Fins demà!
amb el doctor Javier Uliac, que és el director de l'Hospital Santa Tecla
i que ens serveix de fil conductor de cada espai.
Doctor Uliac, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I aquesta setmana ens acompanya la doctora Anna Nieto
i és adjunta al Servei d'Urgències de l'Hospital de Santa Tecla
però és metge de família, allò com a especialista.
Doctora Nieto, molt bon dia.
Buenos días.
Hipertensió arterial, doctor Uliac, què tractarem avui exactament?
Què vol dir la hipertensió arterial?
La hipertensió és allò que tothom en parla
i que és d'aquelles malalties que tothom la té en boca
però que molt bé, a part que saps que quan t'aprenen la pressió
la té alta, però diem-ne que és desconeguda
en quant a quines factors la provoquen
i sobretot, especialment, que és el que és important,
quines conseqüències pot tenir en el nostre organisme
el fet de tenir problemes en l'atenció.
És un problema de salut que, diem-ne que en global,
pensem que tenim un manatge d'aquest problema de salut
que no és suficientment adequat,
és a dir, que no estem contents en general
amb com s'assoleix el manatge de la hipertensió.
I, per tant, una mica les feines que, bàsicament,
sempre estem intentant treballar,
les dues grans línies de treball,
serien en millorar la detecció d'aquest problema
i millorar el manatge,
que són les dues grans línies de treball
que sempre estan en les mans dels professionals
i que estem sempre intentant batallar.
Doncs anem una mica a pams, doctora Nieto.
Primer que res, teniu una bona tensió arterial?
En quins valors ens mouríem?
Bueno, la tensió considerada com a normal
no pode exceder una máxima,
una tensió sistólica de 140
ni mínima superior a 90,
que és lo que consideramos
como estar dentro de los límites normales.
De todos modos,
eso depende de si hay o no patologías
de base en el paciente
que aisladamente se mira la tensió
o va por primera vez a consultar
a un servicio de atención primaria
y a veces por otras causas
van a atención primaria.
Por eso yo siempre aconsejo
que a cualquier paciente
que va por primera vez
a ver a su médico de familia,
este, aunque el motivo de consulta
sea otro,
después, a partir de cierta edad,
pues siempre haga una medición
de tensión arterial.
¿Es recomendable mirar-se la tensió
cada cert temps,
sobretot en las personas de más edad?
Sobre todo en la primera asistencia.
Entonces, la primera asistencia
tiene que ser una medición
de ambos brazos
y a partir de aquí
la tensión que se tiene que mirar
siempre es en el brazo
donde se ha dado
una tensión más elevada.
¿Qué puede ocurrir?
Que un brazo de un poquito más,
normalmente es un poquito,
un 10 milímetros de mercurio
y ya está.
Entonces,
las siguientes determinaciones
se hagan siempre en ese brazo
y aconsejar también
que las mediciones sean
con unas condiciones,
una sala tranquila,
que el paciente,
antes de mirarse la tensión,
haya estado relajado,
que no haya comido,
por ejemplo,
media hora,
máximo media hora antes,
media hora,
pues que haya estado tranquilo,
que no...
Es una cosa curiosa,
pero la vejiga tiene que estar vacía
para que la tensión
sea correctamente medida.
¿A partir de quan
es pot considerar
que sí hipertensión?
A ver,
una hipertensión
que supere
entre 140 a 150
y de máxima
y de mínima
90 a 100
es para hacer un seguimiento,
pero bueno,
pues mire,
depende de cómo tú veas
al paciente,
si ves que es un obeso,
por ejemplo,
le tienes que decir,
ojo,
puede estar influenciado
por la dieta,
por el sobrepeso,
hay varias maneras
de intentar
controlar esa tensión,
pero siempre
superiores a
160
de máxima
y unos
100
110
de mínima,
entonces
hay que decir
que vengan más
a visitarse.
Ya comienza a ser
preocupant.
Consideram que,
és a dir,
el tema de la tensión
o de la hipertensión
és un problema silent,
és a dir,
que normalment
no diu,
escolti,
no dona un signe
d'alarma
com la febre,
que dius,
escolta,
el problema
de la tensió
alta
és que
no dona
simptomatologia,
té aquí la importància
com incidia
la doctora Nieto,
en que
en els contactes
amb el
saber sanitari,
doncs,
el fer
mesures
de la tensió arterial
per poder detectar
coses que no han donat
encara cap problema,
cap conseqüència,
però que sí que poden
evolucionar cap a problemes
o conseqüències.
