Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Penses que diu una cosa i després diu una altra totalment diferent, no?
Exacte, sí.
Llavors tenim pel dijous, dins d'aquest cicle que estan fent el doblatge amb el cinema,
tenim la pel·lícula Testigo de Cargo, però fixa't tu, no hi ha alguna manera de trobar la versió doblada,
o sigui, amb subtítols.
La tinc en anglès, la tinc en grec, la tinc en alemany, la tinc en italià, en francès, i el castellà no hi és.
O sigui que, bueno, ja veixo que per aquest dia no tindrem subtítols.
Doncs això és el que tenim aquesta setmana.
Demà, a les 6, Cantando bajo la lluvia, allà al Centre Cultural Pallol, a l'antiga audiència,
i el dijous, també a les 6 de la tarda, Testigo de Cargo, amb Tyron Power, Marlene Dietrich, Charles Lauto, Nessa Lanchester...
Bé, i llavors, el mateix dijous, a les 10 i mitja de la nit, a l'Antiquari,
que és la sala aquella que tenim al carrer de Santana, número 3,
el galliner de l'Antiquari, també, perquè a més a més és restaurant,
allà passem, dins d'aquest cicle musical, tenim la pel·lícula Her,
una pel·lícula que va dirigir Milos Forman.
Sentim una miqueta de la seva banda sonora?
Aquí està la música.
I és una potser de les més conegudes com la d'Aquarius.
Aquarius, exacte.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És boníssima aquesta peça musical, de veritat és una maravilla, igual que tota la banda sonora en si...
És una de les bones que té...
Andrés, he deixat un moment la porta oberta aquí a la ràdio!
I estàvem tots a Aquarius, però de cop i volta
ens ha sortit el GER que portem tots dintre, eh?
Doncs aquesta pel·lícula GER,
magnífica, com és ella sola,
el dijous,
a les deu i mitja de la nit,
a l'Antiquari, al carrer Santana,
amb entrada totalment gratuïta
i sense obligació
de prendre consumició.
Home, si ho voleu prendre alguna coseta, perquè veieu que teniu la gola seca,
no passa res, eh?
Els preus també són normals, eh?
No passa res en aquest aspecte.
Però avui, Andrés, ens centrem...
El dissabte...
Ah, què dius? Clar, és veritat.
Perdona, m'hi anava per feina.
El dissabte, a les cinc i mitja de la tarda,
al Museu del Port de Tarragona,
al Tinguado, que està més pròxim al Serrallo,
davant del pàrquing,
passem la penúltima pel·lícula
d'aquest cicle, i és la titulada
Nautilus, dirigida
per Ronan MacDonald,
amb Richard Norton, Henning Hennig
i Miranda Wolfe i Christopher Krise.
És una pel·lícula de ciència-ficció
d'un científic que, en fi,
intenta salvar el món
d'una catombe.
En fi, en una pel·lícula de ciència-ficció
que, bueno, fa passar un bon rato
i és distreta, en aquest aspecte,
amb molta fantasia, està molt bé.
Això és el que tenim per aquesta setmana.
Cantando bajo la lluvia,
Testigo de Cargo,
Herr,
i l'última,
Nautilus.
Després ja direm una altra vegada
on la fem i a quines hores.
I ara passem a lo principal.
El doblatge...
M'has tret les paraules de la boca
que començava a dir jo abans,
te n'acordes, no?
I què era?
Parlar...
del doblatge amb el cinema.
Do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do.
I'm singing in the rain, just singing in the rain.
What a glorious feeling, I'm happy again.
I'm laughing at clouds so dark up above.
The sun's in my heart and I'm ready for love.
Let the stormy clouds chase everyone from the place.
Come on with the rain, I have a smile on my face.
I walk down the lake.
Ja has posat la mostra.
Ja estava aquí amb el paraigua i tot, eh?
Estava amb el paraigua, només faltava.
Obria els expressors d'aquí de la ràdio i ja.
Aquí canta el Gene Kelly.
Però quan parla el Gene Kelly és quan ve el motiu del cicle.
Que no és Gene Kelly, sinó que és alguns dels personatges importants
que tenim amb el doplatge espanyol
i que per això està aquí el senyor Lluís Teruel, nostre bon amic,
que ell sí que en sap d'aquestes coses.
