A les 10 del matí i 10 minuts seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
dèiem ja tot just començar.
Avui ens visita Santi Pallàs,
ell és des del passat dia 1 de desembre
el nou president del Consell del Centre del Consorci
per la Normalització Lingüística de Tarragona.
Un càrrec que no li ve de nou,
ja ho va ser des de l'any 95 i fins l'any 2007,
i ara hi torna per 4 anys més.
De fet, no necessita massa presentacions al Santi Pallàs,
regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
diputat i una llarga trajectòria política.
Santi Pallàs, bon dia.
Bon dia.
Tornes en el càrrec, ja hi vas estar uns anys,
vas acabar el 2007 i tornes.
Què creus que ha canviat en aquests anys,
tot i que no són masses des del 2007?
Bé, després d'aquest parèntesi de 4 anys,
la realitat no ha canviat massa respecte a com ho vaig deixar.
Sí que va haver-hi un canvi en els 12 anys que vaig estar en la primera etapa,
en la qual el Consorci per la Universitat Lingüística
tenia, entre els seus clients,
bàsicament tenia gent del país
o gent d'origen de la resta de l'Estat,
però que ja estaven instal·lats a Catalunya i a Tarragona i a les comarques.
Per tant, el que va haver en els últims anys
era una immigració de fora de l'Estat espanyol,
que això ja va canviar substancialment el Consorci
i la manera de donar les classes i també els alumnes i les prioritats.
Per tant, estem ara en aquesta fase,
en la qual tenim molts ciutadans que viuen aquí a les nostres comarques,
però que són nascuts fora de l'Estat espanyol,
principalment d'Amèrica Llatina, del Nord d'Àfrica i també d'Europa.
Per tant, aquest és el principal client que tenim al Consorci
i que hem d'esmarxar tots els esforços perquè aprenguin la llengua catalana.
Tenim xifres d'això, és a dir, del nombre de l'UMNESO,
per exemple, que hem passat enguany,
i d'aquells que són de fora de l'Estat espanyol,
d'aquells que són d'aquí de l'Estat...
Sí, les estadístiques exactes no les porto,
però en principi el Consorci de les comarques
que agrupa Conca, Barberà, Alcamp, Baix Penedès i Tarragonès,
estem d'aquest territori de quatre comarques,
doncs hem donat servei a 5.000 persones.
Aquestes són les grans xifres, no?
5.000 persones que han utilitzat els serveis,
els cursos de català, eh?
Gent que ha anat a classe de català,
principalment presencial i també a distància, no?
I repartits per tot territori.
El que sí que podem dir és que un 50%,
més o menys d'aquests 5.000,
són persones nascutes fora de l'Estat, no?
Per tant, donem un servei bàsic
a aquelles persones que s'introdueixen a la llengua catalana
i, per tant, també a la cultura del país,
a la forma de ser i d'aquesta manera
també som un element cohesionador, no?
I en aquests anys parlàvem una mica dels canvis
que hi havia hagut.
També hi ha hagut canvis en el social del català.
Es parla més, menys?
Què creu?
Doncs jo crec que no ha millorat el que hauria de millorar.
Penso que estem estancats en aquest nivell.
i part de la responsabilitat és dels mateixos catalanoparlants.
Es va fer un esforç fa 30 anys.
La democràcia ha servit perquè el català s'instal·li
com a llengua pròpia del país a les administracions,
en certs mitjans de comunicació, etcètera.
Però la normalitat, encara estem molt lluny.
Estem en desavantatge respecte a la llengua castellana
i, a més a més, l'ús social no ha millorat en els darrers anys.
Està estancat, per exemple, en el món de l'empresa,
en el món del cinema,
en certs mons en els quals,
o si un debat se posa davant d'un quiost,
veurà que pràcticament la totalitat
de la majoria dels diaris i revistes són en llengua castellana.
Per tant, la normalitat, estem molt lluny
i la veritat és que estem estancats.
Aquesta és la meva sensació.
M'agradaria ser més optimista en el sentit
que l'ús social, ara ja depèn bastant més dels cataloparlants.
Si no canviem de llengua,
perquè sovint canviem de llengua de manera innecessària,
davant d'una persona que no parla català però que l'entén.
