permet fer coses que després,
amb tanta gent, ostres, has de ser molt professional.
En aquest sentit, sí.
Sí, perquè jo estic acostumat a fer pas a tanta gent,
però no amb la delicadeixa i cuidado que es farà ara.
I després, com nosaltres no tenim un lloc glamorós, és un menjador escolar,
em van contactar amb unes noies, la Victòria i la Laura,
són a mermelada de xocolata,
i que decoraran adient el lloc que quedarà molt original.
En arquitectura fiscera.
Exacte.
Molt bé, molt bé.
M'han dit, no expliques com serà.
Diu, bueno, doncs no explico.
Ho faran més càlid, no?
Perquè, clar, és el que diem, una sala gran.
Serà molt acollidora, amb colors,
en què el protagonista, a part del fi que és, no?
Perquè es cercen els calés, és el menjar.
Vull dir, una vaixella que tindrem allà la nostra,
la normal dels nanos,
però ressaltarà el que és el menjar, que és l'estrella, no?
Això ho van decidir tots els cuiners,
tant el Gabriel, el Gelater, com el Marco, el pastisser.
Diu, no, no, venim per un motiu,
no venim a lluir vaixella, no?
Si no, que el menjar fos l'important,
i ho van decidir.
I jo estic molt content i molt orgullós.
Recordem, perquè aquesta entrevista serà llarga,
jo crec que amb motius estem parlant d'un sopar solitari
que tindrà lloc el divendres 11 de novembre,
a l'antiga laboral.
Al preu de 60 euros,
prepareu un menú esplèndid,
realitzat per les tres estrelles Michelin de la demarcació,
més un munt de cuiners i, en fi,
gent de l'hostaleria de casa.
I tots els beneficis se n'aniran
a la Fundació Josep Carreras
i a la Lliga contra el càncer.
n'hi ha petites sorpreses,
perquè estem intentant que el conservatori
Josep Carreras de Vilaseca
amanixi la verada, el sopar,
amb un quartet de corda.
La gent no es voldrà marxar, eh?
Saps que hauran adormit a la laboral.
Són coordinaments extres
i n'hi ha alguna altra més sorpresa.
Sí, suposo que la iniciativa és prou engrescadora
perquè tothom aquí l'hi prentegeu
digui, doncs sí, va, que jo puc afegir això.
I va ser la casualitat d'escollir
a l'11 de l'11 de l'11,
que, igual que diuen que Montserrat
s'obre una porta, no?, de màgica,
l'haurem aquí a Tarragona.
Per uns propers anys continua fent-lo.
Mira, ostres, ja pensen més enllà.
Joan Bosch, del restaurant
Can Bosch de Cambrils.
Bon dia.
Bon dia, tingueu.
Segona estrella Michelin,
que tenim avui al matí de Tarragona Ràdio.
Joan, posa'ns en antecedents.
Jo crec que poca presentació necessita,
però on és Can Bosch?
Quan us trobem?
On és Can Bosch?
Doncs, bueno, Can Bosch fa 42 anys
que està a la Rambla Jaume I, número 19.
Està en un carrer que creua tot Can Brils Platja
i estem, doncs, potser tres carrers
més enrere de primera línia.
Després de...
No, allà hi m'estan sempre.
Després de 42 anys,
fa una mica la impressió
que ja era hora
de que us arribés l'estrella Michelin.
Dona, l'estrella Michelin
fa 26 anys que la tenim.
Vull dir que ja té trajectòria, això.
Sí, sí, sí.
Ja estàveu reconeguts i contents, suposo.
Ja és una esterna de viure per nosaltres.
Vull dir, fa del 84
que tenim l'estrella Michelin.
Fins a cert punt una mica estressant
en el sentit que no podeu baixar la guàrdia, eh?
Bueno, ja és el nostre trener.
Vull dir, ja fa tants anys
que ja se m'ha acostumat a viure d'aquesta manera.
Quina especialitat teniu, Joan?
A veure si coincidim.
Bueno, especialitat...
Esperem tindre moltes.
Vull dir, a la nostra cuña
sempre hi ha uns plats molt bàsics
que determina el poble.
Llavors, seran plats
que han de ser de peix i marisc.
Això sempre ho tenim.
I llavors, a la cuña
hi ha un apartat de plats
que van canviant
segons la temporada
i segons la primavera.
Llavors, nosaltres també
llavors hi donarem un sentit.
Però plats, per exemple,
reconeguts.
Cada gent ha venit benvingut per aquest plat
que va ser des dels principis.
Va ser quan vam imposar
l'arròs negre.
Sí.
Avui la fem allà amb això.
I, bueno, doncs,
potser va ser un dels primers plats
que ens vam donar a conèixer en altres.
Jo ara ja no...
no és que no em va anar s'ergullar així
de l'arròs negre,
però clar, és que l'estic tan vista
que, doncs, ja em...