I llavors,
dintre d'això,
hi ha aquests paràmetres
d'hipertensió,
en els quals hi ha
una primera etapa
en la qual
se n'hi diu,
si no dic malament,
que són estats
prehipertensius,
que són en aquestes franges
en els quals
dius,
escolta,
no hi ha un problema,
però s'ha de fer
un seguiment
més o menys
estricte
per evitar
o per plantejar-se
si apareixerà
realment
una hipertensió,
no?
Però,
atenció en aquest fet,
que és l'important,
és a dir,
és un problema
o moltes vegades
és un problema
totalment silent,
que no dona
cap problema.
Perquè quins són
els factors,
aleshores,
doctora Nieto,
que provoquen
tenir una hipertensió?
Hay que mirar
distintos factores,
porque siempre
hay la hipertensión
primaria.
Què es la hipertensión
primaria?
La hipertensión
primaria es una
tensió idiopática
que muchas veces
no es la hipertensión
esencial,
no sabemos por qué
y parece que se barajan
bastantes
genéticas,
problemas genéticos,
¿no?
Que venga de atrás.
Pero luego hay
la hipertensión secundaria
en la que hay,
pues hay que mirar
si el paciente
está en ese momento
con algún fármacos
que se la puede estar
provocando.
Hay fármacos,
por ejemplo,
como los anticonceptivos
orales,
en la mujer
pueden ser causa
de hipertensión arterial,
también en insuficiencia
renal,
cuando hay una insuficiencia
renal,
un paciente que no
funcionan bien
sus riñones
también tiende a aumentar
su tensión arterial
por un problema
de excreción
de líquidos.
Hay varias cosas más
como tumores,
como el estrés,
un estrés agudo
puede ser causa
de una hipertensión,
pero claro,
es una hipertensión
en ese momento,
pero que si una persona
en una época de estrés,
en un momento de estrés
hace una hipertensión,
también requiere un seguimiento
porque puede ser
un pre-hipertenso,
que empiece un poquito
por ahí.
Aleshores,
en función,
m'imagino que
dels factors que poden
causar aquesta tensió alta,
després,
la manera de tractar
aquella hipertensió
és diferent,
o no?
Sí, sí, sí.
O bàsicament
hi ha un sistema
de tractament
i ja està.
No,
és diferent.
És diferent,
además,
es muy individualizada.
El tratamiento
de la hipertensión arterial
es muy individual.
Cada persona
se tiene que mirar
bajo ese punto de vista
qué tiene,
qué patología previa
de base tiene
y qué fármaco
le tengo que dar,
si llega el momento
de tener que dar un fármaco.
Poder arribar
a etiquetar,
etiquetar una mica
la causa,
l'origen
d'aquesta hipertensió
que és el que
una mica
orienta
cap a quin tipus
de tractament
s'ha de donar.
Sí,
perquè aleshores
aquests casos
que ha posat,
aquests exemples
d'hipertensió,
clar,
quan parlem
d'hipertensió arterial
estem parlant
d'un fònom
en què es perllonga
molt en el temps
o hi ha molts casos
que són molt puntuals?
Abans posava vostè
l'exemple de l'estrès,
en una situació d'estrès.
És a dir,
a partir de quan realment
en el temps parlo,
és a dir,
si és molt perllongada
la hipertensió
clar,
això és més problemàtic.
Això és un seguiment.
O sigui,
tu haces un seguiment
del paciente
i dependiendo,
ara,
per exemple,
també es utilitza molt
en els centres
d'assistència primària
el que és realitzar
el mapa tensional,
que és una medició
de la tensió arterial
durant 24 hores,
perquè la tensió arterial
varia molt durant el dia.
Normalment,
les tensiones més altes
apareixen per la maïana
i a lo llarg del dia
la tensió és més baixa,
llegant a baixar
molt més durant la nit.
Llavors,
el mapa tensional
és molt important
per saber
si té mal
o que tipus
de pronòstic
té una hipertensió,
puesto que el paciente
que no baja
sus tensiones
durant la nit
és de molt mal pronòstic.
