Fins demà!
Y escondido tras las cañas duerme mi primer amor, llevo tu luz y tu olor por donde quiera que vayas.
Y amontonado en tu arena guardo amor, juegos y penas yo, que en la piel tengo el sabor amargo del llanto eterno.
Que han vertido en ti cien pueblos de Algeciras a Estambul para que pintes de azul sus largas noches de invierno.
A fuerza de desventuras, tu alma es profunda y oscura.
A tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos como el recodo al camino.
Soy cantor, soy embustero, me gusta el fuego y el fuego...
Toni Pérez Portavella, bon dia.
Molt bon dia.
On te'n vas demà?
Demà me'n vaig a Tortosa, però pugem una miqueta amunt, és a Xerta, i fem tota la baixada del riu Ebre.
Però no la fem ni caminant ni en caiac, ho fem nedant.
Nedant.
Nedant. 15 quilòmetres, 700 metres.
Avui, de fet, amb el Toni, ell és professor dels estudis de comunicació de la Universitat Rovira i Virgívin.
Viatjarem nedant. Veurem món nedant.
Explica'ns-ho, això.
Normalment la gent coneix maneres de viatjar més basades en la terra, en anar d'excursionisme o alpinisme, conèixer muntanyes o fer senderisme,
però també hi ha una altra manera que cada vegada s'està fent més popular, que és conèixer diferents entorns i drets naturals des del mar i fent-lo nedant.
Sobretot a una edat per la Mediterrània, oi?
Sobretot nedem per la Mediterrània, que és l'entorn que tenim més proper i que podem fer petits viatges de cap de setmana, fer escapades i anar a aquests llocs que tant ens agrada estar,
però també fem viatges una miqueta més llargs, per exemple podem anar a les Illes Balears o anar a Euskadi i fer diferents petits viatges on ens dediquem a això, a nedar.
Com es veu el món, o com es veu els paisatges des de dins de l'aigua, des del mar, nedant, perquè a més estàs fent un esforç físic, com es veu?
Es veu totalment diferent perquè igual que quan tu estàs caminant pots veure les coses d'una manera més reposada, més natural,
en el mar tot són més un contacte amb la natura més basat en les sensacions, que no són tan lògiques com poden ser en la terra,
són sensacions una miqueta basades en el teu esforç, en el teu ritme, en la teva consciència que s'anula i és més conscient de tot el teu cos
i per tant el contacte amb la natura és molt més, per dir-ho d'alguna manera, més sent.
Gairebé agafem un estat de meditació i de contacte amb el mar, fins i tot l'estat de la mar en aquell moment, el vent,
i la mirada gairebé es redueix bastant però queda amb un contacte d'orientació amb l'entorn
i fa que tu coneguis aquests llocs d'una manera molt més anímica que visual, per dir-ho d'alguna manera.
I per això tenim unes connexions emocionals en tots aquests llocs que hem nedat.
És una mica complex explicar-lo però és així, no?
I una altra cosa molt interessant és que quan nedem, normalment ho fem en grup,
hi ha l'efecte manada, perquè quan estàs nedant l'orientació es fa amb el company normalment
i moltes vegades anem acompanyats per algun kayak que són els teus ulls,
que poden donar-te aquesta visibilitat quan fem les travessies de llarga distància, no?
Perquè estem parlant de distàncies una miqueta llargues i a vegades l'orientació necessites de l'altre
o d'un kayak, aquests punts de referència i de mirada per anar seguint el teu camí, la teva travessia, no?
Clar, que és el més complicat d'anar al mar perquè potser estem més acostumats a nedar en una piscina
però el mar potser és menys habitual.
És menys habitual i, de fet, la manera de nedar que hi ha al mar és diferent.
Els oients que han anat a la platja a vegades les costa una miqueta nedar
però s'ha d'interactuar amb la onada, és el que diem una miqueta
i depenent del tipus de mar has de fer les braçades d'una manera o una altra,
has de fer servir els peus o no i la tècnica és una mica més caòtica.
