Quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
les 10 del matí i 11 minuts.
Temps per parlar de qüestions urbanístiques
durant els propers minuts,
perquè en principi dilluns de la setmana vinent
el POM, el Pla d'Ordenació Urbana Municipal,
anirà al plenari de l'Ajuntament de Tarragona,
culminant així un llarguíssim, un dilatat procés llarg
de més de tres anys que aquest matí volem analitzar
precisament amb el tinent d'alcalde responsable
de l'àrea de territori, el senyor Xavier Terrés.
Senyor Terrés, molt bon dia.
Bon dia.
Ara de seguida parlarem del POM,
que sense dubte ha de ser una de les notícies estrelles
d'aquest 2011 que acabem d'estrenar,
però primer li preguntaré per aquestes notícies d'actualitat
dels últims dies relacionades amb aquesta resolució judicial
que coneixíem just abans de Nadal,
una resolució judicial que obliga a enderrocar
els edificis de la Marina Port Tarracó.
Aquests dies ja hem escoltat diverses reaccions,
perquè el primer que vol fer l'Ajuntament de Tarragona,
m'imagino, és recórrer aquesta sentència,
aquesta resolució judicial.
Hi ha realment possibilitats d'aturar aquesta sentència?
A veure, com l'alcalde de la ciutat va manifestant als mitjans...
Bé, ell ha donat la directriu de fer tot el possible,
d'analitzar i estudiar el que sigui necessari
per poder evitar aquest enderroc.
Els serveis jurídics, el que estan fent,
els serveis jurídics de l'Ajuntament,
el que estan fent és estudiar aquesta possibilitat,
però també al mateix temps,
i com ja coneixen tots els ullents,
doncs hi ha una resolució d'un jutjat
que ha d'executar la sentència,
on també ens demana que iniciem
una sèrie de procediments administratius.
Bé, el que estem fent és portar a terme aquestes qüestions,
paral·lelament, i bé, una cosa no hipoteca a l'altra,
per dir-ho d'una manera,
i en el moment que tinguem clar aquesta actuació jurídica a fer,
doncs ja la posarem de manifest.
Però d'entrada el que existeix és un procediment judicial
que demana a l'Ajuntament com a administració local
que iniciï una sèrie de tràmits
respecte al que és aquest procediment d'execució
i és el primer que hem de complir.
Vostè és optimista?
Perquè això és el que es pregunta la gent del carrer.
Segurament molta gent es pregunta
ara tiraran a terra allò que es va construir ara fa pocs anys.
Vostè creu que realment l'Ajuntament pot salvar
aquestes construccions a la Marina Port Tàraco?
Diré el mateix que va manifestar l'alcalde de la ciutat.
No és fàcil, però sí que efectivament veig possibilitats.
Ara bé, la sentença del Tribunal Superior de Justícia
també és molt determinant.
però jo crec que encara que sigui complicat i difícil,
mai afirmaré que és fàcil, mai ho afirmaré,
doncs es pot intentar.
Qui és el responsable d'aquest desgavell, senyor Terrés?
A veure, els responsables, jo no hi era quan governava
i també no faré una identificació, si m'ho demanen,
exactament de quin és el meu criteri respecte als responsables.
El que sí que puc dir és que molt temps enrere,
quan efectivament governava uns altres partits en aquesta ciutat,
es va prendre una decisió que jurídicament,
doncs possiblement en aquella circumstància, no estava clara.
Això també ho puc dir.
No estava clara quin era el camí a tirar endavant.
A partir d'aquí, doncs, bé, jo el que faria és fer un salt
i ubicar-me en el que és tot el procediment judicial
generat també per uns interessos per part de la part demandant,
no exactament per demanar l'alegabilitat de les coses,
sinó per demanar un impagament d'una factura,
i vull dir-ho així, quin va ser l'interès que va iniciar tot això,
i on també, doncs, he de manifestar i he de subratllar
que un jutge, un jutge de la nostra ciutat,
doncs, ens va marcar els passos per portar a terme
el que era la legalització d'aquest complex,
així com a l'habital en derroc.
