Fins demà!
Fins demà!
Sí, hem parlat ja de castanyes. Tot un programa
dedicat a castanyes, em sembla que vam fer.
El Codony. No, el Codony va ser tot un programa.
Codony, castanyes i panellets.
Ens faltava un element de la tardor
d'aquests que associem amb tots sants.
I bolets ens falten, però ja en parlarem. A veure si broten.
Jo crec que sí. Encara no han sortit,
amb les quatre projectes que hi ha hagut. Aquest cap de setmana serà bo.
Avui, a veure, moniato
o boniato, que ara ens ho plantejava
el nostre tècnico. A veure, jo...
Jo sóc un nen, un xiquet de ciències,
que deia una professora meva,
i el que passa és que ens hem anat culturitzant
a poc a poc. En castellà,
boniato, amb B.
En català, jo ho he escrit sempre amb M,
però doncs, no ho sé, és qüestió de
mirar-ho bé, perquè
no ho sé segur, la veritat és que no ho sé segur.
Però és d'aquelles paraules curioses
perquè, entre altres coses, fem servir poc.
Perquè això vol dir que el consumim poc.
O sigui que...
Sí, sí, sí, sí.
I des d'aquí, bueno, des d'aquí per això
vull promocionar aquest producte
tan de temporada i tan ric,
sobretot amb sucres.
És un producte molt energètic,
és un producte molt bo per esportistes
i per nens,
perquè és un producte que
és molt semblant a la patata
en quant a tots els seus nutrients,
però porta molta més sucre.
O sigui, és molt dolç.
És notablement dolç.
O sigui, te'l poses a la boca
i es nota la dolçor.
Ves amb l'equivalent de la patata, eh?
Sí, sí, sí.
A nivell de nutrients, sí.
A nivell de nutrients,
és equivalent,
però molt més ric.
O sigui, porta, a més, porta sucres.
És molt ric en beta-caroteno,
que és una substància, diguem-ne,
que necessita la nostra pell,
que necessiten els ulls, eh?
Vull dir, molt important,
molt necessari,
que de fet apareix en totes les verdures
que són de color vermell o carabassa, eh?
I en aquest cas, el boniato,
aquest, el vermell o carabassa,
doncs n'aporta molta més.
Aporta molt d'amidó, eh?
En definitiva, d'irats de carboni
i vitamines E, C,
àcid fòlic,
però vitamina A,
vull dir,
a veure,
és un producte
que encara que no us sembli,
és un tubèrcul, eh?
Que Déu-n'hi-do,
que Déu-n'hi-do
el que ens aporta
a la nostra dieta.
Pel que fa a la part lingüística, eh?
Del producte en si,
estem buscant el termcat
amb aquesta web
que posen a l'abast, no?,
els lingüistes de terminologia.
i totes les entrades que trobem
són amb EMA.
Amb EMA.
Muniato.
Jo en català sempre he escrit amb EMA, sí.
Bé, doncs ja ho tenim.
Doncs anem a cuinar-lo, no?
Anem a cuinar-lo, sí.
Anem a cuinar-lo.
A veure, jo la primera manera,
que aquí ho hem explicat alguna vegada,
que la recomano molt,
perquè m'agrada molt,
i que agrada molt als nens,
que això també és bo,
perquè és aquest,
és un element,
com ho hem dit,
molt indicat,
és un producte molt indicat
per a la canalla,
per a aquesta energia que ens aporta,
aquesta energia sana.
És fregit,
com si veus en patates fregides,
a la fregidora.
El tallem amb el tall aquell de patata,
el tall típic de patata fregida,
inclús amb xips està espectacular,
o sigui,
si la talleu molt fineta,
allò fineta com les patates xips
de xorrero o de bossa,
està increïble.
I ho fregim amb oli per fer el xip també.
Sí, mireu,
si fem la xip,
hem de baixar en palet
la temperatura de l'oli,
l'oli ha d'estar al voltant
dels 160 graus per fer la xip,
i deixar-la més temps,
o sigui, la xip s'ha de ressecar,
de quedar cruixent,
allò necessitem una miqueta menys de temperatura
i que vagi quedant cruixent
per evaporar l'aigua.
Si fem la patata tradicional,
de patata fregida,
hi ha dues maneres de fer-la.
La primera,
que seria la més professional,
que és que primer es potxen les patates,
diguem-ne,
a una baixa temperatura,
140-150 graus,
i després,
quan s'han de servir
amb un oli molt calent,
molt roent,
se fa la crosta de fora,
però si no,
a casa,
a una temperatura
de 170-180 graus,
es fregeixen directament
i queden boníssims.
