Fins demà!
Fins demà!
Això seria representatiu de Turquia o d'Istanbul, que és concretament la ciutat que visitem?
Doncs ho estava pensant precisament mentre l'escoltava.
Seria representatiu d'una part d'Istanbul, és a dir, la part més tradicional,
sí que és aquesta música ètnica que és xula.
També hi ha una altra banda que és el pop, com hi ha a tot arreu,
que és el que més sona entre la gent del dia a dia d'Istanbul.
Si et fem triar una paraula per definir Istanbul...
Uf, que complicat.
Doncs jo sempre he pensat que és molt indefinible,
o tiraré d'un tòpic per respondre't, és una ciutat de contrastos.
Perquè hi hauria dos Istambuls, que a més són molt clars de veure,
i depèn d'on estàs, en veus un o l'altre.
Seria primer el més tradicional, que potser és l'Istanbul que es pensa a les agències de viatges,
o quan tu vas cap allà.
I després hi hauria un altre, que és el quotidial del dia a dia.
Vull dir, Istambul és una ciutat molt moderna,
amb mitjans de transport, com tramvies, com metros,
com hi podria haver Barcelona,
i amb un munt de centres comercials enormes i coses que et sobten molt.
Llavors, trobar-te tot això al dia a dia,
alhora que sents, per exemple, els repics de les mesquites,
és com un contrast molt interessant.
Cal impressionant que Orien i Occident, on s'ajunten, no?
Sí, sí, efectivament.
Fins i tot la ciutat, em sembla que està partida més o menys físicament,
per la part oriental i la part occidental.
Correcte.
Com es diu? L'Estret o el Bòsfor?
El Bòsfor, sí, sí, és el Bòsfor.
Llavors hi ha, vull dir, una banda quedaria Europa i l'altra quedaria Àsia,
i al mig d'Istanbul que abarca les dues bandes.
Es barregen realment?
Vull dir, la ciutat, encara que dius està partit,
i a nivell turístic dius aquí hi ha una cosa i aquí hi ha l'altra,
després a dins és una barreja?
o realment està molt separada la gent, la població?
No, sí que es barreja, sí que es barreja.
De fet, hi ha dos ponts enormes, super, vull dir, tecnològics.
On pesca la gent.
Sí, sí, sí.
Ara ho explicarem, això.
I vull dir, doncs, sí que s'ajunta, sí que és cert que, vull dir,
si fas una panoràmica de Turquia, contra més vas cap a l'Àsia,
sí que es nota que vas anant cap a, vull dir, cap a la banda més tradicional,
però sí que es nota, depèn del carrer que et poses o el local que visites,
hi ha contrastos molt xulos, i és això de sortir d'una banda i estar de sobte en un carrer enorme,
amb un munt de gent, perquè estem molt no oblidant que és una ciutat de 15 milions d'habitants,
vull dir, poca broma és, sí, sí, és...
I de sobte estàs en un carreró.
Exacte, exacte, en un carreró d'aquells tradicionals que quasi, vull dir,
les rajoles estan aixecades, i és, vull dir, és molt curiós, és molt divertit, de fet.
Javi, com és que hi vas ara i quant de temps hi vas estar?
Així m'ha hagut de començar per aquí, perquè ja veureu que l'oblació del Javi no és la del típic turista.
També, també és una gran pregunta.
Jo hi vaig anar d'Erasmus, vaig estar sis mesos a Turquia, cinc a Istanbul pròpiament dit,
i el motiu, la veritat, és que no te'l sabria dir, simplement, vull dir,
estàvem mirant destinacions Erasmus i algú va dir, ah, es pot anar a Istanbul,
i jo vaig pensar, ostres, Istanbul, vull dir, què en saps, Istanbul?
Segurament res, i segurament ha de ser molt diferent de com la gent pensa,
i així va ser, i per això vaig decidir anar cap allà.
Què tal els estudis allà?
Bé, molt bé, però molt diferents de com són aquí.
Aquí tenim un sistema bastant basat en...
De fet, un dels secrets dels Erasmus, o una cosa que algú em va dir,
és que no ho diuen públicament, però un dels objectius de l'Erasmus,
segons diuen, és que acabis estimant més el teu país.
Això és curiós, i a mi em va fer molta gràcia.
