Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La ciutat de Tarragona, jo penso que sí, i a més a més fa un moment parlàvem de Montblanc, a Catalunya tenim una cultura viva molt important,
i que és un producte que a nosaltres ens agrada oferir, exportar a fora, i aleshores és necessari que hi hagi persones preparades per poder atendre tots aquests grups diferents de persones que acudeixen a visitar una ciutat,
a visitar alguns monuments que acudeixen per alguna activitat d'aquest tipus, com que aquests grups sempre a vegades són grups molt diferents en quant a edat, en quant a gustos,
a vegades són persones grans, a vegades són criatures, és en l'àmbit escolar, és en l'àmbit de mestresses de casa,
cal que hi hagi persones preparades al davant per, en cada cas, atendre'ls de la manera que sigui convenient,
i que aquestes persones se sentin ateses i els agradi i disfrutin força de la visita, doncs cal persones preparades.
I aquests són els alumnes de Giat, diguem Giat a partir d'ara per no fer...
Per no fer tot el nom llarg, no?
Tot el nom sencer, sí, sí.
Home, i a més això a Tarragona té molt de sentit, no?
I tant.
Per què?
Doncs perquè necessita.
Necessita professionals, necessitem promocionar Tarragona, ara cada vegada més,
el patrimoni, a més a més, dintre d'uns quants anys, el 2013, 17...
Dels Jocs del Mediterrani, el 2017, perdó.
Sí, sí, no passa res.
Per tant, necessitem formar, formar persones per poder acollir a tots aquests turistes
que vinguin a Tarragona i poder promocionar-la com cal i com es mereix.
Perquè quins són els continguts una miqueta que hi ha en aquest cicle?
Quina és la seva durada?
Què és el que es treballa en el Giat?
Bé, ara l'alumne que ha vingut avui, que és l'Alícia Calvera, està a segon grau.
Els crèdits que estan desenvolupant, per exemple, el disseny de productes turístics,
serveis d'informació turística, protocol, màrqueting, anglès, francès...
i em deixo alguna FOL, eh? Formació i orientació laboral.
Ah, Víciat, què tal? Bé?
Bé, una mica estressada amb els continguts, però bé.
Perquè ara, en quin moment estem ara del curs?
Ara, doncs, el primer trimestre, diguéssim, just abans de començar les vacances.
Ja preparant els exàmens...
Estem en plena última recta d'exàmens, ens queda una setmana i ja acabem.
I què tal? Bé?
Bé.
Sí? L'Alícia com és que va decidir començar aquest cicle i començar en tot aquest món?
La veritat, perquè el turisme és una cosa que m'agrada, sempre m'ha agradat el tema dels idiomes,
el tema d'atendre la gent, que estigui contenta amb el que ve a veure, que...
No ho sé, m'agrada que els turistes se'n vagin al seu país un altre cop satisfets del que tenim aquí al nostre territori.
Val a dir que l'Alícia ja va ser alumna de l'escola i ell va fer cuina.
Ell és titulada en cuina, és tècnica especialista en cuina.
Ja fa uns anys que ronda per allà, eh?
Sí, vaig començar a introduir-me en el món del turisme en cuina, en la restauració.
I què és el que més t'agrada? Doncs ara que pots fer una mica d'abavanç o d'abavoració.
Doncs el que estic fent ara, en un moment, aquest curs, sí.
Per què?
Perquè ja ho he dit abans.
El que em deies abans, eh?
Sí, el tema d'atendre la gent, que no ho sé.
I, a més a més, ara ho dèiem, Carme, han de preparar un projecte final, a més a més, eh?
El final del cicle.
Tots els cicles de grau superior, quan acaben, teníem el que és el projecte.
Com qualsevol estudi superior ho han de fer, no?
Aleshores, ells, com que un dels crèdits que tenen és el disseny de productes turístics,
és molt habitual que, en aquest cicle, el que facin com a projecte final és dissenyar un producte.
Trien un espai, trien una zona, trien una població.
I a partir d'aquí, doncs, analitzen primer tots els recursos que hi ha i tots els productes que ja s'ofereixen,
però d'aquests alumnes sortirà algun producte que segur que es tirarà endavant i es portarà
i haurà sigut un producte dissenyat i pensat i elaborat per a algun dels alumnes de l'escola.
És més, a les Terres de l'Ebre ja tenim algun, eh?
Sí.
Alguna alumna que ja havia acabat, que el producte que va dissenyar l'estan tirant endavant.
Això és positiu, no m'imagino, per un home de l'escola també, no?
I pels propis alumnes.
Pels propis alumnes, més que res, perquè, esclar, és un mateix que l'ha fet, no?
I ells el que fan és que també hi ha una altra assignatura que ens has preguntat què han de fer
i no l'hem comentat, que és la formació en centres de treball.
Exacte.
Han de fer pràctiques.
Aleshores, moltes vegades, al mateix lloc on van a fer pràctiques,
si és una persona que li agrada, desperta amb inquietuds, moltes vegades ja es queda.