Per exemple, la respiració. A vegades la gent normalment fa respiració cada dues braçades
però en el mar potser tens que fer-la cada quatre perquè hi ha molta onada
i respires al mínim i en el moment que l'onada et deixa fer la respiració.
O fas respiració bilateral per fer l'orientació.
A vegades has de pujar el cap per mirar el punt de referència que tu tens que agafar
i després tornar a fer la teva natació normal.
És diferent. I aquesta creativitat a l'hora de nedar fa que aquest esport sigui també molt maco.
Molt maco i potser també una mica perillós a vegades.
T'has trobat en alguna situació d'aquelles que ho hagis passat realment malament a la mar?
Doncs mai.
El mar, jo trobo que, per exemple, els triatletes que fan això del ciclisme,
corren per les muntanyes, per tot arreu i nedar,
crec que l'esport més segur és a l'aigua si fas amb unes característiques determinades.
O sigui, amb una mar en condicions correctes i amb unes condicions de seguretat adequades.
A vegades amb un càllac de suport, depenent de la distància de la travessia,
però normalment no hi ha cap tipus de problema.
O sigui, mai ha passat res.
Tu i ja hem sopat en bons restaurants,
tu i ja hem ballat a la llum d'un fanal,
tu i jo volàvem en un fort fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i ja hem buscat coses similars,
tu i ja hem tingut el cap ple de paradals,
tu i jo del de la nòria, tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.
Quant decideixes, Toni?
O quant t'aficiones a això de nedar, viatjar pel món a través de la natació?
Quant descobreixes que això pot ser una passió?
Jo n'he d'haver una miqueta regularment fa cinc anys,
però fa tres em vaig proposar fer un petit repte,
que és la travessia de Salou,
que es fa cada any a l'11 de setembre,
que eren 1.800 metres.
Aleshores, me preparava tot l'estiu
per aquest gran moment de fer la travessia del Port de Salou,
que és tota la platja de Llevant.
I va ser el primer repte que vaig fer a l'11 de setembre de fa tres anys.
I per mi va ser arribar l'estat de felicitat,
de poder fer una cosa de llarga distància,
i a partir d'aquí no he parat.
Nosaltres ens anomenem nedadictes.
Nedadictes.
Neixem el mar i ho fem durant tot l'any.
Nedem tot l'any.
De fet, aquest any hem nedat tots els mesos de l'any.
A l'hivern també.
A l'hivern també.
Ara que hi ha tot el que són els traixes de neopré,
ens permeten nedar al llarg de tot l'any.
I també ens agrada treballar les sensacions de temperatura
i superar aquestes sensacions de temperatura en l'aigua,
que mai sobrepassen els 12 graus.
O sigui, no són sensacions de congelació al Mediterrani.
I per tant pots treballar el teu cos de cara a dominar el fred.
Aquí portes un barret d'aquests per nedar,
que hi diu Ned al Món.
Ned al Món.
Explica'm-ho això.
Ned al Món és un col·lectiu de nedadors
que és com una mena d'organització,
perquè la gent ens pugui entendre,
és com un club d'excursionisme,
però en aquest cas és un excursionisme al mar.
S'organitzen proves o activitats,
petites travessies en entorns naturals,
en aquest cas del literal català o de les Illes Balears.
Per exemple, entorns com el Cap de Creus,
les Illes Medes,
la illa Sadragonera,
que està a Mallorca.
Diferents proves,
organitzen proves en entorns naturals
i una característica molt important,
no són competitives.
Aquí no és el que arriba primer,
sinó és una prova per gaudir del mar.
I per això, per exemple,
sortim en onades depenent dels nivells.
Els nedadors que no neden tan ràpid surten primer
i els nedadors més ràpids surten en una onada
de 30 minuts després.
Hi ha diverses onades.
I l'objectiu és arribar tots junts.
