Música
Ja us ho dèiem a la portada que ja ens teníem aquí, he estat aquí vociferant amb l'Andrés d'alguna manera.
Andrés, ara sí, bona tarda.
Bona tarda.
És que no es creia, jo crec que l'audiència al final no s'ha cregut que estaves aquí amb mi, eh?
Sí, el que passa és que no duia els cascos posats i no m'he enterat que estava fent altres coses.
Jo t'ho dic ara que m'hagués aixecat i em fer-te una miqueta en pla aèri, per aquí a la dreta, per aquí a l'izquierda, però no me miraves, eh?
No me miraves.
Lluís, bona tarda també a tu.
Bona tarda.
Com estàs? Com prova?
Bé, molt bé, molt bé.
A part, ens ha passat una cosa.
Què ha passat?
Jo li estava explicant que jo no havia cantat mai i que en un moment determinat me van apuntar a un caroques sense que jo ho sapigués que d'això que tenia que actuar i vaig cantar.
I que tal?
I a partir d'allò, ens hi ha anat fent cosetes, perquè tinc una cosa que no desafino.
Oh, molt bé, eh?
I el no desafinar m'he puc adaptar una mica. I ara parlàvem precisament de...
de que ell, sense piguer-ho, i feia vergonya. I el m'ho desafinar ja l'havia animat i quan hi ha una festa i el fan cantar i canta, saps?
Clar.
I és que és això, saps?
No, és trencar el gel, és trencar el gel.
El moment, jo crec que penses una cosa i la gent t'anima i dius...
Jo tinc molt sentit del ridícul i això me mata.
Lluís, jo crec que això ens passa a tots fins que arriba un moment que agafem confiança, no?
Sobretot amb l'edat, arriba un moment que amb l'edat...
Ja et dona igual tot, no?
Ja estàs curat de salut.
Senyors, de què parlem? A part de doblatge, que serà un dels temes.
Avisarem que per demà dimarts, allà a l'antiga audiència, a la plaça Callol, estem acabant ja el cicle del doblatge amb el cinema,
que per això tenim el nostre convidat d'honor, que és el senyor Lluís Teruel, que en sap un rato d'això, de gent del doblatge,
i passem la pel·lícula El Golpe, una pel·lícula estupenda.
I pel dijous passem Los Tres Mosqueteros, d'aquella pel·lícula del Gene Kelly, l'Anna Turner, Panemflin,
una d'aquelles meravilloses pel·lícules dels anys 40-50 que valien la pena no perdre-se-les com ara fem, de reposar-les.
I amb aquesta pel·lícula del dia 1 de desembre, del dijous, acabarem ja el cicle i també els cicles d'aquest any.
Estava mirant, perdona, amb Andrés, estava mirant quins són els protagonistes fent un kit-kat abans d'arribar una altra vegada als Tres Mosqueteros de la pel·lícula El Golpe.
Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do. A més a més, hi ha guapetes, guapetes, eh?
Pol Newman, imagina't, imagina't, saps?
A més a més que va tenir una banda sonora així com bastant bonica, no?
Oh, molt bé, molt bé. La tens preparada, ja?
Home, estic per aquí buscant cosetes, però no sé si me sortirà el què, eh?
És més, un petit detall. Del Golpe, que és una pel·lícula d'any 74, és l'inici del ritme de la pel·lícula,
perquè realment aquesta pel·lícula ja té un ritme bastant fort.
Avui en dia, les pel·lícules, com que no tinguin un ritme, sembla que la gent no els acabi d'enganxar, no?
Per exemple, el Casso Burne, no? O sigui, el Casso Burne és trepidant, tant la primera com la segona.
I aquesta pel·lícula jo vaig captar ràpid, quan la vaig veure, clar, en fi, tu fixa-t'hi, l'any 74, no?
Doncs la veritat és que vaig veure que tenia un ritme altíssim.
Sí, sí, sí.
Que realment te té tensió tota la pel·lícula.
Tota la pel·lícula, tota la pel·lícula.