No hi ha cap problema.
Sempre parles
de temperatures de l'oli,
i ens recomanes un termòmetre.
Sí,
a casa,
jo crec que un termòmetre
és imprescindible,
però les fregidores
normalment porten temperatura,
o números.
Doncs mira,
calculeu que el número més gran
d'una fregidora
serien 200,
més o menys,
més o menys,
doncs aneu calculant cap baix,
a veure quina temperatura pot ser,
però normalment,
en comptes de números,
l'ideal és temperatura
i si no,
un termòmetre.
Jo crec que un termòmetre
a la cuina és molt important.
Un termòmetre versàtil,
que sigui metàl·lic,
que el puguem jugar al forn,
que el puguem jugar
amb sucres,
que el puguem jugar
amb diverses coses,
un termòmetre és important
i a més avui en dia
n'hi ha molt assequibles
i molt a l'abast.
Vull dir que no és una cosa
tan professional
com era abans.
Exacte,
per 12-15 euros
jo n'he vist
de boníssims de termòmetres
que treballen
des de zero
o des de menys
a vegades fins a 250 graus,
que seria l'ideal
per tenir un.
Després ja els professionals
treballem més afinats
i tenim termòmetres diferents.
Això són les patates xip
de boniatus.
Les patates xips
i les patates fregides.
L'altra manera de...
Patates,
boniatus,
eh, boniatus.
Sí, sí.
L'altra manera
de consumir-los més freqüent
és el forn.
El boniatus,
el forn,
és espectacularment bo.
És d'aquelles coses
que a mi m'encanta.
Ara agafeu un oli nou
que ja n'he menjat,
ja l'he tastat,
està espectacular.
Enguany l'oli està boníssim.
N'hi haurà poc
i serà més car,
suposo,
perquè hi ha hagut
falta d'aigua,
serà una collita dolenta.
Però el que jo he tastat
de moment,
clar, és del raig,
és allò,
ben bé del raig,
oh,
era,
de veritat que és d'aquelles coses
que recordes,
jo l'estic fent
amb l'altarragona
restant guany
una brandada de bacallà
feta amb oli del raig
i de veritat que...
Però tanta diferència
hi veus amb altres anys?
Enguany,
o és que ja tenies ganes?
Jo crec que ja tenies ganes
coses que ja estic somiant
amb les arangades
quan fem la festa d'oli nou
o a principis de desembre
i unes arangadetes,
oi,
bueno,
deixem això.
Vinga, va.
Doncs aquests moniatos,
agafeu els moniatos,
sempre és bo,
ja que calenteu el forn,
de fer-ne més
dels que ens menjarem,
més que res per aprofitar,
per ser una miqueta ecològics,
i aprofitar aquesta energia
del forn,
inclús per fer-hi altres coses
amb diferents pisos,
que per això hi és el forn,
llavors,
doncs,
ompliu la sapata,
jo què sé,
posar-hi 8-10 moniatos
al forn,
no passa res,
i a més s'aguanten bé.
A més,
com que avui explicarem
moltes maneres de consumir-los,
la primera part de la cocció
amb moltes d'elles
és coure el moniat,
que pot ser perfectament
al forn,
no?
Doncs,
el collem,
al forn,
i després,
senzillament,
obert,
de dalt a baix,
li fem uns tallets
amb el ganivet,
per la polpa,
enfonem-lo sense arribar a baix,
o sigui,
només marcant,
perquè abans penetri,
llavors hi treu un bon raig
de sal,
de pebre,
i un bon raig d'oli d'oliva
d'aquest bo,
i el deixant que penetri
per aquests tallets
que hem fet,
i amb una cullera
i a menjar.
Això és una delícia,
és una delícia,
és quasi,
quasi un pecat,
perquè té aquest punt de dolçor
que sembla que les coses dolces
siguin més pecaminoses,
no?
Que es contrasta amb la sal.
Sí,
sí,
amb la sal,
i sobretot si és una sal granada,
una sal d'aquestes cates,
o una sal grisa,
una sal que tingui textura,
ens donarà aquesta explosió
de salat,
perquè la sal de textura
no és només la textura sol,
que ja és molt agradable,
sinó també és aquesta concentració
de sabor en un moment donat,
només en un instant,
no?
Llavors tens la boca
amb la dolçor del moniato,
i pum,
en certes plota un d'aquells cristalls
o un de sal a la boca,
i t'adona unes sensacions a la boca
increïbles,
no?
Francesca,
abans de seguir endavant,
escolta,
què hem de tenir en compte
a l'hora de comprar moniatos?
