logo

Arxiu/ARXIU 2011/ENTREVISTES 2011/


Transcribed podcasts: 1226
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

que és que t'anàs recollint aquest mes,
tenim la famosa anècdota
de l'entrenador del Girona,
el Raül Agner.
El Raül Agner, cal que l'expliquem, o ja la sabem.
Jo crec que la sap tothom.
La sap tothom, allò que li van fer una pregunta,
estaven a la franja de Ponent,
a l'Aragó, però estaven a la franja,
ell és de per allà, de Maquinense,
si no m'equivoco, i com es veu
que és costum, jo d'això no sé gaire,
però es veu que és costum a les rodes de premsa
que els entrenadors contestin amb l'idioma en què els pregunten.
És costum, en fi, s'ha posat de costum de moda
perquè Pep Guardiola ho fa, i clar,
Pep Guardiola i el Barça,
hi ha unes preguntes en català i unes preguntes en castellà.
Un marc de tendència.
I aleshores, algun periodista de Girona
li va preguntar al Raül Agner en català
i ell va contestar en català,
i això no va agradar a alguns periodistes d'Oscar.
Tot i que aquest senyor és d'allà,
és d'Aragones, però de la franja,
és la seva llengua i tal.
Això també va passar l'altre dia amb el nostre company
Quim Pons de Tarragona Ràdio, no va passar res,
ell va fer preguntes en català en una roda de premsa
a Madrid, en el partit del Rayo Vallecano nàstic.
I què? I va passar el mateix.
Li van preguntar en català, ell va contestar en català,
l'entrenador del nàstic, i tot correcte.
I no va passar res, però allà, com que els Aragonesos
són una mica tossuts, s'hi van posar una mica rucs,
i va passar el que ningú pensava
que faria un entrenador de futbol, i és que aquell va dir
escolta, si jo parlés en anglès,
m'adiríeu alguna cosa,
tregaríeu i ja està, no?
No em diríeu que ho tradueix.
Doncs, si em pregunteu en català, m'adiríeu en català.
Van continuar prestando i dius, si no puc parlar en català,
me'n vaig, no hi ha res de premsa, i se'n va anar.
Això va passar. Però han passat més cosetes
d'aquestes, aquests dies.
Per exemple,
el tema de...
Ara ve l'exemple de
tal faràs, tal trobaràs.
El Parlament Europeu acaba de dictar una normativa
sobre les patents
europees, per fer la competència
que als Estats Units ho tenen molt fàcil
patentar, i per tant ens passen la mapa a la cara
a Europa, i llavors han fet una normativa per agilitar
això, i una de les coses que diu aquesta normativa
és que els Estats Units s'ha de fer
i només es pot fer en anglès,
en francès,
o en alemany.
I també és idioma, encara que a la Unió Europea
n'hi hagi 23 oficials. Evidentment, aquí
els parlamentaris espanyols
s'han estirat els cabells i han dit, com és possible?
Això quin atropello? Com ho farem ara?
Hem d'aconseguir que també es puguin fer en espanyol.
I, clar,
els sembla fatal que a la Unió Europea no puguin fer
les coses en el seu idioma, com a alguns
altres, em sembla el mateix que no puguem fer-ho en el nostre.
Però des de Madrid
no ens han donat mai gaire suport. Ara,
els europarlamentaris espanyols han demanat
que tots els europarlamentaris procedents
de l'estat espanyol donin suport a una moció
reclamant això. I, esclar, és quan
s'ho ha dit els europarlamentaris catalans i han dit,
sí, sí, puja aquí dalt, que no està mal.
Us donarem exactament el mateix suport que ens
heu donat vosaltres sempre per aconseguir que el català
sigui oficial a Europa. És a dir,
zero patatero. I ja està.
I aquí està la cosa. On te'l faràs,