Amic Teruel, bones tardes.
Hola, bona tarda.
Qui doble el Gene Kelly amb aquesta pel·lícula?
Amb aquesta pel·lícula suposo que serà la primera versió doblada de l'any 53,
que és el Víctor Ramírez.
Perquè hi ha dos doblatges d'aquesta pel·lícula,
una del 53 i una del 74.
Normalment sempre es feien dos doblatges,
un que era per les sales comercials
i el segon doblatge a vegades passava que quan es feia per televisió
se tenia que fer un redoblatge.
De totes menes, tant un doblatge com l'altre són fantàstics.
I per descomptat que aquesta cançó,
que és un clàssic i una obra mestra dins del cine,
i a qui només faltava l'aigua.
I és cert que amb aquesta pel·lícula sempre agrada.
Perquè és veritat que pertany a un temps.
Els que ja tenim una certa edat,
aquest cine no s'agrada moltíssim,
però bueno, en fi.
Jo he trobat algunes persones d'aquests dies que em diuen
jo ja l'he vist cantant la lluvia,
però esclar, veure-me la pantalla gran que hi ha allà a l'antiga audiència,
home, és un altre espectacle.
Jo dic una cosa, és que el cine realment és espectacle.
El cine s'ha de veure en sala.
Veure-la en televisió, bueno, no tenim més remei,
les circumstàncies econòmiques a vegades ens obliga a veure-ho,
el temps, el que sigui.
Però és que el cine, el cine realment és un espectacle.
S'ha de veure en sala.
Exacte.
O sigui, amb les llums apagades...
Sí, sí, sí.
Ficar-te dins de la pel·lícula perquè aquí és on està.
Entre la pantalla.
Exacte.
Home, la televisió és una sortida que a més serà el futur
perquè tot el tema del cine anirà a través de les plataformes digitals
i les sèries, que serà el futur perquè el cine no ho sé els anys que li deuen quedar.
Però bueno, centrant-nos en el món del doblatge,
però si realment és un extraordinari doblatge,
que ja dic en aquest cas el Gene Kelly és el Víctor Ramírez,
la David Reynos és la veu, diguem, de Rosa Guignón,
extraordinària actriu dramàtica, de comèdia, d'aventures...
L'assimila tot.
Sí, sí.
Rosa Guignón és més.
Et donaré un petit detall de, normalment, a la veu de les actrius que els hi fica,
que és la Meryl Streep, la Andre Hepburn, la Barbara Streisand,
la Natalie Wood, d'Esplendor en la Llerba, la Cillian McLean.
Amb la Cillian McLean la tindrem aquí, amb la pel·lícula Díaz de vino i rosa.
No.
On realment...
Bueno, sí, això serà la setmana que ve.
No, però no és la Cillian McLean, eh?
És la Lee Remy.
Ai, sí, sí, la Lee Remy.
Perdona.
És que, com que va ser una pel·lícula que la vam canviar,
que era la de la Dufi Itma,
doncs bueno, el que anava...
És una pel·lícula extraordinària,
amb uns actors de doblatge magnífics.
També tenim aquí el Donal O'Connor,
on hi ha un número que fa el Miguel Ángel Valdivieso,
sobretot amb la cançó d'As reir,
que a mi em sembla això,
allò fa allò que dius, fantàstic,
perquè un actor,
un actor que a més ve del món de la retransmissió deportiva,
on se va introduir...
Que Valdivieso va començar amb l'esport, per exemple.
Sí, sí, va començar amb l'esport,
amb el Antonio Fernández Abajo, José Félix Pons,
i bueno, però és un magnífic actor doblatge,
que és el Jerry Lewis,
era Woody Allen de la primera època.
Veus, la gent coneix a tota aquesta gent,
la gent coneix a tots aquests actors,
però en canvi, amb els dobladors...
No ho relaciona amb la veu.
Jo m'estic trobant ara,
com que, en fin, anem de promoció pràcticament,
veureu, en fin, allò...
Que la gent ho comenta,
no dius, escolta'm,
doncs mira, no havia caigut mai
amb que aquesta veu podia ser de tal personatge,
o sigui, ho trobem curiós,
perquè mai s'ha donat una publicitat.
Sempre veiem aquell personatge
i ja se miràvem la veu amb aquell personatge.