I hi ha patologies
com la amnia del sueño
i els pacients
que no baixen
la tensió
durant les hores
de nocturnes?
De sueño.
Con las horas
de sueño
se baja
la tensió
I si aquest pacient
no baixa prou
la tensió
en aquestes hores
això és preocupant.
És un síntoma
de mal pronòstic.
Que curiós.
Aleshores,
parlem d'alguns tractaments.
Ja ha dit
que era tot
molt individualitzat,
però posem
alguns exemples
de com combatre
aquesta hipertensió.
Primero,
siempre empezaremos
con un tratamiento
no farmacológico,
a no ser
que sea
el paciente
que va a urgencias
porque tiene
la tensió
desbordada.
Pero el tratamiento
no farmacológico
principalmente
consiste
en disminuir
el peso
en el paciente
obeso
y luego
pues dar
una dieta
adecuada
para intentar
disminuir
la tensió
arterial
y esa dieta
consiste
fundamentalmente
en una dieta
hipocalórica,
una dieta
con disminución
de la ingesta
de sal
al máximo
indicar
al paciente
que no debe
beber alcohol,
que el alcohol
a dosis
superiores
a 40 gramos
al día
provoca hipertensión.
Por debajo
hasta hay estudios
que demuestran
que va bien,
o sea,
que es un
beneficio
a la circulación
sanguínea,
pero tiene que ser
por debajo
de 40 gramos
al día,
o sea,
que eso
son dos copitas
de vino al día.
per tant,
no alcohol,
no alcohol,
gens de sal,
nada de sal,
o bajar
al máximo,
intentar quitar
los aleros
de la mesa,
por ejemplo,
tener en cuenta
que hay muchos
alimentos
que contienen sal,
como las conservas,
por ejemplo,
y aumentar,
es muy importante también,
aumentar los requerimientos
de potasio,
y eso es a través
de frutas,
verduras.
Es a dir,
una dieta
que incluye
mucha fruta
y mucha verdura.
Sí,
fruta,
verdura,
y aumentar también
los requerimientos
de calcio.
Això a través de?
Lácticos,
de lácteos.
Llet,
iogurts,
tots els derivats,
formesos.
Sí,
y quesos,
pero teniendo en cuenta
que tienen que ser
quesos de los frescos,
o sea,
quesos frescos,
los quesos curados
no está del todo
demostrado
que puedan contribuir.
Això per a tots
els pacients
que puguin tenir
aquesta hipertensió
derivada
de sobrepes,
de problemes
d'obesitat.
Exactamente.
Luego,
por supuesto,
indicar no fumar,
porque fumar
no es que aumenta
la tensión,
sino que suma
un efecto
nocivo
de factor
de riesgo
cardiovascular.
Aquest és el primer
tractament
abans de qualsevol
tema farmacológico
que ha dit.
Clar,
si això no funciona,
aleshores entenc,
doctora Nieto,
que sí que se le trata
la hipertensió
amb fármacos.
Si no funciona,
hay que tratarlo
con fármacos.
Hoy en día,
la cantidad de fármacos
para la hipertensión
es muy variado,
mucho.
Se puede individualizar
por cada paciente.
Muchas veces,
desde luego,
se recomienda
empezar siempre
con una monoterapia,
con un fármaco solo,
y ir controlando
y ver si con ese fármaco
es suficiente
o hay que agregar
alguno más.
Hay combinaciones
de fármacos
para la hipertensión
y se están logrando
muy buenos controles
siempre con la colaboración
del paciente,
por supuesto.
Però,
clar,
el tractament primer
és el de la dieta
molt més equilibrada
abans que tema farmacològic.
Però,
clar,
això pels pacients
que tenen
una hipertensió alta
amb problemes
de pes,
d'obesitat.
Però,
en altres casos
que ha comentat,
aleshores,
quins tractaments
se segueixen?
Perquè,
per exemple,
ha parlat de qüestions
relacionades amb el ronyó
o amb d'altres
o amb l'estrès.
Aquí,
aleshores?
No,
igual.
També?
Sí,
exactamente igual.
Lo que pasa
que el paciente
que te viene
que realmente
no es obeso,
pues,
lo único,
pues eso,
continuar con una dieta
baja en sal,
lo que he dicho,
menos,
no hace falta
que sea tan hipocalórica.
