El Serrallo, del 15 al 30 d'octubre, Tastarromesco 2011 i per només 3 horets.
Vine a gaudir dels millors romescos de la nostra costa.
Tastarromesco 2011 i les segones jornades del romesco de Tarragona al Serrallo, amb dos pebrots.
Tarragona, patrimoni de la humanitat.
El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
No, no, no, que no ha marxat a Cuba, no, que el tenim aquí.
Si ho he dit abans a la presentació, no us despisteu.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Ai, que ve una flaireta, avi.
Digue'm-ho, avi.
Com de peix, com de peix.
No, de peix, no.
Sí, sí, sí, de peix, de salsa, de romesco, de tot, eh?
Ara, aquí està la gràcia, perquè el peix es cria a la mar, hi ha moltes maneres de peix,
però hi ha una cosa molt especial.
T'acompanya amb el peix moltes vegades, hi ha la carn també, eh?
I principalment les barques, les barques quan arribaven i quan arribaven, baixaven, uns baixaven el peix i els altres estaven fent aquell romesquet.
Oh, aquell romesquet.
I romesquet, saps per què dic romesquet?
Perquè hi ha una cosa que no m'acaba d'agradar, i és que quan comencen...
És que per fer el romesco s'agafa enyora, enyora és d'un poble de Murcia.
El romesco ve d'una cosa ben nostra, d'aquí, del pebrot de romesco.
Per això...
Per això són amb dos pebrots.
Per això són pebrots.
Veus?
Per l'altre són enyoras.
Clar, és diferent, és diferent.
Mira, t'ha de dir-ho una cosa.
Digui'm.
T'ha de dir-ho una cosa.
Va haver un temps aquí a Tarragona, quan al començament que feien menjars,
va haver alguns restaurants, o casos de menjars, com ho digui-li,
que el romesco el feien amb pere vermell.
Com que hi havia molt de turisme, no sabíem de què anava.
Anaven.
Doncs, oh sí que està bo, això.
Clar, el peix està bo.
Però llavors, quan començava el serratllo i vam tastar el verdader romesco,
per això el sindicat d'injectiva va fer aquells concursos
perquè alguns restaurants poguessin presumir d'un diploma,
i la gent que sabien que hi havia un diploma d'aquesta manera,
sabia que menjàvem romesco.
No era el tipus de vermell ni coses d'aquesta manera.
No, no, no.
O sigui que parlar dels romesco,
quan parlem de patrimoni de Tarragona,
també és parlar del romesco.
Clar que sí.
Del romesco i serratllo.
Perquè així a Tarragona hi ha una part de Tarragona
que és patrimoni per les pedres,
el serratllo,
pel romesco...
Per l'aigua,
i després...
Per les seves barques,
per tot.
És que té tantes coses el serratllo, avi,
que no sabem per on començar.
No, això té una cosa.
Pensa que les persones,
a vegades, segons com les tractes,
el caràcter hi fa molt.
I saps per què?
Per què?
De la manera que s'ha viscut.
I com que el pescador ha viscut moments de tantes maneres,
s'ha vist d'altres maneres davant l'aigua,
davant la tormenta,
per on que sigui,
hi ha moments que el fa sentir,
amb un sentiment, amb una cosa,
que això és propi d'un barri,
del serratllo.
Sí, doncs sí.
Del serratllo.
I avui ja tenim un convidat, no?
Un convidat.
Per això també ara jo estic content,
perquè avui hi ha un convidat
que també és d'arrel serratllenca,
perquè son pare ja també va conviure,
i va viure, i va sentir el que és el serratllo, no?
Com altra gent del serratllo,
perquè uns han marxat, han tornat,
però son pare,
aquest va ser un arrel sempre del serratllo.
I m'agrada perquè és un també
dels que ha promocionat una altra vegada
aquesta cosa tan important
com és conèixer el serratllo
per mediació del romesco.
Jo obri les portes del serratllo de bat a bat, eh?
Aquí tenim el Matías,
que ell encara,
ara venint, ja sentia jo,
també que es veu que es fa pràctiques amb el romesco,
i el bellugàs, ja sentia jo aquell loret.
I mira, ja ho he fet.
M'entens?
Ja he fet alguna cosa?
Matías i Andro, hola, què tal?
Bona tarda a tothom.
Ai, apropa't una miqueta.
Hola, bona tarda.
Espera, posa-te'ls cascos,
posa-te'ls bé.
Vols baixar-te'ls?
Segueix el fil
i ja veuràs que de seguida podràs baixar-te'ls.
