I ara s'hi arribem a la recta final
del programa del matí de Tarragona Ràdio
d'avui amb el Felip Caudet.
Felip, bon dia. Bon dia, Josep.
Avui ens acomiadem durant uns mesos.
Han estat sis anys consecutius
de sempre venir a Tarragona Ràdio.
Sí, sí, sí. Un temps bastant dilatat
i una miqueta de peron farem ara.
Farem una mica de descans, eh?
Sí, sí. Tornarem, tornarem.
I tant, tornem, eh? O avancem, avancem.
el Felip Caudet, que tornarà a Tarragona Ràdio.
I avui ens acomiadem parlant de llet vegetal.
Llets vegetals. Correcte, sí.
De què va això? De què va?
Per començar, és important que el concepte
també no és de llet. Va de llet la cosa...
Va de llet, però no és llet. A veure, expliquem-ho això.
El concepte correcte seria liquats vegetals.
Perquè llet només és una substància
que s'obté dels mamífers.
Llavors, vegetal i mamífer no...
No acaba de lligar massa.
No acaba de lligar. Llavors, és una qüestió
de donar alternatives. Per què?
A veure, nosaltres estem molt acostumats
que quan anem al metge i tenim algun problema
i aquest problema aparentment
tingui alguna vinculació amb el menjar,
doncs se'ns comencen a restringir coses.
No mengis d'això, no mengis de l'altre...
Llavors, l'alimentació acaba sent
fenomen avorrit i difícil
de continuar amb la dieta.
Llavors, l'interessant és trobar opcions.
Et restringeixen per un costat,
però quina opció podem tenir
si jo vull seguir disfrutant del menjar,
dels meus almorzars, dels meus dinars...
És a dir, que no sigui un agòvio el menjar.
Llavors, aquesta és la intenció d'avui,
és parlar-te i apropar a la gent una miqueta
a aquest concepte dels liquats vegetals,
que ens queda una mica lluny,
que segurament molta gent de la que ens escolta dirà
això no ho he menjat mai.
I potser...
I potser sí, no ho sap.
No ho sap, i sí que no ha menjat.
Per exemple, un clàssic dels liquats vegetals,
que el parlarem més al final,
és l'orxata.
Quina no ha menjat d'orxata?
Quina no ha begut?
Mira, molt bé.
Mira, m'acaba de passar a mi mateix.
O una altra, per exemple, és l'almendrina famosa,
que seria un liquat d'atmelles,
aquests que fan a Reus.
Ara s'ha perdut de força, però era un clàssic.
Dos dècades en darrere era un clàssic a les dietes,
sobretot en gent que estava malalta,
doncs per recuperar-se,
ja que era un producte molt calòric,
molt ric en sucres,
doncs, bueno, s'obtava.
Doncs l'almendrina en si també és un liquat vegetal,
sobretot quan li posem aigua, clar,
convertim en liquat.
I llavors deies això, no?
Per la gent que vulgui substituir la llet,
podríem dir, és així o no?
Sí i no.
Sí i no.
Parlem de la llet, si sembla,
perquè la llet és la raó una mica
que motiva a buscar una opció.
Mira, la llet, sigui de vaca,
sigui d'ovella,
sigui de l'animal que vingui,
doncs, sobretot té un component,
que és la lactosa, un sucre,
un sucre complex.
S'ha de dir que la lactosa,
doncs avui en dia,
ja sigui perquè en la dieta
incorporem altres coses,
o per la pròpia lactosa,
això està una miqueta en discussió,
doncs provoca molta intolerància.
Hi ha molta gent que diu,
jo és que jo em bec llet i em senta fatal,
s'ha monflat la panxa,
tens ventositats,
tinc mal de panxa,
tinc aquell rurru que no em deixa estar bé,
doncs molt possiblement és fruit de la lactosa.
Llavors la lactosa, insisteixo,
és pròpia de la llet, com a tal.
Més coses que hem de saber de la llet,
doncs mireu, clar,
on pot pensar que la llet ve directament de la vaca,
i que de la vaca la posen a l'ampolla i ens arriba.
I ben bé tampoc és així.
Clar, la llet ha de passar uns processos de seguretat,
quan dic de seguretat,
d'intentar que tots els microorganismes
que podrien ser problemàtics
pel consum,
doncs s'eliminin.
I quins són aquests dos processos?
Normalment,
doncs un és la pasteurització,
potser ho heu sentit això,
i l'altre és la operització.