Se recomiendan
unas 1.200 calorías
al día,
una dieta
de unas 1.200 calorías
al día
para una persona
que está en sobrepeso
para la que no lo está
con quitar la sal
y vigilar un poquito más,
hacer el seguimiento igual,
exactamente igual.
Perquè,
després,
en un cas així,
quan tenim un cas
d'hipertensió arterial,
aleshores,
és recomanable
prendre l'atenció
pràcticament a diari
o cada quan?
No,
no cal.
No,
al principio sí,
en la primera visita
tu le puedes decir al paciente
mire,
durante una semana
o 10 días
usted se va a mirar
la tensión
en estas,
d'esta manera,
con la preparación
que he dicho,
les condicions
de tranquil·litat,
no?
Se lo va a mirar
un par de veces al día,
usted se lo va a apuntar,
me lo va a traer
y en función de eso
tú lo miras.
Pero después ya no cal.
Después no.
No cal seguir.
Perquè,
aleshores,
aquest tractament,
quin temps
li donem de marge
perquè baixi
la tensió
i es puguin
normalitzar
les dades?
Tu,
en un paciente
que no
tiene unas
tensiones
importantes,
me refiero
a una tensión
importante
superior
a 21,
11,
21,
12,
tú puedes hacer
un seguimiento
de verlo
una vez a la semana,
ver cómo va,
ver cómo va
la medicación.
Sona un telèfon
mòbil,
és igual.
De la doctora Nieto
que ens està explicant
tots aquests
tractaments
relacionats
amb la hipertensió.
Deia
que estava
seguint,
que es feia
un seguiment
a diari
i després
ja no cal.
No, no,
o sea,
tú haces un seguimiento
el primer día
y dependiendo,
es que depende mucho
de las cifras
de tensión
que te encuentres
y de las condiciones
basales del paciente
también.
De si hay
patología previa
añadida o no.
Porque, claro,
hay que llevar
muchísimo cuidado
con el paciente,
por ejemplo,
diabético,
al que se le suma
una hipertensión
o el paciente
que además
se le suma
un colesterol alto.
o que fuma.
En aquests casos,
a lesdores,
m'imagino que el tractament...
En estos casos,
hay que hacer
el seguimiento
más estricto,
por supuesto.
Pero el tractament
continua siendo el mateix.
Potser encara
més dur,
pero el mateix.
Depende de la corrección
o no de las cifras
de tensión arterial.
Ha dit
una cifra de 21,
¿podrán
arribar a ser
un 21
de tensión?
Sí, puede.
Puede llegar.
Y eso no es una cosa...
Puede llegar
a esas tensiones
un paciente
asintomático.
Entonces,
y no darse cuenta.
yo lo que aconsejo
es que si un paciente
llega a esas cifras
y a esto
se suma
algún síntoma,
tipo dolor de cabeza,
sensación de ahogo,
o algún síntoma
fuera de lo normal,
pues que acude a urgencias.
Perquè ara li anava a dir,
aleshores,
a urgències
poden arribar casos
d'hipertensos,
un cas d'hipertensió,
pot arribar a urgències?
Sí,
lo que tenemos que tener...
Esto se llama
la emergencia hipertensiva.
I què és això?
Es una hipertensión
que está afectando
a órganos diana,
sea corazón,
rinyón,
sobre todo corazón,
rinyones,
y puede dar...
Pues en el corazón
podría dar un infarto,
en el cerebro,
que es el otro órgano diana,
podría darnos un infarto cerebral
y en el rinyón,
pues puede ocasionar
una insuficiencia renal.
I això,
el pacient,
la persona ho nota?
Sí,
hay síntomas.
I quins síntomas?
Aquí sí que es veu que...
El paciente...
Dolor.
Se encuentra mal,
se encuentra mal.
En algunos casos,
pues aparece,
pues porque tiene
una insuficiencia cardíaca
y se está asfixiando,
se ahoga,
no puede respirar.
O porque cuando va a orinar
hay una reducción importante
del flujo de orinar,
el paciente no puede orinar,
se hincha,
se pone edematoso,
aparecen edemas
y nos encontramos casos
de estos en urgencias.
El mal de cap,
moltes vegades,
la primera alarma
és un mal de cap intens.
Fort,
un mal de cap...
