Com cada dijous a la sintonia de Tarragona Ràdio,
l'espai de cuina amb en Francesc Lledó del Quim Quima.
Aquí tornem a saludar.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia de nou.
Avui, en el penúltim programa d'aquesta temporada,
abans de les vacances d'estiu,
una cosa molt refrescant, els gintònics.
Els gintònics, sí.
Home, és la beguda de l'estiu per l'excel·lència, no?
Està molt de moda i ja fa uns quants anys.
A més, el mercat ha canviat moltíssim en aquest aspecte,
tant amb ginebres com amb tòniques.
I els coneixements de la gent que els preparem també han canviat.
També ens hem obert a moltes altres coses que el típic gintònic,
que està boníssim,
però tenim moltes més possibilitats de jugar amb aromes,
de jugar amb tòniques, amb ginebres.
I això fa que, a part d'aquell sorbet de gintònic
que vam parlar la setmana passada que preparem el restaurant,
que és una idea més dintre del món del gintònic,
però que ha de disfrutar d'un bon gintònic després d'un sopar.
Jo crec que, a part de digestiu i que va molt bé,
jo crec que ve molt de gust.
Per tant, es pot innovar també en això de fer gintònics?
Oh, i tant, i tant, i tant.
Això ja depèn de cadascú, dels gustos de cadascú, evidentment,
perquè hi ha tantes ginebres com gustos.
I després, doncs, conèixer una miqueta el que hi ha
i saber-ho ajuntar tot.
Jo des d'aquí intentarem explicar el per què de les coses,
encara que no vull sent catedra ni molt menys,
vull dir, amb els gintònics, com amb moltes coses,
cadascú té les seves opinions.
I va ser la manera de fer-ho, moltes maneres.
I va ser la manera de fer, no?
Jo us donaré les meves, jo us donaré els meus coneixements,
el que jo sé, us ho explicaré,
us ho intentaré explicar el per què de les coses
i després cadascú a casa seva que faci, evidentment,
el que vulgui i, sobretot, el que més li agradi.
Per exemple, per on podem començar?
Què ha de tenir, per exemple, un bon gintònic?
A veure, el primer, ginebre.
Ginebre i tònica, no?
Són els dos ingredients bàsics.
Però, doncs, per començar,
per algun lloc comencem per la ginebra.
La ginebra és un destil·lat de gra, en teoria,
encara que això també ja ha canviat,
però, en teoria, és un destil·lat de gra.
Aromatitzat amb ginebrons.
El seu origen és originàriament d'Holanda,
que es deia gineber,
originàriament la gineber es diu gineber,
i era com un snaps.
Era un destil·lat d'ordi,
molt aromàtic, molt tipus grape o així,
i ja està, que agafaven l'ordi,
el destil·laven i punto.
Llavors l'aromatitzaven amb ginebrons.
Aconseguien un destil·lat molt ben fet
i també d'un preu raonable,
o sigui, no era una cosa barata,
i això era el gineber.
Diguem-ne, aquest és l'origen.
Després va passar a Anglaterra,
Anglaterra, en vez de fer-ho tan puristes,
hi van barrejar diferents tipus de grans,
perquè sortís més barat,
i anaven més a buscar l'aroma del ginebró
que de la pròpia aiguardena.
Llavors passaven de l'aiguardent,
feien un alcohol,
un alcohol bàsic,
bàsicament sense aromes,
i aquest alcohol l'aromatitzaven o en ginebrons
o bé el destil·laven a través de ginebrons.
O sigui, hi ha les dues maneres de fer-ho.
I llavors sortia el London Gin.
Són ginebres molt més seques
i amb més aroma de ginebró que les ginebers.
I per últim,
hi ha totes aquestes línies noves de ginebres actuals
que es poden encabir dintre dels ginebers,
n'hi ha que es poden encabir dintre de les London Jeans
i n'hi ha que s'haurien de crear un món nou.
Bàsicament aquestes línies noves venen dels aromes.
O sigui, normalment la ginebra portava ginebró
i poca cosa més,
o sí, portaven algunes espècies,
però bastant camuflades, bastant per arrodonir.