Un dubte que segur que pot tenir molts, en fi,
ciutadans i oients que ens estiguin escoltant.
Estem parlant de les responsabilitats de l'Ajuntament
o de l'Ajuntament que intenta parar aquest tema,
tot i que estem parlant d'unes construccions
dins dels terrenys de l'autoritat portuària,
que no sé si això precisament complica molt la situació, no?
Perquè, clar, estem parlant de terrenys portuaris,
però en què necessitaven per aquestes construccions
una llicència municipal.
Sí, quan jo abans em referia,
i quan vostè em preguntava per la responsabilitat,
en què no identificaré,
però que sí, efectivament,
doncs, no hi havia una situació normativa del tot diàfana,
és aquesta que vostè està explicant.
Efectivament, les activitats portuàries,
en qualsevol dels ports de l'estat espanyol,
no només a Tarragona,
mai havien demanat llicència als ajuntaments respectius, mai.
Perquè, efectivament, feien activitats portuàries.
L'activitat portuària hem d'entendre
que és la càrrega, la descàrrega, les drassanes,
la construcció d'asilos, de magatzems, el que sigui.
No es considerava ni s'havia fet.
Era quan, efectivament, van passar aquests fets.
Sí, és veritat que quan, de cop i volta,
aquells molls, doncs, es transformen
i, de cop i volta, apareixen restaurants,
apareixen sales de festa o oficines,
doncs, això implica que potser s'ha de tornar a revisar.
Jo l'únic que vull constatar és que, en aquella època,
doncs, la veritat és que sembla ser
del que ens diuen els nostres lletrats
i els que ens diuen els nostres assessors jurídics,
que no ajudava que tot fos diafa i clar.
Ara bé, per altra banda,
tenim altres versions que ens diuen que sí,
que sí que es podia haver fet una interpretació
que era perfectament possible
aquella sol·licitud de la llicència
per part d'aquesta mercantil.
Bé, tot això com governants que estem ara
és el que estem analitzant.
En fi, doncs, veurem com evoluciona aquest cas
que és de màxima actualitat aquests dies
a la ciutat de Tarragona,
arran d'aquesta resolució judicial
que obliga l'enderrocament d'aquests edificis
de la Marina Portra-Tarracó.
Al marge d'això, i com dèiem al principi de l'entrevista,
el tema central que ens ocupa avui
és el POUM, el Pla d'Ordenació Urbana Municipal,
perquè després de moltíssimes entrevistes
i després de més de tres anys de feina,
senyor Terres, podem dir que tenim fumata blanca.
Tenim fumata blanca.
Seria una bona metàfora, aquesta?
Tenim fumata blanca?
Sí, sí, i per als que són practicants catòlics,
doncs, no hi ha altre millor, no?
Sí, sí, ja el tenim.
El dia 22 de desembre d'aquest 2010 el vam tancar,
el vam presentar els altres grups municipals
a l'oposició.
El POUM, en aquests moments tancat,
està des del dia 9-10
en el Departament de Medi Ambient,
de la Generalitat,
perquè com mana la llei
que tramita els POUMs,
hem de presentar-ho una vegada tancat
al Medi Ambient de la Generalitat
perquè faci un document
que es diu la Declaració Medi Ambiental,
d'Impacte Medi Ambiental,
i bé, estem a l'espera que ens retorni
per, efectivament,
doncs, celebrar,
fer aquest ple municipal d'aprovació.
Aquesta és la cronologia,
hem de manifestar
el nostre content i il·lusió al respecte
i, sobretot, doncs, bueno,
tal com ho vam fer el passat dia 22,
amb la presència i ratificació
de tot aquell moviment ciutadà i veïnal
que tant havia patit.
Aclarim els passos, senyor Terres,
també dels ciutadans que ens estan escoltant.
Estem parlant...
Hi haurà l'aprovació inicial?
No, l'aprovicional.
Provisional.
Ja és la segona i quasi, quasi darrere.
Aprovació provisional del POM.
Aleshores, anirà la Generalitat?
La Generalitat de Catalunya,
el Departament de Política Territorial,
que és el que ha de corregir o avaluar.
I bé...