Depèn d'aquí, estem una miqueta ja...
És que encara està molt...
Això vol romesco.
Estava molt fort, està molt fort.
Estava molt romesco, sí.
Matías.
Hola.
Que ja tenim les segones jornades, eh?
Això vol dir que la primera va anar molt bé
i que hem volgut repetir, no?
Com un bon romesco, no?
Com una miqueta no ens quedem amb el gust
i sempre volem més, no?
Exacte, i com més reposat estigui el romesco,
més bo serà.
Això ho tenim clar.
A més, va començar el dimarts, dia 11,
que es va fer la presentació, podíem dir així,
però els actes forts van ser aquest dissabte
i a partir d'aquest dissabte i fins al dia 30,
que continuarem gaudint del romesco,
per tot el serratllo, s'ha de dir, no?
Tothom s'ha volgut.
El serratllo i fora del serratllo també, eh?
I també fent coses fora, sí.
Ah, molt bé.
Doncs a veure, no sé, explica'ns.
Però avui mateix, en què ens podríem apuntar?
Bé, aquest dematí m'ha estat a l'escola del serratllo,
hem fet una demostració en situ,
per això sent l'avi aquest olor a romesco.
Hem fet una demostració als nens del col·legi del serratllo
i aquesta tarda a les 7,
doncs tenim una demostració de romesco
dintre del restaurant, però amb petit comitè.
Molt bé.
Les persones que han tingut la sort
de participar en el concurs que fa Tarragona Ràdio,
doncs tindran el plaer de poder veure,
in situ, la cova on es fan els restaurants,
on es guisen els romescos
i com fan, doncs, els xefs dels restaurants
fan el romesco de cada un dels restaurants.
Quina meravella.
I després, de cara a les 8,
teniu també el tastar romesco,
que podríem dir que des del principi
va funcionar molt bé, no?
Sí, això.
Això de poder tastar-ho?
Exacte, pots tastar fins a 12 romescos diferents,
a 12 establiments del serratllo,
i t'ha permet, doncs,
anar picotejant i anar provant
diferents maneres de cuinar el romesco,
que és la gràcia.
Ja saps que a aquí a Tarragona
ens encanta això de picotejar, eh?
I tant.
Agafa una miqueta d'aquí,
agafa una miqueta d'allà
i de fet de cop i el sopat, eh?
I tant.
Ha relat molt això del tastet i de la tapeta, sí.
Doncs sí, doncs sí.
Això pel que fa avui,
però el que dèiem,
els actes continuen fins al dia 30 d'octubre,
que ja els comentarem així per sobre,
si et sembla, Matías.
Sí, i tant.
Però l'avi també l'heu fet treballar una miqueta, no?
No, l'avi el tenim ja...
Bueno, fixo, jo crec que està fixo.
El tenim a plantilla.
Des de sempre,
perquè és un enamorat del serratllo,
com tots sabeu,
i li encanta, doncs,
explicar-nos les històries que van passar,
i a nosaltres ens encanta que ens l'expliqui.
A més, que és una enciclopèdia vivent
i que només escoltar-lo amb ell,
doncs moltes vegades
t'ha de fer enamorar aquells temps del serratllo antic,
que ara no hi és,
però que ens agrada, doncs,
de vegades recordar.
Doncs sí,
avi,
quina va ser la seva feina,
quina va ser la seva tasca?
Expliqui'm, expliqui'm.
A veure si l'hem d'anar seguint, eh?
A veure, a veure.
Jo el que passa és que al mateix temps
he de parlar del sindicat d'iniciativa,
que ha sigut un dels que,
afortunadament,
a Tarragona, per exemple,
doncs el serratllo,
no ho sembla,
i ja fa anys,
i al final del 1800,
ja el serratllo ja se'n parlava
del romesquet,
del romesco,
i no em feien gaire cas.
Hasta que un dia,
un gastronòmic d'aquests de Barcelona,
un periodista d'aquests,
va vindre a Tarragona,
va dir a veure què era això del romesco,
i, coi,
i li va agradar tant,
que diu,
escolta,
això és molt interessant, eh?
Llavors,
a Barcelona va sortir els diaris d'aquesta cosa.
Llavors,
clar,
també al serratllo
no ho sembla,
hi ha hagut persones,
personatges de moltes maneres.
