Temps per parlar de cuina, de gastronomia, de restauració
en aquest matí de Tarragona Ràdio, en aquest matí de dijous.
Temps per parlar segurament d'un dels atractius
que pot ser més interessant i potenciar que ara molt més
a la ciutat de Tarragona.
Per això, com us dèiem fa moment en el sumari del programa,
avui hem convidat els representants de dues de les associacions
que més s'han mogut en els últims mesos a Tarragona
per impulsar la riquesa i la varietat gastronòmica de Tarragona.
Avui ens acompanyen els representants de l'associació Tarragona Essència
amb la Rosana Gil. Rosana, molt bon dia.
Bon dia.
I també amb el president de l'associació de restauradors
de la para alta, Quintín Quinsac.
Quintín, també bon dia.
Hola, què tal?
A més, la Rosana, d'alguna manera, ella treballa, pertany
amb un dels restaurants de l'associació de comerciants
i restauradors del Serrallo, que és una altra de les entitats
que, en fi, també en els darrers mesos, més s'ha dedicat a potenciar
l'atractiu gastronòmic, l'atractiu de la restauració a la nostra ciutat.
M'agradaria, per començar, preguntar-vos com veieu el sector,
com veieu la ciutat des del punt de vista gastronòmic, de restauració.
La veieu en el moment més dolç,
si féssim una perspectiva històrica dels darrers anys?
Bé, jo, la meva perspectiva és de sis anys, no?
Amb la qual cosa, clar, potser no tinc perspectiva, no?
Tothom diu que sí.
Home, sis anys ja pot servir ja de perspectiva, no?
Sí, sí, tothom diu que sí, que és un bon moment, no?
Però bé, jo crec que encara queda molt per fer.
Des de l'associació de la para alta,
en què heu contribuït a viure aquest moment?
Bé, nosaltres, ja ho saps, no parem, no?
Des de fa un any i mig que ens vam crear,
bé, l'any passat vam fer bastantes activitats.
Ens ha ajudat, ens ha servit a crear un nucli,
un grup de restaurants que ja no ens veiem com a competències,
sinó com a socis, no?
Volem potenciar el barri,
volem que la gent sàpiga que a la para alta hi ha una oferta molt variada.
I si abans ens veiem pel carrer i ens deien,
hola i adeu, doncs ara fem un cafè.
Aquest és el gran canvi de l'associació.
Per tant, sí.
I des de Terraona, Sánchez, Rosana,
com veus tu el panorama gastronòmic,
el panorama de la restauració de la ciutat?
Bueno, com ha dicho Quintín,
queda mucho por hacer realmente en el tema de la restauración,
pero la verdad que todas estas asociaciones
han servido para unirnos más.
Nosotros trabajamos en arcs
y trabajamos también en esencia
y esto nos ha ayudado mucho a conocernos,
a crear un víncol y sobre todo a cooperar por la gastronomía,
que es muy importante.
I tu creus que estem en el millor moment?
Bueno.
En la perspectiva dels últims anys?
Quintín dice una verdad muy grande,
se queda mucho por hacer
y la gastronomía es una cosa que evoluciona cada año
y cada año tienes cosas nuevas por hacer.
La Rosana, com dèiem, pot representar aquí arcs,
que és l'associació de comerciants i restauradors del Serrallo,
que d'alguna manera seria el paral·lel a l'associació de la part alta,
però també representa el col·lectiu
i especialment l'hem convidat per això,
el col·lectiu Tarragonessència.
Què és Tarragonessència?
Com podem explicar aquesta associació
i quins són els vostres objectius?
Bueno, nuestros objetivos, sobre todo,
es trabajar en la calidad y en la proximidad de los productos.
Y es un tema que, bueno,
Quintín también puede hablar de él perfectamente,
porque está tan vinculado como yo en el tema este.
Y buscamos sobre todo eso,
con todo lo diferente que somos todos los restaurantes
que formamos parte de él,
buscar un colectivo que nos una,
una cosa que nos una.
Y sobre todo es la calidad,
el buen hacer, el buen trabajar.
Sí, diguem que si vols que Essència diguem que
jo no puc estar a l'associació del Serrat,
jo ni a la de la part alta,
en canvi, els dos podem estar d'Essència,
i no tothom pot estar d'Essència.
La gran diferència és aquesta,
que busquem restaurants que busquin la qualitat,
que hem fet un decàleg,
que hem de complir,
i potser el gran punt diferenciador
és que a Essència ens autoavaluem.
Hem contactat una empresa que ens avalua
i que dirà qui va i qui no va dintre d'Essència.
Potser això és...
Jo no conec cap altra associació que faci això,
que cadascú estigui disposat
a que vingui un client anònim
i et faci una radiografia.
És una autocrítica lo que hacemos realmente.