Sí que passa, perquè quan estàs aquí hi ha coses molt quotidianes,
i quan marxes cap allà t'adones que trobes a faltar coses que potser aquí no et semblaven tan bé,
però no et molesten tant els estudis, és una d'aquestes coses,
perquè aquí tenim un sistema molt basat en el tema públic,
i tindrà les seves mancances, però està molt bé,
i en canvi allà és molt privat.
Llavors, te n'adones que hi ha universitats,
jo vaig estar en una universitat privada,
vull dir, una universitat privada vol dir que té un amo,
hi havia un propietari que es feia festes en aquella universitat,
que sona com molt raro,
i a vegades tenies la impressió que l'objectiu era més aconseguir un títol,
que no pas aprendre.
Era curiós, era com una altra filosofia molt,
vull dir, potser és una mica exagerat això que acabo de dir,
però era una filosofia diferent,
no hi havia aquesta filosofia de tu vas a l'universitat perquè et vols formar,
era més, vull dir, control d'assistència, aquestes coses,
i era una mica... és curiós.
És curiós, i a nivell de continguts?
A nivell de continguts...
Del que ja s'ensenyava, equiparat amb els continguts d'aquí o...?
És una mica difícil equiparar perquè són,
vull dir, són... a banda que són visions diferents,
hi ha el problema de l'idioma que a vegades...
i els plans d'estudis són completament diferents,
llavors potser t'has d'agafar signatures de segona, signatures de tercer,
has de fer una mica un max-mix.
a mi no em va semblar, però, que hi hagués una continuïtat en el sentit de...
parlo de la meva universitat, en el sentit d'un pla d'estudis,
allò acabat, en un principi, en un final,
era més anar allà a aprendre de moltes coses,
i el professor venia i t'explicava una mica el que ell sabia,
i potser hi havia assignatures,
jo vaig fer una assignatura de disseny, per exemple,
que la feia un professor que era fotògraf,
i llavors ho vehiculava tot a través de la fotografia.
M'hava donat la impressió que anava més encaminat
a col·locar després la gent en els llocs de treball,
i en els llocs de treball era on la gent aprenia realment l'ofici del dia a dia.
Ah, és curiós.
Sí.
Déu-n'hi-do.
És la meva visió, aquesta també, de la meva universitat.
Potser fent el programa des de primer fins a cinquè seria diferent.
També es donava molta importància als postgraus, per exemple.
És a dir, allà tothom feia postgrau.
Tothom estudiava...
Una cosa que sí que és curiosa
és que es donava molta importància a l'estudi, malgrat tot.
És a dir, tothom allà anava a la universitat.
Sí, sí.
Nois, noies, volia dir tothom.
Això és la vida diària des de dins, no?
I la vida d'un sector concret, que són els estudiants.
En quin idioma en mòvies, per tant?
Aquesta és la segona gran pregunta.
Oficialment les classes eren en anglès,
però hi havia un problema i és que els alumnes
i bona part dels professors no sabien prou anglès
com per fer les classes en anglès.
Llavors, a la universitat hi havia unes quantes classes
que es feien en anglès allò pels Erasmus,
però fora d'aquí i fora del grup d'estudiants d'allà
que tractaven amb els Erasmus, que sí que sabien anglès,
era tot turc.
I al carrer, evidentment, també.
Al carrer, completament en turc.
Anar a comprar al parc, havia de ser turc.
I tu vas sortir d'aquí sense saber un corret de turc
o ja et vas abans a estudiar alguna coseta?
L'únic que jo sabia de turc era una pàgina web
que havia trobat d'aprendre turc per internet,
que no em va servir d'absolutament res.
Però vaig marxar...
Quina fe, Javi, quina fe.
La veritat és que si m'ho deia la gent en plan i tu ja...
Bé, doncs, alguna cosa farem.
Jo sempre dic que la necessitat fa el coneixement.
Al final, si necessites aprendre turc, aprens per...
Vol dir, perquè no et queda més.
De totes formes, sí que és cert que els cinc mesos que vaig estar a Istanbul,
el sisè més, que va ser el que anava abans,
vaig anar a una altra ciutat, que és Adana,
que és una ciutat molt important,
em sembla que és la cinquena en població,
però no surt als mapes que tenim la gent al cap,
jo tampoc en sabia res, a fer un curs d'aturc durant quatre setmanes.
