Passen 20 minuts de les 12, anem recordant l'hora per justificar-ho perquè veieu que sí que estem en directe encara al matí de Tarragona Ràdio,
des de les 7 i ens anem activant, primer despertant, després activant i ara ja animant i estem en forma.
Per fer les rutes de natura i d'aventura que ens proposi el Pep Calvet. Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Com cada divendres ens dones hivern i estiu, tu.
Aquí.
Fagi fred, faci calor.
Perquè de fet hi ha activitats bé per fer tant a l'estiu com a l'hivern.
Molt bé, a més ha de ser així, perquè a l'hivern tenim les pròpies d'hivern, a l'estiu tenim les d'estiu.
La qüestió és, hi ha més participants en general, en les activitats, la gent surt més o fa més esport a l'hivern o a l'estiu?
A veure, surten les dues, però a l'estiu és com que dona més de si.
O sigui, surten els que realment surten sempre i els que surten esporàdicament,
perquè el temps ajuda, hi ha curses per tot arreu, moltes més fàcils.
I potser activitats de més llarga durada, que no es limiten només al cap de setmana.
Sí.
Aprofitant vacances.
Clar, llavors inclús, o sigui, jo inclús des d'aquí anem dient alguna que poden fer al Pirineu,
perquè la gent que va, s'ha traslada de vacances, està dues setmanes al Pirineu,
doncs que sàpiga que, per exemple, aquest cap de setmana n'hi ha una a Viella,
que són la cursa dels, sembla que són els 15 pobles, no?
Llavors hi ha cursa per tothom, no?
D'aquí anem dient.
Doncs ara repassem l'agenda, simplement ens anunciem que després,
ara ja immediatament, parlarem sobre una cursa jo diria que mítica,
perquè fins i tot a mi em sona, no m'atreviria a fer-la, però em sona,
que és la Transalp.
Molt bé.
I ens acompanya una persona que l'ha fet, el Josep Maria Roger.
Bon dia, Josep Maria.
Hola, bon dia.
Ara parlem de la Transalp, que mereix un especial apartat.
Pep, si vols comencem per l'agenda.
Molt bé, comencem per l'agenda.
Tenim aquí a prop ja, el diumenge, hi ha la tercera marxa BTT Festa Major
de Castellvell del Camp, aquí a prop de Reus.
Distància, uns 28 quilòmetres.
Desnivell, doncs el que tenim per aquí són 850 metres.
La sortida seria a les 9 del matí.
Les inscripcions són gratuïtes, o sigui que es poden fer el mateix dia.
I, bé, hi ha diversos itineraris.
N'hi ha inclús per nens, uns de 5 quilòmetres,
els altres de 8, i el tram llarg n'hi ha de 18, de 22 i de 28.
O sigui que no hi ha excusa de dir
no, és que aquesta no me va bé a mi, no?
Sí, sí, n'hi ha per tothom.
I és assessor de Castellvell mateix.
Sí, molt bé.
Llavors, el dia 30, a peu,
aquesta vam fer una miqueta així,
inclús vam jugar amb les paraules,
a Mollerussa hi ha la cursa tal qual, que es diu.
perquè és tal qual, perquè és una cursa que són 4.500 metres,
però se fa despullat, només amb les bambes.
Què dius?
Sí.
A Mollerussa.
Sí.
En sèrio?
És una turista total, que posa les teies de les bambes.
Ara m'has sorprès.
Sí, sí.
Per què has jugat tal qual, però ara m'has sorprès.
Tal qual, per això juguem, doncs mira, vas tu, tal qual.
Llavors, doncs, bé, la sortida és de Mollerussa,
a les 11 i mitja de la nit,
ajuda això també una miqueta.
La nocturnitat.
Està dintre de les festes de la festa major,
i bé, em sembla que ja porten 5 anyets,
i Déu-n'hi-do.
A veure, la gent s'ha va animant.
I més enllà de l'anècdota,
que ara ja ens hem quedat amb la imatge visual,
quin recorregut té i què va per...
Bé, comencen dins del poble, no?,
i de seguida agafen corriols i camins al costat,
però bé, són 4 quilòmetres i mig,
que més que tot és el fet de córrer
de tots els participants, doncs això.