Perquè les patates
sí que les tenim més assimilades,
ja sabem quant són bones
i quant no,
i si tenen tare,
no sé,
però els moniatos...
El moniatos,
jo em fixaria una miqueta
en la mida,
ni molt grans
ni molt petits,
que siguin una mida mitja,
més que res,
perquè siguin còmodes de coure,
no perquè siguin més bons
ni més dolents,
i que es vegin sants,
que no es vegin grillats,
que el moniatos té més grills
que una patata,
però no n'han de tenir,
o sigui,
no n'han de sortir de la superfície,
s'han de veure els punts,
però no ha d'estar brutat,
diguem-ne,
i poca cosa més,
sapiguer el color,
hi ha el que és més blanc
i el més groc,
però què?
A nivell nutritiu,
el més groc és més interessant
i a nivell de gust també,
el blanc ens va millor
per fer coses més neutres,
doncs, per exemple,
si no heu fet mai
aquestes plades fregides
que dèiem,
per exemple,
d'amoniato,
doncs, potser comenceu
pel blanc,
que no serà tan potent,
tan exageradament diferent,
no ho sé,
jo m'agrada més l'altre,
però doncs,
la veritat és que
s'assemblen molt,
s'assemblen moltíssim.
La diferència bàsica
és aquest contingut
amb etacaroteno,
que és molt més important
en el groc,
en el carabassa,
i a nivell de sucres
potser em porta una miqueta més,
però no massa més,
jo diria que és molt semblant.
Poca cosa més,
és un producte de temporada
amb el qual
pocs problemes tindrem,
perquè no s'estoca,
o sigui,
quan n'hi ha,
s'entreu al mercat,
és un producte normalment
de proximitat,
perquè, doncs,
no és un producte
que sigui estrella,
llavors no s'hi dedica
la gent a transportar-lo,
o sigui,
que és un producte bo
per la zona,
és un producte,
vaja,
jo trobo que ho té tot,
ho té tot.
El fer-lo al forn amb pell,
eh?
I sencer.
Sencer i al forn,
sí, amb pell.
Llavors,
l'anem tocant,
per exemple,
jo agafo un escuradents,
que el trenco
perquè no tingui punxa,
i el clavo,
llavors,
quan m'entra fins al centre
fàcilment,
és que ja està cuit,
és com si jo fos unes patates
al forn,
és exactament el mateix.
Sí.
També queden boníssims
si abans de coure'ls,
llavors en aquest cas
sí que agafaríem uns de petits,
els obrim per la meitat
abans de coure'ls
en cru,
sense pelar,
i amb una cullera
de cafè
li fem una miqueta
de forat al centre
pels dos cantons,
que coincideixin,
que quan tanquem
quedi com un foradet al mig,
com una canica.
Com un pinyol.
I a aquest pinyol
li posem sal,
pebre,
i una miqueta d'oli d'oliva,
i fem aquests tallets
que us he dit abans,
perquè durant la cocció
ja ens penetri
tots aquests aromes
dintre del bunyato.
Si voleu pecar una miqueta,
i queda molt bé,
molt bé,
molt bé,
encara que us soni raro,
però llavors ja seria
en plan més de dolç,
per després cuinar-lo amb dolç,
posar-hi una miqueta de xocolata.
O sigui,
amb aquest forat
que hem fet
i posem un tros de xocolata
i una miqueta,
un puntet de sal i de pebre.
I ho tanquem
i els cuiem
embolicant-se en paper de plata.
Així.
Veureu que els aromes
aquí dintre,
en aquest foradet,
hi poseu posar el que vulgueu.
Hi va molt bé la canyella
amb el bunyato.
Hi va molt bé
el gingebre,
el jengibre.
Hi van molt bé
els anissos,
la matafaluga,
inclús
aromes més propis
mediterranis,
com la farigola,
el romaní,
la sejolida,
l'orenga.
Són aromes que amb salat
també hi van molt bé.
Vull dir que
podem jugar una miqueta
amb aquesta cocció
com fem amb les patates.
Amb les patates
també és una cocció
que jo faig servir
moltes vegades.
Més coses.
Per donar el forn
al microones?
No.
Bueno, sí que es pot fer
al microones,
perdona, sí.
Però bueno,
perdem potser una mica
de gust,
aquell gust com a brasa.
Sí,
aquella cosa més torradeta,
sí,
aquella cosa més així
ens el donarà més al forn.
Al microones
el que ens farà
és bullir-lo,
ens el bullirà,
que ens quedarà molt bo,
ens quedarà...
