M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no colen ni res,
perquè diuen més el que volen, i no et fa sentir viure.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber...
Aquesta és la sintonia, la cançó que identifica aquest espai
que arriba cada dilluns, l'espai al carrer que fem
amb la Fundació Casal Amic, com cada setmana, com cada dilluns,
amb el Xavi Saragossa, el responsable de comunicació de la Fundació
i, d'alguna manera, el fil conductor del programa al llarg de tot l'any.
Xavi, molt bon dia.
Molt bon dia.
I avui ve més acompanyat que mai, perquè tenim l'estudi ple d'alumnes,
11 dels 13 alumnes que participen d'un mòdul de comerç
que s'està impartint des del passat mes de març al barri de Torrefort.
Ens acompanya la professora del mòdul, l'Àngels Noia.
Àngels, molt bon dia.
Molt bon dia.
I en nom dels 11, parlaran 4, 4 que han estat escollits.
Ara els preguntaré si han estat escollits pels companys.
Dels 11 alumnes, parlarem en 4, que són el David, bon dia,
la Coraina, bon dia, la Macarena, bon dia, i la Saida, bon dia.
Bon dia.
Xavi, explica'ns una mica, fes-nos l'explicació general
del que parlarem avui a l'espai.
Doncs avui parlarem del programa Dispositiu Accés,
que és un programa que està format per diverses entitats sòcies.
I aquí a Tarragona és la Fundació Casal Amic
amb l'Associació del Casal dels Infants.
Aquest dispositiu accés, aquest programa,
té el suport del Departament d'Empresa i Ocupació
i l'objectiu principal és la inserció laboral
de joves en risc social.
I just aquí hi ha diferents línies,
que això ens ho podria explicar millor l'Àngels.
Una de les línies és el Servei d'Orientació Laboral i Formativa
i després hi ha el curs de comerç,
que ja és una de les línies que s'ha apostat aquí a Tarragona
per orientar els joves.
I aquí tenim, doncs, 11 participants d'aquest programa.
A veure, primer que parli la mestra, la professora,
i que ens expliqui una mica com neix tot això.
Comença el mes de març, però m'imagino que, clar,
prèviament hi ha un treball, una feina, una idea.
Sí, va començar més o menys cap a principis de febre o així.
Es van començar, que era el dispositiu d'accés en si,
i dins de les línies de dispositius d'accés
apareix el que seria el mòdul prelaboral de comerç.
i, bueno, doncs, entre els joves que fan tema d'inserció,
doncs, a part, vam creure convenient,
doncs, que aquests joves que fessin el mòdul este.
Se'ls va fer unes entrevistes prèvies i, bueno,
aquells que estaven interessats i que nosaltres creiem convenient
que participessin, doncs, bueno, són els 13 que tenim ara aquí.
13 alumnes.
Aleshores, es tracta de què?
De fer classes, de fer com un curs, d'orientar professionalment els joves.
Què feu?
És una mica tot, potser el que has dit.
Seria fer les classes de comerç i ficar-les una mica també en pràctic,
és un curs molt pràctic, seria curs.
i, bueno, una mica treballar, doncs, des d'habilitats socials,
fins a com presentar un currículum, com saber estar,
conèixer els recursos que tenim al barri,
conèixer els recursos que tenim a la ciutat de Tarragona,
una mica així.
I, sobretot, doncs, bueno, donar-los una formació
perquè després sigui molt més fàcil accedir a el que seria el mercat de treball.
On ho feu?
Ho fem al centre cívic de Torreforta.
Però, bueno, el projecte en si va destinat a tots els joves dels barris de Ponent.
Aleshores, teniu un calendari amb unes tardes o uns matins que feu classes?
Sempre matí, de 9 a 1.
Cada dia? De dia, 11 a divendres?
De dia, 11 a divendres.
I divendres normalment acostumem a fer sortides.
Anar a veure el mercat fins a anar a fer una visita a Neroski,
fins a anar a fer una ruta de on entregar currículums i com entregar-los,
i fer una ruta d'entrega de currículums.
També van vindre en divendres, però també fent xerrades,
des de recursos de Ponent fins a comissions obreres,
que també ens han vingut a fer xerrades.
Molt bé. I aleshores, explica'ns una mica com han anat des del primer dia les classes,
és a dir, què heu tractat en aquestes classes.
