Ja estem en l'espai de salut, el curar-se en salut que fem cada setmana
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui tractarem el tema de les tiroides, però també de les paratiroides i de la mama.
Tot això ens ho explicaran durant els propers minuts la doctora Rosa Fradera,
que és metgessa adjunta del Servei de Cirurgia de la xarxa.
Doctora Fradera, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya com cada dimecres el doctor Javier Iubaca,
director de l'Hospital Santa Tecla. Molt bon dia, doctor.
Molt bon dia.
Doncs amb ells repassarem i parlarem de les tiroides, les paratiroides,
que ara m'explicaran exactament què és, i la relació amb la mama,
perquè aquest d'alguna manera és el títol genèric del programa d'avui.
Per què, doctor Iubaca, aquesta relació?
Bé, doncs la relació que existeix entre les tiroides i les paratiroides
són unes glàndules endocrines que tenim a la part anterior del coll
i nosaltres, al nostre hospital, i per això una mica també tenim interès
de parlar-ho aquí a la ràdio, utilitzem una tècnica per la cirurgia
de la paratiroides, que és novedosa, diguem-ne a Tarragona,
i que aquesta tècnica comparteix part de les coses amb el que es fa
amb la cirurgia de mama.
Llavors, una mica ens ha semblat oportú explicar tot el procés aquest
en quant a la cirurgia.
La cirurgia d'endocrina que fem a la xarxa, diguem-ne que tenim una especialització
i la doctora Rosa Fradera és la persona que està a càrrec d'aquesta superespecialitat
i ens ha semblat oportú poder-ho explicar i compartir amb els oients.
Molt bé, doncs comencem en tot cas explicant quatre coses molt bàsiques,
perquè, clar, la tiroides seria una glàndula, m'imagino, no, doctora?
Sí, la tiroides és una glàndula que està aquí a la part anterior del coll,
per davant de la tràquea, que és el tub que fem servir per respirar,
i que és l'encarregada de fabricar les hormones del tiroides.
Són les hormones que regulen moltes funcions en el cos,
que la gent les té molt en la ment en quan,
si no tens bé la tiroides, t'aprimes o t'engreixes, no?
I que quan hi ha malalties de la glàndula tiroides,
es poden afectar aquestes glàndules
i a vegades el que passa és que aquesta glàndula augmenta de tamany
i provoca que en aquest espai reduït del coll,
que hi passen estructures molt importants,
se desplacin les estructures i provoquin molèsties de respirar o de tragar.
I per què, és a dir, quins factors fan que augmenti la glàndula, la tiroides?
Quines raons ens poden portar a tenir aquest problema?
Bé, són malalties pròpies de la glàndula,
a vegades no hi ha una raó específica,
i abans hi havia molta gent que tenia augment de la glàndula de tiroides
en regions on no hi havia prou aport de ioda,
però això avui en dia i en la nostra vida normal
això ja no és una raó perquè s'augmenti la tiroides.
I aleshores quins símptomes té el pacient,
la persona que té un problema de tiroides?
El problema és de respirar, el problema és d'empassar?
Jo parlo de les malalties pròpies que necessiten cirurgia,
que són quan la glàndula augmenta de tamany,
que són persones, o que poden veure que tenen un boll al coll,
o persones que tenen molèsties al tragar, al respirar.
Llavors, el metge li palpa al coll
i pot notar que aquesta glàndula ha augmentat de tamany.
A partir d'aquí, la prova que mira si realment aquesta glàndula
és normal, no és normal, en quant a tamany, és la ecografia.
Però ja amb un primer contacte, no?
El metge ja pot determinar si aquella persona té un problema de tiroides.
Sí.
Paratiroides, què és, doctora?
I les paratiroides són quatre glàndules molt petitetes,
que jo li dic a la gent, que són com llenties de tamany,
que estan al voltant del tiroides.
Llavors, aquestes glàndules s'encarreguen
que al nostre cos hi hagi els nivells de calç normal.
Llavors, si aquestes glàndules es posen malaltes,
el nostre cos tindrà símptomes d'alteracions del nivell de calç en sang.
Quan falta calç a la sang,
el cos roba el calç dels ossos.
