Temps de cuina, amb el nostre cuiner particular,
el francès adó del restaurant Quim Quima,
que cada dijous ens acompanya aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Francès, bon dia de nou.
Hola, bon dia de nou.
Ja ens havies avançat, que avui les albergínies seran les protagonistes.
Quines propietats, què podríem destacar de les albergínies?
A veure, l'albergínia podem destacar,
ara que estem en l'època de l'operació biquini,
doncs això, és un gran producte pels règims.
Té un elevat contingut amb aigua,
al voltant del 90% és aigua.
Porta una mica de fibra, si mengem amb la pell,
si no pràcticament res.
I és molt bo per, com li diu això, el colesterol.
O sigui, es redueix molt bé el colesterol.
Inclús hi ha gent que es fa aigua d'albergínies,
que em sembla que es fa tallant trossets d'albergínia
i posant-los amb aigua, deixant-los en remull,
llavors, bevent-se un got d'aigua d'aquests cada dia,
te baixa el nivell de colesterol.
Es veu que és molt bona per això.
Però, en definitiva, no porta pràcticament calories,
i a més té un gust espectacular.
Vull dir que és un producte bo, barato, local,
ho té tot, per mi ho té tot,
i a més és un producte que es poden fer mil coses,
perquè, a més, el ser grossa ens el permet farcir,
ens el permet fer de moltes maneres.
És un producte, per mi, genial i imprescindible a casa nostra
i a totes les cuines de l'estiu.
Doncs, escolta, per on comencem?
Què ens proposes?
Un cop feteu?
Jo us vull proposar avui un puding
i dos paters, dues pastes d'albergínies,
perquè les pastes són poc conegudes a casa nostra,
en canvi es fan servir molt a Andalusia
i als països àrabs en general,
i a tot la Mediterrània en general.
Jo recordo quan vaig estar a Beirut
que una de les coses que més em va sorprendre
va ser aquesta pasta d'albergínies junt amb l'hummus.
Jo era un producte que l'hummus,
que ara és molt conegut i tot,
però jo en aquell moment no el coneixia,
i em va sorprendre molt,
i aquesta pasta d'albergínies va ser un hummus,
però fet amb albergínies,
i també és molt i molt bo
i molt interessant de saber fer
i l'explicarem una miqueta com el fem.
Molt bé.
Comencem pel puding, però?
Comencem pel puding.
El puding no deixa de ser com un flam,
fet amb albergínies.
és molt bo i es pot menjar de moltes maneres,
des de tal qual, amb una miqueta d'amanida,
fins a... a mi m'agrada molt, per exemple,
fent o bé un sofregit de tomàquet,
o bé tomàquet ratllat amb alfàbrega.
Ara també que és època d'herbes fresques,
agafem alfàbrega fresca,
la piquem petitona,
ratllem tomàquet,
ho barregem bé,
amb un bon raig d'oli d'oliva,
sal i pebre,
ho deixem reposar a mitjoreta,
perquè l'alfàbrega doni gustet al tomàquet i tot això,
i després això tirat pel damunt d'aquest puding,
que us ho explicarem,
és fantàstic,
és lleuger,
també es pot fer amb tomàquet fregit,
el que passa és que el tomàquet fregit és més pesat,
són olis fregits,
i a l'estiu potser ve més de gust aquest acòs més lleuger.
Molt bé.
Això és el gust de cadascú.
Doncs vinga, com ho fem?
Mireu,
començarem amb l'albergínia,
agafarem dos quilos més o menys d'albergínia
per fer un pastís de puding d'aquests de litre.
Que et serveixi per 4 o 5 persones?
No, més, més.
Jo crec que un puding d'aquests
n'hi poden menjar tranquil·lament 8 persones
amb aquestes quantitats.