I a partir de quan, d'alguna manera,
es podrà posar en pràctica,
es podrà executar aquest pla d'ordenació municipal?
Una vegada aprovat el pla,
és vigent.
En els termes d'aprovació,
ja que la llei marqui
i immediatament, doncs,
quan...
Hi ha aspectes del POM
que ja són quasi ben bé instantanis
i uns altres que són polígons urbanístics
que s'han de desenvolupar
per als propis propietaris.
Els propietaris afectats o beneficiats,
i perdoni'm l'expressió,
perquè molts d'ells són beneficiats,
tindran que fer les seves corresponents reunions juntes,
i llavors, a partir d'aquell moment,
decidir quan volen iniciar els treballs.
Què és el que més destacaria del POM,
d'aquest pla d'ordenació urbana municipal
que va al plenari de l'Ajuntament?
A veure, hi ha moltes coses,
perquè efectivament és un tractat de futur
de la ciutat de Tarragona,
és un dibuix de futur de la ciutat de Tarragona,
però sí que hi ha tres o quatre objectes principals.
Primer, i ho vull subratllar,
i molt,
l'Anella Verda.
L'Anella Verda
que li dona un element característic
a la ciutat de Tarragona
que la posa en un nivell
tan estatal com europeu,
doncs, de primer ordre.
Són més de 4 milions,
5 milions i mig de metres quadrats
de la zona verda,
i que fins i tot
de l'aprovació inicial
en aquesta provisional,
i ho vull deixar ben clar
per si algú pot escoltar
algunes declaracions,
s'ha augmentat.
O sigui, el que era l'objectiu
verd, ecològic o mediambientalista,
tinc que dir
que en aquesta provisional
fins i tot
no només l'hem garantit,
sinó que l'hem augmentat
i hem produït
un nou corredor biològic.
Bé,
això és molt important.
Un altre important,
la compactació de la ciutat.
Sempre
en aquestes entrevistes
i amb aquest seguiment
que hem fet
des d'aquesta emissora,
hem parlat d'aquest problema.
Per fi,
aconseguint compactar.
És una situació
que molts altres revisions
del pla
havia intentat
i no havia aconseguit.
Segon,
la dotació
de nou habitatge
i sobretot
d'aquest marge
entre
8 mil,
9 mil,
fins i tot
alguns auguren
que podríem arribar
a cotes de 10 mil
d'habitatges
de protecció pública
en els seus trip,
tres tipus.
L'assoliment
de 180,
185 mil habitants
que és el que
la ciutat de Tarragona
necessita.
I després,
altres
paràmetres o dades,
un milió
a 30 mil
metres quadrats
nous d'equipaments
de tota mena,
ja sigui,
sanitaris,
educatius,
socials,
de lleure,
de cultura.
La zona verda
ja queda dit.
I també,
doncs,
el que és el nou
mapa d'infraestructures,
tan parlat,
tan dialogat,
ja sigui viari
o ferroviari,
el bypass,
l'alta velocitat
passant per Tarragona,
els trenvies,
la línia de mercaderia
segregada,
que deixarà de passar
per centre de la ciutat.
Tot això
són elements
característics
d'aquest pol.
I aquest pla
que ens està explicant
amb aquestes idees,
el podran veure
els terrarreunins
d'alguna manera
o, en fi,
en part,
amb dibuixos,
amb plànols
o consultant-ho
a través
de l'Ajuntament?
Ho publicarem,
coneixen molts
dels interessats
com ho hem anat fet
sempre a través
dels nostres mitjans
informàtics
i els més actualitzats
o moderns possibles
i, per suposat,
també es poden
adreçar
en qualsevol moment
els serveis
de territori
i urbanisme
a l'Ajuntament,
però la idea
en tot moment,
com qualsevol
altra llei
que s'aprova
i que passa
pel plenari,
és fer-ho públic.
Quines àrees
de creixement
principals
es contempla
el pla d'ordenació
urbana municipal?
Sobretot,
són tres
si parlem
del que és
creixement
de l'habitatge.
