Aquesta és la sintonia habitual de l'espai que fem cada divendres
amb el Pepe Calvet, el nostre col·laborador,
que ens proposa rutes i excursions de natura.
I aquesta setmana l'hem canviat de dia
i fins i tot l'hem canviat una miqueta d'horari.
Així que avui que és dijous, vigília de Sant Magí,
saludem el Pepe Calvet.
Pepe, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè a més hem de parlar, parlarem d'un parell de qüestions,
però la primera està també relacionada d'una o altra manera
amb les festes de Sant Magí,
perquè tot i que Sant Magí és demà divendres,
durant el cap de setmana hi haurà encara algunes activitats.
I entre aquestes activitats, el proper diumenge al matí
es farà la segona edició de la Duatlo Sos Himalaya,
una cursa de caire solidari.
Solidari, sí.
Per recordar, d'alguna manera, malauradament,
la mort d'Iñaki Ochoa.
Molt bé, d'Iñaki Ochoa, que va deixar una miqueta un projecte en marxa
de fer un orfalinat a Can Mandú
i un hospital també a la zona.
Llavors, els que segueixen, que són la seva família,
i entre ells, des d'aquí a Tarragona,
volem posar una miqueta un gra a la sorra
per poder enviar tot això cap allà baix.
Anem a saludar el germà de l'Iñaki,
el Pablo Ochoa de Olza.
Pablo, bon dia, buenos días.
Pablo?
Sí, estoy aquí, ¿no?
Hola, buenos días.
Sí, buenos días.
Estábamos presentando a los oyentes
esta duatlon solidaria
que será el próximo domingo aquí en Tarragona.
¿Qué supone para la familia de Iñaki iniciativas como esta?
Pues un gozo y un bálsamo.
Es algo extraordinario ver que gente lejos y cerca
sienten las cosas de una forma parecida,
de una forma similar en lo solidario, en lo humano.
Es algo que nos llena de orgullo y de alegría.
Explícanos el proyecto, en qué situación,
en qué momento se encuentra.
Bueno, estamos ahora mismo trabajando
con un par de proyectos allá.
Hemos enviado ya una cantidad bastante fuerte de dinero
y ahora mismo estamos en una fase
en la que nos estamos estructurando
para poder seguir y crecer.
Es una labor ingente
porque aquellos son países complicados,
son países del tercer mundo
donde las cosas hay que hacerlas especialmente bien.
Si aquí hay que hacerlas bien
para que tengan éxito,
allí es más complicado.
Estamos ayudando a un orfanato
que tiene un montón de dinero
y estamos buscando ahora mismo
la opción de ayudar a otros orfanatos
porque el proyecto inicial,
como lo había contemplado Iñaki,
construir un orfanato,
hasta la fecha no ha tenido ocasión.
Es algo que necesita de mayor estructura
y nosotros somos una familia
bastante tocada por las circunstancias.
Entonces, bueno,
estamos luchando para encarrilarlo
de la mejor manera posible.
Pep, y desde aquí, desde Tarragona,
¿cómo funcionó?
¿Os pusisteis en contacto con Pablo
y otros miembros de la familia?
Sí, porque coincidió nosotros aquí en Tarragona.
Además, Iñaki era bastante amigo
de muchos montañeros de aquí de Tarragona.
Esto le consta a Pablo.
Sí, es cierto.
Y bien, desde entonces,
fue la propuesta esta desde aquí
de todas las carreras que nosotros vamos haciendo,
populares y tal,
porque las hacemos a nivel popular.
Pues una de ellas,
incluso ya le pusimos el año pasado
el nombre de SOS Himalaya
y bueno, esperamos que recaudemos cada año
poco o mucho,
pero que irá todo directo
para que vosotros con el buen hacer
lo enviéis para Calmandú.
Sí, hasta ahora ha sido siempre así.
Cada céntimo que se ha recaudado
ha sido enviado
o está a buen recaudo en la cuenta de SOS Himalaya
y será enviado eventualmente.
