logo

Arxiu/ARXIU 2011/MATI T.R. 2011/


Transcribed podcasts: 700
Time transcribed: 13d 15h 34m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

L'espai Rutes de Natura
És la ruta que es farà pel patronat de l'Anella Verda.
La gent se pot quedar aquí a Tarragona per fer una passejada.
Llavors, a Salou, aquí a prop també,
hi haurà una cursa popular, són 4 quilòmetres,
el preu són 10 euros
i tot el que se recapti serà per la lluita contra el càncer.
És una cursa solidària.
Llavors, també tenim que el dilluns ja comença la Titan Desert,
que vam parlar aquí.
Aquest dilluns ja comença el veient.
Aquest dilluns ja la primera etapa,
que és les sortides a Erfur-Mahedit
i l'arribada serà a Butning,
un desnivell positiu de 622 metres de desnivell positiu
i 87 quilòmetres, que és l'etapa.
Començaran ja amb uns 2 quilòmetres de Dunes,
que no és ciclable,
o sigui que només començar ja el front.
Comencen forts, ja.
Cal dir que són uns 500 participants,
uns 600 quilòmetres,
i d'aquí ja sabem que més de l'Òscar Pereiro
per el Tarragona 2017,
doncs també hi ha el Ricard
i que van parlar aquí, són de Santa Coloma,
que ja, si puc, aquesta setmana parlarem amb ells per telèfon
i el divendres direm a veure com va.
Com els va la cosa.
Molt bé.
Llavors,
per la gent que li agrada la BTT,
una miqueta més forteta,
no més forteta que la Titan,
sinó aquí a les nostres contrades,
hi ha la tercera cronoescalada a Puigventós.
És el dia 15 i és des d'Olesa de Montserrat
i la distància són 6 quilòmetres i mig,
però, clar, evidentment, en pujada.
En pujada.
Aleshores,
també els que ja vulguin córrer,
que els agrada les mitges maratons,
tenim la mitja marató
i la quarta marató de Tàrrega,
i ja se poden inscriure
a la que ja és una clàssica,
és la cursa de Sant Llorenç,
la mina,
la cursa de la mina,
que, bueno,
que fan Tarragona fondistes,
i ja poden començar en les inscripcions.
Serà el dia 29 de maig,
però bé,
aquest any han pujat
de 450 a 500 participants,
per fer una miqueta més,
que la gent s'apunti més.
el preu serà 7 euros,
la distància són 7 quilòmetres,
bé,
se surt des de l'església de Sant Llorenç,
se va cap al riu Francolí,
es va pujant fins a la mina.
Llavors,
les inscripcions,
doncs,
se poden fer
a Esports Pàmies,
aquí a Tarragona,
i al bar
en Rafel,
del Prat de la Riba.
Aquest any aniran amb xip,
o sigui que bé,
la cursa cada vegada
com té més adeptes
és la...
Es va professionalitzant més, no?
Sí, sí, a més és la tretzena,
em sembla.
Tretzena edició, ja.
Sí, sí, que Déu-n'hi-do.
Doncs bé,
des d'aquí
cal dir, doncs,
que la setmana que ve
portarem algun
organitzador de la cursa
i si no parlarem per telèfon
amb el Rafel
o amb l'Espinosa,
i llavors ens diran
a veure com van
totes les inscripcions.
Perfectíssim.
Llavors,
ja hi ha una miqueta
és una cursa així
diferent, no?
És una cursa diferent.
L'hi podríem dir així,
diferent.
Sí, diferent.
Aquesta serà
el 30 de juliol,
ho dic perquè la gent
com a mínim
fa una miqueta de gràcia, no?
Ja fa bon temps.
Sí, i a més ja fa bon temps.
I tant.
És a Mollerussa,
se diu
la cursa tal qual,
el nom ja diu
una miqueta
de com deu anar.
Doncs bé,
es tracta d'una cursa
que tothom
qui participa
només va
amb les sabates esportives,
no?
O sigui,
tothom va l'espullat.
L'espullat
i només amb les sabates.
L'espullat,
o sigui que
com a mínim
divertida ho serà.
Abans m'ho explicava
el Pep,
dic que, escolta,
a mi,
participa molta gent?
A veure,
per ser una cursa així
naturista,
per dir-ho d'alguna manera més,
doncs bé,
entre 50 i 60
van ser l'any passat,
no?
Jo n'hi do.
Aquesta és ja la cinquena,
o sigui que
si han fet
cinc anys seguits
és que a la gent
li agrada,
no?