I si ha elaborat un producte, doncs ja mira a veure, o el seu superior es mira a veure
com poden intentar tirar endavant i explicar aquest producte.
De fet, l'Alícia està fent pràctiques ja al patronat d'Hospitalet de l'Infant,
ja va començar l'any passat, aquest any hi torna a ser,
i de fet el seu projecte l'hem encarat en promocionar tot el que és el municipi
i altres poblacions dels voltants.
M'imagino que els projectes tenen un tutoratge, un seguiment de tot el treball,
de tot el projecte.
Sí, la manera que jo ho he plantejat, degut a que els dono diferents crèdits,
des del crèdit de disseny de productes turístics, del de serveis d'informació turística,
que seria tot el que és legislació i oficines de turisme,
i la de protocol, els he creat una sèrie d'activitats que ells van treballant
sempre pensant en després poder-ho traspassar tota aquesta informació al projecte.
Llavors el projecte, el que fan al projecte és lligar totes aquestes activitats
que ja van treballant els altres crèdits per crear un producte turístic.
Llavors jo els hi dono aquests patrons, aquestes pautes d'aquestes activitats
i ells ho lliguen amb el producte que han escollit,
amb el lloc que volen promocionar i els productes que volen crear.
M'ha vist que hi ha el projecte a l'Hospital Baitava Infant, eh?
Bueno, no exactament hagi.
És una varietat de diferents pobles.
Diferents municipis.
Sí, doncs, bueno, he escollit diferents municipis perquè m'interessaven,
perquè estic a prop d'ells, perquè coneixo millor el territori,
sé les qualitats que tenen i els inconvenients.
I he començat fent un anàlisi de, bueno, com deia la Carme Duc,
dels recursos turístics, he analitzat tots els recursos que n'hi havia,
naturals, culturals, gastronòmics.
Més tard he començat, bueno, he continuat amb la...
Infraestructures.
Això mateix, amb les infraestructures.
Les infraestructures i l'oferta complementària,
que són tots els restaurants, bars que podem trobar allí.
Més tard, bueno, també he fet un anàlisi de...
Bueno, un estudi de mercat, diguéssim, a través d'informes
que presenta la Generalitat de Catalunya sobre estadístiques turístiques.
Això ho he buscat sobretot a l'Institut Turístic...
Perdó, a l'Institut d'Estatístiques Turístiques.
Per veure els públics objectius.
Sí, exactament.
Que ja arriben a la zona, val?
I que t'interessa a tu...
Captar.
Exacte.
Val?
Sí.
Després hem fet el DAFO, no?
Sí, després hem fet una anàlisi d'AFO.
Això és una estratègia, diguéssim,
per analitzar la viabilitat o comparar els competidors
que tenim a la zona.
Es fa a través d'un anàlisi intern,
que consisteix a veure les debilitats i les fortaleses,
exactament,
i un anàlisi extern,
que consta en mirar les amenaces i oportunitats.
I, de moment, què tal?
És a dir, d'una mica del que has treballat fins ara,
dels pobles que has agafat,
què hi has vist?
Quina conclusió podem treure?
La conclusió és que aquests territoris
tenen un gran potencial gastronòmic,
de qualitat natural i cultural,
que s'ha d'explotar.
Seria el però, no?
Però que s'ha d'explotar.
Exactament.
Que s'ha d'explotar bé.
Tens alguna idea ja de cap a on el vols enfocar,
aquest producte?
Sí.
Va, explica'ns-ho.
Expliquem-ho, sí.
De moment, el meu producte consisteix en
tres línies de...
tres paquets diferents, diguéssim,
de paquets.
I estaran especialitzats en tres línies diferents,
que seria la natura, la cultura
i els esports.
Aquests tres paquets
els vull unir
amb un fil conductor,
que seria la gastronomia.
I, bueno,
d'aquí combina...
Bueno, fer diferents activitats
per cada un d'aquests paquets.
Però de quins municipis
estàvem parlant?
De quina àrea d'influència,
més o menys, a Oïssia?
No vull nombrar-los,
són certs pobles
de la costa de Tarragona.
Més bé de la comarca del Baix Camp
i de la comarca del Terres de l'Ebre.
Es pot saber?
Per què no?
Secret, encara?
Perquè potser em vull afegir més
o em vull treure.
Em queda encara la meitat de curs
i encara no he decidit
si ampliar o reduir la zona.
Queda molta feina encara.
I, Oïssia,
per què la gastronomia?
És a dir,
és un gran potencial que tenim
al nostre territori,
la gastronomia?
Sí, sobretot la gastronomia
especialitzada en el peix blau,
ja que a la costa d'Aurada
tenim només la metja de mar
i cambrils,
que són grans comerciants de peix blau.
I això és un producte
que podem potenciar,
que no tenim competidors al voltant.
Llavors, és una oportunitat que tenim.
Això és important, no?