Avui en dia se fan ginebres amb gustos molt accentuats,
de pebre, amb gustos accentuats de canyella,
amb gustos accentuats d'altres coses,
que això li dona molta personalitat a la ginebra.
O també es fan ginebres fetes que no estan destil·lats de grà,
sinó que són destil·lats, per exemple, de vi.
O sigui, aprofitant l'alcohol atílic,
la passen per ginebrons i fan una ginebra de vi,
com la gibain.
Ajudada, en aquest cas, amb la gibain,
amb la flor de la vinya,
o bé amb el brimat de la vinya.
Una de les dues és la floràtion,
la gibain floràtion, que és la verda,
o la gibain noazon, que és la que és grisa.
La floràtion, doncs, agafa els aromes florals de la flor de la vinya,
i la noazon és el brimat,
és quan la flor cau
i queda ja a punta el raïm,
a punta el gatoll de raïm,
a punta la fruita,
que són uns granets verds molt forts,
molt amargants,
que li donen aquest gust més tancat,
més amargant,
més verd a la noazon.
També fan destil·lats d'altres,
per exemple, en el cas de destil·lats de poma,
com si fos una cidra,
amb alcohols de poma,
es fan a través de ginebrons
i es fan ginebres.
En aquest cas,
la Whitney Neal,
no, Whitney Neal no,
William Chase,
William Chase és una ginebra
destil·lat de poma,
o sigui, partint d'un alcohol
provenent de pomes.
Són aquests que jo conec,
a la millor hi ha destil·lats provenents
d'altres fruites,
que seria perfectament possible,
perquè jo, evidentment,
tampoc ho conec tot.
Però, bàsicament,
aquí tenim una miqueta
el panorama de les ginebres actuals.
Amb denomació d'origen
tenim també la ginebra de Mou,
que és denomació d'origen pròpia.
És aquí a prop de casa nostra, doncs.
És catalana,
és a prop de casa,
però, doncs,
que dintre de la Comunitat Econòmica Europea
té aquesta denomació d'origen pròpia
com a particularitat,
com a curiositat.
Després, també,
a vegades es posa dry gin.
Totes les ginebres,
London gin,
han de ser dry,
han de ser seques.
Les ginebres,
les ginebres holandeses,
són més dolces,
són més afruitades
i més dolces.
Però,
inclús poden contindre
alguna traça
de sucre residual.
Però, en el cas de les London gins,
totes han de ser drys,
totes han de ser seques,
per la pròpia denominació.
Llavors, a vegades,
hi posa dry London gin,
o a vegades només London gin
sense la paraula dry,
que vol dir sec.
És el mateix.
Pot anar-hi o no,
aquesta paraula.
Tot un món, eh?
És tot un món,
vull dir,
en definitiva,
després també hi ha
altres orígens,
per exemple,
que a mi m'encanten,
les ginebres que venen d'Escòcia.
Quan diem d'Anglaterra,
jo m'estava fent el Reino Unit,
que són les ginebres,
les London gin,
però després hi ha
les escoceses,
que és tot un món,
que són ginebres
que també es destilen de grà,
moltes vegades d'ordi i sol,
o a vegades amb una mica de blat,
però moltes vegades són molt puristes,
són molt cerveseres,
són molt de whisky.
Home,
allà fan un bon whisky.
Allà fan un bon whisky a Escòcia,
per tant,
tenen molt d'ordi,
que aprofiten a vegades aquest ordi
per fer la ginebra.
Llavors,
el que fan és,
per exemple,
la Hendrix,
que és una de les més conegudes,
són ginebres de destil·lació
per lots,
o sigui,
no és destil·lació contínua,
sinó que és,
agafen un lot
d'ordi,
el fan tot el procés,
la fermentació,
la destil·lació,
tot,
però és tot per blocs,
per exemple,
amb lots de 500 litres,
fan un lot de 500 litres de Hendrix,
doncs en aquest cas,
les aromatitzen amb cogombra
i amb roses,
amb roses provenents de Bulgària,
són les característiques de la Hendrix,
però llavors,
cada botella,
si fixeu,
porta el número de lot,
llavors cada lot
pot tenir un gust
lleugerament diferent
de l'altre,
perquè va tot per lots.