Ja és com un avorriment per a mi
que l'arròs negre és una especialitat.
Doncs, bueno,
reconeixo que dins dels arròs que fem
doncs és un plat que està molt bé.
Però, vaja, anar a Can Bosch...
Però, doncs,
vull dir que sempre anem canviant
de la nostra carta.
Doncs, per exemple,
ara en aquests moments
hem perdut la temporada de bolets,
que és un apartat
que a tothom li agrada
perquè és una temporada molt bé.
Encara estem a temps, eh?
Tothom en aquest terra rostre
i el país nostre,
doncs, la part boletàica
la tenim molt assumida, no?
I, bueno,
també la diversitat que té
de Mipol,
això dels bolets,
doncs, sempre podria fer
molts plats diversos,
però, bueno, aquest any
ha sigut més estingida
perquè apenes n'hi ha hagut.
Ja, ja,
és el que està en veu de tothom, no?
De tothom que us dediqueu a l'hostaleria,
el tema de la manca de bolets.
Per tant,
no presenteu cap plat de bolets
dins d'aquest menú solidari,
sinó que feu...
A veure si ho tinc per aquí...
N'hi ha un plat.
Sí?
Una pretioa,
unes croquetes de bolets de temporada.
Sí, o és que participeu,
a part d'amun primer plat,
de Joan,
participeu en diversos aperitius, no?
Us heu posat feina?
Sí, sí, sí.
Bueno, sí, sí,
és el que ha dit el diàleg.
Havíem de vindre aquí
a acompanyar,
a fer de compar-se,
i resulta que
ens han donat deures.
Però, bueno,
estem encantats
que tinguem aquests deures,
estem encantats
de participar en aquest projecte.
Va ser molt fàcil,
i a més,
ells ho van assolir,
no cal explicar-los res gens, eh?
D'on ho fer?
Jo crec que ens hauríem
sentit molt incòmodos
que haguéssim anat a comprar-se.
Molt bé.
Doncs explica'ns, Joan,
què fareu vosaltres?
Què farà Can Bosch
dins aquestes menús solidaris?
No, dins els paràmetres
que estava format el menú,
doncs,
s'ho vam repartir,
vull dir,
no és que uns
sapiguessin fer les coses
més que uns altres,
allà vam anar
suportant papers,
i, bueno,
nosaltres vam dir
a casa nostra
que faríem
el rap a la maribera,
no?
És un rap
que em sembla
que ja estava
dins el guió,
dins la carta.
Sí.
I, bueno,
el rap és un peix
que per fer
per tantes persones
crec que
la millor forma correcta
doncs
és fer-la així
en un estiu mariner
perquè
el peix
és una mica delicat,
la carn
sempre es pot
tindre una mica
més aviat feta
i el peix,
doncs,
el rap és un peix
que deixa molta aigua.
Si la féssim al moment,
doncs potser
l'emplatat allò
m'ho estricionaria
i no m'ho quedaria bé.
Llavors,
hem decidit
de fer-la
amb una salsa
que pugui estar
almenys
uns minuts
fets abans
i,
com que és una salsa mariner,
suposant que
li fés una mica d'aigua
a aquesta mica d'aigua
que pot haver deixat
dins
a la marinera
sempre li donarà
més que això.
Llavors,
no és un plat
molt difícil
ni és un plat
molt modern,
però sí
que intentarem
donar-li
la màxima
atracció
perquè aporti
el que preferem
portar tots
amb aquest menor,
que sigui atractiu,
que sigui agradable,
que sigui bo
i que la gent
s'ho passi
molt bé.
Soquet de rap,
com dèiem,
amb patates de prades
i fasols de temporada,
és el primer
que vosaltres proposeu,
però interveniu també
en un parell d'aperitius,
estic veient.
Sí.
Sí.
Digue'n, digue'ns,
quins són.
Si vols,
els dic jo
i me'ls expliques.
A veure,
jo sempre ho ha de
fer això de gent
i a vegades
parlem
i les coses
me les haig d'apuntar
i no el tinc,
però me sembla
que és un croc de salmó.
Molt bé,
molt bé, sí.
que és com unes capes
que fem de salmó
amb pa inglès,
tot està fet a casa,
vull dir,
fins i tot aquest pa,
llavors hi ha unes batxamels
que són d'espinacs,
doncs imagineu-vos
aquest amic,
doncs com si fos de sàndwich,
però sàndwich me refereixo
molt petit,
d'aquestes capes
de pa,
d'espinacs,
o sigui,
estem parlant de blanc,
verd,
el rosat del salmó,
el blanc de la batxamel,
han acabat tot cartinat
amb una mica
de formatge,
és un aperitiu
que s'ha de servir
més o menys calent,
perquè clar,
doncs tot aquest batxamel
i el formatge
han de tindre
la textura
de calent
i de cruixent,
perquè si no,
llavors si està fred,
tot això
es mereix una mica,
però bueno,
l'Àngel allí
m'ha oferit
unes instal·lacions
que són impecables
i grandioses
i que crec
que se sentirem
tan a gust,
o menys que a casa,
perquè a casa
no m'ho fa falta res,
però doncs
tenim els conyers,
potser més reduïdes,
però en canvi allò
s'ha de fer
el camp nou
i bueno,
doncs en estarem
de colla.