Per exemple,
tenim Pini Soler,
el gran escritor,
aquest,
que estava a Marsella,
doncs quan va anar a Barcelona,
li va dir,
escolta'm,
cal separar-nos del serratllo,
fan això,
escolta'm,
si jo em veig criar-ne al serratllo,
ja vaig tenir la dida al serratllo,
va tenir la dida,
i això li vam vindre,
i clar,
i se va començar a portar,
a anomenar ja del serratllo
el romesquet.
El que passa,
que hi ha hagut puestos,
no hi ha hagut de pobles,
ni ciutats,
que es volen atribuir al romesco,
però...
Molt malament.
No vull parlar...
Molt malament.
No vull parlar
per demostrar-los
que van molt equivocats.
Llavors,
van fer el serratllo,
llavors el serratllo
eren poques cases
les que hi havia,
perquè, clar,
el serratllo,
com que era la continuació
del moll,
on hi havia els...
quatre barques,
el que sigui,
hi havia quatre cases,
i aquestes casetes,
doncs,
eren típiques,
perquè, clar,
tens que inclús l'aigua,
gasta l'aigua,
quasi que anava a resar
a la capella,
a la iglésia,
perquè l'aigua
arribava a un metro
o poc de llis,
veu que també
tenia ganes d'anar
fins a la iglésia
a fer...
Vull dir,
que hasta l'aigua
sentia aquesta cosa
del serratllo,
no m'entens?
Clar,
llavors,
inclús hi ha una anècdota
molt curiosa,
que diu
que uns convidats
que van haver,
que eren de Madrid,
no?
Bueno,
de Barcelona,
però venien aquesta gent,
i clar,
va trobar tan bo el romesco,
ella,
que li pregunta
a un pescador,
què virtudes tiene?
Diu esto,
pues mira,
que si queda embrazada,
pues son mejor,
son versionadas.
Qui diu?
Hombre,
Julio, Julio,
no comes más,
no comes más,
i has pentat.
Vol dir...
Però això no passa,
no,
en aquestes jornades?
No.
Matías?
No.
Home,
no,
això no passa,
però pot passar.
Pot passar.
No,
això vol dir...
Ara m'ho has agradat,
eh?
Vol dir que el romesco,
el romesco té moltes qualitats.
Sí, sí, sí.
Pots fer les paus
per convidar amb un tastet d'aquestos,
amb una noia o amb un senyor o un matrimoni
que està en mig de morros
i tastar el romescatat,
i què et sembla?
I dient el que et sembla,
i se passa tot,
no?
Se passa tot.
Ho dir,
que el romesco té molta,
molta finalitat.
Però una pregunta,
avi,
i també Matías,
me deies que es pot tastar
molts romescos diferents.
Segurament que jo què deia,
no?
Cada maestra jo
tingués un librillo.
No,
romescos,
un.
Ara.
Per això vull que m'ho expliqueu,
a veure,
que jo això no ho he acabat d'entendre.
Explicau-m'ho,
Amb el romesco es pot tindre
segons l'habilitat
i la gràcia del cuiner
pot fer-ho amb moltes altres coses,
però sempre,
sempre el pebrot de romesco.
Clar,
el que digui,
podríem dir que la base
sempre seria la mateixa,
però a partir d'aquí,
el que deia,
el maestrillo tiene su librillo
i cadascú ha adaptat el romesco
al que més o menys li ha agradat,
no l'ha convingut.
A més,
hi ha quatre o cinc ingredients bàsics,
el primer,
sense dubte,
seria el pebrot de romesco,
però estaria els alls,
estaria les omelles i l'avellana,
estaria el pa
i estaria l'oli.
Seria la base.
Bueno,
és que...
Els elements bàsics.
És que tenim en compte
que els elements que diu ell,
al principi del romesco,
va ser que les barques
en aquell temps
anaven a la vela.
Anaven en vela,
hi havia motor,
anaven en vela
i a vegades
anaven dos dies
a la mar.
No n'hi ha.
Dos dies a la mar,
el que sigui,
i què passava?
Llavors també el pescador,
com el pagès,
com o què sigui,
anaven justets de...
No hi havia neveres,
no hi havia coses de quedes.
Clar,
el que portaven a la barca
era com a fruita,
eren les omelles i les avellanes,
com a element
que fa
enfortir a una persona
els alls.
No, no,
ni dos, sí, sí.
Passa,
s'acaba.
O sigui,
que el pebrot
era tan d'aquí
que sempre donava gust
als menjars que fessin.
Què va passar?
quan es van trobar
a la barca
que no hi havia massa cosa,
que no hi havia nevera
ni d'això,
clar,
d'aquests elements
tan propis d'aquí,
tan nostres,
tan de la comarca
com tu vulguis,
doncs mira,
vam fer un menjar.
