Rutes de natura, així és com hem anat a aquest espai
que ens porta el Pep Calvet cada divendres.
Pep, bon dia, anava a dir bona tarda, no? Bon dia.
Hola, bon dia.
Ja hem passat el migdia, ja psicològicament diries bona tarda.
Ai, més divendres ja tot.
Tenim ganes d'arribar al cap de setmana, no?
Deus ser això.
Jo deies, rutes de natura, però cada cop més rutes d'aventura, jo crec,
perquè ens portes a unes competicions.
I avui volíem contestar l'últim programa, o el penúltim,
vam parlar de l'Ultratall del Mont Blanc,
que queda una miqueta lluny, perquè queda allà el Mont Blanc,
però és una cursa dura, de totes les que hi ha.
Vam parlar aquí una miqueta que seria com el Tour de France,
però de córrer, no?, de curses de muntanya.
L'Ultratall del Mont Blanc, que això és als Alps francesos.
Molt bé. Va per totes les muntanyes, agafa la zona de França,
la zona d'Itàlia i la zona de Suïssa, o sigui, agafa tres països,
i, clar, alta muntanya, perquè el Mont Blanc, vulguis o no vulguis,
totes les alçades, m'assembla que, que ara ens ho diran ells una miqueta,
el desnivell acumulat, doncs, deuen passar, no ho sé, de 18.000 metres.
9.700.
9.700.
O sigui que...
Ells, que són els competidors els que van fer aquesta cursa i la van acabar,
que aquí està el gran mèrit, són el Jordi Justícia.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
El David Ciudad.
Bon dia.
I tenim una companya empatidora,
que deia, jo no he fet la cursa, però l'he petit com la que més la Natàlia Calvet,
és filla del Pep. Natàlia, bon dia.
Hola, bon dia.
És filla del Pep, està molt avassada, no?
I, a més, també fa esport, per tant, entén perfectament el que és això
i va patir la cursa.
Sí, tota la cursa, a més que és molt bonica,
per això és una de les curses, totes m'agraden, no?
I sempre, el que passa és que sempre m'adacanto amb algunes
que si no les puc fer, per almenys hi ha la gent que hi va,
l'animo i després, doncs, en parlem aquí abans d'anar
i després com els hi ha anat.
I avui, doncs, és el dia per poder parlar de com els hi ha anat.
Una pregunta introductoria.
Després ja entraré amb vosaltres, a que m'expliqueu les experiències concretes.
Quines característiques dalt tenir una cursa d'aquestes
perquè porti el prefix aquest ultra, que m'en fa tanta gràcia?
Sí.
Perquè no es posa gratuïtament, no?
No, no.
Quan algú es diu ultra, és que...
Sí, de curses de muntanya, o sigui, n'hi ha de tota mena, no?
Per exemple, aquí, les que fem a nivell popular són entre 10, 12, 15 quilòmetres.
Ja, quan la cursa ja pica una miqueta més, ja se'n va tirant cap als 21,
que seria una mitja marató.
Hi ha curses de muntanya, maratons de muntanya, que ja són 40 quilòmetres,
però a partir de 60 quilòmetres, 70, ja li donen un nom d'ultra, no?
O sigui, és per distància.
Sí, és per distància.
Tot sumat, però és més la distància també, perquè clar, estem parlant ara,
i aquest en concret són 172 quilòmetres aquesta, però n'hi havia paral·lelament,
n'hi havia un altre de 200...
De 300.
De 300 quilòmetres.
És un altre tipus de cursa.
És un altre tipus de cursa, però, bueno, són 300 quilòmetres.
Què vol dir, un altre tipus de cursa?
És, bueno, més que una cursa, és ja una aventura en pla en expedició,
són entre 5 i 7 dies, i, bueno, ja tens en total autonomia,
i un altre perfil de...
I quin nom té una mega ultra drive?
Una mega ultra drive.
Super ultra.
Bueno, aquí es diu la PTL, entre els que menys coneixem,
i és la Petit Trot de León, i et dic, no està catalogada com una cursa,
però ni se li fica cap, ni ultra, ni mega ultra, ni res.
Però els que la pateixen ja ho saben, que és superior a aquests quilòmetres,
el que passa és que aquesta, doncs clar, corrents, corrents...
No, és més caminant...
És més, doncs, a fer tot seguit una sèrie d'etapes juntes,
i com més caminen durant aquests dies, abans l'acaben, no?
Però, en canvi, aquesta és la millor, per almenys a mi,
no ho sé, a nosaltres qui heu estat, una de les millors curses de muntanya que es fan.
Sí, sí.
Sí, bueno, l'UTMB és la més prestigiosa del món, segur.
En curses de muntanya, dalt de muntanya és la més...
La que feu vosaltres, la de Montblanc.
Sí, és la més renom.
Per què? Home, d'entrada al paisatge, ja ha de ser brutal,
que sempre ho comentem amb el Pep, que és una de les coses que animen, no?
I tant, o sigui, són tota la zona dels Alps, eh?
La gent també es volca d'una manera important, també,
tota la regió, tant Suïssa, Itàlia com França.
Ho viuen des d'allà.