Intentamos siempre buscar el más.
I heu tingut ja resultats d'aquesta...
Estamos en ello.
Hemos hecho ya las valoraciones,
estamos ahora, vamos a hacer dentro de poco tiempo
una reunión para valorar en qué hemos fallado,
en qué hemos acertado,
y quizás damos algunas cosas por hecho.
Ya solamente por tener un hombre,
por llevar una serie de años en un sector,
pues no te da...
Ya renda suelta para hacer todo lo que quieras,
sino tienes que ir siempre mejorándote
y buscando...
No dar las cosas por hecho.
No decir que tú ganbas de Tarragona
porque realmente la compres cada día,
sino potenciarla.
Y hacer que la gente que no te conozca
pues sepa realmente lo que tú ofreces,
lo que tú vendes.
¿Porque quins conceptos s'avalúa en aquest estudi?
De tot una mica?
Des del servei, la qualitat del producte...
Sí, sí, hemos valorado,
hemos hecho...
Primero nos sentamos con la empresa
que nos hacía la valoración
y nos sentamos para decir
cuáles eran los criterios
que queríamos que nos valoraran.
Y valoramos desde el local,
el servicio, la limpieza,
el producto,
todo,
la temperatura de los platos,
si estaban bien hechos,
si estaban mal hechos,
si el tiempo de espera
entre plato y plato...
O sea, una serie de baremos
que consideramos son importantes,
que todo el mundo,
a la hora de comer,
los valora realmente,
aunque no...
Coses importantes,
com per exemple,
treballar un producte de temporada,
per exemple,
l'essència no...
A veure,
no entenem que un restaurant
no canviï la carta, no?
Tu has de treballar
un producte de temporada, no?
Ara mateix no és moment
de tomàquets ni de maduixes, no?
Ara has de buscar carxofes
i calçots.
Doncs una mica,
treballar peix fresc,
si pot ser de Tarragona,
millor,
és a dir,
no congelar el peix,
intentar sempre buscar la qualitat.
Això tampoc vol dir
ser més car, eh?
Vull dir que
tu pots treballar un llocet,
pots treballar una horada salvatge,
pots treballar...
Però sempre,
bueno,
buscant la qualitat, no?
La qualitat no vol dir
sempre el producte més car, eh?
És a dir,
que la qualitat
és un objectiu bàsic
que segurament
aplegaria, doncs,
evidentment,
a tots els que esteu a Tarragona,
però en general
al sector de la restauració.
que us sembla fonamental,
és a dir,
donar una imatge de Tarragona
com a ciutat gastronòmica
de qualitat?
Hombre,
eso es lo que buscamos
fundamentalmente
y de hecho
el Patronato de Turismo
y el Ayuntamiento de Tarragona
están muy involucrados
en esta faena
de hacer Tarragona
un destino gastronómico
y es muy importante.
O sea,
ahora mismo
no sería muy bien
una estrella Michelin
en Tarragona.
¿Por qué no decirlo?
Pero estamos muy lejos
de conseguirlo.
Por aquí cerca
yo creo que alguien
la puede conseguir.
¿Sí?
¿Quin tiempo?
Bueno.
¿Creus que sería un...
Teniendo en cuenta
el que es mediáticamente
una estrella Michelin?
És molt important,
sí, sí.
Sí, sí,
és molt important.
Però com que no...
A veure,
depèn d'un
fins a cert punt,
no?
Després,
això sempre és una mica injust,
no?
Veus restaurants
que se la mereixen
des de fa molts anys
i no la tenen
i d'altres que la tenen
i tu penses
que potser amb aquest no,
no, no?
En fi,
és...
Ojalà,
ojalà la tinguéssim.
En qualsevol cas
està clar que,
en fi,
tot el sector està treballant
per millorar la qualitat
i per posicionar Tarragona
en aquest panorama
de la qualitat
gastronòmica.
Ara,
a Tarragona Essència
sou aproximadament
una vintena
de restaurants,
no?
Què feu?
Més enllà d'això,
d'autoavaluar-vos
i de ser molt exigents
amb vosaltres mateixos,
vosaltres heu fet
algunes activitats
durant el 2010.
Sí.
Rosana,
recorda una mica
les activitats que heu fet,
què heu promogut
i després també podem parlar
del que voleu continuar fent.
Bueno,
nosaltres el anyo pasado
en Semana Santa,
per el domingo de Ramos
hicimos nuestra primera actuación
que dimos en el balcón de Mediterráneo
Cava y Ostras
del de Tarebro
aprovechando los PLQ
y bueno,
nos dimos a conocer
a Tarragona.