Vam fer el peor torrat,
les omelles,
les avellanes,
el pebrot,
tot això.
oh, quin gustet té,
quin gustet té,
i llavors van començar
a fer, doncs,
el tipus romesco,
van fer amb patates
i allò,
en fi,
en diferents maneres,
però sempre agafant
la base
d'aquesta cosa
que tenien
el puesto,
però sense nevera.
Sí, sí, sí.
I allò,
o sigui,
que inclús
això és el romesco,
no és artificial,
sinó que és natural.
No, no,
100%,
i tant.
O sigui,
de la natura
ja va donar
aquesta primera cosa
al romesco.
I del romesco,
avi Matías,
dels romescos
que tenim
l'oportunitat
de tastar,
perquè ho podem fer
amb un tastet
d'aquest que comentàvem,
quin és el més estrany
que ja heu tastat
i que trobem?
Home,
un que...
O curiós,
estrany o curiós,
seria la paraula.
Estrany no és estrany
perquè la particularitat
del romesco
ho pots fer
de qualsevol tipus
de peix,
però a més a més
ho pots fer
de viram,
ho pots fer de carn,
ho pots fer de caça,
uns callos mateixos,
uns callos amb romesco.
Exacte,
vull dir,
pots fer-ho de moltíssimes coses.
Llavors què passa?
El més normal
és que el serrallo
mengi el romesco
de peix.
Per exemple?
Peix o marisca.
O sèpia,
o pop.
Però per exemple
tenim dos
que s'aparten
totalment d'això
i una és una pizza.
Una pizza de romesco?
De romesco.
Ai, però deu estar bona, eh?
Que la presentem
com a novetat total
que no sabem
enlloc que s'hagi fet
mai una pizza de romesco
i l'han presentat.
I un segon
que és un romesco
de porc senglar.
Déu-n'hi-do.
de jabalí.
Sí, sí, sí.
Llavors, per exemple,
aquests dos
destaquen com a diferents.
Els altres,
doncs més elaborats
o menys elaborats,
tots són romescos
de peix o marisca.
Però és la gràcia
que té el serrallo,
també, no?
Home, clar.
Home, juguem a casa, no?
Estem a un lloc mariner,
lo lògic és això.
Llavors,
la base també,
com això era
aquell vi del priorat,
que és el que gastaven també...
Clar,
que tenia aquella solera,
que deu-n'hi-do
com deixava brut el got, eh?
El fanal que deien,
que és aquell porró
pla de sota,
que a les barques
era curiós
perquè els pescadors
amb tot i amb això,
quan convidaven
amb algú,
que es convidaven
o et convidaven,
ells menjaven tots
amb una cassola,
tots a la seva part,
xec,
això no el toquis,
tu anaves...
Això passada,
això passada.
I llavors tu
anaves menjant,
escolta'm,
explica'm això.
I tu,
amb bona fe,
doncs sí,
perquè això...
Escolta,
porta el fanal,
aguanta el fanal.
I mentre tant,
blam, blam,
blam, blam, blam...
I quan donaves compte,
és,
sí que és moix o sí,
però em refereixo
que són coses
de pescador,
de barri.
O sigui,
que es podien explicar
tantes anècdotes
del barri,
gracioses
i d'això,
perquè el pescador,
a vegades,
tot i sent
de renegar,
de renegar,
però el cor,
el cor sempre ha sigut
amb molt de sentiment
i és degut amb això,
de les coses que has passat,
dones sempre gràcies
a això,
no m'entens?
Clar,
ara què passa,
que també el marromesco
i algú que els revirtuen,
que si xocolata,
que si...
Això l'he agrava a dir,
perquè jo ho he sentit
el romesco amb xocolata.
Que si iogurt,
que si nata,
que si...
Això ja és com ara això...
El gelat de romesco,
que també diu,
com?
El gelat de romesco?
Això és com aquell
que va anar
a un restaurant
i també agafa
i demana...
Que millor està bo,
a veure.
No, no,
per fer la comparació,
per fer un restaurant
de gran categoria
i ell va,
i no sabia què demanar
i el del costat...
A mi no es pone
que no es pone
repollo.
Repollo?
Això deu ser boníssim.
Mas que pollo.
Compte això,
saps?
I quan li porta allà,
diu,
me cago en la merda,
però això ho dono als tocinos,
jo quan collo...
Vull dir que a vegades
el nom,
a vegades posen menjars
que quan el gageixes
dius,
això que deu ser...