Ho viuen molt, a França es viu molt en aquest esport,
i també fa que els corredors ho gaudeixin d'una altra manera.
Sí, sí.
Perquè us vau trobar, passa això, que la gent està allà al voral d'un correu?
Sí, sí, sí.
De fet, la diferència entre altres carreres és això mateix,
estàs per la nit, per el dia, en qualsevol lloc, a qualsevol hora, amb gent.
Ah, sí?
Sí, sí.
A la nit hi ha gent que t'anima, et diu pel nom, et porta aigua,
i això és increïble.
És a dir, realment, a les 3 de la nit, en un poble de Suïssa,
amb un fred que pela, i estàs allà amb molta gent.
Perquè, escolta, passàveu per muntanya, però atreveu poblets.
Clar, sí, vas baixant a Pobles i pujant cap amunt als colls,
i després, bé, vas tot arreu com un llavall.
Quanta gent hi participava?
2.300.
D'arreu del món, de tot arreu del món.
I si va en pla equip o per separat?
Individual.
És individual.
En aquest cas hem anat, s'ha donat el cas que portàvem,
més o menys a partir del ritme, i hem anat junts tota la cursa.
el fet que també ha fet que...
Que puguis acabar.
Que poguéssim acabar, segurament.
Sí, no? Va bé, això seria un primer consell,
que si ens...
És aconsellable en aquest tipus de curses tan sofrides,
que vagis acompanyat.
Sobretot al final.
Al principi és complicat.
Al principi és molt complicat, perquè cadascú al seu ritme i tal,
però hi ha un moment que a partir del quilòmetre 100 o 120,
potser necessita sempre alguna persona al costat que digui,
vinga, ara podem anar, ja arribem allà.
És el tòpic allò, no?, que veus que tothom corre al començament
i després tu ja penses, i tots els altres pensen un moment,
la cursa te posa al teu lloc.
Sí, sí.
I aquest és que et posa al teu lloc.
Baixa molt el ritme a partir del quilòmetre 110,
sobretot 115, en general,
a no ser que siguin els extraterrestres que fan 20 o 25 hores,
doncs tots els altres, doncs baixa molt el ritme de cursa.
Quin temps vau fer? És important aquí el temps, suposo, clar, també, no?
Bé, sobretot és acabar, tenint en compte que aquest any dels 2.300,
uns 1.300, si hi ha algú, es van quedar fora,
important és acabar.
Són curses...
O sigui, és més de resistència que no de velocitat, clar.
Sí, el temps passa a segon pla, no?, segurament.
I sobretot és molt de coco, que diem, no?
Clar, això es diu moltes vegades en molts esports, no?
Què vol dir, que és molt de coco?
A veure, per exemple, en aquesta cursa,
quan comences i vas amb un grup molt gran
i te vas separant, vas fent la goma, no?,
allò que ara te trobes gent, te trobes gent,
però trobat sol a la nit, a les 4 de la nit,
només corrent tu sol i veus les llumetes de davant
dels que porten els frontals,
o veus perquè te gires també, veus-te darrere,
però és que tu vas sol a la muntanya.
Imaginen, fem la prova aquí,
només anem a passejar aquí a la mossada i ve sol.
ja implica molt, no?
Doncs ells, doncs, jo m'imagino que això és com
tots els que parles d'una marató, una mitja marató,
i quan els hi parles diuen,
qui me li diria a mi de venir a córrer, no?
Doncs ells encara, en tots els moments,
jo crec que ho aneu pensant, tot això, no?
Sí.
Sí, no?
Quan estàs allò que dieu a partir del quilòmetre 120,
que tenen tots els balançaments al cap.
Vosaltres devíeu patir el vostre,
que ara us preguntaré més,
però la Natàlia també patia.
Natàlia, si no és el teu paper en tot plegat,
la Natàlia va fer d'acompanyant.
A veure, a mi, en primer lloc,
penso que estan fent una cosa que a ells els agrada
i, per tant, estàs tranquil·la, no?
Bueno, des d'aquest punt de vista.
Però sempre hi ha aquells moments de patir,
dir, vale, tot i que estan fent una cosa que els agrada,
hi ha moments que estan...
Bueno, jo els hi dic zombies,
perquè això que deies tu, no?
El quilòmetre 120 és un lloc que es diu,
bueno, Xampec-Lac, te n'acordes?
Sí, sí.
Fa dos anys i és una carpa enorme
i estan tots allí, bueno, doncs mengen,
però allà arriben totalment anats.
O sigui, el Jordi, per exemple,
estava una mica d'allò,
li estàvem explicant, no?
L'Esther, la dona del David, també,
que va ser companya meva de patiment.
De patidora, també.
Doncs l'Esther els hi explicava, no?
Doncs mira, que ara us queda això,
aquest quilòmetre, ara hi ha una pujada,
perquè, bueno, ells,
quan ja porten tants quilòmetres,
ja ni se'n recorden,
ni el que han fet,
ni que els hi queda, ni res.
I el Jordi tenia una espineta allò clavada del 2009
i estava pensant en una muntanya, no?
Que li quedava per...
I l'Esther li deia, no, no,
que aquesta muntanya l'han tret,
que han canviat el recorregut,
que ara ve una baixada, no sé què...