Un és
l'Horta Gran,
que és aquesta zona
al costat
de la llera del riu,
si mirem
demà ara
a la muntanya
d'on som a Esquerra,
important,
on anirà
un parc
que ha de ser
l'altra cara
del que ja existeix,
l'altra llera,
que és aquest
del Francolí.
Un altre
és l'all
del Llorito,
abans ha anomenat
Terres Cavades,
i l'altra és la Budellera,
la zona de Llevant.
Es pot dir
en aquest aspecte
que la ciutat
de Tarragona
creix
per Llevant.
Després hi ha
molts altres
plans parcials,
plans de millora,
plans d'actuació,
que també generen
nou habitatge.
I després
hi ha altres
tipus de polígons
que s'urbanitzen
molt interessants,
que potser no és
l'habitatge
el seu principal
motiu,
com per exemple
el parc tecnològic,
que el que ha de
denodrir és a la ciutat
d'un altre tipus
d'escreix,
d'investigació,
de moviments
congressuals
i fins i tot
de tota mena
d'especialització
i aplicació
en la investigació.
També és un fet
i del que aquí
l'Ajuntament de Tarragona
ha sigut
un dels primers
sol·licitants
i per què no
defensors
les àrees.
Aquí a Tarragona
ens van tocar
tres àrees,
bé,
si deixem de banda
la de la canonja
que aquí ja és pròpia,
seva,
doncs tenim dues,
una pròpia de Tarragona
i una altra compartida
amb el municipi
dels Payaresos.
La del Pau Brunat
és estratègica,
com sabeu,
a nosaltres ens interessa
perquè ja és on
havien demanat
que s'hubiqués,
perdó,
la vila mediterrània
dels llocs mediterranis
del 2017
i això, doncs,
té un eix
i una transcendència
molt important.
Culmina així,
senyor Terres,
un llarg procés,
deia,
de tres anys
llarguíssims,
més de tres anys
i mig,
quan va començar
el mandat municipal
amb l'entrada
a l'equip de govern
presidit per
Josep Félix Ballesteros,
primer amb les primeres setmanes,
les primeres negociacions
de Josep Lluís Navarro
i després amb vostè,
en Xavier Terres,
com a tinent d'alcalde
de territori.
De què se sent més satisfet
d'aquest llarguíssim període
i per què,
que aquesta també potser
és una pregunta
que es fan molts ciutadans,
per què ha estat
un procés
tan llarg
tan laboriós?
Començaré
per la segona,
si em permet.
A veure,
ha sigut un procés
laboriós
perquè cada dia
fer ponts
és més complicat.
Hi ha molta legislació,
hi ha molta normativa,
possiblement en això
són culpables els polítics,
per dir-ho d'alguna manera.
Però,
el que efectivament
ha sigut un factor
de retras,
important,
de retard,
ha estat,
com tots coneixen,
un informe,
un informe
engegat,
del que també hem parlat
i hem debatut
en aquest estudi,
per exemple,
per al Departament d'Interior
de la Generalitat de Catalunya
que efectivament
en el seu raonament tècnic
era partidari
d'una posició
antagònica
totalment
a la que ja nosaltres
teníem
analitzada,
elaborada
i certificada.
Bé,
ha comportat 11 mesos.
11 mesos de discussió.
Ha estat la clau decisiva
per retardar
pràcticament un any
el POM.
Pot haver-hi altres
conclusions,
però no han sigut
les claus del retard.
el retard ha sigut així
i a més respecte
a la protecció civil
de les persones
en zones de nova construcció
en què ja existeixen.
Això,
la posició era
molt,
molt,
molt distanciada,
però moltíssim.
I ha sigut
molt gradual.
Ja sabeu vosaltres
que quan es fan
informes d'obligat
complicament
has de ser molt exacte
en les que escrius.
Contestant-li
la primera pregunta,
del que estic més content
és que és
un POM dialogat
i consensuat
amb qui ho ha de viure,
que són els ciutadans
actuals de Tarragona
i els seus descendants.
Jo he de dir
i he manifestat
que moltes vegades
els polítics
pensem a l'hora
de dissenyar,
de decidir
sobre la ciutat
que el nostre projecte
està molt ben triat,
tenebrat,
i no del que és
escoltar
el ciutadà,
que jo crec
que és el que
sempre ho he dit,
ja ho he de somratllar,
que crec que és el que
no s'havia fet.