Doncs agafarem dos quilos d'albergínies,
necessitarem oli d'oliva,
necessitarem una miqueta d'all,
necessitarem 6 ous per aquestes quantitats,
més o menys dues cullerades soperes de llet,
que això vol dir un dit d'un got de llet,
i herbes,
en aquest cas hi posarem pebre,
farigola i llorer,
i sal, evidentment.
Agafarem les albergínies,
les albergínies,
les tallarem a de uets,
a veure,
perquè quedi bonic el pastís,
s'apelen les albergínies primer,
perquè quedi bo i saludable sense pelar,
el que vulgueu.
O guanya l'estètica o guanya el gust.
Exacte, això perquè us ho dic,
perquè després al fer el puding,
quan triturem,
la pell és negra,
i al triturar quedaran piquets negres,
trossets negres de la pell,
i a més la pell té una textura
una mica diferent
i no queda tan suau,
però tota la fibra
i moltes de les vitamines,
la majoria de vitamines
estan a la pell,
la resta és quasi que far-se-la.
Per tant, tu recomanes no...
Jo recomano no treure la pell.
Ara, per gust i per textura,
millor treure-la.
Llavors,
doncs ho tallem a de uets
i la saltegem
a uns 15 minutets
amb l'oli d'oliva,
amb una paella,
l'anem saltejant.
Quan ja la tinguem saltejadeta,
agafarem
les espècies,
el que és la farigola,
el llorer i això,
ho tirarem a dintre
i ho taparem
i ho deixarem
que s'acabi de coure
una miqueta més,
encara 20 minuts bons més.
Allò,
a foc suau,
anant remenant de tant en tant.
Quan ja el tinguem
allò ben putxadeta,
el que farem és triturar-ho,
afegir-hi els ous,
i traurem la farigola i el llorer,
evidentment,
primer la fulleta del llorer
i aquesta miqueta de farigola
ho traiem,
llavors ho triturem tot bé
amb els ous
i ja està,
rectifiquem de sal i de pebre,
hi afegim la llet també
a l'hora de triturar-ho
i ho posem en un motllo.
Aquest motllo,
primer el nepem
amb una miqueta
o bé d'oli d'oliva
o bé amb mantega
i ho posem al forn,
al bany Maria,
al voltant de 170-180 graus,
doncs,
d'uns tres quarts d'hora
aproximadament.
En pic ho tinguem cuit,
ho deixem refredar,
els pudins sempre és millor
consumir-los freds
perquè amb calent
se trencaran
i si els intentem desmullar,
ho deixem refredar,
el podem posar a la nevera
i això se'ns aguantarà
ben bé
si el manipulem amb cuidado
tota la setmana.
A la nevera
el podem anar tallant
i podem anar tirant
d'aquest pudin.
Ja us dic,
després el podem menjar
amb aquest tomàquet ratllat
senzillat pel damunt,
amb una amanida
d'acompanyament,
com vulgueu.
És un plat
trant
lleuger,
senzill
i saludable.
Amb una mica d'enciam
o de manera en general.
Per sopar,
un trosset
com aquell que es menja
una truita,
doncs també la marxa.
Sí, perquè a més això
ens pot aguantar uns quants dies
i per tant
pots anar a repartir
les racions
al llarg de la setmana,
per exemple.
Molt fàcil de fer.
Molt fàcil de fer.
I molt lleuger
i molt saludable.
I molt anticolesterol,
com deies tu.
Sí, bueno,
en aquest cas
porta els ous,
que són una miqueta
d'això,
però bueno,
potser una cosa
compensa l'altra.
compensa l'altra.
Molt bé.
Aquests patés
que us volia explicar
també,
això sí que són
molt més saludables,
perquè no porten
absolutament,
no estan ni fregits,
amb la qual cosa
l'albergínia agafa
tota la seva magnitud
de saludable possible.
Quan parlem de patés,
aleshores,
estem parlant?
Pastes.
Pastes.
Patés,
en francès,
vol dir pasta.
