En aquest matí de divendres ens proposem repassar
l'actualitat del port de Tarragona
amb el seu president, el senyor Josep Andreu.
Just l'endemà, poques hores després,
que el conseller de Territori de la Generalitat,
Lluís Senracorder, presentés aquí a Tarragona
l'agenda, el calendari, pel que fa a les obres
del corredor del Mediterrani, a les nostres comarques
i en el conjunt de Catalunya.
Sens dubte que el corredor del Mediterrani
serà una de les qüestions que abordarem
durant els propers minuts.
Senyor Josep Andreu, molt bon dia.
Bon dia.
En general, com valora, després de la decisió de Brussel·les,
del passat mes d'octubre i amb el calendari
i amb l'agenda expressada pel conseller Lluís Senracorder,
com valoren, des del punt de vista del port de Tarragona,
el que pot suposar el corredor del Mediterrani?
Home, ho valoro molt positivament, no?
Perquè, a veure, ja en el seu moment,
quan Brussel·les va anunciar que tots estàvem esperant,
és d'aquestes notícies que tots estàvem esperant
i al final es va produir,
una mica amb la sorpresa que d'un corredor
es van convertir en cinc corredors.
Això va ser, Tarragona,
doncs fins i tot vam sortir ben parats
perquè, llavors, som la cruïlla de dos corredors,
el corredor mediterrani, corredor central.
El corredor central.
Reconduint la idea que tenia el ministre de Foment
de fer que el corredor central atravesés els Pirineus, no?
Llavors, al final, la solució és que el corredor central,
en lloc de atravesar els Pirineus,
baixi per Lleida i enganxi amb Tarragona
i, llavors, ja, diguem,
sumi amb el corredor del Mediterrani.
Per tant, des d'aquesta perspectiva,
la notícia va ser bona,
però, llavors,
el que estàvem repetint les últimes setmanes,
diuen, bueno,
doncs ara hem de posar allò negre sobre blanc, no?
Posar fil a l'agulla.
Perquè aquí, l'important,
és molt important,
i després ja n'hi ha sortint al llarg de l'entrevista,
els terminis,
els calendaris d'execució del projecte
i també amb el context econòmic en què estem
on, diguem,
les dotacions pressupostàries
seran les que seran
i tot visualitza que no seran, diguem,
molt grans
ni es podrà fer grans obres
ni grans infraestructures.
Per tant, amb pocs diners,
què podem fer?
I, doncs, s'ha de fer, diguem,
un criteri de priorització i de coherència.
I això és el que la Generalitat de Catalunya
posa damunt de la taula
amb aquest criteri de coherència
de prioritzar les coses
i dir, escolti'm,
del coronavirus terreny,
de tot com ha de ser el final
i amb els límits de l'any 2030,
què interessa primer?
El territori.
A nivell de Catalunya
i després ja traslladat a Tarragona.
Abans, de totes maneres,
de conèixer la decisió de Brussel·les,
ja des de fa mesos,
des del Port de Tarragona,
s'està impulsant la idea de construir,
per anar avançant temps,
el que s'anomena popularment,
o coneixem,
els mitjans de comunicació com a mínim
i la gent del Port de Tarragona
com a tercer raïl, no?
És a dir,
el tercer fil.
O tercer fil.
Connectar-nos amb Castell Bisbal
per tenir la sortida de mercaderies
amb Ample Internacional.
Aquest projecte,
a dia d'avui, com està?
Bé,
nosaltres celebrem que se'n parli
i del tercer fil, no?
És d'aquelles coses
que és bo que se'n parli
perquè nosaltres creiem
que és un projecte possibilista,
és un projecte tècnicament fàcil de resoldre
i és un projecte que, a més a més,
té diverses bondats.
Una d'elles és que hi ha l'interès
de poder desenvolupar una fórmula
de regulació públic-privada,
cosa que també en els temps en què estem
també crec que és una cosa
que hem de saber valorar i aprofitar.
En aquests moments està,
la setmana passada vam tenir el divendres,
a iniciativa d'ells,
va venir el director general
d'infrastructures ferroviàries de Madrid,
que era també l'altre gran, diguem,
pota, diguem, diguem-ne de decisió,
potser la més important,
perquè les vies són d'ells.
Aquí el tema,
quan tens que prendre una decisió d'aquestes,
el titular de la via
és l'estat espanyol a través de DIF, no?
Llavors, era molt important
saber la seva opinió, no?