Podríeu jugar
un dia molt divertit
per tots
i pretenem
que el resultat
sigui molt òptim,
tal com se pretenia
és que ho van organitzar tot
i que la gent
doncs
en vingui força
i que s'ho faci molt bé.
Un altre dels entrants,
diguem, diguem,
Joan,
podeu jugar
quan vulgueu
en aquell estadi,
inclús pels nanos,
eh?
El dia que vulgueu
cuinar per ells
està obert
a les portes
de l'estadi.
Bueno,
no et dic que no,
Ángel,
no et dic que...
Això serà el començament
de, ja ho veig jo,
d'un munt d'activitats,
eh?
A la laboral
no pararan els fons.
Ja saps que a nosaltres
no s'hi vam posar
cap resistència,
res,
vull dir,
m'ho va obrir
una mica,
li deia
i s'hi vam
s'hi vam tirar de cap,
eh?
Vull dir que
en cap moment
s'han posat cap
i al contrari.
Però no ara,
mai,
jo les vegades
que he anat a veure't
i he demanat
alguna participació,
no he tingut mai un no.
Gràcies,
eh,
per això.
Som una mica
bastantes,
home,
vull dir que ja
mos va la marxa,
no?
Sí,
sí,
t'ho plega a tots,
eh?
Perquè he dit
dos patidors més.
Sí, sí, sí.
Joana,
ja per anar tancant,
escolta,
veig que interveniu
en un altre aperitiu
que és el còctel
de brandada
de lluç
de palangre
amb gelatina
de gazpacho.
Sí.
Això també,
et sembla
d'elaboració
una mica
difícil, eh?
I més quan estem parlant
de 300 persones.
No, no, no,
no, no,
no, no, no,
d'elaboració difícil no
i bastantes persones
no en faig gens de por.
No?
Ja estàs acostumat
a cuinar per tanta gent?
Tenim el nostre obert
i un de mil.
Molt bé.
Un que es va fer
el Gala,
va ser potser
l'últim sopar
que es va fer
al Gala.
Tu em recordes?
Sí.
Una sala de festes
que hi havia aquí a Solau
que es deia al Gala.
Sí.
Però, bueno,
la brandada,
no,
la brandada
és posada
amb un gotet
i encabat
perquè no es vegi
el que es vegi
que pugui ser
el que és la brandada
li posem
aquesta mica de...
De gelatina,
de gazpacho.
De gelatina,
de gazpacho.
Per donar-li un altre contrast
i un altre color.
No,
crec que això...
Això sí que es pot donar
donar del fred
o inclús
de temperatura ambiental.
Això no és tan difícil.
Això ja ho portarem
de casa.
Joan Bosch,
doncs escolta,
moltíssimes gràcies
per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio
i, en fi,
que vagi molt bé
aquesta participació,
que sigui realment
una festa,
aquesta sopa sobrana.
que ens vingui força gent
i que tothom
s'ho puguem passar molt bé.
Gràcies, Joan.
Gràcies, bon dia.
I fins aviat.
Adéu, Angel.
Hem parlat amb Diego Campos
del Rincón del Diego
amb el Joan Bosch
de Can Bosch,
són les dues estrelles
amb Michelina
de la demarcació.
Ens en falta una tercera,
el Fran López
del restaurant
La Torre de l'Indià.
Fran, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola.
La Torre de l'Indià
està a Xerta.
Això ens cau
una miqueta més lluny
de Tarragona,
però explica'ns
on esteu concretament
i què té d'especial
el vostre restaurant
per què hagueu aconseguit
aquesta estrella Michelin?
Bé, estem
al sud de la província
de Tarragona,
al costat mateix
de Tortosa,
a uns 12 quilòmetres
aproximadament.
Estem dins
del complex
de l'Hotel Villarretiro,
que és un petit hotel
en el qual
hi ha noves habitacions,
amb un espai
i uns jardins
molt bonics.
I dins
del complex
de l'hotel
està el nostre petit restaurant
que es diu
el Torre de l'Índia
i el qual
que fem
una cuina
molt tradicional
en productes
del territori
i intenten
donar la màxima
qualitat
i un bon servei
als nostres clients.
I en definitiva
és una mica el que fem.
Doncs Fran,
si esteu situats
en un complex
hoteler
en què només
hi ha 9 habitacions,
aquí sí que
clar,
se me fa estrany
que puguis
cuinar
per tantíssima gent.
Estem parlant
d'un sopar
de 300 persones,
tots dos tenim menjador
més aviat
o no?
Jo crec que
Fran és el que
més acostumats
està a fer banquets
de bastanta gent.
Ah sí?
Crec que sí,
no, Fran?
Sí.
Bueno,
a part del
petit restaurant
tenim una sala
amb una altra
cuina anexa
per una capacitat
de 500 persones
i realment
cada setmana
fem un event
d'unes 200 persones.
Bueno,
així ja ho teniu
per la mà.
Exactament,
exactament.
Llavors,
en tema d'events
tampoc no és
el que em preocupa més
en quant a organització.
Fran,
què ha suposat
per al Torreó
de l'Índia
aquest estrella
Michelin?
Us ha vingut
més gent?
Sou més coneguts?
us ha canviat
el ritme de treball?
A més,
realment,
no ens hem d'enganyar,
l'Índia
és una llià
molt mediàtica
i molt seguida
per mil coses,
no?
Llavors,
sí,
la veritat
és que
et dona més renom,
et coneix més gent
i això fa
que vingui més gent.
Nosaltres estem
a una zona
on no hi ha
grans,
grans ciutats,
estem molt lluny
de Barcelona,
inclús de...
Bueno,
per tant,
estem al mig
de València,
Barcelona,
i Saragossa,
venen a prop
de Tarragona
i Castelló,
llavors això fa
que en caps de setmana
tot aquest ressò
que dona la guia
arribi a aquestes...
Bueno,
que hagi arribat
a aquesta ciutat
i que aquesta gent
es desplaça.
És turisme gastronòmic,
els que venen
directament
al vostre restaurant.
Sí.
Fran,
a quina és
l'especialitat
del Torreó de l'Indià?
Especialitat?
Sí,
que és el plat Cossur,
el plat Estrella.
que si anem per primera vegada
no ens hem de perdre.
jo no diria
un en concret,
ja que hi ha
una carta dinàmica
en la qual es va canviar
constantment
i segons
els productes
de temporada.
Jo no m'atreviria
a dir
un plat concret,
però sí que parlaria
de productes,
parlaria de productes
com l'arròs,
ja que som terra
d'arròs aquí
i sempre tenim
algun arròs
a la carta.
No obstant,
no et diria un concret
pel motiu que
la setmana passada
vam canviar
els dos arròs
que hi havia.
Llavors,
si et dic ara un
i d'aquí un temps,
a la millor ja no està.
Llavors,
però sí que em quedaria
amb l'arròs.
En aquest cas,
seria l'arròs,
però molts d'altres
com a...
Fran,
jo vaig quedar molt sorprès
una vegada veient
els terratres,
una de les bastantes vegades
que he anat,
dels grúmols,
dels ratllades,
de les ortigues,
tot això ho incorpores
a la teva cuina?
Sí,
els cigrons...
Anem posant
alguns plats.
Bé,
però és que això
va entrant,
va sortint.
El que sí que treballem
és en producte
del territori,
producte de les terres
de l'Ebre,
principalment,
ja que és
on estem situats,
i també de la zona
en general
en plats típics.
No sé,
hem tingut
des de Conill i en Caragols,
ara tenim un plat
en Anquila,
no sé,
productes molt,
molt d'aquí.
Fran,
doncs ràpidament
anem a repassar
els plats
en què participes
en aquest menú solidari.
Mira,
dos entrants,
pop amb ceba
i patata putxada
i croquetes
de bolets
de temporada.
Sí,
llavors,
en quant a els dos aperitius,
com era una cosa
que havíem de treure
al principi,
volíem fer una cosa calent
i tal,
tampoc ens hem
liat massa
amb la croqueta,
serà una cosa senzill,
que portarem
fer via des de casa
i simplement
allà estem
segurament preparats
amb les cuines
que ens han deixat
allí
per poder fer
el passe,
el frigir-les
i el servir-les
al moment.
Amb el segon aperitiu,
també ho portarem fet
de casa
i, bueno,
el mateix,
amb els foscs
que hi ha allí
donarem el cop final
i per poder treure-ho.
El que sí que són freds
són els entrants
que tu t'encarregues
de fer tots tres.
En fet,
no,
és un sol entrant
que té tres tartars
en un mateix entrant.
Són tres tartars,
sí que és veritat.
Sí,
sí,
sí.
Bé,
és un plat que tenim
al restaurant,
nosaltres li hem
de menys a més
pel sentit
de la forma
com es menja,
es menja primer
un més suau,
després una mica
més intent
i finalment
s'acaba per un
ja bastant
més pujat de sabor
i,
i cada uva
acompanyat
amb una salsa,
una maionesa
i un sofregit.
Deixa'm-ho llegir
que em fa com a gràcia.
Mira,
és tartar de llagostins
amb aire de fruita
de la passió,
tartar de salmó
amb maionesa
o wasabi
i tartar de cavalla
no sé com es tradueix
amb sofregit
de tomàquet.