A part de que hi ha 27, 26 personatges a la pel·lícula, diguem, de doblatge, eh?
O sigui...
Escolteu-me una miqueta la pel·lícula.
Pueden continuar a matarnos de hambre, o bien ocupar posiciones y matarnos a tiros.
O provocando un desprendimiento de rocas, ¿qué más pueden hacer?
Pueden rendirse, pero no cuento con ello.
Ahora ocupan posiciones.
Hay que prepararse.
¿Qué?
Si en otra ocasión te digo, ¿por qué no vamos a Bolivia? Debemos ir a Bolivia.
En otra ocasión.
¿Dispuesto?
No, vamos a saltar.
Ni pensarlo.
Que m'estàs mirant.
No nos pasará nada.
No és aquesta?
És que m'estàs mirant amb una cara l'Andrés.
És aquesta, no?
És que no recordo aquest momentet.
Ah, doncs mira, està el re re fort i el...
A veure si ha agafat una altra pel·lícula, eh?
Què es veu aquí, la pantalla?
Perquè jo des d'aquí no...
Ells, ells dos.
Però, però...
Estan en una escena que estan a punt, estan amb una pistola.
Sí.
I estan intentant això que algú que s'està seguint.
Bueno, la pel·lícula és de gànster, coses així, però realment d'acció i violència no hi ha res.
No, no, no es veu, no, han de saltar, teòricament, per un lloc perquè estan fugint.
Ah, no, no, no han de fer res.
Ja, ja, ja, ja, ja, és que des d'aquí, com que no veig la pantalla, i a més, és que no recordo totes les escenes.
Ah, va, totes...
Sí, per això...
Això sí que ho sents, oi?
Sí, molt de lluny?
Sí, sí, sí, sí, aquesta és la música.
Aquesta és la banda sona, el que passa que se sent ara molt de lluny, eh?
Que és el re-drops.
Això és dos hombres i un...
No, això és dos hombres i un destino.
Ah, pues res, res, és mi confusió, eh?
Això és dos hombres i un destino, això és gotes de lluvia sobre mi cabeza.
Vale, d'avui, és aquesta, no?
Si ja t'ho dic jo, ja t'ho dic ja que estic aquí, que com...
Aquestes sí, no?
Aquestes sí, aquestes sí, aquestes sí.
És que se m'ha marreixat diverses coses, eh?
És que el problema és que des d'aquí mateix no veig jo la pantalla.
No t'ho sento liu, eh?
Perquè realment surten veus del golpe, eh?
Ah, que sí?
El Manu Elcano i el Rafael Ortández.
Però el diàleg no em lligava a mi.
No, no, a mi no t'he agafat tan bé, eh?
Això si fos un examen ara mateix jo pencada i vosaltres aprovats el 100%, eh?
I a nosaltres el paro.
Però almenys som alguna cosa més professionals, una miqueta amb aquest ambient, eh?
Amb aquest ambient.
Aquest así, no?
Sí, i tant, i tant.
Ah, és que és veritat, no me'n recordava que també hi van coincidir, en dos hombres i un destino.
Sí, van fer el d'esplicos junts, sí, sí.
Ah, cert, és cert.
Mira-te-la.
Va, coincidíem amb la banda sonora, coincidíem que era meravellosa, però clar, jo m'anava cap a un altre lloc, eh?
No sé per què.
No, no, és una pel·lícula entretinguda perquè preparen una trampa amb un mafiós i preparen una trampa perquè faci una jugada de molts diners amb unes carreres de cavalls.
Escolta, és meravellós veure com ho preparen, diverteixes, però no en plan allò de violències, no?
No, en plan de veure com s'ho treballen.
Val la pena.
I els tres mosqueteros, doncs, bueno, ja sabem de què.
Aviam, espera, que deixem parlar aquí el malentès.
No, espera, però és igual, la cosa va fluida, de tota mena és la gran, o sigui, la gran trama de la pel·lícula és que estafen quasi a un estafador.
Sí, sí, sí.