I bé, la veritat és que va ser
una reunió eminiment tècnica,
estava jo, estava l'alcalde,
estava el subdelegat del govern,
de l'estat espanyol,
però també estaven els tècnics, no?
I doncs vam fer tot un parell d'hores
valorant projectes tècnics
i jo vaig sortir bastant satisfet
perquè per primera vegada
i des de...
vaig veure amb algú de Foment
i d'ADIF
que valorava positivament
el projecte del tercer fil.
ADIF, Foment, ADIF,
ells valoren o plantegen
que el projecte del corredor mediterrani,
el definitiu,
el que el dia de demà serà,
és el que va des de...
bueno, va entre per Girona,
va fins a Castellbisbal,
de Castellbisbal Martorell,
de Martorell baixa fins a Sant Vicenç
i quan arriba a Sant Vicenç
va per la via d'interior
de Roda Constantí.
Bé,
la realitat és la que és
i aquesta via de Roda Constantí
avui i avui està desfeta,
trinxada,
per molts motius,
entre altres coses,
principalment per la construcció de l'AVE,
és a dir,
la construcció de l'AVE
va fer desaparèixer
trossos d'aquesta via
i està desmantelada.
Per tant,
refer tota aquesta via
té molta complexitat.
Primer, tècnica,
en el sentit que
s'ha de buscar nous terrenys,
s'ha d'expropiar,
s'ha de informar
d'impactes ambientals,
quan arribes a...
superes,
diguem,
arribes al complex
petroquímic
nord de Repsol,
avui passa pel mig del complex,
s'ha d'estudiar com,
passa pel mig de Morell,
de la pobla de Mafomet
i quan ja ha superat
l'estació de mercaderies
de Constantí,
avui per avui va fins a Reus
i recula
cap a Tarragona.
També hi ha en estudi
una variant
que a superar de Constantí
baixés
cap al port de Tarragona,
però aquesta variant
està dibuixada,
però a través de terrenys
del municipi de Reus,
a través de terrenys
del municipi de Vilaseca,
a través de la química...
És a dir...
Molt complexa.
No, ja ho vaig explicant així
perquè entre tots
jo crec que la realitat
és la que és
i és molt complexa.
Molt complexa.
Aleshores el port
proposa una altra cosa.
Exacte.
Llavors nosaltres diem,
escolta'm,
nosaltres ja estem d'acord
que aquesta serà
la solució definitiva
del futur.
Si nosaltres no renunciem a ella,
a més a més creiem
que serà la bona.
Perquè a més a més
pensant que com a corredor
de Mediterrani
i de mercaderies
el projecte efectiu
són dos vies,
una d'anar
i una de tornar.
i tot això,
si a més de tota aquesta
complexitat
que he anat dient
i afegim
l'entorn
possupostari,
refer aquesta via
així
els grans números
que nosaltres tenim
estem parlant
d'uns 600 milions d'euros.
Són molts diners.
Per tant,
ja vindrà
i els calendaris
fins i tot
marquen 2030,
ja vindrà.
Mentrestant,
el que jo defenso
com a president
del Port de Tarragona
i també en nom
del territori
perquè també
anem buscant
les aliances
en el territori
és un projecte
que és alternatiu
i transitori
que tècnicament
és fàcil
que és sobre
la via convencional
que avui ja tenim
per la costa
de Tarragona
a Sant Vicenç
posar
el que se'n diu
un tercer fil
sobre la via
enganxar-la
amb la qual cosa
no requereixes
expropiacions,
no requereixes
estudis d'empacte
ambiental
perquè ja està tot fet
només falta
posar la via
que és una solució
tècnica
que avui
el Port de Barcelona
ja està fent
i ja està traient
trens
cap a Europa
amb aquesta tècnica.
Ja si s'arribaria
a Sant Vicenç
i després Vilafranca
i doncs de Sant Vicenç
per l'interior
que ja seria
la via del corredor
aquesta ja quedaria
com a via del corredor
i per tant
aquest tros d'inversió
fins i tot
podríem demanar
ajuda a Europa
perquè allò
ja seria
ja està aprovada
com a via del corredor
i podem tenir
una ajuda
al finançament
d'un 25
d'un 20
al 30%
més o menys.
Bé, aquest és
el nostre plantejament.
I com ho veu?
Factible?
Bé, bé, bé.
Vull dir,
plantejat amb la Generalitat
de Catalunya
amb tots els tècnics
el comparteixen
perquè veuen
que és més realista.
Aquest projecte
avui l'estem valorant
amb uns 180 milions d'euros
vull dir
que en un moment
de licitació
i parlant d'obra pública
potser podria anar
a la baixa
perquè a més a més
això en el context econòmic
ens ajuda
ens va a favor
i per tant
hi ha interès
d'empreses privades
tant constructores
com operadores
de ferrocarril
perquè veuen
que hi ha
dit d'una manera
molt clara
negoci
hi ha activitat
econòmica
en aquesta via.
El finançament
podria ser
totalment privat?
No,
totalment privat
seria mixta.
Sí,
jo crec que seria
el correcte
la fórmula
que estem treballant
seria mixta.
I aquesta empresa
podria aleshores
explotar?
Explotar
perquè està alliberat
el que és
el seu operador
ferrocarril
de mercaderies
a Espanya està alliberat.
La via és de DIF
però la màquina
i els bagons
que posis al damunt
està alliberat.
Llavors,
perdona,
llavors hi ha diferents
empreses
no només al port de Tarragona
sinó empreses
del territori
començant per químiques
molt potents
del territori
que també estan
interessats en el projecte
perquè podrien posar
tota la seva producció
en el centre d'Europa
en qüestió de 24 hores
i amb un tren
que sortigués
del nostre polígon petroquímic
amb aquest ample europeu
el poden llançar
i entre 12 i 24 hores
està a qualsevol destinació
d'Europa.
Això podria ser una realitat
d'aquí dos o tres anys?
Nosaltres calculem
tècnicament
l'estudi tècnic
que tenim nosaltres
ens parla
de l'execució
de l'obra
uns dos anys
perquè l'has de fer
en hores que hi ha
menys circulació
tot de nit
s'ha d'anar avançant
més un any
de tramitació
exposició
publicació
etc.
Nosaltres creiem
que en tres anys
podria ser una realitat
I això
ara què quedaria
només el vistipleu
definitiu
de l'Estat
a través de DIF?
Exacte
exacte
quedaria això
amb la visita
ells van dir
bueno
diguem
l'opositiu
de la visita
és que ells
van veure
la bondat
d'aquest projecte
i sobretot
pels calendaris
no és el mateix
que en el 2015
o 2016
Tarragona
el seu territori
el seu port
tingués aquesta opció
de connexió
que esperar
el 2030
que és una pèrdua
d'oportunitats
molt gran
l'únic
és que en la reunió
de l'altre dia
ells planteïn una cosa
que també en són conscients
o que passa
que s'escapa
del territori
de Tarragona
que és el nus
de Castellbisbal
és a dir
allí hi ha un nus
molt estratègic
de vies
entre les de cercanies
les de mercaderies
i és un tema
que ja va sortir
exposició
l'altre dia
l'altre dia
va sortir exposició
per part del Foment
una variant
des de Martorell
a Castellbisbal
exclusiva
per mercaderies
ens van dir
si en el nostre estudi
podríem
ampliar
i afegir
aquesta variant
que són uns 6 km
de via més
perquè llavors
sí que
diguem
dotaríem
dins d'aquesta
solució
diguem
de tercer fil
doncs
de molta més
potència
té la bondat
que
ja afegim
més
agents
interessats
per exemple
la SEAT
que està
a Martorell
està superinteressada
també
en aquest projecte
perquè
per treure els seus cotxes
cap a Europa
és a dir
que clientela
n'hi ha
exacte
l'hem d'anar buscant
i bueno
hem de fer una mica
també de comercials
que de pot passar res
sense dubte
que aquest tercer fil
aquesta connexió
amb l'ample
internacional
cap a Europa
ajudaria moltíssim
a millorar la competitivitat
del Port de Tarragona
que per cert
ha tingut un mes de setembre
realment esplèndid
aquesta setmana
hem conegut unes dades
les millors de la història
en un mes de setembre
això senyor Andreu
ho hem d'atribuir
a què estem sortint
de la crisi
o com a mínim
el Port de Tarragona
ja no li afecta
tant la crisi
ojalà
si em deixes
només un matís
important
respecte al tercer fil
per tancar el tema
per què
que és important
pels oients
i per Tarragona
que ho he dit
implícitament
amb el que explicava
que és que
la solució
que nosaltres posem
del tercer fil
és una solució
provisional i transitoria
provisional i transitoria
ho he dit
