Seguim en directe al Matí de Tarragona Ràdio,
ara amb l'Aventura de la Vida,
l'espai habitual de cada divendres al Matí de Tarragona Ràdio.
La setmana passada, ho vam dir,
van venir alumnes de primer de batxillerat,
eren més crescudets, eren més grans,
habitualment ja sabeu que els participants de l'Aventura de la Vida
són alumnes de primària.
La setmana passada vam parlar d'altres temes
amb els alumnes de primer de batxillerat de Via Sant Pere i Sant Pau.
I avui parlem amb els alumnes de tercera primària
de l'escola del Col·legi L'Estonac,
de la part alta de la ciutat,
el vell mig de la part alta de la ciutat.
Nois, noies, bon dia.
Bon dia.
Com esteu, bé? Sí?
Sí.
Molt bé, eren molt animats, com sempre,
que també l'acompanya el seu professor Jaume, bon dia.
Bon dia a tots.
Avui, com dèiem, amb els alumnes de tercera primària
del Col·legi L'Estonac,
ja sabeu l'Aventura de la Vida,
un programa que fem gràcies al suport
de les conselleries de Salut i Ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona
i també amb la col·laboració
de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Ells, cada setmana, ja sabeu que tracten diversos temes.
A tots els alumnes que van passant per aquí,
n'hem tractat ja moltíssims a l'Aventura de la Vida
i avui ens fem una pregunta.
Fem prou per mantenir la nostra escola i el barri nets?
Aquest és el tema que han treballat aquests nens i nenes
del Col·legi L'Estonac.
I el que farem...
Mira, començarem saludant-nos a tots
i així ja sentirem, ens familiaritzarem amb les seves veus.
Acer, bon dia.
Amb l'Arnau, bon dia.
Bon dia.
Amb la Júlia.
Bon dia.
Amb la Gemma, bon dia.
Amb la Irene Montserrat, bon dia.
Amb el Lluís, bon dia, Lluís.
Bon dia.
Amb la Irene Jiménez, bon dia.
Bon dia.
Amb l'Anna, bon dia.
Bon dia.
Amb la Jofre.
Bon dia.
I el Miquel.
Bon dia.
Deu nens i nenes del Col·legi L'Estonac
que avui ens visiten.
Ells, a vegades, moltes, sabeu que tenen un material didàctic
amb el qual, a partir d'allò, comencen també a treballar els temes
i un del material didàctic que tenen és, doncs, un disc amb uns contes fantàstics.
Avui començarem escoltant un d'ells que es diu Lavabos Espatllats.
Hola, sóc la Yolanda.
Espero que us agradi la història que us explicaré avui.
Benvinguts.
Diu l'aventura de la vida.
Els lavabos espatllats.
T'espero a far, a la Yolanda.
D'acord, ja surto.
Fa unes setmanes era tot un problema entrar als lavabos de l'escola.
Feien una pudor insuportable.
No puc estirar la cadena.
Està espatllat.
Per això fa tanta pudor.
I tampoc no hi ha paper higiènic.
Cada vegada les coses es complicaven més
i per això vam decidir anar a parlar amb el director.
Hi estic completament d'acord.
Però no podem començar les obres de reparació
fins que l'Ajuntament no ho autoritzi.
I per què triga tant?
Així són les coses en aquest país.
Però això és urgent.
Em sap greu dir-vos-ho,
però no hi ha cap altre remei que esperar.
Quan vaig arribar a casa,
vaig explicar als pares què passava.
La mare em va dir que el millor era
que tots escrivíssim una carta a l'alcalde
per explicar-li què passava
i per demanar-li una solució ràpida a aquest problema
que ens posava en perill la salut.
Necessites la meva firma?
La teva i la de totes les persones
que ens veiem afectades per aquesta situació.
I aquesta alcalde ja en tenen l'empisteria?
Doncs en l'empisteria no,
però en dret sí.
O almenys, així ho espero.
L'origen de l'univers, segons la ciència,
es relaciona amb el famós Big Bang.
Fa milions d'anys...
Em sap greu interrompre la professora,
però necessito la Iolanda urgentment.
Que passa res?
En comptes de preguntar, acompanya'm.
Ho sents?
I tant!
Saps de què es tracta?
Estan arreglant els lavabos!
Sí, noia.
I tot gràcies a la teva carta.
Felicitats!
Cada vegada que entro als lavabos
em sento molt satisfeta.
Ja no fan pudor.
Les nostres firmes van valer la pena.
Els lavabos espatllats
és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb una altra.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
Lavabos espatllats.
De fet, és un conte que ens posa molt bé
en situació en el tema que avui parlarem.
En aquesta pregunta que ens fèiem tot just començar,
fem prou per mantenir la nostra escola i barri nets?
Gemma, endavant.
Sí, però...
És a dir, a veure, podem començar parlant de l'escola, no?
L'escola és com casa nostra gairebé, no?
Sí.
Oi que sí?
Oi que sí?
Sí.
L'escola, això, eh?
L'escola és com casa nostra.
Escolta, ja que a casa ens agrada tenir la casa neta,
doncs l'escola també.
Eh?
Eh que sí?
A veure, explica'm una miqueta com ho heu fet, això.
L'escola és com casa nostra i ens hi sentim bé.
I estem a gust perquè hi trobem els amics i les amigues
i tots junts aprenem moltes hores junts.
I allòs que són només per nosaltres, com la classe,
i altres espais que són de tots,
com el lavabo, el pati, les escales i els passadissos.
Per tant, ja ho veieu, que l'escola és això, eh?
Partim d'aquesta base, és com casa nostra,
i per tant l'hem de tenir també ben neta i ben arreglat.
Hem partit una miqueta d'això, sobretot, Jaume, d'això.
Heu començat a treballar tot el tema a partir de la classe.
Sí, hem començat primer la classe, sobretot,
però vam pensar primer que era els lavabos,
perquè és un lloc que a vegades,
doncs, el que jo els dic, el que hi va,
ho ha de deixar igual perquè després que hi torni, no?
I després l'espai, que és la classe, l'entorn.
A partir d'aquests espais que són cada dia
i a cada moment els més propers,
llavors ens acostumarem a poder mantenir
net al carrer o a un parc quan hi anem.