O sigui, de fet, la pel·lícula, la pel·lícula crec que és molt divertida.
És el caçador caçat, sí.
Sí, sí, molt ben feta, molt ben feta, ambientada als anys trenta i pico.
Realment és una gran pel·lícula i, sobretot, també té un extraordinari doblatge perquè totes les veus de doblatge són de categoria, o sigui, són primeres veus.
Sí, perdó, avui he trobat un disc, un documental, que són els dobladors del cinema espanyol,
tota una sèrie de dobladors que parlen, en fi, de les seves opinions en quant a aquesta feina,
diuen que és una feina que, esclar, no està reconeguda per ningú, així.
Però el curiós del cas, permeten-me això, això és l'anècdota, eh?
El curiós del cas és que sents un que, en fi, per exemple, fa el doblatge de Toni Curtis, Quir Douglas, en fi, qui sigui així, que són actors bons.
I els pobres tenen unes cares ja, ja de grans, ja de vells, les dones amb unes veus meravelloses i, escolta, són senyores ja de 65, 70 i 80 anys.
Però quines veus tenen, escolta?
La Elsa Fàbregas, tu em sembla que m'estàs parlant d'un reportatge que està penjat per ahir, que és de la comunitat d'Astúries, que està promocionat aquí,
que és el millor que pot haver per dant del doblatge, si surt la gran Elsa Fàbregas.
Sí, surt el Manolo García, que és el que fica la veu aquí als Esports, a Tarragona Ràdio, o sigui...
I ja tardes, també el tenim, a més altres, sí.
I de matí, tarda i nit, i les notícies, no?
De fet, és més, actualment aquest actor de doblatge, el Manolo García, que m'assembla que ho vaig comentar un altre dia,
realment és poder en aquest moment la veu més modulable que hi ha després del Juan Manuel Soriano, eh?
Sí, sí.
Possiblement sigui. I com te deia, de fet, en el golpe surt aquí el gran Rafael Lluís Calvo,
surt la Elsa Fàbregas, en el paper de la Bili aquesta, que és una talla i l'emprenent.
Surt el Manuel Cano, que és el Robert Renfort de sempre,
posteriorment és el Manolo García, el que li va posar la veu en un camí, va morir Cano.
Surt el Joaquín Díaz, extraordinari, surt el Rogelio Hernández, que és el Paul Newman,
el Robert Suan és l'Esceni Corsellas.
De fet, són 26 veus, perquè hi ha una, hi ha el Constantino Romero, que repeteix, diguem, paper, veu secundària.
Perquè a vegades repetien aquestes veus secundàries, que feien una modificació de tonos i, bueno, era, diguem...
Feien un altre personatge.
Sí, perquè a mi et feien un tei de sis paraules, o sigui...
Voleu sentir, sense por d'equivocar-me, un extracte d'aquell de voces en imàgenes?
Vinga, anem-hi.
Sí, vols?
Vinga.
Sí, Andrés?
Vale.
Espero que no me passi com el meu...
Recuerdo que era...
No me tanc.
No tanc.
Abogado.
Ricard Solós.
Abogado.
Si lo hacen en castellano, resulta que te están imitando a ti, ¿no?
Por ejemplo, yo, pues, hablo normalmente cuando cojo un taxi, ¿ves?
Volverse el taxista, oh, es la señora Fletcher, por ejemplo.
Por ejemplo, yo he dicho, hola, buenas tardes, quería 20 euros de diésel.
¿Usted es el que dobla a Fletcher?
Pues sí, sí, pero me podría poner el diésel, que es que tengo un poquito de prisa.
Fan petites parades.
Bueno, ara aquí hi ha una altra cosa...
Que no nos ha venido más eso de los dobladores.
Digues, sí.
Hi ha una altra cosa, que és que estem parlant de les dues pel·lícules que farem demà i el dijous a l'antiga audiència.
Però és que aquí hi ha una cosa molt important, i com que avui és l'últim programa que fem d'això del doblatge amb el cinema,
la propera setmana ja seran unes altres coses,
doncs aquí hem de complir una cosa que vam dir que sí amb la Sílvia, tu i jo, eh?