A pel.
Molt bé, despullats.
Molt bé.
Bé, és una altra manera de fer curses, també.
Llavors, el dia 30 també hi ha,
la milla popular,
però aquesta està una miqueta més lluny,
a Sant Feliu de Guíxols,
és per allò que dèiem de la gent que està de vacances,
doncs la distància és una milla, no?,
1.609 metres,
la sortida a les 7 de la tarda,
i també les inscripcions és una hora abans de la cursa.
O sigui que no cal que busquin la pàgina web i tal,
sinó que la gent que està per allí,
per les rodalies i vol córrer la milla,
doncs simplement les inscripcions seran el mateix.
moment.
I també hi ha cursa infantil,
que això cada vegada m'agrada més,
perquè en cada cursa,
doncs, bueno, els pares competeixen,
però els fills ja comencen a perfilar.
I així es va creant escola, també.
Després tenim aquí la caminada popular nocturna,
també és una clàssica,
de Poblet-Prades,
i se surt a Vilaseca,
m'hi direu, home.
Així, de Vilaseca i Poblet-Prades,
bé, se surt a Vilaseca,
se queda a les 10 hores,
o sigui, a les 22 hores,
s'agafa un autobús i ens porten fins a Poblet,
i llavors allà comença la cursa.
I a les 6 del matí,
se torna des de Prades,
se torna cadascú cap a casa amb l'autobús.
O sigui, el fet és de fer...
A més, el bonic d'aquesta cursa
és que tota aquella,
la mola dels quatre termes,
el torçal de la Baltasana,
o sigui, tota aquesta zona
que nosaltres coneixem,
uns perquè anem caminant,
o anem amb bici i tal,
doncs mira, nocturna té el seu què.
Vestits, eh?
Sí, que té nocturna, aquí vestits.
I per últim,
i hi ha una miqueta més d'anyà,
és el dia 7 d'agost,
a la Festa Major de Pallaresos,
hi ha la Dueló Popular,
és la vuitena també,
amb sortida a les 9 i mig al matí,
i són 5 quilòmetres a peu,
18 en bici de muntanya,
i 2 i mig per acabar de lligar la cursa a peu.
Preu, 13 euros i 15 al mateix dia,
i, bueno, hi ha 5 categories,
o sigui, que és apte per tothom,
perquè, bueno, hi ha...
Perquè el que competeixi que tingui 50 anys,
digui, és que,
un de 18 no tinc res a fer.
Però sí.
Doncs mira, aquesta és important,
en el sentit que t'anava a preguntar
per una activitat de totes aquestes
que has dit de cap de setmana,
una que puguem fer,
que jo crec que li passa a molta gent,
per gent que durant l'hivern no tenen temps,
no fan res,
però a l'estiu diuen,
ai, tant que m'agradava a mi,
va, doncs m'activo,
i potser s'està en un mes que cada cap de setmana fan.
Molt bé.
I després, a l'hivern no poden.
Per tant, ritme baixet,
aquesta seria això, no?
Sí, aquesta seria això.
Dintre és la zona del Pont del Diable,
tothom la coneix,
doncs està bé.
I bé,
i llavors,
com la setmana passada
i l'altra vam fer una miqueta així,
vam parlar del que podíem fer
a nivell internacional,
per dir-ho d'una manera,
que és la cursa,
la de Transalt.
Sí.
que aquí sí que t'has de preparar.
Molt bé, sí.
I aquí,
d'això,
en parlarem amb la persona
que hi ha anat
i hi ha tornat
i ens explicarà
com ha anat
tot plegat.
Que hi ha anat i hi ha tornat,
sencer.
Sí, de moment sí.
Josep Maria Roger,
bon dia.
Sí, hola, bon dia.
Clar,
el Pep deia,
com que en parlem
i sembla que sigui molt difícil,
diu,
t'he portat una persona
de carn i ossos,
normal,
perquè doni testimonis
de què hi va.
Tu estàs molt en forma,
Josep Maria?