Mira, la pasteurització consisteix
en pujar a una temperatura molt alta a la llet
i baixar-la també molt ràpidament,
refredar-la.
En aquest pujar i baixar,
doncs aconseguim això,
destruir una sèrie de microorganismes.
I en la operització el que fem
és posar-la a una temperatura molt alta,
molt alta,
aproximadament a uns 135 graus,
és força,
és per damunt del bullit,
diríem,
i es manté durant 10-15 segons,
aquesta temperatura.
Què aconsegueix?
Què aconseguim amb això?
Doncs mireu,
aconseguim allargar la conservació.
Tot això està molt bé,
sona molt bé.
El tema és que,
en aquest procés,
de pujada i baixada,
que és per destruir microorganismes,
també destruim microorganismes
que potser serien beneficiosos.
Doncs aquí està també
una de les petites crítiques
que se li fa a la llet.
L'altre aspecte que també
s'ha de tenir en compte
és que la llet com a producte animal,
i ara també és interessant
saber per què fabriquem llet als humans.
els humans i les bèsties,
és a dir,
els mamífers.
A fi de comptes,
perquè és un producte molt ric,
molt ric en dues substàncies.
Un és la proteïna
i l'altre és els greixos.
Si esperem a pensar
en per què serveixen,
doncs bàsicament
la proteïna serveix
per construir estructures
i el greix és una font d'energia
important,
és una font calòrica important.
Llavors,
per què les bèsties
en fabriquen
quan han de lletar?
Perquè necessitem
que els nanos
es facin grans.
Això no té...
Simplement,
simplement per això,
no té volta de full.
Llavors,
clar,
això què ens porta,
Josep?
Doncs mira,
ens porta que la llet
pot ser interessant
en alguns moments vitals
i en altres no.
És important
que no pensem
que la llet,
a pesar de que us expliqui
tot això que porta
i com està tractada,
no ha de quedar descartada
com a aliment,
és un aliment interessantíssim,
però insisteixo,
potser és interessant
en moments concrets.
Quins són aquests moments?
Llavors,
mira,
un és quan un és un nano,
afavoreix el creixement,
pensa que una pedella,
alletant,
triplica el seu pes
en molt poc temps.
En molts humans
és una mica més progressiu,
d'acord?
Però la idea és això,
un creixement.
Una altra cosa interessant
del fet
que les bèsties donin llet,
és el que et deia,
ja no només
és l'augment de pes,
sinó és
el tindre una reserva
energètica important.
Llavors,
quan podem necessitar energia?
Doncs,
a part de quan ets un nano,
doncs,
si fas una feina física important,
també seria
un aliment a tenir en compte,
d'acord?
I després hi ha moments,
moments en la vida
de les persones
que es pot necessitar,
també la llet,
per exemple,
les embarassades,
embarassades,
o amb els avis,
amb la gent gran.
I per què aquests dos grups,
especialment?
Doncs mireu,
per una altra cosa
que també té la llet,
una substància que no l'hem nomenat,
que és el calci.
I aquesta tothom...
Veu llet perquè porta calci.
Llavors,
clar,
hem de mirar
si aquesta llet,
presentada de la manera que se'ns presenta,
ens és digerible,
no ens dona problemes,
i si no hem de buscar altres formats.
Aquí ja tens els formatges,
ja tens els iogurts,
d'acord?
Que,
a fi de comptes,
el formatge i el iogurt
seria una llet fermentada,
una llet
que ja està predigerida,
i això ens ho fa més fàcil,
la resta.
Dit això de la llet...
Tenim l'alternativa.
Tenim l'alternativa.
I això és la que
us portava avui.
Parlem-ne ràpid,
perquè aquí sempre el temps
vola brutalment.
Se vola ràpid,
se va ràpid el temps.
Doncs mira,
un de clàssic,
un de clàssic
que molta gent l'haurà sentit,
que és el liquat de soja,
la llet de soja famosa.
Aquest s'ha popularitzat tant
que el trobem en els supermercats,
sense gaire dificultat.
I qui té d'interessant?
Doncs mireu,
la llet de soja és poc calòrica,
és a dir,
qui es volia primar
li anirà bé,
facilitarà també
que baixi el colesterol,
això també,
perquè hem dit abans
que la llet de vaca,
si hi ha algú té,
són greixos.
Sí que hi ha la semi
i hi ha la desnetada,
però igualment
tenen greixos aturats.
En cas,
que se'ls hagi reduït al màxim
o el que el mercat
o la llei
demana,
perquè si ho consideraràs com a tal.