La realidad es que el tema de la duatlón SOS Himalaya
que se celebra en Tarragona este domingo,
se encaja perfectamente con la idea del proyecto,
es decir, hacer que el deporte,
sea el deporte que sea,
es una actividad noble y buena en sí misma,
pues que apoye este proyecto humanitario.
Es algo extraordinario.
El que corre ese duatlón
puede hacerlo por motivo deportivo,
lo puede hacer por motivo solidario
o por una mezcla de ambos.
Se encaja perfectamente con la mentalidad
y con lo que era Iñaki.
¿Y el proyecto humanitario, Pablo,
va recibiendo aportaciones,
apoyos económicos?
Sí, terrible, muy fuerte.
Es extraordinario que hay gente
de las que jamás has oído hablar,
que hay gente anónima y gente pública,
o sea, por hablar de uno muy conocido,
uno de los que han apoyado el proyecto
marcó el otro y el Paul al Real Madrid.
O sea que, por cierto, enhorabuena.
Gracias.
Supongo que lo decías por lo del Barça.
Sí, sí, sí.
Lo digo por el Barça
y la persona a la que hacía mención
es Andrés Iniesta.
Pero bueno,
es lo mismo que comentaba antes.
Es el mundo del deporte
apoyando a un proyecto
que supera un poco lo deportivo.
Pero sí, sí, los apoyos que recibimos
y el dinero que nos envían
nos hacen una tremenda carga
de responsabilidad
y una obligación
de hacer un buen uso de todo eso
tanto por esa confianza
como por la memoria de mi hermano Iñaki.
Pepa, ¿hay alguna cosa
a comentarle más a Pablo?
No, simplemente, pues eso,
que además de la contribución
nuestra económica,
pues de alguna manera
la memoria queremos que siga viva
en Iñaki,
ya que él, como él decía,
le debía mucho
a todo el país
y a todas las montañas
y desde aquí, pues,
un poquitín
esa es nuestra contribución, ¿no?
Pablo, gracias, dons,
por atender nuestra llamada
desde aquí,
desde Tarragona Radio.
Pues agradezco a vosotros
y a Pep Calvez
muy especialmente
y a su familia
que apoyan solidariamente
esto,
tanto como a Tarragona Radio
y a todos los que participan
en la Duatlon
en la segunda edición.
Ahora, pues muy bien, Pablo,
ahora vamos a explicar un poco
con más detalle
cómo se puede participar
en esta Duatlon
y a vosotros
y a toda la familia
un abrazo
desde aquí,
desde Tarragona.
Muchísimas gracias
y hasta cuando queráis.
Gracias.
Adéu.
Adéu, Pablo.
Adéu, Pablo.
Hasta luego.
Pablo Ochoa de Olza,
el germà
de Iñaki Ochoa,
aquell escalador
que moría el 2008
en l'ascensió
de la Napurna.
El Duatló,
com deia en Pep,
es farà
el proper diumenge
al Parc del Francolí
igual que ja es va fer
l'any passat, ¿no?
Sí, molt bé.
És d'una manera també
de com són les festes
i estar tan ple de coses,
no?
Doncs és un punt
on estem tranquils,
l'organització
pot disfrutar
de la tranquil·litat
de no tindre
que estar allí
encurriant,
entre cometes,
una miqueta
la ciutat, no?
Això és el Parc del Francolí,
al final de tot
ja tocant el riu,
l'últim pàrquing,
el riu d'alguna manera.
L'últim pàrquing
a la zona de Joan XXIII.
Molt bé, sí.
Llavors,
a les 9 i mitja
donem la sortida,
doncs, bueno,
mitja hora abans
la gent que encara
no s'hagi apuntat,
que es poden apuntar
dintre de la pàgina web
de Niltravel,
o bé el mateix dia,
doncs,
allí,
mitja horeta abans
per poder donar
entrega dorsals i tal.