Bordes, això de la gastronomia
com a potencial turístic, m'imagino.
Exacte.
A través de tots aquests paquets turístics
que ella vol crear,
el que vol sobretot
és aprofitar per potenciar
aquests municipis,
però sobretot estirant de la gastronomia,
perquè tots sabem
que a tothom li agrada
el fet de menjar bé
o d'anar a menjar
els productes típics de la zona,
no només del que comentava ella
del peix blau.
Tenim altres municipis,
com per exemple amb la mel
o l'arròs del delta
o els olis,
les denominacions d'orígens.
Llavors, els recursos essencials
que ella està treballant
eren els recursos
de patrimoni cultural,
com deia,
recursos naturals
i gastronòmics etnològics.
Llavors, dintre de cada un d'aquests,
per exemple, el cultural,
el que ella volia explotar
també era tot el paisatge dels genis,
amb miró.
el natural
seria tot el que són
de ports nàutics,
degut a que tots aquests municipis
que ella està treballant
són
de costa,
i, bueno,
gastronòmic etnològic,
amb les especialitats
gastronòmiques
dels diferents municipis,
explotar els recursos que tenen
i, a més a més,
les denominacions d'orígens
de les zones en concret.
Però tot això
lligat ja amb paquets turístics.
Ara tenim molts recursos,
però tot això no està lligat.
No podem esperar,
com fins ara,
que arribessin els turistes
i esperar que arribin els turistes.
Cada vegada el turista
és més exigent,
cada vegada tenim més competència
i el que hem de fer
és lligar-hi el producte
i intentar crear productes
que siguin satisfactoris.
Què és el que la gent vol?
I llavors crear aquests productes
adaptats a les necessitats del client,
pensant una mica
en el que poden
i dirigir els diferents productes turístics
als públics objectius.
Per exemple,
recursos naturals,
ell ha pensat
en deports nàutics,
la zona del delta
pel fet que hi ha molt vent,
doncs windsurf,
no?
Sí.
que està molt de moda,
submarinisme,
vela,
cometes,
tot això lligat,
tenim aquests recursos
amb la gastronomia,
o sigui,
crear una sèrie de paquets.
Un paquet turístic
seria amb dues opcions,
que hi hagués sempre una activitat,
per exemple,
una estada en un hotel,
més un restaurant,
no?
Paquets d'un dia
o dos dies,
però tot creat,
tot lligat,
donar-li al client
que pogués entrar a l'oficina de turisme
i veure,
a veure què hi ha,
què puc fer aquest diumenge,
què puc fer aquest cap de setmana,
que ja estigués tot organitzat
i que la gent no es tingués
que preocupar,
més que reservar,
fer un clic.
I ja està.
I ja està.
I aquí hi ha una miqueta més
de la teva formació
en el cicle de cuina,
és a dir,
es barregen una miqueta,
no?
Ho has aprofitat, això, sí?
Sí,
perquè m'ha agradat molt la cuina sempre.
Home,
això és interessant,
també,
que diverses disciplines
es puguin unir,
no, Carme?
D'alguna manera,
per això la nostra
és la família d'hoteleria i turisme,
no?
La família professional.
Per això ja va junt a l'escola.
Sabem que la formació professional
està dividida a Espanya,
a Catalunya,
amb famílies professionals
i n'hi ha una
que és hoteleria i turisme
i, clar,
engloba tot el que és
els oficis
relacionats amb la restauració
però tots els altres
relacionats amb el turisme.
Algú va pensar
que anaven junts
i, efectivament,
van junts.
És un clar exemple,
no?
Sí, sí.
I, Alicia,
quin futur hi veus
en aquest projecte?
És a dir,
tu, per exemple,
t'imagines que això
pugui tirar endavant,
que es pugui presentar,
teus enforços de fer-ho,
sí?
Sí, sí, sí.
És el futur.
Bueno,
és que, com deia l'Urdes,
no hem d'esperar
que vinguin els turistes
perquè no arribaran.
Ara és el moment
de donar-li al turista
un producte
amb un valor afegit,
una qualitat
i, com ve deia l'Urdes,
que no tingui ell
que espavilar-se,
que buscar-se la vida
per fer-se ell
el seu itinerari,
sinó que ja ho tingui ell
planificat, diguéssim.
Això,
interessant,
això que apuntava,
vici del valor afegit,
que potser és el més important.
A més a més,
en èpoques de crisi
en què busques coses,
precisament,
que tinguin això,
un valor afegit
diferent a la resta,
oi?
Exacte.
A més a més,
és molt important,
ara perquè només està
en el primer trimestre,
però a mesura que vagin
desenvolupant el projecte
al segon trimestre,
quan ja el tinguin
més o menys encarrilat,
començarem a intentar
ja crear
la pàgina web,
crear
del seu producte turístic,
crear, segurament,
amb alguna red social
i que
incloure
el que són
les noves tecnologies,
val?