Doncs bé, des del començament, doncs bé, ja vam creure convenient
que s'havien d'introduir unes assignatures com a instrumentals,
com a naceria català i castellà,
i a partir d'aquí ho hem fet des de consumidor fins a venda,
tipus d'escaparats, prevenció de riscos laborals,
currículums, entrevistes de feina, habilitats socials, escolta activa,
una mica tots aquests recursos que pensen que poden ser bons i profitosos
per als joves, ja sigui en la feina com en el seu dia a dia.
Déu-n'hi-do, quantes coses, no? I molt variades.
I tot això ho fas tu?
Sí, bé, tenim alguns voluntaris,
i també des de les dues associacions,
els professionals que treballen,
doncs estan completament implicats
i evidentment m'han donat el seu suport
i han vingut a fer xerrades,
ja han vingut a fer una xerrada...
Vam anar a parlar un dia sobre comunicació,
sobre com tractar-la, no?
Vam parlar de les sis dobles ve baixes,
no que sí? Us en recordeu o no?
Sí.
Vull dir que vam parlar una miqueta de la importància de la comunicació.
Aleshores, el curs o el mòdul hi participen 13 alumnes,
com arriben, Àngels, aquests 13 alumnes?
Vau fer una selecció prèvia,
és a dir, hi havia més candidats
i vau veure-ho detallant els 13.
Com ho vau fer, això?
Nosaltres vam començar en uns 17 o així,
però entre mig hi ha alumnes que o deixen de participar
o simplement han trobat feina
o simplement han cregut que no els era interessant
i és el que passa, que pot ser que ho deixen.
però els alumnes arriben per moltes vies,
que això potser t'explicarien millor les meves companyes,
que són els que porten el tema de dispositius d'accés com a tal.
I venen des de moltes bandes de l'institut,
des de serveis socials,
des de simplement han fet publicitat
i han penjat cartells al que seria el barri,
on estaven els telèfons de les meves companyes,
per a que poguessin agafar, trucar i demanar sobre el que estàvem fent.
Ha utilitzat tota la xarxa realment per poder fer la convocatòria
que arribés a tothom.
Els equips de carrer també coneixen els joves del barri,
també els van presentar la proposta,
vull dir que s'ha fet un treball així bastant ampli i de selecció.
Ara ja estem una mica en la recta final,
Àngels, del curs, doncs?
Sí, completament.
Queden dues setmanes per acabar el que serien les classes teòriques
i després són 240 hores de teoria i 60 hores de pràctiques
i 60 hores de pràctiques comencen a partir del dia 14,
el tret és festiu, dia 14,
i durem tres setmanes i tres dies.
És a dir, que el mòdul té una part teòrica
que s'acabarà ara de manera immediata
amb tot el que ens has explicat,
però després hi ha unes pràctiques
que hauran de fer els 13 alumnes.
Sí.
És que creguem que haguem superat el que és la part teòrica.
Teòrica.
I aleshores faran pràctiques en establiments comercials?
Sí.
Sí, sí, sí.
Esteu negociant els convenis?
Ara en aquest moment estem negociant els convenis,
n'hi ha alguns que ja saben exactament on faran
perquè tinc els convenis firmats i tot,
i n'hi ha, doncs, que estem a l'espera,
que tenim els convenis,
però com encara no estan firmats, no ho saben.
Molt bé.
Sí que n'hi ha alguns que han fet ja les entrevistes,
ja s'han presentat a les empreses,
ja coneixen quines empreses i on aniran,
quin serà el seu horari,
que és una mica les pràctiques com aniran desenvolupades i on.
Doncs anem a veure...
A més, les pràctiques, vull dir,
van a fer a l'empresa,
però també hi ha una tutoria i un assessorament
durant aquestes tres setmanes
que s'aniran trobant amb la professora.
I una vegada deixen el mòdul de comerç,
també segueix havent un seguiment dels joves,
per el tema d'inserció,
i això ho fan ja les altres companyes,
jo estic dins del mòdul de comerç,
i les meves companyes fan el que...
Seria itineraris laborals.
Aquesta experiència és la primera que es fa, així, a Tarragona?
A Tarragona, des de la Fundació Casal Amic,
i amb la col·laboració amb el Casal dels Infants, sí.