Per tant,
cada bot el fa únic
i diferent a la resta.
Exacte,
també és el cas de la Blackwoods,
és una ginebra escocesa
poc coneguda,
excel·lent,
és una ginebra excel·lent
i aquesta porta anyada,
o sigui,
així com les Hendrix
poden barrejar
destil·lats d'alcohols
destil·lats de diferents anys,
en aquest cas,
la Blackwoods porta anyada,
jo, per exemple,
ara estic treballant en 2007,
tinc una Blackwoods 2007.
Són particularitats,
també,
les estil·lades per lots,
són particularitats
que tenen aquestes ginebres
escoceses
que, ja et dic,
són d'una qualitat excel·lent
i que són bones de conèixer.
A mi m'agrada molt
anar canviant de ginebres,
informar-te una miqueta
de la ginebra que t'estaràs
i disfrutar-la,
perquè jo no crec
que n'hi hagi ni de millors
ni de pitjors,
totes tenen el seu moment
i totes tenen la seva gràcia.
Home,
i quan coneixes d'on ve,
com es fa,
i pots aplicar una mica més de gràcia,
fins i tot,
no fas,
li dones un toc diferent,
m'imagino, oi?
Sí, sí, sí.
Són fàcils de trobar,
per exemple,
aquests tipus de gine a Tarragona,
per exemple?
Avui en dia sí,
jo crec que sí.
Es troben bé,
home,
no trobaràs mai
tot el que vols,
eh?
Amb bars,
per desgràcia,
doncs,
no n'hi ha masses,
però cada vegada n'hi ha més,
però doncs,
amb botigues especialitzades
cada vegada se'n troben més,
sí,
i amb gràcia.
Per exemple,
n'hi ha una a mi que m'agrada molt,
que és la Megallen,
que es comença a trobar força
pels bars.
La Whitney,
la William Chase,
aquesta de poma també es troba,
la Gibane s'ha posat molt de moda,
que és aquesta destil·lada de raïm,
vull dir que a mi m'agrada molt
la Blue Ribbon,
que és una London Gin,
amb gust de pebre,
a mi és que els gintònics amb pebre
m'encanta.
Gust de pebre?
Sí,
amb una,
amb una,
pebre de Jamaica,
està molt marcada el pebre de Jamaica,
i és que quan faig un gintònic
després no parlarem,
m'agrada posar-m'hi pebre,
pebre de Chachuan,
que és un pebre molt aromàtic,
que no és quasi quasi ni pebre,
és un pebre a bord,
doncs uns graners
li donen un aroma també
que a mi m'agrada molt.
Però bueno,
en definitiva,
jo el que aconsellaria
és conèixer la ginebra
per després decidir
quina tònica hi posem
i quin aroma hi afegim
o no hi afegim res.
Bàsicament,
les normes per mi bàsiques
són si anem a ginebres
molt aromàtiques,
molt particulars,
molt definides,
buscar poques floritures després,
o sigui,
anar a disfrutar d'aquesta ginebra.
I sota hi ha de l'aroma pròpia d'aquesta ginebra.
Si anem a una Givain en Noison
o anem a una William Chase
o anem a ginebres,
per exemple,
a mi n'hi ha una que m'encanta
que és l'ol rach
amb safrà,
doncs en aquestes ginebres
buscar una tònica ben neutra
i no posar-hi res més
i disfrutar de l'aroma
de la ginebra,
inclús veure-les soles,
a mi m'encanten soles
amb la temperatura,
que estiguin fresquetes,
amb un got de destil·lat,
estan fantàstiques
també per disfrutar soles.
Bàsicament,
seguiria aquestes normes.
Si volem fer floritures,
que és xulíssim,
amb gintònics,
doncs allà busquem
ginebres amb alcohols
de molta qualitat,
que sobretot això és important,
que els destil·lats
siguin de qualitat.