Es treballarà també
els diferents
buscadors,
on es podria
posar
perquè es trobés
més fàcilment
el producte,
sobretot que s'involucrin
molt amb les noves
tecnologies,
que és el futur,
també,
tampoc tenim
que perdre
la idea aquesta
d'això
de donar
folletons
ha passat,
estem passats
de moda,
avui en dia
el jovent,
la joventut,
la majoria,
el que
tot va,
mòbil,
internet,
tothom es planifica
el seu viatge
des de casa,
a les oficines
de turisme
va la gent
que va de pas
o
algun perdut
que no s'ha organitzat,
però es tenen
que involucrar
molt
amb això,
amb les noves
tecnologies.
Home, això és vital,
no,
Alícia?
Sí.
I més tu com a jove,
m'imagino que fins i tot
quan vas de viatge,
ja ho fas tot
a través d'internet,
absolutament,
no?
És que tothom,
jo crec que
en el moment que s'aixeca,
és agafar el mòbil,
mirar el mòbil,
o posar-se en internet,
mirar el correu electrònic,
xatejar amb els amics
per internet,
tot,
bé,
el futur són les noves
tecnologies,
i el turisme
s'ha d'implicar en això,
s'ha de,
s'ha de barrejar,
diguéssim,
s'ha d'unir.
Hi ha altres projectes,
m'imagino,
el de la bici és aquest,
m'imagino que hi ha
molts altres projectes,
recordes?
Sí, sí,
n'hi ha uns quants.
Per exemple,
algun tastet,
què podríem dir
d'altres projectes
que estiguin treballant
els obres?
Quines zones treballen?
Sí,
bueno,
hi ha un altre noi
que està treballant
conca de Barberà,
amb un projecte
d'una ruta
per tota la ruta
del Císter,
però amb cavall,
i totes les seves rutes
estan més
enfocades
cap a
cap al turisme
natural,
i després
n'hi ha un altre
que està
més relacionat
amb el wellness,
i és un producte
tot d'espas
i termes,
tot un paquet turístic
també relacionat
amb els millors,
i que uneix també
gastronomia,
etnologia
i espas,
però tot
en aquesta zona,
Tarragona.
Qui més tenim?
L'Àfrica,
que està treballant
també amb el modernisme
de Barcelona
i Reus,
i Tarragona Romana,
o sigui que en tenim...
N'hi ha uns quants,
no?
Sí, n'hi ha uns quants,
n'hi ha uns quants més
que també...
perquè hi ha moltes potencialitats,
això és una pregunta
que us faig una mica
extensiva a tots,
hi ha moltes potencialitats
al territori
i falta molt
explotar-les,
és a dir,
quan ho analitzem
una miqueta
passa això
i l'anàvis
i que ha fet
l'avici en el seu treball,
sí, sí, sí,
passa això.
El que passa és que és això,
tenim molts recursos
però jo el que trobo
és que no ho tenim lligat,
val?
I la gent avui en dia
el que vol és això,
que el producte estigui...
que li donin una mica fet,
val?
Crec que...
El que falta
és bons professionals.
Sí, exacte, no?
I aquí estem nosaltres
per intentar...
I aquí esteu vosaltres, no?
Deixa'm-ho dir,
per intentar tirar endavant això.
Això és important, no?
Perquè és un cicle
que en principi
costava una mica,
costava una mica
de vendre,
en el sentit que,
clar,
com que no és
molt, molt, molt conegut
i hi ha alumnes
que diran,
bueno, turisme,
turisme en general,
però el que és els guies,
diríem que la trajectòria
de l'escola
amb tot el tema del turisme
és una trajectòria
progressiva
en constant augment,
però a poc a poc
va pujant.
Ara aquest any
ja diríem
que els cicles de turisme
pràcticament
estan tots plens,
però, per exemple,
el grup de l'Alícia
l'any passat
eren poquets.
Sí, només 11.
Els que es van fer...
vam començar 11
i ens hem quedat en 8.
És un que l'any passat
no sé què va passar,
aquest any
són 20 i bastants,
però l'any passat
eren molt poquets.
i és perquè com que
no està, diríem,
molt treballat el tema,
la persona jove
o no tan jove,
la persona que estudia
a vegades li costa decidir-se.
Veus un cuiner,
tothom ho entén.
Vull fer cuina.
Continuament parlem de cuiners
i continuament parlem de cuina
i tal,
però de guies?
Costa de fer...
La guia és informació turística.
És clar,
la gent s'oblida una mica
de l'informador turístic.
Potser perquè tu has de treballar
molt tu en aquest sentit, no?
potser,
vaja,
això,
crear iniciatives pròpies,
coses...
Però aleshores,
quan comencen,
se n'adonen del gran potencial
que tenim al nostre territori
i tot el que hi ha per explotar.
Clar,
i que la feina no és només de guia,
sinó d'informador turístic.
I d'informador turístic,
fins ara,
les oficines de turisme,
no?
