Matí de dijous, així que temps de saludar el Francesc Jadó del restaurant Quim Quima,
que l'hem recuperat després d'una setmana de relax, d'una setmana de vacances.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Amb les piles carregades, que es diu?
Sí, sí, sí, amb les piles ben carregades i amb ganes de tocar tota aquesta verdura
que tenim ara en aquesta època, que és molta, molt variada i de moltíssima qualitat.
Si vols que digui la veritat, vam parlar fa 15 dies de verdura, però no me'n recordo exactament.
Eren plats molt bàsics, no?
Sí, molt bàsics. Van fer sopes, van fer cremes, van fer plats així més light, més lleugers,
i avui proposo plats que toquin paella, que toquin oli d'oliva i que toquin una miqueta més...
De segon plat, diguem-ne, o d'un primer més consistent.
Contundent.
Sí, més contundent.
Allò molt apropiat per aquesta època de l'any.
Jo crec que sí, inclús al proper programa o en propers programes podríem parlar dels carxofes,
fem monogràfic, tenim els bròquils, tenim les cols, tenim tants, tants, tants plats
que... Ai, tantes verdures ara en aquesta època, de fet tot l'any, no?
Però que... I a més, és que venen... Vaja, a mi almenys particularment, no?
Em venen molt de gust ara en aquesta època.
Molt bé. Doncs avui que... Per on comencen? Què ens proposes?
Jo començaria pel gran clàssic de la verdura catalana i de, jo diria, de tot el Mediterrani,
que seria la Sanfaina, que agafa noms a tot arreu diferents, però que bàsicament és el mateix.
A Espanya n'hi diuen pisto, a Mallorca n'hi diuen tombet, encara que sigui lleugerament diferent,
a França n'hi diuen ratatull... És que, clar, en tots els països mediterranis,
diguem-ne, de l'art mediterrani, tenim aquest plat que jo diria que és la base de la cuina,
diguem-ne, elaborada amb verdures, no?
És un plat molt fàcil de fer, que es conserva molt bé a la nevera
i que és d'aquelles coses que jo tindria sempre una miqueta perquè et treu d'un apuro, no?
Perquè des del més bàsic en podries fer una truita, el que vulguis, és que només amb una miqueta de pa,
amb samfaina, ja sopa, com aquell que diu, amb una miqueta d'enciam, ja tens un sopar.
Bé, doncs parlem una miqueta d'això, com fer-la, que és molt fàcil,
porta una miqueta de feina, sobretot pel tipus de tall, quan s'ha de tallar i tal.
És un plat d'aquells que jo aconsello de fer un dia a la setmana, fer-ne bastant,
i després doncs la podem guardar a la nevera o inclús congelar-la
i anar-la traient a mesura que l'anem necessitant.
Perquè, perdona, abans de començar, sí, la guardem a la nevera, pot durar tranquil·lament un parell de dies?
Més, més, més.
La samfaina, si anem al tanto, quan la posem...
Sempre es pot de posar-la en recipients estrets i alts, perquè hi hagi poca superfície de contacte amb l'aire,
i llavors va molt bé posar-hi a dalt.
Quan ja la tenim, per exemple, va molt bé posar-la en pots d'aquests de cigrons i fesols,
que són llargs i estrets, i llavors els hi deixem dos dits perquè arribin a dalt
i els piquem una miqueta que quedi ben assentada la samfaina,
que no quedi gens d'aire a dintre, perquè si queden bombolletes d'aire se'ns pot fer molt bé,
però doncs si piquem una miqueta i deixem que ens pugi tot l'aire,
a dalt de tot, quan ja les tinguem reposades, hi tirem un rajonet d'oli d'oliva
i hi posem un trosset de plàstic o de paper film, i ho tapem,
i això ens pot durar tranquil·lament 15 dies, però molt tranquil·lament a la nevera.
Si, a més, aquests pots els esterilitzem, llavors ja tenim una conserva pel que vulguem.
També amb bosses de plàstic, el congelador, el que evidentment podem anar traient a mesura que l'anem necessitant.
O sigui que és una base de cuina molt gustosa, molt saludable i molt interessant de tenir a mà.