I l'únic que vaig aprendre és que és un idioma molt difícil.
Per què?
Perquè és aglutinant, que me van explicar, jo no ho sabia què vol dir,
que a l'hora de formar frases, en lloc d'afegir paraules,
com faríem nosaltres en català o en castellà,
el que fan és afegir prefixos i sufixos.
Llavors, una frase que tu la faries amb set o vuit paraules,
una frase senzilla, allà són dues paraules,
amb molts sufixos i molts prefixos afegits.
I a més hi ha una altra cosa,
vull dir, això costa molt d'entendre,
però és una altra forma completament de pensar l'idioma.
La gent que sap idioma, suposo que sabrà de què em refereixo,
vull dir, no tenen, per exemple, el verb ser o estar,
el nostre ser o estar no el tenen.
Llavors, per dir jo estic content,
tu dius jo content, no utilitzes el verb ser o estar,
però no és que parlis allò índio,
no és que dintre del seu idioma no el necessiten,
no el necessiten aquest verb,
perquè les construccions les fan diferent.
Llavors, fins que tu fas el clac de,
vale, ara ho entenc, passa molt de temps.
Déu-n'hi-do, quina és la paraula?
Mira, ja entrem en el pla turístic,
això té una entrevista ja,
ja hem de fer una entrevista d'Erasmus.
Escolta, quina és la paraula ja en pla turístic
que necessitarem més allà,
una paraula en turc,
que dius que això està al dia cada dos per tres,
això és molt pràctic de saber aquesta paraula.
Doncs n'hi hauria vàries,
però per exemple,
diré txoc paali,
que significa molt car.
Com?
Molt car.
Torna-la a dir en turc.
Txoc paali.
No sé si la pronuncio perfectament,
perquè hi ha una H una mica aspirada pel mig,
però seria...
I barat com seria?
Ah, ostres, no me'n recordo.
Ai, tira, és igual.
Però per què?
Que ho troben tot molt car?
Has de regatejar, això sí?
No, no, clar, has de regatejar.
Llavors, quan vas a un lloc,
dius, ohà, txoc paali.
Ah, ohà, primer.
Oja, és com un...
Ostres, amb els llocs que no oberts,
no s'ha tornat.
I llavors al paio ja li cau simpàtic
i t'hi ha...
Ah, bueno, no sé què.
Sí, és veritat que s'ha de regatejar.
Sí, sí, sí.
Mira, un lloc més macut típic per visitar
a nivell turístic
és el Gran Basar, n'hi veuen?
Sí, sí, sí, és molt maco.
És molt maco.
Què, és un mercat interior?
Sí, és un mercat molt tradicional
que és interior,
és a dir, està completament cobert.
També hi ha la part exterior,
que, vull dir, fa molt de caliu allà al voltant
i està en plena zona turística,
en plena Sultan Ahmed.
I, bueno, és un lloc molt tradicional
perquè té els típics arcs
i aquesta decoració.
No és el lloc on van a comprar els turcs,
però és molt maco de veure.
I és tot molt car.
Sí, sí, sempre, sempre tot molt car.
És a dir, sí.
Però, escolta, el tema de regatejar
és un regateig, jo crec que ja
esperat, l'esperen.
I no és que t'inflin el preu
o potser sí que te l'inflen
perquè després el vagi.
Sí, jo crec que sí que l'inflen
perquè el vagi.
Però ho aprecien, que tu regateigis?
I a més t'expliquen el producte, no?
Perquè jo crec que forma part de la gràcia.
És a dir, és un...
Jo Gran Besar,
em va semblar que era un atractiu turístic més
amb la gent que hi ha a les tendes
que està allà per jugar a aquest joc
i ells s'ho passen bé així.
Tu quan vas...
És a dir, tu regatejar,
només pots regatejar al Gran Besar
o en segons quins llocs.
Vull dir, si vas a comprar una beguda
en algun lloc turístic,
segur que et clavaran molt,
aquí sí que pots regatejar.
Si vas a un supermercat,
al centre d'Istanbul,
no volia el preu estar marcat en una etiqueta.