De fet, a l'arribada,
ja quan arribem ens abracem,
sempre perquè és assolir un repte.
Són distàncies força llargues
i a vegades ens aturem,
fem petits avituallaments
al llarg de tota la travessia,
observant els llocs
i contemplant l'entorn des de l'aigua.
Per això és viatjar, això.
És conèixer el món des de l'aigua.
T'has ajudat a viatjar gairebé,
potser pràcticament cada mes
o gairebé cada cap de setmana
a un lloc diferent.
Què has conegut,
fins ara que no hi has conegut,
i que ho has fet gràcies a la natació al mar?
He conegut el litoral català,
que la gent diu,
ho conec.
Jo l'he pogut conèixer ara,
a in situ i en directe,
des de dalt fins a l'Ebre.
Gairebé he anat una miqueta
des de Costa Brava,
Maresme,
platges de Barcelona,
veure l'escaline de Barcelona
des del mar,
fent travessies,
anant per les...
Es veus la ciutat de Barcelona
d'una manera diferent.
Tot el que és el Garraf
i aquí a Tarragona
tenim llocs magnífics.
De fet,
hem organitzat proves
de Né del Món
aquí a Tarragona,
que és la zona
de la punta de la Mora,
a la platja llarga,
que quan la gent ve de fora
i veu això,
això és Tarragona?
Diu, sí.
De fet,
li diem a aquesta prova
la Tarraco Transitum Iems,
que en llatí,
en castellà,
o en català,
és la primera travessia
d'hivern de Tarragona,
perquè veiem el mar
igual que ho veiem els romans,
ho diem en llatí.
el Pantà de Ciurana,
tot i que no sigui mediterrani,
o l'Ebre,
el Delta,
veure el mar
d'una manera diferent
i les sensacions
i els diàlegs
que té el nevador
en cada un dels entorns
és molt diferent.
I després,
hi ha llocs
que són les Illes Balears,
que és impressionant
les característiques
naturals
que tenen
les Illes Balears.
Fa poc
vau fer fins i tot
una travessia
al voltant d'una illa.
De fet,
dues.
Una,
que és l'Illa
Satragonera,
la vam fer al juny,
a principis de juny,
és una prova
de 9,5 km,
que la vam fer
durant 3 i 5 hores
i és un lloc,
un espai natural protegit,
per tant,
el nedador
pot contemplar
la natura,
el Mediterrani,
en el seu estat màxim,
que són llocs
molt poc freqüents
en tot el Mediterrani
i que,
per exemple,
tot el que és
la cara sud
d'aquella illa
té totes unes característiques
molt més costaneres,
però quan vas a la cara nord,
que és mar obert,
les sensacions
són molt diferents
i la profunditat
amb els penyes segats
de l'illa
fan que,
gairebé,
la sensació de volar,
perquè hi ha molta profunditat
i molta transparència
de l'aigua.
Aquesta va ser
una de les proves,
la volta
a l'illa
s'adragonera,
espai natural,
i la que va ser
espectacular
és la volta
a la illa
Formentera,
que la vam fer
amb una fundació,
en aquest cas
no és amb
Nedalmont,
que es diu
Respiràlia,
i ho vam fer
en tres dies,
en diverses etapes,
per lluitar
contra la fibrosis
quística,
perquè va ser
una acció solidària
on és junt
amb nedadors
de tot arreu,
en aquest cas
érem 240,
que anàvem
amb vaixell
i fèiem
diferents etapes
durant la volta
a tota la illa
de Formentera,
ho fèiem
per regeus.
I què tal l'experiència?
Això ja són tres dies,
ja no són en els horetes.
Sí,
vam gairebé
fer 20 quilòmetres
en els tres dies
i recórrer
tota la illa
és increïble,
perquè cada vegada
que et tiraves al mar
veies el mar
de manera diferent
i dialogaves
també amb el teu cos,
amb la teva capacitat
de veure si podies
superar-lo o no.