A més,
necessitem menys energia
per arribar al mateix lloc
i menys temps,
amb la qual cosa
és un bon element
per caure el moniato,
molt bon element.
Però amb resultats diferents,
o sigui,
en vez d'assado,
que diria en castellà,
en vez de rostit,
el moniato rostit,
doncs serà bullit.
Potser ens anirà bé
per fer porés.
Per moltes coses,
ara veureu les recetes
que us explico,
que hi ha llocs
que s'ha de bullir el moniato,
doncs per bullir-lo
al microones
queda molt bé.
Si ho voleu fer sencer,
doncs sencer,
cap problema,
però el millor
per fer via
i que quedi molt bé
és pelar-lo,
el moniato,
com si fos una patata,
el tallem a rodanxes grosses,
grosser,
el posem en un bol
de vidre o de plàstic
i posem un dit d'aigua,
a més,
de baix del cul,
ho filmem en paper film,
hermètic,
i ho posem al microones.
Amb 10 minuts escassos,
està cuit el moniato,
tou, tou, tou,
i boníssim.
O sigui que imagineu-vos
la rapidesa que té
i l'estalvi d'aigua
i d'energia
que suposa tot això
en aquesta cocció,
no?
O sigui que si voleu
bullir moniatos,
és una molt bona manera
de fer-ho,
és així,
al microones.
Molt bé.
Bueno,
anem a fer,
doncs una de les coses
que queden molt bones
és amb aquests moniatos
que hem fet de més a més,
és fer un puré,
un puré de moniatos.
Val,
i així aprofetem allò que deies
de posar-ne més al forn.
Exacte,
per acompanyar.
En aquest cas,
volíem fer un puré de moniatos
com a guarnició,
doncs,
no ho sé,
és que inclús un peix a la planxa
amb un puré de moniatos,
aquest contrast,
aquest dolç salat del moniato
amb un peix
amb aquestes notes
de cruixents de la pell
de la planxa,
amb aquestes notes de fum,
queda espectacular,
no?
També amb carns,
és que pot anar bé,
amb moltes coses.
L'únic que no l'aconsellaria
és amb rostits,
amb coses pesades,
perquè el moniato de si
és una patata,
diguem-ne,
és una fècula
i és ja de si consistent.
Llavors,
consistent amb consistent
s'assumen
i no queden massa dients,
no?
Però, doncs,
amb coses lleugeres
és genial,
o amb verdures,
jo que sé fer un braçajat de verdures,
no les verdures a l'abraç,
doncs,
per acompanyar,
amb qualsevol cosa d'aquestes
és molt indicat.
Mireu,
aquest seria una miqueta
un puré de diumenge,
perquè el de dissabte,
diguem-ne,
seria sal, pebre i oli d'oliva
escarxat amb forquilla,
sobretot escarxat amb forquilla,
i ja està,
i queda boníssim,
però, doncs,
si el volem vestir una miqueta més,
allò del diumenge,
doncs,
hi podríem afegir
una miqueta d'all picat,
però molt,
molt,
molt fi,
perquè no s'ha de trobar,
només el que busquem
és el gust,
en aquest cas,
pebre negre molt,
recent molt,
gingebre,
gingebre també picat molt fi
o ratllat,
amb un ratllador d'aquells,
micro ratllador d'aquells.
Sí,
el gingebre comprem l'arrel.
Sí,
comprem l'arrel
i la ratllem,
ben,
ben,
ben finet.
Una miqueta de nou moscada,
i llavors,
oli d'oliva i sal,
eh,
anem escarxant amb la forquilla.
Sobretot amb forquilla,
ho dius per la textura,
no?
Sí, per la textura.
És que si no,
és com les patates.
Si feu un puré de patates
amb túrmics
o amb termomics
o amb unes hèlises
que donguin toms,
queda un xiclet.
O sigui,
es fa,
agafa una textura
que a mi no m'agrada gens,
molt xicletosa.
En canvi,
amb la forquilla
té aquella textura
tan espectacular
del puré de patates,
de veritat, eh.
És completament diferent.
Amb un passapurés
també concedim
aquesta textura,
eh.
Doncs si el teniu
i el voleu fer servir
és fantàstic també
per fer.
És l'equivalent
a la forquilla.
També,
si s'ha de fer
molta quantitat,
jo el que faig,
jo ara, per exemple,
vam parlar
de les patates
amb mascarades,
no vam parlar?
La setmana passada,
no ho recordo.
Sí, perquè en feies.
En faig,
sí, amb el tarro
de restaurant wine.
