Aquesta és l'aventura de la vida,
aquest espai que fem cada divendres
amb diferents escoles de la ciutat de Tarragona,
perquè els alumnes ens parlin
i ens expliquin tot el que han treballat a les aules.
Avui els protagonistes són nens i nenes,
alumnes de 5B del Col·legi de Sant Pere i Sant Pau.
I els tenim ja tots ben preparats, ben a punt.
Aquí als estudis de Tarragona Ràdio són la Cris.
Cris, hola.
Hola, digues hola.
També el Marcel, hola, Marcel.
Hola.
El Juan, bon dia.
Hola.
El Rubén.
Hola.
El Raül.
Hola.
El Frank.
Hola.
La Natasha.
Hola.
L'Estela.
Hola.
La Tània.
Hola.
I la Maria.
Hola.
En total sou 10 alumnes de 5B de l'Escola de Sant Pere i Sant Pau
i ells ens vindran a parlar dels aliments.
Heu triat aquest tema, o el professor, el Frank, que ens acompanya,
i la Tània, la directora de l'escola,
el Frank ha triat aquest tema que heu estat treballant en els últims dies,
en les últimes setmanes.
Què heu estat fent?
Cris, vinga, tu que estàs aquí al meu costat.
De què heu fet a les classes parlant d'això dels aliments?
Hem estat treballant amb l'Aventura de la Vida, que és un llibre,
on s'han de posar cromos i després, quan posem els cromos,
hem de parlar del tema de quan peguem els cromos.
i el tema que heu triat vosaltres és el dels aliments.
Sí.
I per què?
Perquè ho va dir el professor.
Per què?
Perquè...
Més o menys ho ha dit...
Qui m'ho respon? Per què?
Per què heu triat els aliments? Vinga, Rubén.
Perquè els aliments és la cosa més important que fem al dia.
Ah, sí?
Sí.
La més important de totes és alimentar-se.
Vinga, Marcel.
Alimentar-se és important per tenir energia,
per fer treballs i per pensar bé.
Juan, per què els aliments?
Els aliments es necessiten per poder fer activitats durant tot el dia
i conservar energia.
Vinga, vosaltres també considero que són molt importants, Raül.
Sí, també per l'alimentació, que és la manera que tenim de posar benzina al nostre cos.
Per això de posar benzina, què vols dir?
És com si anéssim a la gasolinera que ens posin al cotxe?
No, alimentar-nos bé.
Alimentar-nos bé.
Frank, tu per què creus que és tan important els aliments?
O no creus que sigui tan important?
Perquè sense alimentar-nos pràcticament no podríem viure,
no podríem viure i també que és el que dona tota l'energia,
una gran part de tota l'energia del nostre cos.
L'Estela, què?
Jo crec que és important perquè si no, no podríem fer, no podríem moure's
i perquè és necessari per créixer i per fer activitats físiques.
La Natasha, té alguna altra raó per dir per què són importants els aliments?
No, jo crec que és més important perquè ens donen molta energia
i amb això podem fer moltes coses.
I la Tània i la Maria, que són les úniques que encara no hem parlat.
Vinga, Tània, per què? Per què els aliments són tan importants?
Perquè gràcies als aliments tenim energia...
Posa't al costat del micròfon.
Gràcies als aliments tenim energia per fer coses i no estar dèbils.
I la Maria?
També, perquè així podem caminar i fer exercicis.
I clar, ningú m'heu dit que és molt important alimentar-se bé per créixer.
No? Per créixer vosaltres mateixos.
Sí.
Perquè, clar, sereu cada cop més grans, no?
Us fareu més alts i més forts, no?
Marcel?
Sí, perquè si mengem molt i equilibradament,
doncs creixerem més i ens farem grans.
Heu parlat d'això de l'energia.
Jo estava pensant, què deu ser més important, alimentar-se o dormir?
Us imagineu que no dormíssim?
Estaríem molt cansats, no?
Sí.
No?
Sí.
Què deu ser més important, Cris?
Menjar bé o dormir?
Per tu, a tu què t'agrada més?
Dormir.
Dormir?
Sí.
Sí, perquè si no estàs molt cansada.
Sí.
I els altres també?
Què considereu més important?
O són les dues coses igual d'importants?
Vinga, Marcel.
Jo crec que les dues coses són iguals d'importants,
perquè si dorméssim sense menjar,
no podríem descansar bé,
i si no descanséssim però menjéssim molt,
ens estaríem molt cansats.
Estela?
Jo crec que les dues coses,
perquè si no dormíssim no podríem créixer,
perquè no fó el procés de repartir.
els aliments, saps el seu lloc.
Raül?
Jo crec que les dues coses,
perquè si no dormim estaríem molt cansats,
i si no ens alimentem tampoc podrem fer esports físics,
ni aquestes coses.
Són igual d'importants les dues, tu creus, no?
Sí.
I el Juan, que m'ha aixecat la mà també?
Què?
A mi, sincerament,
em dona una miqueta igual,
perquè sempre estic cansat, no sé per què.
Perquè sí, sempre estàs cansat.
Sí, sempre estic cansat, és una cosa que tinc.
Però tu dorms bé.
Sí, més o menys.
I menges bé.
T'alimentes.
Sí.
Quantes vegades menges al dia?
Cinc vegades.