Les distàncies,
a nivell popular,
ja ho hem dit,
doncs, bueno,
són uns 5 quilòmetres
corrents,
per entendre,
ens baixem des d'allí
fins al pont de la via,
pels jardins
o la zona jardinada del riu
i després en bici
pugem fins al pont del Diable,
una miqueta,
quasi arribem a Pallaresos
i tornem a baixar
per al pont del Garrot,
pàrquing del pont del Diable,
riu avall
i aquesta seria
la,
més o menys,
la forma de participar
de tots els atletes.
Podem dir,
doncs,
que és bastant accessible
a una part important
de públic,
que no cal ser
un gran corredor
ni un gran ciclista.
No cal ser
la tria,
que va ser el dimensje passat,
que han d'anar a la força,
han d'anar a força en bici,
no,
aquí és,
bueno,
de fet,
tota aquesta zona
és la que anem a entrenar
habitualment
quan sortim
després de treballar,
no?
De fet,
hi ha molta gent corrent
i molta gent en bicicleta
per tot aquest tram.
Perfecte, sí, sí.
Sí,
perquè la part de curses
era amb sortida i arribada
a la zona del pàrquing,
no?
Molt bé.
I després allà
s'agafarà les bicicletes?
I també se sortirà d'allí
i se tornarà a arribar allà,
o sigui,
el punt de trobada
i per fer la transició
sempre és allà.
En una dual-due solidària
hi ha premis?
Ho dic perquè hi haurà
primer, segon i tercer classificat
o això és el de menys?
Bueno,
hi haurà primer,
segon i tercer,
normalment,
Neil Travel
sempre fem per categories,
aquest serà absolut,
primer, segon i tercer,
perquè, bueno,
ja fem que tots els calés
que s'arracaudin
van tots directament
al projecte.
Teva d'inscripcions,
que ja ho has dit,
tornem-ho a repetir.
Sí,
es poden inscriure
a la pàgina web
daniltravel.com,
són 15 euros
i el mateix dia
també són 15 euros,
o sigui,
ens poden ajudar
a inscriure-se abans,
però si no,
allà mateix
també agafem inscripcions.
Molt bé,
estareu ja una estoneta
abans de les 9.30 del matí
per poder atendre
qualsevol persona,
qualsevol aficionat
que vulgui participar
en una duetloque,
no sé si,
per cert,
és una cosa molt habitual.
Normalment,
el que corre,
va amb bici...
A veure,
és una miqueta...
costa,
o sigui,
té un punt
d'aquesta activitat
més gran
que no pas anar a córrer sol
o anar amb bicicleta sol,
no?
O sigui,
el canviar de córrer-bici,
doncs,
els músculs
s'anoten més,
no?
Per això no són
una quantitat de gent
com pots fer
una cursa popular
que només corren
perquè s'apunten
300,
400.
Aquí,
doncs,
és un pèl més selectiva.
És un pèl més selectiva
perquè la gent,
molts,
tenen una miqueta de por
de dir a mi,
no sé si em cansaré més
o menys,
però,
bueno,
quan l'aproven està fet
d'una manera
a nivell popular
que tothom pugui
posar-se a prova.
Quan calculeu d'estona
de mitjana
per fer...
Sí,
amb una hora i mitja
t'ha d'estar tot acabat.
O sigui,
tampoc és una gran despesa.
Ho deia també
per la calor,
per la calor,
perquè en l'estiu
hem de començar
aviat a fer exercici.
Molt bé,
intentem que a les 9 i mitja
comencem
i a les 11 i mitja
entrega de trofejos
i una miqueta
de lli de coca
i refrigeri
i cap a casa.
Molt bé,
doncs,
la Duatló
Sos i Malai
és la segona edició
en solidaritat
amb aquest projecte
de l'escalador
Iñaki Ocho
que es farà
el proper diumenge
a les 9.30 del matí
al Parc del Francolí.
Aquesta és una de les qüestions
que avui ens volia comentar
el Pep Calvet,
però en tenim un altre, no?