Bueno, doncs,
el que fem
és quan n'hi ha de fer molt,
eh,
bullo les patates
o en aquest cas
els moniatos
i llavors
hi ha escorreguts
i amb les varilles
aquelles de muntar
les clares d'ou,
eh,
doncs amb allò
vas apretant
i vas escarxant,
eh,
també queda molt bé,
pots fer més quantitat,
eh,
perquè la forquilleta allí,
doncs no,
eh,
doncs amb aquelles varilles
va fantàsticament bé,
eh,
i aquí llavors
hi pots anar incorporant
la sal,
el pebre,
l'oli d'oliva,
un bon oli d'oliva
ben perfumat.
En el puré de patata
hi queda molt bé
una miqueta de mantega,
trobo jo,
crema de llet
o un vestit.
Aquí també amb el moniato
o no?
No lliga tant.
Jo soc més mediterrani
en aquest aspecte.
Vale,
oli d'oliva.
I queda bé,
eh,
i queda molt bé,
però és que amb el puré de patata
tu hi poses un oli d'oliva d'ara
d'aquests nous,
aromàtic
i és espectacular.
Ores quan fas la típica
patata i bajoca
que t'escarxes la patata
i te l'ol...
I què me'n dius?
I què me'n dius?
Doncs jo crec que no hi ha color,
no?
Sí que s'hi pot posar,
hi ha molta gent també
que quan treu la pasta de bullir
i li tiren una pastilla de mantega,
jo no dic que no quedi bo,
però de l'altra manera
també queda bo
o més bo
i la salut no té res a veure
i el producte de proximitat
i tantes coses
tant de valor afegit
que té
que per mi no hi ha color,
no?
Ara, evidentment,
amb el moniato
la mantega hi queda molt bé també
i la nata molt bé.
Sí, doncs escoltau,
fem un dia de cada manera,
ja està.
Sí, ara mira,
ara que ho dius,
doncs t'explico una recepta,
una crema de llenties i moniatos.
Que aquest sí que és de cullera, eh?
Que aquest és de cullera
i aquí sí que hi posarem
una miqueta de nata.
Jo amb les cremes sí que m'agrada...
És que és això,
potser el puré
el volíem més espès, no?
Sí, sí.
I aquí sí que volem una textura
més de cullera.
Més de cullera,
que jo crec que és un plat ideal
per la tardor,
o sigui,
totes les cremes en general,
les de carabassa
estan espectaculars
ara en aquesta època.
Les de moniatos,
una bona crema de moniatos
està increïble.
Qualsevol cremeta,
ara que és allò
ni molt calent que la sopa
ni molt fred
de les bitxissuars
i els despatxos,
jo crec que és el moment ideal.
I a més aprofitant,
com dius,
el producte de temporada.
Exacte.
I a més,
si en aquestes cremes
hi afelleixes dos bolets,
bueno,
ja,
increïble.
A més,
saltejats una miqueta
al començament
i tirats al damunt
al final,
queden espectaculares.
Mireu.
Crema de moniatos.
Crema de moniatos
i llenties,
d'acord?
En aquest cas,
agafarem uns 230 grams
de llenties,
aproximadament,
que les farem remullar
primer una nit abans
i després les curem
senzillament amb una miqueta
de porro
o alguna cosa de verdureta
per donar una mica
fulleta al llorer,
però no cal ni ni xoriço,
ni les llentietes,
m'interessa la llagum,
com si comprésseu
les llenties cuites,
que de fet és el que podeu fer
si voleu,
les compreu cuites i punto.
Després,
uns 120 grams de moniatos,
més o menys,
això pot ser un moniatos.
Després hi posem
meitat i meitat
de caldo,
un caldo de gallina,
que ja sabeu
que jo soc molt gallinaire,
o un caldo normal
i corrent,
un caldo,
qualsevol.
I què vols dir,
meitat i meitat?
Amb nata,
l'altra meitat.
Tant, tant?
Igual de caldo que de nata?
Sí,
posarem 100 grams
o 100 centímetres cúbics
de nata
i 100 centímetres cúbics
de caldo,
per aquestes proporcions
que us estic dient.
Escolta,
i la nata,
per cuinar
o amb quina densitat
tenen greix?
Sí,
jo ja saps
que a mi m'agraden molt
les nates
per amuntar,
que jo les altres
no hi crec,
perquè si tu...
Em sap el que vas comentar un dia.
Si tu vols una nata
per a cocinar,
la diferència
està en el percentatge
de matèria grassa,
per mi això és una tomadura de pèl.
La nata per amuntar
té un 35% de matèria grassa,
mínim,
normalment és aquest exactament
el percentatge.