Cinc vegades.
Què fas?
Esmorzar?
Dues vegades.
Esmorzas dues vegades.
Una a casa i una altra al col·le.
Sí.
Al pati, no?
M'imagino?
Sí.
Després què?
Dino.
Sí.
Vereno.
Sí.
I el sopar.
I el sopar.
Cinc vegades.
I la resta?
La Maria, quantes vegades menja al dia?
També cinc.
Cinc.
I quina és la que més t'agrada,
de les cinc vegades que...
Allò, l'esmorzar de primera hora,
de després, el dinar, el sopar, el baranar...
Què és el que més t'agrada?
L'esmorzar.
Tothom mengeu cinc vegades al dia?
Sí.
Sí?
Sense discussió, cinc vegades al dia.
I amb això creieu que en teniu prou?
Rubén, tu en tens prou, menjant cinc vegades al dia?
Allò ja estàs...
Et trobes bé físicament?
Allò tens energia?
Sí, perquè tampoc ens tenim que passar tant,
perquè si no ens podríem posar obesos.
És a dir, que s'ha de menjar a moderació.
I el Marcel, per exemple, també té prou amb cinc vegades al dia?
Sí, jo en tinc prou,
però hi ha vegades que menjo molt i altres que menjo molt poc.
I per què?
Perquè hi ha vegades que tens gana i no tens gana o per què?
Sí, perquè hi ha vegades que tinc molta gana
i em quedo amb gana
i altres vegades no tinc gana i quasi que no menjo res.
Juan.
Que jo crec que el més important és menjar molt el primer a esmorzar,
ja que és per tot el dia,
menjar una miqueta menys a l'esmorzar del pati,
menys que l'esmorzar primer al dinar,
menys a trenar,
menys a sopar.
O sigui, el més important és esmorzar molt.
És a dir, que el més important és menjar bé la primera vegada del dia.
Sí.
I els altres esteu d'acord o no?
Sí.
Tots?
Això també ho heu après a classe?
Us ho han explicat que sí?
Sí.
I per què creieu que és tan important, Estela,
menjar molt bé a primera hora del matí?
Perquè mengem la primera vegada més
perquè ens queda tot el dia per davant.
i el sopar mengem menys perquè només em queda la nit.
Cris, tu també menges bé a primera hora i et sembla que és molt important?
Sí.
Per què?
Perquè a primera hora necessitem energia per treballar al col·legi,
després al dinar necessitem una miqueta més
per fer una miqueta més de col·legi
i el sopar és sopem si tenim gana
perquè no fem exercici, solament dormim per la nit.
És a dir, però tu creus que sopar, si no sopar no passa res?
Bueno.
Alguna cosa hem de sopar, no?
Sí, alguna cosa, sí.
Lleugera?
Sí.
Escolteu, i no creieu que esmorzar dues vegades és molt?
És a dir, esmorzeu abans de sortir de casa
i esmorzeu després durant el col·le.
No creieu que és molt, Tània?
No, perquè passaríem gana al col·legi.
Ah, i aleshores, com que passaries gana, és bo menjar dues vegades.
Bueno, si tenim gana, mengem.
Marcel.
Que jo, els dies que hi ha a escola,
jo m'agrada més esmorzar dues vegades
perquè al principi no tinc molt de temps
i tinc que esmorzar ràpid
i després a l'escola tinc més gana
i ja menjo el segon esmorzar i ja no tinc gana.
Cris.
Que jo, a mi m'agrada menjar esmorzar dues vegades
perquè a la primera vegada fas col·legi i tot això
i doncs fas el segon esmorzar
perquè a l'hora de dinar no arribis amb gana.
Ah, així que tu creus que és important menjar dues vegades
perquè així a l'hora de dinar no tens molta, molta gana.
Sí.
A veure, Rubén i Fran, vosaltres també trobeu bé
d'esmorzar dues vegades?
Sí.
Sí?
Per què?
Perquè si no tindríeu molta gana també al migdia.
Sí.
Sí, també els dies que hi ha a escola
primer mengem per treballar bé a classe
i després també a l'hora del pati
esmorzem una altra vegada per tenir energia.
I la Natasha?
També.
Sí.
Per tenir més força.
també per esmorzar tenim que menjar a casa
abans de sortir al col·legi
i després a l'hora del pati
també hem de fer el segon esmorzar
per tenir més energia per jugar i tot això.
I el Rubén també?
Sí.
Perquè si no tenim prou energia
durant tot el dia no podem fer activitats físiques.
si no fem activitats físiques
ens posem obesos
i no podem...
i no ens podem moure molt.
Així que podríem dir que en general
al llarg del dia
és important esmorzar bé
molt fort
després dinar també
però potser no tant
i després sopar més...
en moderat.
Més moderat.
Sí.
Estaríeu tots d'acord amb això?
Sí.
I vosaltres és el que feu habitualment?
Sí.
Sí?
I aleshores una pregunta
el tema dels dos esmorzars
el dia que no aneu al col·le
el dia que és festa
els diumenges
també ho esmorzeu dues vegades?
O aquell dia com que
ja no aneu al col·le?
No.
Aquell dia no.
Aquell dia no?
No.
Per què no?
Perquè us aixequeu més tard?
Sí.
Digues Marcel.