I no se n'entenava.
I un altre cop torna a dir, no,
perquè la bovin, no?,
que és aquesta muntanya...
I li vam dir, no, no, Jordi,
que no, que l'han tret.
M'entens?
És que arriba un moment
que estan tombis totales
i els has de repetir, no?
A la més, el que diu ella, no?
O sigui, fa dos anys
que hi vaig estar jo personalment, no?
O sigui, estaves esperant,
arribaven a la carpa
i simplement era entrar a la carpa
per, bueno, reposar forces i tal,
però és que veien la carpa
i la buscaven.
Sí, sí.
I els de l'organització
els giraven,
com si fos en autòmates,
els giraven
i llavors entraven.
Perquè que no teníeu cap parada
abans d'aquests 120 quilòmetres.
Sí, sí, sí.
Ah, quantes parades aneu fent pel camí?
Clar, però això us preguntava jo,
espera, situem-nos,
quant de temps dura?
Tot, més o menys.
Hem trigat 38 hores.
Val.
El màxim són 46
i els primers ho fan
en 20-21 hores.
Els extraterrestres.
Els extraterrestres.
Que van en cotxe o avui.
En omni, en omni.
Els veuen a la sortida
i després els veuen per la tele.
Saludem-hi, ja.
Jo sempre m'ha fet
una miqueta de gràcia
el que, per exemple,
no ho sé,
ells estiguin,
que els hi falta encara,
per dir alguna cosa,
no ho sé,
80 quilòmetres
o 100 per acabar
i que ja li diguin
les petidores,
bueno,
el quilen ja ha arribat.
Sí, sí.
Això, que consti
que no l'hi vam dir, eh?
Ells ja ho saben,
però no els hi vam dir
perquè no...
Perquè vosaltres,
les petidores,
que dèiem,
esteu en cada punt
d'aquests de parada.
Tot el que,
bueno,
els que podem arribar
perquè també després
per distàncies
és una mica complicat
arribar,
els accessos són...
No està organitzat això?
Sí, sí, sí.
Està molt bé,
està molt bé organitzat
perquè fa dos anys
ja vam posar,
l'any passat i en guany,
uns autobusos
de l'organització
i llavors et porten
a tot arreu
i tu ja escolleixes
els punts més o menys
on els has d'anar a veure.
Això està molt bé, eh?
Sí, sí, sí, molt bé, molt bé.
Cada quant hi havia
una parada d'aquestes?
8, 9 quilòmetres.
A vegades més llarg,
però hi ha uns 12,
15 avituallaments,
uns més forts que altres,
uns són líquids
o els altres són contundents
en plan pasta i demés,
que d'aquests només hi ha dos
i, bueno, vas agafant,
agafant aigua, etcètera, etcètera.
I és necessari,
vull dir, ja va bé.
O te'l pots saltar?
No, millor no te'l saltis,
que això pagaràs després.
Encara que no tinguis set ni gana,
no te'ls saltis.
Sí, això s'ha d'anar menjant
i bevent perquè el cos...
Quant de temps perdeu, entre cometes,
parats en aquests?
Depèn de l'aventiment.
Els petits potser menys
i els grans pots arribar
al màxim mitja hora.
I quan arribem a aquest de 120,
la famosa carpa que deia,
que ja arribeu zombis,
realment encara hi ha ganes de continuar?
O el fet de parar-se és allò de dir,
bueno, però és que ja no puc tornar a arrencar?
Aquí està la clau, eh?
Molta gent deu abandonar aquí, potser?
Sí, sí, sí.
És un dels punts on...
És com...
Sense...
O sigui, salvant les distàncies, no?
Quan se feia la Montserrat Reus,
arribaves a Santes Creus
i els de Tarragona...
Jo ja n'hi he fet prou.
Sí, sí.
S'ha de dir també que a Xampec,
a part de portar 124,
portes una nit sencera sense dormir.
Aquest any al final,
en comptes de les 6 i mitja,
es va sortir a les 11 i mitja a la nit.
Espera, perquè vau començar la sortida,
va ser a la nit.
Correcte.
A les 11 i mitja de la nit.
Per mal temps, al final,
en comptes de les 6 i mitja,
va ser a les 11 i mitja de la nit?
O sigui, que corres tota la nit.
Però vaja, que des de les 6 i mitja
que estava previst,
vosaltres ja estàveu allà.
Bueno, estàvem a casa, en aquest cas,
descansant i esperant,
però...
Sí.
Clar, hi ha enganxes segona nit,
a Xampec.
I clar, el fet de...
Són les 12 de la nit,
me queda una segona nit,
és el que tot...
Petits...
Sí, són petits detalls.
Petits detalls que t'has de...
d'anar plantejant, però clar...
En aquest sentit,
els zombis,
els extraterrestres que dèieu,
ho tenen millor.
Sí.
Perquè clar, només passa una nit
sense dormir.
Però també van deixant-se...
Sí, sí.
Clar, la suor.
Al cos.
Molt molt treu.
Quin és el pitjor enemic,
el pitjor hàndicap
de tota la Ultra Trail
del Montblanc?
Per mi era la...
Sabia que seria la son
i va ser la son.
Sí?
No sé pel David.
Sí.