Per què?
Doncs perquè els alcohols
siguin els correctes,
estiguin ben tallats
i no ens facin mal de cap.
Llavors,
que si l'alcohol és de qualitat,
a partir d'aquí,
doncs,
podem fer gintònics
jugant molt
amb la floritura nostra,
fer gint-hi pebre,
fer gint-hi unes tòniques
buscades.
Llavors,
aquí aniríem
amb ginebres bàsiques
i jugant més
amb els aromes.
Amb la resta.
Exacte.
I quins preparem?
Quins gintònics
podem preparar?
Després d'això,
home,
jo d'això primer
m'agradaria parlar...
Les tòniques.
Les tòniques.
Clar, clar.
Les tòniques.
Hem parlat de les ginebres
i ara de les tòniques.
Parlem de les tòniques.
Les tòniques
és una beguda gaseosa.
De fet,
és la primera beguda gaseosa
que va existir al món.
O sigui,
l'invent de les begudes gaseoses
el va fer el senyor Sweeps
l'any 1783.
O sigui,
que fa una miqueta ja
es va inventar
la primera beguda en gas
del món
que va ser
la tònica.
D'això ve
que
en aquella època
hi havia les colònies angleses.
Els anglesos
havien conquerit
la Índia
com a colònia
i allà hi havia
el problema de la malària.
Era una malaltia
tropical,
molt extesa
i la manera
de combatre la malària
és la quinina.
És consumir quinina
regularment
que actua
jo no hi entenc
de medicina
però va molt bé
contra la malària.
El problema de la quinina
és que és una medicina
és un producte
molt amargant
i difícil d'aprendre
per ser tan amargant.
Llavors,
els soldats anglesos
que feien
el barrejaven
amb aigua,
amb gas,
amb soda,
amb sifon
i suquet de llimona.
I posaven una miqueta suc de llimona,
sifon,
la quinina
i claca,
avall.
Cap dins.
Cap dins.
Era una manera
de prendre la quinina
una miqueta més agradablement.
Home,
tan agradablement
que els va encantar.
la quinina,
l'aigua amb gas
i la llimona.
I els va agradar tant
que de tant en tant
també ho batejaven
amb Ginebra
que era la veuda nacional
anglesa,
sempre la dry gin.
En aquella època
ja estava molt de moda.
Llavors,
a partir d'aquí
ja va sortir directament
la tònica
amb el gin tònica.
O sigui,
es va inventar
pràcticament junt
fins que el senyor Suez
ho va treure de la Índia
i ho va comercialitzar
ja a Anglaterra
perquè es va fer tan famós
que inclús
va sortir de la Índia
i es va consumir
quinina a Anglaterra
sense necessitat.
O sigui,
només per plaer
d'aquesta tònica
aqua tònica
i després
combinat amb la Ginebra
seria el gin tònica.
Seguint aquests preceptes
els senyors Suez
des de llavors
que fabriquen tònica
com de tots
és conegut.
Jo trobo que és una tònica
molt correcta
el que passa
és que últimament
n'han sortit
moltes tòniques
al mercat
i molt diferents
i ara potser
és la despreciada
l'estil de Suez.
Doncs no,
és una bona tònica
per fer gin tònica
jo crec que és una excel·lent tònica
per fer gin tònics
sempre i quan
sapiguem el que estem fent
o sigui
com és el que dic
de les Ginebra
s'han de conèixer
les característiques
de cada tònica
i jugar amb elles.
En el cas de les Suez
és una tònica
que té un punt de dolç
és un punt dolce
amb una amargor baixa
no té una amargor
molt accentuada
i té bastant de gas
o sigui
si coneixem
aquests tres paràmetres
podem jugar.
Ja podem jugar.
en comparació
per exemple
una marca coneguda
Nordic
Nordic
és més seca
és d'una amargor mitja
i té poc gas
llavors també
és diferent de les Suez
per això.
Una altra coneguda
Febertree
per exemple
Febertree
encara és més seca
encara és més amarga
i té una miqueta
menys de gas
encara.
