Fins demà!
La sintonia de l'Eines, com cada dimarts aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Aquesta sintonia d'aquest espai que fem sempre, cada setmana,
amb el suport de la CEPTA, de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona,
i que té la intenció de difondre els cicles formatius,
el món de la formació professional,
amb tots els estudis, tots els ensenyaments que s'imparteixen
en els diferents centres de les nostres comarques.
Avui els protagonistes són alumnes i professors
de l'Escola d'Hostaleria i Turisme de Cambrils.
Així que saludem la seva directora, la Carme Duc.
Carme, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya un professor, Vicente Manxenyo.
Ell és professor de restaurant i coordinador d'activitats extraescolars.
Vicente, molt bon dia.
Hola, bon dia, bon dia a tothom.
També ens acompanyen dos alumnes, la Sofia Oliver.
Sofia, molt bon dia.
Bon dia.
I el Macià Palau. Macià, molt bon dia.
Bon dia.
I com que de dimarts, el Francesc Potau.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
El nostre coordinador.
Avui ens convida a anar una mica de turisme, una mica de festa, no?
Perquè em sembla que parlarem molt de grans esdeveniments, al voltant de l'oci, segurament.
Exacte, exacte.
No anirem de viatge, no anirem de viatge.
Quina llàstima.
Llàstima.
Però, bueno, anirem a un gran viatge, un gran viatge que són els grans esdeveniments,
el que són realment fires, el que són congressos, el que són banquets, el que són grans activitats
lligades amb restauració, lligades amb el Cirque Formatiu de Grau Superior de Restauració
que també imparteix l'Escola Hostaleria de Cambrils amb el front la Carme Dú.
És un gran tema perquè si mirem que aquí a Tarragona cada vegada es van desmuntant espais,
el que sí que anem és muntant professionals perquè ajudin a la restauració.
O sigui, desmuntem restaurants però sí que ajudem a la restauració.
Coneixerem doncs avui les pràctiques reals que els alumnes realitzen en grans esdeveniments.
Aquesta és una mica la filosofia de l'Espai Carme.
Per què?
Perquè realment els alumnes, amb els que ensenyeu a l'escola, fan moltes pràctiques
però n'hi ha unes, podríem dir, molt específiques destinades a actes molt concrets, no?
A veure, és la figura de restauració, que molta gent, si diem restauració,
a l'escola d'hoteleria, ja pensen que aquesta restauració està relacionada
amb el restaurant, amb el servei del restaurant.
Però tots aquests grans establiments que continuament organitzen celebracions,
organitzen banquets, inauguracions, necessiten uns grans professionals al darrere.
És un muntatge que realment, després ells mateixos us ho explicaran
per la seva experiència, complicat, i alhora s'ha de coordinar moltes coses.
Doncs això és el que és la restauració i és el que parlarem avui.
Vicente, perquè el professional ha de tenir unes característiques molt específiques
per afrontar i gestionar grans esdeveniments.
Evidentment.
És molt diferent ser treballar en un restaurant en el dia a dia
que afrontar després un banquet o un esdeveniment que plega 200 o 300 persones?
És que el muntatge per un banquer de 200 o 300 persones, això comporta molta feina.
I hi ha molta gent que no té aquesta capacitat de treball, d'organitzar tot aquest esdeveniment,
tot el material d'aquesta taula, escollir el menú, agafar la gent, fer tot el protocol,
informar els cambrers com han de servir, tota l'organització aquesta...
I a més a més, no tothom té la capacitat per fer aquests banquets,
perquè hi ha llocs que per capacitar només caben 30 o 40 persones.
I aleshores què els hi ensenyeu als alumnes, en aquest àmbit específicament
amb el que parlarem avui, el programa de ràdio?
Ho fem tot, perquè nosaltres ensenyem el menú, després expliquem què és aquest menú,
fem el servei de com es farà aquest menú, després agafem la sala,
la dividim amb les taules la gent que capiga, perquè el menjador està limitat en una capacitat,
i després fer tot aquest muntatge, tots els serveis.
I a més, per exemple, una cosa molt important d'entre el banquet és que sempre van fer un ensaig general,
perquè després surti bé.
Llavors, en aquell dia, a la una, jo, per exemple, vaig agafar tota la brigada
i van explicar tot el servei, des del principi fins al final,
perquè a l'hora del servei tothom sàpiga el que ha de fer.
Posem un exemple pràctic, perquè la gent ens entengui,
i a partir d'ara també implicarem els alumnes que ens acompanyen,
un model de gran esdeveniment, és a dir, d'afrontar des del punt de vista de la restauració
un gran esdeveniment, què seria? Quanta gent? Per quina raó?
Un gran esdeveniment pot ser a partir de 100 persones.
Hem de tenir en compte també la decoració, l'ornamentació, la filosofia de l'acte,
com serà, com no serà, com s'ha d'organitzar tot aquest muntatge,
perquè sigui especial. Tu pensa que avui en dia és molt important
quan arriba en un banquet que la gent quedi sorpresa del que és la sala,
que digui, oh, que muntatge, i no que digui, mira, aquesta flor ja porten tres bodes.
I tot això qui ho porta, tot això qui ho fa?
És a dir, quin organigrama de gent es necessita per afrontar?
Home, això hi ha un cap, per exemple, jo quan faig aquesta activitat dintre l'escola,
jo si m'encarrego d'aquest banquet, jo dissenyo tot el que és la filosofia,
en quina època estem, quina és la decoració,
quin és el motiu d'aquest acte, i a partir d'aquest treballem,
i volem donar una decoració específica.
Per exemple, aquest de Nadal, que vam fer totes les taules en lletres de Nadal,
vam fer el nom de les taules en panderetes,
vam posar noms de tota la lletra de les Nadales,
i vam fer tot un banquet només de Nadal.
Ara, quan arribi, per exemple, el que fem al maig, que és l'entrega d'orla,
doncs donarem un altre aire.
Però, clar, al davant de tot això, ha d'haver-hi una mena de cap que pensi,
que hi deia l'espai, el concepte de l'esdeveniment que s'ha de fer.
Sí, això, bueno, dintre de l'escola tenim el cap del departament,
del departament de serveis, i després els diferents professors,
que s'encarrega, depèn de qui li toqui,
doncs ja s'encarrega de fer tot el muntatge d'aquest banquet.
I, a més a més, també, una cosa és, per exemple, dintre de l'escola,
que l'acte sigui nostre.