Ens vam trobar
moltes meduses,
això és un...
l'enemic,
abans parlàvem
dels perills,
jo crec que la medusa
és un dels perills
més grans,
però també ens vam trobar
dofins
i molta natura,
no?
O sigui,
quan hi ha aquesta
connexió real
amb el mar
és molt interessant.
Tinc un amic
que et diu,
nosaltres no anem
al mar a desconnectar,
sinó anem al mar
a connectar-nos
amb el món,
perquè el dia a dia,
però quan arribem
al cap de setmana
i ens anem
a algun lloc,
per exemple,
a Formentera,
ens connectem
amb el món
perquè estem allà
dialogant amb el món
i sentint el món
i ho fem
d'una manera
diferent.
Quin ha estat
fins ara
el principal repte?
O aquell que
està fent més
il·lusió a fer
o més il·lusió a acabar
o més il·lusió a subir?
Home,
el repte
és normalment
el més llarg.
Potser el de Formentera.
El de Formentera,
el de la illa
és a Dragonera,
allò d'aguantar
tant temps
t'has de preparar
físicament,
perquè estem parlant
de 9 quilòmetres i mig,
en aquest cas
jo ho vaig fer
en 3 hores 20,
però vaig arribar
no mort
ni destrossat
ni patint,
vaig arribar
gaudint la prova
i això és del que es tracta
i tu te prepares.
És un tipus
de manera de viatjar
molt basada
en el repte,
és el que has comentat.
I quan acabes un repte
ja estàs pensant
en un altre
i després en un altre.
quan ja superes
la frontera
dels 10 quilòmetres
ja penses en un altre
i penses
en determinades proves
que pots superar
en el futur.
va a tomar no cu
ara ho dèiem.
home, això necessita
una preparació.
Quina és la teva preparació, Toni?
Què fas entre setmana
per poder al cap de setmana
fer aquests reptes?
El que faig
és estar en un club,
en un club
i gairebé tothom
el que fem aquestes coses
estem en algun lloc
nedant assiduament
en aquest cas
jo estic al club
el Cambrils Club Natació
i tenim entrenaments
setmanals.
Hi ha el que es diuen
quan ets més gran
i a la categoria
màsters
i tenim un entrenador
i el dilluns
i el dijous
a les 9 de la nit
tenim una sessió
d'entrenament
amb un entrenador
que en piscina
millorem la tècnica
i anem avançant
això que parlàvem
de la respiració
les braçades
la natació
és un esport
que la tècnica
mai te l'acabes
i doncs
dilluns i dijous
faig entrenaments
i després
entrenaments individuals
al llarg de la setmana
i normalment
a l'hivern
sempre intentem
fer un
al mar
fem un contacte
al mar
per dominar
aquesta vessant
de les aigües obertes
que és tan interessant
per tant
tot i que sigui
un esport individual
de manera col·lectiva
cada setmana
ho anem practicant
i ho anem fent
i
intentem nedar
entre uns 15
a 20 quilòmetres
a la setmana
tant en piscina
com en mar
per estar una miqueta
en forma
i
podem dir que
5 o 6 dies
a la setmana
vaig a nedar
és un esport
recomanable
perquè a més
és un d'aquells esports
on exercites
gairebé tots els moscos
del cos
totalment
és un esport
bueno
no parlar dels beneficis
de la natació
no acabaríem
nosaltres els federats
anem a competir
i hi ha categories
fins als 100 anys
o sigui
és l'únic esport
on la gent gran
fa competició
i hi ha medalles
i hi ha medalles
en els campeonats
de Catalunya
que hem anat
fa dos mesos
i les categories
de 70
80
hi ha gent
que participa
i allà es veu
clarament els beneficis
i veus les persones
sanes
sanes
sanes en la mirada
sanes en el seu esperit
perquè és un esport
que et cuida físicament
perquè et tonifica
no et castiga
la musculatura
ni els ossos
però també és un esport