Bé, potser és el que li té més por.
Perquè clar,
dos nits de dormir
no ho fas cada dia.
O de fet no ho fas.
Jo crec que jo no ho he fet mai, no?
Però a mi el que em donava més por
de fet era el menjar.
Perquè en el moment que no menges bé
i realment tens una baixada,
és molt difícil recuperar.
És molt complicat.
Bé, no menges bé
en el sentit que no menges
el que menges regularment.
No, o potser no et sent...
Alguna cosa no...
No et senta bé.
No et senta bé.
I llavors, si realment caus allí,
vull dir caus,
notes una baixada,
recuperar-te...
És difícil.
Per fer 40 o 50 quilòmetres
és molt, molt, molt difícil.
Per això durant la cursa.
Durant la cursa, sí.
El menjar durant la cursa.
Però que no es alimentàveu a base
això de coses energètiques
i pasta de cereals.
Sí, però clar,
després de 30 hores,
el cos ja és diferent.
I pots tenir el problema de...
Bueno,
d'assimilar.
D'assimilar.
No assimilar bé el menjar.
I clar,
hi arriba un moment
que el cos te diu
que no vol menjar,
però ha de menjar
de la manera que sigui.
Perquè si no...
Però escolteu,
això és fins a quin punt
es pot preparar des de casa?
Abans,
fins a quin punt
estàveu preparats per tot això?
Ho sabíeu ja
que podia passar això?
Per exemple,
tu deies la son,
no?
A mi em feia...
Sí,
tot ja saps
el que veig.
Els mals que hi ha
a la cursa
i que has d'anar superant
ja saps què són.
I us havíeu preparat
una mica
en plan de dir
doncs vaig a córrer a les nits.
Sí,
però no dos nits seguides.
Clar.
Una nit segur.
Vam fer una sortida
de nit
per aquí,
per les muntanyes de Prades
amb diferents companys
i sí,
vam estar des de les 9 de la nit
fins a les 11 del matí.
Però clar,
no té res a veure.
És com quan la prepares
no fas d'una tirada
170 quilòmetres.
Llavors, clar,
a mi no la fas 80
i dius
m'he trobat bé,
no?
Però t'has trobat bé
amb aquests 80.
Però és que després
te'n queden
quasi, quasi...
No, de fet,
tres setmanes abans
havíem fet
l'autotraig
de la neto
que és
que són
un dia sencer
i enganxes
algú de nit
i són 100 quilòmetres.
Però clar,
més d'això,
poques curses
havies tirat
tan amunt de quilòmetres.
De totes menys,
també cal dir
que a aquesta cursa
no hi va tothom.
Per exemple,
dic, va i jo i ja està.
No, no.
O sigui,
ells han de complir
uns requisits
que diuen
els de la cursa
han de fer...
Ah, sí?
Se'ls demanen...
Hi ha unes curses
que puntuen,
per dir-ho d'alguna manera,
per...
Fas un...
Teodolciar.
Sí.
Home, això està bé
també a nivell
de ser prudent,
no?
A nivell de salut.
Primer també
per l'organització,
no?
Perquè no tothom...
Pots portar una persona
allà i se't queda
a la muntanya, no?
Tot i amb això
ja n'hi ha de gent
que ho pateixen
durant uns quants...
Unes quantes setmanes després.
Però això és el que deia la Natàlia,
no?
Dius, fan això perquè volen
i estan preparats i tal,
però clar, no ho saps mai, no?
I aquí està el patiment
que portàveu vosaltres.
Sí, sí, sí.
Què més pot aportar?
Algú que acompanya?
Bé, sobretot
suport psicològic, no?
I molts d'ànims.
Allí pensa que potser
per cada corredor
potser hi ha una mitjana
que l'acompanyen
cinc persones.
O sigui,
ens ajuntem allí...
Al final,
els acompanyants
ens fem família,
bàsicament,
perquè a més,
tots, bueno,
portes una bandera
de Tarragona
o de Catalunya,
tal,
els bascos,
i bueno,
es crea com una mena
de germanor, no?
I entre tots,
encara que no coneguis
aquella persona,
com hauràs t'ho portat
aquí el dorsal,
posa el nom i...
Jo pensava que el tindríeu embarcat.
La bastoneta.
Els tenim aquí guardats.
I llavors,
doncs,
bueno,
tot i que no coneguis
aquella persona,
doncs et posa el nom
al dorsal
i, ostres,
és un suport.
És una de les curses
que més he vist
que va,
va Jordi,
molt bé i tal,
i primer que el Jordi
no...
No sé qui m'ha criat,
però tu
crides pel nom
al corredor,
perquè tots tenen
personalitzat
el dorsal,
saps d'un test,
de quin país és,
i llavors,
doncs, bueno,
sempre l'animes
i com diu ella,
doncs,
se fa una família
a cada control,
no?
I sempre,
clar,
quan van passant els mateixos
te vas trobant
sempre la mateixa gent,
no?
Esteu aïllats
tota l'estona,
però no teniu,
fins que arriben al punt
aquest de l'avituallament,
no poden parlar
amb ningú.
Bueno,
de tant en tant,
nosaltres,
bueno,
ens enviem molts missatges
i fins i tot
de vegades
ens hem trucat,
però hi ha un servei...