Ah, sí, sí.
Vam parlar, sí, de les veus que doblen amb els personatges d'una pòl·lícula.
Mira, mira, ella està contenta.
Vam estar sortint a parlar...
De sete nòvies per a sete hermanos, eh?
Vam parlar de sete nòvies per a sete hermanos i dels personatges que doblaven amb aquells actors.
Aviam, Sílvia.
Quina vols, quina vols, que no sé.
La primera.
La primera només, sí, per començar.
Que és l'introducció.
Ah, doncs vinga, som-hi.
Així comença la pel·lícula.
Vinga.
Ara.
Ai, és que fa tunt tunt tunt.
Aquesta música és fantàstica.
o sigui, és l'època durada del cinema, de les obres de Broadway, o sigui, increïl, eh?
No, no, no, no, no, ara tot això no existeix, ara això.
És diferent.
És diferent.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
qui doblava!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
és que no hagis dit!
Tosti, que no veu aquesta!
O que malament de veu!
O que allò!
Que dius!
Que no veu que la més bona!
Perquè això vol dir que el doblatge és un doblatge fantàstic!
Perquè aquí ja et dic!
Incluso el Joaquin Díaz!
Surt el Miguel Ángel Valdivieso!
Fent el paper del Ruiz Táilor!
També!
I surt el Víctor Ramírez!
Surt el Manuel Cano!
Extraordinària veu!
Són set germans, eh?
Sí, no, clar, surt la Júlia Gallego,
que actualment fa doblatge encara.
Sí.
Surt la Carmen Contreras,
que ara s'ha jubilat del cor de la ciutat.
O sigui, de fet, surten primeres veus.
Abans era més tancat el món del doblatge,
perquè, de fet, hi havia moltes vegades que es podia...
Era bastant repetit, no?
Perquè en tot el que ha anat passant, diguem, d'aquest cicle,
han sortit sempre la Maria Victoria Durà,
el Ramon Martori,
ha sortit la Juana Espina,
el José Sanchís, que aquest és una veu edicional,
però quasi que surten totes les pel·lícules,
realment, realment, un dia,
a veure, un dia no, perquè ja no tenim temps,
però a vegades, inclús donar
de quina primera veu,
quants doblatges ha fet, que l'altre dia vaig donar
datos a l'últim que vam parlar
a l'antiga audència,
a la pel·lícula que vam fer el dijous passat,
que hi ha veus com realment,
com la Maria Sassola,
que està quasi en 2.000 doblatges,
que possiblement en aquest moment poder sigui
i la veu, per mi, més bonica en tot,
en plorar, en riure,
en interpretació...
Sí, sí, sí, que és una molt bona actriu, no?
Sí.
Anteriorment, poder la més completa
va ser l'Elsa Fàbregas,
de Dios Pongo por testigo,
que aquesta, inclús,
ja com t'hi diria,
com...
hi ha un escrit del Camilo García Casar,
que és el Harrison Ford,
parlant d'aquesta dona.
Imagina't.
i això, jo t'ho dic de veritat,
es tindria que llegir.
Una cosa, Lluís,
que nosaltres no hem comentat,
clar, parlem de les veus,
i també ens hauríem de veure com treballen,
perquè potser hi ha una trill
en la qual posen els papers
que han de llegir,
el micròfon,
i estan veient constantment les imatges.
30-40,
que el que el Viento se llevó
van estar durant un mes i pico
ensaijant el dublatge.
O sigui, si sabien...
Hem parlat de les veus,
però no hem parlat
de tota la feina que comporta.
Ara són 8 dies,
on hi ha una pel·lícula
de producció a l'estudio de dublatge,
i en 8 dies surt fet.
Són màquines.
Sí, perquè a més a més,
ara cada escubat l'actor
per a la seva conta
fa la seva pista,
i aquí s'ha acabat,
i ha acabat bé el mesclador,
el muntador,
i pam, pam,
i ja està,
i en 8 dies...