Després hi ha
la Cutonic
que seria més amarga
encara
amb menys gas
encara
i té un puntet
de més
un puntet de dolç
llavors jugant amb això
doncs podem combinar
les tòniques
amb les ginebres
que ens agradin
jo per exemple
si vaig a buscar
aromes meus
que jo hi afegeixi
vull jugar jo
com a barman
amb els gin tònics
jo partiria
d'una
d'una Suez
que és bastant més neutra
i d'una ginebra
doncs com una Safir
una Bombay Safir
o com una ginebra així
tampoc sense passar-nos
i a partir d'aquí
doncs hi posarien
doncs una miqueta
de pebre
si volava una mica
una mica de pell de llima
i una miqueta
de soquet
de llima
no ho sé
jugar amb els aromes
que seria la tercera part
dels gin tònics
els aromes afegits
que els aromes afegits
sempre podem jugar
o bé
reforçant
els que ja porten
doncs
hi ha
ginebres per exemple
que a mi m'agrada posar-hi
uns ginebrons a dintre
per exemple
hi ha
la
terra
des Terres Ruges
que es diu
que és una ginebra
molt acoloniada
francesa
que m'agrada posar-hi
també uns ganets
de ginebró dintre
el fer el gin tònic
per reforçar
l'accentua la ginebra
perquè és tan aromàtica
a vegades que et perds
i doncs
perds el ginebró
i així l'accentues
una miqueta en viu
i li dones un toc
després hi ha
la Blue Ribbon
per exemple
que és aquella
que et he comentat
que tenia gust
de pebre de Jamaica
que m'agrada reforçar-la
amb una miqueta de pebre
molt gut al moment
que llavors
li dona uns tocs
encara més accentuats
de pebre
que la fan
molt interessant
de consumir
sempre jugant
una miqueta amb això
amb la nota que hi ha
per exemple
en la Hendrix
que és coneguda
hi ha gent qui posa
el cogombra
una rodància de cogombra
el got
fantàstic
ho trobo fantàstic
per ser més originals
dir-vos que
ho podeu fer amb roses
la Hendrix porta roses
també
llavors hi podeu posar
un pètal de rosa
sempre que siguin roses
de jardí
que no estiguin ensufatades
penseu que la rosa
doncs si és comprada
primera que no és aromàtica
i segona que pot portar
productes que no són
comestibles
ha de fer flors comestibles
i en aquest cas
les flors de jardí
ho són totes
si no les heu ensufatat
o no hi ha cap producte tòxic
que li hagués afegit
són perfectament comestibles
doncs uns pètals de rosa
un o dos pètals de rosa
dintre del gin tònic
a part que fa molt bonic
i aquella bonica imatge
li donen un toc
a la Hendrix
fantàstic
doncs jugar una miqueta
amb aquests
també s'hi pot posar
la flor elèctrica
que és aquesta flor
que estic jo posant
ara
en el sorbet de gin tònic
en aquest gelat que faig
en aquest sorbet
doncs també
si tu agafes un got de gin tònic
i li fregues la flor
per dalt
a la vora del got
de la mateixa manera
que es pot fer
amb una pell de llima
o una pell de llimona
doncs ho fas
amb la flor elèctrica
li dona un toc
un toc elèctric
el gin tònic
que ajuda
invita a refrescar més
encara
a veure'n més
quan veus
dius
ostres
què passa aquí
i invita
a fer un segon tast
del gin tònic
o sigui
també podem jugar
amb la copa
que també és molt important
per mi
jo per mi
els gin tònic
s'han de servir
amb copes
amples
siguin copes
siguin gots
però sempre
de boca ample
millor en copa
millor en una copa
que en un got
home
jo la copa a balon
m'agrada molt
pel gin tònic
jo és de les poques
llocs on posaria
una
o sigui
és dels poques coses
en què faria servir
una copa a balon
perquè la copa a balon
normalment se serveixen
pel whisky
pel conyac
per mi és una aberració
per mi no s'ha de fer servir mai
però en canvi
amb un gin tònic
sí
amb un gin tònic