Perdona que et talli,
quina diferència hi ha
entre guia i informador turístic?
Aviam,
informadors turístics,
ells poden estar treballant
a qualsevol oficina de turisme,
de qualsevol patronat.
Cada vegada més la Generalitat
demana bons professionals
que parlin idiomes,
que tinguin la titulació,
i és més a les oficines de turisme,
que són de la Generalitat,
el que els demanarà
és la titulació aquesta,
i a més a més
que tinguin aquests idiomes
per poder treballar.
Però no ens hem d'oblidar
que no només donen informació
darrere d'un mostrador,
hi ha molta feina darrere,
que és el que tenen que fer
tots els patronats de turisme,
de disseny de productes turístics.
No hem de pensar
que som només informadors,
que donem fulletons.
Això ja s'ha acabat.
És que tenim els guies,
però algú ha de dissenyar
quin és el treball d'aquests guies.
Hi ha molta feina a fer
a tots aquests patronats,
de feina darrere de mostrador,
de dissenyar tot això,
de promocionar els municipis,
de no esperar
que vinguin les garrofes soles
o els turistes sols.
No ens podem esperar.
Això del sol i platja ja està.
Si volem que s'allargui
la temporada,
de l'estacionalitat,
el que sempre es parla,
hi ha que treballar
tot això des de dins.
No podem esperar
assentats a que arribi l'estiu
un altre cop
i ja tenim tot ple.
No, ho tenim que allargar.
I això és dissenyant
aquests productes.
I m'imagino que és important
això,
el tema de professionalitzar
el sector,
perquè potser faltava això,
aquesta figura
del professional
del tema.
És que si vas a mirar
com que existien
els estudis de turisme,
a veure,
la Lourdes
es titulada en turisme
i jo també,
no vull pas
parlar malament
de les estudis de turisme,
però tu quan acabes turisme
has conegut moltes coses,
però tot de passada.
No estàs especialitzat
en res,
en concret.
Ara,
quan ja fan el grau,
perquè ara
amb tot el tema
de Bologna
tot això serà grau
i suposo
que ja sortirà
més especialitzat,
però durant molts anys
el professional
del turisme
era aquella persona
que estudiava,
però pinzellades
d'un munt de coses
i tot això
enclovaven
com si fos
una única cosa.
En una oficina,
un patronat de turisme,
agafaven persones
que tinguessin
aquesta titulació,
però aquestes persones
preparades
per mirar
quin és el territori
i què és el que...
tot el potencial
que tenim
i treballar
i ofertar
tot aquest potencial,
a moltes oficines
de turisme
no tenim això.
No tenim persones
que estiguin preparades
per fer això,
persones que,
com diu l'Alor,
desomplen les estadístiques,
els quadrets,
pregunten als clients
d'on venen,
venen el seu
merxandatge
i totes les coses
que tinguin,
però persones
especialitzades
en mirar,
en analitzar
tot aquest gran potencial
que tenim,
fan falta.
Fan falta
perquè nosaltres
estem en un territori
molt, molt, molt ric
amb tota classe
de recursos,
però aquests recursos
els hem de saber
conduir,
els hem de saber
muntar,
els hem de saber
ofertar,
els hem de tancar,
els hem de tancar
amb un preu,
tot un paquet
tal com diu la Lourdes
i aleshores això,
com ella molt bé ha dit,
utilitzar totes les noves
tecnologies,
que és el que està
al nostre abast
per tal d'ofertar
aquest producte
i que després
vagi,
suposo que a poc a poc,
quan ho vas coneixent,
va corrent
al boca o orella,
però clar,
s'ha d'ofertar
tot això,
no ens n'adonem
del gran potencial
que té el nostre territori.
Això és un avicient
pels estudiants,
això,
tot aquest potencial
i tota la feina
que hi ha per fer,
és un avicient
per vosaltres,
és a dir,
això de,
és motivador,
tot això de,
vaja,
que tinguem tant de potencial
i que encara falti
molta feina per fer,
que aquí és on entra
el vostre paper,
això és motivador?
Sí,
perquè veiem els productes
que n'hi ha,
veiem oportunitats,
oportunitats que no s'agafen
i que és a nosaltres
ara d'agafar-les
i de crear el producte
i de promocionar-lo bé,
com ve deien
l'Urdes i la Carme.
Perquè ara,
quan acabis aquests estudis,
et planteges
de fer alguna altra cosa més
o...?
Sí,
bueno,
em plantejo
perfeccionar idiomes.
Això és vital,
no m'imagino?
Sí.
Com ho portes,
això dels idiomes?
Bé,
bueno,
bé,
sí.
L'Alicia,
la seva llengua materna
és el francès.
La nota és quan parla,
no?
De fet,
sí,
de fet,
és una nota,
no?
Sí,
sí,
sí.
Per tant,
el francès ja el tenim dominat.
Exacte.
Ara falta l'anglès,
perfeccionar l'anglès.
Home,
això és important,
els idiomes sobretot,
no?