Hem après moltes coses.
A mi els ciutadans
de la ciutat,
de la nostra ciutat,
m'han ensenyat
molts aspectes
que crec que m'hagués
costat molt de veure
si no arriba a ser
per la seva veu.
Aquesta gent afectada
o altra gent
no tan afectada,
però trepitjant la ciutat,
mirant
el que són carrers
i diferents zones
des d'altres perspectives
que no pensava
que no s'havia
o realitats socials
que tampoc
coneixia
des d'un primer moment
o que sí que atisbava
però no sabia
de la seva transcendència.
D'això estic content,
d'això realment
és,
a diferència
d'un altre exercici
que podia existir
el que m'emporto
amb més satisfacció.
Ara,
d'una manera
molt dura
perquè ha sigut
un treball
extenuant.
En fi,
ha passat un llarg
procés,
un llarg
període,
el pom
ja el tenim
pràcticament
a tocar
i ara què?
Ara executar-lo.
Costarà molt
perquè això,
clar,
podem parlar
de anys,
de molts anys,
no?
Bé,
com en tot projecte
urbanístic
té molt a veure,
sí,
la realitat econòmica
no només de la ciutat
sinó d'un país
però un pom ajuda.
Un pom ajuda
efectivament
a sortir
d'aquestes períodes.
També
haureu llegit
moltes manifestacions
i declaracions,
per exemple,
del sector
que ha de desenvolupar
aquest pom,
que no només són els propietaris
sinó d'alguns promotors
o membres de la construcció.
L'estan esperant,
ho entenc,
és així,
i, bueno,
a Tarragona,
gràcies a què hem fet
aquesta revisió,
doncs,
comportarà
molts aspectes
econòmics
de tota mena
laborals
molt bons,
no?
És per això
que la situen
en uns marges
no tan dolents,
no?
I també,
gràcies al POM,
doncs,
podem afirmar
avui en dia
que ha comportat
ja
coses molt bones,
com,
per exemple,
la futura
instal·lació
d'alguns centres
comercials
de multinacionals
importants.
Espera
tenir el suport
unànim
del ple municipal?
A veure,
jo el que he de dir
és que he sentit,
he llegit
durant aquests
darrers dies
a diferents
representants
dels grups
municipals
en l'oposició
que per una sèrie
de motius
creuen,
creuen ells
que el seu vot
serà positiu,
que ara no s'han manifestat
oficialment,
jo m'he reunit
amb ells,
jo els he explicat
al POM,
no només
a la Comissió Informativa
Municipal de Territori
el dia 22,
sinó abans,
no s'han manifestat
i ho entenc perfectament,
però sí que
jo he d'interpretar
o almenys
és la música
que puc arribar
a escoltar
que sempre
serà positiu.
Qüestió que
agraeixo,
ja vaig agrair
la primera vegada,
la primera aprovació inicial,
he de dir que
és un document
que no hem fet
des de posicionaments
de part
o de partit,
sinó és un document
de ciutat,
així ho hem presentat,
jo així sempre
m'he dirigit
amb ells,
amb les
normals
i habituals
i ordinàries,
doncs,
puntualitzacions
que han de fer
i que es fan.
Però jo crec
ho ensumo
o m'agradaria,
vinga,
ja no m'ho ensumo,
m'agradaria
que tornés
a fer,
ser un vot
positiu
perquè és un document
de ciutat.
Perquè aquest document,
aquest pla de ciutat
és sensiblement diferent
a aquell que es va aprovar
amb tanta polèmica
el mes de maig del 2007
quan faltaven pocs dies
per les últimes eleccions municipals?
Sí,
té diferències,
té diferències.
Algunes coses no,
algunes coses ja hem reafirmat
que eren
pràcticament
amb un mateix eix
i, bueno,
o millorat
o retocat,
però hi ha d'altres
que molt,
la prova són 1.500 famílies
de la ciutat
que no pateixen.