Luego hemos estado haciendo
sobre todo muchas reuniones
porque claro,
hay una faena
que no se ve realmente
que es la de crear el grupo
y establecer los límites
y lo que decíamos
de la evaluación esta,
pero sobre todo,
bueno,
estuvimos patrocinando también,
bueno,
hicimos lo de las cigalas
que fue aprovechando
que acababa la veda
en Tarragona
y era una buena época,
hicimos la fiesta
de la cigala
de final de veda
y luego,
pues bueno,
hemos estado sobre todo
haciendo labores
de oficina,
como el que dice,
pero bueno,
nos hemos planteado
dividir el calendario
en cuatro zonas,
primero,
verano,
otoño e invierno
y a raíz de allí
con los productos
de temporada
intentar hacer
por lo menos
cuatro actuaciones.
Es decir,
cuatro actuaciones
que estarían
lligadas
con los productos
de temporada.
Sí, sí.
Y bueno,
todavía estamos barajando,
tenemos que hacer
unas cuantas reuniones más
para acabar de
poder tirar adelante
el calendario.
Es más difícil
reunir
restaurants
a diferentes zonas
de la ciudad,
es decir,
claro,
aquí estamos hablando
de dos models
de la asociación,
una que plega,
o dos,
si parlesim también
del Serrallo,
o las que plegan,
los que son
restaurants veïns,
que una asociación
que plega más un concepte
más de cualidad,
pero que está repartido
por diferentes puntos
de la ciudad,
¿es más difícil
trabajar a nivel intern?
Tenemos más puntos
de discórdia,
yo creo,
porque somos muy diferentes
realmente dentro
de la esencia,
aunque tengamos
todos el mismo objetivo,
somos muy diferentes,
pero bueno,
yo creo que con el tiempo
encontraremos el nexo
de unión
y podremos tirar
todo el colectivo.
Los principios
siempre son duros,
ya se sabe.
I la part alta,
Quintín,
¿qué heu fet
durante el 2010?
Bueno,
nosotros...
¿Y a qué aspireu
a fer el 2011?
El 2010,
potser l'acció
que més feina
ens ha comportat
va ser treure la guia,
hem tret una guia
de restaurants,
que Déu-n'hi-do
la feina que comporta,
és una guia
perquè el turista
la pugui
utilitzar també
perquè una mica
invita a descobrir
la part alta,
la part alta té un munt
de racons
que la gent no coneix,
la gent fa agafar
garrer major,
fins a la catedral,
plaça Forum,
Rosal del Rei
i torna a marxar
i convidem una mica
la gent
a que s'intensi,
no?
També té descomptes
aquesta guia.
Vam fer
el de...
vam repetir
l'espineta
amb Caragolins,
vam fer
els arrossos
del diumenge,
tot això a les festes,
a l'estiu
vam fer
el sopar
sota els focs,
te'n recordes
el balcó,
el passeig
de les palmeres,
exacte,
vam fer
una esmossa
de Forquilla,
també popular,
en fi,
i al febrer
vam fer
l'acció solidària
amb la Guitaria,
aquell col·lectiu
d'artistes
que les hi van entrar
a robar.
Una, dues,
bé,
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, no?
I què voleu fer
el 2011?
Bàsicament el mateix?
Repetir les experiències
o canviar
i fer coses
radicalment diferents?
La setmana que ve
a fer una roda de premsa,
i conjuntament
amb la Guitaria,
ja t'ho avanço,
tornarem a fer
una acció solidària,
no per la Guitaria,
perquè ja els vam ajudar,
farem un concurs.
Aquesta experiència
va ser superbonica,
ens ho vam passar molt bé
i realment
va ser enriquidor
per a tothom
i volem
tornar a repetir
aquesta acció
amb la qual
farem un concurs
d'associacions
o entitats
que vulguin
rebre
aquests calers
que farem
en aquesta jornada,
que serà
l'últim diumenge de març.
repetirem
l'acció solidària,
això és segur.
Ens estem plantejant
fer una acció
amb les 10 o de 20,
amb les 5 d'os,
que està una mica verd,
que no t'ho puc avançar.
Estem buscant
patrocinadors
per tornar a fer
el sopar sota els focs,
que va ser
molt costós,
va estar molt bé,
però va ser molt dur,
també,
i l'espineta
i l'arròs,
això és segur
que tornarem a fer.
Nosaltres
segurament estem
més cohesionats
que essència
perquè portem
més temps,
som 25-26
restaurants
i,
bé,
és veritat
que
potser som
més àgils,
és a dir,
que nosaltres
en un món
d'on podem reaccionar
ràpidament.
És més fàcil,
no?
Clar,
per la proximitat geogràfica
de tots els restaurants.
Clar,
nosaltres allà dalt
tenim tots un problema
comú,
que tots coneixem,
el tema de l'aparcament,
tot això,
amb la qual cosa,
això ens uneix molt,
no?