Que jo els caps de setmana
no esmorzo dues vegades
perquè com esmorzo només una vegada
esmorzo molt, molt
i ja no em fa falta esmorzar.
Molt, molt, molt
i ja no cal.
Estela.
Que jo els caps de setmana
no esmorzo dues vegades
perquè m'axico més tard
i no cal.
Raül.
Jo esmorzo només una vegada
els caps de setmana
perquè m'executa
i llavors si menjo dues vegades
llavors després al dinar
no menjo res.
Rubén.
Jo perquè
fa molt pesat
si menges
si esmorzas dos vegades
si t'has aixecat molt
molt tard.
Juan.
Que jo
sol esmorzo una vegada
però a vegades
també faig un petit ressupor.
Un ressupor, què vols dir?
Després de sopar?
Després de sopar
menjo alguna coseta.
Això els caps de setmana?
Quan tens festa?
Quan no vas al col·le?
Això ho feu els altres o no?
No.
A vegades.
A vegades?
A vegades.
Alguna vegada.
Jo puc.
A veure, la Maria i la Tània
tampoc esmorzeu dues vegades
quan esteu de festa?
No.
No.
Perquè ja en teniu prou
amb una vegada.
Sí.
I esmorzeu diferent, per cert?
Quan aneu al col·le
o quan és festa?
A vegades.
Sí?
A vegades.
Perquè sempre esmorzeu el mateix
a primera hora del matí?
Quan esteu a casa?
O cada dia és variat?
Cada dia és variat.
Cada dia és variat.
Alguns variat
i l'Estela diu el mateix.
Jo també el mateix.
I tu també, Cristina.
Sí.
I el cap de setmana
quan tens festes
esmorzes una mica diferent?
Sí.
O també és sempre el mateix?
És el mateix
amb una cosa més.
Alguna coseta més.
Més.
Per ja només fer un esmorzar.
A veure, Raül.
A vegades pren un got de llet,
a vegades llet amb galetes,
a vegades llet amb cereals.
És a dir, tu varies.
Sí.
I el Marcel?
Jo, quasi tots els dies,
esmorzo cereals,
però en els caps de setmana
esmorzo molts cereals.
Molts.
El mateix, però molt més.
Sí.
Escolteu, ja a la classe,
heu estat parlant aquests dies
de qüestions relacionades
amb els aliments.
I crec que heu après
o us han explicat
el que són una cosa
que anomenem calories, no?
Sí?
Sí.
Algú em pot explicar
què són les calories?
Vinga, Juan.
Les calories són la unitat
que fem servir
per mesurar
l'energia que ens dona
allò que ens mengem.
Però les calories on estan?
Per dir-ho alguna manera.
Al menjar.
Al menjar, els aliments.
I aleshores,
cada aliment té unes calories diferents?
Sí.
Marcel.
Però de les calories
no hi ha d'abusar
perquè si no fem esports
les acumulem
i ens tornem grasos.
Natacha.
També podem tindre
problemes de salut
com l'obesitat
i els...
Posa't el micro...
Ah, sí.
Digues.
També podem tindre
problemes de salut
com l'obesitat
i problemes cardíacs.
Què més?
em explica algú de les calories?
Ningú més?
Vinga, Robert.
Ai, Raül.
Que les calories
són una unitat
que fa servir
per mesurar
allò que ens pengem.
Cris.
Que les calories
si abusem,
com ha dit el Marcel,
estem grassos.
Clar.
i doncs podem tenir
problemes de cor.
Per exemple,
tenir un infart
perquè les calories
ens tapen les venes
i fan com un tap
i doncs
no circula la sang
i té ningú infart.
Però aleshores,
això Cris,
que expliques que és molt interessant,
aleshores,
com calculem
les calories
que hem de menjar?
Això ho sabeu?
Eh?
Clar.
No.
No.
No.
Oh,
això ho haurem de prendre,
eh?
No?
perquè clar,
és que clar,
ho ha dit
una cosa molt important
la Cris,
no?
Sí.
No sabem
o no sabeu vosaltres
quantes calories
té cada menjar.
De moment,
us heu de fiar
dels pares.
Sí.
O dels metges.
O dels metges.
Rubén,
vinga, què?
Que les calories
les necessitem
per créixer
i treballar,
però si no prenem massa
i no fem esports,
no,
se'ns acumulen
i no podem,
i ens donen
problemes cardíacs
i l'obesitat.
Una cosa que heu treballat
a classe
i que us han explicat
moltes vegades
és que és molt important
menjar bé
però també fer exercici,
fer esport.
Sí, sí.
Per què creieu
que us diuen això?
Raül?
Per a treure les calories.
Ah?
És a dir,
que per una banda
mengem calories
i per una altra banda
les hem de treure.
Sí,
per a no acumular-les.
Per el que deia la Cris,
no?
Per a no tenir problemes.
Marcel?
Que jo crec
que s'ha de menjar bé
perquè després,
i també s'ha de fer l'esport
perquè així amb l'esport
si mengem molt
tenim molta alergia
i quan fem esport
ens podem fer més fort.
Tània,
us diuen que això
que s'ha de fer exercici o no?
Sí.
I per què ho creus tu
que s'ha de menjar
i després fer exercici?
Per tenir bona salut
i perquè així
si tenim moltes calories
si les acumulem
així no tenim tantes
per no tenir problemes.