Sí, sí, nosaltres no ens havíem estrenat mai amb inserció laboral,
i és la primera proposta, i en fem una bona valoració.
Doncs a veure com funciona.
Ara anem a conèixer l'opinió dels protagonistes,
del David, la Coraina, la Macarena i la Saida,
que d'alguna manera ens representaran a tots els que...
S'han al darrere d'ells, perquè l'estudi està ple de gent.
A veure, David, que cadascú m'explica una mica la seva vida,
i per què s'han apuntat al curs.
Tu, David, quants anys tens?
Jo tinc 25 anys,
i em vaig apuntar al curs per fer alguna cosa,
perquè no feia res, no treballava,
estava tot el dia a casa.
I un dia, per casualitat, vaig baixar la parada de l'autobús,
vaig veure el cartell penjat de vols fer un curs de comerç?
Vaig trucar i em van fer l'entrevista,
i després ja em van dir que em trucarien,
i bé, em van trucar per dir-me el dia del curs i tot,
i em van agafar.
I què tal?
Bé, l'experiència molt bona.
Comenys meravellosos,
les professors molt bones, la veritat,
donant classe m'han ajudat molt,
i bé, amb pena que s'acabi,
perquè la veritat hem fet una...
molt...
Un bon grup.
Sí, un bon grup,
però per un altre content ja per començar les pràctiques.
Tu encara no saps on aniràs?
No, encara no.
Però tens ganes de fer pràctiques?
Sí, per un costat sí,
perquè obrim el pas en un mercat nou,
perquè el comerç no l'havia tocat abans.
Llavors, clar, això pot ser molt aprofitant per a mi.
De què tu acus, d'aquest mòdul,
què és el que més t'ha agradat?
I què és el que creus que, no sé,
potser has trobat més difícil?
A vegades, les classes.
A vegades hi ha hagut classes que m'han avorrit una mica,
però bé, l'ho he entès perquè, bé,
millor per altres era necessari.
Però bé, per mi m'han avorrit, però bé.
I què és el que més t'ha agradat?
De tot el que has après?
De tot el que has conegut aquest...
La dinàmica de la classe,
que ha estat molt participatiu per a tots.
I bé, la forma de fer,
per exemple, fèiem representacions,
feia l'Àngel Sortí,
el tipus de client, tal,
i fèiem el client,
el client metòlic,
doncs, i això ho fèiem.
Perquè hem d'aprovitar,
i promoció un producte,
i tot això ha estat divertit.
És a dir, que ho feia com un teatre,
una obra de teatre,
fent les relacions comercials.
Sí, i a mi com m'encanta el teatre,
doncs, m'agradava això.
Les dinàmiques aquestes de role plays,
que es fiquen al paper,
d'haver-hi un sistema ordinari.
Perdona, Àngels?
No hem fet un sistema ordinari de treball,
simplement ha sigut un molt més participatiu,
més jo com a professora,
com a alumna també amb ells,
i una mica treure el tema ara
i treure les coses del que ja sabem,
que per exemple, que no sabem,
treure allò que ja sabem,
i començar a treballar des d'aquí.
I què creus, David,
que has après d'aquest curs?
Tens la sensació d'haver aprofitat el temps?
Sí, jo crec que sí,
perquè ara, per exemple,
quan...
Ara no faré pràctica...
Faré pràctica...
Ui!
Per les pràctiques.
Sí, però, per exemple,
quan ja treball i tot
i se m'apropi un client,
ja sabré més o menys
les característiques,
com tractar-lo i tot això,
també com fer un escaparat,
això jo penso que ja
l'he après
i em servirà en un futur.
A veure,
Coraina,
digue'm, tu...
Coraina.
Coraina, perdó.
Quants anys tens?
Jo llevo 17 anys.
I per què t'apuntes a això?
I com t'apuntes?
Com t'enteres?
A mi me llamó
la altra tutora,
que és la Montse,
per telèfon,
i em va dir que si volia fer
el curs S,
que m'agradaria ben
per formar-me.
i jo, la veritat,
vaig dir que sí,
la professora com la ve
maravillosa,
mis companys igual,
i el curs,
la veritat,
m'ha anat molt bé
perquè m'he format,
sé com expressar-me
més a la gent
i com relacionar-te
i molt bé en tot.
