Els indios tenen coca allalparo, els llanquis coca-cola refresca.
Hem parlat ja de cuina, del menú, d'una nit com aquesta, d'una nit de rebella de Sant Joan,
i ara el que volem parlar és del que no pot faltar en una taula en una nit com avui, la coca de Sant Joan.
I estem a la plaça del fòrum i estem, com no podia ser d'una altra manera,
la pastisseria Rebassó amb l'Eduard, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal? Molta feina un dia com avui amb totes les coques de Sant Joan o a quina hora us hi heu posat?
Bé, a les 5 del matí, però és una mica de aliat perquè clar, s'ha de fer tot el mateix dia.
Això s'ha fet avui i venut avui, eh?
Sí, sí, i la gent s'ho menja, ha acabat de fer.
Què és el més típic d'una nit com avui? És a dir, de la coca de Sant Joan hi ha diverses varietats.
Quina és la més típica? La que més s'emporta la gent, Eduard?
Bueno, la que més s'emporta és la farcida de cabell d'Àngela amb crema
i per damunt o fruita o pinyons, o les dues coses, i crema també.
És la que tindríem aquí?
Sí, aquesta és la que es ven més.
Llavors després es fan, bueno, aquests dies hi ha gent que en fa de llardons,
amb full o amb brioix, que en fan sense farcit, amb farcit, bueno, hi ha moltes variants.
I aquesta és la que més es ven, doncs, quina és una mica l'elaboració d'aquesta coca de Sant Joan?
Bé, bueno, amb això es ha de fer un brioix, que es fa una massa mare,
com si fessis pa amb el llevat, la farina, l'aigua, i després s'afegeix llet,
mantega, nosaltres hi posem matafaluga, nis, mosquatell,
s'estira, s'estira en un corró, un cop ja ha bufat una miqueta, s'estira en un torró,
es posa el farcit, en aquest cas, les de crema no, que les farcim després,
se posa el farcit, se posa una altra tapa, se pinta amb ou, se posa els pinyons,
la fruita confitada, i deixa fermentar, i després de 3 o 4 hores de fermentar es posa al forn.
I això és el final.
Això és el que queda.
Molt bé.
I escolta'm, aquí veig una mida més gran, una mida més petita,
què és el que s'acostuma a emportar la gent?
Bueno, per la necessitat, segons la gent que són.
Jo que encara també una miqueta amb el de la crisi,
la gent no la va agafant més petita, però bueno,
és una diada que la gent no se n'està de menjar-se la coca artesana.
No ho heu notat, però una miqueta això,
que potser la gent la demana més petita, per no agafar-la tan gran, que...
Sí, se'n fan més de petites, no sé si la raó és que ja no hi ha festes,
tan multitudinàries o que la gent se n'està una miqueta,
se'n menja menys.
Aquí en veig una altra, Eduard.
Aquesta, com la anomenem aquesta?
Bueno, aquesta seria la mateixa, però aquesta és la de pinyons.
A la que porta fruita i pinyons li diem de fruita,
i a la que només porta pinyons i crema és la coca de pinyons.
Aquesta porta el farcit normal, i aquesta seria per unes 8 persones.
Avui fins a quina hora us hi estareu?
Perquè avui m'imagino que la gent és molt de venir a última hora,
al mateix dia, o hi ha la porta encarregada,
com funcionen una miqueta els hàbits de la gent?
Hi ha molta gent que l'encarrega,
però no, el normal és que anem fent,
i bueno, se la juguem una miqueta perquè no sabem quines mides d'allò,
però bueno, al final, tothom pren un coca.
Sí, no?
Sí.
I tu em menjaràs avui de coca d'aquesta o ja en tindràs prou durant tot el dia?
Doncs jo fa dos dies que em menjo ja,
perquè a més m'agrada, és del pastís que m'agrada,
i llavors, m'assembla que avui no em menjaré
perquè ja acabaré tant part...
Avui hi ha tanta coca...
una dutxa i al llit.
Hi ha alguna varietat més o no?
O això seria el més típic, Eduard?
No, això seria el típic.