Com és nostre, nosaltres decidim com ho fem.
Una altra cosa és, per exemple, com hem fet a vegades banquets de l'escola de ser múltiple,
que el banquets no és nostre, ja ve, nosaltres decidim les instal·lacions.
Llavors, tot el que és la decoració, el muntatge, tot això,
ho decideix el client nostre, que nosaltres no som.
Treneu un encàrrec.
Clar, és diferent un acte que sigui de l'escola,
que organitzem a l'escola, dintre de l'escola,
a un acte que vingui de fora.
Per exemple, fa molt de temps feia el que és la nit del turisme,
a la Gala de Deputació de Tarrona.
Perquè ara nosaltres som a fer serveis,
però tot el que era el muntatge, el decoració i el protocol,
ho portava el que és el patronat del turisme.
A veure, la Sofía i el Massia, com dèiem,
estan estudiant segon de restauració.
Abans d'entrar en coses concretes, en general,
Sofía, què esteu estudiant en aquest...
Què heu estudiat fins ara?
Quines coses estudieu en restauració?
I després ja anirem al detall d'això dels grans esaveniments.
Doncs en aquest cicle ens preparen un poc en tots els àmbits.
que ara en el públic,
com pot ser sala,
cuina, que és de dins,
que has de tenir...
No és el mateix.
La gent...
Bé, tu ja no t'expresses igual.
I...
Doncs...
No sé.
A nivell de signatures?
Bé, a nivell de signatures,
doncs...
Lo bàsic, com idiomes,
molt important.
i més ara que estem a un temps que hi ha molta gent de tot arreu,
per tot, no?
I és molt important poder-te comunicar.
A nivell de marketing,
com vendre el nostre producte,
com ho hem de vendre nosaltres mateixos,
com a propis treballadors, no?
Jo crec que és molt important,
i més ara que ha poca feina i molta de gent,
és molt important que tu com a persona te sàpigues vendre,
que tu tens qualitats que altres no tindrà, no?
Doncs això també molt ensenyen.
No sé, què més, Macià?
Hi ha la part de...
Bueno, hi ha l'assignatura de FOL,
que penso que aquesta ja ve obligada de part de la Generalitat,
que està bé perquè ens ensenyen una mica
com funciona el món laboral,
com ens hem de mor al món laboral,
i que una mica també que no ens prenguin el pèl.
També hi ha l'assignatura d'administració,
en establiments de restauració,
que podries la part més teòrica
i la part que t'ensenya realment
com funciona la restauració
amb els números,
vull dir, quines coses has de tenir en compte,
quines coses no has de tenir en compte,
i una mica com has de pensar,
sobretot cara al client,
que és bàsic en la nostra feina, no?
I després, no sé, a veure si me'n deixo alguna...
És igual, tampoc cal fer tota la llista de signatures.
Era bàsicament per dur a entendre
el que estudieu a l'escola.
Aleshores, en el marc de tot això que estudieu,
com que avui ens dediquem a parlar bàsicament
d'organitzar grances d'aveniments,
hi ha una part de la formació que heu tingut
que anava adreçada específicament a això,
a afrontar grances d'aveniments?
No, la veritat és que no hem tingut...
A veure, sí, però no és la...
No és el principal, sinó que el senyor Manxenyo
ens ha tocat a nosaltres i ens va dir,
bueno, sabeu que us toca fer organitzar
l'esdeveniment?
Clar, organitzar un esdeveniment
sí que es pot explicar teòricament, segur,
i pots prendre punts i està a topar de fer un examen.
Però fins que no ho vius i no ho fas,
no te pots arribar a fer una idea
del que realment representa fer.
A l'escola que sempre fas pràctiques,
vull dir que estan molt bé,
fas pràctiques al restaurant gran,
al restaurant petit, a la cuina,
dic que ho veus, tens una base,
fer el banquet, en el nostre cas,
jo no esperava que fos tan complicat.
Clar, perquè feu moltes pràctiques...
Tan desesperat!
Clar, feu moltes pràctiques com d'elles,
però després hi ha aquesta específica
d'organitzar un esdeveniment.
Què és el que vau fer ara que et passa a Nadal, no, Sofia?
Sí, és a dir, el primer any
et fiquen un pot dins el món, no?
És a dir, t'expliquen a petita escala
què és el que serà,
el que hauràs de fer tu
o el que hauràs de fer entendre
els teus treballadors.
I el segon any,
que és el que ens ha passat,
és que t'hi diuen,
has d'organitzar aquest event
de 180 persones, en el nostre cas.
Doncs implica que tu ja has de saber
a petita escala
quines són les funcions de cada un,
tornant a l'organigrama de les antes.
El senyor M'ensenyó
me'l va dividir en quatre grups.
És a dir, som unes 20 persones,
aquestes 20 persones
s'han dividit en quatre grups
per donar abast
totes les diferents problemes
que puguin sortir, no?
No en grups, sinó en grups petits.
Molt bé.
Doncs escolta, anem per parts,
perquè clar, tenim un esdeveniment.
Heu d'organitzar un event.
180 persones.
És un sopar?
Sí.
És un sopar.
En un espai de l'Escola
d'Hostaleria i Turisme de Cambres.
Sou una vintera d'alumnes.
Quatre grups, has dit, o cinc?
Quatre.
Tres.
Tres grups.
I aleshores, aquests tres grups,
cadascú a què es va dedicar?
Un era el protocol,
un altre era sala,
i l'altre era ofis,
begudes i aperitius.
Aleshores, anem per parts.
Protocol.
Qui s'encarregava?
En aquest cas vaig ser jo.
El Macià.
Protocol i ornamentació,
que estava dintre d'aquest tema.
Exacte.
Perquè tot el tema d'ornamentació
de les taules,
tots els centres de taules,
tot això ho va fer
el Departament de Protocol.
Perquè no només era controlar
tota la gent que venia amb estiques,
sinó després fer les taules,
que va ser complicat, eh?
Molt, molt complicat.
Col·locar-se i famílies juntes,
tot això.
Una prèvia, el professor.
Aquests tres grups
actuen, per dir-ho d'alguna manera,
estan al mateix nivell?
Sí, sí.
I al d'assos,
per damunt hi ha una mena de coordinador,
un cap, que en aquest cas és el protocol.
Llavors, en aquest grup venia,
estava el de protocol i ornamentació,
després estava un de l'aperitiu,
que és el que s'encarregava d'aperitiu,
perquè abans d'un banquet
sempre hi havia un aperitiu a preu d'et.