Sí,
en tenim un altre
seguint una mica
també dels tarragonins
que sortim fora
o surten fora
a fer curses
ja més importants,
no?
I dintre
de l'Ultra Trail
del Montblanc,
l'Ultra Trail
mb.com
si la gent vol entrar
a la pàgina
per saber
exactament
quines distàncies són,
és una cursa
que, bueno,
se celebra
Xamonics
els dies 26,
27 i 28
d'agost
que per cert
l'any passat
vam parlar
amb el guanyador
amb el Kilian Jornet
campeu del món
i a dos o tres vegades
l'ha guanyat
i bé,
volem
fer una miqueta
homenatge
a aquesta gent
que també
d'aquí a Tarragona
se desplaça
surten demà
passat
cap a Xamonics.
Doncs tenim
també en línia directa
el Jordi Justícia.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
El Jordi Pep
que és un dels que
participen
en aquesta prova.
Participa el Jordi,
participa
l'Ortís
i, bueno,
ells ja tenen
el grupet
des d'aquí a Tarragona,
entre altres,
no?,
que ho fan,
eh, Jordi?
Sí, sí, sí.
Bueno,
sortim avui
cap a
la zona dels Alps,
no arribarem
encara a Xamonics,
tenim uns dies
encara
de mitja
preparació ja
i, bueno,
tot l'equip
són tres persones
que queden
cap allà,
d'un oi de Terrassa
i dos d'aquí
de Tarragona
i, bueno,
anirem caient
en els próxims dies
ja a
Farxamonics
per anar preparant
una mica la cursa.
Explica'ns en què
consisteix
aquesta
Ultra Trail Montblanc.
Doncs,
l'Ultra Trail Montblanc
és la
cursa de referència
en llarga distància
a Europa
i probablement
al món.
Són 170 quilòmetres
amb un desnivell
positiu
de 10.000 metres
i que recorre,
com el nom diu,
el Montblanc.
Dóna tota la volta
a aquest massís
i passa per tres països,
Itàlia, Suïssa i França.
I, bueno,
hi ha un límit
de 46 hores
de temps màxim.
per dir que els primers
o, com ha dit el Pep,
el Kilian Jornet,
normalment està
sobre les 20 hores
o 21 hores.
Déu-n'hi-do.
I els terrestres
estem...
Les persones normals,
vols dir.
Les persones normals,
doncs,
intentarem estar
sobre les 32,
35 hores,
si tot va molt bé
i si no va tan bé,
doncs sobre les 40 hores.
Escolta, Jordi,
has dit que és una prova
amb 10.000 metres
de desnivell positiu,
no?
Això vol...
Sí.
Què vol dir?
per la gent
que ens està escoltant.
Que no està al Mundillo,
doncs,
és l'acumulació
de pujades
que hi ha
tota la cursa.
Si tu sumessis
totes les pujades
que fas,
te sumarien
10 quilòmetres,
en aquest cas.
Això vol dir que...
Això vol dir
que és duríssima,
la prova.
Sí,
de fet,
estàs tot el rato
amunt i avall,
pràcticament.
No hi ha
un terreny pla,
hi ha molts pocs
quilòmetres plans.
a banda de la pujada,
la baixada també
s'ha de tenir molt en compte
perquè és on
descarreguen molt
la musculatura
i fa que sigui
molt exigent
la cursa.
És una prova circular
en el sentit
que s'assurri
i s'arriba
al mateix lloc,
no?
S'assurri
i s'arriba
al mateix lloc,
en aquest cas
a Xamonix.
S'urrà a les 6 i mitja
el dia 26,
el divendres,
i té
dos altres punts
culminants
que serien
Cormaller
a la zona italiana,
que segurament
arribarem cap al dissabte
al dematí,
a primera hora,
i un altre
que és Xampex,
que és la part suïssa.
Això intentarem
arribar a mitja tarda
del dissabte.