Un mal de cap intens,
moltes vegades,
és l'alarma
que ens fa
anar a buscar
l'afectació
dels òrgans diana,
aquests que comentava
la doctora Nieto.
I aleshores,
doctora,
en aquest cas,
quan arriba a urgències,
un pacient,
quin tractament de xoc
necessita?
Depende de la patologia
que tú veas
que sospeches,
hay fármacos
para una determinada patología
y otros...
O sea,
hay que elegir...
O sea,
serían otros niveles
más importantes,
más emergentes,
más rápidos,
pero,
pues,
semejante
a lo que comentaba antes,
ambulatoriamente,
cada paciente
es individual
y requiere
un tratamiento
específico.
El que pasa es que,
aleshores,
alguna de estas emergències,
casos d'urgències
que arriben,
sí que poden tenir
una derivació
molt complicada,
no?
Es poden complicar moltíssim
pel que deia vostè.
Sí, sí, sí.
Y además,
lo que pasa es que en el hospital,
para bajar tensiones,
ya tenemos drogas también
viendo venosa.
Entonces,
el efecto ya,
aunque el paciente
esté muy mal,
que no puede tragar
ni puede tomar
ninguna medicación
por vía oral,
nosotros tenemos drogas
para bajar la tensión.
El tema de l'edat,
que de passada
ho hem dit al principi,
el problema
d'hipertensió arterial
és més normal
cada cop
amb persones
de més edat
o no?
O és igual?
Pot afectar igualment
amb una persona
de 20 anys?
A ver,
el problema
és que cuando
afecta a una persona joven
hay que buscarle
la causa,
porque una persona mayor
por encima de 65 años
puede ser
porque hay una arteriosclerosis
y ya está,
y es,
pues aparece
y ya está.
Pero una persona joven
hay que buscar
una causa
de hipertensión,
sean tumores,
mil cosas,
un problema renal,
hay que buscar la causa.
Entonces se requiere
pues eso,
analíticas más específicas,
incluso pues pruebas
de imagen,
ecografía,
pruebas para determinar
si hay algo
que esté provocando
esa hipertensión.
És a dir,
en persones
d'edat jove o mitjana
s'ha de buscar la causa
perquè no és normal.
No es normal.
Hi ha persones
d'edat avançada
forma part una mica de...
Exactamente.
En aquests casos
de l'edat avançada
m'imagino que
del que es tracta
aleshores
és que la hipertensió,
és a dir,
les dades no pugin,
sinó com a mínim
frenar-les,
¿no?
Exacto.
Mantenir-les en un...
Y mantener
unos niveles
aceptables
para no
afectar
a estos órganos,
Diana,
que te he comentado antes,
que sobre todo
que se afectan
por la prolongación
en el tiempo
de esa hipertensión.
O sea,
una hipertensión alta
en un momento dado
no tiene por qué
afectar un órgano,
si no es una cosa
muy, muy, muy importante,
es un infarto.
Pero en una hipertensión
durante años
no diagnosticada
y no tratada
puede llegar
a traer
importantes consecuencias.
Claro,
pero,
clar,
com que dèiem abans
si es una hipertensión
que no la notem,
si pot ser...
Por eso,
he comentado
que siempre
que se hace
la primera visita
a un paciente
pienso que se le tiene
que tomar la atención.
Claro,
aquí ho parla
com a metgesa.
Sí.
És a dir,
és una recomanació
als propis companys
de professió.
Sí.
Però també aleshores
ho podíem dir
els pacients
que cada vegada
que potser vagis
al metge
per una qüestió
amb el metge de família,
el teu metge de capçalera,
potser també
podríem demanar...
Cada vegada no,
eh?
No,
cada vegada no.
Cada vegada no.
Però la primera
sí,
és molt important.
Però un primer contacte
és important
tenir una valoració
del nivell
d'atenció
del pacient.
Clar,
però l'atenció
no pot variar molt
d'un moment
a un altre?
Clar.
Sí,
evidentment,
però vull dir
que en condicions basals
si aconsegueixes
un primer contacte
i aconsegueixes
fer una mesura
que teòricament
pugui ser fiable,
doncs ja et dona
una idea
d'aquest pacient.
Clar,
per una persona
jove,
mitjana,
que no té mai
cap problema de salut,
que pràcticament
no va mai al metge
perquè,
en fi,
es troba perfectament.