És imprescindible,
sí,
imprescindible.
Per estar en una oficina de turisme
mínim anglès i francès,
això va a missa.
Doncs ja ho sabeu,
eh?
Home,
interessant,
eh?
Tot plegat,
això per conèixer tota la feina que fan també des del Giat,
guia,
informació i assistència turística.
Ara,
com dèiem,
hem parlat de diverses coses,
del projecte de la vícia,
ara quina feina et queda des d'arri fins a finals de curs?
Doncs com deia,
bueno,
jo ben bé exactament el que em queda,
tampoc ho sé,
però com deia Lourdes,
em queda la part de crear,
la pàgina web de...
De desenvolupament exacte,
dels paquets que ell ha fet.
Ara el que ha fet és centrar-se
i ara ha de començar,
és el que estava comentant abans,
a concretar-ho tot,
a concretar-ho,
ha posicionat,
han creat des del Google Earth,
els he fet fer el posicionament dels productes turístics,
han posat tota la ruta del seu producte turístic,
oi?
Després l'oferta complementària,
els llocs d'interès al voltant d'uns 100 quilòmetres,
ho han posicionat ja amb un...
amb el que és el Google,
i després això,
el que farem serà desenvolupar tots aquests productes
i intentar ja crear la web,
introduir tota aquesta informació
i intentar fer la promoció.
I a més a més,
hem parlat també amb altres professors,
per exemple amb el professor de màrqueting,
el senyor Lluís Vilà,
i perquè ho tinguin en compte a l'hora de...
des del seu crèdit,
que els ajudi també a fer el que seria tota la promoció
del producte del pla de màrqueting.
Fixa't que és...
Lligar-ho.
És un esbós, ara, el que tenen,
perquè ha de concretar.
Ja no ens ha volgut dir ni quines poblacions està treballant, eh?
Clar, clar,
ho sap, ho sap,
però, bueno, no...
No ens aventurem encara, no?
Sí.
Home, això és important també,
no m'imagino aquesta relació
entre les diverses assignatures
que puguin tenir totes una mica el fil conductor
a través del projecte de cada alumne.
Clar, això és el que és interessant,
que l'alumne no només vagi allí
a aprendre una sèrie de contingut,
que estudiïn per un examen
i que demà ja no me'n recordo,
sinó que el dia a dia ho treballin,
que se'ls expliquin uns continguts,
però que després que aquests continguts
estiguin relacionats amb les activitats
que fan diàries a classe,
i a més a més que aquestes activitats
estiguin interrelacionades amb un projecte,
i que a més a més si hi ha altres professors
que hi volen intervindre,
per exemple, amb el pla de màrqueting
o, per exemple, amb el pla d'empresa
des de FOL,
que és de Formació i Orientació Laboral,
doncs també s'està treballant.
Llavors s'acaba de lligar tot encara més,
perquè ho estan veient
des de diferents punts de vista, no?
I això fa que el projecte
encara sigui més real,
que és el que interessa,
que visquin el món real.
I no solament que el projecte sigui el més real,
sinó que els alumnes,
el que han estudiat ho han aplicat tot.
Clar, que ho hagin aplicat,
que serveixi d'alguna cosa.
Si ho has fet una vegada és més fàcil
tornar a aplicar tots aquells coneixements,
perquè a vegades és el que deia la Lourdes,
fem un tipus d'estudiar,
però a l'hora d'aplicar-ho
no sabem ben bé com fer-ho, no?
No som capaços de fer-ho.
Com dèiem, també fan pràctiques.
On has fet tu les pràctiques, Alicia?
Al Patronat de Turisme de l'Hospitalet.
I què tal?
Molt bé.
L'experiència.
Molt bé, molt bona.
Amb què t'has trobat?
Què és el que més t'ha agradat
o el que menys t'ha agradat, potser?
No, tot.
L'ambient molt agradable,
es treballa bé,
tens un horari d'oficina,
que això és molt bé,
i els companys molt bé,
tot bé.
Tot bé.
El curs passat ja va estar en aquest Patronat,
i aquest any et triat,
torna a estar al mateix lloc.
Senyal que hi veu algun.
Clar, senyal que hi hauria d'estar força bé, no?
Hi veu algun futur, potser, també.
Això també és important,
pels alumnes d'aquesta inclusió
en el món laboral real, no?
Perquè hi ha alumnes per tot arreu, o què?
Vull dir, els tenim en diversos llocs
fent pràctiques.
Sí, sí.
El que passa que, bueno,
és també una miqueta difícil, no?
El trobar empreses aquí a Tarragona
on poder col·locar-los, no?
És més fàcil, per exemple,
amb cicles d'allotjament,
però amb aquest cicle, doncs, clar,
ens lliguem una mica de mans i peus,
perquè quasi sempre acaben
amb patronats de turisme
o empreses de guies.
És que aquí a Tarragona
em sembla que potser en tenim una,
però tampoc no hi treballem.