Clar,
les per a cocinar
n'atenen un 15 o així,
doncs agafes nata
i poses una miqueta de llet
i baixes el 15.
Vull dir,
per què comprar una nata
a no ser que sigui
molt més barata
que tampoc és el cas.
Vull dir que
millor tenim nata per amuntar
i la fem servir per tot.
Que la volem rebaixar
a la matèria grassa
i afegim una miqueta de llet,
la diluïm,
o inclús amb aigua,
però vull dir,
amb la llet seria
l'equivalent a la nata
per a cocinar.
Dit això,
bueno,
tenim els ingredientes.
Cent de nata, cent de caldo.
Cent de nata i cent de caldo.
Els moniatos,
les genties
i llavors els aromes.
En aquest cas,
tornem amb el gingebre,
és que el gingebre
hi va molt bé amb el moniato.
És un altre real,
el gingebre,
a més té aquest toc
diferent,
aquest toc espacial.
Sí.
Doncs una miqueta,
un toc.
Que fa tardor.
Sí, fa tardor.
Una miqueta de pebre negre,
comí,
en aquest cas hi queda molt bé també,
una miqueta de comí
i l'oli d'oliva.
El que farem és
posar tots els ingredients
en un bol per triturar,
les llenties,
els moniatos,
la nata,
el caldo,
el gingebre,
el pebre negre
i el comí.
Ho triturem tot bé,
i després,
o bé ho muntem amb oli d'oliva
seguint triturant,
que és una manera de presentar-ho,
o a mi m'agrada molt tallat.
O sigui,
jo ja quan tinc tot això
ho poso al plat
i després hi tiro el ratx d'oli d'oliva
sencer al damunt del plat
ja una vegada emplatat,
que es vegi
l'oli d'oliva
allà al damunt.
O sigui,
es pot fer de les dues maneres,
o incorporant-ho amb el tórmix
que quedi com emulsionat,
diguem-ne,
que no es vegi l'oli,
o bé que quan agafis la cullera
doncs vegis l'oli d'oliva
i el damunt flotant.
I el gingebre,
quan l'hi posem també,
amb aquesta trituració,
o també per damunt?
El moment de triturar,
el moment de triturar.
Només és l'oli d'oliva
que ho afegim al final.
És l'oli d'oliva
i si voleu
podeu deixar un palet dolç
i poseu una miqueta
de sal cristal·litzada
l'últim moment al damunt
que també queda molt bé.
Què més?
Podríem fer una altra crema d'aquestes
però amb pernil,
que també queda molt bé.
El munyato i el pernil
és una combinació molt bona,
seria molt semblant.
En aquest cas,
el que faríem és
el caldo,
es faria un caldo de pernil,
ric amb aromes de pernil.
o el comprem o el fem
un caldo amb l'osset de pernil
que tingui com a protagonista
el pernil.
En aquest cas,
serien al voltant
dels 250 còpics de caldo,
també uns 250 grams
de munyato,
més o menys,
i uns taquets d'aquests de pernil,
aquelles puntes.
Això va molt bé
fer-ho passat Nadal
perquè per Nadal,
abans que hi ha alguna coixa de pernil,
ara no us sembla crisi,
és com quan hi ha la cosa,
però passat Nadal
normalment quedava l'os
i l'os
i quatre retalls,
doncs era un bon moment
per fer això.
Doncs els retalls,
també necessitem uns quants retalls
de pernil,
que no sigui pernil bo,
sinó retalls,
tacos,
per tirar després per damunt.
Pebre negre
i oli d'oliva.
Us ho imagineu,
bullirem els munyatos
amb el caldo,
que aquí
es pot fer el micrones
o es pot fer
a la olla,
com vulgueu.
Quan estiguem
bullits,
els munyatos
amb el caldo,
el que farem
és triturar-ho
amb el pebre,
rectifiquem de sal,
que no serà necessari
perquè aquest caldo
pot ser una miqueta salat ja,
però doncs rectifiquem,
tastem
i després això
ha de quedar una miqueta espacet,
una miqueta m'agrada
que sigui més tirant a purer
que crema,
perquè tingui una certa consistència
i després quan hi tinguem el pernil
ens floti el damunt,
ens quedi a dalt.
Doncs això,
quan el tinguem acabat,
en aquest cas sí que jo hi muntaria
l'oli d'oliva dintre,
hi tinguem un bon ratx d'oli d'oliva
bo incorporat a l'hora de triturar
i després decoraríem finalment
amb una miqueta de pernil pel damunt.
