I ja amb aquesta sintonia, com cada setmana,
tenim el Pep Calvet, aquí sentat al nostre costat.
Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal, bé?
Molt bé, molt bé.
Hi ha les portes de Setmana Santa.
Avui, com cada setmana, repassem aquelles activitats
que podem fer al cap de setmana relacionats amb l'esport i la natura.
Ara intentarem contactar amb Kivian Jornet
per parlar d'aquest llibre que ha escrit Corre, corre o morir.
Però abans, com sempre, tenim l'agenda,
moltíssimes activitats preparades per aquests dies.
Sí, o sigui, sembla que la gent s'han posat d'acord
a fer curses de muntanya.
I bé, com podem començar amb la cursa de muntanya
del Pont del Diable, la segona cursa,
que són 10 quilòmetres, serà el diumenge.
I bé, suposo que encara hi ha per poder-s'inscriure,
si no, que passin pel Ronis World,
allí al carrer, a la vall de la Rebassada,
i se'n poden inscriure.
després també hi ha, tot i que sona malament,
però m'ha fet gràcia,
perquè suposo que a la gent també li ha fet gràcia,
el dia 17, a Igualada,
fan una cursa que li diuen la Gran Follada.
Llavors, bé, la distància, així com l'altre,
eren 10 quilòmetres, aquests són 6.969, no?
O sigui, 69-69.
I això d'on ve, això, aquesta iniciativa?
Això perquè és el club excursionista Follet,
i llavors d'aquí van jugant amb el joc de paraules,
i a més a més és una cursa per parelles,
o sigui, parelles de tot, no?
De fet, de nois, de noies,
pare, fills, que sigui, no?
Sempre han d'anar per parelles,
lligat amb un cinturon per la cintura,
i clar, han d'anar corrent aquests 6 quilòmetres,
600 metres, no?
Han de córrer junts,
i, bueno, és una miqueta,
li han donat el punt divertit, no?
Tant del nom com de la cursa, no?
Que es vulgui apuntar,
doncs és la granfullada.cat.
Llavors, gràcies no li falta.
No, gràcies no li falta, això sí, eh?
Molt bé.
Llavors, també el dia 17,
també hi ha la cursa i caminada de la muntanya,
al Moster, aquí arreu.
La distància una miqueta més,
són 14 quilòmetres, 600 metres,
i també, ja dic que totes estan al mateix cap de setmana,
el dia 17 també hi ha la marató de muntanya La Fageda,
que és a la Sènia,
són 43 quilòmetres,
ja anem pujant de quilòmetres, no?
I el dia 16, el dissabte, o sigui demà,
hi ha l'Ultratrail Serra Tramuntana,
la Serra Tramuntana a Vall de Mossa,
és aquí a les illes,
i llavors són 102 quilòmetres,
i et donen per fer, doncs,
en un temps de, em sembla que són 17 hores,
o sigui que, déu n'hi do, no?
Llavors, clar,
han posat totes les curses de muntanya,
n'hi ha moltes més, no?
Però, bueno, aquestes són les que,
per qui hi ha prop, han pogut dir, no?
Llavors, també, els que puguin preparar,
ja una miqueta més l'aventura,
hi ha un raid, el dia 30,
és a la seu d'Urgell,
i es diu el raid Urgellistan.
Urgellistan?
Sí.
I això?
També, suposo, ve de...
També un joc de paraules, també.
Les gent, home, són...
Suposo de ser cosa de màrqueting, no?
Sí, no?
Llavors, doncs, bé,
també hi ha categoria èlit,
que poden fer en dos dies,
dissabte i diumenge,
o la categoria aventura,
o per començament,
que, bueno, varia...
Per exemple, els que comencen,
per principiant,
són 16 quilòmetres,
16 quilòmetres que, bueno,
han de fer diverses modalitats, no?
Han de fer cursa a peu,
han de fer una miqueta d'escalada,
una miqueta de caiac,
perquè allí tenen el parc de l'Ebre,
ai, del parc de l'Ebre,
el parc del Segre,
molt bé per fer tot això
d'esports d'aventura,
doncs bé,
que es vagin preparant,
el dia 30 és la...
és la fita, no?,
d'aquest raid.
L'Urgellistan,
poden, dintre la pàgina,
poden entrar a urgellistan.cat.
Sempre busquen noms curiosos, sempre, no?
Sí.
També que siguin atractius, també, a vegades.