Vull dir, és una feina, vull dir,
que no sé quan la podem dir,
bueno, és que ara això passa al 100%,
o sigui, penso que és feina d'anys i de molta gent.
Ja ho sabeu, que com sempre,
treballem els temes sota uns ítems,
molt important, observem,
primer ens informem, critiquem,
podem proposar i després hem de passar a l'acció.
Sobretot, hem de començar observant,
observant tot el nostre entorn,
què és el que veiem i què observem,
per exemple, al Col·legi Bastonac.
Lluís, explica'm.
que a l'arribar a l'escola,
al matí, tot està molt net,
lavabos, pati i a la classe fa goig de beure.
Observem que quan acaba el pati ja no està tan net
com quan hem arribat.
No hem estat jugant i per mandre,
o per no perdre el joc,
alguns nens o nenes
no han arribat a la paperera
per atirar el paper de l'esmorzar.
Observem que després del pati
alguns lavabos no estan tan nets
i hi ha paper higiènic pel terra
i algú s'ha oblidat
d'aprendre el botó del vàter.
Què més, Irene?
També observem que a la classe
passa el mateix.
Si fem anualitats i hem treballat
amb papers petits,
ens guanyen a terra.
Com que costa molt de recollir,
es queden a terra,
deixant la classe com si hagués fet
una festa amb confeti,
si la mestra no ens hagués avisat.
Observem que quan tornem els llibres
a la prestatgeria,
de vegades els deixem de qualsevol manera.
Per anar de pressa
i els encarregats han de treballar més
i esforçar-se per deixar-ho bé.
I encara podem observar
algunes coses més.
Anna.
Observem que quan tirem els papers
a la papelera,
de vegades estem mirant
cap a un altre lloc.
També passa
quan fem punta al llapis.
Observem
com queda la taula de treball
després de pintar amb cerres
o després de fer servir el pagament.
Si no, protegim
amb paper de diari.
Que queda tota bruta i enganxosa.
Molt bé.
Molt bé.
A veure, hem partit d'una base.
Observem.
Hem observat, sobretot,
la nostra classe
i hem vist tot això.
Vosaltres, la vostra classe,
com la veieu?
És a dir, vosaltres creieu que la teniu neta,
que no, que sou nets
o que no sou massa curiosos.
Què?
Qui m'ho explica?
Què creieu?
Digues, Júlia,
tu què creus?
Tu què creus?
Explica'm tu.
Tu què creus?
Tu creus que la teniu neta a la classe o què?
A vegades.
A vegades.
A veure, quant és que no la teniu neta?
Per exemple.
A la tarda,
perquè ja passa una mica de rato
que estem i a la classe.
Clar, ja després de tot el dia,
no?
Està encara una miqueta...
Digue'm, Irene.
Quan fem cerres.
Quan fem cerres, sí?
Sí.
I per què s'embruta tant?
Explica'm.
Perquè les cerres
s'embruten la taula
i si no la protegim,
no.
Clar, passa això.
Per tant,
quan feu bonhabilitats amb cerres,
sobretot,
la taula, si no la protegim,
queda bruta.
Miquel, digue'm.
Quan tallem els papers
grans i petits
que només se'ns cauen al terra
i no els podem arribar a l'acollir.
Clar, si esteu tallant
i se'ns cauen tots al terra,
això s'ha de recollir, eh?
Digue'm, Irene.
Quan estem
fent servir el pegamento
i no protegim la taula
se queda tota enganxosa.
Clar, si no hi posem una miqueta protecció
es queda tota enganxosa
i la classe està bruta.
I llavors,
quan està neta la classe?
Clar, està neta, digues.
El dematí.
El matí quan arribeu
està neta
i bé, no?
Perquè el dia abans
ja us ho han netejat.
Digues, Arnau.
No, perquè el dia abans
ja ens han netejat
per la tarda
i llavors ja ho tenim més net
pel matí.
Clar, no?
Això,
el matí quan arribeu
ja ho teniu tot ben netet.
Però,
va a tots també?
Digues, digues, Miquel.
que,
perquè el dematí
com ja ha passat la senyora de la neteja
no queden tants papers
com hi havia al dia abans.
abans.
Abans.
I escolteu-me,
vosaltres vi doneu molta feina
a la donada de la neteja
o no?
És a dir,
vosaltres creieu que la deixeu prou neta?
Digues, Lluís.
Apropa't,
que si no no et sentim.
Digues.
Intentem que no
perquè,
però,
de vegades,
ens cauen bastants papers
al terra
i té més feina
de la normal.
Clar,
si no ho recolliu vosaltres,
clar,
s'ha de recollir la senyora de la neteja,
no?
Digues, Irene.
Jo crec que no,
perquè,
moltes vegades,
ens cauen
estutges,
llapis al terra
i es queden allà
i doncs el deixem.
Ah,
ho deixeu allà,
doncs això està malament,
no?
Però,
a vegades ho fem
sense bober
digues, Arnau.
La senyora de la neteja
llavors té més feina.
Clar.
Perquè la Júvia m'explicarà
això de la senyora de la neteja.
Explica-ho, Júvia.
Sabem que la senyora
que es neteja la classe
es diu Isabel
i que mai es queixa
de com troba la classe.
És una senyora
molt treballadora
que també
ha de netejar
moltes més classes
i nosaltres
la volem respectar
procurant
deixar les nostres coses
el millor possible.
Clar,
perquè la senyora de la neteja
segur que no només
ha de netejar la vostra classe,
que ha de netejar més.
Sí,
i què ha de netejar més?
Què?
Digues, Miquel.
Els passadissos.
Els passadissos.
Què més?
Irene.
Els lavabos.
Els lavabos.
Gemma.
El pati.
El pati
que també ha d'estar ben net.
Ah, cert, digue'm.
El menjador.
El menjador
també ha d'estar ben net,
no?
Vull dir,
els passadissos,
els lavabos,
el pati,
el menjador,
tot allò on
hi estem tots,
no només els de la nostra classe,
no?
Allò hi estem tots
i per tant
ha d'estar ben net.
i vosaltres creieu que
això,
valtos dieu,
bueno,
la nostra classe va tenir força neta
i la resta de l'escola,
què creieu?