Bueno,
ho intentem,
ho intentem.
però no ets un obsès,
vull dir,
la cosa és,
no cal ser un superheroi
de l'esport
per fer aquesta cursa.
No,
en absolut.
Cal entrenar.
Cal entrenar,
cal tindre constància,
cal tindre una certa experiència
amb l'esport
que es vol fer,
que es vol practicar
i després dintre
d'aquest tipus de curses
el component mental
probablement
és el més important.
Quan s'ha celebrat?
És anual?
Sí,
això és una cursa
que ja porta 15 anys
celebrant-se,
probablement és la més mítica
que es fa al món
en etapes
en mountain bike.
Són etapes
llargues,
podríem dir que
com a mitja
són uns 85 quilòmetres
amb un desnivell
acumulat
de prop de 3.000 metres
cada dia.
Clar,
això és,
són unes xifres importants
i clar
que l'està preparat.
Val,
aquesta la gràcia,
bé,
la gràcia,
el fet que sigui tan
coneguda
i alhora tan difícil,
no?
Per aquest desnivell
seria això?
Sí,
a veure,
hi participen
aproximadament
unes 1.200 persones
per parelles,
és una prova que es fa
per parelles
per motius de seguretat,
perquè clar,
estem parlant d'alta muntanya,
si hi ha qualsevol incidència,
doncs entre dues persones
sempre és més,
més fàcil,
pots demanar,
doncs hi ha una ajuda
o hi ha un accident
o qualsevol tipus de cosa.
Cal dir que és autosuficient,
o sigui que tu
t'ho portes tot a damunt
i llavors,
doncs,
per això se necessita
sempre,
bueno,
a més,
des d'aquí sempre diem
que a la muntanya
com a mínim dues persones
sempre acompanyat.
Sí,
perquè no se sap mai
quan pot passar alguna cosa,
un roc,
una relliscada.
No és la primera vegada
que hi vas,
per què estàs explicant?
A veure,
amb una prova
per etapes
de tants dies,
sí que és la primera vegada
que ho fem,
però als Alps
amb proves d'un dia
i probablement fins i tot
bastant més dures
que aquestes,
ja ho hem fet,
ja hem estat a Suïssa,
hem estat a Itàlia,
i vull dir,
fent proves d'aquest tipus.
Quina part dels Alps
agafa la Transalp?
La Transalp
surt d'Alemània,
surt del sud d'Alemània
de Baviera,
a la ciutat de Mittenbalt,
llavors passem a Àustria,
la zona del Tirol,
travessem tot el Tirol,
a prop d'Innsbruck,
entrem a Itàlia,
a la zona del,
bueno,
del sud Tirol,
del Tirol italià,
que és una zona,
curiosament,
que és italiana,
però es parla alemany,
Tedesco,
que diuen ells,
llavors anem cap a la zona
de Cortina d'Ampezzo,
també amb Dolomites,
això ja és italià,
ja és de la província Venècia,
anem a Trento,
i de Trento arriba del Garda,
arriba del Garda,
és un llac que és molt gran,
que té aproximadament,
potser uns 70 o 80 quilòmetres
de longitud,
arribem al nord,
al nord d'aquest llac,
doncs és muntanyós,
al sud és absolutament pla,
és la plana del Por,
allà s'acaben els Alps,
llavors fem tota la travessa.
Escolta,
només per tot aquest paisatge,
que m'has ademnat,
és que ja val la pena,
clar,
i un bicicleta no podria,
però val la pena.
Jo hi he estat,
tota aquella zona,
els Dolomites,
és preciosa,
i Cortina d'Ampezzo,
a més,
han pujat també
alguna pujada
de les que
al Giro d'Itàlia,
els corredors
li tenen por
i ells en sé.
Sí, vull dir,
el Passo de l'Herbe,
el Passo de Falsarego,
vull dir,
no sé,
diversos d'aquestos
els han fet,
el que passa és que,
clar,
nosaltres fem algun tram
per carretera
i quan s'acaba la carretera
seguim el camí
i encara seguim pujant més amunt,
no?
Perquè, bueno,
anem a buscar,
doncs, bueno,
no els cims,
perquè amb bicicleta
no puges els cims,
però sí les collades més altes
per poder passar
d'una vall a una altra.