El que passa és que llavors juguem una mica amb els farcits.
Ara hi ha gent que la vol el farcir de xocolata, de massapà,
però el típic és aquest.
I a més queda molt bona perquè no és...
i el que ara s'està posant de moda és que cada vegada tot és menys dolç.
O sigui, de les fórmules que feia jo fa 15 anys,
però sí, tret bastant de sucre, no?
I això, i potser aquest és el farcit que queda menys dolç.
Així, al llarg dels anys, això ha anat canviant una miqueta la recepta?
Sí, perquè, bueno, pels costums de la gent.
O sigui, jo crec que abans la gent gran encara veu cava dolç
i cava semisec i això, no?
I la gent jove tira més el sec i ara amb això passa una miqueta igual.
però no els agrada la sensació aquesta de la calor que dona el sucre, suposo.
Van canviant una mica els hàbits al llarg del temps.
I si parlem de preus una miqueta, per exemple,
no sé quin és, de quilo, mig quilo...
Sí, mira, aquestes serien de quilos.
Aquesta deu valdre uns 20 euros.
I llavors, bueno, hi ha quilo i mig...
Depèn ja de la gran àrea de la coca, eh?
Molt bé, doncs ja ho sabeu, escolta, podeu venir a buscar les vostres coques
a la pastisseria Rebassó, ja ho veieu que hi ha les típiques coques de Sant Joan
i que no poden faltar a la taula en una nit com la d'avui.
Eduard, moltes gràcies.
Bueno, gràcies a valtros.
Que vagi bé, bon dia.
Adéu.
Doncs ja ho sabeu, podeu venir fins a la pastisseria Rebassó,
on podeu venir a buscar la vostra coca de Sant Joan,
ja ho sabeu, el producte típic d'una nit com avui.
Hem inventat just a l'obrador i ara hi ha diversa gent just a l'entrada esperant.
Anem a parlar amb la gent a veure què ens diuen.
A veure, és aquest senyor, la bon dia.
Bon dia.
Què tal? Ha vingut a comprar la coca de Sant Joan?
Sí, senyor.
I vostè quina ha comprat? La típica de sempre?
Pro la que ha fruita i crema, la típica de sempre.
I vostè, amb això de la crisi, ha canviat una mica els hàbits,
l'ha comprat més petita o avui és una nit especial?
A nosaltres, com que és el meu sant, doncs tirem la casa per la finestra.
Així es diu Joan, vostè?
Sí, senyor.
Doncs felicitats per demà.
Vale, moltes gràcies.
Que vagi de gust, gràcies.
Gràcies.
Doncs ja ho veieu, eh?
Gent que ve a buscar avui la coca de Sant Joan, feta del dia, com deia l'Eduard.
I el Joan, que escolta, és el seu sani, vi anirà perfecte.
És una mica l'ambient que estem vivint avui des de la plaça del Fòrum,
amb aquesta rebella, amb aquesta nit de Sant Joan,
amb aquestes coques, les típiques d'una nit com aquesta.
Ara farem una petita pausa i de seguida ja mirarem una mica més enllà.
Demà ja sabeu que hi ha Diada Castellera, a Valls, una de les més importants,
però també a Tarragona, al vespre amb les quatre colles de la ciutat.
Avui conversarem amb els responsables de les dues colles grans,
la jove i els xiquets de Tarragona.
La coca, sols pensar un papa, xoca.
Oh, la coca, la s'encora des de totes, les coques la més alegat.
En sé si vols i n'hi ha molt o poca,
perquè en sabanes més que la tapioca,
ja pots fer-ne amb el gras o d'obre roca,
i si ara t'entrepem el t'entrem tota.
Soc una coca i sé el que em toca,
no soc cap soca, soc una coca.
Una coca amb molts milions.
M'hauré de fer passar per una oca,
si no us pot gerar aquestes loques,
o disfressar-me de poca,
sols pensar-nos la patxota.
Oh, la coca,
de Sant Joan,
és de totes,
les coques la més elegant.
Soc de totes la més elegant.
es la coca,
de Sant Joan.
¡Ai, socorro!
Gràcies.