I tu fas això?
De menjar bé
i fer exercici?
Sí.
Maria,
i tu ho fas o no?
Sí.
Sí?
I per què creus
que et recomanen
fer exercici?
perquè si no
tindríem problemes.
Problemes de salut.
Sí.
És important menjar bé.
Què més heu après
d'aquests dies?
Això de les calories
ja ho tenim clar.
El que passa
és que ara hem de saber
exactament,
haureu d'aprendre
les calories que mengem
quan sigueu més grans.
Rubén,
a veure,
què més heu après a classe?
D'on trobem
aquests nutrients?
Els nutrients,
però què són els nutrients?
Depenent
del que mengem
el nostre organisme
l'organisme
obtindrà
diferents nutrients.
Els hidrats de carboni
els trobem
el pa,
l'arròs,
la pasta
i els cereals,
etc.
Els greixos
els trobem
de dos tipus,
animals,
a la carn,
mantega format,
lleiet i vegetals,
la margarina,
oli de girassol,
fruites i verdures,
etc.
Les proteïnes
les trobem
a les carns,
els ous,
etc.
L'aigua
es troba
a tots els aliments
encara que no ho sembli.
No només
n'hi ha
fruites i verdures,
també a la carn
i altres aliments.
Les vitamines
es troben sovint
a les fruites
i les verdures
i n'hi ha
de diferents tipus
i amb diferents funcions.
Déu-n'hi-do,
tot això són els nutrients.
A veure,
Marcel,
què volies dir?
Que tenim
que menjar
més verdura
i
pasta
i cereals
perquè
si
també
hem de menjar
una sucre
però no ens hem de passar
perquè si no
podríem tenir
caries
i problemes
de salut.
I tu ja ho fas,
això?
Sí.
T'ho fan els pares
que mengis
verdura,
per exemple,
i pasta?
Sí,
a mi la verdura
no m'agrada
molt
però
sempre me la començo.
A veure,
això,
ja que has tret
el tema
de la verdura,
a qui li agrada
la verdura?
A tots vosaltres
us agrada la verdura?
Sí,
m'ho diríeu de veritat.
A mi una
una miqueta.
Una mica.
Un cop a la setmana?
Esperai.
A el Juan
també li agrada?
Bueno,
totes no.
Ah,
i aleshores
que tu menges
per obligació?
Sí,
jo ja m'he menjat
moltes vegades
algunes verdures
que no m'agraden.
I l'Estela,
que també ha aixecat
el dit,
també t'agraden
les verdures,
de veritat?
A mi algunes,
només m'agraden
les verdures
que no m'agraden
només m'agraden
les que fa la meva àvia.
Ah,
sí?
Sí.
La teva àvia
les fa molt bé
les verdures?
Sí.
I tu,
Maria?
A mi també m'agrada
la verdura
perquè així
podem creixer
i així
ens alimentem més.
Però t'agraden?
Tienen un gust
bo,
sí?
Sí,
algunes,
algunes.
I la Cris?
A mi m'agraden
totes les verdures.
Ah,
sí?
Sí.
Bueno,
alguna,
una o dos
no m'agraden,
però m'agraden
totes,
totes les verdures.
Tània?
A mi m'agraden
les verdures
però totes,
no,
algunes.
I el Rubén?
Ah,
i el Raül,
perdona?
A mi només m'agraden
els guissants
amb l'aròs,
el més.
Els guissants,
els pèsols
o guissantes.
escolteu,
clar,
hem parlat de verdura,
però abans
quan el Rubén
ens explicava
tots els nutrients,
hidrats de carboni,
això és el pa,
l'arròs,
la pasta,
us han dit que la pasta,
per exemple,
és molt bona de menjar,
per exemple,
els esportistes
mengen molta pasta
perquè té
molts hidrats de carboni.
Vinga,
què sabeu de tot això?
Marcel.
Que la pasta
s'ha de menjar,
però,
s'ha de menjar,
però si
els
li posem moltes
espècies
i carn
i tot això,
tampoc
hem de menjar molt.
Rubén.
Que els hidrats de carboni
serveix per
ajudar-te a fer esport
i tenir més energia
per fer
esport físic.
Juan.
Jo sé que els astronautes
també mengen
molta pasta.
Ah, sí?
Per què?
Bueno,
això no ho sé.
Ah, no ho saps.
Ho dius,
però no saps per què.
Cris.
Jo crec que sé
per què els astronautes
mengen molta pasta.
Ah, sí?
Doncs vinga,
digue'ns-ho.
Crec que és
perquè
han de tenir
molta força
per fer les proves,
per anar a l'espai
i
a l'espai
i
han de tenir
molta,
molta força
per aguantar
el tratge
d'astronauta
quan no estàs a l'espai.
Molt bé.
Estela.
Que jo crec
que la pasta
fa créixer els musculs.
Ah, sí?
I tu menges
molta pasta?
Sí.
Sí?
S'ha de menjar
una mica de tot?
Us ho han dit,
això?
Que una bona alimentació
és menjar
una mica de tot?
Sí.
I per què creieu
que és bo
menjar una mica
de tot?
Juan?
Perquè si mengem
molt d'una cosa,
les altres coses
ja no les tenim tant.
Per exemple,
si tovem
molts greixos
ens fem
obesos.