Llavors, la majoria d'ells
estan a l'aeroport,
n'hi ha algun,
i algun hotel,
centre de convencions...
N'hi ha alguns dies que tenim,
però treballen com a autònoms.
Sí.
Aleshores, esclar,
quan busques algú que vagi,
una empresa que vagi a fer pràctiques,
ha de complir uns requisits, també.
Hem d'estar homologades.
Hem d'estar d'ensenyament.
I per això,
a l'hora,
és que tampoc és molt fàcil
trobar empreses
on puguin practicar
totes aquestes coses.
Coses que, clar,
que estan estudiant.
Doncs ja ho heu vist,
qui es vulgui animar,
veja, el curs que ve,
ara, evidentment,
no, perquè ja estem en ple curs,
però el curs que ve
s'hi pot inscriure, eh?
Sí, sí.
Aquest grau superior
de guia a informació
i a assistència turística.
Aprofitant que, a més a més,
sou aquí, Carme,
abans ho comentàvem,
ara que s'acosten a les dates de Nadal,
prepareu ja el tradicional
àpat de Nadal
pels alumnes i familiars,
també m'ho imagino,
i vaja.
Sí, sí, serà aquest dijous.
Bé, ja l'hem comentat aquí
en aquest mateix programa
alguna vegada,
però aprofitant que avui estem aquí,
doncs ho tornem a dir, no?
Aquest dijous hi haurà
el tradicional àpat de Nadal,
intervé pràcticament
tota l'escola,
és el que diem
de la família professional,
potser els d'agències
de viatges, no?
Sempre tenim alguns
dels grups de turisme,
no tots,
que són els conductors,
diríem,
de tot el tema
de reserves,
de protocol
i d'acompanyament
de les persones
quan venen,
de tot el tema
de la gorda ropia,
totes aquestes coses,
sí que són els alumnes
de turisme,
però després també tenim
tots els de cuina,
de sala,
de pastisseria,
de productes alimentaris,
direcció de cuina també,
aquest any.
Direcció de cuina,
restauració,
que cadascú té el seu paper,
clar,
dins d'una empresa d'aquestes
hi ha diferents
ocupacions
i és un treball
on ja
pràcticament
tots hi treballen
i sempre
és un dels més,
diríem,
sonats,
diguem-ho així,
per tota l'actuació
que fan els d'animació turística.
Els d'animació turística
tenim nosaltres.
és guapíssim,
la veritat és que sí,
ells ja treballen
quan,
bueno,
ja treballen,
ja reben
a tots els familiars
dels alumnes,
val a dir que és un sopar
que també agrada molt
a les famílies
perquè és on veuen
l'oportunitat
tota la feina que fan.
Clar,
de veure la feina
que fan
aquests nois i noies
a l'escola
i aleshores
doncs
és bastant sonat
sempre
tot el xou
que fan els d'animació
que són una colla
i tenen
els seus
muntatges
i el seu,
diríem,
entreteniment
de totes les persones
que sopar.
I és un sopar
que és agradable,
és maco per això,
per la quantitat
de persones
que poden,
diríem,
posar en pràctica
totes aquelles coses
també que veus a classe,
no?
És una mica
com el que hem dit abans
amb els alumnes
de Giat.
A vegades
te fas un tip
d'explicar coses,
d'explicar conceptes,
d'explicar teories,
però si aquestes teories
no les portes
a la pràctica
i no veus
com s'interrelacionen
tots,
de poc serveix,
els de restauració,
direcció en cuina,
els de cuina,
els de pastisseria,
els de sala,
se relacionen tots,
els de gestió
d'allotjament,
els d'animació,
són pràctiques
que són molt agradables
per això.
Sí,
a tu que ets alumna...
Sí,
l'any passat
vaig participar
en el banquet
de Nadal
i molt bé,
vam estar al guardarpilla,
tenint a la gent,
a part també
vam estar
a l'acollida
de pares
d'aquest any
i bé,
molt bé.
I quan vas fer de cuina
m'imagino que potser
va ser una mica diferent,
o no?
Sí, home,
és diferent.
Clar, per això,
què et va tocar fer,
a veure?
Doncs tot lo...
Al menjar.
Clar,
tot lo que és
elaboració de productes,
també teníem matèries
de teoria
relacionades
amb
el manteniment,
com
conservar els productes.
I com va ser
l'experiència
concreta
en el sopar,
quan tu
vaig a estudiar
el que és cuina,
en aquest sopar
concret?
Molt bé,
perquè és
una pràctica
més
de les que fem
a diari
allí.
No es passen
més nervis?
Sí,
perquè tens
la pressió
que són els pares,
a veure què diran,
els agradarà,
però,
bueno,
jo soc
de les que
millor no pensar
i que
anem tirant,
no vull
estressar-me.
i, bueno,
vull dir que
tots els alumnes
de cuina
fan pràctiques
a cuina,
no sé si són
dos,
tres dies a la setmana,
depèn de cada curs,
i, bueno,
és habitual.
