Un dels clàssics de les festes, dèiem ara fa uns minuts,
és el retaula de Santa Tegla, que es representarà aquesta nit
per segon any consecutiu al Pla de la Seu, fora de la catedral.
Però un altre, que ja comença a ser un clàssic gastronòmic de les festes,
és el pastís del braç de Santa Tegla.
Una idea del gremi de pastissers que torna en guany,
es repartirà aquesta tarda a partir de dos quarts de buit
a la plaça de la Font, per cert, tornant amb un emplaçament
que ja ho havia estat altres anys, tot i que l'any passat es va fer a la Rambla
i amb unes condicions climatològiques que ara podem recordar
amb els seus dos principals promotors.
El president del gremi de pastissers, el Josep Roquet, Josep, bon dia.
I un altre Josep, el pastisser Josep González, Josep, bon dia també.
Bon dia, Bernadette.
Perquè recordem la de l'any passat, no? La que va caure l'any passat.
L'any passat va ser passat per aigua, això.
Ho havíeu de repartir aquí a la Rambla?
Sí, l'any passat es va fer, o es tenia que haver fet a la Rambla,
però en el moment de fer-ho va fer un aigua impossible.
Però és que a més us va caure just al mig, en el moment,
perquè el pastisser el teníeu fet, imagino, no?
Sí, clar, clar.
I el teníeu preparat.
El pastisser estava, però no es va poder repartir.
Enguany serà un pastisser similar al que preparàveu l'any passat
o en edicions anteriors, de característiques d'allargada?
Sí, serà un brau de gitano amb 3.000 racions,
amb 350 racions per celíacs,
i hi ha unes quantes menys perquè són menys pastissers.
Hi ha hagut gent que s'ha jubilat o gent que ha plegat,
i llavors, clar, els altres anys vins havíem sigut 10 pastisseries,
en guany només som 6.
6 pastisseries, però entre els 6 fareu per 3.000 i escaig persones.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Josep, com prepareu tot això?
Quan comenceu a preparar-ho?
En fi, tota la logística que necessiteu per fer un muntatge com aquest?
Bueno, de fet, ahir mateix, tot i sent festa per nosaltres,
vam estar treballant fent les panxes, embolicant els braços,
i ara aquest dematí, que ja estan ben fresquets,
ara els tallarem a porcions per portar-los a la plaça La Fonya
ben talladets i ben arreglats.
És a dir, ja els porteu a la plaça,
els braços de Gíteno tallats,
no les racions.
Sí, les racions ja, la ració ja tallada.
Sí, perquè clar, quan menys temps estigui a l'aire lliure, millor.
Perquè són de nata, no portem cap mena de conservant,
cap additiu de cap classe,
la nata tal com és la fem als artesans.
I com ho feu, això? Cadascú amb la seva pastisseria on fa una part del pastís?
Sí, sí, cadascú fa un número determinat de braços,
i llavors el que fem és arreplegar els tots i muntem un braç més o menys gegant a la plaça de La Font.
Home, és un braç gairebé de record Guinness, no?
Quasi, quasi.
Sí, no? Perquè heu calculat quina llargada té?
Doncs no.
El primer, si no recordo no, Pepe, em sembla que van ser 150 metres, no?
Sí, sí, ara que ho diu, sí.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
I doncs es deu mantenir en aquesta extensió fins i tot un pèl més o què?
No, menys, perquè...
Heu anat reduint una mica?
No hem pogut ampliar, sinó pel que ha comentat el meu company,
doncs que pastissers companys que s'han jubilat,
altres que per motius de la crisi o pel que sigui, doncs han hagut de plegar,
i llavors, doncs, clar, no hem pogut fer tantes racions.
Recordeu quin és el primer any que vau fer això, quan va sortir la idea?
No me'n recordo.
Doncs mira, aquesta pregunta ens la feu cada any i...
I mai us en recordeu.
I com més anys passa, pitjor, no?
Però jo crec que en guany potser és el que fareu ja,
Sí.
Sí, jo també anava a dir entre 8 i 10 anys, jo diria, no?
I això com va sorgir?
En una conversa entre vosaltres, en fi, entre vosaltres dos
o entre altres pastissers que vau decidir...?
Entre molts companys vam pensar que havíem de fer alguna cosa,
que es tenia que fer, jo en aquell moment no estava a la Junta,
que es tenia que fer alguna cosa per promocionar la pastisseria artesana
i què millor que fer-ho amb la nostra patrona, no?
La Diada de Santa Tecla.
I, bueno, els companys aquí...
El promotor inicial és el Josep, el Pepe,
que és qui va iniciar tot aquest tema.
Llavors me'l vaig enganxar després.
Molt bé.
I aleshores vau triar un braç de Gidano,
perquè potser també és un pastís típic d'aquí.