amb això coincidís
per exemple
amb l'alcalde
amb l'alcalde
i creiem
que d'aquesta manera
no hipoteca
el tema
de la façana marítima
que com a Port
també el defensem
com a Port
i com a Tarragoní
també el defenso
ara també han de ser realistes
i la façana marítima
que és un gran projecte
però que costarà
molts diners
tampoc el va enviable
a curt termini
amb aquests 10-15 anys
per tant
i això amb l'alcalde
ja ho hem parlat
de dir
arribar a la solució final
que aquesta solució
provisional i transitoria
quedés reflexada
i jo estic d'acord
amb ell
amb aquest tema
que
això no hipotecarà
futurs projectes
de la façana
dit això
parlem del port
el port
ojalà
jo vull ser prudent
la veritat
és que
vam tenir un altre trimestre
d'inici
ja ho vam explicar aquí
amb una intervenció
que em vau convidar
molt focalitzat
amb la parada tècnica
de Repsol
són coses
que estan programades
i planificades
el que passa
que es va allargar
més d'allò per vist
vam perdre
quasi un milió
i mig de tones
amb la parada
que això
és una candidata
important per Tarragona
a partir d'aquí
des d'abril
la veritat
és que tenim
molt bona
un molt bon comportament
està funcionant
molt bé
l'opositiu
dels resultats
jo vull ser prudent
voldria pensar
que això
ja és l'inici
són allòs brotes verdes
i coses d'aquestes
però han de ser prudents
l'opositiu
també
diguem
del creixement
és que és el creixement
pràcticament
en tots els sectors
això també
crec que és una dada
important
quan mires
tot el creixement
vol dir que
perquè normalment
pot haver un sector
potser els cereals
que té molt bon comportament
pel comportament
mercat mundial
dels cereals
però la resta va malament
i els cereals
arrastren
el d'això
no
doncs els energètics
va molt bé
el cru
els químics
els cereals
va molt bé
els siderúrgics
va molt bé
la càrrega general
va molt bé
el tema de contenidors
va molt bé
encara que
en global
pugui haver
segons com a mi
pugui haver
un número negatiu
en contenidors
em sembla que ja ho explicava
moltes vegades
però jo per anar fent pedagogia
els contenidors
compten dues coses
els contenidors
que entren i surten
del territori
i els contenidors
que els vaixells
els deixen
com un dipòsit
i se'ls tornen a emportar
clar
quan tu sumes els dos
els que deixen
de dipòsit
és que són de trànsit
que se'n diuen
són contenidors
que dèiem
aquí
poc podem controlar
en altres
depenen molt
de les estratègies logístiques
de les companyies navieres
el que sí que
influeix molt
és l'activitat comercial
dels operadors
del port
i amb el suport
institucional
de la utilitat portuària
són els contenidors
que entren i surten
pels nostres molls
i aquests són els que han crescut
ha crescut l'exportació
amb un 17%
i l'importació
amb un 14%
això
a més a més
és un indicador
d'aquells d'economia
que exportis un 17%
més del contenidors
vol dir que hi ha empreses
en el territori
que estan exportant
i això és bo
aquest sí que és indicador
d'economia
i aleshores
amb quina previsió
creuen que es pot acabar
l'any
bé
jo quan vaig començar
de president
el mes de febrer
una mica
per totes les dades
que jo tenia
vam apostar
per un creixement
anual
del 5%
el mes de març
vaig haver d'anunciar
després del primer mes
de president
vaig haver d'anunciar
que el primer trimestre
baixàvem
un 17%
bé
en aquests moments
pràcticament
només anem
un 1% per sota
i la previsió
de l'últim trimestre
de l'any
és bona
veurem a veure
com tanca
i potser
no arribarem
a aquest 5%
que prevíem
a principis d'any
però que
podem tancar
amb un 2 o 3%
que jo ja estaria
molt satisfet
seria positiu
molt positiu
perquè si a més a més
aïllem
del resultat
del càlcul
aïllem
el tema de Repsol
el traiem
i fem l'anàlisi
en aquests moments
estem creixent
un 7,5%
per tant
molt satisfet
hi ha inversions
en aquests moments
en alguns dels molls
del port de Tarraones
estan fent obres
sí, sí