Barat.
Barat.
Val,
val,
tartar de tres peixos,
vaja,
tartar de mar.
Exactament,
exactament.
Molt bé,
molt bé.
Escolta,
va costar molt
que t'enredessin
per participar
en aquest sepa acelerari,
nana?
No,
realment no,
realment no.
I va ser de sorpresa
perquè van enredar
en directe,
eh?
Com en directe?
Estava en la conversa.
jo encara no havia tingut
cap conversa
i llavors el dia d'abans
havien convençut
els altres,
que, bueno,
no convençut,
que vaig dir,
llavors ja que anem,
cuinem.
Llavors,
com se va arribar allà,
se va trobar
que es cuinaven
i me va saber
molt de greu
que es trobés,
dir, ostres,
llavors de seguida
va l'entrant,
va dir,
i el Fran se va apuntar
a l'entrant
a part dels dos aperitius
que ha dit.
Hem fet,
hem fet,
realment era que
jo de venir ja venia,
però jo venia
com a invitat
i com a una mica
fer,
no sé,
tampoc sabia ben bé
fer algun aperitiu,
m'havien dit,
o anar allí
d'invitat.
Llavors,
clar,
arribo allí
i em trobo
que no d'invitar res,
allà hi havíem
de fer l'entrant,
bé,
que de totes maneres
ho fem encantats
i la causa seu val.
Fran López
del restaurant
al Torreó de l'Indià,
la tercera estrella
en Michelin
que tenim avui
al programa,
moltíssimes gràcies.
No t'he dit l'edat,
jo no m'atreveixo
a preguntar-la,
però tu...
Ah,
doncs jo t'estic veient
la fotografia,
Fran,
ets molt jove,
però vaja,
quants anys tens?
27.
27,
un jove valor,
una jove promesa,
com deia l'Àngel.
Déu-n'hi-do,
quant de temps fa
que et dediques
a això de la restauració?
Bé,
en la família
som la quarta generació
en la qual
jo m'he criat
a un restaurant,
però realment
als 16 anys
vaig començar a estudiar
i, bueno,
dels 16 anys
fins ara.
Imagina't,
clar,
27 anys,
però bé,
amb tota la trajectòria,
quarta generació,
tu diràs.
Doncs Fran,
moltíssimes gràcies
també per estar al telèfon
aquest matí.
Molt bé,
moltes gràcies a vostès.
Adéu,
bon dia.
Bon dia.
Passem ara
a la part tarragonina,
home,
que tenim aquí
el Gabri
i tenim també
el Marco.
Recordem
el Marco Martins
de Pastissos de Crema,
el Gabriel Olivier,
que t'encarregues
a fer el prepostre
i has portat un gelat
que jo estic patint
perquè es deu estar desfent.
Diu,
què hem de fer?
No passa res.
Escolta,
que vingui algú
i l'agafi el posi a la nevera,
per l'amor de Déu.
Podeu enviar algú
que agafi el gelat
i el posi a la nevera?
És que m'apeteixo molt.
Has portat el gelat
que podrem degustar
en aquest sopar.
Perdona,
recordo,
sopar solidari,
11 de novembre,
al complex de l'antiga laboral,
solidari a favor
de la Lliga contra el càncer
i la Fundació Josep Carrera,
60 euros
i un menú extensíssim
amb cuiners d'Estrella Michelin
i amb cuiners
més que reputats
de Tarragona.
No sé si ha canviat
el gelat
que jo t'hi havia apuntat,
però segurament
que no serà l'últim.
Com els diem?
Parla,
parla, Gabriel.
Digues, digues, Gabriel, digues.
Bueno, bon dia.
Bon dia.
En vista
amb els cracs
que ens estem
treballant,
clar,
cadascú té
que tornar
a refer les coses
en el sentit
d'estar al nivell,
perquè clar,
tots estem...
Oh, vols dir que havies planificat
un gelat i has dit
ostres!
No, no, no.
Això d'anar a més.
No és això,
però tots esperem al màxim
i tots donem el màxim
de tot
i en tots ens exprimim
una volta més
i suposo que sortirà
el que tots desitgem.
I de què faràs?
El gelat o el sorbet?
No, en principi...
No, no, serà un sorbet
com és de prepostre.
La per baixar, que diuen.
Exacte.
Si un sorbet
de fruita de la passió
i oli d'oliva.
Oli d'oliva
en el sorbet?
Amb el sorbet.
Val.
Si és una combinació
potser estranya,
però és molt adient,
després ho provareu,
amb una gelè d'aurada
de xartrés,
ja que estem a Tarragona,
i una pols de regalècia.
M'agrada Déu.
M'agrada Déu.
Teniu bona nevera
per aguantar això?
Teniu bones instal·lacions
per aconseguir tant a gent?