És que el pastís de la postra típica ja existia,
vull dir, el pres de Santa Tecla, no?
Llavors ens vam plantejar la possibilitat de crear un postre nou,
però ens va semblar més oportú promocionar el que ja existia.
Clar.
Que no inventar-se una altra cosa.
Que no inventar-se una altra cosa.
Que potser no tindria sentit.
A part, jo no sé si des del punt de vista logístic,
tenint en compte que s'han de fer tantes racions,
també és una forma de pastís que això ho facilita una mica, no?
Sí, sí, sí.
Perquè, home, hem de ser pràctics també, clar.
Sí, exactament.
Vull dir, és un pastís que és fàcil i còmode
i no ens presenta gaires problemes.
Perquè en una pastís seria com la vostra,
quants braços de Gidano feu i aleshores,
i quants ingredients, quants quilos,
heu de necessitar per fer la vostra part de pastís?
Ho tens calculat?
La nostra part de pastís per la plaça de la font?
Doncs no, la veritat és que no ho hem calculat.
Nosaltres, cadascú, fem 50 braços,
però no, t'ho has calculat algun cop?
No, no, no.
Com que no ho fas...
Com que no ho has de cobrar, exacte.
No ho comptes.
No ho calcules.
I aleshores, clar, aquí el que necessitem és nata.
I què més necessitem?
Nata, ous, ulls de farina...
No, no, ja estàs dintre.
I ja està, no?
Sí, ja està.
Home, jo m'imagino que per un pastís certesat
deu ser relativament fàcil de fer.
Potser per la gent de fora deu pensar...
Bueno, no deixes...
Sí, és fàcil.
A veure, el que sí que representa
és un esforç per part nostra,
no solament econòmic,
que pot tenir la seva importància,
sinó que jo crec que el que té importància
és l'esforç personal de cadascú
per poder fer una cosa d'aquestes.
No deixes de dedicar-hi unes certes hores,
que si ara has de trucar no sé qui de l'Ajuntament
perquè no sé què,
que si ara no sé què de la ràdio...
Vull dir, a part,
porto una feina,
que és la que és, no?
I que nosaltres ho fem amb molt de gust
i amb moltes ganes.
Esteu contents amb la perspectiva
que donen aquests 8 o 10 anys de pastís
perquè d'alguna manera a més
us heu integrat plenament en la festa
i a més a més la gent, en fi,
doncs ja ho té molt assumit, no?
Que és com un dels grans actes més populars
i més multitudinaris.
Sí, sí, de fet,
de fet, persones del mateix Ajuntament
o de festes,
bueno, ens comenten
que és una cosa que no pot faltar, no?
perquè la gent ho espera.
Siguem sincers,
li costa pocs dinerets a l'Ajuntament
i és dels actes populars i sí
que s'omplen més.
I aleshores, vosaltres,
quan es reparteix el pastís,
també hi esteu al...
o ja com que ja ho té,
heu fet molta feina?
No, no, nosaltres també hi som,
el que passa és que tenim col·laboració
de voluntaris,
ho sé, l'any passat,
em sembla que l'any passat
no es va poder fer,
però em sembla que teníem
la col·laboració
d'una associació de jubilats
de Torreforta,
em sembla recordar,
i en guany
hi ha voluntaris
que s'han cuidat
l'Ajuntament de Buscals
i la gent sempre...
Clar, perquè per repartir el pastís
amb una certa agilitat
és necessitar gent, no?
Sí, sí, clar,
és que els altres anys,
com dèiem abans,
com que érem més
i cadascú aportava algú
fins i tot del seu propi personal
de la botiga, no?
Doncs clar,
érem molts a repartir,
però ara, clar,
ens quedem molt poquets
i, clar,
teníem necessitat
algú que ens ajudés
i des de Tarragona Ràdio,
de la Rosó,
a través de les obres
del vostre gerent,
doncs,
ha col·laborat
a buscar tot aquest personal
per...
que, per cert,
li vull donar les gràcies
així públicament
a la Rosó
per la feia que fa.
Molt bé.
L'emplaçament,
millor el de la plaça de la Font
que el de la Rambla?
Us és igual?
Millor el de la Rambla?
Nosaltres creiem
que millor la plaça de la Font.
Per quina raó?
Perquè és més acollidor,
és una zona més acotada,
s'ha fet sempre allí,
a nosaltres ens agrada més.
Sí, sí, sí.
I en cas de risc de pluja,
exacte,
sempre tenim l'ajuntament
per poder-nos...
per poder-nos-ho plugar.
Clar, és veritat.
Almenys que els braços no es mullin.
Els altres amb el paraigües
podem anar fent, no?