Doncs vinga, comencem. Què és el bàsic per fer la samfaina?
Mireu, com a tots els plats populars, sempre dic que hi ha tantes receptes com gent els fa,
però jo us vaig a donar com ho faig jo, i veureu que és senzill,
però aquesta miqueta de feina és un plat de fer un dissabte al dematí, per exemple,
anar a comprar i arribar a casa. Això sí, la samfaina, jo us aconsellaria de fer-la amb verdura fresca.
És veritat que el ser verdura cuita, si la verdura és una miqueta vella, també surt del pas.
O sigui, que tenim restes de verdura a la benevera i no sé què fer-ne, fem una espècie de samfaina, fantàstic.
Però vull dir, si ens posem a fer-la per conservar-la, millor anar a comprar al dematí i disfrutar de la compra,
de veure aquestes verdures tan xules que hi ha avui a les botigues,
i a posar-se a casa i a treballar-les, a tallar-les i a fer-les,
i llavors tindrem una samfaina per a guardar excepcional.
Mireu, jo hi posaria ceba, hi posaria pebrot vermell, carabassó, albergínia i tomàquet,
com a verdures, i després espècies, a mi m'agrada posar-hi farigola i llorer,
i un enraigionet de vi blanc, una miqueta de sal, una miqueta de pebre,
i si voleu hi podeu posar una miqueta d'all o no.
Jo normalment no n'hi poso, però se n'hi pot posar una llet també.
Llavors, tot això què fem?
Doncs mireu, primer, quantitats a parts iguales, més o menys de tot.
Jo intento fer que hi hagi el mateix de tot.
El tall. El tall ha de ser un tall...
Hi ha moltes variants.
Jo, per exemple, jo recordo amb el marlot, fèiem alguna variant de samfaina,
que fèiem talls molt petits, molt petits, molt petits,
i llavors ho saldejàvem totes les verdures al moment
i ho passàvem ben cruixentet al moment.
Està fantàstic.
Això per acompanyar, per exemple, un peix a la planxa,
amb això al damunt està increïble.
O qualsevol tipus de plat a la planxa,
o inclús amb una crema de peix o amb una crema de xampinyons
o amb una crema de verdures,
el que sigui tirat pel damunt, també està fantàstic.
Vull dir, seria una variant extrema,
perquè seria un tall molt petit...
De tots els productes.
De tots els productes.
I en aquest cas els trigirien tots alhora
i només amb una paella antiadrendonals i dos cops de paella
queda fabulós.
Després hi ha la variant de tall gros,
que seria una miqueta el tombet mallorquí,
que serien talls grossos,
doncs inclús hi ha talls que fan 3-4 centímetres,
allargats o més quadrats,
i llavors, doncs, i moltes vegades el pisto castellà,
segons les zones també es fa amb tall molt gros,
també seria una variant.
Però la sempaina nostra, la catalana,
normalment són talls del voltant de mig centímetre,
ja són cubs del voltant de mig centímetre,
de mig centímetre a un centímetre,
perquè es trobi la verdura, no es fongui,
no quedi una pasta,
però tampoc trobem peces grosses, no?
O sigui, estaríem al terme mig.
Llavors, tallem les verdures per ordre.
Jo faria ceba primer,
tallem la ceba amb aquests deuets de mig centímetre
i amb una paella,
jo sempre tinc, quan faig sempaina,
una cassola i una paella.
Llavors, la cassola la tinc al foc
amb oli d'oliva i la paella també.
Llavors, començo amb la cassola i tiro la ceba
amb l'oli d'oliva, una miqueta de sal
i vaig saltejant la ceba.
No s'ha de fundar, s'ha de daurar.
Han d'agafar color, eh?
Però no cal que es posi tova, ja s'hi posarà.
Aquí el que vull jo amb la ceba
és que agafi color.
Doncs a la cassola hi poso la ceba
i a la paella hi poso els pebrots,
també tallats amb aquesta mida.
I també es tracta el mateix,
de que agafin color.
La ceba i el pebrot més o menys
tenen la mateixa cocció.
Llavors, doncs, se'n posaran alhora
el seu punt de torredet, val?