Cris?
que jo crec
s'ha de menjar
molt molt variat
perquè així tenim
força,
intel·ligència
i tot.
Rubén.
Que tenim
que fer
una dieta
equilibrada.
Què és una dieta
equilibrada?
Per què dius
això d'una dieta
equilibrada?
Cal tenir en compte
que no hi ha
aliments dolents.
Tot se'ns ajuda,
però cal prendre
les quantitats
necessàries
amb moderació.
No podem evitar
greixos o sucres
a la nostra dieta.
Cal menjar
de tot.
Un altre factor
que afecta
la dieta
és l'edat.
Els nutrients
que ens ajuden
a créixer
són més adients
mentre estem creixent
i les reserves
d'en els dies
de greixos
quan treballem
més o fem esport.
Però Marcel,
per exemple,
què vol dir menjar
una mica de tot?
Que tenim
que menjar
variants de tot
de carn,
de verdura,
de pasta,
de peix,
perquè així
no
tenim molt
d'una cosa
i també tenim
d'una altra
perquè si només
mengéssim
una cosa
o carn
o només carn
si mengéssim
només carn
tindríem
molts problemes
de salut
i tot això
però si
mengem equilibrats
estem forts
i a la vegada
sants.
Molt bé.
A veure,
i vosaltres mengeu
una mica de tot?
Creieu que mengeu
això que m'ha anomenat
una dieta equilibrada,
Raül?
Tu menges de tot?
No,
a mi la fruita
no m'agrada
però a vegades
me la menjo
amb suc o...
I la fruita
què té,
per cert?
Vitamines.
Vitamines,
molt bé.
Així que no menges
fruita?
No.
Doncs no tindràs
vitamines, eh?
Frank?
Jo el que no menjo...
Posa't una miqueta
més a prop del micròfon.
Jo el que no...
el que no menjo
és verdura
però de la fruita
m'agraden
unes quantes.
Quines,
per exemple, va?
què t'agrada?
El plàtan,
la pera...
La poma,
per exemple?
La poma no.
La poma no t'agrada?
Ja està?
El que t'agrada
de fruita?
Vinga,
pensa tu,
Estela.
Que a mi no m'agrada
la llet
però
me menjo
yogurts,
el formatge.
i la Tània,
per exemple,
menja de tot?
O què és el que t'agrada
i què és el que no t'agrada?
Algunes fruites sí,
algunes fruites sí,
unes altres no,
la verdura també,
unes i unes altres no.
Juan?
A mi el que no m'agraden
són els embotits.
No t'agraden els embotits?
Res, cap?
La salchitxa.
La salchitxa.
Marcel?
Que a mi la fruita
m'agrada molt,
quasi tota,
però hi ha algunes
que només he provat una vegada
i no m'agraden.
Natasha,
tu menges de tot?
Sí,
a mi la veritat
és que m'agraden molt
les fruites,
totes.
Totes.
Per a banda de les fruites,
la resta de coses,
la carn,
el peix,
t'agrada?
El peix no.
El peix no.
I què hem de fer
si no menges peix?
Doncs no ho sé.
Creus que és dolent?
per la teva salut o no?
No.
No.
Pots passar...
Perquè hi ha moltes coses
després del peix
que també et donen energia
i amb això
no passa res.
Rubén.
Jo mengo de tot
menys fruites.
Perquè jo he prov...
Bueno,
algunes fruites
sí que m'agraden
perquè tenen
un sabor
molt
dolç.
I el peix
m'agrada
perquè
té un sabor
com de mar.
Juan.
A mi tampoc...
A mi
no m'agraden
sous.
A mi m'agraden...
Bueno,
m'agraden
sous passats
per aigua.
I...
m'agraden
les olives
en...
en oli.
I tu creus
que les olives
són bones?
No ho saps segur,
no estàs segur.
Cris,
i tu menges de tot o no?
Sí,
menjo de tot
excepte peix
que sol menjo
una vegada
a la setmana
més o menys.
i doncs
que m'agrada
tot.
Molt bé.
Escolteu,
i sabeu com es
conserven els aliments?
Eh?
Vinga.
Rubén.
Posant-los en oli,
cuinant-los,
posant-los
a la nevera.
Clar,
s'han de guardar
a la nevera, eh?
Cris.
Que
perquè els aliments
no tinguin
microbis,
ho hem de
posar-ho
a la nevera.
perquè amb el fred
no es puguin
reproduir
aquests
cossos
perillosos.
Algú més?
Ho teniu clar?
Vinga,
Tània.
Que
també
hem de
cuinar
els aliments
per eliminar
els possibles
microbis
o bacteris,
ja sigui
amb foc
o marinat,
els aliments
amb diferents
substàncies,
oli,
vinagre...
Marcel.
Jo crec
que els
animals,
els aliments
s'han de
guardar
a la nevera
o s'han de
cuinar
perquè
així
si passa
molt de temps
i no
els hem menjat
es poden
fer malbé
i
si els
hem de
gent
poden tenir
malalties.
Doncs mira,
ara que
diu el Marcel
la paraula
malalties,
vosaltres
sabeu que
es poden
tenir malalties
alimentàries?
Sí,
Raül,
que s'ha aixecat
de seguida el dit,
i per què?