Què és el que m'està agradant
fins ara?
El que més m'ha gustat?
A mi m'ha gustat tot,
la veritat,
perquè,
com ha dit
mi compañer David,
el curs no ha sigut
risc,
ha sigut més juvenil,
com dice l'Àngel,
ella era professora
però també s'ha metit
el nostre paper d'alumnat.
I la veritat
que el curs
no ha ajudat
però a molt,
molt, molt
als alumnes.
I m'ha gustat,
la veritat,
tot.
Tu ja saps
on aniràs a fer pràctiques?
Jo sí.
I ho podem dir?
Ho podem dir àngels?
Sí.
Sí,
per què no?
He preguntat
abans que res
perquè dic
que potser no es pot dir.
Jo diria que no hi ha cap problema.
Lo hago
amb la compañera Saida,
que està aquí també.
lo hago en Carrefour,
Tarragona.
I què?
Muy bien,
la verdad que
me presenté,
hicimos una entrevista
y muy bien.
I no estàs nerviosa?
Muy bien.
Mucho, mucho.
Has treballat alguna vez?
Sí.
Has treballat?
Trabajo en los mercados
copia y familia,
he trabajado de teleoperadora
para hacer fotos
en casa,
relaciones públicas,
he trabajado en pieza de casa,
he trabajado.
però això
d'anar al Carrefour
sona molt important.
Así o no.
La verdad,
en comercio no.
I has tingut la sensació
d'aprendre molt
des que vas començar,
des de fa tres mesos,
ara,
de dir,
ara estic
molt més preparada
per anar,
per exemple,
al Carrefour.
Me expreso mejor,
sé mal,
no como antes
y sí,
he aprendido mucho.
I a parte de expressar-te,
allò de veure els clients
o de...
És a dir,
suposadament
els possibles clients
que tinguis en un comerç,
tu creus que
ho sabries fer ja?
Sí,
porque hemos aprendido
a cómo tratar a los clientes.
Entonces,
ya sabemos cómo tratarlo.
Macarena,
a veure,
explica'ns
quina edad tens
i com arribes al curs.
Pues yo tengo 17 años,
llegué al curso
porque
lo que lo escuché
en el barrio
como
que ahora mismo fue
y llamé
a la tutora,
a Montse,
pregunté
y me dijeron
de hacer una entrevista,
hice la entrevista,
hablé con ella
y bien,
me cogieron,
empecé en el curso
y todo bien,
compañerismo,
las profesoras,
todo bien.
A la tutora,
la Montse,
ja la coneixies?
No.
Ah,
és que com que has dit,
semblava que com si ja la coneguessis.
Escolta,
què has après més?
Quina sensació tens
del que has après
en aquests tres mesos?
Pues,
he aprendido mucho,
he aprendido a saber
cómo hablar con la gente,
a saber tratar la gente,
y luego los diferentes tipos
de clientes
y muchas cosas así
como el curso de comercio.
¿Et sents preparada
per anar a treballar
a suical en una botiga?
Sí.
Tu no saps
les pràctiques
encara les faràs,
no?
No,
no lo sé.
¿Pero tens ganes
de fer pràctiques?
Claro,
muchas.
Sí.
La Saida,
Saida.
Hola.
Hola.
Quants anys tens?
Tinc 18 anys.
18 anys?
Sí,
i aquest curs
m'ha informat
a través d'amics,
m'han informat
sobre aquest curs
i m'han indicat
on estava
la Montse
i això
i he anat
i he parlat amb ells
i m'ha fet entrevista
i tal
i després m'han
trucat
perquè
vagi al curs
i això.
I l'experiència,
què tal?
Estàs contenta?
Sí,
molt contenta,
molt contenta.
Tampoc pensava
que
anava
a agradar-me tant
i això,
no m'esperava tant
perquè ara
m'he acostumat
molt
als companys
i no sé,
m'agrada molt tot.
Tu potser
perquè tampoc
no tenies
la sensació
de dir
o de voler
dedicar-te
a treballar
en el comerç.
És a dir,
ha estat una sorpresa
que t'hagi agradat
el curs
perquè...
Sí,
perquè jo
mai m'esperava
que...