Llavors, hi havia un grup de gent
i un altre era el de serveis.
Llavors, la gent passava primer per protocol,
s'acreditava,
li donava un planell de tota la ciutat,
de totes les taules.
Després, el grup,
el seu grup feia el que és l'aperitiu
i tallaven pernís, salmó,
i era tot un aperitiu a preu d'et.
I després, la gent,
quan ja estava tothom a l'aperitiu,
passava el que era el menjador,
que hi havia un altre grup
i ja és on hi havia
les 18 taules de 10 persones
i tota la brigada de cambrers,
que n'hi havia 20 cambrers
per fer tot aquest serveis.
Alumnes de grau superior
i alumnes de grau mitjà.
M'estic marejant,
ja de tota l'organització.
A més a més,
ells són els que organitzaven,
feien de jefes tots ells,
però després,
qui va servir a les taules
no eren ells,
era un altre cicle,
una altra especialitat.
Clar, és que aquí estem parlant
només de l'organització,
no de servir el menjar,
el sopar,
als 180 començals.
A veure,
fins ara els he anat deixant parlar,
abans els hi preguntaves,
és un cicle aquest
que, segons com el Montis,
no necessites fer
aquestes pràctiques reals
que ells veuen,
però, esclar,
és molt diferent
que ho puguin veure,
perquè el cicle permet
una sèrie d'assignatures teòriques,
una sèrie d'assignatures pràctiques,
que ho ha dit la Sofia,
un dia estem a dins de la cuina,
un dia estem a la sala,
un altre dia estem a la cafeteria
i podem veure tot això.
Però el fet de fer aquests muntatges,
que és una feinada,
és perquè ells juntin
tots aquests coneixements,
posin a la pràctica
tots aquests coneixements,
perquè moltes vegades,
quan algú surt de l'escola,
sap tota la teòrica,
però es troben davant
d'un públic
i d'una empresa
que no en tenen ni idea
de com tot allò
ho has de quadrar,
ho has d'organitzar.
Doncs aleshores són aquests,
els banquets aquests,
i per això el Macià diu
home, no, sí,
i tant que ho he fet,
la pràctica real,
vull dir,
comporta una pràctica real
molt important
el fet que ells realment
siguin els responsables
de com funciona tot això.
Evidentment que no fem
un banquet
per cada un dels alumnes,
per tant els hem de dividir
en grups,
i encara que el Macià
hagués sigut el responsable
de protocol
i la Sofía hagués sigut
la responsable del servei,
cadascú és responsable
de la sala de part,
però tots estan una mica atents
de com organitza
l'altre grup
i aquest intercanvi
d'experiències,
d'opinions,
està tot lligat.
No són mons tancats.
No, no, no.
És que és un conjunt.
Clar.
Si un penja,
tot va malament.
A més a més,
jo feia entrevistes
setmanes amb ells
i jo anava i explicava
dintre de classe
que estaven tots,
jo explicava
què havia de fer cadascú.
Llavors tothom sabia
el que feia l'altre.
El que passa que sí
que dividia la feina
perquè en tots
no pot ser.
Aleshores, Macià,
tu estaves en el grup
de protocol.
Sí.
Aleshores,
explica'ns en la pràctica
què vol dir això
de protocol.
A veure,
el protocol,
el primer que vam fer
era ràpidament
organitzar les taules.
Ja hi haurà
deu taules,
que és com ha dit
el professor Senyor Manxello.
L'espai és limitat
i, clar,
ell va dir...
Per exemple,
l'any passat
jo recordava
que l'enqueta
es va fer
amb taules rectangulars,
aquesta vegada
es va fer
amb taules rodones.
Ja t'implica
fer un croquis,
un esquema
del menjador
que has de pensar,
vale,
a cada taula
hi ha d'haver-hi deu,
els deu han d'estar
al màxim còmode
possible
i a més a més
has de tenir en compte
que el cambrer
pugui passar per servir
perquè, clar,
ha de donar tot el tomb,
se li ha de servir l'aigua,
se li ha de servir el vi
i se li ha de servir el pa.
I amb això
ja tens el primer problema.
Has de fer un croquis,
per dir-ho d'alguna manera.
Cada del croquis
a la realitat
res a veure,
quasi, quasi.
Sí,
jo em vaig posar,
vaig dibuixar el menjador,
el senyor Manxello,
perfecto,
que bonito.
Però després m'ha dit
ja veràs tu
a l'hora de la veritat
com ho muntarem això.
Però bueno,
vas fent i...
Què més?
Ho van rectificar
unes quantes vegades,
és a dir,
no...
s'ho va rectificar
perquè després has de pensar
que aquest paper
que li donem també
a Esconvidar
ha de ser la realitat,
perquè que sigui el menjador,
que sigui visualment
una cosa agradable,
que no estic a les taules
allà i cadascuna...
Aleshores,
tenim el croquis,
fem el dibuix
de les taules.
Què més?
Llavors,
després,
vam fer el nom
de les taules,
vam posar...
Cada taula
tenia el nom
d'una Nadala.
Vam buscar
totes les Nadales.
Vam buscar
totes les Nadales.
I tota la lletra
de les Nadales.
i la lletra,
que gràcies a internet
això ho agilitza molt.
Vam intentar...
I això, perdó,
es posa al mig
de la taula.
Vam posar
el nom de la taula
amb una pandereta
i vam posar
el nom
de la Nadala.
Llavors,
després del muntatge
de taula,
que també
vam encarregar
el meu grup,
ajuntant amb el senyor
Manxenyo,
vam posar el plat,
la taula,
vam posar
els cuers,
les copes,
llavors,
damunt del plat
hi anava
un tovalló
al tovalló blanc,
plegat
de manera triangular,
que feia la forma...
Ja volíem fer
que fos la ferma
de l'arbre de Nadal,
llavors,
sota del tovalló
una cartolina en verd,
que feia,
com repeteixo,
feia la forma de l'arbre,
que hi anava al menú,
vull dir,
tot el menú escrit,
i llavors fent el tronc
hi posàvem
la lletra de la Nadala,
de la Nadala
que era de la taula.
De la taula.
Vull dir,
perquè volíem
que al final
totes les taules
cantessin una mica.
i el nom de Cagascú.