Sí, perquè així,
per almenys la gent,
vulguis o no vulguis,
ho tornes a llegir,
i a veure si ho he llegit bé, no?
A veure, a veure,
i s'animen, no?
Sí.
S'animen.
I a les portes de Sant Jordi,
de moment, doncs, agafa el telèfon,
perquè deu tombar per tot arreu,
el Kilian.
Sí, avui, això,
el Kilian pensa que ara està preparant,
se'n va aquest cap de setmana,
o sigui,
deu sortir després,
se'n va cap a Polònia,
que fa l'última Copa del Món
d'esquí de muntanya,
en què ell és campió,
campió en del món,
entrarà en moltes coses, no?
I bé, o sigui,
és un corredor molt jove
i té les seves espatlles,
bueno,
l'any passat,
pel mes de,
em sembla ser,
d'Ajunt,
també van voler parlar amb ell,
van parlar amb el seu pare,
que ens va dir que estava fent,
volia fer el rècord del Kilimanjaro,
que el va fer,
el va baixar en dues hores,
o sigui,
va pujar en 5 hores,
22 minuts,
quan el rècord el tenien en 7 hores i pico,
doncs,
Déu-n'hi-do,
no?
Però després també és un corredor
com de l'ultratrall del Montblanc,
que ja l'ha guanyat dos vegades seguides,
l'any passat,
com va haver d'organització
una miqueta d'enrenou
pel mal temps,
però aquest any hi torna a anar,
he parlat amb ell,
i s'està preparant,
i bé,
el mes d'agost cap allà.
El llibre es diu
Corre o morir,
i aquest és a les portes de Sant Jordi,
el recomanarem,
no?
Per què?
El recomanem perquè
tot el que ens agrada córrer,
és una miqueta
les vivències directes,
tant de preparació
com de cara a una cursa,
no?
És el típic
quan estàs tu fent una cursa
una miqueta llarga,
que portes ja
20 quilòmetres a l'espatlla
i dius
què estic fent jo aquí,
no?
Llavors ell també,
tot i que sigui un campion del món,
també s'ho planteja,
no?
Llavors el que passa
que clar,
el client té un
un coco,
com diguéssim així,
terrible,
no?
O sigui,
ell la cursa
des que comença
fins que acaba,
doncs,
està concentrat
i bé.
I a més,
només té 24 anys
i va començar,
m'explicaves abans,
molt jove.
Molt jove,
perquè els seus pares
portaven
al refugi
de Cap de Rec,
clar,
ell ja ho vivia
des de la neu
al coll
i clar,
més petit que era
també sempre
la tenia al coll
allí
i bé,
es preparaven molt bé
i és que
amb 5 anys
ja havia fet
a la neto,
no?
I em sembla
que era amb 10 o 12
havia fet
tota la
la transpirinaica,
no?
O sigui,
des de
a dalt
al País Basc
fins a baix
al Cap de Creus,
o sigui,
que Déu-n'hi-do,
no?
Un portento,
no?
I com tenim,
és campió mundial
d'esquí running,
d'esquí de muntanya,
és molt complicat això,
Pep,
aquest esquí,
és molt dur?
És dur,
és dur,
perquè si és dur
anar corrents,
hi ha muntanyes corrents
perquè quasi sempre
la muntanya
té pujades,
baixades
i pots anar
equilibrant,
però amb esquís
i pujar
i Déu-n'hi-do.
Canvia la cosa,
no?
Sí, sí, sí,
és molt dura, no?
I aquí, com dèiem,
el Kilian explica
la seva experiència,
explica moltíssimes coses
relacionades amb la seva
carrera professional,
i hi ha una cosa
que m'ha agradat aquí
que estàvem llegint ara,
per què correm?
Diu, aquesta és la qüestió
que ens plantegem
totes aquelles persones
que no corren,
però sobretot
és el que ens preguntem
nosaltres mateixos
cada nit
abans de dormir-nos.
Per què tanta passió
per córrer?
Que tu també la tens, Pep.
Sí, a veure,
quan vas a córrer
el cos crea,
no sé li podem dir,
una enzima,
no sé com s'ha dit,
que cada vegada vols més,
no?
Comences a córrer mitja hora
al dia,
després fas ja
tres quarts d'hora,
després una hora,
i arriba un moment
que corres per córrer,
no?
O sigui,
corres perquè t'agrada,
però vull dir,
ets capaç
d'anar corrent,
agafes el teu ritme,
però vull dir,
una hora,
dues hores,
les pots fer molt bé,
tres hores,
eh?