I si vol portar
per als nanos
després provin,
també n'hi ha lloc.
També.
No n'hi ha problema.
Allò és immens.
ha acostumat a fer
també sorbets
o gelats
per tantíssima gent?
Sí.
Sí?
Sí, sí, sí.
Jo vull dir,
tampoc és un gran problema.
No he inventat
els diferents cuiners
que s'acompanyaran,
però la llesta
és molt llarga
i no voldria
avisar-me a ningú,
per això no ho hem dit,
però està...
Clar, perquè quanta gent
estarà participant
en aquest sopar?
Bé cuinant,
bé ajudant.
Quanta gent estem parlant?
Calgulem unes 50-60 persones...
Encara ho trobo poc.
Home,
jo crec que n'hi ha prou, eh?
Jo necessitaria més,
ja t'ho dic ara,
perquè sou professionals
i us apanyeu, però...
Sí, sí.
Bé, tenim la col·laboració
de l'escola de Cambrils
dels nanos,
Faran de Cambrés.
Molt bé.
Tenim la col·laboració
de tot el personal
complex educatiu,
tenim la col·laboració
de les plantilles
del Marcos Borromeo
del Palau del Baró.
Tenim...
Bé,
el Marcos tenim
des del...
vindrà el cuiner
de la Vuella,
el Pasqual,
que és de l'associació
i he aprofitat també.
Vam,
és que heu tirat cables.
Sí,
no,
vindrà...
el que farà el dinar...
Perdó,
el sopar del personal,
que farem diferent
perquè no tenim temps
de tindre-ho tot preparat,
serà Antonio Quadrado,
que ara està jubilat
per el professor
de l'escola d'hostaleria,
entre altres,
no?
Doncs mireu,
en aquests 10 minuts...
El postre...
Ara parlem del postre.
Aprofito d'ells.
El postre i el gelat
sí que li volem donar
el personal de cuina
i d'office
i els nanos,
però penso que tinguin
un bon record.
Això serà una mica
el caramelet per tothom,
no?
Sí, sí.
Ara parlem,
doncs,
continuem parlant del postre.
Jo, mentrestant,
demanaria que truquéssim
al Marco Borromeo,
que és una mica
el Marco Borromeo
del Palau del Baró,
que és, home,
el qui d'entrada
li va sortir la idea.
Marco Martins,
pastissos de crema,
tu has preparat el postre,
tu vas després del sorbet
del Gabri.
Què és?
Xocolata.
El postre i els petifús, eh?
Vale, sí,
els petifús són aquelles galetetes
que acompanyen el cafè, no?
El cafè, sí.
Al final seran
unes trufes de xocolata
con el porto
i unes galletes
de marmelada
de frutas.
Jo, deuixiu,
de toco.
Algo sencilla, no?
I el postre,
pues,
és un lingote
de xocolata 70%,
un xocolata negro,
sí,
con una crema ligera
de baileys
i està sobreposto
un bizcoig de nueces.
I és acompanyat
amb unes habes crujentes
de cacaó,
o sigui,
el cacaó,
la haba de cacaó
antes de ser xocolata,
o sigui,
en bruto,
caramelitzat,
i ja està.
És en formato
de lingües.
És xocolata
per un tub,
però és una cosa
energètica.
Va terminar
l'escena
tan ben
lograda.
Necessitaríem
un segon sorbet
per pair
les xocolata.
No,
el que és bueno
sempre baja bien,
no sé,
no,
no,
no.
I bueno,
i ja està.
També t'ho pregunto,
tu amb el teu obrador
petit,
mesurat,
què tal això de fer
a postres
per 300 persones?
A veure,
jo vendo postres,
o sea,
yo vendo a la semana
vendo 500,
600,
pero bueno,
es pequeño,
pero...
Se os olvida
dir que en Marco
hi era el cap
de partida
de la pastisseria
a l'hotel de Dubai
que tenia
Santa i Santa Maria.
Vull dir que
està acostumat
a fer banquets,
eh?
Molt bé.
Aquí ningú s'ha espantat
per la quantitat de gent,
eh?
Quan heu fet la proposta
ningú ha dit
tu i tanta gent no.
I si algun dia
fem una carrera,
una cursa de fer
canelles,
amb una cullera sola
és...
crac, eh?
Una cursa de fer què?
queneies.
Què és això?
Sí,
les queneies d'ellà,
de...
Les boles del...
Boles de...
Però fetes amb una cullera.
Amb cullera.
Ah, sí?
Es fan rodona...
Sí, una cullera sola...
Pim-pam,
eres una màquina.
Una màquina.
Bueno,
cada uno tiene
la seva especialitat.
Cada uno con su especialitat,
no?
No es nada
de otro mundo,
no?
Però bueno,
si llevo un tiempo
de pràctica,
no?
Però lo comenté
a Ángel
y se le hizo gracia.