Ah, sí,
és veritat,
i el que va potser,
això ho volia deixar
pel final perquè
és el que més mal de cap
ens va portar,
que era que a cada comensal
tenia el seu nom,
vull dir,
pese a que nosaltres
els hi donàvem un mapa,
els acompanyàvem a taula
si es perdien una mica,
inclús ells a l'arriba a taula
anaven donant el nom
i veien el seu nom,
també amb una veto,
podien anar a veure el seu nom,
que això ens va portar,
vull dir,
això sí que va ser difícil de veritat
perquè ens havíem de coordinar
juntament amb els d'agències
o els que portaven a la recepció,
que ells anaven registrant
tot les reserves,
anaven fent un llibre de reserves,
clar,
i això no ho vam poder fer
quasi a l'últim dia,
al mateix moment,
llavors a l'últim,
vam això,
com ho organitzem,
llavors,
més o menys has d'anar,
vull dir,
aquí el difícil
era saber qui anava amb qui,
perquè,
per exemple,
sé que hi havia una alumna
que hi anaven als 10,
no ho sé,
que no recordo el cognom,
però bueno,
quan veies 10,
te la graves,
perquè aquí els posem
en una taula tots junts.
Aleshores,
en el grup de protocol,
és qui s'encarrega
de distribuir les persones
per les taules?
Sí.
I quins criteris
se segueixen?
Doncs primer,
intentar agrupar-los
per afinitats.
Sí,
com ho he de dir,
si no n'hi ha en 10,
perfecte,
perquè t'omplien una taula.
Llavors,
al llibre de reserves,
sortia el nom de l'alumne
qui feia la reserva,
els comensals que vindrien
per aquest alumne
i el curs.
Llavors,
més o menys,
intentaves posar...
Els de cuina,
totes les passeceries,
tots els de restaurant,
doncs estaven tots junts.
Els procuraves,
però clar...
Sempre et pots equivocar,
per exemple,
com a mínim...
Va sortir bé...
S'han de seguir uns criteris
d'una certa coherència.
I llavors,
això vam fer l'últim dia
i va ser el més difícil.
Després,
juntament vam fer
una quartilla
on sortia el mapa,
el croquis del restaurant,
amb el nom del client.
Ells,
quan entraven al restaurant,
hi havia dos companys
amb uns llistats,
llavors,
doncs entrava el senyor Gómez.
Ah, molt bé,
el senyor Gómez
estava a la taula
de Santa Nit.
Molt bé.
Doncs els hi donaven,
els hi apuntaven
i llavors els hi indicaven.
Doncs mirin,
és la tercera taula
o la quarta taula.
Llavors,
més o menys,
els clients més o menys
s'anaven col·locant sols.
Això va agilitzar-ho molt.
El millor va ser
el de la taula,
que van estar
sis persones,
tot el grup de protocol
i jo mateix,
que van estar
des de les dotze mitja
fins quasi a les quatre,
dividir les taules.
perquè, clar,
després tenien
tots els noms
de tota la gent,
de 180,
i havia de buscar
el nom de cadascú
per omplir les taules.
I havies de coordinar-te,
clar,
havies de coordinar-te
amb els dos companys meus
que estaven
a l'entrada del restaurant,
perquè si li venia
el senyor Gómez,
fos el senyor Gómez
de l'alumne tal.
Perquè, clar,
ho diuen els conosco,
que n'han de repetir,
però...
Gómez n'hi pot aquella vèria.
I, clar,
hi havies de coordinar,
doncs el senyor Gómez
que ve de part
de l'alumne de segon de cuina
són aquesta taula.
Els que vinguin de part...
Clar,
hi havíem d'estar tots
i mentre jo,
per exemple,
anava posant els noms
als arbrets
i els anava imprimint,
un altre company meu
els anava retallant
i els altres dos companys
els anaven posant a les taules.
Molt bé.
Aleshores,
la Sofí estava
en el grup de serveis.
No, de sala.
És el mateix?
Sí.
Doncs explica'ns,
vosaltres què fèieu?
Bé,
el nostre equip
havia d'anar
molt conjuntament
en un protocol,
també,
perquè a sala
hi ha molt de protocol,
muntatge de taula,
com vestir bé una taula,
havíem d'explicar
i organitzar
a tots els camerers
que teníem després.
És a dir,
les havíem d'explicar
quina era la seva feina,
com muntar la taula,
quant de plat necessitàvem,
estar d'acord amb cuina
per dir
aquest plat és per l'aperitiu
i no me'l posis
per la carn,
saps?
És a dir,
havies d'organitzar
en els cuiners
en el sentit de dir
això és el que tu tens
per fer això
i ja està,
no?
Que també du molta feina
perquè has de comptar els plats,
has de coberts,
bueno,
és més
perdre temps,
no?,
comptant
que res més,
no?
Perquè després és muntatge
un pic que tens als camerers
i les ha dit
això et se mostra
tots iguals,
és fàcil,
no?
En una hora
pràcticament
ho tens fet
i vestit
i, bueno,
i el protocol
passa més
perquè,
clar,
de seguir una ordre,
no?
No posaràs primers plats
o no posaràs els primers
coberts
antes que el plat
o...
És a dir,
a l'hora de muntar la taula
seguir, clar,
la coordinació
per tenir-ho tot a punt,
els plats,
els coberts,
les copes,
però després també
amb tots aquells objectes
que ens comentava,
tots els complements,
no?,
del sopar.
I aleshores,
a partir de l'experiència,
quins són els principals problemes
que vau detectar,
dificultats,
el que és més difícil de...
de...
Això,
de...
El quadrar.
El que jo he de veure
que és molt important,
no sé si és el més important,
és l'equip humà.
Vull dir,
l'equip humà
que nosaltres
el dia de demà
tindrem sota la nostra responsabilitat
o l'equip humà
al qual nosaltres
formem part.
Vull dir,
perquè en el moment
de l'event,
sigui el banquet,
sigui el que sigui,
no pot sorgir cap...
No pot esclatar res,
vull dir,
si tu has tingut un mal dia,
doncs com passa molt
la restauració,
has de posar el somriure
i anar cap endavant.
Vull dir,
l'equip humà
s'ha d'aconseguir
que treballi...
que sigui un engranatge
que treballi bé,
perquè si no treballes bé
no et sortirà bé,
és impossible.
I nosaltres,
a veure,
tota la classe
és una classe que
ens portem bé,
ens portem molt bé
i, a veure,
va ser realment senzill
perquè jo el que anava fent,
jo els anava passant
a l'equip de serveis.