Vull dir, és com un carrer fru d'aquí.
No té més.
Però sí, quan vas a aquests jocs
sí que ho esperen.
És una miqueta aquella gràcia
més tradicional, potser,
i sí que està bé.
A més, fan un joc molt xungo,
que és de confondre't
entre euros i lires turques.
Amb un euro tens dos lires turques,
llavors sempre et diuen el preu en euros,
que és el doble de lires turques.
És una història així.
Pots pagar amb euros, també.
Pots pagar amb euros, sí, sí.
El Gran Besar, sí.
Més coses que hem de visitar
que no ens podem deixar perdre.
Caram, doncs,
d'allí de la zona de Sultanàmet
seria tot, vull dir, des de la...
La zona turística, no?
La Blue Jami, que és la masquita blava.
Vull dir, tot, tot, tot.
Especialment en època de Ramadán, suposo.
Sí, sí, sí.
De fet, jo, quan va tocar Ramadán
estava a Dana.
Llavors, clar, va ser molt...
Vull dir, un Ramadán molt típic.
Nosaltres no el vam fer, el Ramadán,
perquè és, vull dir, és passar-te sense menjar
des que surt el sol fins que es pon
i ha d'anar, vull dir, fa una calor bastant impressionant
sense menjar i sense beure,
que té molt de mèrit
i ells s'ho prenen amb molt d'interès.
Però sí, és una època única
perquè et permet d'entrar-te una miqueta més
en la seva visió religiosa
i en el per què fan les coses a vegades.
Des d'aquí tenim una mica la impressió
potser perquè, bueno, cadascú té les seves creences
però fins i tot les persones que som laiques
tenim la... vull dir, estem molt influenciats
per la religió catòlica.
Llavors, quan arribes a un altre lloc
que de bones primeres et sembla molt estrany
i no saps per què fan les coses,
ostres, te n'adones que tot té el seu motiu
i no... vull dir, és perfectament justificable.
Per exemple, les mesquites, una cosa que a mi em va agradar molt
és l'ambient de respecte que hi ha
i de tranquil·litat
però també de diàleg.
Vull dir, tu entres aquí en una església
i hi ha un silenci sepulcral.
Tu entres en una mesquita
quan no hi ha pregària, òbviament
i la gent està resant
però la gent parla, la gent es relaciona...
Sí, hi ha un punt de trobada al fòrum.
Sí, no sé si ben bé com a fòrum
però sí, hi ha un cert diàleg
que dius, ostres, és menys dogmàtic
del que jo m'esperava
i això està molt bé.
Per tant, hem de visitar la mesquita
Blava.
Santa Sofia és una altra, no?
És una altra.
Que també està molt a propensi.
Sí, està.
La zona turística està molt al costat.
Santa Sofia, que en turc és Aia Sofia
va ser primer una església
després quan la van agafar els turcs
la van convertir en una mesquita
i ara és un museu
que per una banda està molt bé
perquè és un museu
per l'altre has de pagar per entrar
que és la llàstima.
És molt xula, la veritat
és que és preciós perquè entres
i per una banda tens
les creus cristianes
com si diguéssim
que les han intentat dissimular
afegint-hi i esborrant coses.
Això ho has vist?
I tens els mosaics bizantins, no?
Sí, sí.
També.
Sí, és veritat
com si ho haguessin intentat esborrar
i et paro.
Exacte.
Però tenen una cosa
i també és just de dir-la
i a mi me la van explicar
i la vull dir
és que els turcs
o els musulmans
van ser molt respectuosos
quan la van conquistar
perquè encara pots veure-ho
tot això.
És a dir, encara hi ha moltes coses
que pots veure.
Nosaltres als cristians
a vegades quan conquistàvem coses
érem una miqueta més destroyers
en aquest sentit
érem una miqueta...
Perquè a vegades sembla
que la religió musulmana
sigui molt poc tolerant
i no és cert.
Vull dir, són una cultura molt rica.
I pots veure això
que les coses modificades
amb el contrast
amb les lletres àrabs
que tenen aquells plafons grans
i hi ha com uns plafons grans
que són molt xulos.
Està molt bé, és molt xulo.
I a més veus el minaret
on es posa...
que està com a desviat
és a dir, no està davant
perquè clar, no la van construir
mirant a la Meca
sinó que van construir l'església
com van voler.