tenim a marxa
l'ampliació
del moll
de la química
i a més a més
l'altre dia
ho comentava
el Consell d'Administració
és a dir
passem de 18
a 36 hectàrees
ampliem 18 hectàrees
el moll
de la química
i avui
a dia d'avui
encara queda
un any i mig
d'obres
posa dos
un any i mig
dos d'obres
a dia d'avui
ja tenim
interessos
només interessos
després tot això
s'ha de concretar
amb projectes
i amb números
però manifestar
interès
superior
a les dibutectàrees
del món
d'empreses químiques
amb la qual cosa
també és una dada
indicativa
estem parlant
de previsions
a 4 o 5 anys
d'empreses
que es volen
instal·lar
o ampliar
les seves instal·lacions
per tant
des d'aquest punt de vista
també és una notícia
positiva
pel territori
més coses
a l'estiu
ens anunciava
els canvis
en la gestió
de la Marina Port
Tarracó
aquests canvis
ja s'han produït
en fi
per les converses
que han pogut tenir
observen
amb més confiança
el desenvolupament
d'aquesta zona
del Port de Tarragona
sí
sí sí
perquè a més
ja hem tingut
un parell
de converses
ja de treball
i la veritat
és que molt bé
a més
amb una sintonia
de plantejaments
que nosaltres
no podem entrar
en la seva gestió interna
però el que és
la gestió
de l'entorn
per entendre'ns
que nosaltres
això sí que ja va manifestar
el nostre interès
de compartir
els projectes
per intentar
que siguin projectes
que es complementin
el que ells vulguin
desenvolupar
amb el que el Port
des del punt de vista
de relació
Port-Ciutat
podem fer
una sintonia
molt important
nosaltres
en la mesura
que puguem
perquè també
el Port
encara que això
també tenim
el context econòmic
que tenim
i també
tenim
des de Madrid
també tenim
plans d'austeritat
i de desenvolupament
contingut
de projectes
però vull dir
que tot el que és
el famós desenvolupament
del moll del costa
nostre
que sempre ha sigut
un espai
diguem
de
de cultura
d'àmbit social
i d'oci
bé
nosaltres
ho volem desenvolupar
diguem
en sintonia
en coordinació
amb els projectes
que ells volen fer
dins la Marina
de Terraco
i en aquest aspecte
puc dir
que la sintonia
és total
tenim els nostres
departaments
treballant conjuntament
amb ells
ells també estan
una mica
situant-se
però
molt bé
i el que és
l'explotació
de la Marina
bé
vam tenir uns dies
el famós
llot
del
del
del
Xeic
que bé
va
crear l'atenció
i ara estem
esperant que arribi
la resta de la flota
a mi m'han ensenyat
ja projectes
que ells
diguem
han estat
comercialitzant
fent el màrqueting
de la Marina
de Terraco
en diferents fires
de llots
clar
és un sector
molt especial
és un llot
de llots
de luxe
és el que és
vull dir
no podem
evitar-ho
a la sà creu
un context econòmic
parlar d'aquestes coses
però
hi ha un mercat
i aquests senyors
exploten en aquest mercat
i és molt respectable
i la veritat
és que
fa goig
quan veus
en aquest màrqueting
i en fires
a Mónaco
a la Port de Tarragona
i amb un Photoshop
posat allí
tots els vaixells
i tal
a vegades
com se sent orgullós
i això
més que un Photoshop
creu que en els propers mesos
pot ser una realitat?
sí, sí
home
a veure
aquesta gent
aquesta gent
no, no
però vull dir
que aquesta gent
no
vull dir
a veure
són gent del món
de l'empresa
vull dir
són inversors
el que li vull dir
és que la Marina Portàrrago
la tenim ben situada
ben posicionada
per captar aquests vaixells
clar, clar
vull dir
que no són uns
que potser
diuen
a veure què passarà
en principi
si ho fan
i el venen
és que ho volen omplir
i ho volen omplir
d'aquella manera
diumenge passat
vam tenir un creuer turístic
aquest tema
sí que l'arrosseguem
des de fa anys
les dificultats
són evidents
però l'Ajuntament
i el Port
ja fa temps
que estan treballant
en aquesta línia
vostè creu que és una línia
que s'ha de potenciar
i des del Port d'Aterraona
realment
hi ha aquesta voluntat
d'intentar treure
més creus turístics
o aquesta no és una prioritat
hores d'ara?