Escolta,
que ja tinc el mapa fet,
bum,
li passava el seu responsable.
Ah, escolta,
això com va?
Mira,
jo he posat la taula aquí
perquè aquí hi ha la columna
i, oh,
però és que aquí
tindrem espai.
No hi anaves,
t'havies d'anar,
havies de parlar amb tots,
vull dir,
inclús els que fem l'aperitiu
també,
perquè, clar,
el primer anava en un lloc
i després ens vam adonar
que amb les taules
el posto que volíem
que anés primer
no hi anava,
llavors.
I tu, Sofia,
quines coses creus
que podien grinyolar més
després de l'experiència
en la pràctica?
Que grinyolar?
Grinyolar,
és a dir,
que no funcionaven bé,
que no es coordinaven bé.
Que hagués pogut portar
algun problema.
La Sofia és de Mallorca.
I a vegades
parlem la mateixa llengua,
però utilitzem paraules.
En fi,
això de Mallorca
no cal que ho expliqués
perquè els oients
ja ho hauran notat
pel seu accent.
Doncs,
un pic,
que hi ha un bon equip
i que la gent té ganes
de fer el que fa,
jo crec que problemes
que puguin sortir
són fàcils.
Perquè si tu tens controlat
l'important
que es que hi hagi menjar,
que hi hagi plats
i que la gent vengui,
un pic,
això és,
totes,
fer les coses amb ganes.
Però, aleshores,
preguntes que em surten al cap.
Clar, vosaltres esteu en la prèvia,
organitzeu tot això,
però després,
per exemple,
el ritme del sopar,
moltes vegades
és molt important,
no?,
que no hi hagi molta espera
entre el primer i el segon plat.
Tot això,
vosaltres teniu ja
alguna responsabilitat,
també?
Clar,
que és la coordinació
de sala amb cuina.
Amb cuina.
Però és que això ja,
és a dir,
des del primer moment
que entra la primera persona
dins del restaurant,
cuina ja sap
que ha entrat la primera persona
i que més o menys
t'ha d'anar un quant més,
un quant menys,
perquè se xarri més,
xarri menys,
però la gent va arribant,
la gent se va seguint
i en el moment
que s'han assegut
ja comença tot.
I un pic que surt
el primer plat,
tot és una roda.
Són, per cert,
comensals que venen
de l'aperitiu previ, no?
Sí.
Però l'aperitiu
no se fa en el mateix lloc.
Ja, ja per això.
Però que estan entrant
en la sala,
després d'estar una estona
a peu dret
prenent l'aperitiu.
Vosaltres sobre l'aperitiu
també vau tenir
alguna responsabilitat
en la pràctica?
Clar.
Sí.
Va ser un altre grup,
no?,
d'aquest que xerràvem
i aquest grup
s'encarregava
que l'aperitiu
estigués bé,
es començava
que estigués
ben servits
i ràpiditó
cap al restaurant gran.
Perquè, clar,
m'imagino que és molt important
entre el primer que entra
que dius tu
a la sala
per sopar
fins a l'últim
que tampoc hi hagi
molta estona de temps.
Perquè, clar,
podem tenir,
comencem els que s'estiguin
esperant allà
que s'acabi de seure
tothom a la taula
per començar a servir el sopar.
El que ells van fer,
una de les responsabilitats
que tenien el grup
de sala
era fer un timing.
Vull dir,
i el més ajustat,
vull dir,
nosaltres crec que
vam entrar
a les set
a sopar,
llavors teníem
una hora lliure
per veure com estava tot.
Jo, per exemple,
em vaig donar
una volta,
perquè, per exemple,
nosaltres al sortir
a les quatre de la tarda
li van dir al senyor
que aquí els altres
han marxat a les dues
i, bueno,
ens va donar
una mica de concessió
i va dir,
bueno,
nosaltres marxareu abans,
per exemple,
però jo,
clar,
jo no vaig muntar la taula.
Jo la vaig dissenyar,
la vaig pensar,
tot el que vulguis,
però no la vaig veure físicament.
Jo,
durant aquella hora,
vaig anar,
vaig donar un tom pel restaurant.
A més,
se van rectificar moltes taules
perquè estaven parades de deu,
però,
a millor,
una de sis,
una de set,
una de vuit.
Això acostuma a passar sempre
a tot arreu.
S'havia de treure coberts
de tot arreu,
i això era molt important
a treure un cobert.
No,
aquest cobert ja l'ha d'estar a treure.
Llavors,
una altra cosa...
Això és ideal,
Vicente,
no?
Sí,
però és que nosaltres
lo teníem per llista.
Serveix per quadrat,
tot això,
i ficar-se d'acord
amb els del servei.
Nosaltres,
quan arribava la gent,
per llista,
ja sabíem quanta gent
hi havia a cada taula.
Llavors,
si en una taula era en vuit,
nosaltres confirmàvem
que estaven en els vuits
i treien dos coberts
de la taula.
Llavors,
és durant l'aperitiu,
és el moment,
a treure coberts
o a posar algú.
Però clar,
sempre algú...
I què passa,
des d'un punt de vista,
això?
El professor,
qui ens ho podrà explicar,
si se't presenta un convidat
que tu penses que no venia
al final bé
i li has de posar...
Doncs l'he posat en el cobert.
Però no l'he posat davant d'ell,
sinó aprofitant
en aquest moment
de l'aperitiu,
quan jo puc anar al menjador,
vinga,
va,
aquesta taula de Déu,
doncs ara són gonxas,
vinga,
fem.
Llavors,
quan entra el client,
aquesta taula ja està rectificada,
que és el bonic.
Una altra cosa
que van fer també
dintre del banquet,
que era molt important,
era la música.
Van escollir
totes les sortides...
La música que acompanya
durant el sopar...
A cada plat.
A cada plat,
és a dir,
clar,
quan teníem un equip
molt...
que cridava molta atenció,
no?,
dels camarers,
cada sortida
dels primers plats,
no?,
el primer plat
que era ser entrant,
doncs sortíem
amb una música
i sortíem tots en fila
i,
hombre,
clar,
venen els pares
i això és guapo,
igual que quan vas
a un puesto a dinar
i és una boda
o una conferència
que han fet un dinar
i veus
a 20 camarers
sortir un darrere s'altre
amb els seus plats,
doncs tothom se gira
i per això
ha d'haver una música
que cridi,
no?,
se gent també...