Que valtos va,
almenys vosaltres va mantenir-ho net
o a vegades heu fet alguna cosa,
què?
Que no heu llançat
algun paper,
ho heu llançat algun paper a terra?
Va, Irene,
digue'm,
explica'm.
A vegades ens cauen els papers.
Us cauen un paper,
no?
Miquel.
A vegades ens cau
a l'entrapar a terra
i no els recollim
perquè està molt brut.
Ah,
no,
ja us cau a terra
i ja ho deixeu allà.
Això a vegades
llavors va donar la neteja,
té molta feina.
Digues,
Lluís.
O com hem dit
que de vegades
no ho fem punteria
i ens cau el paper a terra
quan tirem
el paper a la paperera.
Voleu llançar-ho
com si juguéssiu a bàsquet,
no?
i cau a terra
i clar,
digues,
Arnau.
O com hem dit abans
que per mantra
de no jugar
i això
doncs tirem els papers a terra
per no anar a la brossa
i ens queden allà
i després
tenen més feina
les senyores de la neteja.
Clar,
us diureu més feina,
no?
Què més?
Què més?
Què més feu?
Què més feu?
Bueno,
Déu-n'hi-do,
alguns papers a terra,
alguna trepa que ens cau,
alguna coseta.
Per tant,
també és important
criticar
allò que fem malament
i després poder-ho millorar.
Acer,
explica'm
què és el que podem criticar
d'allò que fem malament.
Que som mandrosos
a l'hora de recollir els papers
i més
quan són d'aquells
papers tan petits
després d'haver retallat.
Que ens costa recollir
les motxilles
que cauen al terra.
Jofre,
que més podem...
Apropa't al micro
perquè si no,
no t'escoltarem.
Que de vegades
al passadís
no hem recollit
alguna bata
o jaqueta
que ha caigut
i com que estem distrets
la trepitgem
i passem de llarg.
Que quan tirem papers
a vegades
volem fer cistella
i no encertem
la paperera
i el paper
es queda
a terra
i nosaltres
ens quedem
tan tranquils.
Veus?
Doncs això és una mica
el que hem estat explicant,
no?
que ens cauen papers a terra,
algun entrepà,
alguna cosa
i per tant
doncs passa això,
no?
Que la dona de neteja
llavors té molta més feina.
Bé, ja hem quedat...
Digues, Arnau, digues.
Sí, que li donem més feina.
Sí, no?
Li donem més feina.
Una mica.
Llavors, clar,
tot això
no pot quedar així.
És a dir,
nosaltres tenim la classe
i la podem tenir
bastant neta
però clar,
també hem de cuidar
tota la resta
perquè nosaltres
com us ho trobeu
en general l'escola?
Creieu que
la resta d'alumnes
del que vegi
la mantenen neta
o n'hi ha que són
una miqueta...
Digues, Miquel.
La majoria són nets
però hi ha alguns nens
que tiren els papers
a la...
al terra.
Sí, que n'hi ha alguns
que són una mica bruts.
Irene.
Els més grans
normalment són els que són
els que més embrutan,
els que tiren els papers.
Esteu d'acord
que són els més grans
tots?
Sí.
Sí, sí.
Que els més grans
són els que més embrutan.
Sí.
Va, va.
Júvia, digues.
Sí.
No volies dir alguna cosa?
O era la Gemma?
No?
Ah, els que us he vist
amb la mà aixecada.
Per tant,
els més grans
són els que més embruten.
Què més?
Què més?
Què més veieu vosaltres
a l'escola
de quan l'heu estat observant
que es podria millorar,
que la gent
no ho acaba de respectar massa?
Digues, Miquel.
Que després de dinar
molta gent agafa
més d'un pa
i després
no se'ls acaba
i el tira pel terra.
o sigui,
agafa un pa
i després el tira pel terra.
Home,
això està molt malament, eh?
Això sí que...
Hi ha alguna...
Algú més que es queda
a dinar al menjador
que vegi coses d'aquestes
així una mica...
Eh?
Digues, Irene.
Sí,
també tiren el peix
per un puravec
que hi ha sota la taula.
Digues,
digues,
una altra Irene.
Que també
agafen un paper,
fiquen el menjar
que no els agrada
res i doncs
els emboliquen
i se'l guarden
o també els deixen
a la sabafata.
Però almenys
ho llencen a la brossa o no?
Sí.
Perquè, clar,
si almenys
que siguin una mica nets.
Digues,
és a cert.
Que n'hi ha alguns
que quan mengen canelons
si no els agrada
la pasta del damunt
o quan el tiren
amb la forquilla
s'ho passen
per sota la taula
i es treuen
la pasta.
Això fan.
Sí.
I a vegades
pot caure el terra,
es pot embrutar
el menjador
i ja m'ha embrutat
el menjador.
I per tant
m'hi donem
molta més feina
a l'Isabel
que dèiem
que era la senyora
de la neteja
que venia a netejar
a l'escola.
Déu n'hi do, eh?
Però en general
la conclusió és aquesta,
que els més grans
i baltos embruteu o no?
Alguna vegada sí.
Alguna vegada.
O sigui,
alguna vegada m'ha embrutat.
Digues,
que jo sempre
el paper de l'esmorzar,
quan trec el paper
sempre m'espero
a la classe
per tirar-lo
a la brossa
de la classe.
Molt bé.
Veus?
El guardes a la butxaca,
no?
I quan entres a classe
el llences.
Molt bé.
És una...
I alguna cosa més...
O sigui,
un dia que us vau llençar
algun xiclet
o vau...
Què?
Qui vau confessar?
Ai,
va anar a riomó.
Va anar a riomó.
Explica'm,
explica'm.
No?
Arnau, digue'm.
Normalment,
el nostre col·le
està prohibint
menjar xiclets.
Això està bé,
veus?
Perquè si no,
es queden enganxats
els xiclets
per tot arreu
i llavors encara tenim
més feina,
no?
A netejar.
Hi ha alguna cosa més o no?
Digues, Miquel.
Que hi ha molta gent
que al lavabo
agafa el paper higiènic
i el va tirant
rodant
per tot el lavabo.
Clar,
el lavabo potser
és un dels llocs
que a vegades
s'ha de tenir més cuidat,
no?