crec que és fantàstic
perquè el gin tònic
porta gas
i necessita
bastant de superfície
per bombollejar
necessita
lloc per
encabir aquest gel
que per mi
n'ha de portar molt
un gin tònic
per mi un gin tònic
s'ha de veure
relativament ràpid
ha de ser fluixet
no ha de ser molt carregat
de ginebra
i s'ha de veure
i ha de tenir
molt de gel
llavors clar
s'ha de veure ràpid
perquè el gel no es fongui
i la tònica
ha d'estar freda
perquè si el tirem calent
se'ns igualirà de seguida
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
clar
no perquè porti gel
molta gent me diu
la tònica no cal que estic a la nevera
perquè porti gel
sinó el gel es desfà ràpid
exacte
el gel se'ns desfarà
i ens desfarà el gin tònic
inclús la ginebra
si ho podeu fer
tenir-lo a la nevera
és molt millor també
perquè ens aguantarà
molt millor el gel
i els aromes
després seran molt millors
de fet diuen
que
doncs amb una copa a balon
s'han de tirar
3 segons de ginebra
i el resto de tònica
fins a cobrir tot el gel
que normalment hi van
3-4 glaçons
amb un gin tònic
3 segons de ginebra
això perquè ens en tenguem
normalment seria
un quart
un quart de ginebra
per 3 quarts de tònica
més o menys
a mi m'agraden fluixetes
ja us ho dic
perquè
primera que la ginebra
si és bona
ja ressalta
ja ens surt l'aroma
segona que crec que és un refresc
que ens ha de refrescar
no ens ha d'emborratxar
i després que
si carreguem molt d'alcohol
pesen
la ginebra
s'ha passat de beure
sí s'ha passat de beure
en canvi
el que estem buscant a l'estiu
és una cosa que ens refresqui
tenim 7
i llavors és normal
en una nit
beure-se en 2 o 3 de gin tònics
clar
si els fem molt carregats
acabarem malament
llavors sempre és millor
lleugers
i que ens facin
aquesta funció refrescant
a més penseu que
la tònica
és com la Coca-Cola
és estimulant
llavors també ens ajudarà
a allargar la nit
si ens en prenem 2 o 3
de fluixets
ens allargarà la nit
que no
si ens en prenem un de fort
que ens tombarà
sempre és molt millor
poc alcohol
bona tònica
i jugar una miqueta
amb diferents ginebres
amb diferents tòniques
i no fer els iguals
també és xulo
doncs vinga
el primer el faig d'això
el segon el faig d'allò
i anar descobrint
i anar entrant
en aquest món
que és apassionant
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
que tot un món
això com deia el francès
de descobrir les ginebres
les ginebres
les tòniques
les aromes
que hi pots afegir
hi ha alguna recomanació
en especial
en quin gin tònica
ens quedaríem de tots
i quin és el que més
a tu t'agrada
per exemple
home a veure
és molt difícil de dir
en quin me quedaria
però a veure
a mi per exemple
jo em quedaria
com a suau
com a elegant
com a diferent
com a
una miqueta especial
em quedaria
Olrag Safran
és una ginebre
barata
entre altres coses
és una ginebre
que està
pel voltant dels 20 euros
no sé ni si arriba
Olrag Safran
costa una mica de trobar
és una botella molt bonica
molt senzilla
és una botella anglesa
quadrada
molt senzilla
Olrag Safran
amb
una miqueta de nòrdic
i
quatre glaçons
i una
una pell de llimona
fregada per dalt
a la vora
del
del got
per donar-li
un toc
d'amargor
i
aquesta mateixa pell
tirada dintre
i ja està
en aquest cas
sense res més
perquè
m'agrada aquesta ginebre
m'agrada disfrutar-la
i poso la nòrdic
perquè considero
que és una
una tònica
bastant neutra
no és dolça
i en aquest cas
el voldria sec
o sigui que jo crec
que en aquest cas
m'agrada molt
i si ens anéssim
a un gin tònic
més salvatge
m'agradaria