Però en totes les pel·lícules
no, no, avui en dia...
Ja tot es fa així.
O sigui, tot és individual.
Oh.
I a la seva pista
va a la seva interpretació,
va a l'altra, a la seva...
Tu pots vindre a les 4 de la tarda
a gravar,
tu vens a les 4,
graves el teu i te'n vas.
Llavors a les 7 ve un altre.
Llavors escolta una miqueta
com tu parles,
com ho fas,
i llavors ell entra
amb el teu més o menys
to de veu,
tessitura i així,
dintre del seu estiu,
i allà còpia el mesclador
després l'arrigua.
Andrés, l'ajustador
fa així un pantònic més alt,
ho ajusto a tu.
Sí, sí, sí.
Allò ho clavem, la veritat,
és que ara la tècnica ha variat,
és més...
Home, jo t'ho dic perquè,
perdoneu,
jo he vist, per exemple,
o per aquí ens ensenyen
com fan el doblatge del Simpson
i els 4 personatges
de la família Simpson,
per entendre'ns,
els que parlen,
perquè recordeu que la petiteta
no parla gens,
estan junts.
Bueno,
perquè això és una sèrie
de dibuixos animats,
és una sèrie,
hi ha molt personatges,
és una sèrie,
i en una sèrie
podeu fer tot un tiró.
Les pel·lícules són més complicades,
cada ser més llargues...
Són treballs,
sí, però en pel·lícules de primer...
La sèrie és una cosa
i els doblatges de sèrie
és una altra història.
És més...
Jo voldria comentar,
per mi,
en fi,
un dia volia parlar
del pitjor doblatge
que jo he sentit,
que jo he vist,
és una pel·lícula
que es diu El resplandor
del Jack Nicholson.
Qui dius?
Nicholson, sí.
Sí, sí.
Doncs mira que està considerada
una de les obres mestres.
Però la pel·lícula sí.
La resplandor.
El resplandor?
No vols dir que no vas confosa?
No, no, no.
On hi ha un tal Lino Hossa
que li fica la veu
amb el Jack Nicholson
i amb ella li fica la...
Sí,
que va per aquell hotel
que està amb l'aïll
i que ell va amb una d'estral
intentant matar amb ella.
Que només...
Perdona,
parlant d'això,
tu saps que hi ha
una altra versió
d'aquesta pel·lícula
que dura
tres hores i mitja?
Sí,
és una sèrie de televisió
que l'han fet en dues parts.
Verònica...
Jo la tenia amb VHS,
però ja,
com que no es va fer molt bé
i no sortim,
no ens ha pogut trobar
amb 10 BD.
És més,
les dues persones
que fiquen la veu
és Joaquín Hinojosa
a Jack Nicholson
i a l'actriu
que no me'n recordo,
la Verònica Forqué.
Una actriu morena,
no?
Sí, però no me'n recordo
el nom de l'actriu.
Ah, tu vols.
Verònica Forqué.
T'ho dic de veritat,
el pitjor doblatge,
que n'hi ha en uns quants,
de molts doblatges,
hi ha una cosa que està clara,
tu agafes una pel·lícula,
una obra mestra,
sigui del gènere que gènere,
que sigui,
i el doblatge serà perfecte,
perquè com diu el món del doblatge,
que quan ells tenen
una bona pel·lícula
amb bona actriu,
elles,
inclús,
ho poden superar inclús.
La Shelly Duval,
et sona?
La Shelly Duval
com la Wendy Torrance,
Wendy Torrance,
que és la dona.
Se desarrolla tot
dins d'un hotel tancat
i jo t'ho dic de veritat.
Per mi és una pel·lícula.
Els Simpsons han fet
una versió, també.
Sí, també la van fer, exacte.
Parlant amb això
de la City of the Pacific Hermanos,
que la va dirigir
Stanley Donen,
va ser gravada,
ja ho he dit abans,
com classe B,
degut a la falta de fondos
que hi havia en aquells moments.
o sigui, que es va fer així.