Aquest és el més extraordinari,
el més clar,
és perquè també
no és igual
l'anella verda,
ara existeix
una anella verda,
l'altra que hi havia
era una altra qüestió,
desapareixen
dos nuclis importants
a construir
que atemptaven
també
molts elements
mediambientals,
o a nosaltres així
ho enteníem
i, bueno,
hi salvem altres zones,
com per exemple
la platja llarga.
si anem destriant
trobarem
certes
diferències
que denoten
que fan
que sigui
un POM diferent.
Ara,
també he de dir,
ho vaig afirmar
en l'aprovació inicial,
en el plenari
corresponent com,
hi havia qüestions
que s'havien acceptat
i que s'havien produït,
però sobretot
eren aquelles
que eren pacífiques.
el POM,
ho deia vostè fa un moment,
contempla ja
futures,
possibles instal·lacions
de grans superfícies comercials.
M'imagino
que s'estava referint
a Ikea,
que ha estat
una altra
de les notícies
d'actualitat
en els últims dies
de l'any 2010.
Contemple,
doncs,
això,
la instal·lació d'Ikea
al tocar de la T11
a l'altra banda
del Polígono de les Gavarres?
Contemple,
contempla
la instal·lació,
la futura instal·lació
d'Ikea
amb els paràmetres urbanístics
i, bueno,
en el seu moment
jo crec que la multinacional
o els afectats
us diran
com i quan
i exactament
on anirà
on anirà dissenyat
però, efectivament,
quan veieu el POM
doncs,
no tindreu gaire
mena de dubtes
de veure
on anirà ubicat
aquest centre de comestió.
No teme el regidor d'urbanisme
un canvi d'opinió
de la multinacional sueca?
Jo,
que he portat
a terme
les negociacions
directament
i que ha estat
una mica, doncs,
presidint
aquest grup de treball
veig un compromís
no només
seriós i ferm
sinó
veig un treball.
Veig com cada dia
van arribant acords,
veig com cada dia
doncs
s'accepten coses
i, per tant,
ho veig molt ferm.
Serà
un pas
més
en què
contempla
aquest plat d'ordenació
urbana municipal
deixant-me
aquesta qüestió
que ha centrat
bàsicament
aquesta entrevista
només un parell
de qüestions
molt concretes
també que afecten
a l'àrea d'urbanisme
encara que no
a la municipal
però, per exemple,
les obres a la plaça dels Carros
de les quals
tantes vegades
li hem preguntat
al regidor urbanisme
i que depenen
de l'estat.
Aquest passoterrani
de la plaça dels Carros
començarà aviat?
Es va licitar
uns dies
fa una setmana
o dues setmanes
es van licitar
ja els treballs
i ja, fins i tot,
s'han signat
algunes actes
d'expropiació
perquè, com sabeu,
algunes zones
per on passarà
són terreny municipal
altres
són de l'autoritat portòria
i crec que, precisament,
una petita part
és de propietat
del marina
Port Arranco,
famós.
Llavors,
això vol dir
que ja està,
que ja està,
que se suposa
que no ha de triar
molt
l'adjudicació.
No ho conec,
o sigui,
el procediment
d'adjudicació
i la taula
de contractació
i de més
es porta
tot des del
Ministeri de Foment.
El tindrem,
tenim coneixement
dies abans,
però no molts dies
abans de com
funcionen les coses,
però sí que veiem
d'altres obres
que porta el Ministeri
de Foment
com porta aquest ritme
i llavors ens fa augurar
que no pot ser
molt tard.
Doncs amb aquest
apunt concret
sobre aquest projecte
de la plaça
dels Carros
i que correspon
al Govern de l'Estat,
acabem aquest repàs,
aquesta entrevista
amb Xavier Terres,
tinent d'alcalde
de Territori,
avui per parlar
bàsicament
d'aquest pla
d'ordenació urbana
municipal
que finalment
i després
de més de tres anys
de converses
i de negociacions
i de treballs tècnics
arriba al plenari municipal.
Serà dilluns
de la setmana vinent.
Senyor Xavier Terres,
moltes gràcies.
A vosaltres per tot.
que vagi molt bé.
Bon any, bon dia.