És que clar,
jo
estava de viatge
i llavors
he vingut molt tard
i em vaig quedar
a casa,
no vaig tindre
el temps
de començar res
i per això
he començat
a m'informar
sobre aquest curs
i tal
i he començat
i aniràs
amb la Coraima
al Carrefour.
I què?
Començareu
el mateix dia?
Sí.
al mateix dia?
Sí,
al mateix horari.
I al mateix horari?
Sí,
i com passareu
els nervis
juntes?
Juntes?
No,
nervis no hi haurà.
Ah,
no hi haurà?
Mira la que convençuda
aquesta ella.
Ja sabeu
que fareu o no?
Això ho especifica,
Àngels,
el conveni?
Nosaltres una mica
quan parlem
i parlem
amb les empreses
i això
una miqueta
els passem
el que s'ha donat
a classe
i com s'ha donat
i que és allò
que ells tenen
més recent.
I llavors una mica
perquè ells després
ho puguem ficar en pràctica.
Les empreses
estan assabentades.
Són 60 hores,
no?
60 hores.
Això com es reparteixen?
Tres setmanes?
Tres setmanes.
Són quatre hores per dia.
Clar,
fan mitja jornada per dir.
Hi haurà uns que faran matí
i els altres que faran
per la tarda
si estan des de la mateixa
empresa.
És que nosaltres
també ho anà
a fer separat
però hem anat
a parlar
amb el...
Sí,
ahir al Carrefour
ens han dit
que ho podem fer juntes
que no cal
que ens separem.
És a dir,
ja heu parlat
amb la gent
del Carrefour.
Sí,
ja hem parlat.
Ja anireu
i tornareu juntes.
Sí.
Bueno,
com a mínim
així no anireu
tan nervioses,
no?
Com a mínim.
Sí,
sí,
és el que he pensat jo.
Escolta,
a tu t'agradaria,
per exemple,
ara dedicar-te al comerç?
Sí,
quan siguis més gran
t'agradaria?
Sí,
que m'agradaria,
sí.
Fent de què?
De dependenta
en una botiga
o de què?
Sí,
m'agradaria,
sí,
i tindre el meu,
la meva tenda
si és possible.
El teu propi negoci
t'agradaria,
doncs?
Sí,
m'agradaria fer negoci.
I a la Macarena,
t'agradaria?
A tu ja tenies ganes
abans d'apuntar-te
això del tema botiga,
del tema comercial?
Sí.
Ja te venien ganes o què?
Sí.
Sí.
Porque me gusta mucho
lo que tiene que ver
con la moda,
con la ropa
y yo siempre me gusta
trabajar en estos sitios así.
Y cuando me entre el curso
de comercio digo,
pues me puede abrir paso
para poder llegar a esto.
A tu t'agradaria
treballar en una botiga de moda?
Masculina o femenina?
Femenina.
Femenina.
Mixta no,
femenina.
Bueno.
Ja posats?
Ja, ja, ja.
I la Coraima?
Jo també.
Però tu abans d'apuntar-te al curs
ja tenies afició comercial,
creus?
Sí,
siempre me ha gustado
así,
con el trato con la gente,
de pendiente,
con el trato con la gente.
Siempre me ha gustado eso.
Ara,
una pregunta.
Quan aneu a una botiga,
encara que s'hi va a comprar el pa,
no cal que sigui una...
Us fixeu
en la manera en que...
Mucho,
mucho.
Sí,
sí,
demasiado.
¿Qué vols dir?
Demasiado.
Y los productos
como están colocados,
porque la Ángel nos aprende
como hay que poner los productos
en línea y ya te digo,
cada vez que vamos a un supermercado
o algo nos fijamos en los productos,
en la manera como se expresan las cajeras,
en todo.
En el trato con la gente.
Clar,
és veritat,
hi ha en una botiga,
en un supermercat,
us podeu fixar en un munt de coses.
Quan aneu a fer la compra,
us fixeu més en el...
las promociones que hay,
los carteles,
todo.
com estan fets,
com estan elaborats.
Sí,
però clar,
abans no ens fixaven en aquestes coses,
perquè no...
Bueno,
ni vosaltres,
ni en general,
ningú que es dedica a això,
no?
Ahora,
pues sí,
nos fijamos mucho.
I què us sembla?