Doncs sí, de fet, no...
No relacionàvem mai que una veu
no podia ser pertany a aquell actor,
quan realment a nosaltres no som a la interpretació.
Perquè això del món del doblatge,
de fet, hi ha gent que està en contra del doblatge,
però jo crec que el que sap anglès
em sembla perfecte que vulgui veure
en, diguem, versió original.
En el idioma que està a doblar.
Però tu imagina't...
La dècada dels 40, 50, 60, 70...
Qui sabia anglès?
Poca gent.
I aquí, ja et dic,
aquí es fa un doblatge del millor doblatge
que es fa al món, eh?
En llengua espanyola, en aquest cas.
Però si fos un altre idioma,
seria perquè aquí es busca la perfecció.
O sigui, de fet, crec que és una extraordinària pel·lícula
amb uns extraordinaris actors de doblatge,
perquè també s'intervé l'Albira Jufré,
el Ramon Mortori,
José María Óbvies,
María Victoria Durán...
Aquestes són personatges que la gent desconoix pels noms,
Rafael Navarro...
però que estan constantment amb les pel·lícules
que estem veient.
Ningú sap.
Aquest segle està bastant basat en un cine,
una miqueta, diguem, dels anys 50-60, no?
Que precisament amb aquesta pel·lícula,
Cantando bajo la lluvia,
surt el tema aquest, el cinema,
dins el cinema.
O sigui, són uns actors de cinema,
de l'època del cine mut,
i ve el problema del cine sonor.
Bueno, la trama és aquesta, de fet,
és la transformació del cine mut al cine sonor.
Exacte, aquí hi ha molts problemes.
Sí, on hi ha molts casos,
o sigui, gags molt divertits, no?
Però, bueno,
crec que és una extraordinària pel·lícula,
amb un més extraordinari doblatge,
jo, com que soc un enamorat del doblatge,
vull dir que així de clar,
doncs m'assembla que va ser una sortida extraordinària,
amb aquest món del cinema,
que és tot màgia i tot imaginació a vegades.
Anem a escoltar un altre tema
de la pel·lícula aquesta de Cantando bajo la lluvia.
Aviam si el reconeixes.
It has a fiddle and ready for love
I can jump over the moon up above
It has a fiddle and ready for love
Haven't a worry, haven't a care
Feel like a feather to float on air
It has a fiddle and ready for love
Soon the church bells will be ringing
And I'll march with my ma
Now the church bells will be ringing
With a hang-none-none and a ha-ha-ha
I did a fiddle, my baby's okay
Ask me a riddle of what you can say
It has a fiddle and ready for love
Aquesta escena és quan Donald Connors i Gene Kelly
estan explicant els seus començaments,
que anaven triomfant per aquí i per allà,
i són escenes que surten en diversos teatres
de baratillo, de mala mort,
i així van triomfant.
La inspiració del número més famosa,
d'aquesta de Cantando bajo la lluvia,
també li va arribar a Gene Kelly
en l'últim moment,
o sigui que no sabia ni el que cantaria,
i degut a la insistència de Fried i Edens,
Kelly no tenia ni la més petita idea concreta
per la cançó,
sols hasta que la cantaria ell
i que mentre cantava
tindria que estar plovent.
Fins que un dia,
després de repetir per nèsima vegada
la lletra de la cançó,
de sobte se li va ocurrir
afegir dues paraules,
convertint-la en
in the rain.
ja tenia la idea que necessitava
un ball sota la pluja,
però esclar,
no sabia què fer
per il·lucçar
d'una manera coreogràfica
la cançó.
Tal vegada,
Gene Kelly no sabia
que no era una idea original,
perquè 15 anys abans,
amb Folis Verger,
el primer número
que canta Maurice Chevalier
es titula precisament
Ritmo bajo la lluvia
i utilitza un paraigües
perquè està plovent.
El mèrit de Kelly
és que,
mentre Ritmo en la lluvia
és sols el primer quadro
d'una revista,
cantando bajo la lluvia
amb la seva desenfadada
i jugatona dansa
sota un aiguat que cau,
expressa el moment
de més gran exaltació
i ditxa
de la seva personatge,
per la qual el situa
deliberadament
després de l'escena
en què es decideix transformar.
la pel·lícula,
el que dèiem,
la pel·lícula muda
i el cavallero dualista
amb un musical.
