Passen sis minuts a dos quarts d'onze del matí.
Seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
fent ara referència a un congrés que s'està celebrant aquesta setmana
aquí a Tarragona, al Palau de Congressos.
És el cinquè congrés interuniversitari de biotecnologia.
Ara mateix tenim línia directa amb el vicepresident
de l'Associació de Biotecnòlegs de Catalunya,
el senyor Albert Almasquer.
Senyor Almasquer, molt bon dia.
Bon dia.
Una primera pregunta sintètica.
Què és la biotecnologia?
Buf, la definició, diguem-ne, d'Encyclopèdia
és la més ampla de totes i la més acceptada
i és el que és fer servir organismes vius
o processos biològics per a crear béns i serveis per a la societat.
Però, clar, això deixa una definició tan ampla
que en aquest punt entren des dels aliments fermentats,
com podria ser la cervesa o el vi,
fins al que avui en dia es coneix com una investigació en biomedicina,
que és la creació de fàrmacs, la creació de teràpies gèniques
i la investigació mèdica.
Per tant, com... i després hi ha molts altres aspectes,
la creació de nous materials,
la creació dels biocombustibles,
les aplicacions són infinites.
Clar, sí, aleshores té un ventall tan ampli.
En el congrés que fan aquests dies aquí a Tarragona
estan també abordant temes molt diversos
o s'estan concentrant en alguna qüestió, en concret?
No, no, no.
No, no, efectivament estem tractant els quatre blocs principals
pels que normalment es divideix la biotecnologia.
No per importància específica,
sinó senzillament per la quantitat d'investigadors
i la importància que tenen des del punt de vista investigador.
Aquests són, doncs, la biotecnologia que es coneix per colors.
són la blanca, que seria la industrial
o la, en el nostre cas, parlarem de biocombustibles.
Hi ha la verda, que és l'obra alimentària,
la investigació en els famosos aliments transgènics.
Hi ha la broja, que és la investigació mèdica
i la investigació en salut humana.
I també parlarem de la biotecnologia alimentària,
que és una branca dels que aquí a Tarragona
té molta implantació i investigadors de molt nivell.
I, bé, com pot veure, el que nosaltres intentem
és que els assistents facin petites capbussades
en aquests diferents colors de la biotecnologia
de la mà dels millors experts que hem pogut reunir de tot Espanya
i en sortim, doncs, amb una idea molt més clara
del que es fa de l'entorn de la ciència en cada camp.
Ja, una de les qüestions que, en fi, ja ha esmentat vostè,
que tracta, i que segurament pot tenir més ressò
per a una audiència no especialitzada,
és el debat sobre els aliments transgènics.
En quina línia volen abordar aquesta qüestió?
Doncs aquest acte s'està celebrant en aquests mateixos moments.
Aquest debat, sobretot, és perquè, evidentment,
els assistents en aquest congrés són,
la seva immensa majoria, estudiants de llicenciatura
o del nou grau en biotecnologia.
I, per tant, s'estan formant en tot el que és la ciència bàsica
de l'enginyeria genètica.
El que no sempre se'ns ensenya és en quin món està apareixent
aquesta investigació, aquesta innovació.
I el que volem fer en aquest debat és presentar un debat
que avui en dia en la societat és molt present, com bé has dit tu,
però que no som prou conscients que el discurs científic
és un dels discursos que es mou en aquests debats tan complexos.
I, per això, en aquest debat que hem portat nosaltres,
hi ha experts en agricultura ecològica,
hi ha el punt de vista dels ecologistes,
i hi ha el punt de vista d'un expert científic,
com és el doctor Puigdomènac,
però és per mostrar, sobretot a l'assistència,
que són molt joves,
que aquests debats són més complexos
del que la ciència demostra en un moment donat.
Per tant, clar, el que s'està veient i escoltant aquest matí
són opinions diverses, no úniques,
sobre aquesta qüestió dels aliments.
Sí, sí, sí.
És aquesta la voluntat del Congrés.
I acabo demà parlant sobre el desenvolupament
d'una vacuna contra el VIH.
Per quina raó també volen analitzar en profunditat aquesta qüestió?
Bé, això serà una ponència magistral del grup del doctor Josef
de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Senzillament vam pensar que tenir l'oportunitat
de reunir estudiants a tot Espanya
seria una sort poder comptar amb una ponència
de tant al nivell com és el grup de l'IVACAT
de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Senzillament es tracta de demostrar
que Catalunya té un potencial molt gran
en el que és investigació mèdica, sanitària,
sobretot oncològica, neurocientífica,
i en investigació mèdica del SIDA
com és el grup del senyor Josef.
És bàsicament per ensenyar-los també
als estudiants de tot Espanya
que a Catalunya hi ha grups molt, molt potents
i reconeguts internacionalment
com és el cas del doctor Josef.
Quanta gent participa per cert aquests dies en el Congrés?
Som al voltant d'unes 300 persones,
també assistents de la universitat
que els hi hem convidat.
Som a les 300 persones.
És un congrés que es fa anualment,
cada vegada en un punt diferent de Catalunya.
És la primera vegada que es fa a Tarragona.
Sí.
Molt bé, doncs agraïm especialment a Albert Almasquer
que hagi sortit uns minuts d'aquesta taula rodona
que s'està desenvolupant sobre aliments transgènics
i hagi atès la trucada del matí de Tarragona Ràdio
per explicar de manera sintètica
els objectius d'aquesta trobada de biotecnologia.
Senyor Almasquer, moltes gràcies
i que vagi molt bé al Congrés.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.