Quan ja tingui el seu puntet,
bum, els ajunto, tiro la paella,
la tiro dintre de la cassola.
I llavors tinc la paella lliure
i allà hi afegeixo el crevessor, el mateix.
Llavors, la cassola, com que ja la tinc
amb el seu punt de cocció,
tant la ceba com el pebrot,
el que faig és abaixar el foc al mínim,
tapar-la i deixar que es comenci a confitar,
tant la ceba com el pebrot,
a dintre de la cassola.
Llavors, amb la paella,
segueixo daurant el crevessor.
Quan el tinc al seu punt, bum,
cap dintre la cassola
i amb el mateix tipus de foc torno a tapar
i a la paella amb el foc viu una altra vegada
hi poso l'albergínia.
L'albergínia, si voleu,
prèviament la podeu haver deixat
amb una miqueta de sal perquè plori.
Veureu que us queda una miqueta menys amarga
i menys aspera,
queda més gustoseta.
Però si no, directament a la paella
també hi cap problema.
La saltegem també, la daurem
i cap dintre la cassola.
I un cop fet això,
a la cassola hi tirarem les espècies.
En aquest cas jo hi tiro
farigola i llaure
un rajonet de vi blanc.
Al tirar el vi blanc
el deixarem destapat
i pujarem una miqueta el foc
perquè se'ns redueixi una miqueta.
I llavors, tot seguit,
quan tinguem ja això reduït i tot,
hi tirarem el tomàquet.
El tomàquet m'agrada tallar-lo d'aus
i posar-ho tot a dintre.
Si teniu problemes de digestió,
en el cas de la sanfaina
és indigesta.
Per què?
Doncs primer, perquè hi ha les llavors del tomàquet
i les pells, tant del tomàquet
com del pebrot.
Doncs si voleu fer-se amb faines
molt digestives,
per gent que tingui problemes de digestió gran
o gent que tingui problemes,
senzillament es tracta de pelar
els pebrots.
Com?
Doncs una manera és escaldant-los.
Llavors els tirarem ja al final de tot
perquè estan tous
i l'altra manera és escaldant-los.
I els tomàquets el mateix.
Jo els escaldaria els tomàquets amb aigua
i els pelaria.
I tenim la precaució també
d'atreure-li les llavors del tomàquet.
Llavors és molt, molt més digesta
la sanfaina.
En pic tinguem tot a dintre,
la deixarem fer un xup-xup tapadeta
al voltant de 20 minutets,
una cosa així.
I ja està, la deixem reposar,
ja tenim la sanfaina preparada.
I llavors, què en fem?
Bé, a part d'això m'agradaria explicar.
Aquesta seria la que jo faig normalment,
però doncs hi podem posar pebrot verd.
Queda boníssima també.
Hi podem posar pastanaga,
que també queda molt bona.
Hi podem posar carxofes,
que també queden fantàstiques.
I després, inclús,
jo no he tastat fetes amb bròquil,
queden boníssimes,
amb col, queden boníssimes.
Però inclús també el que podem fer
és tenir la sanfaina bàsica feta
i llavors agafar un bròquil.
El saltegem sense bullir,
tallat ben petitó,
desfem tot el que són
aquesta espècie d'influorescències,
les desfem petitones
i amb oli d'oliva i unzellet,
si voleu,
la saltegem
i quan estiguin ja d'auredetes
hi afegim la sanfaina
i tapem i deixem que es cogui tot junt.
Queda boníssim també.
Amb la col podem fer el mateix també.
La tallem a trossets petits,
la saltegem
i després hi afegim la sanfaina
i també queda boníssim.
i bàsicament amb això tenim la sanfaina.
Llavors, què en podem fer?
Doncs aquí, a partir d'aquí, el que vulgueu.
De totes maneres,
abans d'entrenar aquestes varietats,
clar, el que deies
és que podem tenir la base d'aquestes verdures
i després afegir-li alguna altra
com la que comentaves,
la col o el bròquil.
Sí, sí, sí.
I inclús, és que clar,
amb la sanfaina és tan bona...
O la pastanaga,
perquè com més productes els hi posem,
millor?
Sí, sí, o no.
Vull dir, no té per què ser millor.