Per tant, si els catalans féssim aquest esforç
de mantindre's en parlant català amb l'interlocutor,
independentment de la llengua que ens parli,
penso que ajudaríem que l'ús social del català anés millorant
i ajudaríem a que gent que no parla català
el pogués aprendre de manera normal.
Parlant d'aquest estancament que dèiem del català,
què hem de fer o què hi pot fer el Consorci per la Normalització Lingüística?
Bé, el Consorci és un instrument del país, de Catalunya,
en el qual la Generalitat, les Diputacions, els Consells Comarcals
i els ajuntaments més importants,
per tant, aquí estem implicats tots aquests ents municipals i també del govern,
estem implicats en una proporció X, que no té gaire a compte,
però que en definitiva és un Consorci que agrupa totes les administracions catalanes
i que és el millor instrument que tenim per normalitzar el català.
Nosaltres ho fem en tres vessants.
La primera és ensenyar català el que no en sap.
Per tant, ensenyem sobretot cursos bàsics,
ensenyem a parlar en català, ensenyem a escriure en català
i després ensenyem a millorar el català escrit en diferents nivells.
Per tant, aquesta és la principal funció.
La segona funció seria l'assessorament.
No solament assessorem empreses a municipis, sobretot a municipis més petits,
sinó que també assessorem empreses o qualsevol entitat que ens ho demani.
Per tant, aquest assessorament porta a la millora
que tots els textos que es van publicant tinguin una qualitat en quant a la llengua.
I després, el tercer aspecte és la dinamització.
És l'aspecte que a mi més m'agrada, no?
Jo no soc professor de català, jo no tinc família que s'ediquen a l'ensenyament,
però jo bàsicament soc un dinamitzador de la llengua, un activista.
Jo sempre m'he considerat des de molt joveu un activista per la llengua, no?
I per tant, aquesta vessant de dinamització és la que em sento més còmoda
i la que crec que cal seguir incidint, no?
Dinamitzar el català vol dir fer campanyes, com pot ser una de molt coneguda,
als voluntaris per la llengua, no?
Això té un èxit, ja portem anys, però és molt important
si a les nostres comarques hem aconseguit més de 300 o 400 parelles lingüístiques,
vol dir que 300 i escaig persones que no parlen català
s'allancen a poder parlar en català de manera natural
i això vol dir que també al seu costat tenim persones catalanoparlants
que presten una part del seu temps a un servei de voluntariat
que és molt important pel país.
Aquestes 300 en guany?
Sí.
O en guany, eh?
Sí, sí, sí.
En un curs tenim més de 300 parelles,
ja dic les comarques de Conca Barberà, Baix Penedès,
Alcami Tarragonès, eh?
Per tant, és un rati important
perquè, per les dues parts, no?
Primer, per la part de gent que va aprenent,
també practica el català de manera agradable,
i que a més a més, així, a través d'una altra persona catalana parlant,
doncs, no solament s'ensenya la llengua catalana,
sinó també s'ensenya una forma de ser, una forma del país, etcètera.
Tot això ajuda a la cohesió social, no?
Quan parlem que el català com a llengua pròpia a Catalunya
ha de ser la llengua normal a Catalunya,
és per ajudar a la cohesió social,
vull dir, no té sentit una societat
en la qual una part de la seva població
no pugui parlar la llengua del país,
no estaria cohesionada, hi hauria molts conflictes,
vull dir, al llarg de la història això s'ha vist, no?
Allà on hi ha una divisió per raons de llengua
o per altres temes, doncs hi ha conflictes.
Doncs aquí a Catalunya, en els últims anys,
hem aconseguit que no hi hagi conflictes lingüístics,
bàsicament perquè estem intentant, ajudant, col·laborant
i donar facilitats perquè tothom aprengui i entengui el català.
En aquests quatre anys no sé si s'ha marcat algun repte
important d'aquells que ho he d'aconseguir en aquests quatre anys.
Aquests quatre anys el repte més important
és que intentar seguir fent el que estàvem fent
amb menys recursos,
que ja és un repte important.
Ja és un repte.
Perquè tothom tindrà menys recursos,
siguin els mitjans de comunicació,
siguin les empreses públiques, les privades,
les administracions s'han de primar,
per tant estem en una situació de menys finançament
i per tant de menys recursos per a tothom.
I per tant el consòci també se n'escapa.