Moltes,
jo que parlo amb gent,
diuen,
doncs bueno,
ara me vaig un moment
fins a Torrem Barra
i torno,
a veure,
moments,
no?
Però ja és,
és una de les maneres
que tu te trobes
amb tu mateix,
o sigui,
lluites contra tu mateix,
que això,
jo per mi,
és molt bo,
no?
I dintre d'aquesta lluita,
doncs ell és amb el llibre,
doncs és que posa una miqueta
el per què,
no?
O sigui,
hi ha una vegada
que també deia,
per què segueixo corrent
si jo li porto set hores
al segon?
Tu t'ho penses
i dius,
doncs és veritat,
per què corro tant?
Si el que va darrere
m'han dit que
ha passat pel control X
i li porto jo set hores,
no?
O sigui,
que déu-n'hi-do,
no?
Perquè a més,
és que
s'apunta a totes les curses
a vides i per haver,
no?
Perquè ja et dic,
és campió,
bueno,
l'última que ha guanyat
ha guanyat el Pierre Ramenta,
que és per parelles
amb el Didier Blanc,
francès,
i també són una cursa
de quatre etapes
amb esquís,
molt dura,
potser la més dura de totes
i també la guanyat,
bé,
ve de guanyar-la,
no?
I ara,
com deien,
encara no he tingut temps
de païu,
que ja se'n va
a Polònia,
no?
A fer l'última cursa
del Campionat del Món.
Déu-n'hi-do,
d'on és el Kilian?
Digue'm?
D'on és ell?
Ell és nascut,
m'assembla que és nascut
al costat
on neix
el riu Llobregat,
Castellà de Nú.
Ah,
d'acord.
Si no,
ell és la seva família,
sí, no?
Són d'allà,
no?
Però són d'allà,
hem viscut tota la vida,
ja et dic,
a Puigcerdà,
ell la seva zona
és Puigcerdà
i tot té,
així com
cadascú fa les seves curses,
ell té l'espai Kilian
i té unes quantes curses
que les fa per allà
i les organitza
i, bueno,
la gent està content
de que les pugui organitzar,
no?
Llàstima que no hem pogut
contactar amb ell.
Contactarem la propera vegada.
La propera vegada
i tant que tenim el telèfon
i el Pep el coneix,
doncs podrem contactar-hi
una altra vegada.
En tot cas,
us recomanem el llibre
si no sou amants
de la muntanya,
d'anar a córrer
i de l'esport,
en definitiva,
i aquest Sant Jordi
no sabeu quin regalar
o no sabeu quin comprar-vos,
doncs aquest.
Aquí ho defineixem,
córrer o morir
és el diari d'un guanyador,
una filosofia de vida,
una lliçó,
una lliçó exemplar
per a tots nosaltres.
Sí, sí.
Sí?
Estàs d'acord
amb aquesta definició?
I tant.
Vaig coixir amb ell
l'ultratall del Montblanc
i, bueno,
és que és impressionant.
Mentre els altres
anaven un parell de dies abans
ja per preparar la cursa
i tal,
ell ja havia pujat
a 4.000 metres corrents
allà al Montblanc
i havia baixat,
o sigui que ja havia deixat
la seva senyal ja per allí.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do,
doncs ja ho sabeu,
a córrer o a morir,
aquell llibre del Kilian Jornet
de l'editorial Ara Llibres
s'ha editat aquest 2011,
per tant és nou,
està gairebé acabat
de sortir d'aquest any 2011
i el podreu trobar
també per aquest Sant Jordi,
un dels llibres
per aquests dies.
Què més?
Podem acabar fent
una miqueta manual
de l'aventurer?
Sí,
seguint una miqueta
manual d'aventurer
que anàvem parlant
tots aquests dies,
doncs bé,
ara ja,
i tal com estem
en Setmana Santa
i la gent que ens agrada
anar cap al Pirineu
i tal,
com hi ha
l'època del desglàs,
no?
Els rius van
una miqueta plens,
més que a l'estiu,
està clar,
llavors,
doncs bé,
era més o menys
com creuar els rius,
no?
A veure,
no proposo aquí
dir,
doncs passarem
el riu Ebre,
passarem...
No, clar,
aquells riuets
que es poden creuar,
però, clar,
que sempre hi ha
unes tècniques.
Molt bé,
que sempre hi ha
una miqueta més
de velocitat
de l'aigua,
més profunditat,
menys,
eh?