Doncs bé,
ja en parlarem,
parlarem amb el seu organitzador,
me'n recordo
que ho vam fer
des d'aquí
el primer any
que ho van fer
i bueno,
aquest any
que és la cinquena
doncs hi tornem a parlar.
fer balanç,
no?
D'aquests cinc anys
també estaria...
A veure com ha anat.
Home,
hi ha gent
molt atrevida,
home,
es va ser molt atrevit
per fer-ho.
Home,
però també és una hora
que està bé,
o sigui,
a les onze de la nit...
Ah,
és a les onze de la nit.
Sí,
és a les onze de la nit.
Això és un bon detall,
és fosc i llavors,
bueno,
ja es dissimula una miqueta més.
Per la nit tothom,
no?,
allò de
tots els gats són parles,
no?,
doncs,
bueno,
doncs,
això una miqueta,
n'hi ha més,
està clar,
però, bueno,
hem dit per aquí,
doncs,
a les quatre o cinc curses
que podem anar.
Comencen totes les trialons
sprint,
n'hi ha les primeres
de Sitges,
que ja no la dic
perquè ja estan
asseurides
totes les inscripcions,
després hi està
Sant Feliu de Guíxols,
que si no estan asseurides
estan per allí,
per allí,
no?,
però, bueno,
en parlarem de tot el que és
les trialons
que ara ja comencen,
no?
Doncs això
com a agenda,
com a agenda
d'aquests dies,
aquelles curses
que comencen a haver-hi
aquests dies,
què tenim més
aquesta setmana?
Bé,
aquesta setmana,
doncs, bueno,
jo podia,
o volia oferir
una
senderisme,
una ruta,
val?,
que se pot fer,
és facileta,
se pot fer amb canalla,
sense canalla
també es pot fer
perquè, bueno,
és un dels indrets
més bonics
que tenim aquí,
que és des de,
se surt des del,
refugi de la Mossara
i s'arribarà
als avencs
de la Fabró.
Els avencs
de la Fabró
és molt curiós,
és una zona
càssica,
on l'aigua,
doncs,
ha fet
tot unes entrades
i hi ha una cova
que també,
o sigui,
que la gent que hi vulgui anar,
a més a més de,
que s'aporti el material
per anar a la muntanya,
doncs,
una llum
per poder entrar a la cova
i gaudir,
és una cova
bastant gran
i per la canalla
se'ls pot explicar
el que són
les esterectites,
el que són
les estalamites,
que jo trobo que
està molt bé.
Sí, sí.
Llavors,
doncs bé,
se surt
des del refugi
de la Mossara,
si hi estem,
o si no,
aparquem al mateix
poble de la Mossara,
el poble abandonat,
que ara l'estan arreglant
molt bonic,
que estan posant
les cases
com estaven
fa uns
cent anys enrere
i l'estan
recuperant tot.
Llavors,
sortim des d'allí,
està tot ben senyalitzat,
se va a direcció nord,
com si diguéssim,
a creuar
la carretera
que va
des de
l'Arbolí
fins a
a Montral,
s'atreveix
la carretera
i llavors
hi ha una pista
amb una miqueta
de pujada
cap al Pla de l'Agustenc.
El Pla de l'Agustenc
és molt fàcil
quan arribem allí
perquè passa
el GR7,
o sigui que
està tot ben marcat.
Tot ben senyalitzat
i ben marcat.
Molt bé.
Atrevessem
res,
uns 500 metres,
atrevessem
en direcció nord,
seguim,
com si diguéssim,
és la pista
que va cap a
baix
a la Febró,
llavors
ja se desviarem,
hi ha un senderó
allí mateix,
que ja
ens ho posa
i llavors
val la pena
gaudir
d'aquest fenòmeno
així natural
com
que el tenim aquí
al costat,
o sigui,
per dir-ho d'alguna manera.
que està aquí a prop,
és molt a prop,
la Mossara.
amb el cotxe
mitja horeta
fins a dalt
al refugi
de la Mossara
i després
anar i tornar
amb una passejada
bé i sense
que sigui
massa difícil,
de fet
és fàcil
perquè
comences
més o menys
pla,
hi ha una miqueta
de pujadeta
i després segueix
pla
i la baixada,
o sigui,
que no té
res de l'altre món
i són
aproximadament
uns 3 quilòmetres
i mig,
o sigui,
que anant
i venint
i recreant-se
una miqueta
a veure la natura,
a veure el fenòmeno,
són unes 4 hores.