La nit,
que Càtia,
a més a més,
li fa un petó
i ell comprèn
que l'estima,
que s'ha enamorat.
La combinació de tot això,
d'humor,
sentiment
i una alegria desbordant,
és el que ha fet immortal
aquest fragment feliç
de Cantando bajo la lluvia,
que és el primer
que hem sentit.
Podríem sentir
un altre tema.
No sé si a tu,
Lluís,
t'agrada.
Perquè Lluís ens volia comentar
alguna cosa.
Bueno,
si vols acabar...
No, no, digues, digues.
Jo, per exemple,
he de dir que aquí vosaltres
teniu una veu important
del doblatge,
que és quan diu
els esports
a Tarragona Ràdio
o les notícies
a Tarragona Ràdio.
Si m'apures...
Espera, espera un moment.
Si m'apures...
Escolta, escolta.
No, no, sí, va.
El nostre.
Ja tardes,
les tardes
de Tarragona Ràdio.
Aquesta veu,
aquesta veu fa quatre anys
que la teniu aproximadament.
Més a més, sí.
que li vaig comentar,
dic, hòstia,
teniu una veu, diguem,
en off,
que anuncia, diguem,
els programes...
que es diu Manolo García.
Aquest Manolo García
és un actor
avui en dia
de lo millorat que hi ha.
O sigui, versàtil,
fa papers de comèdia,
de gánster,
d'intrigua,
de tot.
I és la veu...
No l'última de la fila,
eh?
Manolo García,
no l'última de la fila.
Sí, sí, no, no, no,
no, no, no, no, no,
no es confonem.
És la veu habitual
de Kevin Clay,
Tom Berenguer,
el Robert Redford,
anteriorment era Manuel Cano
que li ficava Robert Redford,
el Christopher Red
i l'Steve Martin,
aquest actor còmic
amb 12 en casa
o el padre de la nòvia.
O sigui, de fet,
aquí hi ha una veu important,
o sigui, dius els tres.
Jo el dia que el vaig sentir
dic, hòstia, mira,
el Manolo García,
a tu, a Tarradona Ràdio,
que bé,
per si vaig un dia
i me'l presenten.
Fà molós, eh?
Tant de bo, eh?
Ja m'agradaria, eh?
A mi, també,
que ja me'l vull conèixer.
Jo em vaig a dir una cosa,
si estiguéssim molt a propet de Barcelona,
nosaltres portaríem
el Manolo García
i algun actor més.
I algun més.
Jo he trobat a internet,
podem dir que allà
se troba de tot,
pots veure les cares
del que hi ha.
He trobat fins i tot
un lloc que es diu
Grandes Actores
i que pots trobar,
ho dic perquè si ho voleu trobar
a 20minutes.es,
la llista
dels grans actors
de doblatge espanyol.
Estan tots.
Sí, sí.
A més a més,
et posen
el Jordi Brau,
que és el Jordi Brau,
que és el Tom Hanks,
el Robin Williams,
el Tom Hanks,
el Ricardo Solanas,
que ha fet del Pacino.
Ricardo Solanz.
Bueno, aquí me passa
Ricardo Solanz.
El Pacino,
Robert De Niro,
Constantino Romero,
que també és una de les transveus,
Clint Eastburg,
Roger Moore...
És el més conegut
per als programes
que ha fet de televisió,
de la Paròdia Nacional...
El Luis Posada,
que m'ha deixat molt parada
perquè Déu n'hi do
la veu guassa
que té el Luis Posada.
Però,
els Posadas,
ojo que hi ha quatre,
de Posadas,
però bueno,
el Luis Posada
l'Andy Brody,
el Leonardo DiCaprio,
el Jim Carrey...
Sí, sí,
el Jim Carrey,
sí, sí.
I després també,
si voleu,
dins del que serien
veus en imatge,
que poseu a través del YouTube,
hi trobeu,
doncs,
un documental molt maco
on surten...
voleu escoltar
un trosset d'aquest documental?
Hem escoltat el trosset.
O dic que,
a més a més,
surten molt seguint...
És interessant
perquè la veu
pugui identificar aquestes veus.