Això,
si és un dia de molta festa,
doncs se pot donar un cop de gratinador
i aquest pernil
ens quedarà una miqueta cruixentet.
Si voleu fer una miqueta més paqueminós,
doncs us saltegeu el pernil
abans de posar-lo.
Jo ho dic perquè,
doncs clar, quan el pernil toca paella,
greixos saturats,
calor,
vull dir tot això,
de gust molt bé,
però nutritivament parlant
és una miqueta paqueminós
però en canvi a l'hora de gratinar
ens aconseguirem uns gustos semblants
però només se crema a la part de dalt,
no és tan oliós,
és molt més sa.
S'ha de tenir moltes coses en compte, eh?
Sí.
No, més que coses,
jo sempre us dono moltes alternatives
per fer el que vulgueu en aquest cas, no?
Però, bueno,
jo crec que és una manera,
diferents maneres
d'arribar...
Escolta,
has dit una cosa interessant,
però dius,
bullir els moniatos amb el caldo,
amb la qual cosa els moniatos
ja agafen aquell gust.
Sí, el gust del palmetre.
En la crema d'abans,
recomanaves el mateix,
bullir-los amb el caldo?
No, no, no,
la crema d'abans no,
perquè les nates,
quan en fem una crema
i incorporem una nata,
la nata és bo que estigui crua,
perquè donen uns aromes brutals.
O sigui,
inclús si fem molta crema
i en volem per diversos dies,
només posem la nata
a la que anem a consumir,
d'acord?
I guardem el resto
sense la nata,
perquè la nata és molt fràgil
i es fa molt bé de seguida.
Llavors,
ens baixaria el temps
que podem guardar
la crema a la nevera.
O sigui,
per exemple,
si fem aquesta crema
de llenties i moniades,
que us he explicat abans,
ho deixem tot preparat
abans de tirar la nata,
tot ja acabadet.
I, a més,
aquesta crema reposada
és més bona
perquè els aromes
del jengibre
s'escampen
i del comí,
que costen una miqueta,
doncs,
la reposada s'escampen
i és molt millor.
Però llavors,
quan ja la tenim feta,
la deixem.
I, per exemple,
això avui i demà,
a l'hora de dinar,
que ens la volem menjar,
la traiem
i posem una miqueta de nata,
remenem
i mengem.
Veureu que
aquesta frescor de la nata,
fresca,
és increïble.
Penseu que
els amants dels formatges
i dels productes làctics
en general
estem lluitant
per les llets crues.
Què vol dir llet crua?
Vol dir llet que no s'ha bullit,
que no és UHT,
que no és pasteuritzada.
Una pasteuritzada,
alguna vegada,
sí,
depèn de la temperatura.
però, bueno,
estem buscant llets
sense coure,
diguem-ne.
Clar,
si tu compres
la millor llet del món
sense coure tal
i després la cous tu,
m'explicaràs.
Millor comprar-la ja cuita.
En aquest cas,
les nates igual.
Si comprem una nata
que ja ha estat pasteuritzada,
que ja ha estat UHT,
o que ja ha estat
d'aquestes sensaclucitat,
diguem-ne,
doncs fes el que vulguis.
Però si compres
una nata fresca,
aromàtica i tal,
tira l'últim moment.
Per tant,
agafem la cremeta
en calent.
Ben calenta,
perquè penseu que la nata
serà freda
i ens quedarà
la temperatura justa
per poder-la consumir
bona.
Una manera també
molt bona
de consumir els moniatos,
aquells que han fet
de més a més
al forn.
On hem fet molts
de més a més,
ens està donant per molt aixar.
Doncs mireu,
mira que és tonto
aquesta manera,
però és que està molt bona.
Agafem un d'aquests moniatos
que han fet de més a més,
el tallem amb una rodanxa
grosseta,
de dos dits,
una rodanxeta així,
li traiem la pell
amb compte
i intentem donar-li
una forma bonica,
doncs amonar-ho,
el tallem,
que quedi rodonet,
que quedi bonic.
Ens ha de quedar
com una galeta maria,
diguem-ne,
però doble,
una galeta maria
de dos dits,
o de dit i mig.
Això hi ha al gust
de cadascú,
inclús d'un dit
pot ser bo,
més prima no.
Llavors el que farem
és la posem directament
al plat
i tirarem sucre
pel damunt
i amb el soplete
la cremarem
o amb el ferro roent
de la crema catalana
el cremarem.
I llavors això
ho acompanyem
amb una salsa dolça.
Podem fer una salsa
de xocolata,
podem fer una malmelada
de...