que et dona molts beneficis
a nivell anímic
l'aigua
està en el flux
continu
és genial
quan veus la gent
gran nedant
veus
aquesta capacitat
d'integrar-se
amb l'aigua
són persones
que no treballen tant
l'esforç físic
però sí que
llisquen més
o gairebé
hi ha aquesta
fluïdessa
nosaltres parlem
de tres estadis
que són
nedar
lliscar
i fluir
que són
jo estic encara
en nedar
i a vegades
tinc una sensació
de lliscar
però la gent gran
ja té aquesta manera
de fluir
aquesta integració
amb l'aigua
que les donen
aquesta vitalitat
i aquesta energia
que és tan bona
és absolutament recomanable
i a més
per totes les edats
fem travessies
d'aquestes
hi ha gent de 50
fins i tot de 60 anys
aquestes travessies
al mar
de llarga distància
que és el que m'està sorprès
d'això
de la gent que t'hi has trobat
o del contacte
amb altra gent
perquè és una manera
també de conèixer
a molta gent
d'arreu del món
molta gent
i de fet
les xarxes socials
en concret
el Facebook
fa que et permeti
estar en contacte
amb aquesta gent
que està una mica
boja
perquè
que ens connectem
que som uns 80-90
repartits
per tota Catalunya
que organitzem
contínuament
aquí i allà
per fer
petites travessies
d'algunes les diem
pirates
per estar en contacte
i és gent diferent
els nedadors
són persones
diferents
perquè
la seva
manera d'entendre
o el món
o la seva individualitat
perquè
en el mar
estàs amb tu
sol
però també
dialogues amb l'altre
i l'hem explicat abans
amb l'efecte
amanada
etcètera
fa que siguin gent
molt autèntica
i això
a mi personal
m'agrada
i puc gaudir
amb ells
perquè
amb ells
és quan
totes les travessies
o totes les experiències
es fan encara més grans
no?
i són amistats
que bueno
estan calant fort
no?
o sigui que som
estem molt connectats
no?
perquè
és molt maco
molt maco
què ha canviat
en la teva vida
des que
vas descobrir
la natació
al mar?
què ha canviat?
abans era una
jo soc una persona
que m'agrada molt
fer les coses
molt apassionat
i abans era
feina
feina
feina
feina
i ara és
feina
però també nedar
o sigui
les hores que jo tinc
reservades per nedar
són per mi
importantíssimes
i doncs
la natació
que em sembla
que
m'agafi hores
de la feina
és tot el contrari
o sigui
em dona
que la feina
la faci millor
o sigui
amb més il·lusió
amb més sinergia
que tingui
més seguretat
perquè
quan estàs tu al mar
veus els problemes
amb una distància
tan gran
que tot allò
que et pugui
donar voltes
i voltes
i voltes
et dona aquesta
tranquil·litat
i aquesta
o sigui
la natació
m'ha ajudat
a l'altre
i doncs
és una miqueta
això
però m'obligo
a que
reunió
no
tinc natació
per mi
és tan important
ara mateix
nedar
com la feina
això és important
no
aquestes prioritzacions
o aquests
vavors
que adquireixes
en activitats
com aquestes
que t'ajuden
a això
a centrar-te una miqueta
i potser hi ha coses
que abans
li donaves més importància
que ara no n'hi dones
i li donen importància
perquè m'ajuda
a la feina
cada vegada
hi ha més
una tendència
en el món professional
que la gent
a més de cuidar-se
en l'esport
que és molt important
que l'entorn de feina
es cuidin
en l'esport
també es cuidin
anímicament
i segur que els espectadors
m'entenen
en aquest sentit
i els americans
amb aquestes tècniques
orientals
de meditació
aquests parxes
emocionals
però per exemple
la natació
és un recurs
que faci que la gent
estigui
doncs no sé
més tranquil·la
i no sé
feliç
que és el que es tracta