I llavors,
una miqueta de manida,
una miqueta de formatge,
o com xova...
Sí, sí,
una truita de patates,
depèn de com.
Per això, clar,
per això amb el romesco
també,
si comencen a posar-ho,
perquè aquí porta això,
porta això...
No, romesco és romesco.
I tant.
Però hi ha una cosa,
avi,
que no hem d'oblidar
que hi ha la cuina d'autor,
que avui en dia
està molt reconeguda
i molt internacionalitzada,
que podem esperar
amb cuina d'autor
un gelat de romesco.
Bueno,
si són complements,
hi ha molt bons.
Sí, però...
És a dir,
nosaltres parlem,
quan parlem de romesco,
el serrallo o romesco a Tarragona,
estem parlant
d'una cuina tradicional,
una cuina catalana,
una cuina marinera,
una cuina de productes de la terra,
però a la vegada
també hem de deixar
les portes obertes
perquè vingui
un gran cuiner,
sigui qui sigui,
i doncs ens faci
un aire de sota de romesco
i diguis,
ostres,
quina cosa, no?
Sí, sí, sí.
I segurament ho faran,
no?
I esperem que a properes edicions
hi hagi algú que ho faci.
I a més a més,
és una manera també
de donar a conèixer
al món el romesco
i no tancar portes.
Però jo em refereixo
en el sentit que
això ja és un complement
que agrada,
perquè per exemple,
un cantant,
un home ha cantat
aquella cançó,
per exemple,
vas cantant i esperes,
les avaneres,
ja sempre esperes
del meu avi,
o esperes
aquella de papallona
i aquella del mocador.
De veia l'hola.
Eh?
Papallona,
diu.
No, sí.
Ja saps
que ho he de dir
d'una manera
per no ser massa sèrie.
Ja he vist,
ja he vist,
que et passen
de vinalles,
eh, avi?
Vull dir,
em refereixo
que també
tot això
ja són
complements
que donen
reals
a el que és autèntic.
Per exemple,
que diguis això,
no?
Digui,
un gelat
de romesco.
Què vol dir?
Que la base
en un principi...
No m'entens?
Vull dir,
és aquesta la cosa.
Que quan se parli
d'una cosa
per rara que sigui
o per creativa,
sempre que hi hagi
la base
d'aquella cosa,
el pebrot.
Ja pots posar
el que tu vulguis,
però si no hi ha
el pebrot...
Aquí no fem res, no?
És com la gent,
si no tenim pebrots
per fer el que hem de fer,
retirem-se.
Avui,
li hem de preguntar
al Matías
això dels dos pebrots.
Matías,
d'on va sortir
la història?
Perquè ja l'any passat
ja ho dèieu,
això de...
Amb dos pebrots, no?
I en guany
repetim, no?
Va sortir una conversa
a la llibreria nàutica
que vam tancar l'any passat.
Sí.
Doncs va sortir una conversa
quan estàvem preparant
les primeres jornades,
doncs parlant, parlant,
i hi havia tres persones allà
i doncs entre les tres persones
va sortir aquest eslògan.
No, no,
i a més a més
donarà resultat, eh?
Ara si éreu tres
que el vol dir tres pebrots.
Amb tres pebrots.
Ja és més difícil.
Dels tres
he de dir que una persona
era femenina.
Veus?
Només si diem dos pebrots.
Veus?
Veus com les coses?
Veus com les coses?
Veus com les coses?
Veus com les coses?
Veus com les coses?
Veus com les coses?
Per què se pilla el què?
Bueno, bueno.
No, no,
però m'ha agradat
perquè a més a més
és allò que dius
amb dos pebrots
anem a fer-ho,
tirem-ho endavant
i és una mica
fins i tot
una frase empenta, no?
No, jo crec que és una filosofia.
Per tota la gent, no?
Per nosaltres,
a pesar de que estigui ara
emprada
pel Club Barcelona
i per l'Annaiki
i per altres empreses així grans,
per nosaltres
sempre hem actuat d'aquesta manera.
Tenim una empenta serrallanca
que es diu
que potser és diferent.
I és pen català, això.
Això és una cosa.
I tant.
I més, nosaltres...
És una meravella.
I serrallo t'ho he dit
perquè, escolta,
per fer el que feren els pescadors,
anar a la mar com anaven
i el que siguin,
hi ha de pebrots per fer-ho.
Oh, i tant.
I encara han de tenir
molts de pebrots, eh?
No es tracta d'anar...
No es tracta d'anar...