Tots podem lluitar
per el mateix,
no?
Amb la qual cosa,
jo sí que crec
que és més fàcil,
que el fet
que tots
estiguin
al mateix barri
és més fàcil
a l'hora
d'ajudar-nos.
Que és el que li passa
també a l'Associació
de Comerçants
i Restauradors
del Serraio,
no?
Sí, sí, sí.
Que es van estrenar
ara,
el 2010,
es vau estrenar
amb les primeres jornades
del Romesco.
Sí, sí,
de les que estem
realment muy contentos
porque pudimos salir
también por la ciudad,
estuvimos en el mercado
dando Romesco,
fuimos por los colegios
enseñando a los niños
que es la base
siempre de todo
que es el Romesco
y bueno,
hicimos algunas actuaciones
que la verdad
que estamos muy contentos.
La primera de muchas
queremos que sea.
Hi ha la possibilitat
també d'unir esforços
i fer alguna iniciativa
conjunta entre Paralta
i Serraio?
Lo hemos hablado
alguna vez,
siempre hemos dicho
que tenemos la mano tendida
y bueno,
que tenemos el centro
de la Rambla de Tarragona
que sería muy bonita
para hacer alguna cosa en común.
Perquè està bé
que cada associació
faci...
Perquè m'imagino
que el Serraio
voldrà mantenir
les jornades del Romesco
i potser fer més coses,
no?
Lógicamente.
Del Romesco segur
que es faran
les jornades.
Sí, sí, este año repetiremos.
Si no pasa
que en vez de hacerlas
en octubre
estamos barajando
una época,
bueno,
en noviembre,
estamos barajando
una época
que sea más buena
para que el tiempo
acompañe.
És a dir,
seria més de cara
a la primavera.
Sí,
o quizás
a principios de verano
ya veríamos.
Estamos estudiando.
Però estaría bé
potser fer alguna
alguna acció conjunta?
Perquè és més fàcil,
com dèiem,
cohesionar
dos col·lectius
que geogràficament
estan units.
Ho hem comentat
moltes vegades.
El que passa
és que, clar,
que al darrer
d'una associació
hi ha una persona,
dos o tres
que són les que treballen,
no?
I, clar,
el que és complicat
és això,
que tota aquesta feina
és moltíssima feina
que tu, a més a més,
has de sumar
a la teva feina diària,
no?
Amb la qual,
idees n'hi ha moltes,
però, clar,
portar-les a termini
és, de veritat,
és difícil,
és complicat
per temes d'agenda,
eh?
Jo, per exemple,
amb l'associació
tinc una secretària
amb l'associació
i cada dia
tenim una reunió
perquè hi ha coses
que si proveïdors,
que si no...
Són temes
que no es veuen
que si nosaltres,
per exemple,
ara ens hem comprat
una màquina de neteja
conjuntament per tots.
Tonteries d'aquestes
que són...
És feina.
És feina.
Afegida a la de...
Tothom personalment
amb el seu negoci,
no?
amb el seu restaurant.
En aquest context,
l'ajuda
de les administracions,
especialment,
en fi,
la de l'Ajuntament
de Tarragona,
a l'hora d'organitzar,
en fi,
les activitats,
en el cas del serrallo
de Tarragona Essència,
Rosana,
esteu satisfeits?
Sí,
estamos satisfeitos,
la verdad que ha habido
mucha colaboración,
no tenemos ninguna cosa
en contra de todo lo que han hecho,
la verdad que muy bien,
muy bien.
Lo que pasa es que quizás,
siempre por ir un poquito más allá,
ya como restaurante,
para el día a día quizás
necesitaríamos algo
un poco más próximo,
para que...
Hay muchos restaurantes
en Tarragona,
quizás necesitaríamos
a alguien que fuera
un poquito más próximo
para poderle ir a
exponer nuestros problemas
directamente.
És a dir,
un interlocutor,
vols dir,
més proper a l'Ajuntament?
Sí, sí,
jo penso que sí.
Quintín,
de la col·laboració
amb l'Ajuntament...
Bé,
l'Ajuntament
sempre està
al nostre costat,
no?
El que passa és que
és veritat que
jo crec que
les arques de l'Ajuntament
no estan ara
com a...
per repartir,
no?
Tenen problemes
ells mateixos
i ja ens han dit,
no?,
que la cosa està difícil,
que ens hem de buscar
a la vida
i que,
bueno,
que ens apoyen,
que ens ajuden,
que l'espai,
que això no hi ha problema,
però, bueno,
nosaltres ara mateix
estem en un punt
en el qual
entenem que hem de començar
a buscar patrocinadors
per als events,
també per no estar lligat,
no?,
i per decidir
per tu mateix
al 100%,
no?