És una mica la cursa mítica
que tothom que feu bicicleta,
doncs,
és l'objectiu,
l'heu de provar.
Bueno,
per nosaltres sí,
però clar,
són vuit dies
i...
Tot això en vuit dies.
Vuit dies.
I cada dia és una etapa?
Cada dia és una etapa,
és una etapa,
com veiem
amb les bicicletes de carretera,
amb el tour,
per exemple,
sí,
exactament igual.
Quina és l'etapa més dura?
L'etapa,
mirem,
l'etapa més dura,
a veurem,
això és complicat,
perquè segons els xifres
poden ser més dures
i la que un aquell dia
ho passa pitjor,
no?
Per mi l'etapa més dura
personalment va ser
la penúltima,
a la sèptima,
és una etapa de 122 quilòmetres
amb 2.600 metres de desnivell,
però clar,
jo en aquesta etapa
vaig tindre una circumstància
negativa,
vull dir,
vaig caure dues vegades,
no?
Llavors, clar,
a mi és una etapa
que se'm va fer llarga,
se'm va fer llarga,
lògicament,
perquè, bueno,
les meves condicions físiques
no eren les més adients,
no?
Però sobre el paper,
probablement la més dura
seria la quarta,
que amb 70 i pocs quilòmetres
fas 3.500 metres de desnivell.
Això és absolutament
una exigeració.
Aquesta potser és la que hi ha
el senderó aquell tan llarg,
de 15 quilòmetres?
Val.
Aquest senderó,
val.
Una altra circumstància,
perdona,
que és important,
és les condicions climatològiques.
Sí.
Això ja no depèn tant.
nosaltres venim d'aquí,
d'entrenar,
amb 30 graus de temperatura,
pujant a la Mossara,
pujant a Prades,
pujant al Caro,
i s'anem a un lloc
que tenim que pujar a muntanyes
i quan estem pujant
se'ns ha posat a nevar
i estem per sota de zero graus.
I arribem al coll
i està tot nevat.
I això ens ha passat dos dies.
El segon dia
va ser el dia
que tocava fer
el senderó aquest,
que era el segon coll.
Primer fem un coll
de 2.200 metres
i després un altre
de 2.400.
El de 2.200
va ser terrible.
Les condicions meteorològiques
eren dantesques.
Però ho sabíeu ja?
Ho sabíem a la sortida,
sí, sí, clar.
Que es trobaríeu mal temps.
Sortíem que estava plovent
a Bots i Barrals
i feia 5 graus
i la pluja era d'aquelles
de Pleibert.
No és hora de que vas pujant
i et vas empitjorant.
No, no, no.
Vam sortir ja plovens
i mulledets
i bé, sí, sí, sí.
Però home,
se suposa que ja
devíeu preveure
circumstàncies meteorològiques
adverses
i devíeu portar
preparament o prova.
Preparat, sí.
Però clar,
és el que dius tu,
les condicions d'entrenament d'aquí.
Val.
No és allò d'allà.
Però, bueno,
però,
surts preparat
i surts,
però que passa una hora,
passa dues hores,
comença la baixada,
arriba es baix.
Hi ha una zona de control.
A la zona de control
vam trobar gent
amb principis de congelació,
amb hipotèrmia,
que els hi havien
que donar coses calentes
perquè, bueno,
el fred era,
bueno,
com aquí a ple hivern
no el veiem.
Vull dir,
una cosa tremenda, no?
Vam arribar a Cortina,
a Cortina.
No feia mal temps,
però vam haver de tornar
a pujar al segon coll.
Era un coll a 2.400 metres
amb una sendera
on no s'hi pot arribar
amb cap mena de vehicle.
Vull dir,
l'única manera d'arribar
és amb helicòpters.
Les condicions meteorològiques
no ho permetien.
Ficar mil persones per allà,
l'organització va considerar
que no era dient
i va neutralitzar
aquesta etapa
a prop,
bueno,
fins on s'hi podia arribar,
no?
Amb un vehicle
o amb una condició normal.