Qui va triar el menú?
El menú,
els cuiners.
Els cuiners.
Els professors de cuina.
I aleshores,
vosaltres vau decidir
la música
en funció dels plats,
m'imagino.
Sí,
bueno,
quan era navideño
era fàcil.
Era tot de Nadal
i música ací,
el que sí que és important
que...
Però m'estic imaginant,
ara,
i ara ja rizant el rizo,
allò que es diu,
un segon
no és el mateix
la música
que un pain,
un peix
que una carn.
Bueno,
també està escollida
la música,
la persona
que es va encarregar,
que era una altra
companyera d'ella,
va agafar una música
molt ben adequada
per a cada plat.
I a més a més,
hem de pensar
que en aquests banquets
és molt important
els serveis
i en un banquet
tothom
ha de sortir a l'hora.
No poden anar
a les cambrers
un per un,
perquè si no això
seria un restaurant.
Lo bonic,
a més a més,
des d'escola
és que tothom
estigui en fila
i sortir de dreta a esquerra
a acompanyar
i primer fer una cosa
i després fer una altra.
Aleshores, Vicente,
aquest tipus de pràctica
cada any es fa
quan els alumnes
s'han de segon?
Sí, sí.
Aquesta pràctica
sempre ho porten
els alumnes de segon
de restauració.
El que és el pes
del banquet,
perquè jo dono la idea,
no?
Vinga,
fem això,
però després
hi ha molta feina de fer.
Dic,
bueno,
he de fer això,
això,
això.
És una pràctica
molt específica.
Molt, molt específica.
Molt.
Perquè primer any
sí que saben
que és dreta a esquerra
a dalt, baix,
però després
muntar aquest esdeveniment
per 180 persones,
que vosaltres
va veure
la feina que hi ha
per muntar un banquet.
Francesc,
què volies dir?
Jo simplement,
per l'audiència,
per als que l'any que ve
es vulguin matricular
a l'escola d'hostaleria
i fer restauració,
el tema de pràctics
de regal
els esdeveniments
deu ser
una part d'hores
dintre d'un crèdit
del currículum.
Del currículum.
Sí, sí, sí.
És a dir,
no és que hi hagi
un cicle
de grans esdeveniments,
no,
és una part.
És una part.
I una pregunta,
sortiu fora
a l'escola d'hostaleria
a fer grans esdeveniments?
No massa.
No massa.
Alguna fira,
alguna col·laboració,
però no massa.
No massa
perquè
és complicat.
És complicat
moure molts alumnes
i cadascú és...
No tenim nosaltres
una estructura preparada
per fer tot això.
Pensa que hauries
de moure cuines,
hauries de tenir neveres,
els contenedors,
especialitzats...
És molt complicat.
A part d'això,
doncs que, clar,
tenen...
El curs dura unes hores,
diguem que té
unes hores determinades.
Tindrà mil,
tindrà mil,
doscentes hores
o mil, trescentes hores.
I en aquestes hores
s'ha de fer moltes coses.
El lloc on tu domines
més bé
aquesta pràctica real
és a l'escola.
Perquè quan vas fora
estàs a les hores
d'una altra.
I aleshores
hi ha coses
que tu no les coordines.
On se veu tot
és a les pràctiques
aquestes especials
que es fa dins de l'escola.
I abans els hi has preguntat
i el Macià
t'ho ha dit així
el que és molt important.
Molt.
Ell t'ho ha dit.
L'equip humà.
Perquè ells se n'adonen
de la responsabilitat
que tenen
i que si una persona
de l'engranatge,
una...
Falla.
Falla.
Falla tot, eh?
Falla tot.
I això ho han de veure.
Ho han de poder observar.
Ho han de poder notar.
I després,
la Sofia també t'ho ha dit
de passada,
és molt important
la coordinació amb cuina.
perquè ella diu
no els preparem els plats,
preparem els coberts,
però abans s'han hagut
de ficar d'acord amb cuina
i de dir
bueno, va,
tinc tres aperitius,
te'ls serviré amb dos plats,
amb un d'aquesta manera,
d'aquesta altra,
aquest canviarà els coberts,
aquest no els canviaré,
aquest anirà així.
Es decideix l'ordre
en què surten els aperitius,
m'imagino.
I com se servirà cada cosa.
I com se servirà.
Perquè, clar,
ella diu,
has de comptar els plats.
Evidentment,
plats,
coberts,
copes,
tot el que necessites
per tot aquest grup de persones,
el que no pot ser
és que la sala digui
ho farem així,
sense comptar amb la cuina.
Perquè la cuina et dirà
això va d'aquesta manera,
pot tenir un acord.
Han de veure
totes aquestes coses,
tot això ho han de veure.
I on tu domines
aquest banquet
és a l'escola.
Pel que em dia el Francesc,
quan jo me'n vaig a fer
un servei fora,
abans el Vicente
ha anomenat
anys enrere
es feia el servei
de la nit del turisme
que es feia
a Porta Aventura.
Clar,
però allà
ets una mica
un obrer,
diríem,
el servei
d'una sèrie de persones
que et munten
moltes coses
i a vegades
doncs tu t'agradaria
que ho tinguessin
organitzat d'una manera
i tampoc l'hi tenen
i no ensenyes
potser,
diríem,
el que han de veure.
Igual s'adonen
de coses
que és una errada
que hi ha hagut
i com li expliques
que aquesta errada
no ha sigut
cosa teva.
Si fas el banquet
des de l'inici
fins al final
i ho fas tot,
s'adonen
de les dificultats
que hi ha
i s'adonen
de la importància
que és
tindre
una responsabilitat
d'aquest tipus.
Una pràctica
com aquesta
que estem comentant
Vicente,
aleshores,
a quants alumnes
es mobilitza
cada any?
Quants,
10 o en 100?
100.
Perquè mira,
entre els alumnes
de cuina
que fan dos torts,
pastisseria,
demà i nit,
els de pastisseria,
els de serveis
i tot,
100 persones.
Aleshores,
tu que ets professor
de restauració
o de restaurant,
em pregunto,
els alumnes,
un alumne que pot ser bo
per servir en un restaurant
pot ser no adient
per afrontar
un gran esdeveniment?
És que tothom
no té la capacitat
per organitzar
tot aquest esdeveniment.
Tu pots ser molt bo
per servir
tres taules,
però no per coordinar,
controlar
i portar
un banquet.