És una pràctica
més,
però més lluïda.
Clar,
més lluïda,
no?
A l'escola
la particularitat
que té
és que
tots aquests cicles
tenen sempre
la seva
immediata
resolució,
no?
És un continu,
vull dir,
clar,
si parlem dels de pastisseria
o panificació,
de qualsevol cicle.
Ells,
el seu treball diari,
tal com ha dit l'Alícia,
hi ha cicles que tenen
dos dies sencers de pràctiques
i cicles que en tenen tres.
Aquests dos o tres dies,
el treball que ells fan
és un treball immediat
que veuen una sortida.
Els que fan pastisseria
i panificació,
cada dia al restaurant
i al restaurant dels alumnes,
ells tenen diferents tipus
de pans,
pans d'aquests individuals,
de diferents tipus,
que ells tenen carta de pans
que poden triar
quin, bueno, carta.
La panereta del pai
poden anar triant
al cambrer
que els serveix
quin pa volen cada dia
i a vegades
si en mengen dos o tres
poden menjar
dos o tres tipus
diferents
i tot això
és molt agradable
el fet
de poder veure
sempre
el resultat final
del que estàs fent.
Això immediatament
ja ho veuen sempre.
Són ells els que,
si dinen a l'escola,
són els que s'han fet el dinar,
eh?
I clar,
aquesta relació
és un punt,
penso jo,
que és un punt molt fort
que tenim
a l'escola
nosaltres.
I els pares,
m'imagino que surten encantats
d'aquest sopar de Nadal?
Per ara sempre.
Crec que sí.
Sí, no?
Sí, molt content.
Home, val a dir,
aquest any
les reserves,
deixa'm-ho dir,
també no anaven tan fort.
És la crisi.
Ai, la crisi.
Es comença a notar, eh?
Es comença a notar, sí, no?
És la primera vegada
nosaltres perquè cada any
hi havia...
Encara hi ha places, encara.
Cada any hi havia demanda
de plaça,
o sigui,
més demanda
de la que les altres...
De la ofertada, no?
Sí, sí.
I aquest any encara
queda alguna plaça lliure.
Doncs mira,
si algun pare ens escolta...
Per aquest sopar,
i ho donem,
doncs,
degut a la crisi,
és veritat.
Vull dir,
veure,
són sopar que si volen venir
doncs els pares i els avis
o els germans,
en una època,
però que sempre hi ha
molts sopars i dinars
d'empresa i regals
i coses d'aquestes,
però nosaltres no havíem notat mai, eh?
Aquest any ja ho hem notat.
Ho heu notat una miqueta, eh?
Serem el menú?
Tenim el menú o no?
Se'n recordeu?
Jo ara mateix no ho sé.
No me'n recorden.
No?
Llàstima,
segurament serà boníssim.
És com sempre.
Com sempre.
Però ara mateix?
No, no, no.
Bé, consta de tres aperitius,
d'un plat entrant,
d'un segon
i de dos o tres...
Bé,
i postres per escollir.
Això sí que ho sé.
Això sí.
Després,
el que hi ha a cada lloc ja...
Sí,
és un menú extens.
Sempre és un menú de degustació.
Sí, no?
Sempre hi ha aperitius,
hi ha dos,
tres plats.
Evidentment,
hi ha els postres
que fan a pastisseria.
A més a més,
també hi ha degustació de torrons.
També hi ha els centres
que hi ha al mig de la taula,
que els centres
que hi ha al mig de la taula
sempre entre la mateixa taula
se sortegen
i algú se'ls emporta.
Solen ser valents.
Pessebres.
I a vegades està fet
amb massa pa,
amb xocolata,
pessebre que es menja.
Però bé,
les persones quan marxen
marxen molt contents
amb el pessebre.
Vull dir,
se sorteja entre els que hi ha a la taula.
No és una cosa
que s'hagi de pagar,
a més a més.
Però, doncs,
esclar,
totes aquelles coses
típiques
de les festes de Nadal.
I és cert,
també hi ha el centre,
que també s'ha elaborat a l'escola
i és menjable,
sempre.
Totes les famílies
el guarden
i se'l mengen
quan hi ha passat el Nadal
perquè és un pessebre
molt bonic,
sempre.
Doncs ja ho veieu,
si algun pare s'anima
encara es pot apuntar,
eh, Carme?
En un moment encara hi ha plaça,
sí.
Doncs ja ho sabeu.
Carme,
Burdes,
Alicia,
gràcies per haver-nos acompanyat
com cada setmana
a l'Espai i Eines
on donem a conèixer
tota aquella feina
que es fa en formació professional.
Avui era el torn
de l'Escola d'Octevaria
i Turisme de Cambrius.
Ens tornarem a veure
una altra ocasió, Carme.
Molt bé.
Que vagi bé
i com que ja no ens veurem,
bones festes.
Igualment.
Elameni, gràcies.
Gràcies.