I estem parlant
que és una cursa individual?
individual,
no hi ha equips,
és una cursa
en semi-autosuficiència,
això vol dir
que has de portar
una sèrie
de material obligatori,
però que hi ha,
si no recordo malament,
12 avituallaments
entre líquids
i sòlids,
que, bueno,
que te van avituallant
i no cal que portis
tot com en altres curses,
però sí,
una sèrie de material
obligatori
i de seguretat
del fet
d'estar en muntanya.
Per exemple,
quin tipus de material
heu de portar?
Bueno,
sobretot
el més obligatori
és
manta tèrmica,
para vent
impermeable
i sempre
que tinguis
les cames
totalment
cobertes
i, bueno,
bàsicament
brúixola,
una mica,
bueno,
l'aigua,
sobretot
reserves d'aigua
i d'alimentació
i principalment
això,
la motxilla
i a córrer.
I a córrer.
Has dit que hi ha
dos habituallaments,
no?
Dos.
Hi ha dotze
habituallaments.
Ah, dotze,
perdona.
És que clar,
a mi dos em semblaven
poquíssims,
he pensat,
dic,
mare meva.
Hi ha alguna cursa
que sí que és així,
però aquesta no,
aquesta és,
hi ha uns dotze
habituallaments,
tres d'ells
molt importants,
les localitats
són on he comentat
i els altres,
per mig del recorregut,
per poder agafar aigua,
bàsicament,
i algú de menjar.
I per curiositat,
quin és el punt més alt
del recorregut?
A quina alçada
arribeu?
L'alçada mitja
de la cursa
està per damunt
dels 2.000 metres
i hi ha quatre passos
per damunt
dels 2.500.
L'alçada màxima
són 2.600,
el pas
d'Itàlia a Suïssa
pel Col de Ferret,
en aquest cas.
I tots els recorreguts
són per camins,
no?
M'imagino,
és a dir,
en cap moment
deu haver-hi asfalt.
No, no, no,
l'únic asfalt
que pots trobar
és el poble
pel que passa.
En el moment
de la sortida,
si estàs a Xamonís.
Correcte.
I no, no,
tot l'altre
és muntanya.
No és una cursa
que poguéssim
dir que és
massa tècnica,
que són sanders,
hi ha algun punt
conflictiu,
però no és
molt, molt tècnica,
però, bueno,
està el fet
que hi ha molta
acumulació
de quilòmetres
i de desnivell,
en aquest cas.
Clar,
aquí hi ha molta
prova de resistència,
no?
sí, sí, sí, sí,
aquí és una prova
d'aguantar
i de molt de cap
i 50 o 60%
de la cursa
es basa
molt
en la capacitat
mental
que puguis tindre,
més que
la part física,
com molta gent
pot pensar.
Clar,
aquí és molt important
tenir el cap,
no sé si dir-ne clar,
però vull dir,
està preparat
psicològicament
per afrontar
una cursa
de tantes hores
en solitari.
Sí, a veure,
ja durant tot l'any
ja s'han fet
diferents curses,
que te puguis anar
imaginant
el que et pots trobar,
però està clar
que has de portar
el cap molt
molt engolat
i decidir-te
què t'has d'estar,
doncs,
això,
entre 35-40
les hores
que facin falta
per acabar,
que al cap
ja la fi
és la fita important.
I Jordi,
què us fa seguir
quan,
per exemple,
estem a meitat
a 80 quilòmetres,
ja portes
tot el teu
damunt
i dius
ara me queda
encara 80 més,
no?
Sí,
bueno,
allí és on
has de pensar
en tot
el que
has donat
aquest any,
els 10-12 mesos
que portem
de preparació
i pensant
en això
i,
bueno,
que és l'objectiu
de l'any
i tirar com sigui.
Al cap de la fi
hi ha un temps
creiem que força
ampli
per acabar-la
i,
bueno,
com hem comentat,
si no
se pot estar
en 32-35 hores
tindre el cap
per poder arribar
en 46,
que és
la distància,
o sigui,
el temps màxim.