Per tant,
s'ha de tenir
unes aptituds
molt concretes.
Sí,
ha de ser molt meticulós,
ha de tindre
molt d'ordre,
ha de tindre
molt de cap
i també ha de tenir
una imaginació
de veure
com quedar
aquest banquet.
Per exemple,
nosaltres quan fem
aquest banquet,
jo sempre,
el que és la decisió
del plat
i el servei,
això ho portem
sempre els professors,
el de cuina
i el de sala.
El de cuina posa el menú
i jo parlo
amb el meu company
i nosaltres ja
també tenen a l'alumne.
Bueno,
el menú és aquest
i el servei
anirà així,
així.
Perquè jo he d'estar
amb el meu company
de cuina,
no?
A més,
jo entro a cuina
i dic amb el meu company,
bueno,
ja viene aquest,
Javi,
preparem el segon plat,
vinga,
prepara't,
que retirem,
que no sé què.
Hi ha molt bona
coordinació en cuina.
Si no hi ha bona
coordinació en cuina,
malament.
Però per contra,
també una persona,
un bon,
un molt bon professional,
a l'hora d'afrontar
i gestionar
grans esdeveniments,
m'imagino
que ja també
prèviament
sí que ha de saber
gestionar després
el dia a dia
d'un restaurant,
no?
Clar,
clar,
clar,
evidentment.
Això sí.
Evidentment,
sí,
sí,
sí.
Primer ha de saber
gestionar el restaurant
i després
pot ser que siguis
una persona capacitada
per arribar a fer.
És un plus.
És un plus.
Per dir-ho d'alguna manera,
perquè ens entenguin
molt clarament la gent.
Clar,
és que tu pots ser
molt bé
aquesta feina
de 3,
4 taules,
20 persones,
però clar,
és que moure
200 persones
és un munt
de material
impressionant.
I pensar moltes
de les coses
que ens han comentat
avui la Sofía.
Si això ho fem
a nosaltres
a escola molt bé,
però si ells
alguna vegada
fan el tema
càtering,
el tema càtering
és portar
tot aquest esdeveniment
fora,
no t'has de deixar res,
perquè no tindràs res.
No és com
amb una cuina
que baixi
i diu
baixi aquí
a la botiga
que té no sé què.
Amb un càtering,
no?
I el tema d'avui en dia
en grans esdeveniments
es porta molt
des de càtering.
Amb aquesta figura
és molt important
que dintre de càtering
es fan moltes coses
fora.
I nosaltres
perquè en aquest cas
no teníem
un pla B
perquè era dintre.
Però, per exemple,
quan fem gran
i és fora a l'exterior
s'ha de tindre
el pla B
perquè aquí
a Tarragona
plou a vegades
bastant
i tot el que sigui
fora
has de prever
dintre.
Segur que més
orullent
s'està imaginant
la típica moda,
el típic banquet
de casament
que hi ha anat
a la primavera
amb un dia esplèndid
que es pensava
que farem
l'aperitiu
a la terrassa
i de cop i volta
resulta que plou.
A la Sofía Almacé
els volia preguntar
després d'aquestes pràctiques
o d'aquesta concretament
que hem comentat
us voldríeu dedicar
a això
o professionalment
vosaltres
aneu per altres camins?
Sofía.
Hombre, jo crec
que tot
es proveró
i si realment
aquest camp t'agrada
jo no tanco
les portes mai.
Jo penso
que un professional
no ha de tancar portes.
A tu
t'agrada
la restauració
t'agrada
la cuina
i la sala
t'agrada aquest conjunt
jo penso que
no t'hauria de tancar portes
que
en el final
acabis o no
o
serbesquis o no
és una cosa
però si a tu t'agrada
i
creus
que tens força
per tirar endavant
tira
que t'assortirà o no
tothom s'arriesga.
A veure
és que
com ha comentat abans
la senyora directora
que
clar, nosaltres fem de tot
així com l'any que ve
o d'aquí dos anys
ho separen
suposo que
el que faci direcció de cuina
i direcció de sala
tindrà molt més clar
on pot treballar
o on
què pot fer
en canvi nosaltres
ho hem fet tot
tot el que
sigui restauració
hem intentat
anar-ho absorbint
el dia de demà
s'ha de
cada un de vosaltres
us agradaria
dedicar-vos a això?
La veritat
no puc dir
ni que sí
ni que no
ha sigut molt expressiu
el Macià
Puig de Tarentà
apropar un gran esdeveniment
és que clar
si el dia de demà
tinc la sort
i acabo treballant
en un hotel
o un restaurant
d'esdeveniments
doncs perfecte
serà el meu dia a dia
i clar
jo com abans he dit
molt en veu baixa
jo ja tinc por
al banquet que farem a l'estiu
perquè si a Nadal
van venir 180 persones
a l'estiu
evidentment
clar
tots els que ens graduem
els pares voldran venir
és el sopar de graduació
però seran 180
perquè el menjador
no dona permesa
no dona permesa al menjador
i ara fares que es quedaran fora
però
ja em fa por
un problema de protocol
serà dir-li a alguna persona
que potser no pot entrar
no pot venir
s'haurà de fer restricció
jo no
és com ha dit la meva companya
jo no tanco portes
perquè
és igual
encara que anava a dir
però sí que teniu la idea
aquesta que és un plus
a poder afrontar
poder gestionar
jo crec que és algo
que hem de tenir en compte
i que treballem
on treballem
que suposo que
inclús si
el dia de demà
treballem en un restaurant
és algo que
a lo millor ens toca
sigui
o a gran escala
o sigui de 50
perquè potser abans
el senyor Manxenya
ha dit
no
a partir de 100
és un gran esdevenent
però 50 persones
ja són persones
ja per fer un banquer
home
jo m'estic imaginant
aquells sopars
que a vegades fas d'empresa
que ja són 30 o 40
que per mi
jo diria
que això també
és un gran esdeveniment
però tu penses també
que els petits restaurants
també fan cuina fora
i fan catering
i fan bodes
jo el que estic veient
perdón
Ricard
el que estic veient
és que
s'ha de veure
que la restauració
té un camp
un camp de treball
important
amplíssim
és a dir
amplíssim
és a dir
i el que es matricula
a l'hostaleria
crec que ha de pensar
que no se'ls ha de fer un cicle
que ha de fer més d'un
si realment vol
una integració total
en la professió
no?