L'Ajuntament
fins ara
ens ha ajudat molt,
també nosaltres
tenim la sort
de comptar amb el PIPA,
que és el pla integral
de la para alta
i, bueno,
hem de dir que
això ens ajuda bastant.
En el cas
de Tarragonessència,
que ja hem comentat abans
en Rosana,
que clar,
segurament és més difícil
de cohesionar
tots els restaurants,
de coses a fer el 2011,
n'heu parlat,
o ara el que us entra
és aquest estudi
que autoavalueu?
Primer estem autocriticant
i suposo que,
bé,
ara tenim una reunió
per el dia 26
que suposo que en quant
ho tinguem arreglada
tot un poc més
ja dividirem el calendari
com t'he dit
i traiem adelante actuacions.
Querem seguir
amb el de la cigala,
querem fer alguna cosa
amb el peix blau,
estem aberts
a moltes sugerències,
el que passa
que todavía nos queda
sentarnos
y ponernos
a poner fechas.
I esteu oberts
a que entrin
nous restaurants?
És a dir,
s'entra
per un mínim
de qualitat,
tenint en compte
que és el que hem estat
parlant tota l'estona?
Lo que pasa
que, claro,
no es tan sencillo
porque, claro,
cuando hablamos
de autocrítica,
de calidad
y una serie de cosas
parece que, claro,
los paràmetros
todavía hay que acabar
de definirlos
para poder juzgar
quién puede entrar
y quién no puede entrar.
Pero quien entra
tiene que estar sujeto
a eso,
a una autocrítica,
a una serie de cosas
que con nosotros
consideramos
que son muy importantes.
Pero aquí
quien entra
ha de ser evaluado.
Es decir,
si es una empresa externa
la que te puntuará
y te dirá,
pues si no arribas,
dic, por ejemplo,
a 85 puntos
no puedes estar dintre.
Si, por ejemplo,
no hay arribas,
esta empresa te dirá
por qué no hay arribas
y qué has de mejorar
para entrar.
Es decir,
potser
alguien quiere entrar
y no entra ahora
pero dentro de 6 meses
puede entrar.
Y estar dispuesto
a cambiar
lo que en teoría
haces mal.
Que yo creo
que eso es lo más difícil
pero cuando uno hace las cosas
se piensa que las hace...
Claro,
dentro del mundo de la restauración
todos estamos acostumados
a que somos los millones del mundo
y lo hacemos todo muy bien
y tal cual.
Y aquí es el gran problema,
¿no?
Tots somos pequeños empresarios
y como dijo un amigo mío
los grandes emperadores
de la Xina, ¿no?
Dirle a un señor
que porta 20 años
haciendo las cosas
que las está haciendo malamente
costa.
No,
es muy peligroso.
Y que reaccioni
en positivo
es difícil, ¿no?
Es muy difícil.
No somos nosotros
quienes nos hemos de decir
porque de hecho
nosotros también
hacemos cosas malamente, ¿no?
Por eso
hemos de sacar
una empresa externa
que te diga
pues mira,
pues aquí, aquí, aquí
en estos puntos
en este momento
son visites
anónimes
y gente que ve
que sopa
que paga
y que después
et ve
la radiografía, ¿no?
L'examen.
Sí.
La nota de l'examen.
Y bueno,
y hay que decir
que vuelven otra vez
porque no solamente
se hace una visita
este año,
por ejemplo,
hemos hecho dos
para ver que realmente
los fallos eran de verdad
o para ver que hacer
todo porque realmente
el establecimiento
daba la talla.
Y ya que parlem
del concepte
de la restauración
de Tarragona
teniu la sensació
que sou coneguts
en general
del sector,
dels restaurants,
dels bons restaurants
de Tarragona,
sou coneguts
i reconeguts
per la gent
de la ciutat?
És a dir,
es reconeix?
El Tarragón i la Tarragona
i el visitant
reconeix
la qualitat
de la restauració?
Rosana?
Pues yo creo que sí
porque mucha gente
que viene a Tarragona
viene ya directamente
a un sitio en concreto
que es curioso
pero es así,
o sea,
me han recomendado
en tal sitio
y vengo a verte
porque me ha recomendado tal.
o sea,
que el boca a boca
sigue siendo lo mejor
y es la mejor forma
de demostrar
que lo haces bien
cuando la gente
habla de ti.
Yo pienso que
también queda mucho
por hacer.
Yo creo que no, ¿eh?
No?
Aquella disparitat
d'opinions.
Tu creus que la gent
no ho reconeix?
A veure,
yo creo que
a mí em sobta...
Bueno,
clar,
jo puc parlar
per mi,
no?
En el meu cas,
jo sé que a mí
de vegades
em coneixen
més fora
que dintre.