Us aneu anant trucant?
Sí,
ens hem trucat?
Sí,
sí,
sí,
si vosaltres aneu corrent
extasiats i agafeu el mòbil.
Mòbil no.
Poques vegades,
però...
En aquesta cursa
no s'ha donat el cas,
però...
No,
no ens truquem habitualment,
però si en algun moment
el Jordi,
doncs,
no ho sé,
o necessita alguna cosa,
escolta,
porta'm al control
unes sabates
perquè les tinc xopes,
llavors,
nosaltres sempre anem
amb la motxilla al damunt
i portem,
doncs,
menjar energètic,
roba seca,
perquè,
clar,
la primera nit
van acabar xops
i després els hi va nevar
a sobre,
a la final...
Això és una de les grans coses...
Nosaltres aquí patint
una calor terrible
i em tocaven
ens està endavant,
jo.
Sí,
sí,
sí.
El tema climatològic
va ser dur.
De fet,
diuen que va ser
des de 2003
l'edició més dura
climatològicament,
també.
Sí,
el que t'he dit abans
que havia estat plovent
tota la tarda
a la sortida,
vam posposar la sortida
fins a les once i mitja
però encara així
va estar a les quatre
primeres hores
plovent tota l'estona.
Després es va obrir
una mica
i de cara
als dos colls
importants
de la primera part
de la cursa
va...
Bueno,
un sis sota zero
vaig sentir jo
els colls alts
i clar,
sí que vas preparat
però no vas preparat
tampoc per aquestes temperatures
i, bueno,
el fred va ser
important,
important.
A nivell de tota manera
de seguretat
i tot plegat,
suposo que teníeu
sempre els serveis mèdics
acompanyant-vos i...
Els controls.
Sí,
els controls estaves.
teòricament t'hi guarda...
Teòricament t'hi guarda...
T'hi guarda...
Sí.
Et diuen que si no estàs ferit
no...
Teòricament has d'arribar
al següent control
per abandonar
a no ser que estiguis
ferit de gravetat
i sí que t'hagin d'evacuar.
De tota manera,
l'organització,
el que deia ella,
té un servei.
Sí.
Fica-ho tu.
Té un servei de missatgeria
que ho pagues gustosament
perquè, bueno,
són 10 euros
i llavors
et van avisant
a través de missatge
pel mòbil
en tot moment
en quin punt
han passat,
en quina posició...
Cadascú.
Exacte.
El temps que han fet...
Llavors tu pots portar
un control
i pots preveure
quant de temps
trigaran
potser al següent punt.
Llavors tu ja
t'organitzes millor
i, bueno,
agafem l'autobús
d'aquesta hora
per arribar en aquell lloc...
No?
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
O sigui,
és un patiment
però entre cometes
perquè estàs...
Tota l'estona informada.
Tota l'estona informada.
Sí, sí, sí.
Perquè, clar,
vosaltres un cop a correu
suposo que per temps
estàveu més o menys junts
per ritme que portàveu
però podeu estar
altres dos sols
tranquil·lament
i no veure un ànima
ni endavant ni endarrere.
Sí.
És així.
Vull dir,
hi ha trossos
en què correu sols.
Sí, sobretot
a partir de segona part
de la cursa
s'estira molt
i sí,
hi ha molts moments
que vas totalment sols.
Què penseu?
Perquè corrent
tantes hores
al començament
jo crec que dos de dir
quin passeig més bonic
però després ja...
Com que no deus agarrar
que us va rondar
amb el cap.
Bueno,
a partir de la segona nit
segurament arribar ja
i passar
passar el mal de la son
i intentar que es faci de dia
i anar arribant
després durant el diàposi
que vas disfrutant, no?
Dels paisatges
que te vas trobant.
Jo he canviat una mica
el pensament
en aquest sentit.
Abans sí que pensava molt
ara falta 40 km
per arribar
però ara
he agafat una dinàmica diferent
de realment
només intentar
centrar-te en la respiració
en el que hi ha davant
en el soroll
i llavors així
passes molt millor.
Ho passa molt millor.
O sigui, integrar-te una mica
amb tot el que estàs fent.
Sí, sobretot en la nit
perquè durant el dia
veus paisatges
i veus paisatges
i veus coses.
Però no és que vagis repassant
la llista de la compra
o la teva vida
i el que has de fer
perquè amb tant de temps...
Al principi sí que...
Jo almenys
a les primeres càrregues
que feia sí.
Vas fent
ara he de fer
això de mal treball
tinc una presentació
ho he d'anar a comprar
però ara ja no.
Ara ja ha passat
un altre nivell
i ara realment dic
no, no, no.
No, això sí que...
Estic aquí
disfrutem del que hi ha
de l'experiència
que és única.
Suposo que això també
és el que ajuda
que puguis acabar
que és el que deia allò
de córrer també amb el cap.
Sí, sí, sí.
És que realment
jo crec
jo almenys crec
que el 65%
de la cursa
és mental.
No és físic.
És mental.
Sí, perquè físic
més o menys
tothom
uns tenen un físic
uns altres
tenen un altre
uns altres
s'han preparat
per la cursa
millor, pitjor
però el cap
a vegades
no...