a veure
diguis diguis
contesta-me si ja
jo vinc
bueno
com vaig venir l'altre dia
jo vinc de part de la universitat
he arribat a restauració
i la veritat
vulguis o no
te poses les piles
sí que m'hagués anat bé
a passar per cuina
sí que m'hagués anat bé
a passar per sala
però com que també
en aquest sigle
ho he fet
el que parlava
un dia amb el professor
vull dir
al cap i a la fi
a mi el que em serà
diferent serà
d'un bon professional
d'un mal professional
és l'experiència
que pugui aconseguir fora
i perquè l'escola
dona una base
amplíssima
i molt bona
però el nostre camp
precisament
que és tan obert
vull dir
hauràs d'acabar treballant
anar a provar
anar a puestos
i una mica
anant a dir
doncs bueno
jo tiro cap aquí
o tiro cap allà
Carme
que hem d'anar acabant el programa
coses a dir
pendents
a veure
en aquest cas
dir que
ells
tots dos
han començat aquest cicle
i prou
però ells saben
que tenen companys
que fa molts anys
que estan a l'escola
que fan un cicle
després fan un altre
i es fan un altre
pendents
dir doncs
que aquests
els estudis de restauració
pel curs vinent
tal com ha dit
s'oferirà
la direcció de cuina
perquè això és l'OXE
ara estem a cavall
entre l'OXE
i l'OE
la major part dels centres
ja tenen instaurada
tota l'OE
nosaltres no
ho dic perquè
si algú ens està sentint
i no ho té massa clar
sí que voldria remarcar
tots els que ens estiguin sentint
que nosaltres
al centre
fem jornada
de portes obertes
del dia 1 al dia 3
o sigui
que la setmana que ve
dimarts
dimecres i dijous
fem jornada
de portes obertes
tothom que tingui
una mica de curiositat
o que vulgui que s'adreci a l'escola
que els professors
i els propis alumnes
li ensenyaran
i li explicaran
i bé
doncs jo invito a tothom
que vingui a veure
podran veure la sala
on es va fer el banquet
de 180 persones
i després també dir
no sé si ho dirà el francès
però bueno
ja ho dic jo
ja que estic parlant
que el dia 17
i el dia 18
al Palau de Congressos
al Recinte Firal
se fa la fira
de formació professional
de Tarragona
que hi ha tots els centres
de formació professional
de Tarragona
i també hi ha convidats
en aquest cas
el d'horticultura
perquè a Tarragona no es fa
i el d'hoteleria
que és de Cambrils
que tampoc es fa a Tarragona
es fa a Cambrils
horticultura a Reus
i l'hoteleria a Cambrils
estem convidats
i val la pena
que les persones
que tinguin dubtes
o vulguin
doncs tenen aquesta oportunitat
el 17 i el 18
tot el dia
de poder assistir
a aquesta fira
on hi ha
una representació
de tots els estudis
ocupacionals
o sigui
reglats
no reglats
de tota la formació
professional
d'aquí
al Camp de Tarragona
o sigui que
de l'1 al 3
a l'escola
per veure el que és
hoteleria
i 17 i 18
a tot el Palau de Congressos
hi ha la fira
de tota la formació
professional
senyora directora
què es pot dir
si teniu preparat
algun gran esdemaniment
amb la fira
com a gran esdemaniment
que és la fira
l'escola
nostres tenim
un estant
nosaltres tenim
un estant
i allà a l'estant
hi ha un calendari
les persones que vagin
ja veuran el programa
que hi ha
diferents representacions
aquí tinc
el Vicente
aquí al costat
que ell té
preparat
uns tallers
per fer
el dijous al dematí
el dijous a la tarda
el divendres al dematí
el divendres a la tarda
que és una mica
de demostració
de parament de taula
plegament de tovallors
de coccaleria
aquest cas és ella
on posem els coberts
on posem les copes
hi haurà
demostracions d'animació
hi haurà de cuina
de pastisseria
a l'estant
tot això serà
a mitjans del mes
17 i 18
de març
però torno a dir
que l'1, 2 i 3
l'escola està oberta
per rebre tothom
jo només
de preguntar
a la Sofía
la Sofía
a qui rellem diferent
com?
a qui parlem diferent
no dieu rellem vosaltres?
no, xerram
xerram
xerram?
nosaltres xerram
i quan parlem de tomàtiques
de què parlem?
de les tomàtiques
de tomàtiques
és a dir
que parlem molt diferent aquí
no
és a dir
quan passa classe
i hi ha
home
home
alguna cosa se nota
perquè
clar
igual que jo
xer de vegades
i no m'entenen
jo també
hi ha paraules
que
tot d'una
no s'entén
i deixa'm preguntar
una mallorquina
que fa l'escola
d'hostaleria
Cambrils
uf
doncs jo m'ho vaig quedar
en el meu cas
m'ho vaig quedar fora
perquè demà
hi ha una escola
a Mallorca
o que donaven
el grau formatiu superior
i m'ho vaig quedar
fora a plaça
perquè són 20 places
i s'apeguen
per entrar
i vaig decidir
que jo no perdia un any
i que
me n'anaves
a cercar
i vaig enviar
sol·licitud de matrícula
per tot Espanya
i m'han agafat
tres
de les quals
jo vaig triar
Cambrils
perquè Madrid
m'apareixia molt cèntric
Valladolid
molt en fora
i Cambrils
m'apareixia
fet per jo
i en aquest sentit
s'assembla molt
Cambrils
la costa tarragonina
la costa de les Illes
ho hem de deixar
aquí
amb aquest bon regust de boca
que ens ha deixat
aquest banquet
que ja ens imaginàvem tots
a través de la ràdio
i que vam preparar
els alumnes
de l'escola d'hoteleria i turisme de Cambrils
i que avui ens ha servit
com a eix conductor
d'aquest espai
de l'Eines
que fem cada dimarts
amb el suport
de la CEPTA
de la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarraona
Sofía Oliver i Maciapalau
alumnes
de segon curs
ja de restauració
que vagi molt bé
molta sort
ja podeu anar preparant
el banquet de l'estiu
que vagi molt bé
moltes gràcies
gràcies també
al Vicente Manxenyo
professor de restaurant
i a la directora
de l'escola d'hoteleria
i turisme de Cambrils
la Carme Duc
moltes gràcies
i fes la propera
molt bé
moltes gràcies
Francesc
fins al proper dimarts
fins al proper dimarts
que vagi molt bé
gràcies
bon dia
gràcies