Dintre
d'un circuit
molt,
molt,
d'una minoria,
d'una minoria
aficionada
a la gastronomia,
gastroxalaos,
que dic jo,
no?
Però
i a mi
hi ha gent que
naltros,
per exemple,
sortim a totes les guies,
no sé què,
sigut nominats
a Cuny de l'any,
un sol a la guia,
tenim premis
i tenim puntuacions
i estem reconeguts
naltros,
eh?
I gent de Tarragona
que ni s'ha enterat
ni de lluny
que existim,
no?
I quant temps fa
que esteu obert?
6 anys.
Hòsties.
A mi em sembla
que Tarragona
és una ciutat
que no té
una tradició
gastronòmica
important,
no hi ha hagut mai
restaurants potents
o molts restaurants potents,
és a dir,
tu,
si et penses
en fa 20 anys
quants restaurants
hi havia a Tarragona
bons?
Clar,
això és el que fa,
no?
És a dir,
ens falta història,
ens falta tradició
de molts anys,
vols dir,
però això és cultura
de la gent
del carrer.
A mi el que
em dóna
la impressió
és que
la gent passa
de l'hamburgueseria
a la pizzeria
i de la pizzeria
no s'ha posat.
És a dir,
després de la pizzeria
falten un munt
de restaurants,
és a dir,
històricament
no hi ha alguns
grans restaurants
i a l'ombra
de grans restaurants
petits,
petits,
no?
Ara sí que n'hi ha,
no?
Però
no hi ha una cultura,
és a dir,
no ens podem comparar
amb ciutats
de San Sebastián
o el qual,
no parlem
dels estrellats,
sinó que
hi ha 50 bons restaurants,
no?
Tarragona no.
Bueno,
jo penso que
potser la gent
està molt acostumbrada
a cambrils,
però jo crec que
aquesta tendència
també ha variat,
la gent ja se queda
en Tarragona,
ja cada vegada
coneixen més llocs,
jo penso que
poco a poco
harem que,
o sigui,
és una labor nostra
de fer-nos conèixer
i fer que la gent,
quan té ganes
per suert en Espanya,
se celebra
tot comiendo,
això és la gran suerte
que tenim,
jo sempre dic lo mismo,
que nadie viene a celebrar
que le ha ido mal
una cosa
y va a comer.
Jo penso que
nos tenemos
que aprovechar de eso
y poco a poco,
pues mira,
si tenemos que empezar
la historia,
pues quintín,
vamos a empezarla.
No,
és un problema
de comunicació,
de que,
a veure,
jo penso que a Tarragona
tenim un grapat
de restaurants
que estan molt bé,
hi ha uns quants
que realment,
però la gent de Tarragona
no és orgullosa,
no està orgullosa
moltes vegades
de lo seu
i aquí,
jo és una crítica
que fa
el tarragoní,
no?
i no només d'això,
de molts pesants,
no?
Ostres.
Us reconèixen més de fora,
gent que pugui venir de fora
que no pas de dins.
En el teu cas com a mínim?
En el meu cas,
molt.
i al Serrallo creieu
també que a Rosana
us pot passar
una mica el mateix?
Sí, sí,
jo penso que també
que a lo que te comentaba
que mucha gente
viene de fuera
y viene a comer
que le han recomendado
y todo lo demás,
pero también pienso
que es el momento
de, pues mira,
quizás es una forma
de ponernos a trabajar
cada una de nuestras
asociaciones
en las que tenemos
en conjunto
e intentar hacer
que la gente
en Tarragona salga.
Sí,
perquè la Rosana
necessitava abans
Cambrils,
que segurament,
històricament,
tradicionalment,
s'ha considerat
que era la capital gastronòmica
de la Costa Daurada,
en fi,
jo crec que la ciutat
ha millorat molt,
és a dir,
l'oferta que tenim,
si a més ens centrem
molt en Serrallo
i Peralta
és una oferta variada,
rica de qualitat,
no?
Yo pienso que sí,
que les hemos hecho daño
sin querer o queriendo
y la verdad que,
bueno,
pues mira,
nos tenemos que beneficiar
de esto,
de ponernos las pilas,
trabajar y tirar adelante.
I pensa,
lo que estamos haciendo
aquí avui
es muy importante,
es decir,
estem parlant,
tú estás parlant
de Isoba
en una rádio local,
una rádio muy importante,
perquè la gente
ho escolti,
ho senti
i ho sàpiga,
no?
És el que falta,
jo crec que el que falta
és comunicar-ho,
en altres,
en altres i tothom,
no?
És a dir,
que hi ha una oferta,
que a Tarragona
hi ha una oferta
potent i bona
i sense dir-nos,
no?
Però que no cal
marxar fora.
Això és el que és important.
Per mi,
avui,
l'important és
que estem aquí parlant.