Ens van passar
per un altre coll
que, a veure,
va ser millor
perquè no vam fer aquest,
però va ser
pràcticament pitjor
perquè vam haver de fer
30 quilòmetres més del conte
i també vam fer
un altre coll.
Almenys us asseguràveu
que teníeu assistència,
que podien vosaltres
l'assistència
per si passava alguna cosa.
Sí, exacte.
Llavors,
aquell dia va ser un dia
complicat per molta gent,
per molta gent,
per les condicions meteorològiques.
Això sí,
una cursa
que per la trajectòria
i tota la implicació
internacional que té
deu estar molt ben organitzada?
L'organització
és absolutament perfecta.
És una organització alemana,
això està tot dit,
vull dir,
tu arribes allà,
jo et tens tot organitzat,
l'equipatge,
cada dia quan arribes
te'l trobes allò
quan tu vols.
És prussiana,
doncs,
sí, sí, sí.
Cada dia a les tardes
tenies una mena
de pasta party
amb un pavelló
que organitzava
la ciutat on estaves,
tu arribaves allà
i tenies ja
un fulletó
amb les notícies,
amb el daily del dia,
que estava posant un servei periodístic
i ja la penjaven a la web
i ho tenies allà,
ho podies mirar,
ves les classificacions,
la previsió del temps del dia demà,
les anècdotes del dia
fins al cafè,
el compleanys.
Llavors,
t'adonaven el menjar
i menjàvem tots allà.
I clar,
a les 8 ja havíem sopat,
era horari europeu,
evidentment,
a les 10 a dormir
i a les 6 del matí
aixecar-se
per fer la següent etapa.
Dormíeu sempre
en ciutats?
Dormíeu en hotels?
Sí,
dormíeu en...
Depèn,
vull dir,
això era una cosa
que cadascú podia escollir.
Hi havia gent
que dormia
amb autocaravanes,
que tenia gent
que els portava
l'autocaravana,
hi havia gent
que dormia
amb hotels
de diferents categories
i hi havia gent
que dormia allà
amb un camp
que deien ells
que era amb el pavelló
simplement amb el sac
de dormir.
Hi havia els diferents,
depèn,
cadascú podia escollir.
Quants participants?
Aproximament uns 1.200.
i això és lo normal?
De 38 països.
Això vol dir
que tu pots estar parlant
amb una persona
de Sud-àfrica,
de Nova Zelanda,
de Guatemala,
de Costa Rica,
de Noruega,
d'Inglana...
Que hi havia més presència
d'un país concret o no?
Alemanya.
Alemanys.
L'organització és alemana,
sobretot alemanys,
austríacs, suïssos i italians.
Clar,
més ja el coneixen
del territori.
Són els de la zona.
Com tota cursa
bé,
funciona per temps,
no?
Sí.
I qui va guanyar?
Va guanyar
la parella que va guanyar
és una parella suïssa,
un és el campió del món
sub-23
i l'altre,
ho ha sigut l'any anterior.
La parella femenina,
les parelles femenines
en guany no tenien massa nivell,
no eren persones de gran d'allò,
però la parella mixta sí,
la noia que va guanyar,
la Pia Sonsted,
és una finlandesa
que és també la campiona
del món
de marató de mountain bike.
Vull dir que el nivell alt
és un nivell
absolutament professional.
Jaume i tu vas fer bon paper.
Ai, Jaume.
Jaume, ja.
Jaume, perdona,
vas fer bon paper.
Eh?
Vas fer bon paper.
Vas quedar...
Vas fer un bon temps.
Sí, a veurem...
Nosaltres la classificació
no era el que més ens importés,
no?
Volíem quedar bé,
no vam tindre problemes
ni per arribar davant,
vull dir,
per arribar davant sí,
però per arribar dintre
d'uns temps raonables.
D'uns raonables, sí.
Sí, vull dir,
va haver algun dia
que estàvem allà
prenent la cerveseta
abans de sopar
i estàvem veient...
encara al cap de dues hores,
vull dir,
no vam quedar ni davant
ni darrere
on pertocava,
penso jo.