En general,
veieu moltes coses
que vosaltres faríeu potser diferents?
O...
No sé,
ara parleu dels cartells
o de com col·loquen els productes.
El dia segon,
quan arriben a classe,
hemos visto...
Estaba la dependiente...
Ah,
sí?
És com un debat continuo,
el que estava malament
d'on han estat
i els altres,
clar,
diuen,
pues como puede ser que este...
Seran crítics de comerç,
ja.
Sí,
claro.
I què trobeu més malament,
en general?
El trato.
Què critico?
El trato.
Doncs això és molt important.
I segons els negocis,
la pulcritud dels negocis,
si és una tenda,
per exemple,
doncs una peixateria
no pot estar,
potser,
tan neta
com altres establiments,
per exemple.
També la imatge
i la higiene.
Macarena,
en què t'hi fixes tu?
Jo me fijo
en el trato
de la dependienta.
I què et sembla en general?
Bueno,
depèn del sito,
depèn de la persona,
però hi ha vegades
que no agrada
com ho traten
i després de haver
estat estudiant
en el comerç,
te fijan més,
te dan més cuenta
de les coses que fa.
Clar,
perquè us fixeu en el tracte,
us fixeu...
Clar,
no és el mateix
una botiga de moda
que un supermercat
o un hipermercat
com el Carrefour,
que és immens,
ara que anireu
a fer pràctiques,
per exemple.
Déu-n'hi-do,
les coses tan interessants
que han après.
Què més,
S'Àngels?
Són molt crítics,
doncs?
Són bastant crítics,
la veritat,
és que crec
que han après molt,
des de...
Jo ja,
una cosa com a més
així més personal,
vam veure uns joves
que arribaven així
una mica desubicats
i una mica perduts
i la veritat
és que també
s'ha forjat
un grup molt sòlid,
amb moltes ganes,
molta il·lusió
i, bueno,
és el que m'ha aconseguit,
a través d'això,
de tindre aquest grup
tan ben format,
doncs, bueno,
poder tirar les coses endavant
i que poder participar
i haver vist entre uns joves
i realment crec
que poder sortir
completament uns joves
diferents,
veient,
són conscients,
jo els hi dic
i ells ho saben també
perquè ells també
se noten el canvi.
Heu fet alguna sortida,
per cert?
És a dir,
totes les classes,
m'imagino que al centre cívic
la majoria,
però també heu fet
alguna sortida...
Sí, heu fet aquí
al mercat de Tarragona,
vam anar també
a l'oficina jove.
A l'oficina jove.
És a dir,
heu anat al mercat?
Vau anar un dia?
Sí.
allò que havíem donat a classe,
que ho veguessin
en viu i en directe,
fessin més una valoració
de lo que es podia canviar,
si estaven col·locats,
si no,
si estàvem fent...
perquè també vam fer
prevenció de riscos laborals,
a veure si portaven guants,
si no portaven guants,
tema higiene,
tema ganivets...
Clar,
és que hi ha moltes coses.
I què tal l'experiència,
per exemple,
del mercat?
Bé o què, Saida?
Sí.
Sí?
Bueno,
hi havia algunes coses
que no estaven bé,
però que, per exemple,
quan no portaven...
quan hem de portar
gorra i no la porten
o quan no netegen el ganivet,
quan hem de netejar
i això.
O els guants,
que es faltava,
en principi.
Sí.
Vau trobar alguna cosa,
Macarena?
Sí,
que portaven...
que llevaven anillos
i porceres
i això no se poden...
Depèn d'això
no se poden llevar.
Carai,
quants detalls,
eh,
que expliqueu en aquest módulo.
Una cosa que jo
no m'hauria fixat mai.
Doncs l'experiència...
Esclar,
heu après moltíssimes coses.
En les peixateries,
llavors tenen el terra així brut i...
Clar,
s'hauria de netejar més.
Tot i que, clar,
el producte del peix
és una mica...
Sí,
és una mica difícil.
Però eren peix hostilats per terra,
no?
Això al mercat?
Sí.
Bueno,
si ens escoltan des al mercat...
Però també hem estat parlant
que també anava en funció
això de la magnitud
que és de feina
que hi havia en aquell moment
a les botigues
en les quals
potser li faltava
una mica més
de neteja
en aquell moment
de pulcritud.