Bueno, el cap és el que ha de convencer
el cos
que ho pot fer, suposo.
Molt bé, que no el prepares
el cap se prepara
vas a defensar moltes
i que te passen
coses retirades
d'aquestes
que arribes
i bueno
com un amic nostre
que també vam parlar aquí
li quedaven 20 quilòmetres
i es va rallar ell sol
i que no segueixo
i estava bé
o sigui
però
em va dir
en concret el Víctor
Sí, sí.
El Víctor
diu
no sé el que em va passar
i em vaig ratllar
perquè em vaig confondre
un paell de cintes
i tal
i vaig fer
dos quilòmetres més
però fera
dos quilòmetres més
després anar fent-ne
80 o fent-ne 100
però bueno
no t'has d'enfadar
tires enrere
i tornes a agafar
arribaràs
potser
hauràs perdut una hora
però
en perds tantes
no?
38
36 hores
n'ha perds
moltes
que potser
si la prepares bé
no l'haguessis perdut
és el que dius tu
però clar
amb la lògica freda
però un cop estàs allà
una vegada estàs allà
i quan acabes
ho dones tot
per ben fet
després hi ha
allò fredament
aquí vaig perdre
dues hores
no sé per què
les vaig perdre
és que hi ha vegades
que fas
el millor
te queda
un quilòmetre
i dius
ostres
un quilòmetre
doncs bueno
això són
20 minuts
i a vegades
t'agafa una paja
d'aquesta
i aquest quilòmetre
ho pots fer en una hora
clar, és que les distàncies
també són relatives
depenent de com
de com el cable es afronti
no?
jo, sí
al cap i el cos
al final
el cos va molt tocat
i
quan vau arribar
quina sensació
i després em pregunto
molt tòpic
a veure
què vau sentir
quina sensació us té
encara anàveu zombis
vau notar
que us feia mal
alguna cosa
no tant
ja potser
ja pel dematí
alguna cosa
marejats
de la calor
sí
quan ja aneu baixant
i ja veu
xamonics al fons
clar
jo crec que
jo vaig disfrutar
jo vaig disfrutar molt
sí
perquè hi havia
molta molta molta gent
és que realment
estaves per un joc
on hi havia
semblava que eres el primer
sí
sí
a la zona d'arribada
clar és on deu venir
molta gent
el poble
el poble mateix
clar
està tot
ple de gent
que t'aplaudia
allí
estàs allí
s'aixecaven
van tindre la sort
de tindre un dia solejat
de tindre un dia
d'arribar a la una i mitja
del migdia
estava tot el poble
i terrasses plenes
i llavors clar
és el màxim premi
que van tindre
d'arribar
d'arribar en aquesta hora
i amb aquest temps
i bueno
disfrutar amb tu
tot el que podíem
sobretot és l'ambient
l'ambient que
siguis un desconegut
siguis el primer
siguis l'últim
s'avolca tant la gent
que clar
és que
tothom que està allí
tret els que no participen
ni estan de vacances
que també
Xamonix
és un punt de vacances total
però clar
tots
qui més qui menys
tenen els familiars
que estan arribant
uns que van patir
d'altres que encara estan patint
uns que com ells
arriben al migdia
però és que hi ha gent
que arribarà a les 6 de la tarda
d'on hi ha més participació?
Quins països
vau veure?
França
França és el que més
però jo vaig veure de tot
Austràlia
japonès
moltíssim
i deia la Natàlia
que dones també?
Sí, sí
moltes
ara ells ho dirien millor
la mitjana d'edat
42
43
42
41
per aquí
més o menys
és que totes les curses
aquestes
per batalans
és que clar
primer és com escrius
una cursa
per allò
a la canalla infantil
des que surten
fins que acaben
surten escapats
i no paren
però clar
quan ja
es correu moltes curses
i tal
és com tot
la part física
doncs ja
és a partir
doncs això
i a banda és un esport
en què la dona
per naturalitat
és més resistent
que l'home
llavors s'escurça
molt la distància
física
en una distància
com més llarga
encara s'escurça més
i bueno
la primera dona
va fer
dotxena
de la general
fet que diu
que
està molt
molt molt bé
i tant
i a nivell
d'això
dels ànims
que us donàvem
de l'afició
vau trobar diferència
entre quan passàveu
per la part francesa
la part italiana
o la suïssa
no
no
potser si m'apures
la zona italiana
és una cosa més
freda
perquè hi ha potser
menys gent
però en general
sí
perquè a més
per exemple
el Cormaier
que és on t'arribeu
allí la part italiana
doncs
no hi ha tanta gent
no hi ha tanta gent
també és el punt
és bastant de pas
exacte
una mica diferent
la gent no s'hi queda tant
però els altres pobles
com a Xampeus-le-Lac
que hi ha a la part de Sussa
és impressionant
ho viuen molt
i aquest any
que us van fer baixar
fins a Martigny
i després també
cal tenir en compte
que hi ha gent
igual de boges
com ell
no
teníem uns amics
de Terrassa
que també venien
i van venir
eren vuit parelles
doncs aquestes parelles
que no corrien
anaven en una furgoneta
i anaven a tots els punts
i la segona nit
ells anaven corrents
i va ser la furgoneta
no
al coll de la Forclaz
al quilòmetre 130
i largos
havien dormit
dins la furgoneta
i quan ells van arribar
se'ls van veure
i ostres
és allò que
els va animar molt més
no?