Podem pecar d'excés.
No, d'excés no ho crec amb la sanfaina.
Com a concepte, no.
El que passa és que ens donarà gustos diferents.
Per exemple, si posem pastanaga,
ens donarà més dolçor.
Si posem carxofa,
se'ns oxidarà més ràpid,
però ens donarà uns gustos també diferents.
Això, doncs, no...
Es poden anar a provar.
El bròquil verd ens donarà aquestes notes verdes,
més diferents.
No hi ha problema.
Incluso jo no he menjat amb ajoces,
estan boníssimes, vull dir...
Això hi ha el gust de cadascú,
amb espàrrecs,
també està boníssima.
Encara que no sigui normal fer tot això,
però clar,
jo sempre tiraria amb la sanfaina normal
i després, en tot cas,
incorporaria algun d'aquests productes.
Molt bé.
Dit això,
a partir de la base,
que ja tenim.
Dit això,
doncs, per exemple,
una manera molt tradicional,
molt catalana de consumir-les
és amb pollastre o amb conill,
amb sanfaina.
Doncs com?
Doncs agafem,
el conill o el pollastre tallat
a trossets petitons,
aquest tipus a l'ajillo,
que n'hi diuen,
el daurem ben dauredet.
A mi m'hi agrada molt,
quan he de treballar amb sanfaina,
desglacejar una miqueta amb birranci.
Ja trobo que el birranci
és el gran amic de la cuina catalana.
Inclús hi podeu posar una picadeta,
si voleu.
Jo crec que no cal.
Jo crec que amb un cellet
una miqueta de birranci està fantàstic.
Que quedi ben dauredet el pollastre
i el birranci deixem-lo pel final,
quan ja tingui color,
just abans de tirar-hi la sanfaina.
Quan ja ho tinguem dauredet
i reduïdet,
la sanfaina,
tapem
i deixem que faci un xup-xup
5-10 minutets.
I aquí sí que és bo
deixar-ho confitar
20 minuts,
això,
mitja hora abans de dinar,
tenir ja el plat preparadet,
tapadet,
amb el foc apagat
perquè s'acabi de confitar.
Es fa superràpid
i queda molt bo.
Això sí que quan hi tireu la sanfaina
el pollastre o el conill
ja han d'estar cuits,
perquè,
com veieu,
aquí,
li ha de faltar
molt poquet.
també queda molt bo
amb sèpia i calamars.
Amb sèpia i calamars.
Sí, en aquest cas,
la sèpia i els calamars
tenen dues coccions,
com moltes carns.
La primera,
que seria el saltejar-los,
que quedin cruixentets i bons,
després se posen durs
i després ve l'estofat
que es tornen a posar tos.
Llavors,
en aquest cas,
a mi m'agraden
amb la primera cocció
que quedin cruixentets,
o sigui,
és agafar la sèpia,
tallar-la petiteta
i donar-li dos cops de paella,
afegir-la a sanfaina
i a menjar
i els calamars el mateix.
que inclús podríem fer
uns calamars farcits
i llavors acompanyar-los
amb una sanfaina.
Però sempre,
la sanfaina,
com que ja està cuita,
si la cuiem massa més
se'ns desfarà
i perdona una miqueta la gràcia.
Llavors,
sempre és afegir-la
a l'últim moment
deixant-li un repòs
perquè se'ns incorporin els gustos
però sense donar-li
massa més cocció
perquè ja la tenim cuita.
Què més?
Amb cruixes,
musclos,
tot el que siguin balbes
queda fantàstic.
O sigui,
agafem uns barbereixos,
unes cruixes,
les obrim senzillament
i després
amb una miqueta de sanfaina,
bueno,
estan increïbles,
fàcils i ràpids.
A més amb un contrast
de gustos, no?
De gustos,
fantàstic.
Amb peix,
amb peix blanc i blau,
per exemple,
amb lluç,
amb rap.
Amb qualsevol peix?
O pràcticament amb qualsevol?
Pràcticament amb qualsevol peix.
Amb el rap,
doncs podem fer un suquet,
amb el lluç,
senzillament a la planxa
acompanyat amb sanfaina.