A més a més,
he agafat un extracte,
que no està tot,
perquè hem de dir
que són dos parts,
una d'elles dura gairebé nou minuts,
l'altra més o menys
va per la mateixa,
i que,
a veure si reconeixeu aquestes veus
perquè ells ens expliquen
coses que els hi passen.
A veure què us ha sentit.
Recuerdo que era...
Abogado,
abogado...
si ho fan en castellano,
resulta que te estan imitant a ti,
no?
Por ejemplo,
jo,
hablo normalmente
cuando coge un taxi
y volverse el taxista,
oh,
és la senhora Fletcher,
por ejemplo.
Por ejemplo,
jo he dicho,
hola,
buenas tardes,
quería 20 euros de diésel.
¿Usted és el que dobla a Fletcher?
Pues sí,
sí,
pero me podría poner el diésel,
que és que tengo un poquito de prisa.
que no nos llamen ya más eso
de los dobladores.
Hay que decir
las actrices o los actores
que hacen doblaje.
No doblamos ni sobres
ni doblamos ningunos periódicos.
Es un trabajo desconocido.
Estamos ahí en la sombra
y es una pena
porque hay trabajos muy, muy buenos.
Realmente es una profesión
muy desconocida.
Ten en cuenta,
nosotros trabajamos en una sala
de 20 metros cuadrados
o 30 o menos,
a oscuras durante muchas horas,
durante el día.
Es una pena
porque es un trabajo tan anónimo
y tan ingrato.
Las pocas veces
que se habla de nosotros
prácticamente
es para criticar
o para decir
que somos unos desvirtuadores
de la interpretación.
De todas las profesiones
que yo conozco,
las profesiones,
no es la profesión,
las que yo conozco de todas
es la
que está
menos valorada.
No sé si esteu d'acord.
I això és veritat
que el que estem dient
és que això és un petit homenatge
que fem amb aquesta gent.
Sí,
perquè tots aquests
que critiquen
el dublatge...
En la dica continuava,
això, eh?
Sí,
jo et anava dient
les veus
que no sabia si sortia...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
És que jo em passo una cosa,
jo tinc una deformació,
jo m'aixec a veure amb la pel·lícula
i m'aixec totes les veus
dels actors que surten.
Jo crec que és injust
que se tatxi de malformació
una pel·lícula amb un dublatge,
perquè per aquest camí
una obra literària,
quan hi ha una traducció,
també és un estafa
a l'obra final.
Clar, clar,
l'obra primera, no?
Però he de dir
que el dublatge que es fa,
sobretot,
i no es pot res a Barcelona,
amb aquest ventall d'actrius
que surten per aquí,
van a la perfecció màxima,
el 100% no ho poden fer,
indiscutiblement que no,
però s'apropen molt,
moltíssim en tots,
amb el ritme de la veu,
pauses, suspiros,
o sigui,
és que, ho dic de veritat,
és fantàstic el dublatge que es fa
i a mi m'agradaria
que algun dia tot això
siguin reconegut.
I a mi m'agradaria
que aquests programes
que fem parlant del dublatge
anessin per internet,
ho dic de veritat,
perquè em fa l'efecte
que seria una manera
que aquests actors,
si algun dia els hi pot arribar,
que es vinguin reconeguts.
Jo he parlat amb Lluís Posada
en un capítol que gravaven
a Calafell del Cor de la Ciutat
i li vaig donar el meu reconeixement
i el tio em va dir
hòstia, que raro
que un tio em digui això.
Enclús me va fer
una petita dedicatòria
que ho tinc a casa.
O sigui, jo he anat parlant
amb alguns actors de dublatge
i sempre els hi he mostrat
la meva admiració
per el seu treball.
Lluís Posada,
ho dic de veritat,
era el Quico del Cor de la Ciutat.
Exacte, sí, sí,
l'actor físic, eh?
Sí, sí, físic, físic.
Per que ens facin una idea.
A més a més,
hi ha el pare,
que ja feia dublatge
als anys 50,
Lluís Posada, Mendoza,
i el germà, José Posada,
que també fa...
I algun dia parlarem
de les sagues de la família
que es dediquen al dublatge,
si voleu.
No, perquè hi ha unes quantes, no?
He vist que de cognoms
coincideixen moltíssim.