Perquè, això,
alguns que juguen
i es tiren tot el paper higiènic
i ho deixen per allà,
no?
Alguns que no tiren
de la cadena.
Digues,
Lluís,
apropa't.
Hi ha alguns
que agafen el paper higiènic
i els hi cau el vàter.
Home,
veus?
Una altra.
Clar,
després no tenim paper higiènic
quan anem als lavabos.
Digues,
Irene.
Doncs que a vegades
hi ha gent
que quan se renta les mans
juga
i el va tir després
queda tot mullat.
Clar,
o sigui,
en lloc de rentar-se les mans
i ja està,
no?
Juguen amb l'aigua,
fan xipollets amb l'aigua
i malament.
Digues,
Arnau.
Sí,
perquè abans de dinar
ens fan rentar les mans
i a vegades
com hi ha alguna
que va massa forta
fiquen la mà o algú
allà a l'aixeta
i llavors va sortint
per tot arreu.
I feu allà
una mica de guerra d'aigua.
Sí,
sí.
que a l'Anau fa riu
una miqueta
que alguna vegada,
bueno,
avui estiu
quan fa més cabó,
no?
Digues,
Acer.
Hi ha alguns
que van al lavabo
i després no tiren
de la cadena.
Ah,
això sí que,
això és el pitjor.
Això és el pitjor que hi ha.
Això sí que han de tirar
de la cadena,
no?
Digues,
Lluís.
que la senyora Isabel
ha dit
que fa que
porta el paper de bàter
a la classe
i quan tenim
que anar al lavabo
l'agafem de la classe
per no agafar
massa paper
i gastar-lo.
Molt bé,
perquè si no passava
també molt
que explicava el Miquel,
no?
Que molts juguen
amb el paper higiènic
i després
anem de comprar de nou.
Digues,
Irene.
que a vegades
alguns nens
quan han acabat
i agafen
molt paper higiènic
i després el mullen
i el tiren
per les parets.
A vegades.
Sí?
Tu ho has vist,
això,
no?
També que deies,
sí,
sí.
Digues,
Miquel.
Que alguna gent
fa les teves necessitats
fora del vàter.
Això ja passa,
sí.
Va,
va.
Bueno,
Déu-n'hi-do,
no?
el que ha anat sortint,
el veieu com observant.
Això us ho havíeu adonat
abans o no?
És a dir,
vosaltres quan anàveu
per l'escola
ja ho vèieu o no?
O ara,
havent treballat això,
us hi heu...
Sí,
ja ho vèieu.
Sí,
tu ja ho veies,
Gemma,
això?
Sí.
Sí?
O ara quan heu treballat
us hi heu fixat més
i ara aneu tot el dia
mirant a veure,
digues,
a ser.
Jo sempre,
que anava al lavabo,
alguns dies
el veia brut
i llavors
tenia que anar
a un lloc
que estava
una mica net
per fer
les meves necessitats.
Que tenies una afanyada,
vaja.
Digues,
Irene.
Jo,
a vegades,
els lavaboos de l'escola
estava tot xups
i doncs patinaves.
Patinaves.
Clar.
I doncs,
era molt difícil
arribar al lavabo.
Digues,
Arnau.
Com?
Ah, no?
Bé,
totes aquestes coses,
eh?
Ja hem vist que hi ha
moltes coses
analitzant.
Mireu que una escola
pot ser molt gran,
però vaja,
també és un lloc petit
i mira si n'hi ha de coses, eh?
Per tant,
hem de proposar,
no?
Hem de proposar
perquè ara podem dir
això està brut,
això està brut,
però si ens quedem aquí
no aclarim res.
Per tant,
hem de proposar.
Arnau.
Col·laborar tots,
jo i tothom,
ser més responsables.
Mirar de tenir més punteria
quan tirem els papers.
Recollir les bates,
jaquetes i bosses
del terra perquè a nosaltres
tampoc ens agrada
que ens trepitgin
les nostres coses.
Donar exemple
sent més nets.
D'anar amb compte
de no fer caure-les
i de que no ens caïr-les.
De deixar els lavabos
i els pàtels nets
després de fer-ne ús.
Deixar els llibres
al seu lloc
i fer-les tot
recordant els bons propòsits.
Fer rètols
recordant els bons propòsits.
Explicau-me això,
explicau-me això.
Digues, Arnau.
Sí, perquè aquests dies
estem fent un rètol
perquè a l'escola
vagi millor.
O sigui,
que no ho embrutem tant
i això.
I amb algun cartell
fica...
Tireu els papers
a la brossa
o a la paperera.
Què més hi diuen,
aquests papers?
Gemma.
Que expliquen
el que fem malament
i si ho podem millorar.
Molt bé.
Important, no?
Què fem malament?
Que quedi ben escrit
i després com ho podem millorar.
Digues, Irene.
També ara estem fent uns cartells
també que parlem de lavabo,
de no esquitxar i mullar tot.
Ah, sí.
Tot que ve espessament
pel lavabo, no?
També.
Ah, cert, digues.
Que també estem fent
uns cartells
del pati
perquè
els posarem a les escales
perquè se'n recordin
que
quan baixin al pati
no tirin
el paper
per terra.
Per tant,
quan baixin
a les escales
direcció al pati
que els quedi ben clar
a tots
amb aquests cartells ben macos.
Què més hi diuen,
els cartells?
Què més?
Alguna cosa més
que ens haguem deixat o no?
Digues, Lluís.
Que respectem
les portes.
Molt bé,
tot el mobiliari
de l'escola.
Sí, perquè hi ha alguns nens
que les pinten
de les portes
i queden ratllades.
I a les taules
també passa això
que hi ha algunes taules ratllades?
Sí.
Sí, també, no?
Digues,
Irene.
Doncs que
també fica
que
tireu de la cadena
perquè si no...
Tira de la cadena, no?
Sí.
Molt bé.
Digues, Arnau.
Això que ha dit en Lluís
estic d'acord
però alguna,
no totes.
Alguna.
Alguna porta?
Sí.
Clar, alguna,
ja m'ho he pensat,
no?
Que alguna està pintada,
no totes.
No totes.
Però vaja,
més vau prevenir que curar,
que diuen, no?
Per tant,
més va posar els cartells
que diuen
no pinteu les portes
perquè, a veure,
és mobiliari de tots,
no?