I poden haver-hi problemes d'ossos.
I aquest calç s'elimina pels ronyons
i dona problemes de pedres al ronyó.
Llavors, tot i ser unes glàndules molt petites,
quan estan malaltes,
poden donar problemes importants.
Això es pot detectar amb un anàlisi.
Per això, persones que fan pedres als ronyons
o amb moltes analítiques estàndard,
es mira que el calç en la sang sigui normal.
Si no és normal,
a partir d'estudiar per què no és normal,
pots detectar una malaltia d'aquestes glàndules.
Aleshores, es poden tenir problemes de tiroides,
és a dir, les dues coses no van relacionades per res.
Només van relacionades que estan en la mateixa zona
i un al costat de l'altre.
Però es poden tenir problemes de tiroides
i no de paratiroides i al revés.
Sí, sí, sí.
Perquè pel que explicava no tenien...
No té res a veure.
No tenen res a veure.
Aleshores, un cop es detecta...
En fi, que una persona té tiroides a partir d'una ecografia,
en tots els casos cal fer una intervenció quirúrgica
o ni de bon tros.
No.
Llavors, una cosa molt, molt important
és que l'estudi del tiroides l'ha de fer un endocrí.
O sigui, el malalt o la persona que té alguna malaltia al tiroides
no ha d'anar directament al cirurgià.
Ha d'anar primer a l'endocrí.
L'endocrí és el metge que estudia si aquell tiroides està malalt,
si no està malalt, si funciona bé, si no funciona bé
i si li cal o no una intervenció.
Quan l'endocrí creu que cal o que aquella malaltia necessita una intervenció,
hi ha un comitè de tiroides,
que és una reunió que fem mensualment,
que participa l'endocrí,
el cirurgià dedicat a la cirurgia d'endocrí
i el radiòleg i l'anatomopatòleg.
I en aquest comitè es decideix si s'ha de fer una intervenció,
si no,
i una altra cosa molt important,
si s'ha de treure tot el tiroides
o la meitat del tiroides.
perquè a vegades hi ha malalties que només afecten a una part del tiroides.
La conseqüència és molt important.
Si treus tot el tiroides,
hauràs de prendre tractament amb pastilles
substitutives de les hormones del tiroides tota la vida.
Si només s'ha de treure mig tiroides perquè només està malalt mig,
molts cops la glàndula fabrica tota l'hormona necessària.
I què determina?
Quins criteris determinen que s'ha d'operar o no s'ha d'operar?
És molt complicat?
És a dir, hi ha molts casos,
hi ha moltes variants entre els pacients
que determinin que s'ha d'intervenir o no?
Sí, per això.
Com que hi ha moltes variants, molts factors,
S'ha d'estudiar cas per cas.
Aquest és el sentit que existeixi un comitè,
una reunió,
en què cada metge,
dintre de la seva especialitat,
opina,
i a partir d'aquí es decideix el que es creu millor.
En paratiroides també passa el mateix?
En paratiroides passa una mica el mateix,
i el que us explicava el doctor Oliach
és que, com que aquestes glàndules són molt petites,
la dificultat de la cirurgia
de treure una glàndula malalta
és trobar-la,
encara que sembli absurd,
però és així.
Llavors, en la cirurgia de la mama,
nosaltres s'utilitza una tècnica
que, amb els metges de medicina nuclear
de l'Hospital Joan XXIII,
la tècnica consisteix en injectar
una substància que marca un marcador nuclear
per localitzar els ganglis de l'aixella.
Com que teníem molt bona relació
amb els metges de medicina nuclear de Joan XXIII,
i aquesta, la tècnica de localització de les glàndules
també intervé medicina nuclear,
vam començar a fer un protocol
per poder fer la localització
de les glàndules malaltes
amb un radionucleòtic.
Llavors...
Un radionucleòtic, què és?
És una substància
que està marcada
amb un marcador nuclear,
de manera que tu,
amb un aparell que detecta radiacions,
pots detectar
on t'està
el radionucleòtic.
Déu-n'hi-do.