A la part alta,
per exemple,
sou 25 restaurants,
no?
Aplegats a l'associació.
Al Serrallo també deveu ser...
Por ahí nos 23,
más o menos.
crec que n'havíem parlat
amb les jornades
del romesco del...
Sí, sí,
2023.
És a dir,
que tenim gairebé
una cinquantena
de restaurants
centrats en dos barris
que a més serien,
per dir-ho d'alguna manera,
allò de tradició gastronòmica.
Puig encara més
al Serrallo,
que la part alta,
pel que fa anys,
però que la part alta
ha guanyat moltíssim
en els últims anys.
Per anar acabant,
fa una estona,
abans a les 11,
parlàvem amb,
en fi,
el gerent del Pla
de Competitivitat Turística
de la Tarracorromana
perquè aquests dies
a Madrid s'està fent Fitur
i Fitur és la Fira Internacional
de Turisme
més important
que hi ha a Espanya
i una de les més importants
del món.
I Tarragona ja ha anat,
i Tarragona ha anat
a explicar
la Tarracorromana.
Lligant-ho una mica tot,
ja que ha sortit
Cambrils,
l'atractiu dels visitants,
ens faltaria,
creieu vosaltres,
situar-nos més
com a ciutat,
com a ciutat gastronòmica
i que ara potser
ja estem
en un punt de partida
en què hi ha una oferta
de restaurants
que potser
podríem vendre
millor
això,
d'estí gastronòmic?
Mira,
la gent,
la gent es mou
per veure monuments
i per anar a jalar
i per anar
per aventura,
coses d'aquestes,
però el tema gastronòmic,
a veure,
fora dels gastros xalaos
com jo,
que jo agafo el cotxe
i me'n vaig on sigui,
la major part de la gent
agafa el diumenge
i agafa el cotxe
i se'n va a 100 quilòmetres
perquè li han dit,
no?
Jo crec que és un tema
de potenciar i explotar
i Tarragona
ho té tot,
és una ciutat petita
que molt,
en un dia
o en un dia i mig
te la pots visitar
molt bé,
el més important,
jo,
vamos,
jo el dissabte és el migdia
tinc molta gent que ve
a dinar,
després fa un tomet
i la tarda marxa,
des de Barcelona
és una hora
jo no entenc
encara com
no tenim molta més gent
que ve,
a dinar
i a veure la ciutat
o a veure la ciutat
i a dinar
és una,
no?
És una combinació perfecta
perfecta
perquè...
I creus que encara no...
Sí, sí, sí.
Es nota?
Vosaltres ho noteu?
A veure,
jo a Tarragona
sento molt
gent que,
clar,
que es comparen fa 20 anys
i està molt contenta.
Potser jo soc,
no soc,
no sé,
jo soc més,
no sé.
Exigent.
Sí,
segurament.
I a mi
sempre em sembla
que queda molt per fer
i que,
ostres,
tindria aquesta ple de gent
que ve de Barcelona,
la gent de Barcelona
puja cap a dalt,
a la Costa Brava,
a Girona,
tal,
no baixa.
Crec que on s'ha de vendre
Tarragona primer
que totes a Barcelona,
allà teníem un potencial brutal.
Clar.
I per la gent de Barcelona
saber que des de la catedral
al Serrallo
pot anar caminant
i veure dos mons diferents
en una mateixa ciutat,
ells no ho entenen.
Si no agafes el metro,
dos autobusos,
el cotxe i tal,
aquí caminant
pots fer tota la ciutat
i t'hi hagués mitja hora.
Això és una passada.
I veure amb un encant brutal,
és a dir,
amb barris tan diferents
com aquells que estem parlant,
sense parlar de tot l'urrum
que hi ha,
tenim un potencial brutal.
Jo sempre dic
que Tarragona és un Ferrari
amb motors de Vespino.
Mira, nosaltres en el restaurant
de Manolo
sabem que comer i beber
està de moda
i encara tenim gent
que ve a Tarragona
i diu
oi, tu sabes que jo sempre
he passat per Tarragona
i mai havia parat?
I ara he parat
perquè m'han contat
que se come bé aquí,
aquí i aquí
i m'ha encantat la ciutat.
És a dir,
que el primer motiu per parar
ha estat la gastronomia.
Sí, doncs bé,
doncs cal aprofitar-se d'això.
Si no,
que dice Quintín,
el otro dia
jo estava aburrida a mi casa
i me puse a mirar a internet
quantes agències de viajes
ofrecían turisme gastronòmico
i tu sabes la cantidad
de viajes que hi ha?
És que vamos,
ja no vamos a hablar
del botillo
i de...
Però és que,
jo què sé,
jornadas de judías,
de patas con garbanzos,
de...
Bueno,
és impresionant.