parlàvem del Mediterrani
però es anarà també
a l'Adriàtic
i a l'Atlàntic
explica'm això
a l'Atlàntic
jo vaig molt sovint
a Euskadi
tinc la meva germana
que està caçada allà
i faig moltes proves
a Euskadi
per exemple
l'any passat
vaig fer
la trasfonterera
de França
a Euskadi
d'Endaya
on de Ríbia
que és una prova
que es fa
a la via
de Tsingudi
i allà
per exemple
el mar
és totalment diferent
les onades
són molt més altes
l'Atlàntic
és molt més fred
allò
és un senyor
mar
el que tenim aquí
és un mar
molt agradable
molt suau
entre cometes
però allà
és mar
és un mar
més blau
més fosc
i és una experiència
molt diferent
nadant a l'Atlàntic
el 15 d'agost
faig una prova
a Sant Sebastià
a la Setmana Grande
que és l'Astenagúcia
i la prova reina
de la natació
que és sortir
d'una platja
que està al costat
de la conxa
que es diu
el Passeo Nuevo
sortim a alta mar
i entrem
per la bahia
de la conxa
és una prova
de 3 quilòmetres
i és molt maca
però la sensació
de l'Atlàntic
és diferent
i a l'Adriàtic
he fet una petita prova
i tenim plantejats
viatges
per fer-los allà
perquè és un lloc
increïble
perquè sembla
una piscina natural
a l'Atlàntic
ple d'illa
a l'Adriàtic
ple de petites illes
sobretot davant de Croàcia
o Dubrovnik
i allà pots fer
d'illa a illa
i fer un munt
de travessies
i hi ha molts espais
on nedar
és segur
no hi ha zona
de navegació
i per tant
pots nedar
de manera segura
és un mar
l'Adriàtic
molt salat
i això significa
que té un avantatge
que és molt transparent
molt transparent
però és un desavantatge
que significa
que està morint
perquè
l'índex de salt
significa que
aquell mar
per això
la vida que hi ha
a l'Adriàtic
cada vegada
s'està apagant
com tota la resta
del Mediterrani
que això
és el gran mal
que hi ha
i que
els mariners
ho veuen
però els nedadors
cada vegada
veiem
com la fauna
està pitjor
i ens genera
una miqueta
de tristor
heu aprofitat
també
aquests caps de setmana
per exemple
per fer turisme
en els llocs
on viatjàveu
i tant
i tant
allà
sempre
després d'una bona nedada
hem gastat calories
anem a menjar
en un lloc
molt
si és a l'Ebre
farem un arròs
increïble
a l'Empordà
tots els menjats
apordanessos
i a més
el mengem
l'hem guanyat
en cada lloc
intentem
fer un bon dinar
i després
fem la visita
als pobles
per exemple
a Cervera
aquest cap de setmana
que fem la trasfonterera
de Portbou
a Cervera
estem tota la tarda allà
i fem
després coneixem
l'entorn
des de la terra
tot i que
quan has estat
en el mar
i després
veus
el poble
ho veus
d'una manera
diferent
i entens
més
com aquella activitat
o aquella col·lectivitat
que
el poble
s'ha fet
allà gran
per estar allà
del costat del mar
home
després
el menjar
això que deia
us ho teniu ben merescut
un bon tiberi
de home
és que hem estat
una bona estona
unes quantes hores
aquí
fent esforç físic
en el mar
es poden gastar
això per la gent
que vulgui
reduir pes
700 calories
en una hora
de natació
i
quan fas
una travessia llarga
necessites menjar
perquè
a més
el teu cos
està amb moltes ganes
quan acabes
un esforç físic
llarg
com és la natació
no estàs esgotat
com una marató
estàs una miqueta
com embobat
i després
ja t'arriba
el cansanci més tard
perquè no et castiga
la natació
és diferent
però
tens una gana
increïble
no sé
quin és
el proper repte
que t'has marcat
aquell que
t'entrenaràs
ara tu
per assobir-lo
mira
el repte
que tinc
demà
la baixada
de l'Ebre
de Xerta