Amb les sardines,
ens podríem atrevir
a fer una espècie d'escabeig
o amb el barat,
també.
i un escabeig,
doncs arreglat al final
amb la sanfaina.
Vull dir,
amb peixos del que vulgueu.
Queda boníssim,
inclús amb el llenguado,
amb el llenguado a la planxa
i després acompanyat amb sanfaina
o amb el llenguado
marcat a la paella
i després acabat,
doncs,
de confitar
amb la pròpia sanfaina.
Els peixos són molt agraïts
amb el sanfaina,
inclús
amb el marisc.
podríem parlar
d'escamerlans
o gambes,
acompanyades
amb la sanfaina,
que ens ajuda.
La sanfaina
té aquest punt
de dolçor
que,
si voleu,
el podeu accentuar
amb una miqueta
de sucre,
si us ve de gust,
i contrasta molt
amb el marisc,
amb aquest punt
d'acidesa,
amb aquest punt
de fortor
que té,
sobretot,
els caps
de les gambes
i del marisc
en general
i va molt bé
per anar netejant boca
i anar disfrutant
de la pròxima mossegada
de marisc.
És curiós,
perquè a més,
això ens planteges
el tema dels peixos
i de totes les maneres
per fer,
és a dir,
a la planxa
però també amb suquet
o...
Sí, sí, amb suquet,
com vulgueu,
com vulgueu.
Un altre plat tradicional
amb sanfaina,
els caragols.
Caragols amb sanfaina,
tant caragol com caragolí.
Amb el caragolí
és fantàstic,
el que passa és que,
bueno,
necessites tot el dia
per menjar
mitja ració,
no?
el seu punt
i deixar-los confitar
dintre de la sanfaina
allò amb un xup-xup
ja estan fantàstics.
A mi m'agrada posar-hi,
si renteu bé els caragols,
allò amb dos o tres aigües,
que hi ha d'inventes de bava
i tot,
i després els bullim
amb farigola.
Recordem que es posen
a bullir amb aigua
sense sal,
freda,
i jo m'agrada posar-hi
una bona rama de farigola
a dintre,
posem foc,
tapem
i quan arrenca el bull
hi treu la sal,
uns 20 minutets,
més o menys,
i llestos.
Llavors aquesta aigua,
com que ha estat ben cuidada,
la podem aprofitar
per afegir
amb la sanfaina
i els caragols
i ens donarà
un gust espectacular
i podem fer
uns caragols
amb sanfaina
boníssims.
Si d'aquí mateix
hi afegim més aigua
encara
i tirem un arròs,
podem fer un arròs
de caragols
amb sanfaina
que ens podem morir,
una tipus paella
que està espectacular,
espectacular.
O sigui que veieu
que de moment
dona de si.
Té moltíssimes utilitats.
Una altra cosa
així més moderneta,
més ja de creació meva,
diguem,
no, jo no sé
si algú ho ha fet ja
però vull dir
que se m'ha acudit,
és preparar uns canelons,
agafem pasta
d'aquesta de canelons,
del pa o de tota la vida,
o d'una altra marca,
m'és igual,
la bullim
i fem uns canelons
amb sanfaina,
la farcim amb sanfaina
i fem uns canelons.
Aquests canelons
recent calenters,
recent fets,
hi tirem per damunt
una bona sopa de peix,
una miqueta ben lligadeta
amb pa.
Els canelons
els posem al forn?
No, no, no,
freds,
o sigui,
de sanfaina,
no, freds no,
calents,
però recient fets,
o sigui,
si tu vols la pasta
ja surt calenta,
si tu tens la sanfaina
calenteta,
fas el caneló,
el poses al plat
i tires una sopa de peix
pel damunt,
lligadet amb pa,
tipus el que es fa
a Marsella,
la bullavesa,
amb pa ratllat
i això,
queda espectacular,
o sigui,
el contrast de la sopa de peix
amb els canelons
de sanfaina
queden boníssims,
boníssims.
És a dir,
fas els canelons
i al damunt
aboques el plat
aboques la sopa.
La sopa de peix
amb una miqueta de julivert
per fer bonic
o un cibolet
i queda fantàstic.