Llavors,
la de soja
et baixarà el colesterol.
Interessant.
També per què?
Perquè la soja
té una substància
que és la lecitina,
que potser l'ha sentit algú
amb els suplements que es prengui.
Ara,
la crítica a la de la soja
és que no té calci.
Si no tenim calci,
no ens serveix de gaire.
En aquest sentit.
En aquest sentit.
Si és que la nostra demanda
és per calci.
Més liquats,
més liquats,
a veure,
famosos.
Un que no és tan famós,
però que a molta gent
que es vulgui passar els liquats
o que vulgui provar-ho,
li agradarà.
És el liquat d'arròs.
El liquat d'arròs
és un liquat
que ens recorda molt
a l'orxata.
L'avantatge
és que a l'orxata
s'afegeixen sucres
i en el liquat d'arròs
no fa falta.
Llavors,
és interessant
perquè és una font
també de sucres,
però
la gran diferència
és que s'han sucres
de lenta assimilació.
Què vol dir això?
Per exemple,
la gent diabètica
no tindrà un problema
per prendre-la.
Un problema per prendre-la
perquè el cos
a poc a poc
ho anirà digerint.
I aquesta és fàcil
de trobar,
per exemple,
en supermercats?
Aquesta la trobaran
més aviat
en botigues
de dietètica,
en botigues
d'alimentació
biològiques,
és a dir,
botigues ja més especialitzades,
però jo la recomano
a qui li pugui semblar
una mica difícil
el pas
per la dolçó.
Si us agrada l'orxata
us pot agradar
fàcilment
aquesta.
El gran avantatge
també que té
aquesta opció,
el liquat d'arròs,
és que és depuratiu.
Llavors,
la gent que vulgui
netejar una mica el cos
o la gent que tingui
àcid úric,
per exemple,
li serà interessant.
Li pot anar bé.
I vinga,
dos últims,
ràpid,
que ja ve que el temps
se n'escola.
Un és el liquat
d'atmelles,
això el que dèiem
la famosa almendrina.
Què té d'interessant?
Doncs mireu,
és molt interessant
perquè és molt ric
en minerals,
ferro,
botassi,
magnesi,
és a dir,
interessantíssima
pel sistema nerviós,
moltes vitamines,
A, B, D, E,
fantàstica.
I a més,
una particularitat,
és ric en fibra.
Això és important.
És importantíssim
a l'hora que puguem
també digerir-la
i a la vegada
que ens ajudi
amb el trànsit intestinal.
Quina cosa,
quina crítica té
aquesta del
del
del liquat d'atmelles?
Doncs mireu,
que és molt calòrica,
que és molt ensucrada.
El format
en què el trobem
normalment
és en un format
tipus mel,
que és el clàssic
que es fabrica aquí.
també us he de dir
que a les botigues
aquestes de dietètica
podreu trobar
perfectament brics ja.
Aquests normalment
són menys rics
en sucres.
Són interessants.
Són més líquids.
Com a opció,
sí,
són més líquids.
I el bo que té,
aquest xicot he de dir,
els del calci,
els del calci,
doncs atenció,
amb els liquats d'atmelles
o amb l'almendrina
obtindreu un calci
també interessant.
Totes tenen
un positiu
i un negatiu.
Sempre.
Això sempre.
I sempre aquest positiu
i negatiu
és en relació
a la circumstància
de cadascú.
El que en un moment
determinat
pot ser un excés
de calories
per un
que està tot el dia
assegut en una oficina,
doncs potser
per una persona
que treballa
a l'aire lliure
amb feines físiques
li pot ser
molt important
i molt interessant.
I l'últim esmentar,
i aquest també és
pels que vulguin
provar a fer el tastet,
perquè els altres
ja són comuns,
aquest de l'almendrina
és comú,
si d'anar
no te l'han donat
és estrany,
seria el liquat
d'avena.
D'avena.
D'avena.
Aquest també el trobarem
amb les botigues
de dietètica
i s'ha de dir
que el liquat d'avena
té una característica
i és que
és ric en greixos
poliinsaturats
i llavors
quan el tastem
és el que ens recordarà
més a la llet de vaca.
No pel gust lector,
sinó pel gust cremós.
Llavors també pot ser
una opció
a qui li faci goig.
És interessant
perquè no té colesterol
i a més té molta fibra.
El d'avena
és molt, molt ric en fibra.