Com per exemple
l'obesitat,
l'anorèxia
o la
bulímia.
A veure,
l'obesitat,
jo crec que sabem
tots el que és,
no?
Sí.
Què és l'obesitat?
Estar grassos.
Sí.
I això bàsicament
perquè es menja
molt de sucre.
Sí.
Molt i malament,
segurament.
Perquè no és una dieta
equilibrada.
L'obesitat ja està clar
que sabem el que és.
Però i les altres coses?
A veure,
Natasha,
l'anorèxia,
que ha dit el Raül,
què és?
Marca normal de gana
i obsessió del pes.
Normalment,
pels motivos
psicològiques.
Però això que estàs llegint
què és?
Què vol dir,
Natasha?
Obsessió del pes,
què és això?
Que,
per exemple,
que et mires a un mirall
i et veus gros,
grasa,
però en realitat
estàs molt prima.
Tu et mires al mirall
i com et veus?
Normal.
Normal.
Estela,
què volies dir?
Que l'anorèxia
és pensar
que estàs gras
i estàs prima.
Marcel.
Que l'anorèxia
és que tu estàs molt prim
i deixes de menjar
perquè penses
que estàs gras
i si fas això
hi ha gent
que s'ha mort
per no menjar.
Cris.
Que també hi ha una malaltia
que es diu
la bulímia,
que també té origen psicològic,
que suposa menjar
molt en poc temps
i eliminar després
l'excés d'aliments
de diferents maneres,
com vòmits
o laxans.
Per a veure,
vosaltres, per exemple,
quan us mireu el mirall,
que li deia abans a la Natasha,
vosaltres com us veieu?
Tu, Tània, com et veus?
Jo, normal.
Bé.
No estàs ni prima ni grassa.
Sí.
Sí?
Sí que estàs bé, no?
Sí.
T'agrades com...
Quan et mires al mirall
t'agrades a tu mateixa?
Eh?
Home, a tots ens agrada
mirar-nos al mirall
i sentir-nos bé, no?
Sí.
A tu t'agrada com estàs?
Sí.
O tu creus que hauries de menjar
una mica menys o una mica més
per estar més prima o més grassa?
No, jo ja crec que ja estic bé.
I la Maria?
Com es veu el mirall?
Bé.
Sí?
Algú es veu malament?
Massa prima o massa...?
Jo una mica gros.
Sí?
Rubén, sí?
Sí.
Però...
Però què?
No et preocupa, no?
Bueno, una mica.
Sí?
Sí.
Juan?
Jo també menjo una mica gras.
Sí?
Però...
De veritat, sí?
Sí.
Però això surt a córrer amb el meu pare.
Per fer exercici.
Marcel?
Que jo em noto més o menys normal,
lo que passa és que jo menjo molt
però no em faig ni gras ni més prima.
Si ho estàs molt primer, eh?
No?
Ja.
Raül?
Jo faig igual que el Marcel.
Que menges molt?
Sí, però després no em faig ni gras ni...
I això per què deu ser, tu creus?
No ho sé.
No ho saps.
No deu ser que menges molt,
moltes vitamines,
moltes proteïnes,
moltes calories,
el que dèiem abans,
però després fas molt exercici?
Sí, ho cremo molt.
Ho cremo molt.
Ho cremo molt.
Aquesta és l'expressió que utilitzem allò.
Ho cremo.
Tu ho cremes, Cris, o no?
O què cremes tu?
És que jo, quan em miro en mirall,
em veig com una miqueta grasa.
Sí?
Sí.
Perquè no ho cremes, potser tot.
Pot ser.
Deu ser per això?
No ho sé.
I no t'agrades?
No.
No?
Vaja, Estela.
Que jo em veig bé,
però jo crec que hauria de deixar de créixer
perquè és molt alta.
Tu ets molt alta?
Sí.
Quants anys tens?
Déu.
Déu.
I quan fas d'alçada, ho saps?
50.
Déu-n'hi-do, eh?
Acabaràs jugant a bàsquet.
Sí.
Escolteu, doncs,
l'anorèxia i la bulímia.
La bulímia, doncs, què era?
Què ens ho havia dit la...
Raül, vinga.
És un origen psicològic
que suposa menjar molt en poc temps
i eliminar després l'excés d'aliments
de diferents maneres,
com vòmits i laxants.
I això a vosaltres us passa?
No.
Això que ha explicat el Raül alguna vegada?
No.
No?
No mengeu alguna vegada molt, molt, molt...
No?
Frank, digues.
La bulímia és com l'anorèxia,
però en l'anorèxia no es menja molt
i a la bulímia menges,
però després et fiques el dits a fer vomitar.
Vosaltres ho ha fet això alguna vegada?
No.
De vomitar?
No.
No.
No.
A veure, a veure, Marcel.
Jo he vomitat, però no ho he fet.
Aposta.
Tu no ho has fet a posta, no?
No, jo he vomitat, però sense voler.
Perquè et trobaves malament.
Et feia mala panxa, suposo, no?
Sí.
Juan.
Sí.
A mi una vegada em va passar,
però no perquè em fiqués els dits a la boca.
Em vaig mirar les dutxes,
després anava a casa dels meus avis,
en cotxe, que està una mica lluny,
està a Aragó,
i quan vaig arribar vaig vomitar a l'or que tenen.