Sí,
la cursa
normalment
sempre et posa el lloc,
per allò que hagis preparat,
per allò que hagis...
sempre te col·loca el lloc.
Després hi ha incidències
que, bueno,
que fan,
com ara ells,
han caigut dos vegades,
doncs,
bueno,
com aquest any
l'amic comptador,
no?
Sí, sí.
L'obra,
m'heu posa caigut
i li ha passat factura,
doncs,
és el que passa
amb aquestes curses.
De fet,
a la nostra categoria
vam començar
el 120 des del primer dia,
vam estar fins al 86
i els dos últims dies,
doncs,
ja, bueno,
vam anar a conservar
després de la incidència.
Sí, sí.
Però a nosaltres
ens era igual
que del 75 al 95,
vull dir que el 105.
No era aquest l'objectiu.
L'objectiu era,
bueno,
vir l'experiència
i vir l'experiència,
doncs que des d'un punt de vista
exigència física
no n'éssim allò
que se'n diu
És una aventura individual,
bé,
aneu per parelles,
per tant,
bé,
almenys sou dues persones,
però no hi ha un equip
al darrere,
no hi ha una...
No,
en el nostre cas,
no,
nosaltres som aficionats.
De fet,
el nostre equip
érem tots els companys catalans
que es trobàvem
al finalitzar la jornada
i que ens ajudàvem
els uns als altres,
però si un havia tingut
un problema amb una mortidor
o un problema mecànic
o un problema físic
o estava refredat,
escolta que tens un...
O sigui,
no hi havia cap organització tècnica
per dir així al darrere?
No,
no,
els professionals
que tenien allà
totes les bicicletes netes
amb els mecànics,
un baúl tot ple de...
De tot el material.
De dons,
de beguda,
i a més els trobaves
al llarg del recorregut
que els anaven donant
a l'avituallament
i clar,
tu passaves i deies
això no és per mi,
no, no.
No us donaven avituallament?
No us donaven avituallament.
Però de l'organització,
no hi havia?
No,
de l'organització sí,
però els equips,
hi havia molts equips
que tenien,
bueno,
corredors que els preparaven
els avituallaments
on ells creien oportú.
Tenien els apoyos
al quilòmetre o tal,
allí passarem,
allí ens trobarem.
Tampoc això és una cosa
que...
Això era curiós de veure,
no?
Hi havia més presència professional
en la categoria professional
o de gent amateur?
No,
de gent amateur,
evidentment,
sí.
Aquí podíem diferenciar
que hi ha els professionals
que poden ser potser
sent corredors,
podríem dir.
Llavors hi havia una categoria
de gent experta
que podríem dir
que seria
la classe mitja,
no?
que aquí és molt important,
a diferència del que trobes,
o sigui,
en aquesta prova,
a diferència de les que trobes
a nivell nostre,
vull dir,
hi ha molta gent
que tira molt,
diguem-ho així,
no?
I després hi ha la gent
que va simplement
a l'objectiu
que és acabar,
i es va parant
a fer alguna foto
i coses d'aquest tipus,
vull dir que...
Per aquest tercer objectiu
que dius jo vull acabar
i dignament
i ja està,
i no em preguntis
en quina posició estic,
o sigui,
pel requisit mínim,
què hem de fer
durant tot l'any
per preparar-nos
per la Transalpina?
A veure,
fer molta bicicleta.
És una qüestió de constància,
no?
Tu deies la paraula
de començament.
Sí,
fer molta bicicleta,
i jo penso que
si ho vols fer-ho,
no seria la primera marxa
o prova
que jo recomanaria
de no fer.
Per on començaries?
A veure,
jo faria,
per exemple,
mon germà
que ha començat
ara a fer bicicleta
i dius,
vés a fer aquesta de Castellbell
que comentaves abans,
perquè està molt bé,
té moltes opcions,
i el recorregut
és molt maco,
i és duret.
i així veus
la realitat
del que te pots trobar.
Vull dir,
fer una pujada
de 18 quilòmetres
a una mitja del 10%
als Alps,
doncs bueno,
si és la primera
que t'hi trobes
ho passaràs molt malament,
molt malament.