Aquí va molt bé
la canyella,
alguna cosa que tingui canyella,
el clau,
aromàtic,
aquestes espècies així.
Llavors si fem
una xocolata amb clau
per exemple molt bé
o fem una malmelada
o un codonyat,
una espècie de codonyat,
una malmelada de codons
diguem-ne amb canyella
i ho acompanyem.
Això és un postre.
O sigui,
hem fet amb un moniato
fet sense sucre,
li hem incorporat
el sucre a l'últim moment
i tenim un postre,
un postre diferent
i un postre original.
Com que estan dolç
el moniato, en aquest cas,
veureu que ens quedaria
molt i molt bé.
Què més?
Vols alguna altra?
Si la portes, sí.
Per mi estupendo.
Sí, sí,
encara que sigui ràpid.
L'última, vinga.
Aquesta m'agrada molt
per l'originalitat.
Aquesta l'he descoberta avui,
no la coneixia
i m'ha sorprès
i per això us la vull explicar.
És una crema dolça,
en aquest cas és un postre,
de moniatos,
codons i xocolata.
O sigui,
combinem totes les coses
de la tardor
amb el pecat
pecaminós de la xocolata,
aquest pecat tan increïble
i tan bo.
I dic pecat no
perquè últimament parlant
en aquest cas no ho és,
sinó perquè és tan...
No ho sé,
té de tot la xocolata,
no?
És molt gulós
i és molt agradable.
Doncs mireu,
us vaig explicar la recepta
tal com l'he trobat,
amb quantitat,
amb els candidats
que he trobat
i proveu-la
perquè a mi m'ha sorprès.
Mireu,
és un quilo
de moniatos
per un codon gros,
un got de vidols,
una cullerada de cafè
de matafaluga,
la matafaluga és
aquella nís,
aquella espècie
llargadeta
que és com un gra de blat
però amb aroma de nís
i una rajola sencera
de xocolata.
Ara tornem-hi,
tornem-hi,
un quilo de moniatos.
Un codon gros.
Un got de vidols,
una cullerada de cafè
de matafaluga
i una rajola
de xocolata
d'aquestes de 100 grams.
La xocolata
per mi com més amarga
millor,
com més cacau porti
millor.
Doncs mireu,
això és qüestió
de posar-ho tot junt
amb un bol
al micro-onàs,
els moniatos
peladets
i talladets
a trossos,
el codony
també pelat
i tallat a trossos,
el got de vidols
i la matafaluga
i ja està.
Però tot en cru.
Sí, en cru.
En cru.
Ah, i després
la meitat
de la xocolata.
La meitat
de la rajola de xocolata.
Tot això
ho posem en un bol,
ho filmem
i al micro-onàs
hasta que se'ns quedi cuit,
que això seran uns 20 minutets.
I ja hi ha prou líquid.
Sí, sí, sí,
amb el got de vid,
si veieu,
perquè com que està filmat
i al micro-onàs
segur que sí,
però si no,
doncs se n'hi pot afegir
una miqueta d'aigua,
no passa res.
Quan ja el tinguem cuit,
que serà aquesta mitja horeta,
aquests 20 minuts,
perdó, més o menys,
el que farem
és triturar-ho tot,
ho triturem tot
amb el túrmix,
ben trituradet,
i a l'últim moment,
quan ja tinguem aquest puré,
això ens quedarà
com un puré de patata,
a l'últim moment
agafem l'altra meitat
de la rajola de xocolata
i la ratllem grossera
o fineta
o com vulgueu
i l'hi incorporeu
amb cru.
Però quan ja estigui fred
perquè no es fongui la xocolata.
El que vull és trobar
tropezones de xocolata
després amb aquesta espècie
de puré,
d'amoniatos,
codons i vidols.
Veureu quina cosa
més original i més bona.
Amb fred?
Sí, es pot menjar amb fred.
Això, de fet,
s'ha de menjar amb fred.
Si no,
si voleu donar-li
un toc diferent,
el que podeu fer
és donar-li un cop de forn
o un cop de gratinador
a l'últim moment,
que estigui calent de fora
i fred de dins.
Té pinta de crema catalana
pel que expliques, eh?
Ha de ser més espès,
ha de ser...
ha de tenir textura de muntanya,
o sigui,
ha de ser més tipus puré.
tipus puré,
d'acord?
Ara,
si ho voleu fer més líquid,
suposo que cap problema, eh?
Tipus crema catalana...
Això és un postre bomba
de temporada,
100%, no?
Sí, sí, sí.
Energètic,
bo, original i diferent.
I del tiempo.
I del tiempo.