Per tant hem d'intentar, el principal objectiu
és seguir fent tot això que fèiem d'assessinament,
de dinamització i d'ensenyament del català
amb menys recursos.
Bàsicament el que hem de seguir
és intentant tenir com a prioritat
que aquelles persones nouvingudes
que encara no entenen o no parlen català,
aquestes han de ser la nostra prioritat.
Perquè si tenim gent al nostre país,
a la nostra societat,
a la nostra ciutat i al nostre poble
que no entenen el català,
difícilment els cataloparlants
s'hi dirigiran en català a aquestes persones.
Per tant hem d'aconseguir
que tothom entengui i parli català.
Aquest és el principal objectiu.
Per tant, seguir fomentant
els cursos de català,
però sobretot fent una campanya de dinamització
i per mi el més important,
i segueixo insistint,
és que els cataloparlants,
de manera natural, de manera normal,
quan anem a comprar,
quan anem a l'administració,
però quan estiguem jugant,
quan estiguem treballant,
parlem en català
independentment de la llengua de l'interlocutor.
Perquè és la manera d'ajudar
en aquella persona que també aprengui català.
El fa patir això de les retallades econòmiques,
la greu situació econòmica que vivim,
el fa patir que pugui suposar, per exemple, això,
una reducció dràstica, per exemple,
del pressupost i que haguem de renunciar a algunes coses?
La situació econòmica em fa patir com a ciutadà,
perquè hi ha un patiment de moltes famílies
que no tenen prou recursos,
ja cada vegada hi ha més gent aturada,
i per tant el patiment és en un sentit de país,
em fa patir que hi hagi gent al meu país
que ho passi malament
i que em fa patir que el meu país
no tingui els suficients recursos
per tirar endavant.
Per tant, estem en una situació molt més global.
Per tant, una part d'aquest país
i de la fenya que cal fer en el futur d'aquest país,
a banda de, i en primer lloc,
després de donar fenya a la gent
i que la gent se pugui guanyar la vida,
és també ensenyar el català.
Per tant, ens hem d'adaptar,
ens hem d'adaptar.
La situació és la que és,
sabem que hi ha moltes prioritats en aquest país,
i jo lluito perquè la llengua catalana
no deixa de ser una prioritat.
Vull dir, la llengua catalana,
per la gent que viu a Catalunya,
també ha de ser una prioritat
el seu aprenentatge,
per mantenir aquesta cohesió social
que hem mantingut en els darrers anys,
i que està molt important.
I a més a més,
també és un valor afegit.
No ens hem d'amagar
que la gent que parla català
té un valor afegit
a l'hora de trobar feina.
Per tant, jo animo
a aquelles persones que m'estan escoltant
que encara no dominin prou el català
o que no parlen prou bé
o que no l'entenen,
que s'aproximin els centres
que tenim repartits
per tot el territori de les dues comarques
i que sense cap problema
que vinguin i que prenguin català,
però sobretot en la seva vida quotidiana
que demanin que se'ls parli en català.
El nou escenari polític,
l'estat espanyol,
pot canviar o pot influir en alguna cosa, creu?
Nosaltres hem d'intentar
des de Catalunya i des del nostre país
que no canviï.
Això és el que hem d'intentar.
Nosaltres hem de prescindir
de qui mani a l'estat espanyol
o qui mani a altres llocs.
Nosaltres, a la nostra comunitat lingüística,
hem de ser conscients de la nostra realitat,
sabrem que estem en desigualtat de condicions
i hem de crear un escenari
en el qual el català vagi avançant.
Per tant, independentment de qui governi,
nosaltres, a l'estat espanyol,
el que hem d'intentar és tirar endavant
en els nostres projectes.
Tenim clar quin país necessitem,
jo crec que és una voluntat de país,
i el Consorci Valenciana Lingüística
és un instrument,
només és un instrument,
de les administracions catalanes
al servei d'aquest país.
El Consorci també va emmetre fa uns dies
una declaració que donava suport
al model educatiu en català.
De fet, ha estat una de les batalles
d'aquest darrer trimestre de l'any,
el tema del català a les escoles.
Què creu que passarà en un futur?
Espero que no passi res,
perquè el model català lingüístic
és modèlic
i, a més a més,
és un element cohesionador molt important.