Molt bé,
d'un i do,
doncs no?
Aquests cartells
que ja estan penjats o no?
Però els esteu fent encara?
Hi han penjat.
Digues, Irene.
Hi han penjat
i hi ha que no,
aquí encara estan fets.
Sí,
els esteu fent encara.
Jofre,
digues.
Hi ha que estan fent
i hi ha que s'estan penjant.
Per tant,
esteu així,
no?
En aquest procés
que n'hi ha que els esteu fent encara.
Digues, Miquel.
Els de les papereres,
ja els tenim fets
i els estem fent els del lavabo.
Molt bé.
Molt bé.
Què els feu així,
ben grans,
amb colors,
que es vegi bé,
no?
Sí,
amb colors.
Hem criticat,
hem observat bé
tota l'escola,
hem proposat
que podríem fer
i per tant,
si ho proposem,
hem de passar l'acció.
No?
Irene Jiménez.
Procurarem ser nets i responsables
de mantenir
les nostres coses
i llocs nets i ordenats.
Ens entrenarem
a tirar els papers
dintre la paperera
per no embrutar
el seu entorn.
Si algun nen o nena
no se n'adona
o no se'n recorda
de fer-ho,
demanem-li
amb respecte
i educació.
Deixarem
les classes
més netes
i així
la senyora
de la neteja
se'n sentirà millor
i no tindrà
tanta feina.
Ho heu vingut
molt bé,
veus?
Tot això és important,
procurar ser nets
i responsables.
Ens entrenem...
Això m'ha agradat,
ens entrenarem
a tirar...
Quan ho fareu,
això a veure del pati?
Sí, sí.
Ja feu això
d'entrenar-vos
a tirar
a la paperera
els paperets?
Sí?
Digues, Júlia.
A vegades.
A vegades.
O sigui,
és un dels jocs del pati.
Digues,
Acer.
Jo ho he fet ara
quan estàvem esmorzant,
però no m'ha sortit
i al final
el Lluís
l'ha posat.
El Lluís sí,
tu te l'has encertat,
doncs.
Home,
això és pràctica,
no?
Anar provant.
Digues,
Irene.
Jo
i també
si jugues
a bàsquet
és molt millor.
Clar,
tu que jugues
a bàsquet,
tu?
No.
No?
Va,
qui juga a bàsquet?
Jo.
L'Irene Jiménez,
el Jofre,
i valtros teniu
més punteria o no?
Sí.
Sí.
Digues,
Lluís.
Que hi ha
alguns nens
que ja juguem
a bàsquet
al pati,
així tenim
més punteria.
Així teniu més punteria,
així ja practiqueu,
no?
Digues,
Arnau.
Sí,
ho intentem
tindre més.
O ho intenteu,
no?
Per tant,
això,
digues,
digues.
Ho intentem
però a vegades
no en surt.
Ah,
bueno,
però això és important,
no?
Bueno,
escolta'm,
hem de tenir bona punteria
per poder llançar-los
a la brosa.
Si alguna persona
no se n'adona
o no se'n recorda
de fer-ho,
els hem d'avisar.
Això ho heu hagut
de fer alguna vegada?
Sobretot els més grandots
de l'escola.
Valtros,
els hi heu anat
i els hi heu dit,
tu,
això ho has de mantenir
ben net.
A veure,
Miquel,
va.
A vegades.
Tu ho has fet
alguna vegada?
Poques.
Poques.
Digues.
Jo,
un dia,
anàvem a natació
i una senyora
es creia
que un nen
de la meva classe
havia tirat un paper
i no.
I no havia sigut ell.
No.
Havien sigut els de batxiller.
Els grans.
Digues,
Lluís.
Jo,
jo els hi diria,
però com que ells,
quan altres tenim pati,
els tenen classe,
allà no veiem molts grans.
Clar, no coincidiu,
no els veieu massa.
Digues, Arnau.
Però i quan coincidim
és millor dir-li amb respecte
que si no ens donen un clatellot.
Sí.
En respecte sempre.
Però clar,
jo és això el que us preguntava.
Clar,
com que són més grans,
que vingui un més petit
a dir-nos-ho,
però va,
si ho diem amb respecte
i amb arguments,
els hi diem,
escolta,
que el lavabo d'estar net
perquè és de tots.
Tots ho hem d'utilitzar.
Tu també l'has d'utilitzar.
Per tant,
si els hi diem
amb tots aquests arguments,
el clatellot no ens el donarà,
no, home?
No?
No?
Per tant,
i algú més
que s'atrevita a dir-vos
a algú
de dir-vos
escolta,
que això ho has de tenir net.
O com els hi diríeu vosaltres?
A veure,
com els hi diríeu
perquè
això,
que amb respecte,
ben dit,
digues, Irene.
No,
jo diria que sisplau
no dius
els fa més al terra
perquè si no,
perquè l'escola és de tots.
Molt bé.
Gemma.
Que si sisplau
podrien mantenir
els lavabos més nets
i no jugar amb l'aigua
ni tirar paper higiènic a terra.
Molt bé.
Digues,
Miquel.
Jo els diria
que sisplau
que tinguessin més punteria
a l'hora de tirar els papers
a la paperera.
Que s'entrenin com vosaltres,
no?
Sí.
Que s'entrenin com vosaltres.
Digues,
Lluís.
Que si ho resbactem tot
ens hi sentim més bé
en totes les coles
i si tirem els papers
a la paperera
i estarà més ordenat tot.
Clar,
si tenim tota l'escola ben neta
anirem cada matí
i farà goig
anar a l'escola,
no?
I estarem encara
més a gust.
Encara més a gust.
Aquí tinc una frase
que aquesta m'ha agradat
aquesta frase
que diu
no és més net
el que més neteja
sinó el que menja en bruta.
No?
Sí.
Aquesta frase està molt bé.
Sí.
D'on m'heu tret
aquesta frase?
Qui m'ho explica?
Digues, Gemma.
Es la va ensenyar el Jaume
a la classe.
El professor.
Sí.
Jaume.
Una d'aquestes frases
que amb una frase
ho diem tot, no?
Sí, perquè, a veure,
que hi hagi una persona
o una empresa
que neteja
no vol dir
que els que anem pel carrer
o estem a classe
hem d'embrutar.