I per últim,
una cosa que a mi em va xocar
que em va agradar molt
a la Catalunya Nord
quan hi vaig treballar
doncs en aquella zona
de Perpinyà
i de Seret,
Colliure,
tot això,
hi ha una recepta
que fan amb olives
i mandonguilles,
o sigui,
fan un sofregidet
de mandonguilles,
o sigui,
fan mandonguilles,
les fregeixen
i afegeixen unes olives,
eh?
I fan dos xup-xups
i llavors
ens hi tiren la sanfaina
i ho fan també
en reposar
i les olives
li donen una frescor
a la sanfaina
amb les mandonguilles
queda espectacular,
queda boníssim.
Aquelles mandonguilles
si afegim sèpia
o això,
a la mateixa pasta
de la mandonguilla
també queda molt bo,
vull dir que imagineu-se
si se'n poden fer
i això és típic
de la Catalunya Nord.
Això és típic
de la Catalunya Nord,
sí, sí, sí.
Té, m'ho he vist
en algun altre lloc,
em sembla que a Mallorca,
però ara no us ho sabria dir,
això,
el fet de posar olives
al menjar
és molt típic
del sud de França,
però per aquí a Espanya
també es fa,
em sembla que a Andalusia
hi ha algun plat,
vull dir,
encara a Catalunya
jo no ho havia vist,
potser a cap de la Girona
o això,
però jo per aquí baix
no ho havia vist
el de posar les olives,
una truita d'olives
sí que ho havia vist,
però també és complicat,
sobretot pels pinyols,
s'han de fer a trossets,
però doncs,
i són boníssimes,
per cert,
i si fer una truita
de tonyina amb olives
està espectacular,
però doncs sí,
és una cosa una miqueta estranya
de posar al menjar,
però no tan estranya
perquè queda molt bé.
Molt bé,
doncs Déu-n'hi-do
el que hem pogut treure,
el profit que li podem treure
a la Sant Feina
i a les diferents varietats.
Tanquem aquí el capítol Sant Feina?
Sí,
si voleu,
us dono una última recepta
que a mi em va encantar,
que va ser de la zona de Vic,
que a la Rierola,
que és un poble d'allà dalt,
és una casa
que actualment
et pots hospedar,
que és descendents
de la família
de la meva dona,
doncs allà
és molt típic
menjar la llangúnia
i Sant Peres.
Fan una llangúnia,
fan unes peres
caramelitzades
amb sucre,
una mica de vinagre
i llavors hi tira la llangúnia
i se'n fan un suquet
amb tot això.
I llavors jo he pensat
que si aquí
hi afegíssim una Sant Feina
també ha de ser espectacular.
I un ganí Sant Peres
i Sant Feina.
Li ha de donar
aquell gustet,
aquella cosa
que també...
Però això ho has pensat
i ho has fet
o només ho has pensat?
Només ho he pensat.
Només ho he pensat.
però jo estic segur
que funcionarà.
Ho farem i us ho explicaré.
Molt bé.
Doncs ho proves
i ho menges
i ens ho expliques.
Molt bé.
Us volia explicar
una segona recepta
que a mi m'encanta
que és la lasanya
de verdures, no?
És un plat
que agrada a tothom.
Aquests dies a Mallorca
he cuinat molt
i a casa els amics
i hem aprofitat
per trobar-nos
i veure'ns
amb gent
que no et pots veure
cada dia
perquè estan una mica lluny.
I hem fet
un dels plats
que he fet
a la lasanya de verdures
i va agradar molt
a tothom.
I hi havia nens
i hi havia nens.
La lasanya
la immensa majoria
és sempre de carn, no?
Sí,
és sempre de carn
i normalment...
I la varietat de verdures
és més aviat...
I a vegades
s'hi posa beixamel,
a vegades no
i va quedar espectacular.
Mallorca,
sabeu que és una illa
on les verdures...
Bueno,
n'hi ha de tot.
Vas al mercat
i és un lloc
on les aprecien molt, no?
I, bueno,
em va agradar molt.
Us explico com la fem.
Si teniu pressa
i la voleu fer ràpid
i això,
s'enfaina.