Llavors la pasta de,
pot ser un paté de foie,
una pasta de foie,
o pot ser en aquest cas
un paté d'aubergínies,
una pasta d'aubergínies.
És poc habitual,
no?
O a mi em sona
molt poc habitual?
Francès?
No, home,
a veure,
el que passa és que aquí
no n'hi diem d'altres noms,
per exemple,
una brandada,
per exemple,
podria ser una pasta també,
pot ser un paté,
una brandada de bacallà,
una pasta de bacallà.
El que passa és que
és un nom
que no es fa servir
habitualment
per anomenar
coses que no siguin
de carn.
Normalment els patés
sempre són de,
estem parlant de paté de carn.
I per això
parlar de paté
d'aubergínies
és el que em sona
això una mica estrany.
La primera recepta
que us vaig explicar
que es diu
Ahbar,
és d'origen
de la zona
a prop de Turquia,
però de la zona
més de l'Europa de l'Est,
i després hi ha un altre
que també la tinc aquí
que no recordo ara
com se diu,
però també és de la zona
més mediterrània,
més àrab.
Ells n'en saben molt
de fer aquestes pastes
d'aubergínies
i veureu que són
molt semblants
les dues,
però canvi una miqueta
les espècies
i la manera de fer.
Doncs vinga,
a veure.
Amb la primera
l'Ajbar aquesta
us necessitarem
dues aubergínies,
dos pebrots vermells,
quatre dents d'all,
picadets,
una cullera de sopera
de vinagre,
una miqueta de sal
i pebre
i oli d'oliva.
Llavors el que farem
és les aubergínies,
en vez de fregir-les
com hem fet abans,
en aquest cas
les posarem
junt amb els pebrots
al forn
i les rostirem al forn,
les agafem
l'aubergínia i el pebrot,
les untem amb una miqueta
d'oli
i les posem al forn
com si fessin
una escalivada típica
i les deixem
al forn
a tota pastilla
a 250 graus
i les deixem
fins que allò
que es puguin pelar després,
que se'ns quedin
torradetes de fora.
Les pelem
i llavors
quan ja les tenim pelades
agafem,
les posem
en un got
d'aquests de tórmics
i les triturem
ben triturades
pebrot i esvergínia
pebrot i esvergínia
llavors ho triturem
i fem una pasta
en aquesta pasta
hi afegim l'all
la sal
el pebre i el vinagre
i llavors
quan ja el tenim tot
ben barrejat
hi anem afegint
com si féssim una maionesa
l'oli
a poc a poc
i anem muntant
amb l'oli
i ens quedarà
com si fos
la idea
d'una maionesa
però no és una maionesa
perquè és tot
overgínia i pebrot
però la textura
aquella lligasson
que fa
ens lligarà
com si fos
una maionesa
i ens quedarà
una pasta
molt aromàtica
molt gustosa
molt fresca
penseu que hi ha
aquest all
i aquest vinagre
que ens donaran frescor
penseu que no hi ha
res fregit
sinó que està tot en cru
l'oli
i tot això està tot en cru
i la verdura
en aquest cas
l'overgínia i el pebrot
estan escalivats
amb la qual cosa
són super saludables
i és una pasta
que l'oli
i el vinagre
ens farà allargar
la vida
de l'overgínia
que no se'ns oxidi
i és una pasta
que posada
amb recipients
petits
i filmats
pel damunt
un paper film
que toqui
a dintre
al damunt
de l'overgínia
o sigui
no filmat
així
que quedi flotant
sinó
posem el paper film
i llavors apretem
fins que el paper film
toca
a baix a la pasta aquesta
això