Perquè,
és a dir,
és la primera base
de tots els respectes
si volem estar en llibertat
i el respecte a l'altre.
Si un va a un parc
ha d'estar
curiós.
Ja no diríem net
perquè sempre trobarem
alguna cosa
que no ens agrada.
I una classe és igual.
és el lloc on estem tots,
els lavabos
i almenys que es mantingui
el màxim possible
l'ordre.
Júlia.
Perquè el que més neteja
vol dir que
és el que més embrutat.
Molt bé.
Clar.
Com més neteja
es vol dir que
més brut està.
Per tant,
alguna cosa falla aquí.
Irene.
Doncs que
quan vam anar a fer allò
a vegades
el trobàvem net
i a vegades
el trobàvem brut.
I doncs
el Jaume
se va inventar
la frase.
Us va agradar
aquesta frase,
no?
Està molt bé
aquesta frase,
no?
Perquè
amb una frase
ja ho diem tot,
no?
Si menys,
com menys embrutem,
doncs escolta,
menys haurem de netejar.
Vull dir,
és així.
Però al començar,
si us en recordeu,
jo deia,
fem prou
per mantenir
la nostra escola
i el barri nets.
Ja sabeu
que el col·legi de l'Estonac
està a la part alta,
al centre històric
de la ciutat,
al costat
de la catedral.
Per tant,
és un lloc
on ha d'estar
tot ben net.
I vosaltres
també heu fet
una mica
d'investigació
de com tenim
el barri.
Com ho tenim?
A veure,
què podem destacar
de tot allò
que heu anat observant
de la part alta
de Tarragona?
Miquel.
Alguns carres
pel dematí
està més net
que per la tarda,
perquè
al dematí
ha passat
més gent
que a la tarda
i
hi ha gent
que ha tirat
els papers
al Tesla
però
hi ha gent
que també
els tira
la paperera
i a la tarda
les papereres
tenen més papers
que el dematí.
Clar,
una bona observació.
El matí,
com que a més a més
a les 6 del matí
molt aviat
ja passen
les màquines
per netejar
tots els carres
perquè quan us lleveu
i aneu a l'escola
estigui tot ben net.
Digues,
Irene.
Jo,
perquè
les papereres
no crec
que les utilitzin molt
perquè quan anàvem
a mirar-ho
les papereres
estaven a mitges
i a vegades
estaven buides.
I
llavors
ja està,
ja està.
I l'altra,
Irene,
Irene Jiménez,
digue'm.
quan vam anar
pel barri
ens vam trobar
escraments
de...
De gossos.
I què,
n'hi havia molts o no?
És a dir,
n'hi ha molts
pel carrer
o en general
la gent
el recull?
Què en penseu?
Digues, Anna.
Bueno,
alguns sí que el recull
però alguns no.
Hi ha una mica
de tot, no?
Júlia.
Que quan nosaltres
vam anar
a observar
no n'hi havia ni una
llavors
quan van anar
ells
n'hi havia algunes.
Clar,
perquè volen anar
en diversos grups
i llavors...
En diversos moments
del dia
i diferents dies.
Clar,
o sigui,
per fer una anàlisi
ben complet
de la part alta.
Digues,
Lluís.
Jo crec
que hauríem
d'utilitzar
més les bosses
per els gossos
que si no
ja...
com els lavabos
que fan pudor,
eh?
Clar,
el mateix.
Amb totes les cannes.
Clar,
s'ha de ser ben net
també al carrer.
Escolta,
que el carrer encara
és més de tots
que l'escola.
El carrer sí
que és de tothom.
Irene.
També vam trobar
que a més
de gossos
eren de
de colom.
Ah,
clar,
de colom.
Clar,
això ja és més complicat,
no?
De poder-ho controlar.
Digues,
Arnau.
Però que
tot i passen
les màquines
i així
a vegades
encara queden
alguns excrements.
Va,
encara en queden
alguns,
no?
Hem de netejar
ben netejats.
Digues,
Lluís.
Que només
hem de netejar
els que fan la feina,
que també
hem de netejar
nosaltres
i respectar
el carrer.
Molt bé,
o sigui que també,
Natos,
tal com quan esborzem
a l'Europat
i llancem el paper
a la brossa,
quan anem pel carrer
també.
Digues,
Irene.
Quan vam anar
a un lloc
vam veure
uns senyors
que netejaven
els petardos
i els cigarrillos
que hi havien per allà.
Ah,
molt bé,
no?
O sigui que
veu veure
com estaven treballant
la part alta
netejant
tota la zona.
Júlia.
Perquè les
cagues de Colom
costarien més
netejar
perquè s'enganxen
a vegades
i les del gos
no tant.
És diferent,
no?
Arnau?
Sí.
Per tot i netejant
tots nosaltres
també hi hem de participar.
No tirant papers
i
recollint
el que és nostre
i...
Tots hem de ser responsables,
no?
Acer.
que hi havia
pel carrer
hi ha alguns bancs
que estan pintats
amb grafiti.
i això també és destrossar el mobiliari urbà,
no?
Perquè això és una altra cosa,
mobiliari urbà.
Digues,
que quan jo veig els
que recullen
la brossa
jo penso que també hauríem de fer
algun altros,
no donar-los tanta feina.
Clar,
que siguéssim naltros més nets
i més respectuosos,
no?
En tot l'entorn.
Miquel?
que també van veure
a vegades
xiclets
enganxats
al terra
perquè
els...
i
van pensar
que potser
eren dels tres mesos
que com s'enganxen
i a vegades
no els poden desenganxar
i s'queden
enganxats
al terra.
Els xiclets
sempre
a la paperera.
Gemma?
Que també van veure
que hi havia grafitis
pintats a la paret.
Sí,
això ho vau veure també,
no?
Grafitis pintats a la paret.
I què penseu d'això
dels grafitis
a les parets?
Digues,
Irene.
Doncs que està molt malament
perquè si volen
pintar
o que pintin
en un full.
Clar,
o pintin en un full
i ben maco
que quedarà també.
Júlia?
Naltros
quan
era la Pau
doncs
uns nens grans
van pintar
la paret
de grafiti
però després
ara ja s'ha quedat
allà.