Llavors clar, el minaret
en lloc d'estar just davant de tot
està una miqueta com a torçat
per estar de cara a la Meca.
Bé, doncs visita també obligada
Santa Sofia més musealitzada
que la pera.
Què més, què més?
Ja hi havia un munt de coses.
A altres llocs per veure.
Hi ha una altra zona
que seria Tàxim
que això està a l'altra banda
no del Bòsfor
però sí del Golden Horn
que en català seria...
La Banya Daurada.
Sí, la Banya Daurada.
Sembla que fins i tot es diu així.
Sí, pot ser.
Ah, escolta, el Bòsfor, el Podem
jo crec que és molt aconsellable
fer un recorregut marítim, no?
Sí, sí, sí.
Jo el vaig fer...
Hi ha un grup de coses
que em vaig guardar per fer-les
quan van venir mons pares.
Sí, clar.
Llavors vas recuperar
l'estat molt turístic.
Exacte, exacte.
I aquesta és una d'elles.
I sí, és molt maco.
Vull dir, vas per tot el Bòsfor
per tot l'estret
veus els dos ponts enormes
que n'hi ha un que fins i tot té colors
vull dir, és que és una passada
és que veus allò i dius
ostres, això és Àsia, vull dir, no, no, no pot ser
estem a Europa però a l'altra banda completament.
I sí, és molt maco, ho vas veient
fins i tot les cases allí a peu de Bòsfor
vull dir tot just allà que dius
ostres, això de l'altre, això de l'altre diners.
Està molt bé.
I parlaves d'aquesta altra zona, no?
A l'altre costat del Bòsfor.
Sí, no, a l'altre costat del Gold del Horn.
Ah, val, perdó.
Encara estem a la part d'Europa
hi hauria Tàxim, que seria la zona de Copes
d'on se surt
que és un dels carrers més transitats
és on hi ha el tramvia
hi ha un tramvia tradicional
que, bueno, està allà per fer bonic
bàsicament perquè per sota va el metro
però és xulo.
Llavors allà hi ha tota la zona de sortida a festa
amb música pop d'aquesta turca
que també seria ara.
Carrers comercials, botigues, seria aquesta zona?
Sí, sí, sí, carrers comercials, botigues
vol dir, tendes...
Jo em vaig sorprendre molt
de trobar-me tota la família Inditex
en aquell carrer
amb el Pull&Bear, no sé què,
dius, ostres, vol dir, on sóc, saps?
Vol dir, de sobte he tornat a...
He tornat a casa.
Sí, sí, en un moment.
Sí, sí, és una altra zona per veure.
Escolta, si seiem en una terrassa
perquè tenen terrasses també, no?
Ah, i són maquíssimes.
Les terrasses amb aquests carrers petonats
fes-ho tots en carrers gairebé impossibles
de molta pendent, no?
Sí, sí, amb l'asfalque d'allà.
Sí, sí, sí.
Què hem d'aprendre?
El cafè és obligat per curiós, no?
Sí, el cafè és obligat per curiós.
Jo el que recomanaria és el te.
Vol dir, el te turc és...
De fet, jo vaig marxar a Turquia
sense que m'agradés el te.
He tornat, que m'he pres un te
des que he tornat, i ja fa temps,
i allà no hi havia dia
que no m'emprenes tres o quatre de tès.
Perquè és un acte social gairebé.
I a més està molt bo, les coses com siguin.
I que és una varietat només de te.
Sí, és...
El que més vol dir el te tradicional
és el te negre,
i després pots demanar als tès que vulguis,
te de poma, te de...
Que són més allò per provar.
Però el que sempre es pren
és el te negre en qualsevol.
Te l'han de servir d'alguna manera especial.
Sí.
Amb aquells gotets petits.
Tenen aquells gotets petits,
tenen aquelles tateres que hi ha a sota
i poses l'aigua,
m'assembla, les calfes,
després a dalt van les herbes.
És un...
No el vaig aprendre a fer,
no el vaig aprendre a fer,
però està molt bé
i se serveix en aquestes terrasses,
se serveix a tots els restaurants,
a tot arreu on vagis,
et serveixen te.