I aquests es van invertir
el que tenien
en una gran producció
que després es va anomenar
Brigadun.
Sí, que ningú sap qui no és.
Brigadun va passar
sense pena ni glòria
amb un Janet Kelly,
Van Johnson,
la Citxeris,
em sembla que era
l'Ava Garner,
un d'aquests així.
I amb aquestes
de la City of the Pacific Hermanos,
els escenaris exteriors
van ser,
amb la seva majoria,
decorats,
cartons pintats,
imagina't tu,
per ser més exactes,
una pena.
Doncs que això
els hi va treure,
això li va treure
una mica de brillo
a la pel·lícula.
No, no, però...
Si t'hi fixes,
sobretot quan ella canta
això de Dia Meravilloso,
això dels decorats
que escolta,
es veuen allà bruixades,
però va ser de bé,
m'entens?
Però com no t'hi fixes,
sinó que t'ho deixes
emportar una mica...
No, no, sí,
la gent sí que s'hi fixava,
però la pel·lícula de l'altra,
rècords de recaudació,
eh?
I les masses,
diu que allà
la gent feia cues
de boca en boca, eh?
Feien cues
per anar-la a veure,
saps?
I va ser,
doncs,
millor que altres
superproduccions musicals
de l'època.
Inclús va guanyar l'Òscar
a la millor banda sonora.
No m'estranya.
És fantàstic,
tota la música de la pel·lícula.
De totes maneres,
perdona,
amb els contraplanos,
abans la gent no s'hi fixava.
Els 150,
que jo ja consumia cine,
que encara que ve a dir...
Però hi havia alguna gent
que deia,
ai, mira això,
com sembla pintador,
mira això...
Sí, però anem a veure,
en general,
la gent no s'hi fixava.
Estava més per l'interpretació
i el moviment dels personatges
i per la música.
L'actuació dels artistes
i els humils musicals.
Tu ara la veus ara
i veus les serrades
per tot arreu.
La veritat és aquesta.
Això és com aquells
de Tarçà del Johnny Westmuller,
que sortia el Tarçà
per davant
i ara hi havia una pantalla
on sortien els llogos
i els animals,
no?
Exacte, exacte.
O sigui, la gent...
Va, doncs, la ignorància.
I els elefants
i els tigres
i tot plegat.
Sí, sí, sí.
El canvi...
Igual que ara,
ara tot és mentira
amb el cine, de fet.
Però si ara veus
aquelles pel·lícules
del Tarçà,
es nota,
dius,
mar Déu,
això ho veiem.
I clar que es nota.
Però ho veies
des de la ignorància.
Jo me'n recordo
quan era petit
que vaig veure
Anem-ho a dir així,
la guerra de les galàxies
i era
Flash Gordon,
les aventures
de Flash Gordon.
Bueno, ara...
Jo sempre m'ha agradat
mirar-la a trobar
i al final la vaig aconseguir,
la pel·lícula,
xiqueta,
quan la vaig veure,
aquell furor
que va causar
quan es va estrenar,
em vaig quedar parat.
Dic, mar Déu,
hi ha el coet interplanetari,
saps?
Que el soroll
és el soroll
d'un ventilador.
A més a més,
si està volant
per l'estratosfera
tota pastilla,
el fum
no surt disparat enrere,
el fum puja recte amunt.
O sigui que
imagina't,
saps?
Una sèrie de...
Llavors ens va semblar
als xavalets de Gavons.
Els efectes especials
dels anys 40-50...
No, no, no,
és que aquesta pel·lícula,
aquesta pel·lícula,
imagina't,
és dels anys 40-50.
Els efectes més aviat
eren de sentiments
i emotius.
Ara,
jo trobo que ara
potser
és més excessiu
als efectes especials.
Tant, tant.
Jo sí,
a mi no m'acaba d'agradar.
O sigui,
a veure,
hi ha algunes pel·lícules
que hi ha uns efectes
que dius,
home,
està bé,
perquè té molt bon argument,
té molt bon...