I quina és potser
la més exòtica
o la més difícil
de trobar
o la que més
tu t'agrada
o la que més recomanes,
vaja.
Uf,
això és molt el gust.
Jo he de dir
que a veure,
totes aquestes esmentades
avui en dia
a Tarragona,
les podem trobar.
El que passa
que de totes les que us he dit,
doncs als supermercats normals
com a molt trobeu
la de soja
perquè hi ha hagut grans marques
que han vist
un nínxol de mercat
amb això
de la història
de l'alternativa
i l'han afavorit.
Però també us he de dir
una cosa,
aquí un que marques
no en direm,
no passa res,
no?
Però també hem de mirar
no només
l'alternatiu
que és el producte,
sinó
la qualitat
del mateix.
Llavors, clar,
imagineu-se,
doncs,
per fer grans plantacions
de milions i milions
de faves de soja
necessita cultius
molt extensius,
això que voldrà dir,
doncs,
també voldrà dir
una certa qualitat
a la baixa,
un ús de pesticides
d'una manera.
Llavors,
què vinc a dir?
Que si algú vol optar
per aquests aliments,
val la pena anar a buscar
a les botigues de dietèrica.
Especialitzades, no?
Clar, per què?
Perquè molt possiblement
l'arròs que trobem,
els líquats d'arròs,
l'íquats d'avena
o l'íquats de soja
seran producents
o provenents
del que és l'agricultura ecològica.
Un procés molt més acurat,
també, a més.
I molt més sa,
molt més sa
pel consumidor final.
Vull dir,
també una altra cosa,
apuntar,
que molts diran,
oh, sí,
però això és molt car.
Quan vas a la botiga aquesta
sempre sembla car.
O un bric,
si comparem
un tetrabric d'avena,
et pot costar
el botant d'uns dos euros
i pico,
i es catx,
perdó.
Però, en canvi,
un bric de llet
al supermercat
no supera els 60 cèntims.
hi ha dues qüestions en joc.
Una és
les lleis del mercat,
a fi,
a contes,
no.
I l'altra és
que el fet
que sigui més car
també ens ha de posicionar
com a consumidors.
És a dir,
a veure,
qui es begui
un got de llet,
cap problema.
Qui es faci un talladet
o dos al dia,
cap problema.
En quant a la llet,
en quant a la quantitat.
Ara,
el que no és normal
és algú que es beu
un bric de llet sencer.
Déu-n'hi-do.
Els estrem
sempre són doents.
I t'ho comento, Josep,
perquè hi ha molts
consumidors que ho fan.
Igual que amb altres coses,
amb la Coca-Cola,
és a dir,
ui,
no es poden llimades.
Hi ha productes
que sí que és l'excés,
no és el producte en si.
Llavors,
si un bric
ens ha de costar
dos euros i pico,
potser ens ha de conscienciar
que amb un got
en tenim prou.
I no caldrà
tot el tetabric.
Correcte,
no sé que tinguem
necessitats especials.
És interessant.
Si et sembla, Josep,
només apuntar
per acabar,
que també el relació
ja ens limita,
doncs,
és el fet
de la preparació,
de tot això.
Jo us estic parlant
de comprar-ho,
però mireu,
hi ha resultat
que és fer-ho.
També és interessant això.
El procés és senzill.
Ara,
normalment s'ha de tenir
una mica d'infraestructura.
Bàsicament és que
el vegetal
que farem servir,
en aquest cas,
el cereal
que farem servir,
s'ha de deixar en remull
perquè sorbeixi bé l'aigua,
després es tritura
i es cola.
No té més.
Tan fàcil com això.
El que passa és que
no aconseguirem
conservacions llargues.
Clar,
serà per fer-ho
i veure-te'l ràpid.
Aquí no està de moda,
però, per exemple,
el nord d'Europa
és força comú,
això de fer-se
el teu propi liquat.
Llavors,
bueno,
qui...
Ja arribarà.
si li agradi el tema
o que li preocupi
que sàpiga que
el mercat també
fàcilment avui en dia
en podem trobar
d'infraestructura,
unes llerres
i uns coladors
ja fets pel cas.
Però manualment
es podria fer.
Doncs ja ho veieu,
interessant que més a més
us ho podeu fer
a casa d'aquests liquats
vegetals
o les llets vegetals
que es deu dir
de manera popular.
Felip,
doncs moltes gràcies.
Ens tornem a veure
a la trobada,
al retorn,
quan tornis
novament a Tarragona.
Gràcies i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.