Hi ha els Alves,
hi ha els Posada,
hi ha els Medievilla,
hi ha els Valdivieso,
n'hi ha molts, n'hi ha molts.
És que parlo de memòria, eh?
O sigui, no...
Sí, sí, no té cap paper aquí davant.
Aviam si la setmana que ve
i Déu ho promet,
hi ha un personatge,
Juan Manuel Soriano,
que jo crec que és un dels reis
d'Era Ordinari,
dels dublatges,
i tinc alguns versos
gravats per ell,
i en posarem algun
perquè sentim la preciositat.
Aquella gent
que no està pels versos
i que no li fa gaire cas,
queda bocabadat
escoltant un vers
amb la veu
de Juan Manuel Soriano.
Jo, Juan Manuel Soriano,
va ser el que em va introduir
en un dublatge
perquè jo el vaig conèixer
quan jo tenia 8 o 9 anys,
a Calafell Platja,
als anys 50.
I és aquí on me vaig enganxar,
diguem, a la col·lecció
de veus del cinema.
Jo faré una cosa,
amb el vostre permís,
a veure si és possible
i tenir l'oportunitat
de parlar via telefònica
amb un de tots personatges.
Ja està mirant inclús
de portar-ne algun cap aquí.
És més,
que aquí és difícil,
però per telèfon a lo millor...
Un pressupost
que diguem
que Caixa Unim
no s'ajudava
si portàvem un actor
de dublatge
perquè hi ha uns gastos
a cobrir.
Però ja et dic,
estar tan a prop
representa que estem molt lluny,
perquè a més els horaris
no es van malament.
El que sí que intentaré
és saber a través d'un telèfon...
Jo tinc el telèfon
del Jordi Brau.
Doncs mira,
saps que et toca, eh?
I et faré una cosa.
El trucàs i de cara
de la setmana vinent
pots quedar amb ell aquí.
Bueno, sí,
es tindria que parlar amb ell,
a veure si és que vol...
A veure si podem coincidir amb...
una hora d'això
que es gravés inclús
per si acaso
perquè, clar,
aquesta gent
en aquest moment
tenen molta fenya.
O sigui,
indirecta no sé si podria...
Perquè nosaltres
no ens trobem
amb el problema
de l'horari, eh?
Si el cicle aquest fos,
que et diré jo,
a partir de les 11 de nit
poder no tindria un problema.
Però, clar,
dins d'un horari de treball
com tenen ells...
Ho parlem...
Està mal pagat
però tenen molta fenya
gràcies a totes aquestes sèries
que hi ha actualment
per tota la setmana.
I que continuïn per molts anys, eh?
Sí, sí.
Per mi, sí, eh?
Andrés, Lluís...
Ens queda poc, eh?
Que no ens queda més temps.
Ho sento molt
però, bueno,
tornem la setmana vinent
una altra vegada.
Si Déu vol.
Que serà dia 14.
A mi, si m'inviten,
aquí estaré.
Sí, esclar que sí, home.
L'Andrés no s'ha pensat gens,
o sigui, ni jo tampoc, eh?
O sigui, Lluís,
t'esperem la setmana vinent.
Amb l'estudiós
que és ell del dublatge
val la pena.
A més a més,
sempre podem continuar...
Mira, jo sempre,
com pots comprovar,
no m'estic gaire quieta per aquí
i vaig fent les meves fàbules, eh?
Mas, tu tens internet
i tu domines el tema, eh?
Doncs mira,
pots marxar amb aquest altre títol
de Cantando bajo la lluvia
que la farem demà
a l'antiga audiència
a les 6 de la tarda
amb entrada gratuïta.
Però és que l'antiga audiència
també el dijous a la tarda
a les 6,
Testigo de Cargo.
Després, el dijous
a les 10 i mitja del vespre
a l'Antiquari
passarem la pel·lícula Her.
I, per acabar,
el dissabte
a les 5 i mitja de la tarda
al Museu del Port de Tarragona
la pel·lícula Nautilus.
Déu-n'hi-do.
Una meravella.
Una meravella.
Exacte.
Andrés Teneu, gràcies.
Lluís, fins la setmana vinent.
Adéu-nos-hi-do.
Molt bé, a vosaltres.
Adéu-nos-hi-do.
Adéu-nos-hi-do.
Sous-hi-do.
Fins demà!