si posem en terniat
espelitones
a la nevera
ens pot aguantar
tranquil·lament
10 dies
a la nevera
la pasta aquesta
sense cap problema
són el mòbil
el mòbil
no és problema
és el mòbil
del francès
tan sofisticat
que a vegades
no sap ni com apagar-lo
doncs això
però escolta
francès
perquè és que
m'estic imaginant
el plat
deies que
l'havíem posat
en el recipient
que l'havíem passat
pel túrmix
però aleshores
després
a l'hora d'emplatar
a l'hora d'emplatar
és una pasta
és un pater
el que hem de fer
és
posar-lo
a la nevera
i amb un ganivet
un tarro
damunt del pa
amb unes torrades
recomanable
de fred
servir-lo fred
sí
sí
això sí
és un tipus
de menjar
com el pater
que s'ha de servir
fred
per esmorzar
per exemple
amb unes torrades
boníssim
jo m'agrada molt
per veranar
o per sopar
són plats lleugers
són plats saludables
que per sopar
doncs
unes torradetes
amb això
queden molt i molt bones
després també
ens pot servir
per acompanyar
amb un peix a la planxa
una miqueta de pasta
d'aquesta fresqueta
ara l'estiu
ve de gust
sempre
és molt llaminera
i molt fàcil
de fer
pensar que ens anaves
a explicar coses
més complicades
no no no
hi ha una variant
que és molt semblant
que és aquesta
que fan
que es fa
més a la part
doncs
de Turquia
que
és amb obergínia sol
la primera
que us he explicat
portava pebrot
i estava fet al forn
en aquest cas
és el vergínia
o sigui
agafen dos obergínies
i una ceba
dos obergínies grossetes
i una ceba
una miqueta d'all
comí
suc de llimona
juliver
sal pebre
i
ajonjoli
l'ajonjoli
és opcional
si pot posar o no
aquest plat també el fan molt
a la part del sud
a Granada
i al sud d'Espanya
i suc de llimona
suc de llimona
sí
el suc de llimona
el que fa és que no se'ns oxidi
l'aubergínia
ens hi dona aquest toc de sí
des que abans hem aconseguit
amb el vinagre
doncs el dona en aquest cas
la llimona
i fa que no perdi aquest color
perquè si no
se'ns tornaria negre
l'aubergínia
amb els dies
o inclús amb les hores
se'ns va tornant negre
llavors per fer aquest altre
aquest variant
el que farem
és tallar petita
l'aubergínia i la ceba
com més petita
més ràpid se'ns farà
i més fàcil serà de fer
i llavors
amb una paella
amb un cassó
ho sofregim
ho sofregim tot
ben sofregit
la ceba i l'aubergínia
ben sofregit
ben sofregit
ben sofregit
quan ho tinguem ja ben sofregit
ho passem pel passapurés
en aquest cas
ens donarà una textura diferent
si ho voleu
podem triturar també amb el túrnix
però en aquest cas
amb el passapurés
queda molt bé també
perquè vegeu una cosa diferent
i tornem a estar amb el d'abans
i afegim el comí
molt gut
l'all picadet
el suc de llimona
el julivert
la sal i el pebre
i ho barregem tot ben barrejadet
quan ja ho tinguem tot ben barrejat
ho muntem
amb una miqueta d'oli d'oliva
que ho podem fer
amb el mateix túrnix
o bé amb un bol
amb una forquilla
anem remenant
i anem afegint l'oli d'oliva
també ens quedarà una pasta igual
un gust lleugerament diferent
en aquest cas pel comí
i tot això
que ens semblarà una miqueta més a l'humus
perquè aquest gust del comí
de l'humus