I quan se t'acaba el te venen a servir-te'n més
perquè és...
és un acte social.
Tothom pren te.
Allà, les hores mortes,
es maten prenent un te
i jugant a un joc que es diu tabla,
que seria com el Pokémon.
Ah, sí?
És un Pokémon que està molt bé,
està molt divertit.
Vas aprendre.
Sí, em vaig tornar a un petit màster
de Pokémon.
Fins i tot vaig aconseguir guanyar algun turc
que té un mèrit important
perquè jugant ells
són com a flash, flash, flash,
movent fitxes,
ni les veus.
Sí, tot dirà que seria un bon souvenir, no aquest?
La veritat és que sí.
El te quasi que no el provem
perquè hi ha productes
que només tenen aquell sabor in situ.
Després els portes cap aquí i no.
Això és cert.
És com els menges de l'àvia,
que si no te'ls menges de casa l'àvia
i et perden,
doncs sí.
I el cafè és tota una experiència
perquè el fan amb els possos del cafè.
Tot el marro,
que l'has de deixar molt calent,
molt calent,
i l'has de deixar que se posi a baix,
tot el marro,
i has de tenir temps.
Sí, sí, sí.
Aquest és per prendre-lo el dia
com a curiositat
i la resta ja té.
Molt bé.
Ah, més preguntes.
Pipes d'aigua.
Ah, sí, sí.
Seria el complement del Pokémon
i dels tests,
seria la pipa d'aigua.
També en aquests llocs que tu dius,
vol dir que pots agafar-la de 50.000 sabors,
de poma,
d'aigua només,
del que sigui,
de maduixa,
hi havia sabors molt estranys.
I sí,
seria la típica pipa d'aigua
que l'aprens.
és com un tabac
que té gust d'allò
i ja està.
És també una mica social.
Són una mica cares,
però també...
Sembla que estem parlant
de l'Istanbul més turístic,
però en realitat no,
perquè allà,
pipa d'aigua i el te
i el cafè,
com dius tu,
és la trobada social,
que és el que fan ells,
o que s'ha vist des de fora,
dius a la turistada,
però no,
els ho fan això,
de ser a les terrasses
amb aquests puffs.
Sí, sí, sí,
quan hi ha temps.
De fet,
de la universitat,
una cafeteria completament moderna,
amb...
Bueno,
pipa d'aigua,
no sabria dir-te si ni havia a la universitat,
no em vaig a manar mai cap,
però tessi
i tabla també.
I després hi ha coses menys turístiques,
per exemple.
Aquí,
aquí volíem anar,
vinga, va.
Aquí volíem anar.
A mi em va agradar molt una cosa,
que són les vitamin shops,
que ells en diuen.
No,
és una cosa molt senzilla,
són tendes de sucs,
sucs d'aquests que...
Ara comencen a fer-ne aquí a Tarragona,
en alguna friteria et fan sucs allò de frites
que estan boníssims allí a Turquia.
Llavors tu vas caminant,
al costat de la universitat,
per exemple,
tu anaves caminant
i et trobaves en el vitamin shop
on te feien un suc
de les frites que volguessis,
de plàtan,
era com una espècie...
Sí,
era boníssim el de plàtan.
També n'hi havia un molt xulo,
que era de taronja
i d'una fruita que es deia nart,
que vaig trigar sis mesos
a saber que era magrana.
Sí,
la magrana triunfa molt.
La magrana,
i és boníssima.
Triunfa molt allà, sí.
És boníssima la magrana
i en un suc amb taronja
és, vull dir,
és el millor del món.
Jo no he tornat a beure suc de magrana
des de...
No he tornat a beure te
ni suc de magrana.
Sí,
és el que deies tu,
que hi ha coses que si no es fan a lloc...
I què hem de menjar?
I a la vegada la tenim clara.
I a nivell de menjar...
Seria un altre capítol, això.
El menjar allà,
la veritat és que és boníssim.
Vull dir,
per una banda és...
Seria allò que dèiem dels contrastos.
Per una banda és molt diferent
del que és aquí,
però per l'altra
no deixa de ser un país mediterrani.
Això és una cosa
que cal deixar molt clara.
Vull dir,
Turquia és un país musulmà,
però és un país mediterrani.