Abans he dit que el Consorci
és un instrument bàsic pel país,
però he d'aclarir
que nosaltres donem ensenyament del català
i fem dinamincional amb els adults.
Per tant, nosaltres ens en cuidem dels pares,
però tota aquesta gent
que ha vingut també d'altres territoris,
també de l'estat espanyol,
però també fora de l'estat,
han vingut amb molts nens,
molts nens han vingut,
molts nens han nascut aquí ja
de pares d'origen forani,
però aquesta gent,
aquesta gent,
el principal instrument que tenen
és l'escola.
I, per tant,
als nens i nenes,
l'escola és el principal instrument
que té aquest país
per cohesionar-lo
i en l'aprentatge de la llengua
on se produeix de manera més natural
i més fàcil
i entre alumnes és a l'escola.
Per tant,
trencar aquest model
en el qual tots els nens i nenes
aprenien català
és molt perillós,
molt perillós pel país,
i jo espero que això no estigui mai enrere.
Jo crec que ja la societat catalana
és prou madura
per no permetre
una divisió de l'escola
en les llengües
que es parlen a casa.
Jo penso que l'escola
ha demostrat
que ha de tenir
com a llengua principal
la llengua catalana
i tots els nens i nenes de Catalunya
quan acaben els estudis
no només saben parlar català
sinó que també dominen perfectament
la llengua castellana, no?
El repte és que també
surtin aprenent anglès.
Aquest seria el repte de país, no?
Que quan acabin els estudis
tots els nens i nenes
sapiguin parlar i escriure
català, castellà i anglès, també, no?
Però sobretot el català
no el podem deixar de banda
que és la llengua nostra.
Hem donat ja algunes xifres
però si fem una mica de l'abans
de tot el que hem fet al llarg de bany
hem parlat de cursos de català,
de voluntariat per la llengua,
de parelles lingüístiques,
vaja,
que s'han fet moltes activitats
al llarg de bany, Santi.
Sí.
I se seguiran fent, eh?
Vull dir, la veritat és que
també hi ha molts programes,
inclús també hi ha programes
més de tipus local, no?
Vull dir, no?
Hi ha programes específics
per Tarragona,
Tarragona Ciutat,
hi ha programes específics
per Calafell,
per la Conca Barberà,
per Valls,
diguem-ne,
dintre del centre de Tarragona
que agrupa aquestes quatre comarques
també hi ha treballs específics, no?
El centre de Tarragona,
per exemple,
col·labora també
amb la Conselleria
d'Organització Lingüística
de l'Ajuntament de Tarragona
i amb l'àrea de cultura
de l'Ajuntament de Tarragona
amb programes específics
també pels barris de Tarragona,
etcètera, no?
I també participarem,
participarem també
aquest any
en diferents actes
que es facin comarca per comarca
i poble per poble.
nosaltres,
diguem-ne,
dintre de les comarques
de Tarragona
ja tenim una dinàmica
de més de 20 anys de treball,
per tant,
som coneguts
i les administracions es coneixen,
les empreses també es coneixen.
Hem de seguir
amb aquest treball
d'aprofundir
i sobretot
de garantir
que els cursos
que s'estan fent
i que les campanyes
de dinamització
se segueixin produint
perquè són necessàries, no?
Recordo que a Tarragona
el Parla'm en Català
és una campanya
que jo penso
que és molt atractiva
i a més a més
qui t'ho diu
és una persona
d'origen no català, no?
Per tant,
Parla'm en Català.
T'estan demanant
que parlem en català
persones que volen aprendre
i que es volen integrar al país.
Abans ho dèiem
de la necessitat aquesta
d'estendre
el bus social del català
n'hem parlat
però és interessant destacar això,
que dades que de fet
vostè mateix donava
que llevat de l'àrea metropolitana
de Barcelona
el camp de Tarragona
ocupa el darrer lloc
en quant a l'ús social del català.
Per tant,
demostra que encara
queda molta feina.
Això ja va...
Si mirem les estadístiques
de fa 30 anys,
de fa 25 anys
ja eren aquestes
amb la industrialització
de la petroquímica a Tarragona
i després
amb tot el que va comportar
de la construcció
doncs
el que és el tarragonès
va ser una comarca receptora
de persones d'altres territoris
amb un grau superior
o igual
que les comarques
de l'àrea metropolitana
de Barcelona, no?