Clar,
ja s'ha quedat allà
per sempre,
no?
Sí.
Digues,
Lluís.
Que a uns bancs
del carrer
les coques
estan acabats
de posar
i al cap de dos dies
ja hi havia grafitis.
Per tant,
la gent,
o sigui,
posos una cosa nova
i automàticament
ja trobes grafitis
embrutats.
No,
perquè el mobiliari urbà
com ho heu vist
de la part alta?
En general,
brut,
bastant,
la gent el respecta bastant,
com ho heu vist?
Arnau.
que també hi ha llocs
que són per fer
però normalment
ho fan als llocs
on no es pot
perquè no ho van a demanar
i ho embruden.
Clar,
si demanen permisos
hi ha llocs a la ciutat
on es poden fer grafitis
però no a totes les parets.
Digues, Irene.
Jo crec que la part alta
està bé,
però també hi ha algú
que no està bé.
Sí,
que en general
està força bé
però que algunes coses
poden millorar.
Sí.
No?
Digues, Miquel.
Que en general
tot estava bé
però
hi havia,
ens vam trobar
com als bancs
alguns trencats.
Digues, Gemma.
En general
tot estava molt bé
però
hi havia
algunes coses
trencades
i
amb grafitis.
Per exemple,
veig aquí
que vau observar
les papereres,
els contenidors,
el mobiliari urbà,
per exemple,
tot el tema
de gronxadors,
baranes,
si hi ha parcs
i jardins,
les zones
que puguin haver plantes
si estaven...
Això com ho veu veure?
Això de les zones
on hi hagi plantes,
si ho tenien ben cuidat o no,
la gent no era massa respectuosa.
Sí,
era molt respectuosa
amb les plantes.
Sí?
Creieu, Miquel?
Sí,
perquè
allò fa bonic
i la gent no la xafa.
Allò com que fa bonic
la gent no...
Digues, Júbia.
Que a vegades
hi havia un paper petit
entre les plantes
però quasi mai.
Digues,
Lluís.
Hi ha algunes plantes
que estan pensides
i que
les haurien de cuidar més.
Clar.
Això és...
Perquè vosaltres...
Digues, digues,
Irene.
també quan van anant altres
vam trobar
entre una planta
un cigarrit.
Una cigarreta.
Però la gent no es llença,
no?
Digues,
Àsir.
Que hi ha alguns
que
on els sembla
tiren
capses,
ampolles
i el que
quan ho tenen
ja s'ho han acabat
llavors
llavors
ens ho tiren
per allà.
O sigui,
que no són massa
respectuosos,
no,
Arnau?
I queda
allà,
queda allà
perquè
no sé
que algú
el teleneteja
ho recullin,
queda allà.
Clar,
queda allà.
Si no se n'adonen,
no ho veuen,
allà els queda,
no?
Digues,
Irene.
Jo
també vam veure
que hi havia
trossos
de
les
el
el
de fora
de les pipes.
Ah,
o sigui,
pel terra.
Això ho vol trobar
pel terra també.
Digues,
Miquel.
I també vam veure
que
al costet
de les plantes
també vam trobar
alguns papers
perquè si no
ho tiren a les plantes
d'aquella zona
no ho van a les papereres
sinó que ho tiren
al costat.
Ho tiren allà al costat.
Perquè
vosaltres
si veieu
alguna cosa bruta
o alguna cosa trencada
què feu?
Dieu
això està trencat
i ja està
o què creieu
que hauríeu de fer?
És a dir,
què faríeu vosaltres?
Digues,
Irene.
Dir-li
al Sant Ramon
que ho arreglés.
Sí?
Votre faríeu
tots el mateix?
Digues,
Lluís.
Que
diguessin
si els veiessin
que diguessin
que
allò
també ho fan servir
ells
i que també
ho haurien de respectar.
Clar,
vull dir que...
Perquè si no
el mobiliari
urbà
estaria tot
trencat.
Tot trencat,
no?
I si no el cuidem
i és de tot,
sobretot,
no?
No?
I escolta'm,
i com ho...
Digues,
digues,
Arnau.
Teníeu alguna cosa afegit?
Eh que sí?
Digue,
explica'm.
Volíeu saludar?
Llegés,
llegés,
diguem.
Digue'm.
Digue'm.
Bon dia a tots els que ens escolten.
Som un grup de nens i nenes de tercera primària del Col·legi L'Estonacle Ensenyant-se.
Saludem els companys i companyes de classe que també els hauria agradat estar aquí.
Ells ens han ajudat en aquest tema.
Avui parlarem sobre si fem prou per mantenir la nostra escola i el seu barri nets.
aquest tema hem treballat mitjançant l'observació en la mateixa escola i en diferents sortides pel barri.
Molt bé.
Ens ho hem deixat al principi, no?
Sí, però és igual.
Ja el saludem a tots.
Sí, sí, sí.
Ja queden tots saludats.
Exacte.
Com que ja sabeu que sempre venen uns quants a la classe, però que això ho han treballat...
Ai, venen uns quants a la ràdio, però que això ho han treballat tots amb els de classe, eh?
I entre tots ho han treballat tot.
Però bé, i escolta'm, amb allò que dèiem de la Junta...
Digues, què volies dir?
Clar, que per això hem fet algunes sortides per mirar si estan nets i fer com a treballs per mirar si estan nets i si està bé.
Digues, Miquel.
I al voltant dels contenidors, que hi havia alguns casles o algunes places que hi havia molts papers, mobles...
Lluís.
Que jo això ho trobo malament, que al costat del contenidor hi hagi brossa i que estiguin al costat i no el facin servir.
Amb la poca costa obrir i llançar-ho dins de la brossa, no?
Doncs també pas.
I vosaltres si haguéssiu d'anar a l'Ajuntament, per exemple, com deia l'Ajuntament, jo aniria a l'Ajuntament i us li diria,
escolta, que aquest banc està trencat, com ho faríeu?
Digues.
Doncs li aniria o li enviaria una carta.
Enviaria una carta.
Sí.
Júlia.
Com el del conte.
Com el del conte.
Sí, que us envia una carta.
Molt bé, us envia una carta a l'Ajuntament, al senyor Alcalde.
Aquest banc està trencat.