O sigui,
la trama és boníssima
i els efectes
són secundaris
sense ser exagerats.
Exacte.
Però hi ha com...
O sigui,
el Terminator i tot...
Bueno,
el Terminator encara...
Home,
té una fantasia.
Però en Transformer,
en Transformer,
dius,
home,
s'han passat d'estació
14 vegades.
Home,
però és...
Bueno,
vist el punt de vista
del jovent...
És el que t'anava a dir,
és el que és...
Mira,
hi ha una cosa
que està clara.
Ja veu un crític,
no fa gaire,
va haver un crític
que va dir
que les pel·lícules
que es fan avui dia
és per embotar
el cervell de la joventut
i deixar-los ja
desfet el cervell
per la visionar
de pel·lícules bones.
No,
és que tinc una cosa,
jo he vist joventut avui dia
que veu totes aquestes pel·lícules
del Van Damme
i tot això
i veu per exemple
una d'aquestes pel·lícules
El Piano,
totes aquestes pel·lícules
així bones
i dius,
això és un rotllo impressionant.
Bueno,
però al jovent
això li agrada.
Aquí està,
això és normal.
Està destrossant
la majoria de joventut
les pel·lícules bones.
Fes una cosa,
Andrés i Lluís,
mira,
us voy a donar
l'altra perspectiva.
A cada edat
nosaltres hem tingut
la cosa que ens agrada.
Indiscutiblement.
Per què?
Perquè quan ets jove
t'agraden les coses d'acció
i conforme vas pujant en edat
i et vas preocupant
d'altres coses
perquè també la teva vida
entra en un altre rol
totalment diferent.
Que passa que,
clar,
potser ara ja ho mirem
amb una altra perspectiva
i pensem,
ostres,
aquesta gent...
Jo reconec que el jovent
necessita el seu...
I hi ha una miqueta de tot.
que a més a més
són els que van al cine,
ojo, eh?
Per això, per això.
I que han de consumir.
Per què?
Perquè tenen cotxe
i a la ciutat
no hi ha lloc per aparcar
i hi ha cines.
Hi ha coses...
La gent, esclar,
agafar l'autobús a la nit
no surt.
Abans,
quan hem parlat
d'animació
volia fer un petit comentari
que se m'han anat quasi.
De totes maneres,
amb animació
hi ha una cosa
que dius
és curiós
però és fantàstic
i a més a més
continua agradant.
Jo, de petit,
veia el Tom i Jerry
i m'agradava.
me divertia.
Els meus fills
van veure Tom i Jerry
els agradava,
els reien
i els meus nets
en quatre anys
un que tinc de quatre anys
veuen el Tom i Jerry
i se fot un fart de riure
li agrada
i mira que té poc
poc desenvolupament
diguem
que sempre és el mateix
és la guerra
entre el gat
i el ratolí
però
què és el que diem?
No són violents
entre cometes
avui en dia
hi ha molta violència.
I són pel·lícules dels anys 50
i 40 i pico
els primers Tom i Jerry's, eh?
Ojo, eh?
40 i pico, 50, eh?
O sigui que són antics, eh?
Algunes bandes sonores
bé
perquè a més a més
que no ens queda més temps, eh?
