El barco de guerra
Doncs aquesta és la sintonia que ens porta a parlar amb l'avi Ramon
que ja el tenim ara ja potser una miqueta més tranquil, més assossegat
i espero que el cervell comenci ja a agafar-li records
perquè, avi, bona tarda.
Bona tarda.
Havia pensat, com veient les dates, millor dit que arriben,
com són el dia 24, la nit del 24, el dia 25, el 26,
podíem fer una miqueta de memòria de com feia
o com recorda vostè que es celebraven abans els Nadals
i com eren les reunions familiars
i si hi havia tant de tot com hi ha ara, que ho dubto moltíssim, no?
No, és que quan parlem d'aquestes coses, jo sempre dic
que ens hem de situar segons l'esfera social que es vivia, les circumstàncies
perquè, clar, ara estem parlant de crisis, crisis,
però tothom no té la crisi igual.
Hi ha hagut aquell que, doncs, ha viscut el dia,
aquell que ho ha dat el raconet,
aquell que se li ha presentat la vida sense pensar-s'ho,
aquell que a les circumstàncies li ha anat en contra,
per la feina, pel que sigui.
O sigui que dintre, quan se parla de circumstàncies de la vida,
han de mirar també cadascú el moment en què s'ha trobat i es troba.
En aquell temps també hi havia unes esferes socials que, clar,
hi havia els obrers, n'érenen fixos,
setmanals, l'altre mensual,
però també va haver unes èpoques que també crisis n'hi havia hagut,
perquè la societat, a vegades, no sempre ha sigut com se pensem.
No.
També hi ha hagut aquella gent que hem buscat com ara,
que jo sempre dic que les coses les busquen.
va haver-hi unes èpoques també que també no convenia,
segons quins senyors,
que els obrers portessin sabates.
Ara ho dic en sentit pirònic.
Sí, sí, no, no, i tant, i tant.
Quan veien que les perdenyes ja podien comprar sabates,
fallaven una miqueta la feina.
Què dius?
Fallaven una miqueta la feina
i aquella gent tornaven a estar en una situació, doncs, normal.
No em digui, avi, que jugaven d'aquesta manera.
Sí, sí, això ha sigut, eh?
Hi ha hagut el cacique, hi ha hagut la burguesia,
hi ha hagut una sèrie...
Així com han sigut, que si els bancs, que si no,
sempre hi ha hagut una esfera que ha treballat d'aquesta manera, eh?
El que passa és que no ho pots dir, no pots acusar, no pots això,
però sempre hi ha sigut aquestes diferències, no m'entens?
I sempre hi ha hagut, i sempre hi ha hagut el que dic sempre.
Aquell que ha volgut ser el que no és, eh?
I en canvi és de ser el que ets, tindre el que ets.
I en aquell temps també, per Nadal, per exemple,
hi havia també, a veure les circumstàncies d'aquesta manera,
l'àmbient familiar també era diferent del d'ara,
perquè ara l'àmbient familiar sí que existeix,
però segons quin dia que et trobes, fas una festa per trobar-te,
o l'altre dia perquè...
L'altre perquè, doncs, treballen i han d'esperar el dissabte per menjar junts,
l'altre... O sigui, que hi ha una sèrie de circumstàncies
que les famílies, doncs, sí, però no.
No, no, no, s'entén perfectament.
I llavors, també, clar, una diada bona era el Nadal.
Nadal, la família, això.
I Sant Esteve, l'altre tipus de menjar.
Per exemple, el Nadal, que si l'olla, que si això...
En fi, aquella diada de trobar-se tots,
inclús de fora, venia la família,
més senzillets uns, amb més bona posició els altres,
però era una diada d'acolliment,
que si la missa de gall, que si això,
que si fent la festa, que si es trobaven,
els nets, que potser els abes els veien una vegada
quan podien, trepivien fort...
I llavors, el dia Sant Esteve,
el que quedava del dia de Nadal,
feia...
Bueno, feia les croquetes, però sí.
Els feia les croquetes i els feia tot el que convingués, no?
Com se diu ara això, home?
El què? Les croquetes?
Sí, però a part de les croquetes...
Bueno, veus com a vegades...
Ara l'he trepitjat i ja està.
L'he liat, l'he liat.
No, no, aquest altre tipus de menjar,
que és allò que es fa al forn,
que s'aprofita la carn, s'aprofita tot, eh?
O sigui que algú, algú deu dir,
mira, i no acaba de sortir, ja sortirà.
Sí, sí, sí.
Vull dir que l'assunt de mà s'aprofitava
el que havia del dia abans
per fer també el menjar els més ja de casa.
O sigui...
Ara llavors, te trobaves, per exemple,
que així com ara vas per una verduleria,
una fruiteria,
i trobes fruita de tota manera,
llavors no hi havia tantes botigues com ara.
No.
Llavors hi havia les botigues del barri.
Els de sempre, els de casa, no?
Els de casa i els colmados.
El colmado era com els supermercats d'ara,
on hi havia tota classe de botelleria,
hi havia tota classe de conserves,
tot el que sigui.
I allà sabies que allò era com...
Anem a comprar allò.
Qui podia...
No qui podia, normalment, però bé,
anava amb el cava.
Però normalment s'anava,
que hi havia dos o tres distelleries a Tarragona,
una allà al carrer de l'Aport,
a les seves escales,
a buscar el cunyac, el vi dolç, el mistela,
saps?
Sí, sí, sí.
I algú potser, doncs,
la Nis, tot això.
Algú potser destapava una botella,
perquè també feia aquella cosa,
no m'entens?
I d'allò.
Després, clar, la botiga era interessant,
perquè veies aquell raïm tan ben preparat, ja, saps?
Ja pel cap d'any, tot el que sigui.
Després, la fruita del temps,
aquelles pomes tan lluentes,
tant d'allò,
més a més, la llum que posaven, saps?
Però amb més llum.
I llavors, clar,
entraves a una botiga i veies el torró,
veies les pams, veies les figues,
veies tot això,
i allò semblava, no un espectacle,
però, clar, acostumat a casa,
que doncs les fes menjars normals,
i com ara, avui farem això, avui farem allò,
llavors hi havia unes normes pel menjar,
no unes normes, unes circumstàncies,
perquè normes, tothom...
Però vull dir que, llavors, clar,
el d'allò, per exemple, el dissabte,
el dissabte, un dia de mercat,
on al Serrallo compra peix,
que llavors el peix,
a més a més,
doncs hi havia els pescadors,
les barques,
com que es partien la part de pelut
de la barca i aquesta cosa,
doncs les dones amb uns platarets,
venien a això,
i sabia que anava la gent al Serrallo,
anava a buscar el peix que va de pescar,
en fi, cadascú,
després l'altre, la carn,
depèn del menjar de...
No m'entens com a dir?
Sí, sí, sí, no, no, no, clar,
feien tota la preparació,
i feien amb aquell carinyo,
amb tot el que tenien les eines,
no el que tenien a prop.
Sí, sí, sí, era un altre...
Canelons.
Ai!
Perdoneu-me.
Veus?
Ara li han sortit els canelons.
Perdona, però és que, clar...
Algú ho havia de dir.
Escolteu-me, és que compreneu una cosa,
hi va d'aquí, barrim, barrim, barrim,
ara aquí, això, això, això,
clar, barrejar, barrejar unes coses,
clar, arriba un moment,
i clar, i els anys tampoc no són com eren,
ja, no, o sigui que la càpsula també,
a vegades, té els seus moments, eh?
Però jo el tenia al cap,
jo sé que era una cosa que la carn,
l'aprofitaven i feien els canelons,
ens un demà,
i estava esperant aquests canelons,
fets al forn,
i a vegades hi fes el forn de carbó,
perquè llavors molts forns,
moltes cuines econòmiques, que deien,
hi havia el fogó, el foc,
que passava per dintre el forn i sortia,
i clar, mentre fes foc que bullien el menjar,
el calentó passava pel forn
i es podien fer, o pastes,
perquè també molta gent,
també, també, també.
i molta gent per aquestes festes,
les pastes les feien ells.
Clar.
Jo recordo a casa,
que jo n'havia fet inclús,
d'això,
que si els pastissets,
que si els corassons,
que si...
O sigui,
després,
allò de les borranyes que deien,
que és d'aquella espècie de fulla,
com si fos una espècie de bleda petiteta,
saps?
Sí, sí, sí.
com si fos un espinac,
però era del camp, saps?
I allò s'agafava,
i amb farina,
fent com una farina,
o es rebussaven i es fregia.
Sí.
I llavors,
s'hi posaven mel pel damunt.
I aquí la broma estava,
que com que sempre hi havia un convidat,
que no ho sabia,
doncs amb uns hi posaven una miqueta de drap,
en vez de posar drap.
I clar,
i endossaven a aquella persona.
I aquella et mirava i deia,
com pot ser que jo estiro, estiro,
i tot s'ho menys com si...
I clar,
fins que llavors venia la risa,
i llavors la broma.
O sigui,
que també hi havia aquest humor.
Sí,
i ja me'n recordo a avi,
a veure,
sobretot per la part que m'abato que a viure a mi,
a la Guinaldo,
al cantar de les Nadales,
o...
Jo tots al voltant,
que últimament ja no,
però la gran majoria de vegades
tots al voltant de la mateixa taula,
ho dic jo no,
perquè,
clar,
la família comença a pujar,
i érem més de família,
i ens havíem de dividir,
i anar fent-ho per trams.
Clar,
clar,
clar.
O sigui,
al final acabàvem tots drets,
al voltant de la taula,
menjant els quatre torrons de torn,
i vinga,
els més petitets eren els que s'encarregaven
d'animar la festa,
diguem-ho així,
no?
Que eren els que cantaven,
o deien la poesia,
que hi havia estat,
dient al col·legi,
i que després repetien,
i que tothom els donava l'Aguinaldo,
no?
Sí,
era un ambient,
familiar,
avi.
Diràs,
més bonic,
no tan bonic,
tot depèn,
depèn de gustos,
tot depèn de cadascú,
els moments que viu,
l'humor que té,
el tio,
a veure,
quan acaba el tio,
cop de bastó,
ara,
ara,
ara,
oh,
oh,
corre-surt,
corre-surt,
que sembla que tingui més ganes de fer,
ara surt el carbó,
com és això?
Clar,
vol dir que no s'has portat bé,
a veure,
que t'has portat bé,
oh,
que et sap greu,
no ho faré més,
torna a picar,
veus?
Llavors sortia un altre,
vull dir,
que hi havia un ambient,
doncs,
no,
no,
sí,
sí,
molt maco.
Ja et dic,
tot,
era una altra època,
era una altra època,
la gent vivien més,
més al dia,
més al dia,
ara,
després saps què passa,
que llavors potser la gent era
més innocents,
amb les quines coses,
però ara resulta que siguen més espavilats,
la gent ha quedat més fotuda.
És el que li anava a dir,
que també tan espavilats,
tan espavilats,
no li vam fer.
Ara que m'ho ha volgut ser tant,
que m'ha donat tant,
que som tots la mar de vius,
que som el que pensem que som,
el que sigui,
ara m'has veus gent.
Ara m'ha agradat,
eh?
Ara m'ha agradat.
No,
no,
i és que és així,
el que passa,
que jo ara com a avi,
però saps què passa?
Que jo he tingut,
no he pogut estudiar,
i els llibres,
doncs,
he llegit algun,
però a més que els llibres a vegades
expliquen coses
que al cap d'un temps
allò no és,
no ha sigut.
O sigui,
ho han canviat.
O l'han canviat,
el que sigui.
En canvi,
la vida,
quan els visques,
ja has viscut de petit,
treballar,
circumstàncies,
coses,
el que sigui,
com que allò ho has après de la vida,
ara trobes que quan ets gran,
dic gran,
ja no dic vell,
no?
No, no, gran, gran.
Hauria de dir antic,
perquè l'antic se conserva,
no?
Exacte,
a més a més s'estudia.
Doncs ara llavors et trobes,
quan ets d'aquesta edat,
que ja veus coses,
dius,
això no pot anar bé,
allò no,
però i ara,
saps?
Vull dir,
però és que t'ho ha ensenyat la vida,
has ensapagat,
has caigut,
quan has caigut has fet mal,
saps el que has fet mal.
I clar,
i això amb els anys,
per això dius,
oh, és que a vegades els...
Bé,
hi ha de tot,
no?
Perquè hi ha persona gran
que ha tingut la gran d'allòs
de viure com allò de la gana,
com un sentit,
bona,
en fi,
com sigui,
però els que hem tingut que lluitar
de jovenets,
de petits ja,
com siguéssim,
doncs arriba un moment
que les coses,
dius,
oh,
no,
és que ho veus,
ho has viscut,
però això jo ara,
per Nadal,
voldria que la gent
agafessin,
que traguessin aquesta espècie
de capa
que hi ha,
que t'enlloerna
per tot arreu.
no,
al contrari,
donar-se en compte
qui som
i com som,
disfrutar com som,
disfrutar com som,
rodejar-se dels que creiem
que són
com nosaltres
els pensem que són,
no?
que són com han de ser
i aquestes festes
jo crec que és
una copa de cava,
que si això,
que si el torró,
que si,
mira jo l'havia fet,
mira,
el dinar,
prova això,
saps?
Hi hauria d'haver
aquesta convivència,
aquesta familiaritat.
Doncs sí,
a més,
mira,
desitjo,
desitjo,
doncs,
a la gent
que em perdoni
aquest rotllo,
però,
home,
no,
al contrari,
però és el que et passa,
a veure si tornem
una altra vegada,
perquè deixi la visa
de funcionar
durant un temps
i que ens dediquem
a un altre cas.
Després resulta que sobre allò,
sobre allò,
ai,
quan veus el que és tan bonic
i això,
ai,
ho compro,
ho compro,
no cal comprar
el que saps,
que saps fer,
el menjar que saps fer,
el que puguis fer
i allò,
no perquè,
i mirar el que és,
perquè a vegades
també els preus enganyen,
perquè no perquè sigui més car,
t'és més bo.
No, no, no,
a vegades...
Algunes vegades compres,
avi,
segons quines joguines,
i ara després parlem
de joguines,
parles de...
No, no,
però dic que hi ha molta gent
que està preparant
i estan fent coses
de cara a aquestes dates,
però jo del cagatió
em referia,
no?
I compres una sèrie de coses
pensant-te,
clar,
això,
segons qui ho rebrà,
estarà contentíssim
i serà tot meravellós.
I després,
quan s'obre la caixa,
la caixa té molt de volum
i després la part de dintre
és no una miniatura,
però és tan de plàstic
que dius,
però això costa la meitat
de lo que val.
I després hi ha una altra cosa
que també es crítica la cosa,
per exemple,
ai,
com que jo vaig patir
o vaig patir,
el meu xiquet
que no pateixi,
que no li falti res,
que no...
Això és anar contra.
A veure...
l'hi ha d'aprendre,
però bé,
llavors què passa?
Que a vegades hi ha juguets
que fan gràcia els grans
que no l'han tingut de petits
i el petit allò
a vegades voldria agafar
una capsa de cartró
i fer de carretó
i disfruta amb aquella cosa,
no m'entens?
Abans disfrutaves
amb qualsevol cosa
que et feia il·lusió
perquè, clar,
un mecano,
amb un xiquet de 4 o 5 anys,
un mecano.
Ara dic mecano
perquè...
Sí, sí, no,
perquè li ha vingut així de...
Mecano, no?
No,
que amb aquest xiquet o millor
qualsevol cosa
que ell pugui jugar
i que ells faci molt bé.
Ai, nen,
això no...
Que ho faràs molt bé?
Home,
és per jugar.
Clar,
és per...
Comple una cosa.
I si ho trenca,
doncs no passa res.
Comple una cosa
perquè et jugui,
que se senti infantil,
que se senti d'això.
I tu,
si t'agrada una cosa adequada,
doncs ja te la compres
i la disfrutes
amb la companyia de la dona,
dels pares,
dels avis,
i fer aquesta tertúlia
i jugar tots,
com si fossin tots nens.
Sí,
és que no queda un altre avi,
no queda un altre.
Sí, sí, sí, sí.
A més,
aprofitar que això...
Perquè dintre de tothom,
encara que no s'ho pensin,
hi ha un nen o una nena, eh?
Sí.
El que passa és que a vegades no surt,
a vegades per vergonya,
a vegades perquè està tancat dintre
per alguna circumstància,
però dintre de cadascú hi ha el nen encara, eh?
Hi ha el nen,
i això és el que s'hauria de disfrutar.
Als Reis passa això.
Jo recordo,
per exemple,
que els xiquets en aquell temps,
uns llàpissos de colors,
uns d'això per dibuixar,
una sèrie de coses d'aquestes
que et feia il·lusió aquell dia,
aquella espècie de llibreta,
de dibuixos que els visites de pintar.
Jo recordo els Reis, els Reis,
i un dia,
un dia o dos abans dels Reis,
obro l'armari que hi havia la roba,
i, coi,
hi havia una capsa d'aquestes de fusteta,
que anaven els colors dintre,
i, hosti,
què deu ser això?
Com si fos una fantasia.
I llavors,
al llibre dels Reis,
veig que al balcó hi havia allò,
dic, cony...
I ja està.
Vull dir que,
a vegades,
la innocència...
La màgia.
Però també és bonic
que hi hagi innocència,
saps?
Sempre hi ha aquell viu,
que,
no, això,
no siguis tonto,
home,
però no trenquis la il·lusió.
Home,
per l'amor de Déu,
que hagis de fer això.
Feu això,
aquesta convivència,
els Reis,
tota aquesta cosa.
Avi,
hem de desitjar unes bones festes,
que hem d'anar a acomiadar-nos.
Bueno, jo,
però això sí,
jo he parlat així.
Jo si puc l'enredaré,
si pot ser de cara a la setmana vinent,
o si no ja ens trobarem...
Sí.
Què fa?
I li dono vacances?
Li dono vacances,
no?
Bueno, mira,
jo sí,
per poc que pugui,
és que marxo,
però per poc que pugui,
m'escaparé abans de marxar.
Fem una cosa,
avi,
preparis el viatge,
marxi de viatge,
i de cara a la propera,
que serà el dia,
a veure,
estic mirant,
el dia 10 de gener,
això sí,
el vull aquí, eh?
El 10 de gener...
El 10 de gener el vull aquí,
i que ja farem el que sigui
per tenir-lo.
Ara està fent mentalment,
està fent càbales, eh?
A veure si està,
si no està.
El dia 10 ja estaré aquí,
potser sí.
Sí,
sí que estaré aquí,
i tant,
i tant.
No us puc abandonar.
No,
i si no el vindrem a buscar,
jo no siguin.
Jo el que vull és això,
que m'agrada una cosa,
i és que a vegades trobo pel carrer
algú que ja em coneix,
o un dia a l'autobús,
escolti'm,
que ràbia reu amb vostè?
És que té una veu incomparable.
Home, parlant,
diu,
per la veu,
m'ha semblat,
diu,
no, no,
sí,
mire,
o sigui que he conegut,
i això m'agrada,
m'agrada perquè,
a vegades,
noies joves,
gent gran,
m'expliquen vivències i coses,
escolti,
que li sembla?
I això em dona
que avui en dia,
potser una de les parts
que em queda al cos
una miqueta que estan regular,
és el cap,
gràcies a la gent
que em fan parlar
i m'aturen,
i em parlarem.
Avi,
no ho hem dit,
però podien haver trucat,
podien haver-nos dit alguna cosa,
sí,
sí.
Bueno,
de cara a la setmana vinent,
no l'altra,
o no l'altra,
porto un nom d'això,
clar,
com són tantes setmanes,
però seran dues setmanes
que no estarem al programa,
sí que continuarà en marxa.
Ja ho reglarem.
el dia 10 jo l'espero aquí,
ja farem,
ja farem.
Doncs mira,
ens acomiadem
amb una bona Nadala.
Espero,
espero.
Sí,
i li diem allò de bones festes,
bon Nadal,
bona entrada d'any
i que li portin
moltes,
moltes coses
als reis,
eh?
S'ha portat bé
o li portaran en carbó?
Què?
No ho sé.
No ho sé?
Això no ho sé.
Perquè no sóc jo
qui els reis,
són ells els reis
que saben
si els nens,
perquè diu
hombre viejo
dos veces niño.
Veus?
Ui!
Jo ara ja som dos veces niño.
Ara haurà de fer
dues vegades la carta.
No,
llavors els reis,
segons com t'has portat,
els nens
porten alguna cosa.
Molt bé.
Jo dos veces niño
espero
que em portin alguna cosa.
Home,
jo també,
jo espero desitjo.
Avi,
gràcies.
Adéu-siau.
I fins l'any vinent.
Ara que els carrers
estan de festa.