I per tant
és un rati
que és característic
des de sempre, no?
Per tant,
amb aquest sistema
estem iguals
perquè
hem estat també
en els darrers anys
receptors
de molta gent
d'altres països,
vull dir,
diguem,
la nostra comarca
sigui Saló,
Vilaseca,
Tarragona,
Tardambarra fins a Roda,
doncs són unes poblacions
costaneres
que té un altre actiu
que dóna feina
encara
d'una manera o altra
i que per tant
doncs són receptors
de persones
que no coneixen
la llengua català
perquè venen de fora.
En aquest sentit
cal més esforços,
estem en primera línia,
vull dir,
torno a repetir
en una comarca
en la qual
se sent més
parlar castellà
que català
al carrer
que és l'exemple
del tarragonès
és on
fa més falta
que els català
no parlants
ens conscienciem
de que és bo
de no canviar
de llengua
i aquí
és més necessari
que en cap altre lloc.
Pels que no ho coneguin
esteu a la plaça
Imperial Tàrraco
a l'antic edifici
de lletres
bona ubicació
Santi.
Molt bona ubicació
amb espais
molt bons
i per tant
el consorci
en els darrers anys
jo he estat
en tres llocs diferents
Ramon i Cajal
l'antiga audiència
i ara aquí
a la plaça Imperial Tàrraco
és un lloc
que està molt bé
molt ben comunicat
d'accés fàcil
i per tant
és un lloc
amb espais
que podem donar
els cursos de català
de manera
molt correcta
però a més
també el nostre repte
és fer cursos
i ho estem fent
per totes les comarques
i per tots els municipis
per tant
allà on hagi municipis
que estiguin interessats
en donar cursos
de català
nosaltres
ho intentarem fer.
Content doncs
amb el nou càrrec
quatre anys més
al cap de banda
del Consell
del Consorci?
Sí, content
perquè és un acte
de servei
no cal que ho digui
perquè
és un càrrec
que no està remunerat
ni té dietes
ni té res
és un càrrec
que sempre
el que l'ha tingut
i jo li he tingut
la sort de tindre
12 anys
i ara 4 anys més
és un càrrec
de servei al país
i per tant
em sento ben pagat
de poder dedicar
unes hores
a servir al país
des d'aquesta vessant
de la llengua catalana
i de la cultura
per tant
des d'aquest punt de vista
ja et dic
que jo soc activista
per la llengua
i com a activista
per la llengua
tinc un instrument
que d'una manera o altra
té un pressupost
d'un milió
d'euros
a l'any
doncs
et permet
et permet
poder dir
estàs fent alguna cosa
pel teu país
doncs
és la manera també
de poder treballar
a favor del teu país
intentant ajudar
a buscar els recursos
necessaris
per poder fer
la dinamització
i els cursos
que són necessaris
caben més activistes
la paraula aquesta
que ha utilitzat
sí
jo
sí
malauradament sí
jo penso que
el dia que siguem
un país normal
ja no caldrà activistes
però
com segueixo pensant
que encara no hem assolit
la normalitat
d'un país normal
amb el tema
de la llengua
amb el tema del govern
amb el tema
de la finançació
hi ha tants temes
que no som normals
encara com a país
doncs quan
mentre no siguem
normals
en el sentit ampli
cal que hi hagi persones
que siguin activistes
que no fluixin
i que treballin
des de diferents vessants
la política
la llengua
la cultura
hi ha molts camps
en els quals
la solidaritat
ajudar els altres
aquest país
necessita molts activistes
que treballin
per la llengua
pel país
per ajudar els altres
per intentar
que tothom
tingui feina
o sigui
cal activistes
cal activistes
voluntaris
per millorar el país
doncs ja ho heu sentit
Santi Pallàs
ell va prendre
posició del càrrec
el passat dia 1 de desembre
de fet ho feia per segona vegada
i ja ho va estar
del 95 fins al 2007
i ara ja estarà
al capdavant del Consell
del Consorci per la Norma
de Mitjació Lingüística
a Tarragona
durant 4 anys més
amb ell hem conversat
sobre els reptes de futur
pel que fa al català
sobretot a les nostres comarques
Santi moltes gràcies
i que acabin
d'anar a les festes
gràcies a vostès
adeu bon dia
i queixi
hi ha
de