que aquest és el que jo havia menjat
a l'Ivan
quan vas anar a Beirut
era impressionant
és de veritat
que són unes pastes increïbles
que es poden menjar
en plena aperitiu
allò en un restaurant
t'ho posen en un bol
en vez de la mantega
doncs això és molt més saludable
unes torradetes
unes torradetes
i vas fent boca
del que ens poden portar després
si fas també un tall així més gran
també es pot utilitzar
acompanyat d'una amanida
de primer per exemple
sí, sí, sí
inclús es poden agafar
en aquest cas
andívies
a mi m'agraden molt
les andívies
i ara ja n'hi ha
d'andívies
i les untes pel damunt
amb això
fas com allò
muntanyeta generosa
i allò cruixent
amb aquell gustet
de l'aubergine
al damunt
està espectacular
també l'aubergine
d'aquesta fresca
amb el comí
i l'andívia
està molt i molt bo
i ja no és allò
del rocafort
que és més pesat
en aquest cas
seria un menjar
molt més lleuger
i molt més saludable
ens demanen Francesc
que repetessis els ingredients
dels dos paters
fem els dos
hi ha alguna petita variació
ho dic perquè
ens ha trucat un agent
dient que no li havia
donat temps
a agafar la llista
pel ahbar aquest
que és aquest més originari
de l'Europa de l'Est
en aquest cas
hi posen
dos aubergines
per dos pebrots
all al gust
ells hi posen bastant
hi posen 3-4 dents d'all
per això que us dic
però això és molt d'all
ben picadet
després
una collada sopera de vinagre
sal i pebre
al gust
i oli d'oliva
d'oli d'oliva
més o menys
que es fa una idea
serien
les 3 collades soperes
2-3 collades soperes
per aquest és el candidat
que us he dit
en el primer cas
és tot rostit al forn
pelat
triturat
si barregen els ingredients
amb cru
menys l'oli d'oliva
tot ben triturat
i després s'amunta
amb l'oli d'oliva
i en el segon cas
serien
dos aubergínies
per una ceba
en aquest cas
doncs
també un parell d'alls
comí
suc de llimona
en el primer
vull dir vinagre
sí
una collada sopera de vinagre
en el segon és
suc de llimona
de mig de llimona
per aquests candidats
que us he dit
una miqueta de juliver
sal pebre
i si voleu
opcionalment
ajonjoli
molt bé
en aquest cas
és tot talladet
petitó
i fregit
i llavors
quan ja està ben fregit
ho passem
pel passaporés
o bé
ho triturem
amb el túrmix
i tirem
tots els ingredients
menys l'oli
i al final
muntem amb l'oli
o sigui
les pastes aquestes
no són més
que una pasta base
i després
muntada amb una mica
d'oli
perfecte
doncs
ja hem fet dos paters
i un puding
dos paters
i un puding
i llavors
recordar-vos una miqueta
l'escalibada nostra
tan nostra
no la perdem
perquè no deixa de ser
una cosa d'aquestes
que vols dir que la perdem?
sí?
no
home no
però
bueno
a vegades fa mandra
saps?
fa mandra fer-la a casa
i a més
l'aubergínia
queda més bona
escalibada al foc
que al forn
en aquest cas
us he donat aquestes receptes
perquè és tal com les fan
però si aquesta aubergínia
en vez de fer-la al forn
la feu al foc
queda molt més bona
l'aubergínia vol flama
vol que es cremi
la pell de fora
i li dóna molt més gust
a la carn de dins
llavors el foc
com ho fem l'aubergínia?