Esteu una mica locos,
eh?
Els que us dediqueu
amb això de la cuina
i la reposteria.
El ser un sopar
d'aquestes característiques...
Sí, sí?
Digue'm jo.
Ah, perdó.
El ser un sopar
d'aquestes característiques
i d'a més
implantem alegria,
implantem il·lusió,
que és el que volem connectar
amb tota la gent
que té que vindre
i que s'aportin...
Escolta,
no ho veureu, eh?
No ho veurem
els que hi estem sopant?
No ho veurem
com esteu vosaltres cuinant?
No ho veurem
de la preparació
i no es veuran les cuines?
Una part sí,
perquè...
Perquè esclar,
això també és una festa,
supercuriós.
Vindrà a TV3
el dia 9
per fer la preparació
en cada restaurant
com s'elabora
i llavors farà un reportatge.
Molt bé.
M'agrada un reportatge.
Me sap molt de greu
perquè a les Terres de l'Ebre
no podran anar
perquè no tenen
ningú allà,
ningú que pugui fer
d'una manera altruista
i llavors
sempre surten perjudicats,
sempre que...
Quan sequeixen
les Terres de l'Ebre
és que tenen una mica de raó,
no?
Estan molt lluny,
però no n'hi ha dret
a vegades el que li fan.
Això és una cosa, Àngel,
que no arreglarem ara, eh?
Ara, centrem-nos en...
Jo que al mínim ho dic.
Almenys que quedi dit.
Per cert,
que els beneficiaris
d'aquest sopar solidari
seran la Lliga contra el càncer
i la Fundació Josep Carreras.
De la Lliga contra el càncer
intentarem contactar
amb el seu director,
el David Ortega,
abans de tancar,
més que rep també
perquè ens diguin
què faran amb aquests diners
i suposo que us agrairan
la iniciativa.
No sé què més m'expliqueu
d'aquest sopar solidari.
11 de novembre,
com ho ha de fer la gent
per apuntar-se,
perquè això sí que ho han de fer
amb una mica de previsió.
De moment tenim
unes 200 persones
ja inscrites
i recordeu que el preu
són 60 euros.
Jo crec que és simbòlic
tenint en compte
que estem parlant,
mireu,
d'uns 7 aperitius,
3 entrants,
primer plat,
segon plat,
postres...
Aquí tenim el número
de comptes.
Passa que si diem
el número de comptes,
Àngel...
No, no,
el número de telèfon
per poder apuntar...
el número de telèfon.
Doncs mireu,
si us voleu apuntar
amb aquest sopar solidari
a favor de la Lliga
contra el càncer
i de la Fundació Josep Carreras,
això serà el dia 11,
jo no em canso de dir-ho,
divendres,
dia 11 de novembre
a l'Antiga Laboral.
Heu de trucar
al 646,
7, 4...
No,
648,
perdoneu,
452,
647.
Repeteixo.
648,
452,
647.
Fins quin dia
tenen temps
de trucar,
de reservar?
Fins quin dia
tenen temps?
Bona pregunta.
Tres dies abans.
Tres dies abans
el podem apurar.
Val.
Me mataran,
ja sé que me mataran
els altres,
però...
Bueno,
escolta,
és fer-hi una mica més
de xocolata,
en el cas del Marco
o el Gabriel,
una miqueta més
de fruita de la passió.
Potser nosaltres
ho tenim més fàcil
perquè el que he de fer
al forn
o demanar
la quantitat
de peix o carn
serà més complicat.
Cal que si falten plats
que comparteixin.
Comparteixin plats.
necessiteu,
necessitàveu
una activitat
d'aquestes
per donar vidilla
a la vostra feina,
una feina que normalment,
li pregunto al Marco
i al Gabriel,
normalment és una feina
que queda
en el vostre establiment,
en petit format
i que ho feu
a casa vostra,
però això
dona notorietat,
dona visibilitat
a tot el que feu.
Això va bé
de fer-ho de tant en tant
perquè la gent sàpiga,
no?,
els professionals
que tenim aquí.
Sí,
clar que va,
bé,
és una iniciativa
bastant
por la causa
i a més vamos
y compartimos
y conocemos
otras personas
dentro del medio,
o sea,
compartimos ideas,
vemos cosas,
¿no?
Estoy grato
por la invitación
de Ángel y Marco
y participo
con mucho gusto,
o sea,
¿no?
És la primera vegada
que colaboreu,
Gabriel,
amb una cosa d'aquestes,
o no us coneixeu tots,
suposo.
Bueno,
arrel
d'aquest
event
i d'aquest
amb la gent
que estem,
no,
però suposo
que cada individualment
hem col·laborat
amb altres causes
i altres personatges,
el que està clar
que en aquest camp
quan tu més aportes
vull dir
més reps,
no?