O sigui,
agafeu pasta,
bullida,
o jo en aquest cas
vaig fer servir aquella
que jo no havia fet mai.
Clar,
on que estava a casa
en un particular
vaig aprofitar
per aprendre coses, no?
Vaig comprar aquella pasta
que diuen precuita,
que no cal bullir-la.
Va sortir força bo,
la veritat.
No té el...
Potser la...
No ho sé...
la textura
i el gust
d'intens de l'altre,
però molt bé,
molt bé.
La veritat és que
per fer-ho a casa
jo ho trobo
més que correcte.
Doncs vaig fer servir
aquella pasta
i llavors
vaig fer capa de pasta,
bueno,
primer el cul
vaig fer amb una cassola de test,
vaig posar el cul
untat amb oli d'oliva
i llavors
una base de pasta,
una base de verdures,
en aquest cas
s'enfaina,
si voleu,
i ara us explicaré
com ho vaig fer jo,
però doncs
us dic en aquestes ràpides,
s'enfaina,
una altra capa de pasta,
una altra capa de senfaina,
una altra capa de pasta
i llavors per damunt
un tomàquet ratllat,
formatge i el forn
i ja està.
Que voleu fer una miqueta
més endreçat,
així queda boníssima,
però doncs
a mi m'agrada més
trobar-la la verdua,
la senfaina
queda molt tova
i no la trobes.
Llavors jo el que vaig fer
va ser agafar verdures
i tallar-les amb juliana,
o sigui,
vaig agafar ceba,
vaig agafar pastanaga,
vaig agafar carabassó,
albergínia,
carxofes
i col.
Llavors,
una per una
les vaig anar saltejant
a la paella,
només saltejadetes,
que queden deuredetes
i ja queden
al seu puntet de cocció,
llavors les vaig barrejar totes
i vaig fer aquestes capes
que us he dit.
I fas les capes així,
simplement saltejant
les verdures?
I anem a saltejant
les verdures
i vas fent les capes.
Si voleu,
entre capa i capa
hi podeu posar beixamel,
o sigui,
verduretes,
una miqueta beixamel,
capa,
verduretes,
beixamel,
capa,
queda boníssim així també.
El que passa és que
anàvem una miqueta de lights
aquest dia
i llavors en vez de beixamel
no hi vam posar res,
vam fer pasta,
verdura,
pasta, verdura,
pasta, verdura.
Adal de tot,
un sofregidet de tomàquet,
una miqueta de formatge
perquè no fos allò
excessivament light
i el forn.
I sense beixamel?
Queda bé?
Sense beixamel,
sense beixamel.
La tomaqueta ja li dóna
la sucositat,
aquest sofregidet,
va quedar de veritat
boníssim,
la gent li va encantar.
El forn,
doncs a gratinar,
que va estar,
potser 15 minuts,
una cosa així,
i va quedar un plat
molt i molt bo,
fàcil de fer
i que agrada als nens,
hi havia molts nens
i va agradar molt.
És que la lasanya,
curiosament,
és un plat que...
La pasta.
La pasta en general,
és veritat,
no?
La pasta amb els nens
és fantàstic.
Home,
jo crec que la pasta
agrada a tothom,
però especialment als nens
sembla que siguin
especialment recomanables.
Això es pot fer
de moltes maneres.
Que fins i tot
és veritat
que molts nens
que segurament
no els agrada la verdura,
a través d'una lasanya
pot ser una bona manera,
no?
Sí,
d'entrar,
d'entrar en la verdura.
Aquests nens,
quan creixen,
que ens fem una miqueta grans,
podem substituir la pasta
per moltes coses,
o sigui,
podem substituir-la
per al Virginia,
llavors seria una moussaca
o una variant de la moussaca.
Podem substituir
per carabassó,
que està espectacular,
també el carabassó
fet a la planxa,
a més,
o fregit amb molt poc oli
i fer aquestes capes
amb carabassó
també queda molt bo.
Es pot fer amb patata,
també aquestes capes,
que també queda molt bo.
Es pot alternar,
podem fer una capa de patata,
una de carabassó
o una de verdínia.
Podeu fer el que vulgueu,
de veritat que queda espectacular.
Com més coses hi posem,
molt bé.