Escolta, i d'aquestes malalties que hem dit,
sabeu que hi ha molts nens i nenes
o una miqueta més grans que vosaltres
que tenen aquestes malalties?
Sí.
Us ho han explicat?
Sí.
I són malalties algunes molt...
Molt greus.
Molt greus, eh?
Sí.
Vosaltres esteu segurs que no us posareu malalts d'això?
No.
No, no.
No, no.
No ho sé.
La veritat és que no ho sé.
Esteu tots molt bé, no?
Sí.
Cris, tu també?
Sí.
Que t'he vist abans molt poc animada.
Eh?
Bueno, estic...
Tu et consideres una miqueta...
Et veus una miqueta grassa?
Sí.
I fas alguna cosa per menjar menys
o li has dit al papa o a la mama alguna cosa?
Sí, una miqueta.
I què?
Què et diuen?
O què menges?
Menges una mica menys o...
Puxes de menjar...
Menjo el mateix, però més sa.
Més sa.
Ah.
I això està bé, de menjar més sa, eh?
Perquè a veure, per anar acabant,
què és el que hem de fer en general
per menjar sa i per estar bé de salut
i que ens agradem a nosaltres mateixos
quan ens mirem el mirall.
Juan.
S'ha de fer tres coses.
No prendre massa sal,
que fa pujar la pressió de la sang
i malalties a l'aparell circulatori.
No prendre massa greixos,
que acumula energia
i acaben fent mal...
la malaltia de l'obesitat.
Mhm.
No prendre massa sucre,
ja que fa mal a les dents.
Què més creieu que s'ha de fer?
Vinga, Estela.
Tu tens més consells o idees
per menjar bé,
per alimentar-nos bé?
Menjar de tot
en quantitats no molt grans
i fer esport.
Menjar de tot en quantitats no molt grans.
Sí.
És a dir, anar...
Poquetes quantitats.
Sí.
Poquetes coses.
Rubén.
Però si mengem molta cosa,
després tens que fer molt d'esport
per cremar tot això que has menjat.
Què vols dir?
que quan més menges,
més esport has de fer.
Sí.
I vosaltres en feu?
Molt?
Sí.
Sí.
Hi ha algú que no faci res d'esport?
Que li agradi més posar-se en una consola
a mirar la tele o l'ordinador?
Vinga, que ara rieu.
Ara confesseu que...
Eh?
Rubén.
No.
Tu què?
Fas esport o no?
Sí.
Sí.
Però n'hauries de fer més, creus?
Sí, una miqueta.
Rubén.
Ai, Raül.
Jo crec que faig massa.
Faig tres vegades a la setmana
i dissabte un partit de futbol.
I estàs molt cansat.
I tres vegades a la setmana
entrenaments de futbol.
Molt bé.
I estàs bé?
Dilluns, dimecres i divendres.
Tu passes bé?
Sí.
Estela.
Que a mi m'agrada fer esport
i jugar amb la consola.
Tània.
Que jo sí que m'agradaria més
jugar amb la consola
però també faig esport.
Marcel.
Que jo a la setmana
faig atletisme i natació
però també m'agrada molt
jugar a les consoles.
Juan.
Jo faig esport,
surt a córrer,
a vegades no,
però surt a córrer habitualment
els dimarts i els dijous
amb el meu pare
i un amic de la classe
que n'ha pogut vindre.
I també jugo a la consola.
I el Frank?
Fa esport o no?
Fa esport o no?
O faig poc exercici?
Eh?
Faig poc exercici o faig molt?
Sí, faig esport
però crec que deuria fer una miqueta més.
I per què no en fas?
Perquè et fa mandra?
Eh?
Perquè et fa mandra?
No, és que jo faig esport
jugar a futbol
però crec que deuria fer una miqueta més.
Però t'agrada algun altre esport?
T'agradaria fer alguna altra cosa?
Vinga, va.
És que m'agrada el futbol
i poc més.
Ah, ja està.
I per això només fas futbol.
I la Natasha?
A mi sí.
A mi és que m'agrada de tot.
Més els esports.
Me sento bé amb mi...
amb mi...
contigo misma.
Contigo misma.
I la Cris?
Jo faig esport
però crec que hauria de fer més.
Més.
I hi ha alguna cosa que t'agradi?
Que potser no ho has provat?
O no ho saps?
Doncs...
el que no ha provat...
el que no ha provat
crec que és el bàsquet.
Mm-hm.
Escolteu, i en general,
ja per anar acabant,
us agrada el que mengeu?
Esteu contents amb el que mengeu?
Quan esmorzeu?
Quan aneu a dinar?
Sí.
Sí?
Sí.
Què és el que més us agrada?
Doncs en definitiva
i el que menys dels aliments.
Vinga, va, Cris, començo per tu.
A tu què és el que més t'agrada?
De tot el que menges al llarg del dia
i el que menys, què és el que...
Quan et trobes millor?
Em trobo millor al migdia.
Però per què?
Perquè menges el què?
Perquè menjo variat, el dinar.
El dinar.
A tu t'agrada el dinar?
Sí.
Al Marcel, què és el que més li agrada
i el que menys de menjar al dia?
A mi m'agrada el dinar i el sopar
perquè a vegades menjo fruita i iogurt
i també menjo pasta o ensalada o coses que m'agraden.