O sigui, que tu
injectes a la sang
un marcador
que va a la glàndula malalta
i després, a quiròfan,
hi ha un aparell
que fa pip, pip, pip, pip
allà on hi ha
el marcador,
el marcador.
I llavors, amb aquesta màquina,
a quiròfan hi ha el cirurgià
i el metge de medicina nuclear
i anem detectant
on està la glàndula malalta.
Això permet
que sigui una cirurgia
més curta
de duració,
una cirurgia
que,
perquè m'entengueu,
només vas a operar
la zona
on està la glàndula.
Ataca només una zona
molt concreta,
aquella que s'ha d'atacar, no?
I les probabilitats
que hi hagi
complicacions
o les ions
d'estructures
del coll
són molt menors
perquè vas
just on
té marca
l'aparell.
I aquesta tècnica
és molt recent?
Pot parlar
de tècnica moderna?
Sí, sí, sí.
És recent?
Sí.
I aquesta és la tècnica,
doctor Oliar,
que és el que deia al principi
que també s'aplica
en problemes
de mama?
Exacte.
És la mateixa tècnica?
És la mateixa tècnica,
és a dir,
s'injecta
un marcador
que va aparar
en aquests llocs
que hi ha
una certa activitat
per aquell tipus
de teixit.
En el cas
de l'aparatiroides
aniria a aparar
en aquella zona
de l'aparatiroides
que hi ha
una activitat
excessiva
o anormal
i seria
el que ens ajudaria
a localitzar
l'aparatiroides
i en el cas
de la mama
és el que ens ajuda
a localitzar
aquells ganglis
que haurem d'anar
a fer l'extracció.
Per tant,
serà una cirurgia
també novament,
com en el cas
que referia
a la doctora
Faradera
de l'aparatiroides
en el cas
de la mama
també serà
una cirurgia
més segura,
menys cruenta,
menys agressiva
perquè només
atacaràs
aquelles zones
que realment
necessiten ser atacades
i no faràs
una canonada
sinó que aniràs
en el lloc concret
que t'interessa.
Aquest és el sentit
i
és l'avantatge
d'utilitzar
aquesta tècnica
en el cas
de la mama
evidentment
i com a novetat
diguem-ho així
nosaltres
hem començat
conjuntament
amb Joan 23
en el tema
de l'aparatiroides.
I això fa poc temps
que ho fan?
Bé,
això fa potser
un any
aproximadament.
Penseu que
les glàndules,
és a dir,
la característica
de les glàndules
endocrines,
abans la doctora
fredera
feia referència
a la participació
del metge
endocrí,
el diem-ni
que tot el que és
el sistema
endocrí
són un conjunt
d'òrgans
que estan
en diferents llocs
de l'organisme
però que la característica
que té,
que les fa
diem-ni
especials,
és que
secreten
unes substàncies
que no actuen
directament
en el lloc
on estan
ubicades
aquests òrgans
sinó que actuen
a distància.
El pàncreas
secreta insulina
que actua
a tot l'organisme,
el tiroides
secreta
unes substàncies
que ajuden
el funcionament
a l'acceleració
o desacceleració
del funcionament
global
de l'organisme
i l'aparaturides
com ve reflectia
la doctora
fredera
doncs
amb tot el que és
el metabolismo
del calç
per tant
amb prevenció
de l'osteoporosi
etcètera
i aquesta
peculiaritat
dels òrgans
endocrins
és el que també
fa que la cirurgia
sigui una especialització
diguem-ni
d'intre del que és
la cirurgia general
i tots aquests casos
que comentem
de tiroides
i paratiroides
són molt extensos
és a dir,
hi ha molta gent
que realment
doctora
té problemes
als tiroides
o són
patologies
més aviat
escasses?