Està bé,
que està molt bé
per la gent
que sobretot
i hi ha la possibilitat
doncs això
que la gent
que vulgui
pernoctar el refugi
ho pot fer
o bé
dins del refugi
o a fora
amb tenda de campanya
o sigui,
hi ha post-ho
per fer acampada
i al costat mateix
tenim zones d'escalada,
o sigui,
que hi ha
activitats per tothom
en aquesta zona.
I això hi pots anar
a topar al teu compte
o és millor
portar-ho ben organitzat,
Pep?
A veure,
l'únic que pots portar
organitzat
que si vas a Canària
doncs bé,
una miqueta de roba
i més tal com està el temps
que pot ser
que cau algun ruixadet
o te pot canviar
a mig de matí
o això
o simplement
doncs bé,
si se té el...
se vol quedar a esmorzar
o se vol quedar a dinar
doncs hi ha totes les
possibilitats,
no?
Doncs ja ho sabeu,
aquesta ruta
que ens ofereix
el Pep Calvet
aquesta setmana
parlava ara
que podríem acampar,
això en parlàvem
la setmana passada
de les maneres
de poder fer
un acampar
de manera més artesanal,
ens ho podíem fer
nosaltres amb el material
que trobéssim
pel bosc
i el Pep deia
home,
també es pot fer foc
però cuidar-ho,
molt bé,
amb unes normes
i avui ens parles
d'això,
de les normes
per fer focs
d'acampament.
Molt bé,
el foc d'acampament
doncs clar,
primer hem de veure
que la zona
sigui
que es pugui fer foc
perquè a veure...
no a qualsevol lloc
se'n pot fer.
no a qualsevol lloc
i a més ara
ja està prohibit
fer foc
des de,
sembla que va ser
el 15 d'abril
fins a
ben entrat
a l'octubre
doncs està prohibit
fer foc,
però hi ha una sèrie
de zones que
perquè està tot
ben acotat
i tot bé
doncs
s'ha pot
arribar a fer.
Llavors,
per lo més
doncs
hi fem una aventura
en un plest
més adient
que no pas aquí
que està massa ple
d'arbres
i massa prop
de tothom,
no?
Llavors,
hi ha unes normes
de seguretat.
Primer,
doncs
fer
el foc
el que necessitem,
no fer una gran foguera
perquè llavors
tots seran problemes,
val?
Sols amb les zones
permitides,
bueno,
la nostra seguretat
de moment
que n'antros
entenguem
serà un mínim
de 4 metres
entre n'antros
i tota la zona
d'arbres
i que es pugui
escampar,
no?
Llavors,
per apagar-lo
sempre amb aigua
o amb terra,
ben apagat,
això està clar,
o sigui,
sempre,
per molt poquet
que el fem,
sempre ben apagat.
Asegurar-se
que quedi ben apagat
el foc.
El foc.
Per encendre'l,
doncs bueno,
per encendre'l,
per fer,
ja moltes vegades,
no tothom
som molt hàbils
a encendre
ni barbacoes
ni foc
perquè ara
amb les pastilles
que hi ha
se li posa foc
i ja està.
I això de les dues pedres
és com a complicat?
Sí,
una mica complicat.
Hi ha un material
que es diu
llesca,
que sí,
són un tipus
de rames
i tal,
que ella ja,
afrutant,
ella mateixa
ja s'acombusteix,
no?
Però bueno,
traia't aquestes
que costa més
pensar que,
bueno,
hem de començar
per unes estelles,
una llenya
molt fina
per poder prendre,
no?
o sigui,
una llenya molt fina
doncs pot ser
el diàmetre
d'un bolígrafo,
d'un boli
perquè tinguem
que de seguida
pugui cremar
i se pugui encendre,
si no,
es podem tirar allí
un munt d'hores
per aprendre-ho,
no?
Llavors,
hi ha un tipus
de fogates,
de foc
que podem fer,
n'hi ha un que li diem
la piràmide,
doncs bé,
fem tot un cercle
de roques,
de pedres
i llavors
tot el material
que volem cremar,
les remetes,
tot això,
farem en forma
de piràmide,
d'acord?
Llavors,
amb això,
què s'aconsegueix?
Que de seguida
tenim brasses,
perquè de seguida
crema,
el cer,
el foc,
el rodeix
en l'aire
i tot això,
llavors,
pren de seguida,
llavors,
ho tenim molt més ràpid,
d'acord?