No es tracta d'anar a comprar pebrots, no?
És portals.
En bon sentit, eh?
No, no.
Ja m'imagino, ja m'imagino.
No ens queda més temps, senyors.
I a mi m'hauria agradat...
Bueno, jo he de dir...
Tenim aquí a Tarragona Ràdio
que ens ho ha portat el Matías,
tenim tota la informació
d'aquestes segones jornades del Romesco
que fins al dia 30 teniu temps
que podeu passar per aquí
per l'emissora a recollir.
Els desplegables que hem fet.
amb tots els menús
i amb la localització.
I ho trobem tot.
Fantàstic, fantàstic.
I teniu alguna pàgina d'internet
o algun lloc també
per poder adreçar-nos?
La pàgina que tenim
es diu
romescodetarragona.cat
Molt bé.
És molt fàcil de recordar.
És una pàgina
que trobareu
tota la informació
d'aquestes primeres...
Perdona,
de les segones jornades
i també de les de l'any passat.
Molt bé.
I segurament
que alguna altra foto
de com han anat fins ara
tots els actes
que ja heu fet.
Precisament dintre d'aquesta pàgina
de romescodetarragona.cat
tenim un concurs fotogràfic
amb el qual hi podeu participar
qui vulgui
posant fotos
i que guanyarà
doncs un...
està clar
un dinar
o un sopar a Serra Llenc.
Fantàstic.
Doncs Matías,
dinam de gràcies.
Ja estic aquí
i jo ja no faig fotos.
Avi,
doncs mira,
si haurem de comprar
un mòbil d'aquells amb foto
i ja veurà que sortiran
més maques.
Jo estic més fotut
que fer fotos.
No, home, no.
M'agradaria estar tan poc tot.
Això vol dir que jo
el sopar aquest ja me'l perdé.
Bueno, ja farem.
Vull dir que és un cúntricament
els que tindran
els que participin.
Avi,
per tres aurets
podem fer un tastet.
Jo no ho saps.
Per això ja li convido jo.
Si s'ha de ser això,
ja li convido jo.
Però és que és molt interessant
perquè diem
en tres aurets això
però no es tracta d'un tastet.
És que és tan llepo,
és tan d'allòs
que...
No, no,
amb un no tens prou,
jo ho sé.
No en tens prou amb un, eh?
Ho assaboregeu.
A veure si és costet del...
No.
Això que he notat jo és el costet.
Ara torno a provar.
És interessant això, eh?
Avi,
de cara a principi de mes,
molt llàstima
perquè el dia 1 de novembre
justament quan tornaria
una altra vegada després
d'aquestes segones jornades
no pot ser.
Però ara el dia 8 de novembre
podíem parlar amb el Matías
que torni a venir
per a veure com ha anat, no?
Sí, home.
Que ens faci un resum
d'aquestes segones jornades
i ens li hem donat molta empenta
per fer la tercera, eh?
Ja saps que l'avi
i dic...
Jo saps que ho dic sempre,
estic obert a tothom
perquè jo aquí el que vinc
és a fer vivències.
No, no, no.
Si algú es molesta...
Home, per amor de Déu
que s'ha de molestar.
No, no.
No, que es poden equivocar-se
que vingui aquí
i parlarem.
Exacte.
Diré, mira, això és per això,
això és per això.
O que es truquin.
Que es truquin també, eh?
I per això, jo quan a Tarragona
hi ha coses interessants
i persones
que fan el que han de fer per Tarragona
perquè a Tarragona
hi ha molta gent
que diuen
però no.
I saps que en moltes paraules
les deixo penjades
perquè cadascú pensa
el que vulgui.
Doncs, avi, ho deixem així.
Vaig pel carrer i diuen
saps allò que no vas dir?
Ja et vam entendre, eh?
Bueno...
Fantàstic, ja està bé, ja està bé.
Això vol dir que és intel·ligent?
Avi, gràcies de nou.
Adéu-siau.
Fins la setmana vinent.
Adéu-siau, Matías.
Gràcies.
Que vagi molt bé.
Fins la setmana vinent.
De la flota d'ultramar
El timonell, el nostre amo
I catorze mariners
Eren nascuts a Calella
Eren nascuts a Palafrugell
Quan el català
Sortia a la mà
Els nois de Calella
Feien un cremar
Mans a la guitarra
Solien cantar
Solien cantar
Fins la catàlonia
Fins la catàlonia
Fins la catàlonia
Fins la catàlonia
Fins la catàlonia
Fins la catàlonia