Però,
i descanseu?
podeu parar a dormir
si voleu o no
una estona?
Podem parar a dormir,
te pots parar
on vulguis,
la decisió
és una mica individual,
la gent el que fa
és,
moltes vegades
hi ha gent
que li va bé
que són
dormir 10-15 minuts
i diuen
que el cos
descansa,
jo no m'ho acabo
de creure,
però diuen
que el cos
descansa
i hi ha gent
que sí,
que si no,
que si el que vol
és acabar-la
en 46 hores,
potser se fiquen
a dormir
una o dues hores.
La idea nostra
és de
si
millor no dormir,
vaja.
Millor no dormir?
Millor no dormir
i millor no parar
molt
i anar tirant
quilòmetres
perquè si no
es farà molt llarg.
És la primera vegada
que hi participaràs?
Va anar
el 2009
amb molta
menys experiència
que aquest any.
Bé,
no la vam acabar,
ens vam quedar
a la població
de Trient
al quilòmetre
5-40
i amb
molt a propet.
Quan faltaven
30 quilòmetres
aproximadament.
Quan faltaven
sí,
exactament 28 quilòmetres
i, bueno,
el fet de portar
un ritme
potser massa elevat
la primera part
de la cursa
va fer que
que anessin
massa justos
ja cap al final
i que haguessin
d'abandonar.
I, bueno...
Clar,
aquí l'experiència
ara ja és un grau,
no?
Ja ho veu aprendre
d'aquella...
Clar,
en aquestes curses
és molt,
molt important
l'experiència
i al cap
i haver fet
curses d'aquest tipus
creient que aquest any
anem amb molt més...
Bueno,
moltes més curses
al damunt
i moltes més experiència.
Però,
com ja diu
l'estadística
de la cursa
només acaba
el 48%
de mitja,
només acaba
el 48%.
Llavors,
estem parlant
que de les 2.300 persones
que comencen,
mil i pico
no arribaran.
Llavors,
doncs clar...
És a dir,
que ara l'objectiu
és arribar.
No es pot dir mai.
L'objectiu
és arribar
amb la millor
marca possible,
però l'objectiu
és acabar
la cursa.
Escolta,
i per fer
una travessa
com aquesta,
quina preparació
fas?
ho heu fet
en els darrers,
no sé si dir-ne,
mesos,
suposo,
o anys.
Bueno,
sí,
en anys també,
també imagino
que també el cos
ho està notant,
perquè portem
més experiència,
però bàsicament
portem uns 9 mesos
en la qual
hem fet
entrenament
bastant creuat.
Amb això
em refereixo
que hem fet,
tenim un equip
de rites,
fem rites d'aventura,
fem bicicleta,
fem...
El ser una cosa
tan llarga
i que no estàs
tot arreu d'ocorrents
no és necessari
fer un entrenament
específic a peu.
Vull dir,
la bici també
segur que ajuda,
el caiac...
El fet
de fer esports
de llarga duració
és el que et donarà...
Bueno,
cal que el teu cos
aguanti
d'una certa manera.
Però,
per exemple,
aclimatar-se
amb una alçada
mitjana de 2.000 metres,
això suposo que també
val la pena...
No,
no necessàriament.
és una cursa
on l'alçada sigui...
És més els canvis
climàtics,
els canvis de fred
i calor
que et puguin
afectar d'una manera
o d'una altra,
però el fet
de l'alçada
sí que pots notar
alguna cosa,
però igualment
estarem més de 10 dies
per damunt
dels 1.200
i de sobres
ens aclimatarem.
Com que ja
vas anar un any,
t'ho pregunto,
què es pensa
quan són les 3
de la matinada
i estàs corrent
a 2.000 metres
d'alçada
enmig de la foscor?
Bueno,
per això correm,
no?