doncs
el que és ideal
és tenir una tela metàl·lica
que pot ser un retall
de tela metàl·lica
de qualsevol cosa
la posem damunt del foc
de casa
el foc de gas
no tenim res més a casa
si és vitroceràmica
oblideu
o inducció
però si tenim foc de gas
la posem al damunt
i posem l'aubergínia
que se'ns cremi directament
damunt de la flama
l'anem girant a poc a poc
això sí
només girar-la una vegada
que cremi ben cremada
voltejar
que cremi bé
voltejar
perquè si la tornem a posar
llavors malament
se'ns assecarà
se'ns anirà tot el suc
i llavors
quan la tinguem ben cremada
la deixem refrat una miqueta
perquè la puguem manipular
i la pelem
el gust no té res a veure
que si la fem al forn
l'aubergínia també queda bé
al microones
a mi no m'agrada especialment
però és una manera de cobre-la també
que en molts règims
veureu que es fa
i dona els resultats correctes
però doncs
com la flama
l'aubergínia
no hi ha res
en el cas del pebrot
no
el pebrot al revés
el forn molt bé
l'ontem amb oli d'oliva
per fora
el que farà l'oli
és retenir el calor del forn
si no l'ontem
el que passarà
és que la pell conté aigua
però no conté greixos
la pell del pebrot
llavors
l'aigua
tots sabeu
que la temperatura màxima
que agafa l'aigua
són 100 graus
llavors què passa
que se'ns curà
al voltant dels 100 graus
sempre una miqueta més
perquè el foc és agressiu
i intentarà pujar-lo
però li costarà molt
de passar dels 100 graus
a la pell del pebrot
en canvi
si l'auntem amb oli d'oliva
l'oli d'oliva
pot arribar als 200 escats de graus
llavors
el posar al forn
absorbeix el calor del forn
i se'ns rostirà molt més ràpid
i ens quedarà
més caramelitzat
i més torrat de fora
el pebrot
o sigui
sempre és molt millor
untar-lo per fora
amb l'oli d'oliva
en pic
tinguem això
l'escalibada nostra
és només treure-la
la pell
desfer-la a trossets
un bon raig
d'oli d'oliva
sal i pebre
i punto
i a menjar
això sabeu que la nevera
si està cobert d'oli d'oliva
i si voleu filmat a pell
filmat amb aquest paper film
tocant a baix
ens aguantarà
aguantar-se bé
molt de temps
barrejat amb tomàquets
escalibats
de la mateixa manera
està fabulós
i barrejat amb pebrot
també està fabulós
i per últim
també dir-vos
que a mi m'agraden
molt fregides
les obergínies
i hi ha un petit
truquillo
perquè quedin
molt cruixents
i molt bones
que és
primer que res
l'overgínia
si l'han de fer fregida
o quasi
de qualsevol manera
va molt bé
primer posar-la amb sal
perquè allò
ens trobarà l'amargor
si agafem
per exemple
l'overgínia
la tallem
i anant-nos-hi diem
costelles de pobra
la tallem
allò
a tires
de dalt-baix
dobles
més o menys
de gruix de mig dit
i llavors
el que fem
és amb un plat
anem posant
obergínia
i sal
obergínia
i sal
això el que fa
és que ens plori
l'overgínia
veureu que l'overgínia
deixa anar unes gotetes
aquestes gotetes
el que fem
és quan hi ha
un quart d'hora
20 minutets
com a molt
un quart d'hora
ja està bé
les passem per aigua
notegem bé
l'overgínia
i veureu que l'overgínia
queda molt més dolça
i molt menys amargant
aquestes gotetes
que treu
són amargants
i això ens ho treu
gràcies a la sal
gràcies a la sal
si la sal el que fas
és deshidratar
xupa l'aigua de dintre
i ens quedarà
molt menys amargant
l'overgínia
això serveix per tot
jo quan fa escalivada
de tot
sempre la passo per sal
una miqueta
encara que sigui tallada
a petitona
després la rento ben neta
i la poses a fregir
i queda molt bona així
doncs per fer les costelles
ja les tenim plorada
diguem-ne l'overgínia
llavors el que fem és
amb un catxarro gran de plàstic
hi posem farina
i l'enfarinem
l'overgínia
i llavors
agafem la fregidora
la posem calenta
al voltant de 180 graus
i just abans
de tirar l'overgínia
que ja està enfarinada
dintre de l'oli
que és el que faríem
normalment de la farina