I tot és el bonic
d'això,
és tot aquest intercanvi
i després
cadascú tenim
la nostra creativitat,
la nostra manera de fer
i l'apliquem
per donar el millor
de nosaltres,
no?
El David Ortega
ràpidament el tenim al telèfon
i a Melló ocuparem
aquests darrers minuts
d'entrevista.
4 minutets
que queden per arribar
a les 11,
el David Ortega
és el president,
no sé si president,
el director de la Lliga
contra el càncer
aquí a la demarcació,
David?
El director,
el director.
Director,
molt bé,
que jo amb això dels càrrecs
sóc un desastre.
Escolta,
què fareu
amb tots els dinarans
que traureu d'aquest sopar?
Em sembla que serà
un èxit això.
Farem el que ja estem sent.
És important,
sobretot,
recordar que la Lliga
fa 18 anys
que està treballant
a favor del malalt oncològic
des de diferents vessants.
El que més es veu,
el que més rep el malalt
és l'ajut
psicosocial i econòmic
que fa l'entitat.
L'any passat,
84 famílies
van rebre un ajut directe
durant el tractament
del càncer.
Tot això gestionat
i vehiculat
a través de les treballadores
socials que tenim aquí
al territori,
els hospitals,
els CAPs, etcètera.
Continuarem amb el tema
del suport també
amb el voluntariat hospitalari.
Tots els hospitals
que tenen una unitat oncològica,
les persones que són voluntàries
van a veure els malalts
per tal que les persones
de la família
que l'acompanyen
tot el dia
puguin marxar a casa,
puguin fer,
puguin,
puguin,
d'alguna manera,
deixar
amb una persona
que està preparada
per això
el seu familiar.
Continuarem com no
amb la funca,
amb la investigació
que des de fa ja
una pila d'anys
portem el registre de càncer
i el programa
de detecció per cos
de càncer de mama
aquí a les nostres comarques
i d'alguna manera
consolidar aquesta feina
que ja fa 8 anys
que fem.
Ens agrada dir
que des de Tarragona,
des de la demarcació,
tenim una entitat
com la Lliga
que és pionera
i és un exemple
per arreu de Catalunya
perquè fa grups
d'ajuda mútua.
Actualment la Lliga
té 10 grups
d'ajuda mútua,
9 per a dones
de càncer de mama
i altres patologies,
dones i homes,
i un per persones
optimitzades
perquè la gent
entengui
que una persona
optimitzada
és aquella
que ha de portar
una bossa.
Ja ens entenem.
I continuem
sent referent.
Tenim més grups
d'ajuda mútua
aquí a la demarcació.
La Lliga
té més grups
d'ajuda mútua
que a tot Catalunya
i som referent
i ens venen
a visitar
altres entitats
per veure
com muntem els grups,
com funcionen.
En definitiva,
és un servei
que la Lliga
dona
per completar
una mica
l'activitat
de l'administració,
una activitat
que no té
per què fer-la
a l'administració,
però que la societat
civil
és responsable
i és sensible
en aquest tema
i oferèix
aquest servei.
Jo des d'aquí
sobretot
agrair
al Marco,
a l'Àngel,
a l'Ignasi
aquesta iniciativa,
no?
Aquesta iniciativa
perquè,
doncs bé,
d'alguna manera
la Lliga
també recull
els fruits
de la feina
que ha estat fent.
Si la Lliga
no fos una entitat
que és referent
i si no fos una entitat
que té al capdavant
el seu president,
que és el doctor Borràs
i altres membres
de la Junta
com el senyor
Ramon Miralles
que ha estat dirigint
l'ecologia d'aquí
del plan 23,
si no hi hagués
d'aquestes persones,
si no féssim
la feina que fem,
no tindríem el suport
de persones
com els cuiners
que vinguen a cuinar,
com les persones
que han tirat endavant
aquest projecte
aquí al complex educatiu,
als quals entrada
el que hem de fer
és donar-los
sobretot les gràcies.
David Ortega
de la Lliga
contra el càncer,
doncs moltíssimes gràcies
i, en fi,
felicitats
per tota la feina
que feu.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I així tanquem
l'entrevista?
Jo voldria recordar
solament l'Ignasi Vassora
que no ha pogut vindre
però sempre agrada
estar a l'ombra
però ha sigut també
un gran animador
del projecte.
De l'associació Apat.
Sí.
Molt bé, molt bé.
I no hem pogut contactar
finalment tot i que sabem
que ens està escoltant
amb el Marco Borromeu
que és qui va tenir
la idea de tot plegat.
Qui sí que ens han acompanyat
ha estat el Gabri Oliver
de la Generalitat
de la Generalitat
de la Generalitat
de la Generalitat
Gràcies, Gabri.
A vosaltres.
A la Marco Martins
de Pastissos de Crema.
Moltes gràcies.
Gràcies.
I l'Àngel Jiménez
del nostre cuinerat particular.
Gràcies.
Gràcies.