Igual,
és possible
que aleshores
pugui tenir
una hipertensió
que no s'hagi pogut detectar?
Sí,
sí,
clar.
Això és la situació
més habitual
que nosaltres trobem.
No trobem,
no es troba habitualment
la hipertensió
perquè el pacient ve,
afortunadament,
perquè ve a urgències,
amb un ictus,
amb un problema
d'aquests tipus.
L'habitual
és que en un seguiment
rutinari,
dintre de les pautes
d'actuació
del metge de família,
ja hi és,
evidentment,
el control tensional
cada equips temps,
o en l'equip
de l'àrea bàsica,
perquè moltes vegades
això ho fa
el personal d'infermeria,
forma part també
de les seves responsabilitats,
doncs,
dintre d'aquest,
d'això,
es detecta,
l'habitual
és que es detecti
en aquell moment
una tensió arterial,
diguem-ne,
anòmala d'entrada.
Llavors,
és quan,
a partir d'aquest moment,
d'aquesta primera alarma,
dius,
anem a veure
si això es confirma
o si és que realment
avui ha tingut
un disgust a casa
o perquè són no sé què
a les 3 de la tarda
i acaba de fer
no sé quin exercici
i anem a veure
si això es confirma
com un problema
d'atenció arterial
o és un moment
transitori
que en qualsevol moment
qualsevol persona
sana també
el podria tenir.
Llavors,
signe de...
el normal
és una detecció casual,
diguem-ho així,
casual,
però el que nosaltres
diem és que
s'ha d'anar a buscar,
és a dir,
que quan tens una possibilitat
perquè un pacient
t'accedeix
als teus dispositius
és una oportunitat
per anar-ho a buscar.
Per anar acabant,
doctora Nieto,
manera de prevenir
una hipertensió arterial?
Manera o maneres?
Pues evitar,
como he dicho antes,
los factores
que pueden contribuir a ella,
pues como son
la obesidad,
como pueden ser
la obesidad,
el tabaco,
hacer una dieta correcta,
hacer ejercicio moderado,
caminar,
es muy sano
caminar,
caminar cada día
un poquito
y yo creo que con esto
se ayuda bastante.
Vida sana.
Sí, vida sana.
Que és el que sempre
recomanem des d'aquest espai.
Per cert,
tenen molts casos
d'aquests urgències?
És que m'ha sorprès.
Tenemos.
No te puedo decir...
No es muy habitual,
pero...
No es habitual,
pero sí es habitual
el paciente
que vemos
con patologías
respiratorias,
cardíacas
que tienen asociado
una hipertensión.
I això també
entraria aquí
el tema de l'estrés
de la sobrecàrrega
de feina,
podria ser un motiu
o no?
No.
No, en aquests casos no.
No,
són pacientes
ya con mucha patología.
Potser no han fet
molta incidència,
però una de les causes
delictus,
de la feridura,
una de les causes
més importants
és un event
d'hipertensió.
Potser aquí
ho hem comentat
però molt de passada,
però pensem que...
Per una hipertensió
prellongada,
m'imagino,
o no?
O puntual allò?
Podria ser puntual.
Que apareix de sobte.
Normalment és un procés
llarg,
però pot ser,
fins i tot,
també m'ho hem donat,
és una causa
d'un accident
vascular cerebral.
Moltes vegades
el pacient
també no tant
per,
bé,
el que deia,
a més,
no ve perquè tingui
l'atenció alta,
ve perquè ha fet un ictus,
però darrere d'això
hi ha un pacient
amb un problema
de control
de la tensió arterial.
Doncs avui hem parlat
de la hipertensió arterial
amb tots aquests
consells,
recomanacions
i també
amb les possibilitats
de casos
que ja hem vist
que són moltíssimes,
però amb un tractament
general
per a persones
que poden patir
això,
una hipertensió arterial.
I ho hem fet
amb la doctora
Anna Nieto
que s'adjunta
al Servei d'Urgències
de l'Hospital de Santa Tecla
i metge de família.
Doctora Nieto,
moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies per les explicacions,
com sempre,
en aquest espai de divulgació.
Doctor Javi Oliec,
moltes gràcies també
per la seva presència.
Moltes gràcies.
Ens retrobem la setmana vinent.
Que vagi bé.
Adéu, bon dia.