Llavors,
hi ha la forma
pagoda,
que és,
a més a més
de tenir enmig
la forma de piràmide,
doncs,
posem
una sèrie
de troncs,
més o menys
de mig metre,
fent un damunt
de l'altre
com si féssim
una altra piràmide,
però diríem
pagoda,
llavors,
aquí,
ja l'encarem
una miqueta,
doncs,
si volem que prengui més,
doncs,
de cara a l'aire,
llavors,
clar,
bufa una miqueta
l'aire,
parlem una miqueta.
Clar,
que si va molt a l'aire
tampoc no ho aclarirem.
Tampoc ho aclarirem.
Llavors,
allò també
de seguida
s'ha posat en marxa
i,
bé,
les seves mides
pot ser la fogata
una miqueta més gran
que la primera
que volem fer.
Dic més gran,
eh,
si volem fer,
si som 10 o 12
i volem posar aigua
per fer una sopa,
per dir-ho d'alguna manera.
Llavors ja en parlarem
d'unes tècniques
per poder posar l'olla
que no tinguem
que aguantar
amb les mans
ni les pedres
i en parlarem.
Llavors,
hi ha un altre
que és el d'estrella
o de foc indi,
dels indis,
no?
Llavors,
és el mateix,
fer la mateixa fogata
amb la piràmide al mig
i llavors
aquest és especial
perquè quan no tenim res
per tallar les rames grans,
doncs les posem,
si tenim la piràmide al mig,
posem els troncs,
ni que siguin llargs,
tocant la piràmide.
Llavors,
què passa?
Se va cremant
i se va cremant
el tronc
a mica a mica.
Només nosaltres
l'hem d'anar movent
i arrambant.
Llavors,
això ens serveix,
doncs clar,
portem rames,
no tenim,
no estem en algun pest
o no hi ha massa rames petites,
no les podem trencar,
doncs les posem d'aquesta manera
i, bueno,
serveix, doncs això,
per fer amb branques grans
i no posar-la totes de cop
i fer una fogarada allà
que sembla Sant Joan.
Una bona opció,
també.
Estem parlant,
molt bé,
estem parlant de fer un foc
o bé per calentar-nos una miqueta,
alguna roba que...
Clar,
sempre una mica un foc molt petitó,
molt petitó,
perquè a la muntanya
no podem fer grans focs,
sobretot, eh?
Val?
Llavors,
hi ha pels més aventurers,
per dir-ho,
hem de pensar que,
per exemple,
si hi ha un lloc
que no hi ha material
per fer foc,
no hi ha rames,
està molt desert,
per exemple,
el desert,
llavors,
seguint els aventurers
d'abans,
no?,
per exemple,
el Nepal,
doncs,
fan servir
l'escrement
del Jack,
que és el bou
que serveix per treginar
tot allà dalt,
no?,
la terra dels xerpes,
doncs,
aquest escrement sec,
doncs,
això crema
com si fos
material
per fer foc,
però molt,
inclús allà
es fan servir
per les estufes
aquestes tipus
econòmiques,
tot ho fan servir...
Com a combustible
va perfecte.
Com a combustible va perfecte.
Que estem al desert,
doncs,
al desert no hi haurà bous,
però hi haurà
els camells
o dromelaris,
doncs,
exactament igual,
doncs,
tots els excrements
d'aquests animals secs
també serveix.
També serveix.
Els que estem aquí,
que no marxem tan lluny,
doncs,
aquí també,
o els que van al polo,
els que van al polo
tenen la grassa
de les foques,
millor crema,
però ràpid.
Són una miqueta
de trucos
de la gent
que l'aventura
la porta més anyada
més a l'extrem.
més a l'extrem.
Doncs ja ho sabeu,
si aneu a la muntanya,
sobretot sempre
el foc responsable,
molt bé.
Controvant que allà
s'hi pugui fer foc
i en tot cas
una foguera molt petita,
doncs,
per lo que puguem necessitar.
Sí, sí.
Molt bé, Pep.
Doncs la setmana que ve més.
La setmana que ve
parlarem una miqueta més
ja de la cursa
de Sant Llorent,
de la mina.
I a veure com estan els
del Titan Desert.
A veure com els hi va la setmana.
A veure com els hi va.
i podem contactar amb ells
i el divendres
us els expliquem
com els hi va
en aquesta cursa
de la Titan Desert.
Molt bé.
Pep, Jordi no.
Pep,
que vagi molt bé.
Doncs fins la setmana que ve.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, adéu.