te'l trobaràs. Així està la cosa de moment
en el cas de
les patents europees. S'han de tenir
per aquí algun tema més
amb el tema del Windows
i dels entrenadors, o també, sí, mira, un altre,
el tema dels Goya, el famós tema dels Goya.
Què ha passat amb els Goya? Què ha passat? Doncs que
la cinematografia catalana
ha resat espanyolament. Ha triomfat, sí.
Però,
malgrat tot, encara hi ha diferències.
Per què? En els mitjans de
comunicació espanyols han fet
hi ha dues pel·lícules, com a mínim,
que es poden comparar. Una, Pa negra.
Sí.
Una altra, Buried.
Sí.
Títol en anglès, original en anglès.
Tots els diaris, diguem,
de l'acord espanyolista,
aquests que practiquen el que ens en diu
nacionalisme lingüístic espanyolista,
que un dia d'aquests ho explicarem.
La caverna.
Sí, però la caverna...
És igual, Enric, ara ens portaria
un debat que és igual.
No, un dia explicarem això del
nacionalisme lingüístic espanyol
que també existeix, encara que ells no en siguin
existeix. Doncs bé,
la caverna mediàtica,
amb tot el tema dels Goya, cada vegada que havien
de dir la pel·lícula Pa negra, traduïen el títol
Pan Negro. Però, en canvi,
la pel·lícula Barrient, com que el títol està en anglès,
en cap diari d'aquests l'han traduït al castellà.
El deixen en anglès.
Perquè no cal. No cal, perquè la gent sap molt l'anglès.
Exacte. Llavors, totes les coses que són
titulades en català les tradueixen. Però si són
en anglès, no, no cal. I així s'estrenen
avui en dia, a Espanya s'estrenen moltes pel·lícules
amb el títol en anglès sense
traduir. Però, en canvi, si el títol és
en català, a Madrid l'han de
posar en castellà, perquè és clar, com és possible
això, etcètera, etcètera. Ai, el
nyigui-nyogui. Ai. Vinga, que n'acabem.
Amb el nyigui-nyogui, que ja no em
sorti la paraula, anem acabant avui
un quart de català, amb
el Quimi Portet
Tarragoní, segons l'Enric Garriga. Sí,
Nando Cavallero, aquesta de Llena Ciutatari, amb una cançó
que es diu Ulleres i Ulls,
perquè tots dos portem ulleres.
El Nando i jo. I perquè és una cançó
que... I perquè, a veure si amb ulleres
i ulls, alguns d'aquests que sortien ara
a la secció del nyigui-nyogui, se'ls
desentela la vista i veuen una mica
més enllà del seu nas. Molt bé. Doncs avui
acabem amb música feta a Tarragona, amb el
Nando Cavallero i l'orquestra del Genero
Solitari. Us recomanem aquest disc
titulat Vuit dissabte, set d'hivern.
Amb ell tanquem aquesta edició d'un quart
de català. Enric Garriga, gràcies. Fins
dimecres. Dimecres més.
Diuen que quan estàs a punt de morir, tota
la vida et passa davant dels ulls.
En algunes zones del món, per causa
de la pobresa, la malaltia i la fam,
la vida acaba massa aviat.
Col·labora amb Mans Unides al 902
40 07 07
o a mansunides.org. El seu demà
és avui.
Aquest dissabte,
el disc ballat.
Aquesta setmana
anirem fins l'any 1989
per escoltar el primer llarga durada
dels Vars.
Recordarem cançons com Ramon,
Quan ens veiem o Com el ballès no hi ha res,
entre altres èxits del seu primer treball
discogràfic.
Aquest dissabte, els Vars,
amb la veu de la Montse Llaràs i el Jordi Coma.
El disc ballat
amb Joan Maria Bertran.
La música dels 80 i 90
en format vinil.
Cada dissabte,
de dos quarts de dues
a les dues
i en qualsevol moment
a tarragonaradio.cat.
a tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
A tarragonaradio.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit