Tarragona, Reus, Torre d'Embarra, Vilaseca, Salou.
A més de 20 localitats.
Cada dia amb les informacions més properes.
Tu decideixes si avui és un dia més o un dia més.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Ja el saludàvem abans i et tornarem a donar la benvinguda.
Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
I ja estem preparats per sentir quines són les pel·lícules que...
Quatre, quatre pel·lícules diferents, totes d'elles.
I tant diferents.
En aquesta setmana podrem gaudir de la mà de l'Andrés i Andrés.
Doncs això és veritat, eh? No dius cap mentida.
No, no, al contrari. Una d'elles, jo no sé si comença ja,
perquè serà aquest dijous a la tarda.
Sí, mira, connectem amb la cartellera de la filmografia.
Sí, Andrés i Andrés.
Connectat a estigues.
I faig la banda sonora.
Exacte.
Mira, comencem.
Aquest dijous, dia 3, a les 6 de la tarda, allà al Centre Cultural Pallol.
Entrada totalment gratuïta.
Entrada totalment gratuïta.
Bona butaca, bona pantalla.
Exacte.
Comencem un cicle que es diu El doplatge amb el cinema.
I la presentació anirà a càrrec de l'estudiós amb doplatges, el senyor Lluís Teruel.
Aquest senyor el tenim aquí, que aquest senyor el tenim aquí fent-nos companyia perquè ens explicarà diverses de les seves coses que sap sobre el doplatge.
Però jo segueixo un momentet, però jo segueixo un momentet amb el que farem.
El dijous a la tarda farem Tener i no tener una pel·lícula d'un privògar i de la Lauren Bacal.
Va ser la primera pel·lícula que va fer la Lauren Bacal, que tenia 19 anyets.
Que joveneta.
Que va creixer amb un privògar, que després es van casar.
Bueno, si em permets ja el diré de seguida.
Pel dimarts que ve, Cantando bajo la lluvia.
Dijous, dia 10, Testigo de Cargo.
El dimarts, dia 15, El temible burlón.
Tot això, després ho anirem repetint.
No, no, no, i a més a més s'anirem escoltant, si pot ser, i anirem fent pas a pas quina és cadascuna de les pel·lícules que podrem veure.
Aquí està. El dijous, dia 17, Ivan Ho, amb Robert Taylor i Elizabeth Taylor.
El dimarts, 22, Comfaldes i a l'Holòco, amb la Marilyn Monroe, amb el Toni Curtis i el Jack Lemmon.
El dijous, dia 24, un drama alcohòlic, dies de vino i roses.
El dimarts, 29, El golpe.
I per acabar, el dijous, dia 1 de desembre, Los tres mosqueteros, poro de l'any 1948, amb un Gene Kelly, sí, el cantant i ballarín.
Aquí fa de D'Artanyan, Lana Turner, Johnny Allison, Frank Morgan, Van Enflin, bé, un grapat d'artistes.
Bé, per aquest dijous, a les 6 de la tarda tenim Tener i no Tener.
Però és que el mateix dijous, a les 10 i mitja del vespre, a l'Antiquari, allà al carrer Santana, número 3 del casc antic,
estem fent un cicle musical i tenim una pel·lícula que es diu Té durs, que després parlarem una miqueta, si ens donarà temps, o sentirem una miqueta de música.
Mira, ja te l'he posat ja de fons, per si de cas.
I que parla segurament que de la vida i miracles d'aquesta banda.
Exacte, el Tim Morrison, que va ser un element, però subversiu 100%, i que va marcar una fita dins de l'ambient musical.
Això serà per aquest dijous a les 10 i mitja del vespre.
L'entrada és lliure, no és obligada a la consumició.
I si algú vol consumir alguna cosa, els preus són completament normals.
S'ha de tindre en compte que estan fent allò de la rutapa.
Molt irrecomanable, sí.
A 2.50 la tapa, el bit al regal, bueno, la beguda, vi, cava, el que sigui, el regal a l'Antiquari,
i els altres bars que hi ha per allà amb aquesta ruta.
I passem ja amb el dissabte.
El dissabte tenim a les 5 i mitja de la tarda, el Museu del Port de Tarragona,
que és allà baix, els tinglados, el tinglado més proper amb el serrallo,
el que dóna endavant de l'entrada del pàrquing, dels cotxes que poden anar allà al serrallo.
A les 5 i mitja tenim la pel·lícula El Capitán Kit,
amb un Charles Lawton fantàstic, Randall Scott, Barbara Brighton,
i que la pel·lícula parla d'uns vaixells, d'aquells de l'època romàntica,
de pirates i, en fi, espases i amors, coses d'aquestes, divertidíssima,
però a més molt sèria també, amb uns actors fantàstics.
Això és a les 5 i mitja de la tarda,
però si ven una miqueta abans podran visitar el Museu del Port de Tarragona
completament gratis.
Fantàstic, fantàstic, fantàstic.
I per acabar, el mateix dijous, però a les 6 i mitja,
a l'Ateneu, al carrer Sant Magí,
a les 6 i mitja de la tarda,
passem una pel·lícula que es diu
Spoir, Sierra de Teruel.
No me sona, no me sona aquesta.
Si parla, parla de la nostra guerra civil.
Sí.
Hi ha un cas curiós, i és que amb aquesta pel·lícula
surt un gran actor d'aquells anys,
que va ser un dels grans triomfadors del Paral·lel de Barcelona,
que era Josep Sant Pere,
pare de la Mari Sant Pere.
Veus?
Sí, mira, t'ho anava a dir, però dic, calla,
perquè a veure si passarà com els García,
que com n'hi ha tants, després li li hem.
I cosa curiosa, doncs hi ha unes vistes de Tarragona.
Veu, molt bé.
Per la part dels terrats, per la part d'alta,
d'allò dels terrats.
I potser el millor es coneix perquè potser surt la catedral o alguna cosa a això, no?
Aquesta pel·lícula és de l'any 36, o sigui que, bueno, en fi,
serà aquesta anagona.
Això és el que tenim per aquesta setmana.
Bé, llavors anem per l'estrella principal de la programació.
El doblatge amb el cinema.
El dijous, a les 6 de la tarda,
en entrada gratuïta, allà al Centre Cultural del Pallol,
l'antiga audiència.
Tenir i no tenir.
Un privògar, Lauren Backel.
Però les seves veus, d'aquí érem.
I aquí entra el nostre bon amic, Lluís Teruel.
Lluís, bona tarda.
Bona tarda.
Bé, aquí començarà la teva tasca,
que ens comencis a explicar
què passa amb les veus d'aquests personatges
que inclús s'ha arribat a dir que a vegades
són millors les veus dels nostres dobladors en espanyol
que les veus originals,
salvo excepcions dels artistes que veiem a la pantalla.
De fet, hi ha excepcions, indiscutiblement,
però el que no hi ha dubte és que el doblatge en espanyol o en català
és el millor doblatge que es fa en el món.
O sigui, des dels inicis dels anys 30,
sobre el 31,
que és quan s'inicia el món del doblatge,
degut al cine sonoro, tecnològicament,
doncs es va constituir aquesta forma de guanyar-se la vida
d'actors que estaven en paro
o tenien que buscar la manera de poder minjar cada dia.
I realment el primer estudi de doblatge
que es va constituir va ser a França,
a París concretament,
uns estudis que es deien de Nashville,
i allà anaven els actors principals de doblatge en espanyol
i allà feien les pel·lícules doblades.
I quan havien veus adicionals que es diu
o segones veus,
doncs, bueno,
quedaven tal dia en concret
i s'acabava de fer, diguem,
el que era per grups.
O sigui,
de fet,
les veus,
que aquí, per exemple,
amb el Fumfribó,
que és el José Guardiola,
que és un actor...
Cuidado, cuidado,
perdona un moment,
perdona un moment.
José Guardiola,
puntualitzem.
No és el cantant,
no és el Pep Guardiola.
No, no,
és que seria molt joveret el...
Jo crec que encara no havia nascut el Pep Guardiola.
El Pep Guardiola sí,
perquè ens sembla que ja té ara 83 anys o 84.
Aquest actor és mort actualment.
Sí, i el José Guardiola
que estem parlant
és un actor que, per exemple,
si recordem,
no sé,
Los Santos Inocentes
és un dels que surt allà,
que és un dels que he fet...
Sí, sí,
és un actor que ha fet molt de cine
als anys 50,
que ha fet molt de doblatge també,
que ha fet molt de teatre per televisió,
o sigui,
les famoses dissabtes per la tarda
que es feia aquell teatre,
doncs,
era un actor,
diguem,
en qualsevol faceta d'aquest...
Jo trobo,
perdona,
jo trobo que aquest home
es va,
no sé,
el van encassillar massa
amb pel·lícules,
a vegades,
de Weston,
d'aquest d'Espagueti,
que es deia.
Però això va tenir la seva època,
o sigui,
l'època durada del cine,
que és sobretot
a finals dels 30,
40 i 50,
que és realment
l'època durada del cine,
de Hollywood,
posteriorment ve els anys 60,
on se continuen fent
algunes pel·lícules bones,
com és inclús aquesta
del...
Cantando Baja...
No,
del...
Perdona,
espera't un moment,
que és la del...
Com fa el de Gelo Loco,
que em sembla que és de l'any 62.
Sí.
Estic parlant tot de memòria,
o sigui,
anem a veure,
que puc tenir alguna errada,
no?
Doncs,
de fet,
en aquesta època,
sí que van haver unes pel·lícules
realment bones,
però l'època durada del cine
és a finals 30,
40,
perquè l'any 39
es va fer
el que el Viento se llevó,
o sigui,
obra mestra del cine,
per mi.
Per exemple,
també amb el Fumfri Bogart
es va fer aquesta Casa Blanca,
que va ser,
per exemple,
una pel·lícula
de la sèrie B,
que es va convertir
amb un clàssic,
perquè realment
es firmaven uns contractes
on periòdicament,
durant un any,
hem de fer
dos o tres pel·lícules.
I hauria de complir
com sigui,
exacte.
I aquesta va ser
una de relleno,
per dir.
És fer E de relleno,
i resulta que aquest relleno,
hòstia,
va ser fantàstic,
no?
Era el que triomfava,
no?
Sí, sí.
Doncs bueno,
el que es deia d'aquí,
resulta que aquest actor José Guardiola
superava la veu original
del Conflipoga,
perquè a més tenia una veu
bastant d'ànec,
no?
perquè dins del món
dels dobladors
sempre tenen allò
que toca doblar aquest,
hòstia,
mira aquest,
és futur perquè...
I el superaven.
Són les característiques,
no?
Tequera?
Les característiques
de la pròpia veu,
no?
Sí,
a veure si m'enténs.
Tequera,
i Crick Berman.
Sí, clar, clar.
Hi ha molta gent
que té més pronunciació
de gola que de ràs,
no?
O a l'inrevés,
que és el cas.
I tot això
a mi em ve,
perquè jo més aviat
un entès,
sí, home,
tinc bastant d'entendiment
del que és el doblatge.
Més que jo, segur.
Soc un col·leccionista
quasi de veus,
perquè jo vaig conèixer
el Juan Manuel Soriano
l'any 56-57
que l'ha fet platge
i a partir d'aquí
me vaig aficionar, no?
I bueno,
vaig fer col·leccions de veus
i lògicament
jo quan veig una pel·lícula
doncs pràcticament
t'he pogut dir
com a mínim
els actors principals
de les veus dels actors,
o sigui,
nom propi de la persona.
Sí, sí, sí.
I bueno,
i d'aquesta manera
doncs bueno,
soc un admirador
de l'actor de doblatge
perquè crec
que és el que em dóna
a mi la interpretació
i a més a més
foten uns fantàstics,
foten uns doblatges,
hòstia,
quan és una pel·lícula bona
foten uns doblatges
que t'ho dic de veritat,
són increïbles.
Jo quan et vaig conèixer
amb aquest aspecte
dels doblatges
em va vindre de seguida
la memòria
que anys enrere
vaig sentir
unes expressions
que va vindre
Richard Wimmer
d'aquí a Espanya
i van estar explicant
que va voler conèixer
aviam qui era
el que li feia
als seus doblatges
perquè estava meravellat
amb el doblatge
que li feien
amb les pel·lícules espanyoles
i bueno,
va ser algo
aquell home
estava entusiasmadíssim
de lo bé
que es doblava
aquí a Espanya.
A més,
com en algunes pel·lícules
li va ficar la veu.
Sí, sí, sí.
Amb aquesta
d'un privoguer
que veurem aquest dijous
Tener i no Tener
qui el va doblar?
Guardiola,
José Guardiola,
de fet.
Perquè passa una cosa
que això a vegades
també et despista una miqueta
que en uns anys
fan un doblatge
després torna a repetir
tot el doblatge
i és una altra persona.
És que passa una cosa
que hi ha els primers doblatges
que són
quan se constitueix
per cines de sala
o sigui,
sales comercials
i encara venen
els redoblatges
que quan la pel·lícula
passen per televisió.
Perquè com que hi ha
uns drets
diguem sobre doblatges
també que són
de la pròpia productora
aquí poder xoquen
i clar,
com que a partir
de certs anys
ja no es paguen
drets de la cinta
encara se fa un redoblatge.
Realment,
per això el món
del doblatge
a vegades inclús
han hagut pel·lícules
molt bones
molt bones de ficció
inclús que han costat
20 milions de pel·les
fer un doblatge
d'una pel·lícula.
O sigui,
de fet,
l'actor
suposo que tindrà
un sol adequat
perquè a vegades
diuen
que els actors
cobren molt
i jo no ho tinc tan clar
perquè la veritat
no estic enterat
del que poden cobrar.
però,
de fet,
per el que desenvolupen
per el que preparats
que estan
els actors
de doblatge
que és bestial
el que estan
perquè,
en el món
del doblatge
tu tens un Abel Folk
que és actor de cine
ha fet televisió
o sigui,
el vent del pla
director teatral
ha fet teatre
i a més a més
ha fet doblatge
que és el Pies Brosman
amb el 007
diguem dels últims
actualment és el Jordi
Boixaderes
que és el Daniel Greng
tot això
la gent
podent no ho sap
i podent no li dóna
la importància
perquè realment
tu qui et fa
l'interpretació
és l'actor de doblatge
i et dones compte
del que estàs veient
indiscutiblement
que si tots
sapiguessim anglès
seria bo
la versió original
però,
també hi ha una cosa
que és
de l'idioma anglès
a l'idioma espanyol
o català
hi ha una traducció
i es té que acertar
molt bé
per no distorsionar
l'original
o el que de veritat
ens diu l'actor
en aquell moment
d'una frase determinada
l'actor
sobretot aquí a Barcelona
és que hi ha dos models
de doblatge
Madrid i Barcelona
Barcelona és més
perfeccionista
i Madrid és més permissible
que donen un marge
al propi actor
de doblatge
en canvi Barcelona
intenten fer la còpia
al màxim
perquè l'obra ja està feta
o sigui
l'obra del doblatge
està feta
i com que està feta
no la volen trastocar
i s'ajusta al màxim
a la versió original
és que jo crec
que això ha de ser
com un putxoli
que has d'encaixar-ho tot
perquè escolta
has d'anar movent els llàbits
amb espanyol
el que els altres
està movent els llàbits
amb anglès
però això està perfeccionat
avui en dia
inclús avui en dia
que ha canviat molt
perquè ara
ara que qualsevol actor
vagi a l'estudi
de doblatge
fa la seva interpretació
individual
que va a l'altre ve
l'altre ve
i el mesclador
doncs munta
diguem
la seva escena
determinada
del moment
que estan parlant
ha d'anar quadrat
el moviment dels llàbits
amb això
perquè he vist
algunes pel·lícules
que veus
que no és que vagi
desfassat el son
que acaben de parlar
i encara
sense l'última síl·laba
això perquè són doblatges
molt mal fets
aquí està
aquí està
una pel·lícula
es pot millorar
amb un bon doblatge
i una pel·lícula
es pot destrossar
amb un mal doblatge
la república
ja va començar
amb els doblatges
però tinc entès
que quan va entrar
Franco a manar
llavors Franco
va dir que
totes les pel·lícules
tenien que estar
doblades
i per què?