a veure
patologia
de la glàndula
de tiroides
és molt freqüent
el que passa
que
molts cops
són glàndules
que no funcionen
correctament
en quan
no fabriquen
la quantitat
d'hormona
normal
però
la majoria
d'aquestes
persones
les pot tractar
un metge
de capçalera
o l'endocrí
donant
la quantitat
de pastilles
que et fa falta
perquè
en el teu cos
hi hagi
el nivell
normal
d'hormona
si el teu cos
hi ha
el nivell
normal
el cos
funcionarà bé
el problema
és quan n'hi ha
massa poc
o massa
si el problema
és que n'hi ha
massa poc
la solució
és
sol ser
amb pastilles
i cap problema
el problema
és quan
funcionen
massa
quan funciona
massa
la glàndula
llavors
sí que ha
d'intervindre
l'endocrí
i hi ha
molta diversitat
de tractaments
des de
tractaments
amb radio
ioda
fins
tractaments
que siguin
treure
la glàndula
perquè funciona
massa
i no pots
controlar
el seu
funcionament
en un moment
determinat
abans
ha dit
o treure
la glàndula
sencera
o mitja glàndula
què determina
una cosa
o una altra
la malaltia
clar
que això
també ho decideixen
el comitè
amb diversos experts
sí
a vegades
en aquesta decisió
també intervé
la persona
en què
l'estàs explicant
perquè
com que
molts cops
no hi ha
una raó
concreta
de la malaltia
el que
t'ha passat
la glàndula
té
com una
jo li dic
com una forma
de papallona
de manera
que té
una zona
més central
més estreta
llavors
tu pots
la cirurgia
el que és molt important
és
treure
mitats
senceres
que no quedi
restes
de glàndula
que en un moment
donat
es poden posar
malaltes
perquè
el que s'ha d'intentar
és no haver de tornar
a operar
o tornar a fer cirurgia
a un cantó
ja operat
perquè la cirurgia
és molt més complexa
al voltant del tiroides
passen estructures
com el nervi
de la veu
que és molt important
i passen
és una zona molt delicada
molt delicada
perquè la lesió
ens entengui
extremadament delicada
clar
i
les conseqüències
d'una lesió
també són
molt importants
llavors
quan operes
un costat
és molt important
treure
tota la glàndula
d'aquell costat
per no haver de tornar
a fer cirurgia
sobre aquell costat
i
a vegades
és el que us estava explicant
intervé la persona
en la decisió
perquè
tu no li pots assegurar
que l'altre costat
no arribi
a estar malalt
com ha estat
el que has d'operar
per què?
perquè
no hi ha una causa
concreta
llavors
tu has d'explicar
que existeix
aquesta possibilitat
avantatges
de només
fer un costat
tens menys
probabilitats
de tenir
lesions
i problemes
i probablement
no necessitaràs
tractament
substitutiu
avantatges
d'operar
tota la glàndula
no tindràs
que tornar
a passar
per quiròfan
ni tindràs
que fer més
controls
en quant
al costat
que et quedi
es posi malalt
llavors
hi ha casos
que són claríssims
no escolti
un millor
per vostè
és treure
tota la glàndula
perquè tot
està malalta
però hi ha
casos
que
cada persona
també intervé
en la decisió
i un cop
feta la intervenció
quirúrgica
aquell pacient
ja resol el problema?
si es treu
tota la glàndula
sí
i si no es treu
doncs
també obrim
un ventall
de possibilitats
molt ampli
en què
potser sí
que s'ha resolt
tot el problema
o potser
se li reprodueix
sí
però
l'avantatge
és que
si deixes glàndula
pot ser que
no necessiti
tractament
de pastilla
perquè en el cas
de treure la glàndula
sencera
es necessita
aquest tractament
ja per sempre
per sempre
per tota la vida
hi ha gent
que no li importa
i hi ha gent
que no vol
prendre ja
una pastilla
per una cosa així
tota la vida
a vegades
cada un
hi ha casos
que sí
l'opinió
de la persona
et fa
decidir
i tornant
a la tècnica
de la cirurgia
que comentava
abans doctora
m'imagino
que clar
el fet
d'implantar
aquesta cirurgia
d'aquesta tècnica
suposa una millora
molt gran
clar
des del punt de vista
dels metges segur
a l'hora de treballar
a l'hora d'operar
i des del punt de vista
del pacient
també una millora
fins i tot
també en el postoperatori
al mateix moment
de la intervenció
però també en el postoperatori
en la recuperació
sí
sí
respecte
a la
a la cirurgia
del tiroides
la cirurgia
com a tal
és complexa
delicada
pot ser
que sigui
una cirurgia
de dos
tres hores
però
la recuperació
és molt bona
per què?