no, no
és una prioritat
jo ara
fa pocs dies
vaig anunciar
una mica
els meus
cinc eixos estratègics
ara que ja estic situant
jo no venia d'aquest món
i he necessitat
uns sis mesos
per situar-me
una vegada
ja m'he situat
després d'aquests sis mesos
de presidència
vaig marcar
els cinc eixos
principals
del que jo voldria
que fos
el meu període
de presidència
i un dels cinc eixos
és
els creuers
potenciar els creuers
dit això
també
ja hem fet
tots els contactes
primer a nivell
de territori
amb l'Ajuntament
amb el Patronat
de Turisme
i Votació
nosaltres creiem
que hem de canviar
el model
el model
de desenvolupar
tot això dels creuers
perquè
diguem
tot el que hem estat
fins ara
si en desmereixer ningú
ni desmereixer res
entenem que no he donat
els resultats previstos
pel motiu que sigui
jo crec que hem de mirar endavant
el que hem de fer
és canviar la fórmula
i hem de canviar
la màquina
vull dir
hem de canviar
hem de canviar
coses
llavors hem de desenvolupar
un nou model
i amb aquest nou model
jo ofereixo
que el Port de Tarragona
com a port
tot el seu equip
tingui un paper
molt més proactiu
amb tot això
de lideratge
fins i tot
en companyia
sense deixar ningú
i amb totes les representacions
dels agents econòmics
de Tarragona
però des de perspectiva
que al final
els creuers
la interlocució dels creuers
són navieres
i una naviera
entenem
que des d'una autoritat portuària
la interlocució
sempre serà molt més
s'entendrà millor
i podrem fer més pressió
per tant
nosaltres ja hem començat
a fer converses
el que passa que
com dic jo
una mica així simpàticament
i parlant
com estem parlant
de port
m'agrada portar
un plan submarino
anem per sota
i treballem
sense descobrir les cartes
i anem treballant
i a veure
no és fàcil
perquè és un mercat
però també
jo crec que hi ha
oportunitats
ningú dubta
que el nostre territori
és un gran territori
d'oportunitats
i de grans serveis
de turisme
això ja està fora
de tot dubte
el que hem d'aconseguir
és trobar el nostre espai
ser atractius
perquè navieres
perquè a més a més
el que jo crec
que és bo
per Tarragona
i pels creuers
no és que ens vingui
un creuer
ara un
ara un altre
ara un de 500
un de 1.000
sinó que realment
una naviera
confies en Tarragona
ens garantís
12 escales
14-15 escales
de vaixells
mitjans
de 1.000
2.000
d'això
que això ens posicionaria
en una primera tongada
en garantir
10-15.000
potser 20.000
passatgers
jo ho firmo ja
perquè la gent
no s'entengui
seria com buscar
un Ryanair
pel port
és a dir
una companyia
que potser
de manera continuada
durant tot l'any
això és el que treballem
n'altros
això és el que ens interessa
el que no pretenem
és passar de 0-100 de cop
no podem ser Barcelona
de cop
llavors les coses
hem de fer
el que hi ha al principi
de la meva intervenció
en coherència
llavors hem de dir
comencem amb un primer pas
si nosaltres aconseguim
consolidar i fidelitzar
que una companyia
tardi
confia en Tarragona
i porti
10-15.000
passatgers
la tenim consolidada
com se diu vulgarment
ja hem obert el meló
i a partir d'aquí
se'ns obren moltes possibilitats
moltes possibilitats
perquè
serem referent
en moltes coses
i hi ha gent
que ens mirarà
i llavors
ja hem de treballar
de valent
això sí
ho hem de creure
i treballar de valent
i no cal fer obres
a les instal·lacions portuàries
amb el que es va fer
no
amb aquesta primera fase
no cal fer obres
no cal fer obres
tenim una
diguem
un moll adaptat
una terminal
quan dic terminal
és una terminal
d'escala
no és una terminal
d'inici
i de fi
i llavors
les coses ja vindran
per si soles
i jo seré el primer
a defensar-ho
si això
com dic
comencem amb 10-15.000 passatgers
anem incrementant
consolidem l'oferta
ens posicionem
en el món de creuers
posem 20-30.000
40.000
ja tindrem força
per anar a demanar
un nou espai
per creuers
una nova terminal
perquè una cosa
portarà a l'altra
si ho fem al revés
jo crec que ens equivocarem
Acabo senyor Andreu
l'anterior president
el seu predecessor
Josep Anton Burgacer
li vaig preguntar
en diverses ocasions
a vostè ja li vaig preguntar
també en d'altres
alguna novetat
de l'edifici emblemàtic
ex-seu
de l'autoritat portuària
o deixem el tema
en stand-by
Bé
me sap greu
perquè avui he vingut
una mica misteriós
és que justament
ahir
sobre aquest tema
hi ha una proposta
damunt de la taula
molt interessant
però estic esperant resposta
jo si vols
i ja que m'ho he preguntat
m'ho comprometo
que quan tingui la resposta
vindré aquí
i us ho explico