L'any passat, suposo,
que es va trasllada a la Rambla,
devia ser per alguna coincidència
amb altres activitats,
m'imagino.
Sí, sí, sí.
I vau tenir la mala sort de la pluja.
Enguany no hi haurà pluja,
perquè, en fi,
fa un dia esplèndid.
I, a més a més,
a la plaça de la Font
segurament sí que queda millor
més recollit
i millor per organitzar,
per l'entrada i sortida
del públic.
A més, els tickets
s'han de venir a recollir
aquí a l'estat de les festes.
Sí, sí, sempre.
Té molt bona acollida.
Aquesta part dels celíacs
també està molt ben acollida
per la part pels celíacs,
pels que necessiten un pastís
d'aquestes característiques?
Home, sí, clar,
és una coseta més, no?
La gent que és celíac
suposo que m'ho agraeix.
De fet, es fa per això, no?
És un detall.
És un detall per aquest col·lectiu.
I de pastisseria artesana,
què tal, en general?
Més enllà del pastís,
ho dic perquè, clar,
heu comentat,
se'ns han jubilat
alguns companys d'ofici,
que va una mica de baixa,
que potser no tenim
noves generacions
que agafen el relleu.
Doncs no gaire,
és la veritat sigui dita.
No hi ha gaire...
És un ofici molt sacrificat,
totes les festes
has de treballar,
has de matinar molt
i si vols fer un bon producte
has de fer-ho així.
O sigui, no pots...
Mira, faré a la tarda
i ja ho tinc per demà.
No, no.
Has de matinar
i fer les coses com cal.
I això, doncs,
la jovent d'avui en dia
no està massa
basada
a matinar tant.
Anar a dormir, sí,
però a matinar no.
Us sap greu
que sembla que es vagin posant
productes de pastisseria industrial
i que a vegades
no us tinguin en compte
l'esforç que s'ho posa...
Clar, clar,
aquestes coses saben greu i...
A més, és que jo,
com dic sempre,
l'artesania,
no solament l'artesania
de pastisseria,
sinó altres tipus d'arts,
com és un serraller,
un fuster...
És que s'està acabant tot.
Jo crec que tots
hauríem de posar,
no només els polítics,
perquè sempre els encarreguem
la culpa amb ells,
tots, entre tots,
haurien de fer alguna cosa,
no sé el què ara mateix,
però per incentivar.
Si ara s'està espatllant un moble,
ja l'has de llençar,
has d'anar a on tots sabem
a comprar-ne un altre.
Clar, no hi ha fusters com cal
i professionals de molta mena,
molt.
Sí, i en el cas de la pastisseria,
segurament és això,
que fins i tot pot arribar a passar
que molta gent,
molts dels clients,
no trobin diferència
o no vulguin trobar diferència
entre la qualitat,
no?
No, jo crec que més...
Home, quan està,
quan està,
segurament que sí,
que es veu diferència.
No la volen trobar,
però jo crec que,
quan proven una cosa
i proven l'altra,
evidentment,
saben apreciar la diferència.
Parlen d'això,
recordem quins sou,
doncs,
els sis pastissers,
les sis pastisseries
que participen en el Bras,
que per això ho feu.
Doncs mira,
la pastisseria Trill,
la pastisseria Sant Romà,
la pastisseria Conde,
la pastisseria Palau,
la pastisseria Rebassó,
i no sé si em deixo algú.
No, em deixen, no.
Sis.
Som sis.
Sí, crec que heu dit les sis.
Doncs val la pena remarcar-los.
Ah, i la Genet.
La Genet, sí, sí.
Ah, doncs la Genet.
Molt bé.
Sis pastisseries aquelles
que tenen el seu públic fidel
i que participen,
val la pena dir-ho,
que són aquestes pastisseries
les que participen
en aquest pastís
del Bras de Santa Tecla
que es repartirà
a partir de dos quarts d'avui del vespre.
Es poden recollir els tiquets
prèviament a partir de dos quarts de set
aquí a l'estat de les festes
on ens trobem ara mateix
a la Rambla Nova.
I, en fi,
hi ha 3.000 racions
i unes quantes també parcelíacs,
unes quantes desenes
de racions de pastís parcelíacs.
Així que tothom
aquesta tarda podrà baranar,
podrà tastar
aquest gran pastís
del Bras de Santa Tecla.
Josep Roquet,
Josep Gonfelet,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Felicitats per la iniciativa,
per mantenir-la
i, sobretot,
gràcies per contribuir
a mantenir aquesta pastisseria artesanal
a la ciutat de Terraona
a través dels vostres establiments,
que això és el més important,
a més a més de col·laborar
com ho feu
amb les festes de Santa Tecla.
Felicitats.
Gràcies i bona Santa Tecla.
Gràcies.
Que us vagi molt bé.
Adéu-siau.