no t'esperes que hi hagi
allí algú
amb una furgoneta
a les 4 del matí
no sé quina hora
m'ha impactat
trobar-me a les 6 i mitja
al matí
sabent que encara
faltaven segurament
4 hores
perquè passessin
i vostè
te'ls soves allí
dormint
esperant
se't cago
el cor a terra
és d'agrair
és d'agrair
que
bueno doncs
potser nosaltres
no hi érem
perquè clar
ja anaves amb l'autobús
no teníem el transport
però
teníem aquesta
aquesta branca
aquest ganxo
les de Terrassa
que anaven
a tot arreu
també
darrere el seu
i Natàlia
on dormíeu vosaltres
o com us ho fèieu?
nosaltres
teníem llogada una casa
a Les Uix
que és un poble
al costat de Xamònics
però bueno
clar
teníem
amb el transport
anàvem sempre
amb l'autobús
amunt i avall
i clar
hi va haver un moment
a final de carrera
que ells mateixos
els van dir
no no
aneu a dormir
perquè
potser en un cap de setmana
nosaltres
l'assistència
vam dormir 6 hores
3 el divendres
i 3 i pico
dissabte
i clar
és això
ells van dir
no no
aneu a dormir
i arribarem
perquè és això
potser els últims quilòmetres
o van trigar
a fer 14 quilòmetres
ara ho comentàvem
van trigar 4 hores i mitja
el David porta unes bones estadístiques
estudiades
i t'ho dirà millor
30 quilòmetres 4 hores
no realment
anàvem molt
molt
molt lents
però bueno
és que
no són aquests
30 quilòmetres últims
el problema és que
no tens aquesta sensació
no tens la sensació
no tens la sensació d'anar
o jo com a mínim
sortiria a eixamper
del 124
fins al 135
no tenia la sensació
d'anar tan lent
de fet vam córrer
amb baixada
però sí sí
vam estar 4 hores i mitja
per fer 14 quilòmetres
no sé on estàs
no sé on van sortir
però
però bueno
allà hi estava
i físicament
o sigui
en el moment de l'arribada
estupendo
la terrasseta
no devíeu parar
a fer un bon veure
terrasseta al sol
però ja
jo m'imagino
els dies després
físicament
que
el cos se'm va ressentir
sí
encara
estamos en ello
encara estamos en ello
perquè jo quan va ser
perdoneu
quines dates hi vau anar
va acabar diumenge
va acabar diumenge
aquest diumenge
ja ha passat
però és que fa molt poquet
d'aquesta setmana
s'ha estat tot
de recuperar el cos
de mirar les seqüeles
sí
quines seqüeles ha tingut
per exemple
en què s'ha de comptar
inflamació d'articulacions
d'articulacions
turmets
genolls
sobretot
però bé
això amb gel
i una mica
de descans
el pitjor que pot passar
és que et sortin llagues
els dits del peu
perquè llavors
llavors sí que has de plegar
perquè
per molt que t'ho arreglis
i tot això
es necessites
nosaltres per sort
no hem patit
ni llagues ni res
ells tenen els seus truquillos
de corredors
amb la vaselina
que s'impregnen
tot el cos
a les zones
on normalment
surten
bueno
els peus
bé
és que ara ho has dit
les aixelles
és veritat
és veritat
que això
els que no ens hi dediquem
no ho sabem
i sé que clar
hi ha rosa
a la motxilla
sobretot els peus
els peus
és important
tractar-los bé
perquè és el que
t'emportarà cap a
correu amb motxilla
sí
bàsic
que suposo
superpetita
i què porteu
per exemple
a veure
consells
per a algú que ens estigui escoltant
i que hi vulgui anar
suposo que internet
és una font d'informació
brutal
allò per experiències
de gent que hi ha anat
però quin consell
donaríeu
algú que s'estigui plantejant
això és anual
és ja fins l'any que ve
home
jo et donaria el consell
de sempre portar
el matèria obligatori
que et diuen
o que t'exigeixen
que siguis
molt curós
i que no
que el pes no sigui
alguna cosa
tan determinant
en canvi
la seguretat
serà molt important
i el fred
o
cuidar-te de l'aigua
tot això que puguis tenir
te pot treure
d'una mala experiència
és important
el tema de seguretat
tindreu
no escatimar pes
això
anava a dir
no escatimar pes
perquè diuen
bueno
la motxilla
com a mínim
t'ha de pesar
8 quilos
no?