Simplement pel volum
que tenia en aquell moment.
Estem parlant amb quatre
dels onze alumnes
que ens acompanyen.
Àngels,
ens podries dir els noms
de tots
ja que no parlarem amb ells
ni sentirem la seva veu
però com a mínim
dir els seus noms
i saludar-los.
Sí,
doncs està l'Aurele,
que té...
Hola,
l'Aurele,
l'Ezequiel,
l'Ezequiel,
la Míriam,
Míriam,
la Jadira,
la Jamila,
la Sandra i el George.
Molt bé.
Veig que majoria
de noies.
Sembla que el tema comercial,
però Déu-n'hi-do,
sou tres nois.
Quatre.
Quatre,
perdó,
quatre nois.
Quatre,
tenim un parellet,
un està treballant.
Però sembla que
sigui el tema comercial
molt més de noies
que de nois,
però...
Nosaltres pensem que no,
eh?
Això ja va en un moment
quan vam començar
a fer les entrevistes
i això,
era una cosa
que se mos plantejava
i no pensem
que és tant per uns
com per els altres.
No hi ha
una diferència d'això.
Potser en aquest moment
és d'una casualitat
que estem així,
però no.
Es va escollir
justament el comerç,
a diferència
que es podria fer mecànica
o així,
per poder incloure
els dos perfils.
No hi hagi noies, no?
No hi hagi noies.
Ara faran les pràctiques,
estaran tres setmanes
fins a principis de juliol,
m'imagino.
Aleshores,
després,
quines possibilitats
tenen de seguir
en contacte amb vosaltres?
Fareu un seguiment
de cada cas?
En aquest moment
jo soc la professora
de comerç,
després hi ha la tutora
que és la Montse
i també l'altra companya
que porta dispositius d'accés
que és la Roser
i llavors elles són les encarregades
de fer itineraris,
tot i que la Montse
és la responsable del projecte.
Seguim fent
estos itineraris.
dins d'aquest camí
estava el mòdul de comerç,
llavors continuarem
amb aquest camí
fent el que seria
inserció laboral.
Seguiran en contacte
amb mi,
potser no tant
perquè jo estaré fent
un altre mòdul
que sempre que podem venir
però igualment
el que són els seus tutors
i referents
seguiran en aquest camí.
També deies al principi
que havíeu ensenyat
per exemple
a fer un currículum,
no?
Amb això
que us ha semblat interessant,
per exemple?
Molt,
perquè
hi ha diferents tipus
de currículum
i la carta de presentació
també.
David?
Sí,
no,
també,
perquè
sempre poses coses
que potser no tens
que posar
o hi ha que posar-les
d'una altra manera,
llavors clar,
això és interessant.
Magdalena,
sí?
Sí,
lo mismo que ha dicho el David,
que son cosas interesantes,
que piensas que es de una manera
y luego te das cuenta
que hay diferentes maneras
de poner las cosas.
Molt bé,
doncs a les noies
que se'n van al Carrefour,
que els hi vagi molt bé
i els altres noies
i els altres nois
que a veure
on aneu a fer pràctiques,
també que,
en fi,
que aprengueu molt
en aquesta part final
d'aquest mòdul
de comerç
que s'ha impulsat
des de la Fundació Casal Lamic.
Javi.
Dic que aquest projecte,
dispositiu accés,
es fa a Tarragona,
però es fa a diferents
ciutats
i territori català
i hi ha una altra entitat
que es diu
P.I. Jove
que engloba
els diferents dispositius
d'accés
de tot Catalunya.
Vull dir que és un programa
ja a nivell
de territori català conjunt.
Perfecte,
doncs amb el Javi Saragossa
i amb l'Àngels Noia,
la professora
d'aquest mòdul de comerç,
hem compartit
aquest espai al carrer,
aquesta edició del carrer
i també amb 11 dels 13 alumnes
del mòdul de comerç
que avui hem explicat
en aquest programa.
Us faig un aplaudiment
perquè així que vegi la gent,
que sou molta gent
els que esteu a l'estudi,
així que...
Moltes gràcies.
Que tingueu molta sort,
que us vagi molt bé
i bona feina de comerç,
vale?
Que vagi bé.
Adeu.
Adeu.