Jo crec que
aquesta és la gran
o el que ens agrada
a tots els que fem
ultratrails
i la sensació
aquesta
de llibertat
o com li vulgueu dir
és única
i que només
l'hem trobat
en aquest tipus
de disciplina
on
és totalment individual
totes les decisions
que puguis fent
en la cursa
i bueno,
ja com ho preguntes
el tema de la nit,
doncs sí,
és dur
és molt dur
i de fet
el tema del son
és un dels grans
enemics
en una cursa
tan llarga
el fet de combatre
m'estat
30-40 hores
sense dormir
doncs és complicat.
Perquè permeteu la pregunta
que pot ser una mica broma,
clar,
no portaràs cafè
a la motxilla
o sí?
Sí,
te donen cafè
te donen cafè
i te donen coca-cola
Ah, sí?
És a dir,
que no és broma
que realment
es pot prendre cafè
i cafeïna
i o coca-cola
o altres begudes aquestes
per mantenir-se d'espert
és el que t'ajuda una mica
jo no soc molt del cafè
normalment no em prenc
a les curses
perquè no em sé
del tot bé
però la coca-cola
sí que és un aliat
un aliat
que està
en tot moment
i que si
això t'ho dona
la cursa
en tot moment
en tot
sobretot
hi ha cafè
o coca-cola
hi ha gent
que s'emporta
altres coses
però bàsicament
amb això
és suficient
Acabem, Jordi
aquesta ultratrail
de Montblanc
deu ser
la més important
del món
i la més difícil
o la més complicada
no?
A més
jo et diria
que és la més emblemàtica
és la que hi ha
un ambient
més especial
perquè hi ha
un ambient únic
i la regió
es volca
d'una manera
increïble
el Pep ha estat
i us ho pot
corregurar
i
i la més dura
home
hi ha de més dures
hi ha de més dures
però
et podria dir
que la sensació
pel que em s'agrada
aquest esport
només la vius allà
la vius a Xamonix
Pep
alguna cosa
per acomiadar el Jordi?
Sí, no
home
cal dir que
tot i que
quan hi vaig estar
eren
els atletes
eren
per la nit
zombies totals
perquè anaven
que no veien
ningú ni tal
però cal dir també
que això s'ha deixat ell
que
és com el tour en bici
o sigui
necessites puntuar
en diverses curses
que ells fan
durant l'any
perquè ens puguin apuntar
i tot i amb això
no agafen a tothom
eh Jordi?
ni agafen a tothom
i després un cop a la cursa
com ens deies
no acaba a tothom
amb la qual cosa
demostra que és dur
eh?
acabar-la
sí, sí
tot un repte
tot un repte
escolta Jordi
marxeu ja avui no?
has dit?
marxem avui cap a
Briansón
estarem uns dies
a la part
sud dels Alts
i
més que a la vacances
i
i de cara ja
el dilluns-dimarts
ja
prepararem el sud
dins de tall
ja per començar divendres
molt bé
doncs escolta Jordi
que vagi molt bé
moltes gràcies
quin és l'altre
tarragoní
que
que va?
l'altre tarragoní
és Mario Ortiz
eh
bueno
teòricament
hem de fer
la cursa junts
perquè més o menys
portem el mateix ritme
i
bueno
esperem que tinguem
els dos
molta sort
doncs escolta
que us vagi molt bé
que acabeu sobretot
la cursa
i a la tornada
ens ho expliqueu
eh?
moltes gràcies
que volem sentir
el teu testimoni
Jordi
moltes gràcies
a vosaltres
vinga Jordi
ens veiem
vagi bé
Déu-n'hi-do
l'ultra
trail de Montblanc
que es farà
el cap de setmana
del 26, 27
i 28 d'agost
Pep
com a organització
jo dic m'encanta
hi vaig estar
i bé
el que dius
tres països
com la gent
se vol
que ajudant
a tota la gent
és que és increïble
ho deixem aquí
la propera setmana
tornem a l'espai habitual
dels divendres
al migdia
bon cap de setmana
Pep
igualment
que vagi bé
adeu-n'hi-do
adeu-n'hi-do