si et diuen
llavors
bueno
val la pena
si n'hi poso
més de 8
n'hi poso 10 o 11
però tinc una bona
un bon goretex
perquè
com a faci una nevada
que segur que
aquell dia
que diu ell
que estaven a 6 baix 0
si hagués tingut
no hagués donat
tanta importància
que passés
menys la motxilla
que no pas
tindrà
una peça
de
quan tens
males condicions
i no estàs preparat
o no portes
el material adequat
te dones compte
que ho pots passar
realment
malament
llavors
tenen una miqueta
també suposo
de cap i de previsió
de dir bé
si me poden portar
alguna cosa
que necessiti
en el punt de control
doncs això
mostra el viu
i anar trempajant
o sigui
tenen un material
mínim obligatori
que l'han de portar damunt
i després
doncs clar
una vegada
van
els punts
que es poden trobar
amb ells
i tal
necessiten
no sé
canvies de mitjons
poses un altre mitjons
no és que anem acabant
l'entrevista
a veure
ara que ja heu fet
l'altre trell del Montblanc
què us falta?
perquè clar
això és una mica
la cima
no?
sí
bueno
mal de muntanya
sí
és la cima
potser altres subjectius
falta de l'1 novembre
que vam presentar fa poc
la de l'Everest
ah sí
la de l'Everest
sí
un altre trell també
però jo l'Everest
ja ho trobo
com amb respecte
aquest és diferent
és una altra modalitat
ells es saco
des que surten
fins que acaben
i aquest són
cinc dies
són cinc etapes
és allò que dèiem ja
més una caminada
molt bé
llavors són
cada etapa
estem parlant ara
la de l'Everest
cada etapa
són d'uns 30
28-30 quilòmetres
sí que les
és la mateixa distància
en cinc dies
sí
però és en cinc dies
aquí teniu l'avantatge
que podreu dormir
sí
no?
que és la gran poca
ja tindrem
alguna cosa important
i el campament
i els cuiners
te fan
bueno
això són les vacances
a l'Everest
sí
les vacances
però les has de
passar
Natàlia
i tu t'animes o què?
home a mi
ja m'agradaria
però ostres
arribant a aquest nivell
s'ha de preparar molt
i molt bé
vosaltres no viviu d'això
Jordi David
ja ens agradaria
però vaja
sou en certa manera
professionals
vull dir que això
no ho pot fer qualsevol
bueno jo crec que
home
no t'ho diran
però jo et dic
que sí que
no tothom
pot fer una cursa
d'aquestes
s'ha de preparar
jo porto un munt d'anys
amb l'esport
conec molta gent
i
el que no és normal
és el del Kilian
que bueno
que avui no
no l'he pogut localitzar
per trucar
però la setmana que ve
el trucarem per telefon
i ens ho explicarà
d'un altre
d'un altre vertent
no?
o sigui
ells són
com diuen
els mortals
i ell ho explicarà
com
una cursa
diferent
perquè clar
ell
22 hores
no?
no el trobarem
el Kilian
que deu estar a Mart
o el Tor
segur
el que dèiem
de parlava
no?
ell que si la compra
i tot això
segur que ell està parlant
de fer les maletes
perquè té
el cap de setmana
té una cursa al Japó
aquest sí que ho viu
aquest sí que viu
de l'això
és el Messi
sí
és el Messi
de les curses
de la muntanya
doncs Natàlia
que tu
clar
a més veient tu des de dins
i des de dins
ho agafes molt de respecte
però
te planteges
de fer-ne alguna o què?
home
m'agradaria
tinc el genoll
una mica cascat
però bueno
tot és
és
la veritat
és que
quan estàs allí
et contagi una miqueta
tot això
i vam anar a fer un trekking
un dia
i jo vaig dir
jo baixo corrents
a veure com m'aguanta el genoll
vaig baixar
jo només he dit això
però bueno
que
poquet a poquet
i
a més hi ha ultratrells
tot i que
dèiem això
que l'ultra ve de terminar
per la distància
i sí que són llargues
però n'hi deu haver
que demanen més o menys
exigència
els que ells fan servir
per entrenar
agafen
doncs
primer
de 60
70 quilòmetres
potser ja
busquen una
per provar-se
una miqueta
una miqueta de desnivell
o sigui
a millor agafen una
de
aquesta només té 50 quilòmetres
però
a millor el desnivell
és el doble
d'un altre
que en té 90
i llavors clar
ells s'ha van provant
d'aquesta manera
la qüestió és fer
alguna cosa
que els agradi
o que t'agradi
i ells jo crec que
és un esforç
amb ganes
però no
que diuen
en castellà de sara
com gusto
és un esforç
sí, sí
els agrada participar
a mi m'agrada
organitzar
doncs
ja ho tenim tot
i a la Natàlia patir
ja ho tenim tot
nois
escolteu
moltíssimes felicitats
perquè
s'ha d'estar molt
content i molt orgullosa
jo crec d'haver
passat aquest ultratrell
del Montblanc
d'haver acabat
Jordi Justícia i David Ciudad
moltes felicitats
gràcies
Natàlia gràcies per acompanyar-nos
gràcies a tu
ja fins la propera
i Pep gràcies
que sempre
cada dia
avui no han tingut agenda
però hi ha activitats
hi ha activitats
que les busquin
a Neil Travel
sí, sí
i si no
aquí a prop de Tarragona
i com hi ha
moltes festes
de barri
i cadascú
fa la seva cursa popular
és veritat
i com el temps
no se sap
és bastant incert
aquest cap de setmana
això també
diuen que plourà
mires no ho saps
però bueno
per si acas
doncs la setmana
que ve més
gràcies
gràcies