Aquest és un món exputa,
el turisme gastronòmic
des del punt de vista de Tarragona?
Sí,
és una cosa més,
un aliciente més.
Tot se mueve por modas,
o sea,
que quizás hay que aprovechar
lo que tienes
y meterlo dentro de la corriente
que hay ahora en alza.
El producto lo tenemos.
Ho heu plantejat això
quan heu parlat amb l'Ajuntament?
Sí, sí, sí,
ells ho saben,
són conscients,
el que passa és que,
clar,
que no és tan fàcil.
I menos ahora.
Clar,
no,
i fer-te...
A veure,
el difícil és que la gent
et tingui dintre de la seva agenda
al cap,
no?
Mental.
Mental.
Si jo et pregunto a tu
quants restaurants hi vas
o aniries a sopar el dissabte,
tindràs 5, 6, 7 com a molt
al teu cap.
i en coneixes dos cents.
El difícil és posar-te
en aquest cap.
Doncs el mateix,
sortides de cap de setmana,
posar la gent,
Tarragona,
a la seva agenda mental,
és superdifícil arribar
en aquest punt.
Un cop arribes a més so,
tal.
Per això,
què fa falta?
Doncs millorar.
Que la ciutat estigui
de luxe, no?
Que la para alta estigui
com ha d'estar.
Que estigui neta,
que estigui preciosa,
que doni gust.
que sigui petonal,
però petonal per algo.
És a dir,
no petonal i res més.
S'ha de potenciar,
que sigui un barri
amb un comerç potent.
Tot això encara falta molt,
no?
Vull dir,
que el fet
de venir a Tarragona,
a banda
que ja tenim
el més important,
que és l'esquelet,
que la ciutat
tingui molta més vida,
que doni més...
En fi,
tot això, no?
I la restauració
hem d'estar allà,
no?
I cada restaurant
ha de tenir
la seva personalitat,
tots som diferents,
però la qualitat,
sempre la qualitat.
Bueno,
de fet,
ja és que clar,
hi ha molts factors,
la qualitat dels propis restaurants,
que l'entorn sigui agradable,
per exemple,
des del Serrall ho heu guanyat molt,
suposo, no?
Amb la transformació
de la façana.
Estamos supercontentos
con la façada
que tenemos.
La verdad es que está precioso,
lo hemos puesto precioso,
lo que pasa que da pena
cuando a veces bajas ahora mismo,
bajas un mediodía a cualquiera
y te lo encuentras vacío.
O sea,
se notan mucho.
Per això serien
els efectes de la crisi?
Yo creo que
el tema que hemos tenido
en el Serrallo
ha sido que con las obras
la gente se ha desacostumbrado
de bajar al Serrallo
y ya tenemos que hacer algo
para que la gente
se vuelva a acostumbrar
a tomar esa dinámica
y bajar al Serrallo.
Y bueno,
a ver si con el ARCS
nos ponemos unas pilas
y hacemos alguna cosa
para que la gente
baje al Serrallo.
De totes maneres,
la demostració
de la vitalitat
és això,
l'associació de restauradores
de la part alta,
la del Serrallo,
Tarragona Essència...
És a dir,
hi ha moltes coses a millorar
però vosaltres esteu
amb les piles posades.
Necesitamos que nos ayuden
con los aparcamientos,
con los accesos,
con todo un poquito.
Es la única pega
que podríamos ponerle quizás.
En el cas de la part alta
ja està clar
que la reivindicació
és tenir aparcaments
que permetin
els clients
anar als restaurants.
Al Serrallo
també seria un tema
d'aparcament?
Sí,
tenemos un parking
que está abierto
pero realmente
habría que verlo.
Habría que bajar a verlo
todo.
si queréis un día
vamos a verlo.
No,
ja ens ho han explicat,
ja ens ho han explicat.
En fi,
avui hem volgut
això,
analitzar i comentar
amb dues persones
vinculades
a dues o tres associacions
de restauració
i de gastronomia
que hi ha a la nostra ciutat
la vitalitat del sector
en un moment complicat
per la crisi,
per la falta
de recursos econòmics
a les administracions,
però en fi,
amb gent
amb moltíssimes ganes
de fer coses
que ja les hem anat comentant
quan les han anat programant
i que en tornem a parlar
quan sigui el moment,
en fi,
en mesura que
les vagin organitzant
durant aquest 2011
que acabem d'estrenar.
Així que hem tingut
representant
Tarragona Essència
i representant
els restauradors
de la Peralta
i també del Serrallo,
amb la Rosana Gil
i el Quintín Quinsac.
A tots dos,
felicitats
per la feina feta.
Gràcies.
Ànims
i que vagi molt bé
aquest 2011
i en tornarem a parlar
quan aneu fent les activitats.
Moltes gràcies
i molta sort.
Moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.