quan l'oli ja està a punt
sí, està ja a punt
de tirar-la
doncs
en vez de posar-la
de la farina
a la fregidora
el que fem és
amb un bol
hi posem aigua
i la passem molt ràpidament
per dintre de l'aigua
o sigui
agafem l'overgínia
amb la farina
ja enfarinada
i la suquem dintre de l'aigua
molt ràpid
això
plàs plàs
i a la fregidora
això fa
com
l'aigua i la farina
no són amigues
es repelen
i queda
no ho sé
fa que
quan el poses a la fregidora
queda molt més cruixent
aneu al tanto
no la deixeu dintre
perquè llavors esquitxa
però si ho feu
és simplement
ficar i treure
de l'aigua
i directament a l'oli
a la fregidora
i veureu que us queda
molt més cruixent
l'overgínia
és un truquillo
que va molt bé
també funciona molt bé
amb carabassó
que també és bona època
l'aigua natural per cert
clar
evidentment ni bullir ni res
al revés
més aviat freda
perquè no absorbeixi la farina
li costi més de dissoldres
llavors veureu que us queda
molt més cruixent
veureu que queda diferent
queda d'una manera
proveu-ho
i veureu que
ostres
queden molt cruixentetes
i si us agrada més cruixentetes
no us talleu les més finetes
també les trossets d'overgínia
i veureu també
que d'aquesta manera
queden més saquetes
i més bones
i de la fregidora
directament ja el plat
per servir
per servir amb carn
o amb el que
amb el que vulgueu
també queden molt bones
després amb suquet
el que passa és
ja no cal passar les paraigües
se les han de posar en un suc
però doncs
si hem fet una cacera
o algun plat
o alguna carn amb suc
o algun pollastre
o alguna cosa
doncs
aquelles overginetes
allà d'entrada
per acabar-ho d'arreglar
doncs també molt bé
utilitzes
overgines ara?
ara mateix a la carta
no en tinc
ara és l'època
normalment
que faig moussaka
és l'època
que
doncs
jo faig moltes fondis
però per tradició
del restaurant
doncs
sempre hem fet fondis
i llavors
doncs
amb la carn
que tallem
doncs
netegem la carn
i ens quedem
moltes puntes
de carns que no podem aprofitar
doncs aquesta carn
la pico
i junt amb tomàquet
doncs fem la moussaka
aquest plat típic
doncs
de Grècia
i també molt mediterrani
que es fa amb sofregit
de tomàquet
carn picada
i overgines
llavors és com
ve a ser una lasanya
poses capa d'overgines
fregides
i capa de
doncs
ve a ser com una bolognesa
però molt ric en tomàquet
i doncs capa d'overgines
i capa d'overginesa
i així vas apilant
jo faig unes safates
d'aquestes d'alumini
que compres
per fer-me canelons
o això
i vaig omplint
i vaig guardant
i bueno
anem menjant moussaka
doncs
amb els nens
que els encanta
doncs
que és una bona època
per consumir-la
però la carta no en tens
de moussaka
normalment no
no sé que sigui un menú
o com la gent m'ho demani
o sugerència de la setmana
també depèn una miqueta
ara aquesta setmana
doncs tenim una boda dissabte
i doncs tenim fenya
però doncs
si no
doncs
bueno
vaig intentant
segons el que veig
al mercat
fer sugerència
en funció del que es trobi al mercat
molt bé
doncs avui
hem parlat de les albergínies
amb totes aquelles propietats
que comentàvem al principi
i amb aquestes possibilitats
que ens ha
ens ha explicat
el francès Lledó
en forma de puding
en forma de paters
o amb aquests truquets
a l'hora de fragir
les albergines
perquè tinguin
doncs això
un millor sabor
a l'hora de
a l'hora de tastar-les
francès Lledó
del Quim Quima
moltes gràcies
a vosaltres
la setmana que ve estarem
en vigília de Sant Joan
és veritat
és veritat
coques o el que vulguem
podem parlar del que sigui
podem intentar parlar
de les coques
l'estiu el tenim aquí a punt
i a més el proper dijous
estarem a les portes
un cap de setmana
d'aquells de festa
de rebellia
i de molts dies de festa
per la majoria de gent
així que ens retrobem
dijous que ve
gràcies
fins dijous que ve
que vagi bé
adeu