I jo ho he fet alguna vegada?
O què?
O ara, quan aneu pel carreu, us hi fixeu encara més...
Digues, Miquel.
Ara, quan anem al carrer, procurem ser més nets i intentem tirar tots els papers a la paperera.
Molt bé.
Molt bé.
O sigui, ha servit alguna cosa, Arnau.
Perquè després de treballar aquest tema, doncs ens hem adonat que hem de participar més i fer més coses per tenir-ho tot molt net.
Molt bé. Júlia.
No hem enviat cap carta, però al final ho farem.
Potser ho fareu, no? Si trobeu alguna cosa.
Irene.
Jo ara m'hi fixo molt més en si les coses de tot estan més bé o més malament.
digue'ns, Lluís.
Jo, si fos l'alcalde, els diria que ho haurien de cuidar ells també, que no només ho haurien de demanar, perquè si tot ho trenquem, cada vegada hem de comprar més i tot igualment ho trenquem.
Molt bé, això també està molt bé. Si fos l'alcalde, escoltem, abans, explica què és el que s'ha de fer, què és el millor que podem fer abans d'haver de comprar i quan ja està tot trencat, no? Gemma.
Que el millor seria col·laborar tots en dir-li que, si sisplau, podrien arreglar el que estigui trencat o el que estigui vell.
Miquel.
Que nosaltres hauríem de procurar en tot el mobiliari urbà tenir-lo bé perquè tots els diners ho paga l'Ajuntament perquè ens hi sentim bé i tot.
Clar, i molts diners de l'Ajuntament també venen de tots els ciutadans, per tant, ho hem de respectar tots, no?
Jaume, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, jo abans d'acabar voldria dir alguna cosa, perquè aquí parla un col·legi i estan dient coses que passen a un col·legi, però les mateixes coses passen al carrer i al barri.
Vols dir, un col·legi educa però al carrer també.
Aquest treball del casc antic ja és el segon any que el fem i hem pogut veure que aquest any hauríem de dir que l'Ajuntament ha fet un gran esforç
perquè la diferència és brutal de l'any passat amb aquest any.
Vull dir, està molt més net i ho deixo a mi interrogant i no crec que sigui per la gent, sinó que penso que els esforços són múltiples.
Però com ells deien abans, el que hem d'intentar és no embrutar perquè això val diners.
La factura de la neteja d'una ciutat val molt de diners.
I aquestes coses que són tan simples per llançar un paper mullat al lavabo o tirar aigua és el que fem els grans pel carrer.
I si els grans no llancem els papers i no passem els semàfors en verd, ells diran que el que diuen al col·legi té poca importància.
O sigui, l'educació comença a casa, continua al col·legi i segueix al carrer.
Al carrer, molt bé. Amb això ens quedem.
A mi m'agradaria que acabéssim tots cadascú dient què és el lloc principal que ha après fent tot això.
És a dir, amb què us quedeu de tot el que heu treballat a l'hora de parlar de l'escola, del barri, de tenir-ho tot net.
Ho farem tots, eh? Per tant, qui ho té ben clar? Vinga, va, Irene Jiménez, som-hi.
Hem après que tindríem de tindre més cura de no tirar els papers i que no ens caiguin.
Molt bé, l'altra Irene.
Jo he après que es respecta molt més l'escola i el barri.
Molt bé. Gemma.
Jo he après a respectar més el mobiliari urbà.
Molt bé. Júlia.
Hem après a no tirar tants papers com quan érem petits que no sabíem fer tantes coses.
Molt bé. Arnau.
A mi el que se m'ha quedat més al cap ha sigut que ara que ens estem donant més compte,
perquè som més grans i hem fet aquest treball, ha sigut que ho hem de mantenir tot més net
i tot i que ja fem el que podem.
Molt bé. I va, Serra, amb què es quedaria?
Bé, que podem fer coses que estem fent, però també podem fer més coses per al medi ambient o per...
Per millorar l'entorn.
Molt bé. Per tant, o sigui, fem coses però en podem fer moltíssimes més, no?
Per millorar tot el nostre entorn, l'escola, els carrers, tot.
Miquel.
Amb aquest treball hem parlat del barri, el carrer, el col·legi, però també hem de mantenir el medi ambient bé.
Molt bé. També és important això, eh?
Jofra, amb què et quedaries tu?
Una mica amb tot?
Sí.
Amb tot? Amb tot el que hem après, amb tots els conceptes que hem treballat i amb això ens quedem, no? Ivana?
Tindre una mica més de cura amb les plantes i no tirar papers al terra, tirar-los a la papelera.
Les plantes és una altra opció. I el Lluís?
Que nosaltres també tenim responsabilitat dels papers i del mobiliari urbà.
Molt bé. Per tant, mireu si n'han dit de coses, eh?
Doncs ja ho veieu aquests alumnes tan eixerits del col·legi de l'estona que han treballat.
Això, s'han fet aquesta pregunta i a partir d'aquí podem fer més coses per mantenir l'escola neta,
per mantenir tot el nostre entorn net.
I ja veieu les coses que es poden fer, i encara en són poques, eh?
Perquè es poden fer moltíssimes coses.
Acer, Arnau, Júlia, Gemma, Irene, Lluís, l'altra Irene, va Montserrati, va Jiménez, l'Anna, el Jofre i el Miquel.
Nois, moltes gràcies, que vagi molt bé.
Acabem sempre amb una cançó. Quina ho ha escollit?
Quina, quina?
El Waka Waka.
El Waka Waka. Doncs va, que soni una miqueta aquesta cançó.
Fins demà!
I fins aquí l'aventura de la vida d'aquesta setmana.
Ja ho veieu amb aquests nens i nenes del Col·legi Bastonac de Tarragona.
Nois, noies, que vagi bé. Adéu!
Adéu!
This is our motto, your attempt to shine, don't wait in line, y vamos por todo.
People are raising their expectations, going on feet, and this is your moment, no hesitations.
Today's your day, I'm feeling, you paved the way, believe it.
If you get down, get up, oh, oh.
When you get down, get up, oh, oh.
Tami na mina san galewa.
This time for Africa.
Tami na mina, eh, eh.
Waka Waka, eh, eh.
Tami na mina san galewa.
Ana wapa.