Bueno, doncs
jo si vols demà al matí
a les 8
venim i començarem
No, però si jo no puc estar
a les 8
a les 9
a les 9
deixa'ls al col·le
A mi ja m'agradaria
continuar
Jo agraeixo amb el Lluís Teruel
que ha vingut
durant tots aquests dies
parlant-se
de les veus aquestes
que tant ens agraden
i que realment
no són les veus
dels personatges
que veiem a la pantalla
Jo li agraeixo molt
tota la seva col·laboració
al seu Sapigué
que ens l'ha derrotxat
per tot sobre nostre
Ens ha deixat un bany
de Sapigué
a la sedebé
i si una altra vegada
hi ha ocasió
que procurarem
provocar-lo
Ara em permeteixes
jo estic molt agraït
que m'hagi pogut
parlar del món del doblatge
perquè crec que és una feina
poc reconeguda
poc gratificant
i escoltem
maltractada
per uns sectors
Per mi ha sigut un privilegi
poder venir aquí
a parlar de doblatge
t'agraeixo
d'una conversa
que vam tindre fa un any
perquè això fa quasi un any
que ho estàvem treballant
Li agraeixo moltíssim
el poder
aportar aquest meu pensament
que no és gran pensament
però que d'alguna manera
sóc un enamorat del doblatge
Moltes gràcies
per la part que ens toca
Fem honor amb aquesta gent
que treballa a l'anonimat
I Andrés
la setmana vinent
no te puc dir jo
fins la setmana vinent
perquè farem festa
ja ho saps
que teno vacances
que teno vacances
que la setmana vinent
que gaudeixis
que agafis força
perquè a l'altre ja tornarem
Molt bé
I recordo que per demà
a l'antiga audiència
entrada totalment gratuïta
ja a les 6 de la tarda
El Golpe
i pel dijous
L'últim dia
ja de la temporada
i d'aquest any
Los Tres Mosqueteros
de Janet Kelly
Abba Garner
Van Enflin
i tots els demés
que hi ha
Una meravella
I amb el primer doblatge
què es va fer?
Que es van fer dos doblatges
un al 72
i un al 49
Fantàstic
Aquesta és al 49
Nos veus fantàstiques
Sílvia
moltes gràcies
No, no
Gràcies a tu
On hem d'anar?
On hem d'anar?
Ah, per cert
que acabem amb una de les cançons
de Cita Novia
Espacita Hermanos
Amb aquella que deies
que volíem posar-li el títol
a la pel·lícula
i que resulta que després
la van canviar
Ens quedem amb aquesta part
de la pel·lícula
Lamento
Ah, no
No, no
La de Summer Women
No m'ha sent
No m'ha sent
Sí, sí
Aquesta va de Sabina
Sí
Aquesta va de Sabina
Adéu-siau
Riding-by
And saw them
in their me-o-mai
So they took them
all back home to dry
At least that's what
Plutarch says
Oh, yes
Them women
were sobbing, sobbing,
sobbing
Fit to be tied
Every muscle
was throbbing,
throbbing
From that riotous ride
Seems they cried
and kissed
and kissed
and cried
All over that
Roman countryside
So don't forget
that
when you're
taking a bride
Sobbing, fit to be tied
From that riotous ride
They never did
return their plunder
The victor gets
all the loot
They carried them
home by thunder
Two rotunders
Small but cute
And you never seen
So they tell me
Such downright
domesticity
With a Roman baby
on each knee
Named Claudius
and Brute
Oh, yes
Them women
Was sobbing, sobbing, sobbing
Passing them nights
While the Romans
Was going out
Pop-nobbing
Starting to fight
They kept occupied
By sewing lots
Of little old togies
For them tots
And saying
Someday
Women folks
Will have rights
Passing over their nights
Just sewing
While the Romans
Had fights
Now when the men
Folk went to fetch them
The women would not
Be fetched
It seems
When the Romans
Catch them
Their lady friends
They catch them
Now let this be
Because it's true
A lesson to
The likes of you
Wrap them up
Like them
Their Romans do
Or else they'll
Think you're touched
Oh, yes
And the women
Was sobbing, sobbing, sobbing
Pockets of tears
Mighty sad
On the count of old
Dobbin, dobbin
Really rattled their ears
And that ain't all
Oh, they acted
Angry and annoyed
But secretly
They was overjoyed
You might recall that
When corraling your steers
Oh, oh, oh, oh
Them poor little dears
Oh, yes
Them women
Was sobbing, sobbing, sobbing
Oh, yes
Them sobbing women
We'll be just like
Oh, yes
Them sobbing women
And though there'll be
A sobbing for a while
Oh, yes
We're gonna make them
Sobbing women
Small
Oh, oh, oh
Oh, oh, oh
Oh, oh, oh