perquè
la persona
pot caminar
es pot moure
pot sortir
eh
el dolor
és un dolor
lleuger
o que calma
fàcilment
i la recuperació
d'aquesta cirurgia
la veritat
és que és molt bona
ingrés
poden ser
24 hores
48 hores
eh
i la restitució
a una vida normal
doncs poden ser
15 dies
és a dir
que estem davant
d'un avanç tècnic
que a més ha suposat
una millora evident
per les persones
que tenen aquella patologia
sí
sí
això en les tiroides
deia
específicament
això que us estic
a esperar
les tiroides
la paratiroides
encara més ràpid
perquè la cirurgia
és molt menor
clar
i per tant
la recuperació
encara pot ser
molt més ràpida
sí
inclús les paratiroides
pot ser
que arribi a ser
un ingrés
del mateix dia
o sigui
que el malalt
vingui al matí
se l'operi
i a la tarda
pugui metxar a casa
comunicant
que tenim una consulta
a través del telèfon
aquest no acostuma a ser
un espai
en fi
de consultes
però sí que hi ha
la possibilitat
que es pugui obrir
el telèfon
per si alguna persona
que està escoltant
el que ens està explicant
en aquest cas
la doctora Fradera
així que tenim
aquesta trucada
hola bon dia
hola bon dia
el seu nom
Margarita
digui'm
mira
l'any 95
a mi em van operar
de tiroides
aquí a Sontatecla
només tinc
al costat
esquerra
un trujet
al cap dels anys
he tingut
un tumor
al cap
jo voldria
saber
si jo
l'operació
de tiroides
m'ha influenciat
molt bé
doncs
gràcies Margarita
per aquesta consulta
doctora
molt bé
doncs a veure si la doctora
li pot contestar
o orientar una miqueta
gràcies Margarita
gràcies
té alguna cosa a veure
que ella tingués
tiroides
en un moment
determinat
i al cap d'uns anys
li aparegués
aquest tumor
no jo crec que no
Margarita
el que jo volia explicar
és que
abans
per les possibles
complicacions
que es podia donar
sí que
es deixava
un trosset
de tiroides
per evitar
totes aquestes
complicacions
però avui en dia
el que s'intenta
és
treure'l tot
no té res
que veure
que hi hagi
una miqueta
de tiroides
en quant a fer
altres possibles
tumors
d'altres zones
properes del coll
el que sí
li podia haver passat
és que
aquesta petita zona
del tiroides
amb els anys
hagués arribat
a créixer
i estar malalta
i llavors
hagués tingut
que operar
per treure
aquest resta
que en el seu moment
hagués pogut ser
molt molt petit
i que amb els anys
pot créixer
molt bé
doctor Uriac
alguna cosa més
per acabar el programa d'avui?
res més
ja està tot dit
per cert
fan moltes operacions
aquestes?
no
de tiroides
diem-ne
una relativitat
una relativa freqüència
per a tiroides
realment és una cirurgia
molt més estranya
les xifres
probablement la doctora
Fradera pot donar-les
més a això
perquè clar
quan abans ens deia
que es reunien un cop al mes
al comitè d'experts
vol dir que no
no n'hi ha molts casos
de poder fer intervencions
de per a tiroides
o de tiroides
de home
per a tiroides
no
per a tiroides
potser n'hi ha
8 o 10 a l'any
eh
tiroides no
tiroides és una patologia freqüent
el que passa que
els casos que parlem
es planifiquen
la següent mes
molt bé
doncs avui hem parlat d'això
de tiroides
de per a tiroides
i també d'aquesta tècnica
de cirurgia
que s'aplica
a la mama
i que es du a terme
des de la xarxa social i sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla
ho hem explicat
amb la doctora Rosa Fradera
metgessa adjunta
del servei de cirurgia
de la xarxa
i amb el doctor
Xavier Uliac
director de l'hospital
de Santa Tecla
moltes gràcies
per venir
doctor fins la setmana que ve
doctora Fradera
fins al proper programa
fins quan torni
gràcies
adeu-següent dia