Vull dir,
jo a vegades
trobava que tenia més coses
en comú d'actitud
amb els turcs d'allà
que amb els alemanys,
per exemple,
que dius,
no som tan diferents
al cap i a la fi.
Llavors,
del menjar,
la cuina és molt...
Vol dir,
és una mica diferent
de la d'aquí,
és molt bona.
Tenim l'inclusió
que és molt espaciada.
Sí,
és molt amb espècies,
tampoc tant,
vol dir,
es pot menjar tot,
no pica excessivament.
Moltes coses adubades,
molt poc fregits,
és a dir,
no utilitzen l'oli d'oliva.
Llavors,
bé,
quan vas al kebab,
que veus aquelles coses
que és carn molt...
vol dir,
és carn cuita,
però no és fregida,
és molt saludable,
la veritat,
i a més,
ho fan tot amb moltes herbes,
amb molta verdura,
i estan molt bones.
Vol dir,
aquí et posen el plat de verdura,
és verdura,
més verdura,
i dius,
ostres,
em fa com una mica de cosa.
En canvi,
allà està tot adobat,
tot fet,
és molt bo.
Tenen una salsa,
que és salsa de magrana,
precisament,
que està boníssima,
vol dir,
pots menjar qualsevol cosa
amb aquella salsa,
i llavors hi hauria
els típics kebabs,
per exemple,
que allà el kebabs
és un plat,
per nosaltres,
un kebabs és un plat
on te posen el pa a sota,
les verdures
i la carn,
i es menja amb forquilla
i ganivet.
Després hi ha els durums,
que són els enrotllats
i tota aquesta varietat,
però són diferents
dels kebabs d'aquí.
Sí,
que no ho hem de provar,
també això,
perquè trobarem la diferència.
Sí,
aquí,
per exemple,
els kebabs
són menjar ràpid,
aquí una mica,
allà no,
allà,
sí que són per menjar ràpid,
però són saludables,
és a dir,
no tenen les quantitats
d'oli que et regalim
que tenen aquí,
el kebabs
que menges allà,
en plan,
no,
és molt saludable.
I moltes cosetes
amb verdures,
fan un esmorzar,
que és menament,
que és,
bueno,
també és una mica alemany,
això.
Un remenat d'ous,
així.
Sí,
com un remenat d'ous,
així,
està boníssim,
amb verdures,
formatge,
i dius,
ostres,
vull dir,
jo no sabia que les verdures
podien tindre aquest gust
tant de si.
No has tornat a menjar,
perdones des que estàs aquí,
segur ja.
N'he menjant,
però no m'he passat tan bé.
Escolta,
jo tinc una pregunta,
no sé si em confonc ara
amb un altre país.
Ah, diguem.
M'ha ve la imatge d'un ull,
un ull de color blau.
Sí, el...
Això també és turb,
no?
Sí, sí.
Un ull que a més el tenen,
el tenen com a símbol,
amb totes les parades turístiques,
en trobareu?
Sí, sí.
Per emportar-vos de souvenir?
Sí, sobretot a les turístiques.
Però és que vaig veure que ho tenien
en símbols en diferents establiments,
com a símbol de bona sort,
fins i tot en aparcaments,
en botigues,
com si fos un símbol de bona sort
per a ells.
Sí, sí.
I jo, de fet,
a la casa on estava,
la mula de la casa de Creturc,
en tenia un posat
a la porta de la cuina.
Això és un ull,
almenys té forma d'ull, no?
Sí, té forma d'ull,
així com a blau.
En Creturc té un nom,
que no el sé,
jo també me'l sabia.
Ara ja no em surt.
I és això que dius,
els hi dona bona sort.
És com un amulet.
I simplement,
no té més història.
Suposo que en deu tenir algun,
però no sóc capaç de dir-te-la.
Bueno, la gràcia és que
es ven com a turistada,
però que també s'utilitza allà.
Sí, es ven com a turistada,
però també s'utilitza allà.
Jo em vaig portar un per a mi,
un per a mons pares,
i sí, és això,
té aquest sentit de protegir.
Ara t'anava a dir,
quin souvenir
hem de prendre d'allà?
Ens han resonat uns quants, eh?
Ja hem fet el olor de la magrana,
el te,
Déu-n'hi-do.