O passaràs el primer dia
i llavors allò
serà un viacrucis,
no?
Llavors,
per disfrutar-ho
n'has d'haver fet
moltes abans.
Psicològicament
t'has de preparar
d'alguna manera?
Res especial.
No,
no res especial.
És que és el mateix esport,
la mateixa experiència
que et fa
anar a tindre
circumstàncies,
dir-ho,
passes malament,
com ho superes i tal,
és el que et dóna força
per anar superant
qualsevol incidència
que et puguis trobar.
Clar,
jo porto 15 o 20 anys
fent mountain bike,
llavors,
clar,
ja les has vist
de tots els colors
quasi bé,
no?
L'experiència ja fa molt,
perquè sobretot
quan t'agafa una pàjara
dius,
però ja plegaries,
no?
I a millor no cal plegar,
o sigui,
vas al teu ritme
tranquil·lament
i arribarem,
no?
I t'acordes.
I arribes.
I arriba a l'últim port
i tornes a passar la gent.
Sí, sí.
I ja està.
Tenint, a més,
la tranquil·litat
o la seguretat
que, en fi,
ha estat molt ben organitzat tot
i que no et deixaran mai
tirat, no?
Vull dir que hi ha
tots els serveis
preparats.
No, perquè uns companys del Prat
es van trencar una roda,
doncs, bueno,
l'organització es va tornar
després al lloc, no?
Vull dir,
amb això,
l'organització és absolutament
perfecta,
impecable.
Doncs avui el Pep Calvet
ens ha dut un testimoni
al Josep Maria Roger
de que la Transalpa
es pot fer.
Volia fer una observació,
també.
Una de les coses
que més ens ha sorprès
és la presència femenina.
Vull dir,
realment...
Sòpia sorprèn, això,
Josep Maria.
No, no,
no, t'explico,
no, m'explico,
m'explico.
Per exemple,
aquí,
si em vas a fer
qualsevol marxa
o qualsevol prova
de mountain bike
principalment,
es poden comptar
les noies
que participen
amb els dits de la mà.
Sí, sí.
Amb els dits de la mà.
Com a organitzadora de curses...
Fins i tot,
t'admiré,
quan vas a bastantes
ja que les coneixem a totes.
Sí.
Allà,
el sorprenent
és que la quantitat
en què participen
és tremenda.
Home,
no diré que és com homes,
però si aquí és un 1 o un 2%,
allà pot ser un 15 o un 20%.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
I és moltíssim.
I dius,
no,
és que...
però són noies que van a passeig.
No, no, no.
Amb nivells importants.
I que es nota
que practiquen l'esport
i vas per allà
i veus també...
I això és una cosa
que jo penso que aquí
tindríem que potenciar,
tindríem que fer alguna cosa
per potenciar
la incorporació de la dona
al món de la bicicleta
perquè penso que és un esport
molt adient
per tots, no?
No sé, no sé.
Vull dir,
és una observació que vull fer
que és d'aquelles que...
Doncs mira, sí.
És veritat,
no hi havia caigut a fer-te-la
i no em sembla estrany
això que dius.
Ja ho acceptava,
jo com a normal.
Les dones poden participar,
el Josep Maria Roger
és un testimoni
que podeu participar
a la Transalp.
Ara no ens enganyem, eh?
Ha dit que és a dir
15-20 anys
dedicant-te al món
de la bicicleta
de manera matern
però anar fent-hi entrenant.
Que s'ha de tenir constància.
Segur tot entrenant.
Josep Maria Roger,
moltes gràcies
i felicitats
per haver fet la Transalp.
Pep Calvet,
ho deixem aquí?
Deixem aquí.
El proper dia, doncs...
Tornes, eh?
Divendres que ve.
Sí, tinc a la ruta
de l'Hermità
que a més ell,
de Josep Maria
hi ha anat
i n'han parlat
i és molt bonica.
És per les terres
d'Alcadí, Moixeró,
Puigcerdà...
Doncs en parlem
la setmana que ve.
Si vols serà allò
un supertacte
com a tema central.
D'acord, gràcies.
Molt bé,
vinc a la propera.