I a vegades també queda molt bo
amb poques coses,
perquè es noti un gust.
O sigui,
patata i verdínia,
per exemple,
o patata i carabassó,
perquè la patata
ens agafarà els gustos
i ens donarà
un tuositat i cremositat
i podrem agafar,
doncs,
ostres,
és que m'han portat
unes carxofes espectaculars.
Doncs venga,
anem a buscar carxofes,
tomàquet i patata.
I només amb això,
tu...
Fantàstic,
fantàstic.
A vegades no cal buscar...
No cal buscar,
per exemple,
en aquest cas,
capa de patata,
fregidetes,
les patates fregidetes
o bullides,
si aneu molt light,
les carxofes també saltejadetes,
capa de carxofes
i una miqueta de tomàquet.
I així anem fent capes,
bueno,
espectacular.
Jo ho he menjat també
ja en pla de guarnició,
tiràntic,
quan ja tens tot muntat,
un raig de crema de llet.
Això a França quedava boníssim.
Però potser ens el podem estalviar,
aquest greix animal,
aquest...
Però...
Si un dia hem de pecar,
de veritat que...
Pequem.
És un bon pecat, eh?
Queda espectacular.
Quan ja la tenim acabada,
un bon raig de crema de llet pel damunt,
que acabi de donar-li
ontuositat i sucositat,
bueno,
també...
La lasanya més estava pensant
que és un plat que es pot menjar
de primer o de segon, no?
De primer,
de segon,
d'abaranar fred allà un tallet de lasanya.
Sí, també és veritat.
Per sopar amb un pa amb tomàquet.
Té moltes utilitats, eh?
La veritat és que avui
entre Sant Faines
i la lasanya de verdures
hem pogut trobar moltes utilitats,
però és veritat
que la lasanya
potser la pots menjar al principi
que anar a acabar.
Francesc,
el Quim Quima,
alguna novetat?
Doncs no.
De moment
obrim tota la setmana
i, bueno,
anem preparant-nos.
Estem preparant sobretot calçotades.
Estem fent moltes calçotades
no al restaurant,
sinó que tenim un mas
expressament
acondicionat
per fer calçotades.
Sí que només ho fem
amb grups,
amb un grup per vegada
i amb grups mínim
de 25 persones.
També fem festes.
Ara és l'època
d'organitzar calçotades,
d'organitzar un aniversari,
d'aprofitar, doncs,
de fer coses a fora
perquè, doncs,
aquí normalment
el temps ens acompanya
i sobretot
aquesta verdura tan increïble
que és el calçot
que tothom
que la tasta
i la disfruta
se'n recorda
i repeteix.
És a dir,
que si hi ha algú
que ens estigui escoltant
i estigui preparant
o pensant
en una calçotada
nombrosa,
de grup nombrós,
a partir de 25 persones
i hauria de ser
ja entre setmana
perquè el tenim ple
i a caps de setmana
però, doncs,
entre setmana
a partir de 25 persones
o 20-25 persones
fem calçotades
de veritat,
no allò de...
Bueno, doncs,
calçotades familiars...
No les fan al carrer
les coques.
No, no, no,
les fem amb un masque
com preciós,
vull dir,
a la pàgina web
podem veure fotos.
Com deu mana.
Sí, sí, sí.
Molt bé,
doncs,
a la pàgina web
trobaran la informació,
el Quim Quima
amb el Francesc Jadó
que ha tornat
aquests dies de descans,
d'aquests dies de vacances
i avui amb plats de verdura
que la veritat
s'han fet venir
molta gana.
Francesc, moltes gràcies.
A vosaltres.
Dijous que ve,
més verdura?
Dijous que ve,
si voleu,
si voleu, sí.
Home, no,
això tu manes.
Jo és que estic encantat,
jo venim del Nadal,
venim de tot això
i a mi em ve molt de gust
i vas al mercat
i veus tot allò,
dius, ostres,
i ara, doncs, fem-ho.
Doncs vinga,
fem més verdures
d'una altra manera,
molt diferents
però fem verdures
la setmana que ve.
Gràcies.
Molt bé, a vosaltres.
Que vagi bé.
Adéu.