a Tortosa
que és la prova
competitiva
de més llarga distància
que existeix
per mi
ja és tot un repte
això de baixar el riu
15 quilòmetres
i a més
estem parlant
de corrents
i que has de
allà
en el riu Ebre
hi ha metres
que ja baixa la corrent
i altres metres
que l'aigua està estancada
aquesta sensació
d'on està la corrent
per anar una miqueta més ràpida
i al ser una prova
de llarga distància
ja és un repte per mi
però
jo a la ment
tinc dos tipus
de reptes
que són
ja a la frontera
dels 15 quilòmetres
i hi ha una travessia
que vull fer
que és l'estret
de la Bocaina
que és entre
Lanzarote
i Fuerteventura
en les Illes Canàries
i això ho tinc programat
per l'any 2
el 2012
igual que aquest any
he fet frontera
la frontera
estava als 10 quilòmetres
l'any que ve
està en la Bocaina
i potser
potser
m'atreveixo a fer
el de l'estret
però això
sempre ho tenim allà
i el nadador
que fa l'estret
és una miqueta
com fer un 4.000
o un 5.000
els que pugen
a les muntanyes
és el principal repte
per un nadador
l'estret
dels amateurs
sí
els amateurs
una miqueta avançats
sí
després hi ha
els Himalaias
que hi ha per exemple
hi ha un nadador
a la costa
a Sant Feliu de Guixols
que l'ha aconseguit ara
són
el canal de la mànega
després hi ha
la volta a Manhattan
de 52 quilòmetres
sense neopre
o sigui
que són proves
impressionants
i una altra prova
al Pacífic
són les 3 proves reines
i bueno
hi ha gent que
està en aquest nivell
però nosaltres
anem amb aquests
petits reptes
i ens anem preparant
i no
no fer el tonto
o sigui
quan estàs preparat
ho fas
i endavant
t'imagines
però algun dia
participar-hi o què?
home
no ho sé
si arribaré
de moment
tinc aquest petit repte
jo mai m'imaginava
que podia fer 10 quilòmetres
en el mar
i quan arribes
tens una
a més
el mar
te dona energia positiva
te donen unes endorfines
tens una alegria
tan gran
que bueno
aquest repte
l'estàs assaborint
i després ja ve un altre
i hi ha un altre lloc
però jo encara no em veig
a tanta distància
quines són potser
les més emocionants
aquelles on hi ha una competició
en competeixes
o aquelles on vas
simplement a gaudir
de la mar
jo personalment
prefereixo aquelles
que no hi ha competició
la competició
és competir
cadascú
vas amb un xip diferent
sí
de fet et poses un xip
amb el peu
et poses un xip
i allà t'agafen el crono
i allà la gent va a fer esport
competitiu
i bueno
arribar
i la gent
se le nota l'actitud
i la sortida
com tothom surt
a agafar un bon lloc
etc
i l'altre és
gaudir
gaudir del mar
i de la natura
i del teu cos
i de tu mateix
i jo prefereixo
són dues maneres
dos experiències molt diferents
demà a l'Ebre
és una prova competitiva
la gent sortirà
a veure
agafar lloc
col·locar-se correctament
però
jo me faré
la meva prova
per gaudir
del riu
però cadascú
ho fa de manera
diferent
recomanable
doncs
conèixer mon
a través de l'aigua
molt recomanable
molt recomanable
i a més
això que sembla impossible
dius
tu estàs boig
no
en dos anys
tu pots fer
si fas natació
de manera regular
pots fer travessies
com aquesta
en l'aigua
i
aquesta pràctica
esportiva
és molt
molt
recomanable
i plena de beneficis
Toni Pérez Portavella
gràcies
per a aquests viatges
que avui hem fet
a través del mar
hem conegut
una afició
que és això
nedar al mar
i tots els beneficis
que això comporta
gràcies
i bon estiu
bon estiu
que vagi bé
canadiu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!