Juan.
A mi m'agrada per la mateixa raó que el Marcel.
Carai, molt bé.
Rubén.
A mi m'agrada el dinar perquè els plats són molt variats.
Raül.
A mi el que més m'agrada és el dinar perquè és l'àpat que més menjo
i el que menys és el sopar perquè només em pren un got de llet o cereals.
Per sopar només menges un got de llet?
I no és molt poquet, això?
No, perquè com després tinc que dormir.
Jo no tinc que fer esport ni res.
I els pares no et diuen que mengis més?
No.
Fran, a tu què és el que més t'agrada al llarg del dia?
De lo que menges?
Menjar.
El dinar també?
Sí, el dinar.
Per què?
Per la mateixa raó que el Rubén, perquè és més variat.
Natàcia.
A mi l'esmorzar perquè estic amb més força i em sento bé.
Ets la primera que dius l'esmorzar a tots els altres per fer-se el dinar.
Tu què esmorzas?
És que...
Variat.
Serials, pa, llet...
Menys molt.
Menys molt.
El matí a primera hora.
I l'Estela, què és el que més li agrada?
El sopar perquè és quan menys jo menc.
Menys.
No t'agrada menjar?
No.
No.
Oh, i per què no t'agrada menjar?
No sé, perquè fa mal la boca després.
Et fa mal la boca, eh?
Sí.
Sí.
I quan esmorzas i quan dines no...
No t'ho passes bé?
No t'agrada?
Sí.
Però et prefereixes el sopar?
Sí.
I aleshores què sopes habitualment, per exemple?
Amanida o fruita.
Amanida o fruita.
I ja està?
Sí.
Que poquet, eh?
Tània, i a tu què t'agrada?
El dinar també perquè...
Com el Rubín i el Frank perquè és més variat.
I la Maria?
El mateix que el Marcel.
Què també? El dinar?
Sí.
És que el Marcel és el referent, eh?
El que ha dit el Marcel, després ho han volgut dir tots.
A veure, que hem d'acabar el programa i em sembla que voleu saludar, no?
Sí.
Saludar a no ser qui i a més voleu escoltar una cançó, si no m'equivoco, no?
Sí.
A veure, doncs qui m'ho explica tot això?
Vinga.
Juan o Marcel, com vulgueu.
A qui hem de saludar?
O què hem de dir?
Va.
Vinga.
Posa't a prop del micròfon.
Som els alumnes del grup de 5B de l'escola, de Sant Pai i Sant Pau, i hem vingut avui...
No.
No.
I hem...
Com només hem pogut venir una petita representació de 10 alumnes, ens agradaria saludar els companys
que no han pogut assistir.
A veure, qui són aquests companys?
O què ens voleu dir més?
Jo vull saludar el Dani i la Salma.
Ah, que cadascú ha de saludar amb uns companys diferents?
Vinga.
Estela.
Jo vull saludar la Paola i el Raül.
Vinga.
Què més?
Natasha.
Jo vull saludar la Isabella, que ja que no ha pogut venir...
Molt bé.
Doncs queda saludada.
Vinga, Fran.
Jo vull saludar la meva companya, l'Arissa.
El Raül.
Jo vull saludar l'Adrià, ja que no ha pogut assistir a la ràdio.
El Rubén.
Jo vull saludar el Salva, que no ha pogut assistir a la ràdio.
I què més?
Qui més queda?
La Cris?
A veure.
Jo vull saludar el Tomàs, que el pobre no ha pogut venir.
A veure, la Maria.
Posa't al costat del micròfon.
Bon dia, soc la Maria i vull saludar la Evelyn, perquè no ha pogut assistir a la ràdio.
I la Tània?
Jo vull saludar l'Iñaki, que no ha pogut venir.
Molt bé.
Queda algú?
El Juan?
Què més?
I també, a mi agradaria saludar a la meva família.
Molt bé.
I què més?
Algú més?
Va, Marcel.
Soc el Marcel i vull saludar l'Eri i el Pedro, que no han pogut venir.
Estela?
Que jo vull saludar la meva mare i el seu novio.
Molt bé.
I queden ja tots saludats, els pares i les mares, perquè mireu el rellotge.
Sabeu què passa?
Aquest rellotge que és tan puntual ens diu que hem d'acabar.
I em sembla que voleu escoltar una cançó, no?
Sí.
Quina cançó voleu?
Rihanna i Eminent.
I per què?
No ho sé.
Perquè us agrada.
Qui l'ha triat?
Jo.
El Raül.
Doncs mira, ara començarà a sonar.
Suposo que la podreu escoltar pels auriculars de la ràdio.
i amb aquesta cançó, us agrada els altres o no?
O com que l'ha triat el Raül, ja està.
Sí, us agrada?
Sí.
Doncs així acabem aquest programa que hem fet aquí a la ràdio,
parlant vosaltres dels aliments, de l'alimentació, de l'esmorzada, del dinar, del sopar.
Així que tots moltes gràcies.
Cris, Marcel, Juan, Rubén, Raül, Fran, Natasha, Estela, Tània i Maria.
Els 10 alumnes de la classe 5B del Col·legi de Sant Perí i Sant Pau.
Moltes gràcies.
Ens aplaudim a nosaltres.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Adeu.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Aïllant-me.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!