I quina és la cosa
que t'has d'emportar
des d'aquí si vas a passar uns dies a Istanbul?
Caram,
comencem per la segona.
A Istanbul no hi ha porc.
Això està claríssim.
És el xavizo,
aquest fuet,
a la maleta.
Si ets molt porc addicta...
Exacte,
si ets molt porc addicta,
una mica amagat,
perquè,
vol dir,
no és que ells t'ho prenguin,
o no és que ells
els molesti que tu en mengis,
però els hi fa com a fàstic.
llavors és...
Seria una falta de respecte,
vol dir,
anar menjant porc,
per exemple.
Tu et feies portar embotit
quan te van visitar tots pares?
Jo ho vaig portar molt bé.
No,
ho vaig portar molt bé.
A més,
vol dir,
si vas a un lloc,
vol dir,
si ells no menjan porc,
per què n'has de menjar tu?
No,
està molt bé.
I a més no el trobes a faltar.
Ja et dic,
com que canvia completament l'alimentació,
no el trobes a faltar.
Això sí,
quan torna
i et posen un plat de porc a davant,
dius,
ostres,
tens totes les papiles gustatives
de la llengua barallant-se
per aquell tros de porc.
Està bé.
Llavors,
això seria una cosa
que t'has d'emportar
d'aquí cap allà.
D'allà cap aquí,
una pipa d'aigua petiteta,
sempre és molt xula.
Mon germà se'n va emportar una
i és maquíssima.
I molta artesania,
vol dir,
tenen unes bosses allà precioses,
tradicionals,
tenen coses molt xules.
Tot el que puguis...
De fet,
en el Gran Besar
és una petita tortura
perquè t'ho compraries tot,
és tot preciós.
I després,
dolços.
Allà de dolços
en tenen de boníssims.
Llavors,
una caixeta de dolços
i també quedes molt bé.
Per la tieta.
Sí, sí, sí.
La típica tieta
que dius que li porto
a la caixeta de dolços.
I a més,
pots fer un truc
i és que si no el compres
al Gran Besar
i te'l compres en un supermercat
et costarà molt més barat.
Mira.
Perquè són els que ells agafen.
Molt bé.
Nazares,
em surt per aquí
que es diuen els ulls aquests.
a saber com es diu això en turn.
Déu-n'hi-do.
Javi,
doncs ja està,
amb ganes de tornar?
Sí, sí.
Moltíssimes, moltíssimes.
Viatge que recomanes, eh?
Moltíssimes.
Segurament té el puntet just,
exòtic.
Exacte.
Des de l'estat punt de vista
perquè per aquella gent
que diu
vull veure alguna cosa diferent
però m'agrada
no anar tampoc a l'aventura.
No, no, no.
Sentir-me una mica com a casa.
M'ha marat tenir respecte
de quan va anar
i quan va arribar allà.
Vull dir,
va marxar encantada.
I a més,
a Sultan Ahmed
estan molt acostumats
els turistes
parlen castellà,
parlen català.
De fet,
ma mare em deia
si tu deies que no parlàvem
dic clar,
és que estàs a la zona.
Fora d'aquesta zona
però et pots moure lliurement
o has d'anar acompanyat?
No, no, no.
Fora d'aquesta zona turística?
Pots moure lliurement,
tranquil·lament.
No t'entendran res del que diguis
si no ho dius en anglès
si tens molta sort
o si no en turn,
però et pots moure tranquil·lament
sense perill.
I no cal,
vull dir la gent no va amb el
ni aquestes coses.
Té aquest puntet
que deies tu
però és perfectament segur.
Poden passar coses
com poden passar a tot arreu.
A mi no em va passar res
en sis mesos.
Javi Jiménez,
com diríem adeu
o a reveure
o bona sort
o algun comiat,
alguna parola de comiat
típica en turc?
Doncs n'hi ha dos.
Gurushurus,
pel que marxa
i gulé-gulé
pel que es queda.
Jo diria gurushurus
i tu diries gulé-gulé.
Que xulo.
Que és molt xulo gulé-gulé-gulé.
Fem-ho, va, va.
Fem-ho, va.
Núria, gurushurus.
Agus altes.
Agus altes.
Agus altes.
Agus altes.