Llavors,
mai intentarem
creuar
si hi ha
una gran
tempesta,
o sigui,
torrentada,
una torrentada,
una torrentada allò
que ve fort,
que baixa molt fort
l'aigua,
no?
Mai intentarem creuar
si per això
s'ha de pujar
per damunt dels ginolls,
perquè, clar,
l'aigua ens tira,
força i ens tira a terra.
Ens tira a terra,
això segur.
Després,
vigilar sempre
a l'altre costat,
o sigui,
jo vull travessar
el riu,
però, clar,
haig de mirar
que a l'altre costat
no tingui
algun impediment físic,
que no me pugui agafar,
no?
Llavors, sí,
l'atraveso,
però me'l tirarà
altra vegada avall
perquè no podré passar.
Després,
controlar molt
les pedres
que hi ha
al riu,
allò,
dir,
mira,
passo per aquestes pedres
i tal,
pensem que
aquest verdí
que porten
les pedres
rellisquen molt.
Llavors,
doncs,
procurar buscar
les que surten
més del riu,
que per almenys
anem saltant,
no?
I fes d'un bastó,
el bastó que necessitem
per caminar
o un bastó
que agafem
en aquell moment
que ens ajudarà
una miqueta
a portar més
a l'equilibri
pel moment
de travessar,
no?
Després,
si hem de
nedar,
per el que sigui
hem de nedar
i travessar
el riu nedant,
doncs,
si el veiem
que està molt fred,
oblidem-se de nedar,
o sigui,
perquè la hipotèrmia
ens ve de seguida,
no la notem
i de seguida
ja després
feia rai
per tornar
a agafar
les constants,
no?
Llavors,
si és un ràpid,
doncs,
sempre l'hem de travessar
en qüestió
de 45 graus
i mai
perpendiculars,
sinó
45 graus
i en direcció
de la corrent,
mai
contracorrent
perquè
és una
lluita
perduda,
el riu
és una lluita
perduda.
Després,
si l'hem de travessar
i no hi ha més gent,
més grup,
millor per parelles
i s'agafem pels ombros
i passem els dos,
amb els bastons,
un a cada costat
i s'ajudem
un a l'altre,
però sempre
a l'alçada
dels ombros
i ben
ben junts
un de l'altre,
no separats
perquè llavors
és quan un tocaus
estires a l'altre,
etcètera,
no?
O sigui,
té una miqueta de tècnica,
a veure,
està clar
que estem parlant
d'uns rius
torrents de muntanya
que no hi ha ponts,
no hi ha passos
fets paloma,
no?
O sigui,
hi ha algun
que te trobes palanques
que ja ho fan
els mateixos
que viuen
per la zona
i llavors
ja ajuden.
Però bueno,
són una miqueta
de tècniques
que
sempre...
Molt interessant.
Sí,
per exemple,
les primeres
que et diuen
que en vas a fer ràfting,
si caus de la barca,
no?
Llavors si caus de la barca
doncs sempre,
a més que t'ajuda molt
el traje de neoprè,
no?
Posar boca en aire,
no?
Boca amunt
i en les cames
per avall
en direcció a la corrent
i te vas deixant
anar.
Deixant anar
i sempre intentant
anar buscant la vora,
no?
Perquè,
bueno,
passaràs uns 100,
150 metres
una miqueta
apurat
però de seguida
cap a
la riba
doncs ja pots
sortir pel teu
propi peu,
no?
Déu-n'hi-do,
molt bé,
doncs ja sabeu que
ara que comença el bon temps
que potser anirem
uns quants consells
per creuar el riu
que sempre van bé.
Sí, perquè ara ja comença
la gent,
vol anar a fer barrancs
i, doncs bé,
uns van preparats,
els altres no hi van tant,
però bé,
per almenys que tinguin
quatre,
quatre edites
i quatre consells
per poder
subsistir una miqueta
dins del riu,
no?
Doncs ja ho sabeu,
molt bé,
si us anireu al riu,
heu de seguir
aquests consells
que ens comentava
ara el Pep
que el Bet.
Pep,
gràcies
i que vagi bé
la Setmana Santa.
La propera
intentarem
l'altra vegada
trucar amb el Kilian
perquè, clar,
ell està a Puigcerdà
i el vaig trucar a la nit
i a vegades
està una mica taliat
sempre entre trenos,
doncs bueno.
Un altre dia,
això rei.
El perdonem.
Molt bé,
que vagi bé,
gràcies i bon dia.
D'acord,
adéu-deu.