per poder manipular
els diàlegs
ja Andrés
però de fet
el doblatge
el doblatge
comença l'any 31
el doblatge
comença el 31
el que passa
que sí que és veritat
que en el franquisme
indiscutiblement
amb els censors
doncs clar
tenien que controlar
el que es deia
i totes les doblades
o paraules
diguem
que parlessin de repúbliques
i tot això
tot censurat
o sigui
qualsevol acte
que fos floral
tot això
tenia que anar censurat
per això
en Franco
va manar
que totes les pel·lícules
tenien que anar doblades
però no va ser
un invent de Franco
això que ha quedat clar
perquè hi ha molta gent
que es pensa
que és un invent de Franco
no no
la imposició
si va ser de Franco
sí sí
en aquest aspecte
sí
diguem per la censura
exacte
perquè clar
es tenia que saber
el que podien controlar
perdona
el dissabte
a l'Ateneu
fem la pel·lícula
Raza
la pel·lícula Raza
parla
de l'heroïsme
del soldat espanyol
del marino
bé
doncs aquesta pel·lícula
el guió
el va escriure
en Francisco Franco
amb un altre
nom
no Andrade
i després
més endavant
aquesta pel·lícula
es va tornar
a reposar
o sigui
a repostar
o sigui
a posar
una altra vegada
i resulta
que alguns diàlegs
del que havien dit
amb la primera pel·lícula
que parlava
no tenia res a veure
no
parlava malament
dels Estats Units
clar
s'havia acabat la guerra
en Franco
estava encara
commocionat
i ell era el que manava a Espanya
però al cap d'uns anys
el van tornar a posar
hi ha alguns diàlegs
que tot això
ho van suavitzar
i van tindre que canviar
aquests diàlegs
o sigui
que el primer conte
fins a l'arribada
és que com a vida
i Sánchez
va intentar
tenir la màxima
de bona relació
possibles
d'aquí va ser
que van canviar
és una pel·lícula
exaltant el franquisme
d'aquesta pel·lícula
però bueno
era una entreèpoca
i en fi
són èpoques
que
no són durades
però bueno
són èpoques
que han passat
que d'alguna manera
som d'aquí de Catalunya
o dels que se senten catalans
preferim passar pàgina
jo
en fi
jo em plaço
aquí
el nostre amic
Lluís Tiroel
que vagi venint
en alguna altra ocasió
perquè s'ha dit
que ell treballa
ara mateix avui
ha vingut de Mora
Mora d'Ebre
Mora la Nova
Mora la Nova
ha vingut expressament
aquest matí
ha baixat
amb una bollida
que diu que hi havia
que Déu-n'hi-do
i diu que em procurarà
vindrà altres vegades
perquè mira
per exemple
la setmana que ve
tenim
Cantando bajo la lluvia
i lògicament
posarem temes
i parlarem
de Cantando bajo la lluvia
i si podem
ja agafarem
algun trosset
de la pel·lícula
obra mestra del cinema
no, no, no
és una meravella
avui
esclar
avui com que
portem la banda sonora
de bueno
portem els temes
dels T durs
que és el que farem
aquest dijous
allà a l'Antiquari
doncs jo ara posaria
alguna
alguna miqueta de cosa
dels T durs
i podíem comentar alguna cosa
sí
mira
els T durs
és una pel·lícula
que es va fer l'any 1935
i parla de Jim Morrison
que era el cap visible
del grup
els T durs
encantant
per molts va ser
un regal de Déu
i per uns altres
va ser un fill del diable
aquest home
aquest xicot
va viure al límit
amb una anarquia
per una carrera
autodestructiva
esquitxada
d'escàndols
i arrebats
de fúria
i de passió
que el van enfonsar
amb un fos
per aquells tremendos
de sexe
alcohol
i drogues
la pel·lícula
doncs parla
d'ell precisament
és un atípic
lisèrgic
i irregular biòpic musical
que explica
precisament
els començaments
i la pujada
del legendari grup
de rock
dels T durs
una banda
que va ser liderada
per aquest carismàtic
i sexual
Jim Morrison
el qual
el que vingui a veure
veurà
i no està exagerat
lo bàstia
que arribava a ser
amb les seves actuacions
i comportament
i va conquistar
amb els joves
dels anys 60
amb la seva actitud
rebel
ritmes hipnòtics
lletres tan místiques
com socials
com explícita
posada en escena
les seves constants
tenien uns constants
problemes
amb les autoritats
perquè es ficaven
tots
tremendos
els seus passejos
pels excesos
la seva ja reconeguda
exhibició
de les drogues
no van fer
d'ell
sinó
augmentar
el mite
de Jim Morrison
i la seva banda
fins
que el 3 de juliol
de 1971
aquest músic poeta
era trobat
mort
a la seva habitació
aquesta flama
que van encendre
amb el tema
l'aima
faia
el seu primer
número 1
es va apagar
i havia nascut
la llegenda
doncs sí
doncs sí
doncs sí
a més a més
va anar així
i ara podríem sentir
aquesta música
dels T-Durs
a més
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fantàstic!
Moltíssimes gràcies a tots dos!
I tornem la setmana vinent!
Si m'inviteu!
Andrés!
Jo crec que sí!
Si tu pots vindre!
S'ha portat bé!
El doblatge m'aten!
Podríem agafar algun d'aquests dobladors!
aquests dobladors, perquè a través d'internet
podem trobar coses de dobladors
i el podríem sentir, no? I a veure què?
Ja farem, ja farem de cada setmana vinent.
Ell tenia per ells portar-ne algun, però és que els problemes
estan fent tants doblatges que els és impossible
vindre a Tarragona.
De nou, gràcies i fins la setmana vinent.
Adéu-siau.
Tarragona
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.