jo per exemple
a mi
m'agrada molt
un Blue Ribbon
aquest del pebre
aquest del pebre
aquest m'encanta
la Blue Ribbon
en aquest cas
hi podem posar
una sueps tranquil·lament
una Blue Ribbon
amb sueps
i pebre negre
de chechuan
molt
al damunt
i en aquest cas
jo m'hi tiro una miqueta
de suc de llimona
no vaig fer un gin tònic
purista
vaig disfrutar-lo
el pebre
m'hi dóna potència
llavors el suc de llimona
m'ha refresca
i si voleu
alguns gin tònics
es poden rectificar
amb angostura
jo no seria el cas
en aquest
però amb alguns
ho faig
amb angostura
l'angostura
és un preparat
de cocteleria
és una botella petitona
que sembla tabasco
que és
en essència
és un extracte
d'amargant
de pell de taronja
i de llimona
o sigui
agafen un extracte
a les pells
li donen un amargor brutal
i llavors amb una goteta
li dones
rectifiques l'amargor
o sigui
si una tònica
és molt dolça
com en aquest cas
les sueps
una gota d'angostura
bum
te puja l'amargor
t'hi dona un toc
de pells de taronja
amargues
i a mi m'hi agrada molt
jo en aquest cas
també n'hi posaria
una goteta d'angostura
amb aquest
amb aquest gin tònic
de Blue Ribbon
amb pebre de Chechuan
no ho sé
són dues opcions
extremes
o sigui
una molt molt molt sutil
molt suau
molt elegant
i l'altra més potent
més London Gin
més Dry Gin
i bueno
molt molt refrescants
abans en podem anar tan lluny
com a afegir-hi menta
amb un gin tònic
amb un gin tònic normal
per exemple
m'agafeu una Bombay
normal
amb unes sueps
i posem unes fulletes de menta
i veureu que
ostres
està força bé
està refrescant
ara la menta refresca molt
amb una miqueta de suquet de llimona
una ginebra barata
senzilla
que la trobem de tot arreu
una tònica barata
senzilla
que la trobem de tot arreu
doncs a més amb aquesta miqueta
de suc de llimona
i aquestes fulles de menta
veureu que li donem un toc
diferent
refrescant
se'n atrevim tot
pels puristes
doncs molt bé
hi ha unes ginebres molt bones
hi ha unes tòniques molt bones
anem per allà
però també podem disfrutar
de gin tònics
mentre jo sempre ho dic
sempre l'alcohol
que l'alcohol sigui bo
que no sigui garrafó
que siguin alcohols
comestibles
perquè els altres alcohols
són tòxics
o sigui
el problema dels maldecaps
dels alcohols
és que estan mal tallats
estan mal destilats
o no és que estiguin malament
és que s'està aprofitant
el que les ginebres bones
no volen
ho venen
com a subproducte
en teoria no pel consum humà
però doncs hi ha gent
que ho fa servir
i s'estan venent
verdades barbaritats
amb garrafa
que són alcohols
no tòxics
no comestibles
que són els que donen
aquests maldecaps
tan dolents
doncs sempre que partim
d'alcohols bons
podeu fer el que vulgueu
doncs ja ho veieu
molt interessant avui
amb en Francesc Lleador
que hem repassat
com fer un bon gin tònic
amb totes aquestes varietats
de ginebre de tòniques
fins i tot hem parlat
de la copa
també un element indispensable
per un bon gin tònic
i ja ho sabeu
el Francesc
amb tots aquests coneixements
us prepararà un bon gin tònic
el Quim Quim
sí, sí
tenim fama de fer-ne
i llavors
molta gent després de sopar
fa algun combinat
si gin tònics
daiquiris
mojitos
fem una miqueta de tot
per aprofitar
aquella terrassa
tan bonica que tenim
doncs després de sopar
que ve de gust
no marxar
quedar-se allí
doncs ho aprofitem
i fem
anem força
sí, la veritat és que tenim
una bona selecció
tant de whiskeys
com de ginebres
com de tòniques
com de coneixements
per fer-ho
doncs ja ho sabeu
gràcies Francesc
que vagi bé
a vosaltres
adéu, bon dia